Taula de contingut

Cop d’IVA de Montoro contra la culturaAra - 28/11/2017

OFENSIVA DE MONTORO A MUSEOS, FESTIVALES Y TEATROS CATALANESEl Mundo de Catalunya - 28/11/2017

El IVA de las subvenciones pone en jaque a las instituciones culturalesLa Razón Cataluña - 28/11/2017

Joan Dausà clourà l’Strenes a la catedralEl Punt Avui Girona - 28/11/2017

El Trío Camilli, en el PrincipalLa Voz de Galicia Pontevedra - 28/11/2017

«La OSIB vuelve a su senda»Menorca - 27/11/2017

‘Time Wind’Diari d'Andorra - 28/11/2017

Sopa de Cabra posen la música al servei dels presos políticsAra - 28/11/2017

Premi Tatiana Sisquella contra la violència familiarAra - 28/11/2017

Set anys de periodisme en positiu i de servei a la societatAra - 28/11/2017

Carles Capdevila, l’ARA i la il·lusió per construirAra - 28/11/2017

UNA VETLLADA AMB CARÀCTER SOLIDARIAra - 28/11/2017

Mor als 69 anys el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de TejadaRegió 7 - 28/11/2017

ALLÒ QUE EL PROCÉS ESTÀ TAPANTLa Mañana Diari de Ponent - 28/11/2017

Un sandvitx d’Artur Mas, no fos casAra - 28/11/2017

3

5

6

7

8

9

10

11

12

13

16

17

18

20

21

P.2

TRIBUTACIÓ CULTURAL

Cop d’IVA de Montoro

contra la cultura Al Teatre Lliure se li exigeix l’IVA de les subvencions obtingudes el 2016, que equival a 1,3 milions d’euros, i està pendent que li obrin una ins-pecció per l’exercici del 2013. “El nostre pressupost per programar i produir teatre és poc més del que ens reclamen; per tant, si hem de pagar 1,3 milions a Hisenda, no po-drem oferir teatre”, diu el director del Lliure, Lluís Pasqual.

Bitò Produccions, l’empresa en-carregada del festival d’arts escèni-ques Temporada Alta, és la més afectada: ha rebut notificacions

perquè torni l’IVA dels anys 2012, 2013, 2014 i 2015 i deu 1,4 milions d’euros.

“Cada any hem presentat les li-quidacions de l’IVA i mai ens han dit que estiguessin malament. Això ho posa en perill absolutament tot”, afirma el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer. Per intentar resoldre la situació, Bitò demanarà la suspensió de la necessitat d’un aval amb l’objectiu de recórrer des-prés els requeriments d’Hisenda. “Si no ens ho aproven buscarem al-gú que ens pugui avalar, però si no

El Lliure, el Temporada Alta, el Mercat de les Flors, el MNAC, el Macba i el CCCB, entre els més

afectats per les reclamacions d’Hisenda

trobem ningú haurem de tancar la paradeta”, diu Sunyer.

La secretària de l’Associació de Teatres de Catalunya (Adetca) i ge-rent del Grup Focus, Isabel Vidal, explica que aquests requeriments de l’Agència Tributària concerneixen sobretot les empreses i institucions “amb devolucions d’IVA elevades”. Vidal qualifica de “greu crisi” la situ-ació dels afectats però no considera “que hi hagi una persecució de la cul-tura, perquè també hi ha altres sec-tors implicats”. També veu “difícil” que apareguin nous casos. Els tea-tres del Grup Focus, el TNC, la Sala Beckett i el festival Grec de moment no estan afectats per la mesura.

Museus Reclamacions milionàries al MNAC, el Macba i el CCCB Hisenda posa contra les cordes els dos grans museus catalans: el MNAC ha recorregut la reclamació d’1 milió d’euros corresponent als ajuts dels anys 2013, 2014 i 2015 i fonts del museu afirmen que “aviat” rebran la del 2016. “Hisenda recla-ma perquè considera que les sub-vencions que rebem tenen com a fi-nalitat abaratir el preu de l’entrada, però en realitat les aportacions no són subvencions al preu de l’entra-da, sinó que serveixen per al mante-niment de l’estructura del museu,

El finançament de la cultura a l’Es-tat, i especialment a Catalunya, pot canviar “radicalmemt” si prospera la mesura d’Hisenda de reclamar l’IVA de les subvencions públiques i privades des de l’any 2013 fins al 9 novembre d’aquest any, quan es va aprovar la nova llei de contractació pública. “Si obrissin inspecció en to-tes les institucions consorciades per l’Ajuntament de Barcelona i la Ge-neralitat, hauríem de fer front a una quantitat d’entre 25 i 30 milions d’euros. No ens preguntem com hi faríem front, perquè la mesura can-viaria tot el sistema de finança-ment”, explica el gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), Va-lentí Oviedo. De moment, el Mercat de les Flors ha obeït el requeriment i ha pagat 400.000 euros. Segons Oviedo, les institucions que han re-but el requeriment són les que havi-en de rebre més devolució d’IVA i això les feia més “detectables”.

Fonts del ministeri d’Hisenda asseguren que aquesta campanya d’inspeccions és d’abast estatal i que els que no hagin pagat l’IVA hauran de fer-ho. Segons Hisenda, n’hi ha que sí que han pagat correc-tament l’impost des del 2013 fins el 2016. Una de les raons per les quals aquesta mesura afecta les instituci-ons catalanes és que moltes d’elles són consorcis de diferents adminis-tracions. Arran d’això, la Generali-tat i l’Ajuntament de Barcelona su-maran esforços per “aturar la sag-nia”. “Hem coordinat els fiscalistes de les diferents institucions perquè tinguessin la mateixa visió de con-junt, i hem fet moltes taules de tre-balls des que va sorgir el problema a començament d’any”, diu Oviedo. Les institucions públiques poden demanar la dispensa en garantia, una mesura que permet presentar al·legacions sense haver de pagar. No és el cas del festival Tempora-da Alta, que està organitzat per un empresa privada, Bitò Producci-ons. Els judicis al Tribunal Econò-mic Administratiu es podrien pro-longar fins a set anys, però sempre queda una última possibilitat, que permetria resoldre-ho abans: que el ministre de Cultura, Íñigo Mén-dez de Vigo, convenci el d’Econo-mia, Cristóbal Montoro, de tirar enrere la mesura. Teatre El Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i el Temporada Alta, afectats Dues sales, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, i un festival, el Tem-porada Alta, han rebut notificacions d’Hisenda reclamant-los l’IVA de les subvencions rebudes en exerci-cis anteriors. El Mercat de les Flors, que ha de retornar 1 milió d’euros pels exercicis del 2013, el 2014 i el 2016, ha pagat de moment 400.000 euros i està a l’espera d’un judici i de la resposta a diverses al·legacions.

BARCELONA

X. CERVANTES / N. JUANICO / A. RIBAS TUR / X. SERRA

Asfíxia “El nostre pressupost és poc més del que ens reclamen”, diu Lluís Pasqual

Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. TEATRE LLIURE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

87000

13820

Diario

1016 CM² - 121%

4876 €

28-29

España

28 Noviembre, 2017

P.3

la conservació i la investigació”, afirmen fonts del museu. El Macba es troba en una situació similar, ja que se’ls reclama 1,1 milions del pe-ríode 2013-2016. Han signat l’acta de disconformitat.

