Taula de contingut

ClàssicaLa Vanguardia - Catalán - 17/03/2019

Bigotis a la GiocondaLa Vanguardia - Catalán - 18/03/2019

Agrupación Señor Serrano sacseja L'Auditoriamb la seva ' Novena'La Vanguardia - Catalán - 16/03/2019

Una ' Novena' per a la polèmicaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 17/03/2019

" No necessitem ser experts, sinó sensibles a lamúsica"La Vanguardia - Catalán - 16/03/2019

En record de Joan MillàEl Punt Avui - 17/03/2019

El Brasil d’AndreaEl Punt Avui - 17/03/2019

Ense p r de la ellesaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 17/03/2019

ÓLAFUR ARNALDS ALGORITMO ETÉREOON Barcelona - 15/03/2019

Fum, pluja, cançonsEl Punt Avui - 18/03/2019

Resurrecció gamberraLa Vanguardia - Catalán - 16/03/2019

“Si un artista queda sols en mans del mercat, parlem d’especulació”Diari d'Andorra - 17/03/2019

3

4

5

6

7

8

9

11

12

14

15

16

P.2

DIUMENGE, 17MARÇ 2019 LAVANGUARDIA 61

ANNE VAN AERSCHOT

QUINZENAMETROPOLITANAFINS EL 31/III

Interessant revisitació laque proposa elMercatde les Flors dins de laQuinzenaMetropolita-na (vegeu la programa-ció a La Vanguardia del14 demarç). AmbAch-terland (1990), AnneTeresa de Keersmaekeriniciava un camí en quèelsmúsics tenien unpaper central. La combi-nació demovimentssubtils i enèrgics amb lamúsica de György Ligetii Eugène Ysaÿe va resul-tar en una peçamagnè-tica que ara reviu ambuna nova producció. Entreballs recents, la core-ògrafa belga analitza lesforces compositives deBach, ballant tots sisConcerts de Branden-burg amb la violinistaAmandine Beyer i laB’Rock Orchestra, o lesSuites de Bach amb elvioloncel·lista Jean-Gui-henQueyras

ANITAHARTIG CANTA SHÉHÉRAZADE AMBPONS.La soprano romanesa Anita Hartig cantala seva primera Shéhérazade de MauriceRavel, el cicle ambquèvamusicar tres po-emes de Tristan Klingsor per a cant i or-questra:Àsia, La flauta encantada iL’indi-ferent. Josep Pons dirigeix la Simfònicadel Liceu en aquest concert al Palau quecomençarà amb Imatges d’un món efímerde JosepMaria Guix i clourà amb la forçade La consagració de la primavera.19/III PALAU DE LA MÚSICA, 20 HORES

I MÉS GUIX I RAVEL AMB ELS TOMÀS I COLOM.Dos dies després, al mateix Palau, els ger-mans Abel i Arnau Tomàs (del QuartetCasals) formaran trio ambJosepColomalpiano –i amb Enric Arquimbau com a re-citador– en un programa que torna a ma-ridar Guix i Ravel. Del primer se sentiranTres haikus per a violoncel i piano, Slowly...in mist, Seven haikus for solo cello i Llàgri-

mes de tardor. Del segon, elTrio per a pia-no, i de Debussy, les sonates per a violon-cel i per a violí.20/III PALAU DE LA MÚSICA 20 HORES

DMITRYMASLEEV & ORQUESTRA DE CADAQUÉS.Fa tres temporades que el guanyador delconcurs Txaikovski 2015 fa aparicions es-tel·lars en sales d’arreu del món. L’Or-questra de Cadaqués el tindrà de solistaen el pròxim concert del BCN Clàssics,ambelConcert número 1deTxaikovski. Elprograma el completa la 7a de Dvorák.21/III PALAU DE LA MÚSICA 20 HORES

EMERGENTS I SOBRADAMENT PREPARATS. En-tre l’abundant programa del festival deL’Auditori, cal destacar que Josep Vicentdirigirà l’OBCamb solistes emergents i enun programa difícil: el Bolero de Ravel i laSimfonia concertant enmi bemollmajor deMozart, amb la violinistaMaria Florea i laviola Sara Ferrández.23 I 24/III L’AUDITORI

ClàssicaMARICEL CHAVARRÍA

PARLEM DEL TOC.Música, text, dansa i llen-gua de signes per parlar del patimentmental. La companyia Les Impuxibles deles germanes Peya presenta a la Sala Bec-kett Suite TOC núm 6. Un concert, un es-pectacle, un espai fronterer que vol il·lu-minar un tema silenciat: la simptomatolo-gia del trastorn obsessiu compulsiu. Unapropostaqueparladel dolor, les cures i elscuidadors. I ho fa de manera molt perso-nal: Clara Peya pateix TOC. Unmuntatgeper trencar estigmes i visibilitzar els tabússocials.SALA BECKETT. DEL 20/III AL 14/IV

FUGINT DEL FUTUR. El TNC prossegueix elseu cicle de teatre dedicat als joves ambElfutur, d’Helena Tornero. Una obra ambJúliaGenís,DavidMenéndez,EsterCort iDavid Vert que aborda el viatge de dos jo-ves per Europa a la recerca de la llibertat.Una noia coneix un home estranger que

fuig del seu passat. Ella fuig del seu futur.L’homeestrangervol anar aEstocolm,pe-rò hi ha problemes. De fronteres. La noiavol fer alguna cosa perquè el seu pares’enfadi. Un pare que s’acaba de comprarun cotxe nou. Però, es pot fugir del queencara no existeix?TNC. DEL 20/III AL 14/IV

DISTOPIA ROBÒTICA.En Broto, expert en in-tel·ligència artificial, treballa en un sor-prenent robot a lapoderosamultinacionalRöbota. En Palía, la seva parella, nostàlgicde la vida humana anterior, no troba feinaen unmón robotitzat. L’Eva, una de les ci-entífiques de Röbota, incomplirà la prin-cipal prohibició imposada per l’Estat. Rö-bota (servitud), de la companyia El Eje, ésun thriller de ciència-ficció distòpica quees pregunta si hi ha espai per a l’amor enuna societat robotitzada i superpobladaon l’heterosexualtitat està prohibida percontrolar la natalitat.TEATRE TANTARANTANA. DEL 23/III AL 14/IV

TeatreJUSTO BARRANCO

FUNK ETERN. El trombó de Fred Wesley ésuna referència inesborrable de la històriadel funk i dels ritmesnegres, i la seva llistade col·laboracions és marejadora per im-pressionant, començant amb Ike & TinaTurner, recalant en James Brown (fenttriplet gloriós amb Maceo Parker i PeeWee Ellis), prosseguint ambGeorge Clin-ton id’aquí aunaàmplia carrerademésde60 anys.19 I 20/III. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

UNA FLORENCE LLUMINOSA. La britànica Flo-rence Welch té una veu de les que impo-sen i que sap fer servir en una efectivacombinació a base de blues, soul i rock. Faun any va publicar la lluminosaHigh as ahope i ara al capdavant de la seva propostade Florence + The Machine l’està com-partint amb la seva lleial afició a grans re-cintes20/III. PALAU SANT JORDI. 21 HORES

LA VEU FASCINANT D’ALBIN LEE. Albin LeeMeldau és com el millor secret guardatd’una espectacular excel·lència. És el queatresora el jove vocalista suec Albin LeeMeldau, que al seu recent àlbum Aboutyou exhibeix i fa anar unes condicions vo-cals, amb rerefons soul i blues, realmentfascinants.21/III. RAZZMATAZZ 3. 21 HORES

QUATRE EN UN. La iniciativa Paral·leles,dins del festival Guitar BCN, permet gau-dir de les actuacions deMiranda!, LadillaRusa, Los Ganglios, Ultraplayback, BrisaFenoy i Putochinomaricón.22/III. BARTS, BARTS CLUB, APOLO I LA [2]. 20 HORES

EL NOU D’OSO LEONE. Els mallorquins OsoLeone finalment han donat forma a unnou disc, Gallery love, i el porten amb elCurtcircuit. Practicants d’un dream popque enganxa, la seva paleta de sonoritatsno deixa d’oferir sorpreses.23/III. APOLO. 20.30 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

FOTOGRAFIA D’AUTOR. Identitat i territori ésel temaa l’entorndel qual gira el nou festi-val de fotografia d’autor Lumínic, queaquest dijous arrencaaSantCugat i tindràun recorregut de dos mesos. Entre les ex-posicions programades destaquen pro-postesdenomsconsagrats comJordiBer-nardó i la seva visió irònica d’Espanya(Welcome to Espaiñ), Maria Espeus (do-nes víctimes de la violència masclista),Antoni Bernard i els seus retrats de cata-lans il·lustres o les imatges abstractes queManel Esclusa obté després d’enterrar elsnegatius en planters en què germinen lesplantes.SANT CUGAT DEL VALLÈS. DIVERSOS ESPAIS. 21/III - 28/IV

TOTA LA GENT DEL SEGLE XX. Entre la repúbli-ca deWeimar i l’ocàs del nazisme, AugustSander (Herdorf, 1876 - Colònia, 1964) vaestar lliurat a un projecte èpic: documen-tar la societat alemanya per mitjà de re-

trats d’homes i dones de totes les classessocials, totes les edats i totes les professi-ons, de savi a agricultor. Una sèrie llegen-dària, Gent del segle XX, que La VirreinaCentre de la Imatge desplega generosa-ment juntament amb una altra sèrie moltmés desconeguda amb imatges de gesti-culacions, mirades i actituds corporalsd’algunes de les persones retratades.LA VIRREINA CENTRE DE L’IMATGE. DEL 23/III AL 23/VI

PERDRE LA PORDE L’ART. “Quan diem que noentenem l’art contemporani: el volem en-tendre, realment?”. “Quanvisitemunaex-posició, ho estem fent demanera prou ac-tiva per sentir-nos-en part?”. ClaudiaRius es planteja aquests interrogants i en-senya el camí que transitem quan perdemla por de l’art: de l’estranyament a la pas-sió. Lamostra es titula Ah, l’art? Ah, l’art!,i inclou obres d’artistes comDaniel Cano-gar, ChristineBorland, BlancaCasasBru-llet, José Cobo o Jean Denant.MATARÓ ART CONTEMPORANI, FINS AL 19/V

ArtTERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

147 CM² - 13%

6643 €

61

España

17 Marzo, 2019

P.3

32 LAVANGUARDIA C U L T U R A DILLUNS, 18MARÇ 2019

LARA GÓMEZ RUIZBarcelona

Des de temps ances-trals la incomoditats’ha traduït moltesvegades en censura.Sónincomptablesles

ocasions en què el poder ha retiratde lacirculació llibresquemolesta-ven, ja fos perquè encoratjaven unpensamentquesortiadelanormaoperquè s’extralimitaven respecte aallò que la moral marcava en cadamoment.Tot i això,permoltqueesprohibissin determinats relats, sóndiverses les persones i les institu-cionsquevanoptarperguardar-losamb pany i clau fins que la societatevolucionés icomprenguéselvalorqueenrealitat tenien.Alllargdelsseglesiperlaporque

acabessin cremats, elMuseuBrità-nic va fer de guardià de moltsd’aquests volums. A més de guar-dar-los ben protegits de les mira-

des, els va ordenar per temàtiques,de manera que els que tenien uncontingut eròtic –que eren la granmajoria– van entrar a formar partde la col·lecció Private case (Casprivat).El 1973 aquestes obres (datades

entre els segles XVII i XX) van sertransferides a laBibliotecaBritàni-ca. Ha estat precisament aquestainstitució la que recentment n’haanunciat ladigitalitzaciócompleta.Ni més ni menys que 2.500 obres,que en pocs dies ja han trobat a in-ternet la sevazonadeconfort.Així,elsméscuriososdescobriranquelaficció eròtica gai existeix des de fatemps amb llibres com Teleny o elreverso de la medalla, d’OscarWil-de. També podran llegir el diarid’un cavaller de l’Anglaterra victo-rianaquevarecopilar lessevesges-tes sexuals i en va extreure els seuspeculiarsconsells.