Com que la Diputació de Barcelo-na només té majoria en dos museus, el Museu Marítim i el CCCB, ha po-gut pagar 300.000 euros d’aquest últim, que ha recorregut, però li re-clamen 1,25 milions més. “El centre perd les devolucions sol·licitades, cosa que ja ha provocat problemes de tresoreria i quan arribin les actes definitives, li generaran obligacions de pagaments importants”, afirmen fonts del centre. Pel que fa a la Fun-dació Joan Miró, no han rebut cap requeriment, ja que només un 15% del pressupost és públic.

Cinema El sector, no afectat de moment per la mesura, conté la respiració Ni productores ni distribuïdores ni exhibidors han rebut de moment cap requeriment d’Hisenda en relació a l’IVA dels últims exercicis. I festivals importants com Sitges i el D’A tam-poc han tingut fins ara cap notícia de l’Agència Tributària. Les subvenci-ons més grans que es reben al sector són de producció, sense incidència directa en el preu de l’entrada. Això fa pensar que la mesura no els afecta-

rà. Tot i així, el món del cinema con-té la respiració. “Tothom està preo-cupat”, confessa Raimon Masllorens, president de la federació de produc-tors catalans, PROA. “Si comencen a demanar l’IVA a les productores, cauran com mosques”. La presiden-ta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ho confirma: “Si a Massa d’Or [productora de Passola] ens arribés a passar això, hauríem de tancar”. A qui sí que han reclamat l’IVA és a la mateixa PROA, que ha hagut de pagar més de 60.000 euros. “No vull ser malpensat, però hem parlat amb altres entitats de fora de Catalunya i no ens consta que ningú hagi tingut problemes similars”, diu Masllorens.

Música Sense novetat als tres grans equipaments del país Cap dels tres grans equipaments musicals del país que reben diners públics de diferents administraci-ons s’han vist afectats per la recla-mació de l’IVA de les subvencions. Ni L’Auditori, ni el Palau de la Mú-sica ni el Liceu han rebut cap reque-riment d’Hisenda, tal com confir-men fonts de les tres entitats. Ate-sa l’actuació de l’Agència Tributà-ria, no es poden descartar accions en altres equipaments o festivals si s’obrissin inspeccions d’IVA.e

L’origen d’una doctrina tributària controvertidaUna sentència del Tribunal de Jus-tícia de la Unió Europea del 2014 sobre un geriàtric francès i la re-forma del l’IVA que va entrar en vi-gor a l’estat espanyol el 2015 van dur Hisenda a canviar la doctrina tributària. La sentència europea considerava que el geriàtric rebia una subvenció vinculada al preu del servei que oferia. L’Agència Tributària va trobar aleshores la manera de reclamar l’impost lligat a les subvencions públiques, inclo-ses les que no estaven subjectes a IVA, com ara les que es destinaven al dèficit d’explotació i les que in-centivaven activitats culturals i de recerca. A partir d’una resolució del Tribunal Econòmic Adminis-tratriu Central del 20 de novembre del 2014, Hisenda va interpretar que aquestes excepcions no existi-en, i va començar a reclamar l’IVA del període 2013-2016 a equipa-ments i festivals que reben subven-cions. En quedaven fora els que són finançats directament pels pressupostos públics, com ara el TNC. Els partits polítics van reac-cionar i van aconseguir una esme-na a la llei de contractes del sector públic que allibera de l’impost a les entitats culturals i les empreses de transport. Això és efectiu des del 9 de novembre, però Hisenda consi-dera que no afecta els exercicis an-teriors i, per tant, ha tirat endavant les reclamacions.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

87000

13820

Diario

1016 CM² - 121%

4876 €

28-29

España

28 Noviembre, 2017

P.4

Hacienda. El TeatreLliure advierte quecerrar~, si tiene quedevolver 1,3 millonespor IVA. CCCB,Macba, Mnac y elFestival TemporadaAlta tambi6n hanrecibido notificaci6n.

OFENSIVADEMONTOROA MUSEOS,FESTIVALESY TEATROSCAT ES

BARCELONAExteriores del Macba. A. MORENO

E1 director del TeatreLliure, Lluis Pasqual,anunci6 ayer queHacienda ha reclamado aesta instituci6n cultural1,3 millones de euros enconcepto de devoluci6ndel IVA de lassubvenciones recibidas en2016 y ha advertido que<<pagar ese dinerosignificaria tener quecerrar el teatro>>.E1festival de artes esc6nicasTemporada Alta deGirona ya denunci6 elpasado s~bado laexigencia de devoluci6ndel IVA por parte delMinisterio de Hacienda,que le reclama el pago de1,4 millones, y ayer sesupo que la reclamaci6ntambi6n habia llegado aotras institucionesculturales catalanas como

el CCCB (al que Montororeclama 1,25 millones deeuros) y el Macba (1,1millones de euros).

Segfln Pasqual, <<elpresupuesto del Lliurepara producir y programarteatro es poco m~is de loque nos reclaman; por lotanto, si tenemos quepagar 1,3 millones aHacienda no podremosofrecer teatro>>. En suopini6n, la demanda deHacienda es ~un absurdo>>,que rompe ~el acuerdot/~cito que sefialaba que lassubvenciones ainstituciones culturales nocomportaba IVA, que sepuso por escritorecientemente>~ en la Leyde Contratos Pfiblicosaprobada por el Congreso.

<<La demanda que hemosrecibido viene de

Hacienda, no delMinisterio de Cultura>>,puntualiz6 el dramaturgo,para el que se trata de((una decisi6n equivocadaque responde a undesprecio hacia lacultura)). <(Los abogadosnos dicen que ganaremosla alegaci6n, pero eltri~mite puede llevar afiosy, mientras, hay que pagarlo que nos piden odepositar un aval y, talcomo estfin las cosasahora mismo, es imposibleconseguir un aval)).

La Agencia Tributariatambi6n reclama mils deun mill6n de euros alMuseu Nacional d’Art deCatalunya (Mnac). portavoz del principalmuseo catal/~n ha dicho aEfe que las reclamacionesde Hacienda afectan a los

ejercicios de 2013, 2014 y2015 y, seguramente,tambi6n se les reclamar~iel IVA de las subvencionesde 2016.E1 MNAC, que harecurrido esta decisi6n delMinisterio de Hacienda,deberia pagar un mill6n deeuros por los tres primerosafios al que se sumar/t lacantidad estipulada por2016. Por su parte, fuentesde la Fundaci6 Mir6 hanindicado a Efe que no hanrecibido ningfinrequerimiento en estesentido, pero hanrecordado que se trata deuna instituci6n privada. Niel Gran Teatre del Liceu niel Palau de la Mfisica ni elAuditori de Barcelona hanrecibido, por el momento,ninguna reclamaci6n delMinisterio Hacienda alrespecto.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

6417

Diario

300 CM² - 29%

1839 €

28

España

28 Noviembre, 2017

P.5

CATALUÑA

El IVA de las subvenciones pone en jaque a las instituciones culturales

en el mismo escrutinio el mon-tante fi nal sumaría más de 30 millones de euros. De momento, instituciones como el Auditori, el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, el Museo Picasso, el Palau de la Música o el Liceo no han tenido el temido requeri-miento.