La sèrie de llibres publicada el1740TheMerryland,quedescriu ladona com “una terra que ha de serllaurada”, també es troba a lacol·lecció.Ésunadefinicióques’hade contextualitzar en el momentqueva ser escrita. Però si unvolumcrida especialment l’atenció,aquest no és cap altre que FannyHill: Memòries d’una dona galant(1748). Escrita per John Clelandmentre era a lapresó, està conside-rada la primera novel·la pornogrà-ficaescritaen llenguaanglesa.A més d’interessants lectures li-

teràries, la Biblioteca Britànica

dipòsit legal (la Biblioteca Britàni-ca té l’obligació de conservar tot elmaterial que es publica legal-ment)”, explica a La VanguardiaMaddy Smith, comissària decol·leccions de patrimoni imprèsde l’entitat.Però, per què ara? Smith explica

que es tracta d’una qüestió de“practicitat, conservació i lliber-tat”: “Volem protegir aquests lli-bres rars i fràgils de la decadèncianatural, els danys accidentals i lamutilació. Els historiadors podranaccedir a aquesta fascinant col·lec-ció que parla de sexe i sexualitatsensenecessitat de tocar-los física-ment, ja que el pas del temps ha fetefecteenmoltsd’ells.Els investiga-dors, però, ara podran trobar-nesubstitutsdigitalsd’altaqualitat”.Expliquen des de la Biblioteca

Britànica que al seu dia van arribara compondre aquesta sèrie, consi-derada “immoral” a l’època, fins a4.000 exemplars. No obstant això,tal com avançava la societat, “elconcepted’obscenitatvariava, iperaixòmoltsd’aquestsllibress’allibe-raven i arribaven per fi a les biblio-teques.Avuidiemorgullososquejacirculen amb total llibertat per laxarxa”.

BRITISH LIBRARY

Una de les pàgines que ha digitalitzat la Biblioteca Britànica

La Scuderie del Quirinal mostra la caramés tècnica del geni italià

Itàlia celebraLeonardo

“Els historiadorspodran accedir enlínia a una col·lecciófascinant que parla desexe i sexualitat”

Bigotis a laGioconda

LaNovenadeBeethoven

Intèrprets:OBC+CordeCam-bradelPalau -OrfeóCatalà+AgrupaciónSeñorSerranoDirecciómusical:KazushiOnoLlocidata:L’Auditori(15/III/2019)

JORGE DE PERSIA

Enunadelesimatgesdepantalladurant l’execució de la Novenasimfonia de Beethoven perl’OBC, dirigida pel seu titularKazushi Ono, es llegia: “Cuidarunjardíésunatascaminuciosa”.Emquedoambaixòper sintetit-zar el resultat d’aquesta propos-ta conjunta d’un organismeprestigiat com l’OBC, i la pre-miada agrupació teatral, aplau-dida amistosament per una partdel públic i fortament esbronca-daperunaaltrapotsermésgran.Per evitar la qualificació imme-diata, diguem que es va tractard’una escenificació en directe,que projectava en pantalla i am-pliat allò que executava –maimés ben dit– l’Agrupación, enpenombra, comel resultat final.S’han fet posades en escena

d’èxit d’obres de referència comla Passió segons sant Mateu deBach, i sabem que la Novena ésmotiu de moltes apropiacionslegítimes que arriben fins al’himne de la UE. Però una cosaés el símbol i una altra la sevaversió i interpretaciómusical, i aaixò em vull referir, deixant debanda el pastitx visual que se liva agregar, ple de llocs comuns illargues escenes de petons múl-tiples hetero i homosexuals poccuidades en l’àmbit estètic, tot ique els petons homosexuals no-méserenentredones.Elshomesnoes fanpetons,SeñorSerrano?Torno a la dificultat de cuidar

unjardí. Iaquestespaipoèticru-siñolià és l’equivalent de la No-vena, espai simbòlic d’evocació.I em crida l’atenció la distànciaquehihaentreel senyorOno i lasensibilitatde la sevapròpiacul-tura japonesa, tan exquisida isubtil.Laversiódelasimfoniavaser definitivament vergonyosa.El tempo lent del director ambposats de somieig van generarmoments de pesadesa supremadeldiscurs,mancatde tensió.Niidea de les dinàmiques, que jades del començament van serdesproporcionades, superfi-cials, i això va portar el final del’Allegroasonarcomunaxaran-ga. El Molto Vivace va mostraruna rítmica també pesant, senseessènciaàgil ibrillant.Al’Adagioemva semblar que fins i tot l’or-questra s’avorria, finsqueel solodevioloncelsvaaixecarelnivell.Però l’alegria va durar poc i eldesajust rítmicentrecorda i fus-tes es va sumar al despropòsit,culminat amb un quartet de so-listesambunbarítondepocaar-ticulaciói lesveusmoltforçades,tretdelbonpaperde lamezzo.És necessari tot aquest mun-

tatge?Novaldriamésmillorar ladirecciómusical?Deixem-nos,amés de subratllar el que és obvienescena, enunaproposta inca-paç de comprendre el que és lasensibilitatd’un jardí.

TEATRE/CLÀSSICA

Per laporqueacabessincremats,elMuseuBritànicelshaanatguardanta lacol·lecció ‘Privatecase’

ANNA BUJRoma. Corresponsal

El cinquè centenari de la mort deLeonardo Da Vinci ja s’està cele-brant a Itàlia, un país que semprel’ha utilitzat com un símbol nacio-nal.Mentre continua la picabarallaamb França per la granmostra queobrirà el Louvre, que ha demanattotes lespinturesdeDaVinci amu-seus italians, el país transalpí hainaugurat aquesta setmana les se-ves pròpies celebracions, entre lesqualshihaunamostraa laScuderiedel palaudelQuirinal deRomaquevolexplicarenunrecorregut lesdi-mensionsméstecnològiques icien-tífiquesdel florentí.

préstec de la Bi-blioteca Ambrosiana.“Ensenyem la sevacaraméstecnològicaicom a enginyer, peròalhora l’exposició voldemostrar que l’ho-me del Renaixementera complet, des d’ar-quitectura, pintura,enginyeria, art... Leo-nardo estava profun-dament immers dinsla cultura del seutemps: era un huma-

nista”,valoraelpresidentde laScu-derie del palau del Quirinal, MarioDeSimoni.Desprésque laGaleriadelsUffizi

a Florència ja inaugurés a la tardoruna exposició sobre el Da Vincicientífic molt ambiciosa, Itàlia hadonat oficialment el tret de sortidaal cinquè centenari amb la presen-tació a Roma de 78 grans esdeveni-ments. El ministre de Cultura, Al-berto Bonisoli, en va destacar-netres mostres, la del Quirinal i duesmésalMuseuReialdeTorí ialaGa-leria de l’AcadèmiadeVenècia. Lesiniciatives s’allargaran fins a l’anyqueve.TotaixòpassamentreBonisoliva

viatjar divendres a París per resol-drelacrisiper lamostradelLouvre,que Itàlia considera inviable, a can-vid’unagranmostrasobreRafaelel2020a laScuderie.A lapresentaciódel cinquè centenari, elministre del’Interior, Matteo Salvini, es vaatrevir a fer-ne broma: “Estem tre-ballant amb l’ambaixador francèsper recuperar laMona Lisa, així latindremmés amà i seràmés còmo-depera tothom”,vaassegurar.

Els seus prototipsper fer volar l’home,els projectes per dis-senyar màquines pera la construccióde lesgrans obres, l’estudide l’art de la guerra oel redescobriment del’artclàssicsónalgunsdels viatges que pro-posa Leonardo DaVinci. La scienza pri-madella scienza a tra-vés de maquetes, di-buixos, artefactesori-ginals o manuscrits. L’exposició,obertafinsal30dejuny,incloutam-bédeudibuixosoriginals relatius alseu famós Còdex Atlàntic, un rar

Divina proportione

també ha digitalitzatHarris’s Listsof Covent-Garden Ladies, una me-na de pàgines grogues de les treba-lladores sexuals que exercien aLondres iqueesvaactualitzaranu-alment entre el 1757 i el 1795. Cadapàgina contenia una imatge de laprostitutaenqüestióiunadefinicióamb què es realçaven els seusatributs.“La importància d’aquests lli-

bres sempre s’ha sabut, però leslleis d’obscenitat i el perill de roba-tori impedienque s’hi oferís el lliu-reaccés.Partdelmaterial tambévaentrar a la col·lecció mitjançant el

BRITISH LIBRARY

Portada de John Cleland (1748)

La Biblioteca Britànica puja a internet els volums prohibits: 2.500 obres que no van veure la llum

Llibres ‘massaobscens’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

238 CM² - 21%

6300 €

32

España

18 Marzo, 2019

P.4

DISSABTE, 16MARÇ 2019 C U L T U R A LAVANGUARDIA 41

AgrupaciónSeñorSerrano sacsejaL’Auditori ambla seva ‘Novena’La proposta escènica per al Beethovende l’OBC escandalitza a uns quants

GEORGINA SEDANOBarcelona

L’allau de primeres lectures super-ficials,peròmajoritàries,delaimat-gede cartell promocional deLano-vena de Beethoven: Garden CenterEuropa a L’Auditori començava aremoure les veus crítiques. Unabandera d’Europa serigrafiada albellmigd’unslip queduuunhomecaucàsic i molt atlètic és el primerapunt crític ambEuropa que adop-ta l’Agrupación Señor Serrano al’hora d’interpretar amb l’OBC,aquest cap de setmana, el famós iemblemàticHimnede l’alegria.Si bé va ser la primera simfonia

onBeethovenvainclourecant,ambla lletra de Friedrich Schiller, ladensitat semàntica de la peça haanat augmentant al llarg del temps,alserapropiadaperanuncis,propa-gandapolíticaocomaactualhimned’Europa. Aquesta permeabilitatha permès aKazushiOno, el titular

de l’OBC, i a l’Agrupación SeñorSerranodonar-liunnouúsconcep-tual i formal en la juxtaposicióde lamúsica i la proposta escènica. “Iambunadimensió social i política”,enparaulesdeJordiTort,gerentdeL’Auditori i ideòlegde laproposta.Kazushi Ono s’allunya d’accep-

tar que aquesta proposta suposi elque alguns anomenarien “soroll” iexplicaquelaNovenaésuncimquees pot fer des d’una altra cara de lamuntanya,“i trobar-nostotsalpic”.Davant de certa sacralització d’al-gunsrepertorisclàssics, imésenca-ra si es tracta de laNovena, les pro-postes que fan convergir el terrenyde la clàssica amb el teatre o l’artcontemporani incomoden el posatmésmodèlicdelarecepció.Ésadir,aquell que arrossega expectativesde “reconeixement” de la músi-ca clàssica i “no com un espai decreació”, assenyala Àlex Serrano,integrant i performer de la compa-nyia Agrupación Señor Serrano.