La estrategia ahora es hacer frente común y no pagar hasta que haya una resolución judicial fi rme que obligue a ella. «Nuestro presupuesto para producir y pro-gramar teatro es poco más de lo que nos reclaman; por lo tanto, si tenemos que pagar 1,3 millones a Hacienda no podremos ofrecer

Archivo

Entre Mercat, Macba, Temporada Alta, Mnac o Lliure, Hacienda reclama 5,7 millones de euros, lo que llevaría al cierre y colapso de estas instituciones

C. S. - Barcelona

El IVA se está convirtiendo en la gran pesadilla de la cultura. Si el llamado «IVA cultural» del 21 por ciento había dejado coja la capa-cidad de producción de las insti-tuciones culturales, ahora el problema que viene tiene visos de amenazar con su completa su-pervivencia. El sábado ya lo de-nunció el Festival Temporada Alta, Hacienda le reclamaba el IVA de las subvenciones de los últi-mos cuatro años, un total de 1,4 millones de euros, que si tenemos en cuenta que se trata de un cer-tamen con unos dos millones depresupuesto, demuestra la in-capacidad de hacer frente a este pago sin implosionar. El cambio en las reglas del juego de Hacien-da, que no había reclamado este IVA hasta ahora, ha dejado al fes-tival atónico y sin capacidad de reacción. Ayer muchas otras instituciones reconocieron vivir la misma dra-mática situación y anunciaron un frente común para poder contra-rrestar lo que en su opinión es un ataque sin sentido a la estabilidad de sus equipamientos. En total, Hacienda reclama 5,7 millones de euros a las institiciones catalanas que van del casi un millón de euros en el caso del Mercat de les Flors a 1,3 millones en el Teatre Lliure, 1,25 del Centro de Cultura contemporánea de Barcelona (Cccb), 1,1 millones en el Museo de Arte Contemporáneo de Bar-celona (Macba) o el millón de euros que debería el Museo Na-cional de Arte de Cataluña (Mnac) a la espera de que Hacienda indi-que cuánto debe de 2016.

CON LAS MANOS ATADAS

El Ayuntamiento no tardó en va-lorar esta sangría afi rmando que la situación es «muy grave» y cal-cularon que si todas las institucio-nes culturales con participación pública de Barcelona estuvieran

El MNAC puede ser una de las instituciones culturales que acaben patas arriba con la presión de Hacienda

teatro. Estoy preocupado y a la vez muy tranquilo, porque, sencilla-mente, no podemos pagar, así que no hay nada que podamos hacer. Tan solo cerrar», aseguró ayer Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure.

Para el Mnac, la situación es igual de desesperada. «Hacienda

reclama porque considera que las subvenciones que recibimos tie-nen como fi nalidad abaratar el precio de la entrada, pero en rea-lidad las aportaciones recibidas no son subvenciones al precio de entrada, sino que sirven para el mantenimiento de la estructura del museo, la conservación del patrimonio o la investigación», señalaban ayer desde el museo.

Por su parte, el secretario de Estado de Cultura, Fernando Ben-zo, aseguró ayer desde Guadala-jara, México, que se trata de «casos puntuales» y que se verá «cómo se afrontan» a medida que se aclare el problema.

EL SECRETARIO DE ESTADO DE CULTURA LANZA BALONES FUERA Y ASEGURA QUE SON CASOS PUNTUALES

Archivo

Más de 120 autores se dan cita en el Mercat de Nadal del Llibre, el Sant Jordi de invierno

A imagen y semejanza de los mercados navideños centroeuro-peos, pero centrados en la cultu-ra, eso es lo que pretende desde hace cuatro años el Mercat de Nadal del Llibre, bautizado por los organizadores como el Sant Jordi de invierno. El 2 de diciem-bre, la antigua Fábrica Damm volverá a acoger una celebració que reunirá a más de 120 autores

de Xavier Bosch a Javier Sierra, Jordi Puntí, Víctor Amela o Màrius Serra.

La cita, que el año pasado con-vocó a más de 12.000 personas, incluirá todo tipo de actividades, desde la tradicional fi rma de li-bros a diferentes conferencias y mesas redondas, además actua-ciones musicales, juegos, cuenta cuentos, varios «foodtrucks» y un larguísimo etcétera. «Queremos abrir a todos la oportunidad de

C. S.- Barcelona disfrutar de las letras catalanas. Hay que felicitarse por activida-des como ésta y sólo queda parti-cipar», dijo ayer Laura Borràs, presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

La edición de este año estará centrada en atraer al público adolescente y juvenil y para ellos se han realizado diversas actua-ciones específi cas, como un taller de «booktrailer» con los youtu-bers más seguidos del sector.Los responsables de esta edición, ayer en la Fábrica Damm

5LA RAZÓN • Martes. 28 de noviembre de 2017SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

622 CM² - 60%

2117 €

41

España

28 Noviembre, 2017

P.6

El festival Strenes ja ha fetpúblic el primer nom de laprogramació de la seva si-sena edició, que aquestany tindrà lloc del 24 demarç a l’1 de maig a Giro-na. Es tracta de Joan Dau-sà, que estrenarà les can-çons en directe del seu ter-cer disc Ara som gegants,en un dels escenaris mésimportants del festival, lesescales de la catedral, queja esdevé des de fa uns

anys l’espai en què el festi-val clausura la seva pro-gramació.

I, efectivament, el con-cert serà de cloenda i tin-drà lloc el dia 30 d’abril.Les entrades es posaran ala venda avui, a partir deles 10 del matí, a través delweb del festival i es preveuque s’esgotaran ràpida-ment.

El festival Strenes deGirona és l’espai que els ar-tistes escullen per presen-tar els nous discos i els es-pectacles de la primerameitat de l’any. La darreraedició, la cinquena, va re-bre la xifra rècord de32.235 espectadors, elsquals no es van voler per-dre les principals estrenes

musicals catalanes.

Dausà, un gegantEl que va començar ara fasis anys com un joc entreamics ha acabat esdeve-nint una de les propostesmusicals més sòlides i sin-gulars del panorama mu-sical. Dos discos d’estudi iun altre en directe, can-çons com ara Jo mai mai,que han passat a formarpart amb rapidesa de labanda sonora del nostrepaís, concerts històricscom el doble concert de co-miat al Palau de la Músicade Barcelona amb les en-trades esgotades, gesta al’abast de molts pocs artis-tes, o un premi Gaudí a lamillor BSO per Barcelona,

Nit d’estiu, entre d’altres,són només algunes de lesfites que ha aconseguitJoan Dausà.

El 2015, Dausà va deci-

dir prendre’s un descansque ha aprofitat per com-pondre noves cançons iper realitzar una gira a ni-vell internacional que l’ha

dut a actuar als EstatsUnits, l’Amèrica Llatina i acapitals europees com araLondres, Luxemburg oViena, entre d’altres. ■

a El concert tindràlloc el 30 d’abril i lesentrades es posen a lavenda avui

RedaccióGIRONA

Joan Dausà clouràl’Strenes a la catedral

Joan Dausà mirant un horitzó d’èxit ■ NOEMÍ ELIAS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES GIRONINES

59000

8970

Diario

322 CM² - 30%

1471 €

39

España

28 Noviembre, 2017

P.7

Jueves 30 • 20.30 horas• Tea-tro Principal• La Sociedad Fi-

larmónica de Pontevedra ofre-

ce un nuevo concierto. Estará

a cargo del Trío Camilli, forma-

do por Bartosz Woroch (vio-

lín), Óscar Alabau (violonche-

lo) y Jean-Sélim Abdelmou-

la (piano). Considerado uno

de los tríos jóvenes de ma-

yor proyección en el ámbito

europeo, Camilli se forma en

la Guildhall School of Music

and Drama de Londres y en

el Prussia Cove International

Musicians Seminar.

Desde sus primeros pasos

trabaja y cuenta con el plácet

de maestros de reconocido

prestigio como Ferenc Rados,

András Keller o András Schiff.

Ha actuado en numerosos fes-

tivales y salas como el Wigmo-

re Hall, el Barbican Hall, el Pa-

lau de la Música Catalana, La

Pedrera, City of London Fes-

tival, Gstaad NY Music Fes-

tival o el Festival de Segovia.

Recientemente obtuvo el Pre-

mio Tillett Trust, y en 2016 el

primer Premio del Concurso de

Música de Cámara Monserrat

Alavedra. En el concierto que

ofrecerá en Pontevedra ofrece-

rá obras de Beethoven, Shos-

takovich y Brahms.

El Trío Camilli, en el Principal

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PONTEVEDRA

79000

9810

Diario

56 CM² - 10%

260 €

11

España

28 Noviembre, 2017

P.8

Era muy importanteabrir la programa-ción y tener máspresencia en las Is-las, así como gene-rar una academia ycrear una orquestade niños y un pro-yecto social. Era ar-mar un proyecto deorquesta con una di-fusión, con viajes in-ternacionales.

¿Dónde han ac-tuado?—Hemos estado enParís, en Ginebra,Zurich, Viena, en elTeatro Real y el Pa-lau de la Música deBarcelona. La or-questa se ha movidopara ser la imagende las Islas. Ha sidoun reto.

¿Cómo es el apoyo institucio-nal?—Es muy importante, definitorio.La creencia del Govern en la or-questa es fundamental, no solopor el tema territorial.

¿Cómo se presenta el futuro?—Yo creo que el reto es consoli-dar el camino en el que estamos.Que haya una proyección a cinco

o seis años, donde se continúeampliando la presencia dentro yfuera del territorio, y los proyec-tos sociales y educativos. Y esmuy importante que nombresdel panorama internacional pue-dan continuar visitando las Islascon nuestra orquesta. La primerafase era reconducir, y la segunda,consolidar.

¿Y los músicos?—La orquesta es internacional,tenemos veinte nacionalidades yhay presencia de músicos de lasIslas. Hay que tener en cuentaque las incorporaciones son poraudiciones y la competitividades global. De hecho, pronto sevan a convocar plazas.

Se habla mucho de lo difícilque es dar una salida profesio-nal al gran volumen de músi-cos que se generan en la Isla.—Yo creo que, hoy, el horizontede un músico no debe ser su te-rritorio, porque tenemos un len-guaje que es igual en todo elmundo. La falta de oportunida-des no se debe relacionar con eltener que generar proyectosconstantemente. Lo bueno de sermúsico es lo contrario, es la liber-tad que te da para conocer mun-do. Y te lo dice alguien que ha vi-vido en siete países, ha trabajadoen veinte y ahora está en Balears.

la orquesta estaba en un momentovital muy complicado, presupues-taria, organizativa y socialmente,y el hecho de poder devolver laorquesta a su senda, ha sido muyimportante.

¿Qué se encontró cuando lle-gó? ¿Falló el proyecto artístico?—Yo no lo achacaría a lo artístico.El problema estaba en lo institu-cional, en definir si se quería o nouna orquesta. Y nuestro trabajo haido en esa línea, para que todo elmundo entienda la importanciaque tiene, y eso ha beneficiado laautoestima de los músicos y de lapropia institución.

¿En qué momento está la or-questa?—Está creciendo, en estructura, enpresupuesto, en su programación yen la presencia en las Islas. El pro-yecto está muy sano en este mo-mento. Esperemos que dure, por-que era la principal fase de estosprimeros años desde mi entrada.

Se cumplen los objetivos.—Sí, casi todo lo que planteamos.

Pablo Mielgo llegó a la Or-questra Simfònica de les IllesBalears en 2014, en un mo-

mento delicado para la institución.Desde entonces, se ha intentadoreorientar el rumbo, algo que sudirector cree que se está logrando.

¿Cómo valora estos años en laOSIB?—Estoy muy contento. Entramosen una época muy difícil, cuando

«La OSIB vuelvea su senda»

PABLO MIELGO l Director de l’OSIBNací en Madrid en 1976 ●Me formé en el ConservatorioSuperior de Madrid y en la Guildhall School de Londres ●

Desde 2005 dirijo la Fundación Saludarte y codirijo laAcademia Filarmónica de Medellín ● Desde 2014 soy eldirector de la Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

IsaacPons de Rosa

Pablo Mielgo. Foto: JOSEP BAGUR GOMILA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

31000

4214

Diario

385 CM² - 40%

722 €

44

España

27 Noviembre, 2017

P.9

Arribo a casa. No funciona el te-lèfon, ni la televisió, no hi haWi-Fi i tampoc Internet. Trucoa Andorra Telecom. M’atén unnoi molt amable. “Hem canviatles caixes. El devien trucar ino l’han trobat.” Li preguntoquan m’ho poden arreglar.Al cap d’una estona, rebo la se-va trucada. “Vindran demà a latarda a les set a fer-li el canvi”.Ostres! M’adono fins a quinpunt depenem d’aquestes peti-tes coses. Però no hi ha res a fer.Hauré de passar unes hores,un dia, sense televisió, notícies,sèries en streaming, sense po-der con nectar-me a la xarxa, alBig Brother que ho controlaquasi tot.

A la nit, després de sopar, po-so en marxa l’aparell de música.No puc escollir una llista d’Spo-tify, però tinc moltes altres op-cions: CD, ràdio FM i també eltocadiscos que finalment heaconseguit recuperar i connec-tar a la nova cadena. A casa hiha bastants discos de l’any de lameva particular catapum, aixíque em decideixo per escoltar-ne uns quants. Per unes horesem submergeixo en temes quede jove m’havien atrapat i al-guns dels quals encara m’agra-den. Escolto Genesis, Kansas,Pink Floyd, i al final vaig a pararals inicis de la música electròni-ca, a Jean Michel Jarre, a Tange-rine Dream, i a Klaus Schulze.Em fa pensar en l’època en quècomprar un disc era tota unaaventura. Anaves al Transbord,escollies uns quants discos, de-manaves consell, escoltaves al-

gun fragment i al final et deci-dies per un o dos LP. L’hora de laveritat arribava més tard, quanper fi, sol a casa, posaves el disci a poc a poc anaves descobrintuna peça darrere l’altra. Quinail·lusió! Quan l’encertaves, eide la nit al dia et converties enadmirador d’un grup o d’undisc recentment descobert. Nohi havia res immediat, tot eralent, pausat, una espècie demón que caminava i passava apoc a poc.