Elgrup teatral català fade la sim-fonia un poema visual en quatremoviments. Com a pràctica sevausual, se serveix de lametàfora perproduir contingutpoèticparal·lel. IesdemanasiEuropaésun jardíoésunabocador. I si és un jardí, comescuiden les flors?Ha d’estar tancat iprotegit per porters de discoteca,

comelde l’escandalóscartellpubli-citari?Quèésunamalaherba?Lacompanyiamanipulaobjectes

quotidians i propers, i fent ús d’unatècnica prou barroca, els passa pelfiltre de la tecnologia i els projectaen temps real en una pantalla ge-gant. És la primera vegada que tre-ballen amb orquestra i veus, però,tot i això, s’han situat al centre del’escenari, convertit per a l’ocasióen una caixa fosca on hi caben l’or-questra, els solistesMartaMathéu,Lidia Vinyes-Curtis, David Alegreti SimonNeal; el Cor deCambra delPalau i l’Orfeó Català, així com elsperformers.Sí, performers, perquè Beetho-

ven,a la fi, erauninnovador.Tot i la

sordesa, lasevamortpolíticaielseufracàs amorós, ell acaba la darrerasimfonia amb un cant a l’alegria,amb un “abracem-nos germans”.Però, qui són els germans? La res-posta conceptual és el que trencaesquemes en una sala com L’Audi-tori, on ahir, en la primera de tresactuacions,unasèried’actorsesbe-saven de manera eròtica mentre lamúsicaarribavaal seucim.Cinc minuts d’aplaudiments en-

tre xiulades i crits de “fora, fora!”.Peròensortir,ningúnomarxaaca-sacoméscostum.Lagent,excitada,comenta la jugada. “A mi m’ha en-cantat”, diu una dona. “Que no ésl’Himne de l’alegria? Avui tothomtindràsexeacasa!”

Lagent,excitada,comentava la jugada. “Amim’haencantat”,diuunadona. “Quenoésl’’Himnede l’alegria’?”

MAR VILA / ACN

Europa és un jardí o és un abocador?, es pregunten Àlex Serrano i Pau Palacios, entre flors i deixalles

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

522 CM² - 46%

14674 €

41

España

16 Marzo, 2019

P.5

63el PeriódicoDIUMENGE 17 DE MARÇ DEL 2019cultura / espectacles

deesiA rticle 630. Recordo que una

vegada, quan era a l’hospi-tal, una dama que tenia 92

anys i que ens educava a tots els nois a ser valents en la vida i en la mort, ens va comentar que mai con-fiéssim en algú que no tingués lli-bres a casa seva.

En aquells temps, jo tenia 13 anys i no comprenia el que volia dir. Ara veig bastant clar el que in-tentava inculcar-nos.

I curiosament fa uns dies vaig to-par en un avió amb un home que s’acostava als 90 anys i que just quan estàvem aterrant i el coman-dant apagava tots els llums de l’in-

terior de l’avió em va dir... Potser us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc: La gran ilusión, de Mi-guel Dalmau (Plaça & Janés). Ex-cel·lent biografia sobre l’energètica Concha García Campoy. Sempre em va produir una felicitat enorme tot el que feia i llegir la seva histò-ria m’ha fet molt feliç. Sempre re-cordaré aquella anècdota que ens va unir.

Segon lloc: 1985, escrita per Yen Tan i Hutch. Bella història filmada en 16 mm i que aconsegueix grans actuacions i un rerefons dels vui-tanta que emociona gràcies al fet de

ser explicada d’una forma tran-quil·la i serena.

Primer lloc: La vida según Sam, di-rigida per Andrea Nix i Sean Fine (HBO). Un documental que et fa comprendre la força que neix de la lluita. Després de visionar-lo, la teva manera de veure el món canvia.

I quan l’avió aterrava i tots els llums s’apagaven, va ser quan aquest home de 90 anys em va xiu-

xiuejar: «Ara veuràs petites estre-lles en forma de lectors». I va ser en aquell instant quan les úniques set persones que llegien llibres en aquell trajecte d’avió van encendre els petits llums que tenien a sobre del cap. Va ser com una petita constel·lació que es va crear de lec-tors insaciables que no pensaven deixar de llegir fins a arribar a una pàgina segura.

I vaig recordar aquella dama de 92 anys i vaig pensar que s’avin-dria amb l’home savi de 90 que s’asseia al meu costat i que parlava de lectors en forma d’estrelles. ¡Fe-liç diumenge! H

Constel·lacions de lectors

Albert Espinosa

Una dama em va dir que mai confiéssim en algú que no tingués llibres a casa

Impactant ‘Pasionaria’ al Mercat

VALÈRIA GAILLARD BARCELONA

¿Qui no recorda la Pietat de Mi-quel Àngel, la imatge de mare amorosa amb el fill mort en bra-ços? Doncs bé, la Pasionaria de La Veronal –al Mercat de les Flors fins avui–, es troba als antípodes. Marcos Morau, director de la companyia i coreògraf, utilitza el lament del «Herr!» de la Passió de Sant Joan de Bach per presentar un espai públic impersonal, amb androides que enllustren el terra o controlen les instal·lacions. El temps sembla avançar en bucles que es traven: un fines-tral, al fons, mostra un univers alterat (la lluna passa i retroce-deix sense ordre) i, en aquest món desnaturalitzat, l’home conviu amb els robots. Una do-na, amb una màscara que oculta qualsevol expressió, apareix amb uns moviments que recor-den una Coppélia curtcircuita-da. Ella, no obstant, és l’única que salva un dels molts nadons que el personal porta en capses de cartró: s’escapa amb ell per un respirador fumejant. En aquesta peça claustrofòbi-ca d’aires kubrickians, Morau planteja, no sense humor, inter-rogants sobre el futur de la hu-manitat, cada vegada més depen-dent de la tecnologia, lobotitza-da i controlada. L’expressió mà-xima d’aquesta transformació: els éssers amb múltiples cames i braços que es debaten, incapaços d’avançar. El més fascinant de la coreografia és el treball dels vuit fantàstics ballarins, que domi-nen el sorprenent llenguatge del kova, un moviment entre els pas-sos entretallats d’un C-3PO i la in-consistència de l’Home de Palla d’El màgic d’Oz. ¡Impactant! H

CRÒNICA La Veronal s’interroga sobre el futur de la humanitat

Una ‘Novena’ per a la polèmica

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA

Com un xoc de trens, crits de joia i esbroncades es van barrejar al final del concert de divendres de

l’OBC en què la Novena Simfonia de Beethoven va arribar preparada per les arts audiovisuals d’Agrupación Señor Serrano, una cita precedida per la polèmica suscitada pel car-tell que anunciava el concert i que mostrava un home musculat lluint paquet i vestit amb un banyador amb els colors europeus. L’obra mestra del geni de Bonn, el quart moviment del qual tanca l’himne de la Unió Europea, arribava servi-da per una dramatúrgia de la com-panyia teatral que va transformar la música en banda sonora d’una pel·li d’il·lusions, frustració, derrota i renaixement de l’esperança en aquest Garden Center Europa, que és com Señor Serrano titula la seva proposta, canviant el sentit d’una obra simfònica i abstracta en un concert programàtic audiovisual. Una pantalla gegant i un esce-nari cobert de negre on es van ubi-car cor i orquestra –també endo-lats perquè visualment no moles-tessin– rebien l’espectador. A l’ini-ciar-se la música, tres manipula-dors d’objectes, fotos i maquetes anaven projectant les seves idees, un procés que va evolucionant fins que, en el quart moviment, es dona pas a diverses parelles que donen curs a l’amor carnal –la solució al problema plantejat–, moment en què algun espectador va preferir retirar-se per l’exhibició explícita i en primer pla del magreig, per molt poètic que fos. Això va arribar després que la sala de concerts s’omplís de fum i de projeccions làser, creant un ambient certa-ment futurista. Al final el públic es va dividir entre els que aplaudien d’allò més i els que protestaven. La veritat és que l’adorn va aportar una història senzilla i ben realitzada, i tot i que també és cert que davant d’aquesta

música sublim sobren les imatges –l’Adagio no necessita discursos so-bre fertilitzants per arribar al cor de l’oient–, la proposta va encantar als menys habituats al ritu del con-cert clàssic. Els abonats de tota la vida ho van qüestionar. Propostes com aquesta donen varietat a un estereotip que es qüestiona des de fa dècades: el format amb què s’ofereix la música clàssica. ¿És vàlida al segle XXI una forma que continua gairebé invariable des de fa uns 150 anys? BONA FEINA DE L’OBC / Pel mateix, i da-vant de tanta imatge afegida, la bo-na feina de Kazushi Ono, de l’OBC, dels solistes, del Cor de Cambra del Palau i de l’Orfeó Català va quedar gairebé en un segon terme. ¿Podria haver-se fet el mateix amb música enllaunada? Sí. Però la gràcia

–i el luxe– del muntatge és que es comptava amb molt talent, i així es va poder disfrutar d’una Novena convincent, tot i que tant artefacte desvirtués l’acústica de la sala con-vertint el so de brillant a estrident. Això s’accentuava quan algun ins-trument emetia les seves notes més agudes en què es va perdre a més l’empastament i el so vellutat que les cordes de l’OBC havia estat exhi-bint aquesta temporada. Dels solis-tes convidats –vestits, com alguns dels actors, amb uns xandalls de flors per camuflar-se dins d’aquest Garden Center– va impressionar so-bretot la veuassa de Simon Neal, que va semblar amplificada al cos-tat d’uns potser massa subtils Mar-ta Mathéu, Lidia Vinyes-Curtis –inoïble– i David Alegret. La polèmi-ca segur que ha fet pensar públic i intèrprets. Objectiu aconseguit. H

CRÒNICA Un Auditori dividit rep l’innovador format de concert proposat per l’OBC

33 Moment de la interpretació de la ‘Novena’ a càrrec de l’OBC i Agrupación Señor Serrano, a l’Auditori.

MAY ZIRCUS

La proposta de Señor Serrano va encantar als menys habituats al ritu del concert clàssic

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

358000

66307

Diario

553 CM² - 52%

20399 €

63

España

17 Marzo, 2019

P.6

DISSABTE, 16MARÇ 2019 C U L T U R A LAVANGUARDIA 43

MARICEL CHAVARRÍABarcelona

Rinaldo Alessandrini,fundador del Con-certo Italiano, reco-negutclavicembalis-ta i organista, i un

historicista de la interpretació delamúsicaantiga,arribaconvidatadirigir l’orquestra CameraMusi-cae, una orquestra àvida d’explo-rar terrenys enquèencara és ver-ge. Amb el mestre romà han pre-parat un programa –avui alTeatreTarragona i demàalPalaude la Música Catalana– que in-clou l’obertura Zur Namensfeierde Beethoven, la seva PrimeraSimfonia, i laMúsica per als reialsfocsartificialsdeHändel.

VostèésespecialistaenMon-teverdi, ha aprofundit en l’es-sència de lamúsica italianadelss.XVIIiXVIII.Coms’aproximaa la música que va arribar des-prés, comBeethoven?Elprimerpasésferservirpartitu-

resquereflecteixinlaideadel’au-tor.Evitemlesedicionsqueesvanfer als segles XIX i XX, quan elseditors tendien a completar lapartitura ambqüestions d’articu-lació idinàmiques,donantunavi-sió de l’obra completament dife-rent.Persortaratenimunmercatmolt bo de l’edició musical. Des-prés cal analitzarunaobraqueengeneral ja sabem de memòria,comsón les simfonies deBeetho-ven, i intentar oblidar-ho tot per

recuperar una actitud verge da-vant l’obra, redescubir-la veientcomlivanseralteratselsdetalls. Imirem d’interpretar-la com sifóssimelsprimersde llegir-la.