Separo dos o tres discos, delsquals penso que em retrobaranamb músiques que em captiva-ven. En provo dos o tres, i sí, emtransporten al passat d’aquellamanera que m’agrada, viatge alrecord del, però sense àncores,

ni cadenes, ni la foscor dels cro-mos cremats. Passat net i viu,potser de neu, com el quadre,una pintura que mai envelleix.Finalment vaig a parar al TimeWind de Klaus Schulze, unaobra molt senzilla, però profun-da i aconseguida. Una músicaque es cola directament finsmolt endins, des dels vint finsals seixanta-dos. Els orígens dela música de sintetitzador, amb

un ritme especial, únic i dife-rent.

Anys després d’aquest disc,editat l’any 1975, Klaus Schulzeva passar pel palau de la Músicaa Barcelona i la gent li va dema-nar aquesta peça. No li va fermassa gràcia. No entenia perquè volien escoltar una cançóque havia composat feia bastanttemps. Ell havia evolucionat, laseva música també. No sé comva acabar la història, però enqualsevol cas la calidesa de Ti-me Wind, la inspiració d’aquellany, d’aquell moment, va calarfort en una generació. Avui,m’he retrobat amb el seu ritme ila seva fascinació. Amb els pri-mers sintetitzadors que jugavenamb el temps i el vent.

Em fa pensar en l’època en què comprar un disc era tota una aventura. L’hora de laveritat arribava quan per fi, sol a casa, posaves el disc i a poc a poc anaves descobrint

‘Time Wind’la tribuna

RAMON VILLERÓ

HE DE PASSAR UNES HORES

SENSE CONNECTAR-ME AL

BIG BROTHER, QUE HO

CONTROLA TOT

Diari d'Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

Diario

361 CM² - 43%

441 €

5

España

28 Noviembre, 2017

P.10

mèdia

va acompanyar el lament de l’har-mònica que guia la cançó il·lumi-nant el Palau amb els telèfons mò-bils, tal com havia passat en la ma-nifestació que va omplir el carrer Marina l’11 de novembre.

De fet, abans del concert el públic ja havia exercit la seva sobirania cri-dant “Llibertat presos polítics”. “És un crit absolutament justificat i al qual ens sumem de tot cor”, havia dit Antoni Bassas des de l’escenari. La directora de l’ARA, Esther Vera, s’hi va afegir aplaudint i, després de recordar Capdevila i d’agrair la con-fiança a les persones que llegeixen l’ARA, va donar pas al grup, perme-tent-se un sonor “Bona nit, malpa-rits”, que Quintana va convertir en “Bona nit, estimats malparits” quan va aparèixer a l’escenari. Tot fa pen-sar que la vida ha fet més tendre el cantant.

El grup gironí, en format de sep-tet, va començar l’actuació amb el to acústic de la guitarra de Josep Thió gronxant Lletania. Aquest recolli-ment emocional el va mantenir Quintana a Solstici, que va dedicar a

Carles Capdevila: “Serà impossible oblidar-lo, amb aquella mirada seva tan especial”. L’alè dylanià va seguir present en peces com Si et quedes amb mi, una lloa l’amor. “Què hi ha de més transformador que l’amor?”, va dir Quintana. El recolliment del principi ja era història quan l’elec-tricitat de les guitarres va reclamar el protagonisme a Hores bruixes, que el vocalista també va connectar amb el present més immediat, fent un paral·lelisme entre les passeja-des del president Puigdemont pels boscos de Bèlgica i les que devia fer per la Devesa gironina.

Ja res no serà igual Després del crescendo còsmic d’Eix de rotació i de l’èpica emocionant d’Els teus somnis, el concert va en-trar en territori més rock, nova-ment establint lligams entre el pas-sat i el present i omplint de signifi-cat polític cançons com Tot queda igual. “Des d’aquell primer d’octu-bre res ja no serà igual”, havia afir-mat Quintana en la presentació del tema. És evident que l’experiència

política del referèndum de l’1 d’oc-tubre serà difícil d’oblidar, tant per a les persones que ja venien mobilit-zades de mena com per a les que aquell dia de cops de porra i trompa-des van entendre que posar el cos era molt més que protegir unes ur-nes. Ja poden venir els antics pro-gres de la Transició a fer bromes de mal gust amb banderes que fan sal-tar ulls, que, com va dir Quintana, després de l’1 d’octubre ja res torna-rà a ser igual per a molta gent.

L’ambient entre el públic estava cada vegada més calent quan els So-pa van abordar el tram final del con-cert. La versió acústica d’El boig de la ciutat ja la va seguir gairebé tot-hom dret i picant de mans, i encara van correspondre amb més efusió a Si et va bé, que la banda va tocar amb la consistència del rock dels 70, igual que Sota una estrella, un altre d’aquells números de ritme engres-cador i tornada llarga característics del grup.

Com manen els cànons de la dra-matúrgia del rock, l’actuació va en-filar el final combinant la rauxa i la pausa, a vegades dins d’una mateixa cançó, com va passar a Camins. El Palau, dret i entregat, va celebrar el solo de Thió. Podia haver sigut el fi-nal, però era evident que no ho seria perquè encara faltaven alguns ine-vitables que van arribar als bisos. “Llibertat”, amb els llums il·lumi-nant una pancarta dels Jordis, “In-dependència” i “Els carrers seran sempre nostres” van ser els crits del públic que van precedir la cloenda. “No es poden empresonar les ide-es”, va dir Quintana abans de cantar Cercles, principi d’un final de con-cert que, evidentment no va oblidar L’Empordà.e

Sopa de Cabra posen la música al servei dels presos polítics

El grup gironí tanca l’acte de celebració dels set anys de l’ARA al Palau de la Música

HomenatgeVan dedicar el seu concert a la memòria de Carles Capdevila

Crida “No es poden empresonar les idees”, va dir Gerard Quintana

SETÈ ANIVERSARI

Sopa de Cabra durant el concert del setè aniversari de l’ARA al Palau de la Música. PERE VIRGILI

Crònica

Sopa de Cabra van estrenar les cançons del disc Cer-cles al Liceu el gener del 2016. Gairebé dos anys després tancaran aquesta

etapa al Pavelló Fontajau de Girona el 9 de desembre, compartint cartell amb Adrià Puntí i MClan en l’ano-menada Nit dels Sopa, que tancarà el Festival Temporada Alta. Abans, però, tenien una cita amb l’ARA per posar la cirereta musical a l’acte de celebració del setè aniversari del di-ari al Palau de la Música. En una jor-nada que també va ser un homenat-ge a Carles Capdevila, Sopa de Ca-bra van oferir una actuació similar en to a la del Liceu, amb el volum que correspon a l’espai però sense estalviar intensitat, recordant els temps en què el rock era habitual als teatres.