Quina necessitat hi havia deficarmàenaquellespartitures?Elsmusicòlegs intentavensoluci-onar problemes que seguramentno hi havia. Les editorials busca-venpublicarunidealontotestavadetallat. Ionelcompositornoha-via indicat coses comel cop d’arco ladinàmica, ells vanpreferir in-tervenir-hipercompletar-ho.

Aleshores quines pistes tépertornara l’original ja tacat?La pista fonamental és la capaci-tat retòricaquehemdescobertenla música antiga. És com un dis-curs, format per frases i paraules.Aplicat a la música, això ens des-

cobreix un aspecte nou.I vostè llegeix Beethoven en

relació amb la música que esfeiaentempsprevis?Sí, perquè més que innovador, elllenguatge de Beethoven és mo-dificador d’altres llenguatges. Ellcanviacostumsmusicals;témoltsefectes,unúsdel’energiamusicaldiferent, un discurs menys pla,amb angles, fet demés sorpreses,idees més calentes i potents. Ésuna cosa similar a Mozart, queparlava la llengua del seu tempsperò amb una complexitat i den-sitat que els altres compositorsdesconeixien. Beethoven tambécomplica el discurs: idees quedesestabilitzenunequilibri antic.

Quinesexpectativestétreba-llantambCameraMusicae?Es tracta de mostrar com es potllegir una partitura acostant-se ala ideadelcompositor.

Quan una orquestra el cridaresponsempre?Les que no necessiten aquestamena de treball ja no em criden.Els directors historicistes tenenel seu propi mercat. I la CameraMusicae téunapersonalitatmar-cada,unamanerad’acostar-sealamúsica molt precisa i ara volavançar en aquesta forma. Hi haorquestres que s’han forjat unaflexibilitat i són capaces de tocarde manera tradicional i tambéd’acostar-se a la música antiga.No necessitem ser experts, sinóser sensiblesa l’escriptura.

Quèplanejagravarara?Alnovembresurten lesoberturesdeBach i tinc altresdiscosdecla-ve de Louis Couperin que surtenal juliol. I voldria acabar l’anyamb la integral de Madrigals deMonteverdi.

MARTÍ ARTALEJO

Elmestre Alessandrini en un concert a Torroella el 2015

“Nonecessitemser experts,sinó sensibles a lamúsica”

Rinaldo Alessandrini, director d’orquesta, convidat de la Camera Musicae

EL PUNT DE PARTIDA

“Beethoven faun ús de l’energiamusical diferentdel d’abans”

UN MESTRE DISPONIBLE

“La CameraMusicaeem crida perquè volavançar en la lecturade lamúsica antiga”

ENTREVISTA

Tortell Poltrona celebra 45 anys en escena ala desena edició del Festival Circ Cric

El Beethoven de Savall està en fase d’estudiper part delMinisteri deCultura francès

Julian Barnes, Philip Ball i Richard Sennettseran a la desena edició deKosmopolis

El pallasso Tortell Poltrona

MÚSICA Elprojected’integralde les simfoniesdeBeethovenqueJordiSavall vaproposaraEmmanuelMacronencaraestàen fased’estudideviabilitatperpartdelMinisterideCultura francès.Aixíhovapuntualit-zarahirelmestrecatalà, quevaexplicarquevaconèixerMacronalsdebatsdelMondeFestivaldel2015, aParís. Savall vadetectar l’interès iladimensióque lacultura teniaperalmandatari francès, i vaveurequela situavacomaepicentrede laconstruccióeuropea. /Redacció

FESTA CULTURAL TornaKosmopolis alCCCB,del20al24demarç, ambEls relatsquemouenelmón,unprogramademésde130autorsconsagratsinovesveus.Entred’altres, JulianBarnes,DaveEggersoGonçaloM.Tavares (aDiàlegsK) iLisaRandall iPhilipBalldebatent sobre físicaquàntica.K19reprèneldebat sobreels feminismes (NajatElHachmi,PaulaBonet iNatzaFarré) i analitza les transicionsdel capitalisme(Ri-chardSennett,MarinaGarcésoPaulMason).PerJuanInsua,directordeKosmopolis, “araqueels relatses fragmenten iesclaten, elqueés interes-santés lluitarcontraelsapocalíptics”. JuditCarrera,directoradelCCCB,vadefinir aquestacitacom“unprojectemilitantamblaparaula”.

CIRC ElFestivalCircCric arribaa ladesenaedicióa les carpesdelParcNaturaldelMontsenyambunacelebració: els45anysenescenadel seu fundador, el pallas-soTortellPoltrona.El festivaltindrà llocdel22demarça l’1dejuliol i concentrarà la sevaprogra-maciódurantels capsde setmana,pelsqualsdesfilaranmésd’uncentenard’artistes i companyiesambmuntatges, concerts i activi-tatspera tots elspúblics.Poltronaseràundelsplats forts ambelsespectaclesPost clàssic iCatacric.El concert inauguraldel festivalreuniràel 22demarçunaquinze-nad’artistes, d’entreelsqualsQuimiPortet,AlbertPla, JoanGarrigaoRaülRefree. /Redacció

PANORAMA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

454 CM² - 40%

12760 €

43

España

16 Marzo, 2019

P.7

DIUMENGE, 17 DE MARÇ DEL 2019

uan per primer cop Joan Millà(1932-2019) em va venir a veure alDepartament de Cultura de la Gene-

ralitat, em va guanyar a l’acte per la sevafranquesa revestida de sentit pràctic. Eraell aleshores, ja des de 1977, president deJoventuts Musicals de Barcelona (JMB) ihavia aterrat en el món de la cultura demanera pública com a ballarí de l’EsbartVerdaguer en aquell esperit fundacionaldels anys quaranta que Josep Benet vadefinir amb la frase “ja que no podem can-tar ni escriure en català, ballarem en cata-là”. Es va apuntar de seguida també al’Agrupació Dramàtica de Barcelona(ADB) i consta que en la representació,l’any 1957, de la Primera història d’Estherde Salvador Espriu va fer el paper de Ba-nyeta, i així l’anomenava el poeta cada ve-gada que es trobaven. Vam col·laborar endues iniciatives ja oblidades: una, Diumú-sica, que durant quatre anys omplint la sa-la del Casal del Metge els diumenges a latarda, oferia concerts de música clàssicaamb intèrprets del país; l’altra, sis ciclesde misses polifòniques, preferentment aJesús de Gràcia, on es compartia la cele-bració amb les obres per al culte que ha-vien aportat Haydn, Mozart, Bach, Dvoraki d’altres. S’havia ja implicat amb la Mozar-tiana, que, amb Solistes de Catalunya, vo-lia oferir, de l’any 1987 al 1992, el màximd’obres simfòniques i de cambra, de for-mat superior al quartet, del compositor deSalzburg i que s’estroncà per la interrup-ció d’un patrocini un any abans del previsti que, en paraules de la seva filla Martinaen el comiat, va representar un perjudicieconòmic al seu patrimoni personal. Tam-bé va promoure el Consell Català de laMúsica, constituït el 1990, del qual JMBha servat la vicepresidència.

Joan Millà va desenvolupar la seva acti-vitat professional com a restaurador de fa-çanes, moltes de modernistes com la del

Q Palau de la Música als anys setanta. A partde les activitats pròpies de Joventuts Mu-sicals va establir molt bona relació amb elmatrimoni Mompou-Bravo. Amb l’esposa,Carme Bravo, va crear el 2007 la FundacióMompou i que, a la mort de la pianista,la va succeir en la presidència. Ha contri-buït a mantenir i fomentar la interpretacióde la música de Frederic Mompou i vacrear el concurs anual per a joves compo-sitors.

Millà, home amb moltes capacitats, es-crivia molt bé. Una altra de les seves filles,Berta, corrobora que un fort motor en lavida del seu pare era promoure la culturacatalana en tots els seus àmbits i que cre-ia que el caracteritzaven aspectes que els

que l’hem conegut compartim: la calidesahumana, la generositat silenciosa i la bon-homia. En la cerimònia laica de comiat, el4 de març, fidels a les seves devocions, Al-bert Pla i Marisa Martins van interpretarmúsica de Mompou i es va llegir un poe-ma de comiat que ell va deixar escrit el2014 i que retrata ben bé la seva persona-litat:

“Qui pateix per mi/ pateix endebades,/quan no pugui més/ deixaré l’arada/m’asseuré al pedrís/ esperant la Fada./Quan la tingui a prop/ ens abraçarem,/que ja l’esperava/ mostraré ufà/ la terrallaurada/ i junts marxarem a buscar l’alba-da./ I que quedi dit/ que jo us estimava/que si jo he estat res,/ és gràcies a vosal-tres,/ però que ho deixo tot/ sense caprecança./ Us he estimat/ i us estimo ara/i més estimaré / des de l’altra banda.”

En recordde Joan Millà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

Millà va ser president de Joventuts Musicals de Barcelona (JMB) ■ CEDIDA

Jordi Maluquer

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un fort motor en la vidade Joan Millà (1932-2019) erapromoure la cultura catalanaen tots els seus àmbits

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

23424

Diario

461 CM² - 43%

4237 €

33

España

17 Marzo, 2019

P.8

El retorn discogràfic d’una jove estrella del jazz català

Tot i que els ritmes brasi-lers ja havien tingut cabu-da en alguns dels seus pro-jectes, Andrea Motis (Bar-celona, 1995) no s’hi haviacapbussat mai tant comen Do outro lado do azul,un disc cuinat entre elquintet amb què fa anysque gira per tot el món(Joan Chamorro, IgnasiTerraza, Josep Traver i Es-teve Pi) i un trio d’instru-mentistes del Brasil capi-tanejats pel pandeiro Ser-

gio Krakowsky. “L’any2017, a Stanford (Califòr-nia), vaig veure tocar enSergio amb l’Anat Cohen[clarinetista israeliana es-tablerta a Nova York] i emva sorprendre molt”, ex-plica la cantant, trompe-tista i saxofonista del barribarceloní de Sant Andreu.“Tenia programat, l’1 dedesembre d’aquell any, unconcert anomenat Brasilal Festival de Jazz de Bar-celona i recordo haverpensat: «L’has de dur compuguis!» En Sergio, ca-sualment, tenia una gira

per Europa al novembre ivaig suplicar-li que l’allar-gués per poder arribar aldia 1.”

Poc més d’un any des-prés d’aquell primer en-contre, l’entesa entre Mo-ris i Sergio Krakowsky hacristal·litzat en el debut deMotis per a l’històric segellVerve (editor, entre mol-tes altres joies, de les ses-sions entre João Gilberto iStan Getz l’any 1963).“Aquest disc ha estat unrepte, sobretot en el temarítmic”, revela Motis aaquest diari mentre, a la

taula del costat, el seu pa-re, productor executiu enels crèdits del disc, fa di-verses gestions des d’un

ordinador. “Hem hagutd’entendre’ns, trobar elgroove, entre dos grupsque no ens coneixíem i fè-iem musica diferent.”

En l’àlbum, Motis, ambgran desimboltura, alter-na clàssics del Brasil popu-laritzats en veu de, perexemple, Gal Costa i JoãoGilberto amb cançonsamb música d’ella i text deKrakowski o temes, comara Sense pressa o Recordde nit, en què, després defer-ho en anglès a Emotio-nal Dance (Impulse,2017), s’estrena com a

lletrista en català. “Erencançons melodioses i hivaig veure una oportuni-tat per fer-ho. Hi ha vega-des que el català, en eljazz, sembla ficat amb cal-çador, però hi ha una can-çó de Perico Sambeat quees diu Matilda, amb lletrade Carles Alberola, que ésexcel·lent i que sempre hetingut, en aquest sentit,de referent.”

Que Motis, d’altra ban-da, se sent còmode entrecavaquinhos, pandeiros iguitarres de set cordesqueda clar en els primers

El Brasil d’AndreaMotis s’impregna de música brasilera a ‘Do outro lado do azul’, un disc editat perl’històric segell Verve que presentarà a Strenes i al Festival de Jazz de Barcelona

Guillem VidalBARCELONA

Andrea Motis (Barcelona, 1995) acaba de debutar per a l’històric segell Verve després d’haver-ho fet, amb ‘Emotional Dance’ (2017), per a la també referencial Impulse ■ JOSEP LOSADA

“ M’agrada elritme, lapositivitat... Lamúsica brasileraet fa posar debon humor”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

23424

Diario

1009 CM² - 94%

7718 €

28-29

España

17 Marzo, 2019

P.9

compassos del disc. “Lamúsica brasilera et fa po-sar de bon humor, que ésel que busco en la música.M’agrada el ritme, la posi-tivitat... Vaig descobrir-laper mitjà de les fusions deGilberto i Getz, que no emcansaré mai d’escoltar, itambé m’encanten veuscom ara les de Gal Costa,Elis Regina, Maria Rita,Roberta Sá...” Una adapta-ció del Mediterráneo deJoan Manuel Serrat –ambqui Motis, tot i coincidiruna vegada, no ha cantatmai encara– sembla fer enel disc de contrapunt con-ceptual. “Pot semblar-ho,però el cas és que en Sergiova suggerir que féssim al-guna cosa amb un puntafro i se li va acudir fer-ho

amb Mediterráneo. L’ha-via fet per a un espectacle,Nits d’estiu i festa, al Tea-tre Grec, en què fèiemtambé, per exemple, Ale-gria d’Antònia Font, i emva semblar magnífic. Lameva mare sempre ha es-tat molt fan d’en Serrat.”

Amb Do outro lado doazul a les botigues desd’aquest mes de març, Mo-tis es prepara ja per als di-rectes. Acompanyada delsmúsics brasilers que l’hangravat, el presentarà el 5d’abril a l’Auditori de Giro-na en el marc del festivalStrenes i, a la tardor, seràobjecte del Retrat d’Artis-ta del Festival Internacio-nal de Jazz de Barcelona,en el marc de què AndreaMotis presentarà cinc pro-jectes diferents, amb unconcert final al Palau de laMúsica el 20 de novembre.Abans, però, es podrà veu-re l’estrena en cinemes,prevista per al 5 d’abril, deLa trompeta silenciosa, eldocumental sobre ella queRamon Tort (realitzador,fa sis anys, de Sant An-dreu Jazz Band - A FilmAbout Kids and Music) liha dedicat. ■

El 5 d’abril arribaals cinemes undocumentalsobre ella: ‘Latrompetasilenciosa’

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

23424

Diario

1009 CM² - 94%

7718 €

28-29

España

17 Marzo, 2019

P.10

el e dD EN E DE AR DEL cartellera

BARCELONAARENAS DE BARCELONACC Arenas Plaça d’España. T.: 902424243. Alita: Ángel de combate 16.00 19.00 21.45Bohemian Rhapsody 22.10Capitana Marvel 16.00 17.50 19.00 20.20 21.45Cómo entrenar a tu... 15.40 17.50 20.00Corgi, las mascotas de la... 15.40 17.50El Gordo y el Flaco... 15.40 20.00 22.10El niño que pudo ser rey 16.00 19.00 21.45Escape Room 15.40 17.50 20.00 22.10Green Book 16.00 19.00 21.45Ha nacido una estrella 21.45Jefa por accidente 15.40La favorita 16.00Mirai, mi hermana... 17.50Mula 16.00 19.00 21.45Perdiendo el este 20.0070 Binladens 22.10Taxi a Gibraltar 15.40 17.50 20.00 22.10Una cuestión de género 19.00

ARIBAU MULTICINESAribau 5 i 8-10. T.: 902424243. Beautiful Boy: Siempre... 16.10 19.00 21.45El acorazado Potemkin VO 19.00Green Book 16.10 19.00 21.45Maya 16.00 18.10 20.20 22.30Mula 16.10 19.00 21.50

BALMES MULTICINESCarrer Balmes, 422-424. T.: 902424243. Alita: Ángel de combate VO 22.00Beautiful Boy... VO 16.30 19.15 22.00Bienvenidos a Marwen VO 16.10Bohemian Rhapsody VO 16.00 22.00Capitana Marvel VO 16.15 18.30 19.20 21.10 22.05Cómo entrenar a tu... VO 16.00 18.05El Gordo y el Flaco... VO 16.00 18.00 20.00 22.00El vicio del poder VO 22.00Green Book VO 16.30 18.30 19.30 22.05Ha nacido una estrella VO 22.00Háblame de ti VO 18.05 22.10La favorita VO 19.15La lista de Schindler VO 20.10La mujer de la montaña VO 16.00Las herederas 16.00 20.00Maya VO 16.00 20.05Mirai, mi hermana... VO 18.00Mula VO 16.30 18.30 19.30 22.00Van Gogh, a las... VO 16.20

BOLICHEAv. Diagonal 508-510. T.: 936243127. Green Book VO 18.00 21.30La mujer de la montaña VO 18.00 20.00 22.00Las herederas VO 16.00 18.00 19.45Maya VO 16.00 18.00 20.00 22.00Van Gogh, a las... VO 16.00Yomeddine... VO 16.00 20.15 22.00

BOSQUE MULTICINESRambla de Prat 16. T.: 902424243. Beautiful Boy: Siempre... 16.15 19.10 22.05Bohemian Rhapsody 19.00 22.00Capitana Marvel 16.00 19.00 22.00Cómo entrenar a tu... 16.10 18.25Corgi, las mascotas de la... 15.55 18.00El niño que pudo ser rey 16.00 19.05 22.10Green Book 16.10 19.20 22.05Ha nacido una estrella 21.45La Lego película 2 16.40Mula 16.05 19.10 22.15Taxi a Gibraltar 16.00 18.05 20.10 22.20Una cuestión de género 20.00 22.15

CINEMES GIRONAGirona 175. T.: 902332211. Contemplación 18.30El regal de la Molly... C 12.00La rata pirata C 16.30Laban i Labolina C 17.00Les Unwanted de... VO 20.00Maya 18.00 20.00Zinemaldia.cat 2019 VO 20.00

CINEMES MALDÀPi 5. T.: 933019350. Border VO 19.15El veredicto VO 15.30People That Are Not Me 21.00Un asunto de familia VO 17.15

CINEMES TEXASCarrer Bailèn, 205. T.: 933487748. Carmen y Lola 16.00 18.00 20.00El orden divino VO 16.00 18.00 20.00Entre dos aguas 18.00 20.30 22.00Girl VOSC 16.00 18.00 20.00 22.00La petita bruixa C 12.00Tina Superbruixa. Nova... C 12.00Una receta familiar VO 16.00 22.00Vaixells C 12.00 16.00Viaje al cuarto de una... 22.00

CINESA DIAGONAL 3DSanta Fe de Nou Mèxic, s/n. T.: 902333231. Alita: Ángel de combate 22.25Bohemian Rhapsody 22.00Capitana Marvel 12.00 16.15 18.10 19.00 20.45 22.00Capitana Marvel 3D 12.30Capitana Marvel VO 12.10Cómo entrenar a tu... 12.10 16.00 17.00 18.00Corgi, las mascotas de la... 12.10 16.00 18.15El Gordo y el Flaco... 16.00 20.30 22.45

El niño que pudo ser rey 12.10 16.15 19.00 21.30Escape Room 12.10 16.00 18.10 20.20 22.40Green Book 12.10 16.00 19.00 21.15La Lego película 2 16.00Mula 12.00 16.00 18.30 20.15 22.30Mula VO 12.00Perdiendo el este 20.15Taxi a Gibraltar 12.10 16.00 18.15 20.30 22.35Una cuestión de género 19.15 22.00

CINESA DIAGONAL MAR 3DAvda. Diagonal 3. T.: 902333231. Alita: Ángel de combate 22.10Capitana Marvel 12.00 16.15 17.15 18.05 19.00 20.00 20.45 22.00Capitana Marvel 3D 12.30Capitana Marvel VO 11.50Cómo entrenar a tu... 12.15 15.45 18.05 20.25Corgi, las mascotas de la... 12.15 18.45Corgi, les mascotes... C 16.15El Gordo y el Flaco... 12.30 16.00 20.20 22.30El niño que pudo ser rey 12.10 16.00 18.35 21.15Escape Room 12.15 15.50 18.15 20.25 22.40Feedback 22.35Green Book 19.20 21.50La Lego película 2 15.55Mirai, mi hermana... 18.15Mula 12.00 17.00 19.35 22.10Perdiendo el este 22.35Ralph rompe Internet 12.30 16.45Taxi a Gibraltar 12.10 16.30 18.10 20.30 22.40

CINESA LA MAQUINISTA 3DCC La Maquinista, Potosí s/n. T.: 902333231. Alita: Ángel de combate 12.05 16.00 21.10Bohemian Rhapsody 12.00Capitana Marvel 12.30 17.15 18.15 18.35 19.30 20.00 20.50 22.20Capitana Marvel 3D 12.00 16.15 19.00 22.00Cómo entrenar a tu... 12.10 16.00 17.00 18.15Cómo entrenar a tu... 3D 12.30Corgi, las mascotas de la... 12.15 15.50 17.50El Gordo y el Flaco... 12.00 15.50 20.15 22.25El niño que pudo ser rey 12.10 15.55 18.35 21.15Escape Room 12.25 16.15 18.25 20.35 22.45Green Book 20.30 21.45La Lego película 2 15.55Mirai, mi hermana... 18.00Mula 12.00 16.20 19.10 19.50 22.2070 Binladens 22.40Taxi a Gibraltar 12.20 16.00 18.15 20.30 22.45

CINESA SOM MULTIESPAICC SOM Multiespai, Río de Janeiro, 42. T.: 902333231. Alita: Ángel de combate 12.00 16.30 19.15 22.00Beautiful Boy: Siempre... 12.00 16.10 18.50 21.30Capitana Marvel 12.00 16.15 17.15 18.05 19.00 20.00 20.45 22.00Capitana Marvel 3D 12.15Capitana Marvel VO 12.00Cómo entrenar a tu... 12.00 15.45 18.05 20.25Cómo entrenar a tu... 3D 12.30Corgi, las mascotas de la... 12.30 18.15Corgi, les mascotes... C 16.00El Gordo y el Flaco... 12.20 16.00 18.15 20.30 22.45El niño que pudo ser rey 12.10 16.00 18.35 21.15Escape Room 12.20 15.45 18.00 20.15 22.30Feliz día de tu muerte 2 20.15 22.30Green Book 15.45 18.45 21.45Háblame de ti 16.00La Lego película 2 12.25 15.50 18.30Mirai, mi hermana... 18.20 20.35 22.50Mula 12.15 16.15 18.50 21.30Perdiendo el este 12.15 16.00 18.05 20.10 22.15Ralph rompe Internet 12.0570 Binladens 21.15Taxi a Gibraltar 12.05 16.00 18.05 20.15 22.25Una cuestión de género 15.45 22.40