Com no podia ser d’una altra ma-nera en el context polític d’aquesta tardor, la nit va tenir un marcat ac-cent reivindicatiu. “Quan la gent en-tén que una llei és injusta, cap tira-nia pot dominar-la”, va dir Gerard Quintana per introduir la versió de Bob Dylan Tornaré a ser lliure i per no oblidar que hi ha presos polítics, “malgrat que ens diguin que no són presos polítics”. “De vegades ens prenen per estúpids”, va deixar anar el cantant dels Sopa amb serena in-dignació. Més endavant hi va insis-tir quan va dedicar Seguirem somi-ant a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. “Tant de bo ens poguessin sentir cantant”, va dir Quintana, i el públic

BARCELONAXAVIER CERVANTES

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MEDIA

87000

13820

Diario

714 CM² - 85%

3426 €

42

España

28 Noviembre, 2017

P.11

El representant de l’Hospital Clínic recollint el guardó. PERE TORDERA

Premi Tatiana Sisquella contra la violència familiar

La Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona ha guanyat el quart premi Tatiana Sisquella a la contribució social, que es va lliurar ahir al ves-pre, al Palau de la Música, en el marc de la Nit de l’ARA. L’entitat es va crear l’any 2000 per iniciativa d’un grup de professionals del servei d’urgències de l’Hospital Clínic amb la volun-tat de “coordinar millor l’assistència a les per-sones maltractades” i de “sensibilitzar” la res-ta de treballadors de l’hospital sobre aquesta problemàtica, segons explica la mateixa orga-nització a la seva web. La comissió, presidida pel doctor Manuel Santiñá, es dedica a aten-dre dones que hagin estat víctimes de violèn-cia masclista, però també homes, menors d’edat i ancians que hagin patit algun tipus de maltractament en l’àmbit familiar. Els ofereix atenció integral, ja que la comissió està forma-da per professionals d’àmbits com la inferme-ria, la ginecologia, el treball social, la psiqui-atria, la traumatologia o la cirurgia.

Entre les particularitats del servei hi ha el fet que la víctima està acompanyada en tot mo-ment, que no s’ha de moure de lloc encara que l’hagin d’atendre professionals diferents i que només ha d’explicar el seu cas una vegada, de manera que s’evita aprofundir en el seu dolor psicològic. Els protocols estan dissenyats de manera que, en un màxim de tres hores i mit-ja, la persona atesa ja pugui tornar a casa.

L’ARA va crear el premi Tatiana Sisquella a la contribució social el 2014 per homenat-jar aquesta periodista –col·laboradora del di-ari des de la seva fundació–, que va morir el 6 de febrer d’aquell mateix any amb 35 anys. Els anteriors guanyadors del guardó van ser Xam-frà (2014), Pallapupas (2015) i la Fundació Ju-bert Figueres (2016). En aquesta edició, el ju-rat el presidia el marit de Sisquella, Joan Ma-ria Pou, mentre que la directora de l’ARA, Esther Vera, ha actuat com a secretària. Tam-bé han estat membres del jurat la cap de So-cietat del diari, Elena Freixa, i el periodista i membre del consell editorial Albert Om.e

BARCELONAALBERT CASTELLVÍ ROCA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MEDIA

87000

13820

Diario

210 CM² - 25%

1008 €

40

España

28 Noviembre, 2017

P.12

Nit de festa, de guardons i de beques Carles Capdevila La festa dels set anys del diari es va celebrar ahir al Palau de la Música amb un concert de Sopa de Cabra precedit per

l’entrega dels premis de l’ARA i l’anunci de la creació de dues beques per a projectes educatius i de cura de les persones

P 38-42

PERE TORDERA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

87000

13820

Diario

1319 CM² - 157%

6986 €

1,38-39

España

28 Noviembre, 2017

P.13

MèdiaSETÈ ANIVERSARI

Set anys de periodisme en positiu i de servei a la societat

tes amb llaços grocs, van voler re-cordar els vuit consellers i els dos activistes socials empresonats. “El 2017 és un any que no necessita presentació, d’una intensitat extra-ordinària”, exclama d’entrada el presentador de l’acte, Antoni Bas-sas, per emparentar-lo tot seguit amb la consegüent intensitat peri-odística i enfocat a l’horitzó imme-diat de les eleccions del 21 de de-sembre: “Un any important per a la història de Catalunya i també per a la història de l’ARA”. Es refereix, esclar, a la pèrdua de Carles Capde-vila, director i fundador del diari, que va morir l’1 de juny després d’una llarga lluita contra el càncer. Una pèrdua que ha afectat tant els qui fem el diari com la seva àmplia comunitat de lectors.

A ells, als lectors, es refereix el president de l’ARA, Ferran Rodés, en el seu discurs. I celebra els 45.000 subscriptors, xifra impor-tantíssima assolida durant aquest any. Així com també ho són els cinc

El Palau de la Música acull l’entrega dels premis anuals del diari i valora el moment convuls del país

milions d’usuaris únics a internet de l’octubre passat –rècord absolut històric de la premsa digital al país– i el fet de ser l’únic diari de Barce-lona o Madrid que experimenta creixement en la seva edició en pa-per. “És un any difícil per al país, han fallat moltes coses, però n’hi ha una que no: la ciutadania. L’ARA treballa i treballarà sempre per la pau social com a compromís impor-tant amb els seus lectors”, argu-menta Rodés.

En aquest mateix sentit, Esther Vera destaca la consolidació del di-ari com a referent informatiu a tra-vés de la particular “contribució po-sitiva a la realitat” que sempre l’ha caracteritzat. La importància de la infografia, la potenciació del perio-disme de dades i l’aposta per àmbits temàtics tan substancials com la sa-lut, la recerca, l’ensenyament i la cultura són alguns dels elements bàsics que la directora destaca com a claus a l’hora de cimentar la perso-nalitat i la confiança dels lectors:

01

03

Fer vell periodisme, o clàs-sic, amb eines noves. O dit a la manera poètica de J.V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Així precisa Esther Vera, la directo-ra de l’ARA, l’esperit periodístic del diari, que avui compleix set anys. Des de fa quatre, ho celebrem amb l’entrega dels premis Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria i Tatiana Sisquella al foment de la contribu-ció social. Com ja és tradició, els guardons i la celebració van tenir lloc ahir a l’auditori del Petit Palau del Palau de la Música Catalana.

Va ser una celebració especial, marcada per la intensitat del mo-ment polític que viu el país. De fet, deu cadires buides a la fila zero, to-

Crònica

BARCELONATONI VALL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

87000

13820

Diario

1319 CM² - 157%

6986 €

1,38-39

España

28 Noviembre, 2017

P.14

“Fer periodisme és publicar allò que el poder no vol i donar veu als que no en tenen”. Així mateix, fer periodis-me també suposa lluitar diàriament contra la intoxicació i les fake news, relativitzar els trols i no sotmetre’s a la dictadura dels clics. “El nostre proper desafiament és innovar en el format digital”, avança Vera.