FILMOTECA DE CATALUNYAPlaça Salvador Seguí 1-9. T.: 933162780. Americana Film Festival VOSC 16.30Brazil VOSC 19.00Flic: Fest. de literatura i arts infantil i juvenil VOSC 17.00 19.30The Rider VO 21.30

GLÒRIES MULTICINESCC Glòries (Av. Diagonal 208). T.: 902424243. Alita: Ángel de combate 19.30 22.00Bohemian Rhapsody 16.00 21.55Capitana Marvel 16.00 18.55 21.50Cómo entrenar a tu... 15.45 17.50 19.55Corgi, las mascotas de la... 15.45 17.35El niño que pudo ser rey 16.00 18.55 21.50Escape Room 15.45 17.50 19.55 22.00Green Book 18.55 21.50Mula 16.10 19.05 22.00Taxi a Gibraltar 16.00 18.00 20.00 22.00

GRAN SARRIÀ MULTICINESRonda General Mitre 38-44. T.: 902424243. Beautiful Boy: Siempre... 16.05 19.00 22.00El Gordo y el Flaco... 16.00 18.00 20.00 22.00Green Book 16.10 19.10 22.00Háblame de ti 16.00 18.00 22.15La clase de piano 20.15La favorita 20.00La mujer de la montaña 16.00 18.00 22.15Las herederas 18.00 22.05Maya 16.00 18.10 22.15Mula 16.05 19.00 22.00Profesor en Groenlandia 16.00 20.10Van Gogh, a las puertas... 20.00

MÉLIÈSVillarroel 102. T.: 934510051. Bohemian Rhapsody VO 21.45Destroyer. Una mujer... VO 16.00

El libro de imágenes VO 20.10Green Book VO 18.15La favorita VO 18.00¿Podrás perdonarme... VO 16.00Silvio (y los otros) VO 20.30

PALAU BALAÑÁ MULTICINESSant Antoni 43. T.: 902424243. Capitana Marvel 15.55 18.55 21.45Com ensinistrar un... C 15.55 17.55Corgi, les mascotes... C 16.00 17.55El niño que pudo ser rey 16.00 18.55 21.50Escape Room 15.55 17.55 19.55 21.55Green Book 19.50 21.50Mula 16.05 19.00 21.5070 Binladens 19.55 21.55Taxi a Gibraltar 15.55 17.50 19.50 22.10

PHENOMENASant Antoni Maria Claret 168. T.: 932527743. Blade II VO 15.00Capitana Marvel VO 17.35Free Solo VO 20.20Mirai, mi hermana... VO 13.00

RENOIR FLORIDABLANCAFloridablanca 135. T.: 934263337. Beautiful Boy... VO 16.00 18.10 20.20 22.30Cafarnaúm VO 16.00 18.00El Gordo y el Flaco... VO 16.00 18.25 20.15 22.45Green Book VO 16.00 18.00 20.25 22.15La favorita VO 18.15 20.30 22.45La mujer de la montaña VO 16.00 22.50Las herederas 16.00 18.05 20.05Mirai, mi hermana... VO 20.35Mula VO 16.00 18.10 20.20 22.30Van Gogh, a las... VO 22.00

VERDI HDVerdi 32. T.: 932387990. Bohemian Rhapsody VO 20.00Contemplación VO 16.00Destroyer. Una mujer... VO 22.30Gintama VO 11.30Green Book VO 17.45 20.10 22.30La mujer de la montaña VO 18.10 22.00Maya VO 16.00 20.30 22.30Mula VO 11.30 16.00 17.50 20.05 22.20Roma VO 18.00Yomeddine... VO 16.00 20.10

VERDI KIDS HD BARCELONATorrijos 49. T.: 932387990. Corgi, las mascotas de la... 18.05Corgi, les mascotes... C 11.30 16.15La rata pirata C 11.30 16.30Mirai, mi hermana... 11.30 16.00

VERDI PARK HDTorrijos 49. T.: 932387990. Beautiful Boy: Siempre... VO 16.00 17.45 20.15 22.30El Gordo y el Flaco... VO 16.00 18.15 20.35 22.30El vicio del poder VO 22.30Ha nacido una estrella VO 22.30La favorita VO 18.20La rata pirata C 16.30María, reina de Escocia VO 17.55Mirai, mi hermana... 16.00Mirai, mi hermana... VO 20.30Roma VO 20.00

YELMO CINES COMEDIAPg. de Gràcia 13. T.: 902220922. Alita: Ángel de combate 22.00Alita: Ángel de combate VO 22.00Capitana Marvel 16.15 18.45 21.30Capitana Marvel VO 18.45 21.30El Gordo y el Flaco... 16.00 18.05 20.10 22.15El Gordo y el Flaco... VO 20.10 22.15Green Book 16.30 19.05 21.40Green Book VO 19.05 21.40Mighty Pups, la Poderosa... 16.05Mula 16.50 19.25 21.50Mula VO 19.25 21.50Perdiendo el este 19.45Una cuestión de género 17.15

YELMO CINES ICARIASalvador Espriu 61. T.: 902220922. Alita: Ángel de combate 19.45Beautiful Boy: Siempre... 12.15 14.45 17.15 19.45 22.15Bienvenidos a Marwen 14.40Bohemian Rhapsody 17.00Capitana Marvel 13.00 14.00 15.45 17.00 18.15 19.40 21.00 22.20Cómo entrenar a tu... 13.00 15.30 17.45 20.00Destroyer. Una mujer... 14.40El Gordo y el Flaco... 12.05 14.10 16.15 18.20 20.25 22.30El niño que pudo ser rey 12.10 14.35 17.05 19.30 22.00Escape Room 12.05 14.10 16.15 18.20 20.25 22.30Glass (Cristal) 19.25Green Book 12.00 14.35 16.00 17.10 18.35 19.50 21.15 22.25Ha nacido una estrella 22.15Háblame de ti 15.50 22.20Infiltrado en el KKKlan 22.10La buena esposa 13.55La clase de piano 12.20La favorita 19.35 22.05La mujer de la montaña 18.00 20.10María, reina de Escocia 12.15Maya 12.45 15.00 17.15 19.30 21.45Mirai, mi hermana... 12.00Mula 12.30 15.00 17.30 20.00 22.30¿Podrás perdonarme... 14.45The Old Man and the Gun 12.00

CINEMES C: Català. D: Digital. 3D: Tres dimensions. VO: Versió original subtítolscastellà. VOSC: Versió original subtítols català. VOSA: Versió original subtítols anglès.

ense p r de la ellesa

JUAN MANUEL REIRE ARCELONA

lafur Arnalds sembla ha-ver arribat a la conclusió que, definitivament, el món ja és un lloc massa fosc com

per haver d’afegir-hi més foscor, més cinisme. Al seu recent disc re member, la seva amalgama de clàssica contem-porània, ambient, postrock i cops de pur pop instrumental aconsegueix la seva encarnació més radiant fins a la data, la de més potencial emotiu. Mú-sica desvergonyidament bonica.

El Palau de la Música Catalana s’amararia aviat del sentiment gene-ral d’aquest àlbum, entre una malen-conia lluminosa i l’agraïment per la vida, però Arnalds va iniciar l’actuació de divendres, en el marc del Festival Mil·lenni, amb el piano tímid d’ rba -

inn, del disc sland son s (2016), du-rant la qual es va sumar a l’artista un quartet de corda (violoncel, dos violins i viola). A la meitat de la més profunda concentració, un telèfon mòbil ens va distreure a tots, incloent-hi lafur.

No es va enfadar, o no ho va dir, i quan es va dirigir per primera vegada al públic ho va fer amb la seva simpa-tia habitual. Va explicar que per a la cançó seg ent (brot) ens volia gravar, utilitzar les nostres veus com a textu-ra addicional. «Si ho feu malament no passa res, en tinc una còpia de segure-tat rialles ».

Però va sortir bé, va sortir bé. De l’elegíac experiment es va passar, des-prés de la incorporació del bateria Christian Tschuggnall, a la dramàti-ca però rítmica nly t e inds, amb crescendos propis de Sigur Rós; Ar-nalds, també islandès, va ser teloner seu a finals de la dècada passada.

SO T ARE’ PROPI / D’aquest halo trà-gic saltem a la indicible i animada be-llesa de la cançó titular de re member, una de les millors mostres de les pos-sibilitats rítmiques i harmòniques de Stratus, soft are cocreat pel mateix Arnalds que li permet enriquir les se-ves melodies de piano amb les apor-tacions de dos pianos automatitzats. Com ens explica, el va desenvolupar després de fer-se mal a l’espina dorsal i veure’s obligat a no tocar el piano durant un any.

Durant aquells temps difícils, també va aprofitar per cultivar un costat techno («perquè només cal pré-mer botons i disparar confeti») amb el seu projecte paral·lel anomenat i-asmos. Aquest vessant s’ha acabat fil-trant al seu material propi, com va quedar clar en la polsant y silon, sac-sejada divendres per llums estrobos-còpics. També ballables, a la seva ma-nera, són undir i e i u sa, amb l’en-cant naïf de la indietrònica de finals dels anys 90.

La recta final va ser de recolli-ment, amb una nye i tan assossegada com l’ambient en què es va concebre (el Cap d’Any de Bali, sense soroll ni trànsit) i, és clar, l’emoció total de La fyrir mmu, dedicada a l’àvia que el va treure del punk i el va introduir en la clàssica. Com els millors temes d’Ar-nalds, és música d’aquella que et fa pensar sobre la teva vida, tenir imat-ges mentals dels éssers estimats i cór-rer a trucar als que continuen vius. H

la u A nalds commou el Palau amb la seva m sica ent e cl ssica i elect ònica

33 la u A nalds, du ant el conce t que va o e i divend es al Palau

FRAN NCENT

El músic islandès et a pensa sob e la teva vida, eco da els ésse s estimats i c e a t uca als que seguei en vius

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

358000

66307

Diario

362 CM² - 34%

10463 €

66

España

17 Marzo, 2019

P.11

32

ificilmente hay una region en el mundoculturalmente tan pmlifica como Islandia.

Desde hace afios, esta remota isla de hielo y magma encumbra a la superficie a ar-fistas de una sensibilidad extraordinaria.01afur Amalds es uno de esos grandes talentos. Tras coronarse en el mundo delminimal techno con Kiasmos, regresa aho-ra a terrenos rmis sosegados con re:mereben <<Es ir6nico, porque es cuando tienes(~xito en un campo que necesitas cambtar,moverte a o~o fipo de m~sica>>, explica.

Como en el rio de Her~.clito, el cambioperrnanente es 1o que ha llevado a esteaclamado compositor de apenas 32 afios aexplorar nuevos universos. Una d~cada seguida de trabajo en ]a que ha revisionadocl~isicos de Chopin, hecho arreglos parabandas de metaly compuesto la premiadabanda sonora de la serie Broadchurch, in-tercalando con igu~l maesn~ pianos y ~m-tel~zadores, escenarios de e~queta y an~’osde retumbantes bajos.

Despu~s de trabajar con artistas de latalla de Sigur R0s, 65daysofstatic o suamigo Nils F~ahm con quien grab6conjuntamente el magnifico TranceFrendz--, Amalds asegt~a que suefia concolaborar con eminencias como ThornYorke, frontman de Radiohead, o el com-positor y deejay brit~inico Ion Hopldns.

E1 g~nero neocl~sico hizo popular a Ar-nalds, pero ~1 mchaza las etiquetas.<~Siempre compongo 1o que me es natural>>, explica. <<No es algo que decida, es-tai dentro de mS>. Asi, en esta nueva fasevital, el compositor islandOs decidi6 explorar, reformular sus anteriores trabajosy experimentar con la fusion entre cl~si-ca contempor~inea y perlas de electrOnica, haciendo de puente simbiOtico entre1o antiguo y 1o moderno.