Homenatge a Carles Capdevila Abans de l’entrega de premis, Albert Om recorda en un vídeo la manera de ser i de viure de Carles Capdevi-la: “L’humor era la seva arma prefe-rida, la que el feia més lliure”, desta-ca. A més a més de la figura de Cap-devila, recordat en l’edició d’en-guany de manera especial –es convocaran les primeres beques Carles Capdevila amb la col·labora-ció de la Fundació Bancària La Cai-xa–, l’acte serveix per recordar la fi-gura de les dues persones que donen nom als premis: Ignasi Pujol, que va ser cap d’Economia del diari, i Ta-tiana Sisquella, destacada colum-nista, que van morir massa joves també per culpa del càncer.

Entre el públic assistent, destaca-des autoritats polítiques. Al capda-vant, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presiden-ta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. I també l’expresi-dent de la Generalitat Artur Mas, que es retroba amb tres dels seus ex-consellers, Irene Rigau, Andreu Mas-Colell i Ferran Mascarell. Tam-bé hi són Higini Clotas, Víctor Cu-

01. Foto de família amb els guardonats amb els premis Tatiana Sisquella i Ignasi Pujol. 02. Esther Vera, directora de l’ARA, dirigint-se als assistents. 03. Els deu seients buits amb llaços grocs en homenatge als empresonats. PERE TORDERA

llell, Pere Aragonès, Jaume Collbo-ni, Sergi Sabrià, Fabian Mohedano, Jordi Del Río i Jordi Cuminal. Hi as-sisteixen també alguns dels colum-nistes destacats de l’ARA, com Joan B. Culla, Borja de Riquer i Antoni Batista.

Al torn dels parlaments polítics, la primera a intervenir és Mercè Co-nesa, que destaca la imperiosa ne-cessitat de poder gaudir d’un peri-odisme lliure, independent, profes-sional, amb criteri propi, que poten-ciï l’opinió i la reflexió i que no faci silencis davant la injustícia. En aquest sentit, felicita l’ARA per ser “un exemple de pluralitat i llibertat de premsa”. Hi ha un detall que no passa gens desapercebut: l’emoció amb què parlen tant Ada Colau com Carme Forcadell. L’alcaldessa, des-prés de felicitar el diari, s’afanya a reclamar el retorn a Catalunya de les condicions de normalitat demo-cràtica que ara li són negades: “Amb els valors de dignitat, llibertat, fer-mesa i determinació ens en sorti-rem però és molt urgent potenciar el diàleg i la comprensió de l’altre”. Colau posa com a exemple d’aquests valors la figura de Capde-vila: “Barcelona està en deute amb ell”. En termes molt similars s’ex-pressa, per cloure l’acte, Carme For-cadell: “Al llarg del 2017 hem vist moltes coses, moltes de les quals no ens les podíem imaginar”. La pre-só, l’exili, els processos judicials i la repressió viscuda encarnen, a crite-ri seu, la duresa que viu el país. “Ens en sortirem”, conclou.e

02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

87000

13820

Diario

1319 CM² - 157%

6986 €

1,38-39

España

28 Noviembre, 2017

P.15

Carles Capdevila, l’ARA i la il·lusió

per construir

ANTONI BASSAS

ENCARA QUE NO ens ho di-guem, segur que som molts els que sovint pensem què diria el Carles Capdevila del que passa. Avui l’ARA fa set anys, i en la festa que vam celebrar ahir al Palau de la Música Catalana, vam tornar a veure alguns frag-ments dels seus cèlebres monò-legs. Preparant el vídeo, el vaig tornar a sentir parlar de “la feli-citat dels que fan coses i de la in-felicitat dels que treballen per impedir-ho, dels que tenen un projecte i aquells el projecte dels quals és que els projectes dels altres fracassin”. El Carles va admetre haver trobat benzi-na en els obstacles de tots els que van intentar (i intenten) torpedinar l’ARA. Tot plegat em fa pensar en el país. A Cata-lunya, milions de persones te-nen un projecte democràtic, inclusiu, il·lusionant. Al da-vant, d’altres només treballen per fer-lo fracassar, sense cap il·lusió, sense ofe-rir res a canvi.

BONDIA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LES CLAUS DEL DIA

87000

13820

Diario

84 CM² - 10%

403 €

2

España

28 Noviembre, 2017

P.16

La Nit de l’ARA va tenir un vessant solidari amb l’organització d’una donació de sang per part del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que es va celebrar durant la tarda

a la sala Lluís Millet del Palau de la Música. L’ARA va agrair la donació dels participants amb una subscripció gratuïta de dos mesos amb accés digital i amb un 50% de

descompte per al concert El despertar de la música al Palau de la Música Catalana. A més, els 80 primers donants van tenir accés gratuït al concert de Sopa de Cabra d’ahir.

UNA VETLLADA AMB CARÀCTER SOLIDARI

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MEDIA

87000

13820

Diario

84 CM² - 10%

445 €

39

España

28 Noviembre, 2017

P.17

�ROMERO DE TEJADA SERÀSUBSTITUÏT DE MOMENTPER LA SEVA MÀ DRETA � 23

Mor el fiscal encap del TSJC,autor de laquerellacontra el 9-N

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

34000

5571

Diario

513 CM² - 57%

1590 €

1,23

España

28 Noviembre, 2017

P.18

José María Romero de Tejada,fiscal superior de Catalunya, vamorir ahir als anys, segons vaindicar en un tuit el ministre deJustícia, Rafael Catalá. Fonts fis-cals van informar que Romero deTejada patia leucèmia, malaltiaque s’havia complicat els últimsdies amb una pneumònia. El fu-neral s’oficiarà avui al tanatori deSant Gervasi de Barcelona, quedes d’ahir a la tarda acull la capellaardent del difunt.

José María Romero de Tejadava néixer a Barcelona el . Eljuliol del , quan era tinent fis-cal de la Fiscalia de Catalunya, vaser nomenat fiscal superior de Ca-talunya en substitució de MartínRodríguez Sol, que va dimitir elmarç del després de defen-sar públicament la legitimitat dela consulta del -N del . Mésendavant, va ser el mateix Romerode Tejada qui va presentar la que-rella contra l'expresident de la Ge-neralitat Artur Mas; l'exvicepresi-denta Joana Ortega; i l'exconselle-ra d'Ensenyament Irene Rigau,pel -N.

Una de les últimes actuacionsde Romero de Tejada va ser orde-nar a final de setembre al llavorscap dels Mossos d'Esquadra, Jo-sep Lluís Trapero, actuar contra lapreparació del referèndum de l'-O, així com l'encàrrec que aquestcos es dirigís a tots els centres devotació publicats per la Generali-tat per advertir els seus responsa-bles que cedir els locals era delic-te. La Fiscalia Superior de Cata-

lunya va ser la responsable que elministeri de l'Interior, a través dela Secretaria d'Estat de Seguretat,assumís la coordinació de l’ope-ratiu policial per impedir la con-sulta de l’-O.

Bañeres, substitut temporalEl substitut temporal de Romerode Tejada serà Francisco Bañeres,tinent fiscal de la Fiscalia Superiorde Catalunya, fins que el Governnomeni el seu substitut. Bañeres,que va ser escollit tinent fiscal el, ha estat la mà dreta de Ro-mero de Tejada durant els seusanys al capdavant de la Fiscalia deCatalunya i ha dirigit les princi-pals querelles presentades pel mi-nisteri públic pel procés indepen-dentista. Bañeres va arribar a lacúpula de la Fiscalia de Catalunyadesprés de dirigir durant anysl’àrea de Delictes Econòmics de laFiscalia Provincial de Barcelona,on va portar el cas de l'espoliaciódel Palau de la Música en els inicisde la causa.