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

490000

87909

Semanal

1080 CM² - 200%

38612 €

32-33

España

15 Marzo, 2019

P.12

61a~ur ArnaldsFestival del Mfl.lenni

Palau de la M~sicaCatalana (Palau de

]vhisica, 4-6)Horatio

Viernes, dia 15,21.00 horas

E1 resultado es una obra de odebreriamusical, alquimia de melodias de texmra acu;~tica que nos n’asladan a un para-dero helado, envolvente e infinito, Impregnados de una aura metaf~sica ytrascendental, los surcos de re:membertambi6n’~ranspiran un aroma cinemato-gr~ico que desvela las Iuentes de su in~piraci6n, el fallecido prodigio island@s16hann 16hannsson y el admirado com-positorlapon~s Ryuichi Sakamoto,

A ese particular aim et~reo se le suma ahora unacadencia musical queenalgunos temas invita a deiar flotar el cuerpo en unbaile que induzca a un via-ie interior. Adem~.s de supiano, el algoritmo y unasecci6n de cuerdas com-puesta de violines y violon

chelos, Amalds introduce una baterfaque en directo, dice, <<nos est~ llevando aotto niveb,. En su concierto de El Palaude la Mtisica de este viemes desplegar~ese ensarnble alnico de instmmen~stas,

Cuando no est~i de gira o encer~ado enun esmclio. 01a~ rive pardalmente en Indonesia, donde se refugia del mundanalmi-do. Fue ahi donde compuso Nyepi, tema dedausum del ~lbum inspirado en la tradici6nde una de esas remoras islas de celebrar elfin de afio en silencio y que traduce con tungoteo de pianos tan evoca0.vo como envoivente. En una co0.dianidad sobresatmada demido, la mOsica de 01afur Amalds suponeun moment~neo interludio de evasi6n de

sas explot~ndonos en la cara a todas horasque la genre busca algo fuera de eso>>. --

33

ON Barcelona

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

490000

87909

Semanal

1080 CM² - 200%

38612 €

32-33

España

15 Marzo, 2019

P.13

Quan, aquest divendresha fet dos anys, EduardCosta va complir la qua-rantena, la seva dona varegalar-li un llibre autoedi-tat amb els poemes que elmúsic, integrant fins a fi-nals de l’any passat d’ElsAmics de les Arts, haviaestat escrivint. Dos amicsn’havien fet el pròleg i unaamiga, la portada. “Vaigtrucar a en Màrius Serraper saber què li semblava iell em va adreçar a en Ber-nat Puigtobella del Núvol,que després d’una bona es-tona parlant-me de mètri-ca i d’història de la poesiaes va aturar i em va dir:«No veus que això són can-çons?»”, recorda Costa.Aquella recomanació, se-gons confessa el músic, vagenerar en ell un “clic” im-portant, fins al punt que laidea inicial que tenia debuscar editor i publicar unpoemari va transformar-se en un projecte musicalque s’anomenaria com elprimer dels poemes del lli-bre: L’Últim Indi.

Conscient que el projec-te estava molt allunyat delque Costa feia amb ElsAmics de les Arts, el músicde Sant Pol va trobar enCaïm Riba un gran aliat.“A ell li havíem arribat atrucar fa anys perquè ensproduís el Bed & Break-fast d’Els Amics de lesArts!”, recorda Costa.“M’encantava el tracta-ment de guitarres que feiaamb Pastora i la seva sen-sibilitat amb les seqüèn-cies electròniques. I, ara,quan vaig posar en marxaL’Últim Indi, de seguida hivaig tornar a pensar”.

Amb producció de Riba,que toca diversos instru-ments i l’acompanyarà encadascuna de les presen-tacions en directe, Costava publicar divendres,amb Clipper’s Sounds, el

debut de L’Últim Indi, enquè volia defugir les temp-tacions de fer un “so estàn-dard” i plasmar-hi un “sode fusta”, amb metal·lò-fons, xilòfons, violoncels,la col·laboració en vuit dels

catorze temes del GospelViu Choir i, sobretot, untractament molt curós deles percussions, que esde-venen, potser, el principalsegell d’identitat del disc.“M’interessa el seu punttribal”, diu Costa, que vatitular un dels temes Elstambors. “M’agrada laidea que tots estem fetsdel mateix, tots estemconnectats d’alguna ma-nera, i la música és unad’aquelles coses que ensho recorden.”

El disc, allunyat con-ceptualment del costu-misme, humor i fantasiad’Els Amics de les Arts,

aborda temes universalscom la vida, la mort il’amor. “Són els temes queem bullen a dins”, reco-neix Costa. Antic estu-diant de ciències ambien-tals, ha deixat via lliure,d’altra banda, a la sevapassió per la natura, ambcançons que parlen meta-fòricament de la sorra deldesert, la pluja fina, mun-tanyes i arbres blancs, es-pigons, corns i llavors. “Lanatura és, per a mi, tornara casa. La vida, la mort...tot és allà. I et permet, amés, explicar en cançonsmoltes sensibilitats i sen-timents. De petit em feia

un tip de col·leccionar cap-grossos, fulles, herbaris,roques...”

Divendres, dia en quèfeia 42 anys, Els Amics deles Arts –amb qui va aco-miadar-se, el novembrepassat al Palau de la Músi-ca– ja li havien trucat perfelicitar-lo per l’aniversarii, naturalment també, perla publicació del disc.

L’Últim Indi, entre d’al-tres dates ja anunciades,actuaran el 13 d’abril alTeatre Municipal de Giro-na, el 4 d’agost en el Festi-val de la Porta Ferrada i el9 de juliol al Teatre Coli-seum de Barcelona. ■

Guillem VidalBARCELONA

Eduard Costa, ex-Els Amics de les Arts, presenta el primer disc ambL’Últim Indi, amb un “so de fusta” dominat per l’ús de percussions

Fum, pluja, cançons

Eduard Costa, fotografiat divendres, dia en què feia 42 anys, a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

“De petitem feia un tipde col·leccionarcapgrossos,fulles, herbaris,roques...”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

655 CM² - 61%

5009 €

27

España

18 Marzo, 2019

P.14

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DISSABTE, 16MARÇ 2019

L’emblemàtica banda madrilenya Hombres G publica un altretreball després de vuit anys de silenci discogràfic

Resurrecciógamberra

CÉSAR RANGEL

La formació presentarà el disc aMèxic i als Estats Units

ALBERT DOMÈNECHBarcelona

Poques bandes espanyoles po-den presumir d’unir tres gene-racions entre el públic dels seusconcerts. Hombres G n’és una.El grup ha triat com a títol delseu primer disc dels últims vuitanys el terme resurrecció, quepot donar lloc a equívocs, ja quela bandamadrilenya no s’ha se-parat mai ni ha deixat de fer gi-res. “No estemmorts, al contra-ri: estem més vius que mai i enun dels anys més intensos de lanostra carrera”, asseguraDavidSummersenunatrobadaexclu-siva ambLaVanguardia.El vocalista i compositorde la

formació continua compartint,més de 30 anys després, viatgemusical amb Daniel Mezquita,Rafael Gutiérrez i Javier deMolina, les altres ànimes d’unabanda que fa pocs dies va con-querir el Palau de la Músicagràcies al seu reguitzell d’èxitsinacabables. Parlem, doncs,d’un renaixement discogràfic.Són molts els termes que es

poden associar a aquesta G, se-gell personal d’un grup que feiacinc anys que preparava noumaterial. Genuïtat n’és un. “Notenim pressa ni ningú que ensdigui com hem de fer les coses.Sempre hem fet el que ens hadonat la gana”, assegura Sum-mers, que explica que el gruptreballa sense mànager i sensecontracte discogràfic, per laqual cosa en cadamoment trienla companyia que els interessamés. Aquesta llibertat creativaelshapermèsd’elaborarundelsdiscos més variats de la banda,sustentatper l’esperit rockerdesempre però més ric en colors iharmonies, amb la introduccióde nous instruments.Generació. Una altra gran G

indissoluble al grup. Amb totsels components en la cinquan-tena i sent pares, asseguren quenohanperdut lamotivació ambquè van començar als anys vui-tanta. “El públic ens encomanala mateixa energia, de maneraque damunt l’escenari som elsmateixos que abans. El nostreno ha estatmai un posat”, argu-menta el bateria De Molina. I

Summers ho remata: “El rockand roll endarrereix la vellesa ila maduresa, i et fa adoptar lamateixa actitud juvenil i valen-ta davant la vida”. I una confes-sió: se senten còmodes cantanttemes de fa 30 anys? “Amb al-guns no; per això els hemelimi-nat del repertori. Això sí, hi hatemes ineludibles i, per sort, elstocarem tota la vida”, admetDaniMezquita.

Una G imprescindible si par-lem de la banda: el seu gamber-risme. Troben a faltar grupsamb més barra? “És que ara noen coneixem cap. Més quegrups gamberros es tracta detrobarbandesqueno s’hopren-guin tot tan seriosament. Tot ique també és cert que ara que lagent es crispa per qualsevol co-sa costa més de ser irreverent”,considera RafaGutiérrez.No tenen successors? “No es-

tem pendents d’això. A nosal-tres ens és igual el que facin elsaltresoelqueestàdemodaenel

sector: fem la guerra pel nostrecompte”, reflexiona Summers.La banda es pot vanagloriar

no només de continuar en actiutres dècades després, sinó deguanyar-se la vida amb un pro-jecte que qualifiquen afectuo-sament d’“empresa familiar”.“Gràcies a Déu podem viuremésquedignamentd’això,peròtreballant de valent i sense pa-rar”, explica el vocalista. ¿Elgrup s’ha marcat cap horitzóper dir prou? “Fins que la salutens ho permeti”, contestenpràcticament a l’uníson.Falta una última G. El 2006

van guanyar un Grammy hono-rífic. La seva etapa gloriosa noha estat especialment recone-guda pels principals altaveusmusicals, per bé que els últimsanys sembla que aquesta ten-dència s’ha invertit. El febrerpassat van rebre lamedalla d’oralMèrit de les Belles Arts 2017.“És l’única cosa bonad’envellir,que et comencen a respectar”,afirma Summers, que creu que“el públic espanyol necessitaassegurar-se que ets molt boper respectar-te”. La seva fór-mula per aconseguir aquestaconnexió és continuar encade-nant pallisses sobre l’escenari.A més d’Espanya, els pròximsmesos ja tenen gira preparadaperMèxic i els Estats Units. Engran. També ambG.

BARCELONA Redacció

Durant bona part de la jornadad’avui el Mas Fonollar de San-ta Coloma de Gramanet acolli-rà el festival MIM-A, una pro-posta festiva en què s’oferiranconcerts, documentals, pre-sentacions literàries i especta-cles infantils que reivindicaranel paper de la dona en l’escenamusical.La iniciativa, de caràcter

gratuït, emana de l’associacióMIM (Dones de la Indústria

Musical), que ha tingut lacol·laboració de l’Ajuntamentper acostar, a través de la mú-sica, diferents propostes artís-tiques protagonitzades per do-nes. Estan previstes les actua-cions d’Estrogenuinas, LasNiñas Perdidas, Santa Salut,Elane, Esmeralda Colette, LaFemme Brutal, com també unvermut musical amb SiamissDJs.L’objectiu és omplir durant

dotze hores (des de les 11.30 hfins a mitjanit) l’esmentat Mas

Fonollar amb una programa-ció pensada perquè el públic,independentment del gènere,es diverteixi i reflexioni.MIM-A és una proposta itine-rant que convida totes les ins-titucions i entitats a repro-duir el format als seus pobles iciutats.Aquest objectiu reflecteix la

crua realitat, com ara que el2017 la mitjana de participaciódedones en festivals demúsicade la Península va ser d’un15%.