Els tràmits per a la designaciód’un nou fiscal de Catalunya po-drien allargar-se encara unes set-manes i s’iniciaran amb la publi-cació del concurs per proveir laplaça en el Butlletí Oficial de l'Es-tat (BOE). Posteriorment s’hauràde reunir el Consell Fiscal per es-tudiar la substitució de Romerode Tejada i el fiscal general de l'Es-tat proposarà un candidat, queserà nomenat pel Govern i pren-drà possessió un cop la seva de-signació es publiqui al Butlletí Ofi-cial de l'Estat.

EFE BARCELONA

�Va accedir al càrrec l’any 2013 i, després d’algunes reticències inicials, va presentar diverses querelles en contra del procésindependentista �El seu substitut temporal serà Francisco Bañeres, que els darrers anys havia estat la seva mà dreta

Mor als 69 anys el fiscal superior deCatalunya, José María Romero de Tejada

EFE

José María Romero de Tejada, en una imatge d’arxiu

Les associacionsde fiscals mostrenel seu condol �Diverses associacions defiscals van manifestar el seucondol per la inesperadamort de José María Romerode Tejada. L’Associació deFiscals (AF), de la qual for-mava part, el va definir com«un company entranyable,d’afable caràcter i una bonapersona», i va destacar laseva etapa com a fiscal su-perior de Catalunya, plaça ala qual va accedir el juliol de2013, on va exercir «en mo-ments molt difícils».

Aquesta associació, decaràcter conservador i ma-joritària en el sector, va vo-ler «mostrar, en aquestsdurs moments, el seu pesarper la defunció d'un delsseus membres més antics»,que estarà «sempre en el re-cord». Per la seva banda, laUnió Progressista de Fiscals(UPF) també va mostrar elseu condol per la mort d'unfiscal «de dilatada experièn-cia i estimat pels seus com-panys».

També el món polític esva mostrar consternat peraquesta pèrdua inesperada.

�

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

34000

5571

Diario

513 CM² - 57%

1590 €

1,23

España

28 Noviembre, 2017

P.19

ALLO QUE EL PROCÉS ESTÀ TAPANT

La fi del judici de la Trama Gür-tel, amiga, una altra causa ju-dicial oberta contra Rodrigo

Rato, el nou ajornament d'entrada a presó dels feixistes condemnats per assaltar una Diada el Centre Blanquerna a Madrid, l'obertu-ra de judici oral contra el PP per destruir l'ordinador i els discos durs del seu extresorer Luís Bár-cenas -e l que als seus apunts de comptabilitat extracomptable par-lava d'un misteriós M. Rajoy com a receptor de sobres amb diner negre-, la confessió per part del CNI que mantenia contactes amb l'imam de Ripoll que va instigar els atemptats de l'agost a Barcelona i Cambrils, que encara es troba encallada en despatxos i calaixos la investigació sobre la fortuna de la família Pujol, que cap jutge no acaba de redactar la sentència del cas Palau, la sortida de presó de l'expresident de la Comunitat de Madrid després de detecta r-li milions amagats a Amèrica, que a uns acusats per violació massiva se'ls vol blanquejar la vida perquè la víctima no ha estat dos anys tan-cada a casa plorant... Són tot titu-lars que han estat amagats, et la-mentes... El monotema, altrament vilipendiat com a prusés, li va molt bé a molta gent, però tot això con-tinuarà existint, obri o no diaris. És dimarts, comencem la setmana;)

@IGNASICALVO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

1914

Diario

105 CM² - 10%

342 €

9

España

28 Noviembre, 2017

P.20

p

Un sandvitx d’Artur Mas, no fos cas

Diumenge a la nit, Salvados va proposar un enfronta-ment dialèctic transcen-

dent, molt intens i revelador: Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapate-ro es veien les cares per discutir so-bre el Procés. El programa va co-mençar rebobinant en el temps per recordar que ZP és algú clau en aquesta història. Un “contigo empezó todo” que va va-ler la pena perquè va permetre disseccionar els detalls de la negoci-ació de l’Estatut i també les hores crucials en què Puigdemont va passar de voler convo-car eleccions a declarar la independència. Va estar bé que Salvados inclogués la conversa prèvia en què Artur Mas volia aclarir si el tracte entre ells havia de ser de vostè o no. La intensitat de la polè-mica va fer que es tutegessin en al-gun moment, delatant una discus-sió més autèntica i sense embuts i amb moltes incriminacions pen-dents. L’absència de corbates tam-bé al·ludia a un debat allunyat de les formes protocol·làries. Jordi Évole va mantenir, de manera en-certada, un paper secundari, aco-tant només dates i moments clau per assegurar l’evolució de la con-versa, fent preguntes puntuals, pe-rò els va deixar parlar, interrom-

pre’s i trepitjar-se. Devia ser com-plicada la tasca de realització i edi-ció, per decidir quin dels dos inter-locutors es mostrava en cada mo-ment de la discussió, sobretot quan era més aferrissada. Aquesta vegada, la impecable factura cine-matogràfica sí que va aconseguir

una il·luminació càlida, d’intimi-tat, que afavoria el clima del debat. Significatiu el munt de vegades que Zapatero va tocar el braç d’Évole reclamant atenció i priori-tat. Es va veure un Bambi a qui li han crescut ja les banyes de cérvol: més bel·ligerant, dràstic i contun-

dent que quan vivia a la Moncloa. Continua apel·lant al tarannà però gesticula, renya i exhibeix agitació com no solia fer-ho. Mas va optar pel retret mordaç i ressentit. I això va garantir una conversa molt igualada i televisivament estimu-lant. Tot i la murga de les últimes

pauses publicitàries, que sempre esguerren el clímax final de Salva-dos, van ser interessants les respostes a la tan demanada autocrítica. Zapatero y Mas va ser potent i molt efectiu.

El que va passar diu-menge a la nit a La Sex-ta, però, permet una al-tra anàlisi més general sobre el context televi-siu. Abans del cara a ca-ra amb Artur Mas, una entrevista posada amb calçador a Joan Manuel

Serrat renegant del Procés (i, amb aquella habilitat de Salvados per l’equidistància, evidenciant tam-bé un desengany amb els socialis-tes). I just un cop acabat el cara a cara, sense solució de continuïtat, La Sexta anunciava el Malas com-pañías per parlar del 3% de Con-vergència i l’escàndol del cas Pa-lau. I enganxada a aquesta promo-ció, l’entrevista d’Ana Pastor a Mi-quel Iceta. La sensació és que, dins de la programació, Artur Mas quedava hàbilment encaixat. Un sandvitx de Mas, no fos cas.

CRÍTICATVMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

Diàleg La conversa entre Zapatero i Mas va ser molt igualada i televisivament estimulant

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PASSI-HO BE

87000

13820

Diario

252 CM² - 30%

1335 €

47

España

28 Noviembre, 2017

P.21