El festivalMIM-A reivindicael paper de la dona en lamúsica

“El rock endarrereixla vellesa i et faadoptar una actitudvalenta a la vida”,assegura Summers

Venda d’entrades a guitarbcn.com

#30guitarbcn

TromboneShorty29 de marçRazzmatazz

Benjamin Clementine28 de maigTeatre Tívoli

MarcusMiller29 de maigBARTS

Leiva25 de maig (exhaurit)26 de maigSant Jordi Club

IsmaelSerrano18 de junyGran Teatre del Liceu

Toto10 de juliolAuditori del Fòrum

Lila Downs26 de junyBARTS

NOUCONCERT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

465 CM² - 41%

12300 €

42

España

16 Marzo, 2019

P.15

ndorra no va ser unterritori desconegutper a Josep Guino-vart (Barcelona,

1927-2007): hi va exposar en di-ferents ocasions. Ara una selec-ció de les seves obres –amb laseva relació amb la literatura i lapoesia com a fil conductor– espot visitar a la sala polivalent del’Ambaixada d’Espanya. Fins alproper dia 23, comissariada perMaria Guinovart, filla de l’autor ipresidenta de la fundació quecustodia l’obra. I no serà l’últimani de lluny: el Museu del Tabactambé l’hi dedicarà una gran an-tològica, al 2021.

D’on procedeix l’obra exposa-da? Majoritàriament de la FundacióEspai Guinovart, que és a Agra-munt.

Aquestes peces es poden veureallà?No, perquè allà tenim l’obra per-manent –Les quatre estacions, Lacabana i L’era– i les exposicionstemporals, que canvien cadaquatre mesos, amb un fil argu-mental que planteja un comissa-ri. Però aquestes peces potserestan al magatzem, o en préstecper a una altra exposició. Aque-lles [senyalant les escultures de-

dicades al Poeta en Nueva Yorkde Federico García Lorca] ha-vien estat al Museu de la Música.Les decapitacions van estar a Pa-rís, o les dedicades a Carles San-tos, al Palau de la Música Catala-na.

Perquè el fons de la fundació és

molt ample?Són al voltant de 300 obres.

Una mínima part de les seves.Imagina’t. Va començar a treba-llar molt jove. Tenim calculadesal voltant de 8.000 peces. Ho es-tem inventariant i catalogant,però és una feina feixuga.

Què ha suposat aquest AnyGuinovart, el 2018, allargat fi-nalment fins al present?Una enorme sorpresa perquè jaquan l’anava a plantejar tothoms’hi sumava: el MNAC, la Pedre-ra, tothom deia “compteu ambnosaltres” i molta gent s’hi afe-gia. Ens demanen coses a Cuba,a Mèxic.

En termes de difusió?Estem arribant molt lluny. Hosabem per com ha crescut el pú-blic que arriba a la fundació. Perla presència a les xarxes i als mit-jans i perquè les galeries ensbusquen, i de fora del territori.També treballem Guinovart ambles escoles, i això fa que es creïnnous públics. I això és bo no perl’obra de Guinovart sinó per al’art en general.

Aquesta exposició està relacio-nada amb la literatura. Teniagrans amics entre els autors.Parli’ns d’alguns.Destacaria sobretot Blas de Ote-ro i Pere Quart, amb qui van seramics personals i l’hi van dedi-car poemes. Entenc que milita-ven tots a les mateixes files ideo-lògiques i en moments extremsles sensibilitats s'ajunten i enri-queixen els uns als altres. Entemps del franquisme es troba-ven tots. I resulta que ara Blas deOtero és un poeta de renom in-ternacional, però aleshores eraun més.

Per això també aquest interèstan gran per Lorca?Sí, i perquè era tan polifacèticcom era el Guino, tan visceralcom ho era el Guino.

Un referent?Hauríem de definir referent, pe-rò és indiscutiblement un dels

poetes que han marcat la trajec-tòria del Guino: li fa un home-natge el 1956, un altre el 1996, ide nou el 2000. Surt de formaconstant. Suposo que va con-nectar molt profundament ambel seu pensament.

Quina és la tasca d’una funda-ció? Sempre dic que les fundacionsunipersonals no responen a unarealitat sostenible sinó a l’egodels artistes. Jo crec que les fun-dacions i els museus, els nacio-nals sobretot, tenen la tasca dedefensar els artistes que tenen alterritori. Nosaltres podem lluitarper Guinovart, però què passaamb aquells artistes que no te-nen fundació? Estan condem-nats a desaparèixer? És una llàs-tima.

Perquè no pot quedar tot con-fiat a les mans del mercat. Nooo! Seria espantós. Algú quequeda exclusivament en mansdel mercat ja ens fa parlar d’es-peculació. I les peces han de serper al gaudi de la gent, no delprivat. La història la creem tots itots som dipositaris de les obres.Els museus han d’apostar per te-nir peces bones i representati-ves de tot l’entrellat cultural. I te-nen molts deures a fer encara.Totes les avantguardes catalanesestan dilapidades i les hem dereivindicar.

COMISSARIA L’EXPOSICIÓ QUE FINS AL 23 ES POT VEURE A LA SALA POLIVALENT DE L’AMBAIXADA

D’ESPANYA. UN AVANÇAMENT DE LA GRAN ANTOLÒGICA QUE LI DEDICARÀ EL MUSEU DEL TABAC AL 2021

“Si un artista queda sols en mansdel mercat, parlem d’especulació”

A. D.

Andorra la Vella

U

PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ JOSEP GUINOVARTAMB

Les avantguardescatalanes estandilapidades, i les hemde reivindicar

EVA BOSCH

Diari d'Andorra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Diario

445 CM² - 53%

594 €

19

España

17 Marzo, 2019

P.16

REVISTA MUSICAL CATALANA web 15 Març, 2019

per Xavier Pujol

http://revistamusical.cat/critica/exhibicio-russa-de-poder/

CONCERTS

Exhibició russa de poder PALAU 100. Orquestra del Teatre Mariïnski. Orfeó Català. Daniil Trifonov,

piano. Julia Matochkina, mezzosoprano. Dir.: Valery Gergiev. Obres de Ravel,

Skriabin i Prokófiev. PALAU DE LA MÚSICA. 12 DE MARÇ DE 2019.

En una demostració de productivitat musical que hauria de ser alliçonadora per

a altres conjunts, l’Orquestra Simfònica del Teatre Mariïnski, dirigida pel seu

titular, Valery Gergiev, va oferir a Barcelona dos concerts amb programa

totalment diferent en vint-i-quatre hores. Una exhibició russa de poder. El segon

va tenir al lloc al Palau en el marc de la programació del cicle Palau 100. Va

començar la sessió amb un aperitiu que sempre funciona si l’orquestra és

solvent: el Boléro de Ravel. Com que l’orquestra n’era molt, de solvent,

l’aperitiu realment va acomplir la seva funció i ens va ben obrir la gana.

© Antoni Bofill

Va seguir el Concert per a piano d’Aleksandr Skriabin amb Daniil Trifonov a la

part solista. Pianista immens, especial, potentíssim, efervescent, inoblidable,

elèctric, arrauxat, ciclotímic, crispat, il·luminat, místic, excessiu, Trifonov va

oferir una versió més tensa que intensa del Concert d’Skriabin, una peça que

és més espectacular que bona i que, essent de joventut, gairebé no sona a

Skriabin. Veure Trifonov sortir rebotat enlaire cada vegada que abordava un

acord amb les dues mans feia una mica d’angoixa. Quin gran pianista serà

Trifonov el dia que estimi serenament les obres en comptes d’intentar sotmetre-

les a la seva titànica voluntat! Unes xerrades sobre aquest tema amb Alfred

Brendel li anirien força bé. Trifonov va allargar la seva actuació oferint a tall de

propina una lectura exemplar del segon moviment de la Vuitena Sonata per a

piano de Prokófiev.

© Antoni Bofill

La segona part va començar amb una peça fora de programa, el motet O vos

omnes de Pau Casals, interpretat per l’Orfeó Català dirigit pel seu sotsdirector,

Pablo Larraz. La peça va ser interpretada en memòria de Lluís Millet i Loras,

director de l’Orfeó Català entre el 1977 i el 1981 i fundador d’aquesta Revista,

recentment traspassat. La segona part va continuar amb la peça inicialment

prevista, la cantata Aleksandr Nevski de Prokófiev.

Els directors d’orquestra de vegades semblen el pare abat d’un monestir, de

vegades el gerent d’una empresa, de vegades un general en combat, de

vegades un àrbitre de futbol i de vegades un policia dirigint el trànsit en una

cruïlla complicada (aquests són els menys interessants). Valery Gergiev, el

malnom del qual entre els músics és el Tsar, suposa l’encarnació del director

d’orquestra com a representació del poder, ell realment “dirigeix” i ho decideix

tot. Veure’l dirigir és tota una lliçó.

© Antoni Bofill

Gergiev deu ser el director de primera línia amb repertori més ampli; és capaç

de portar en gira sis o set programes diferents i aprofitar (com va fer en aquests

cas) un dia de lleure de la seva orquestra per anar a dirigir una altra orquestra

amb un altre programa totalment diferent. Deu ser, també, el director

d’orquestra que fa més concerts al cap de l’any.

Aquesta prodigiosa capacitat de treball també marca el seu límit. Gergiev i els

seus músics lliuren gairebé sempre un producte musical d’alt nivell que

s’acosta a la perfecció. El petit percentatge que falta per arribar a allò que seria

sublim s’aconseguiria amb més assaig, més calma, però això significaria

abaixar la productivitat i sembla que no els interessa. Amb aquesta limitació

com a teló de fons, s’ha de dir que, en conjunt, vam gaudir d’un Aleksandr

Nevski d’alt nivell, servit per un director i una orquestra que coneixen a fons

l’obra. L’Orfeó Català, que gairebé no podia ni respirar de tan comprimit com

estava, pobret, al fons de l’escenari, va rendir prou bé, però als moments de

màxima demanda dinàmica va quedar una mica escanyat. Qui no va quedar

escanyada va ser la mezzosoprano Julia Matochkina, opulenta, immensa,

aclaparadora. Amb una veu impressionant, ampla, profunda, potent, que

imposava un respecte enorme, va cantar la part solista de la cantata. Ella va

ser l’element més visible i rotund de l’exhibició russa de poder.

Imatge destacada: © Antoni Bofill

REVISTA MUSICAL CATALANA web 15 Març, 2019

per Lluís Trullén

http://revistamusical.cat/critica/joan-i-roger-pera-reviuen-leopold-i-wolfgang-amadeus-mozart/

CONCERTS

Joan i Roger Pera reviuen

Leopold i Wolfgang

Amadeus Mozart SIMFÒNICS AL PALAU. Papà Mozart. Joan Pera, actor. Roger Pera, actor.

Sergi Belbel, dramatúrgia. Miquel Gorriz, direcció escènica. Carles Pachón,

baríton. Júlia Farrés-Llongueras, soprano. Carles Marigó, piano. Orquestra

Simfònica del Vallès. Dir.: Rubén Gimeno. PALAU DE LA MÚSICA. 9 DE

MARÇ DE 2019.

El Palau presentava un gran ple per assistir a l’espectacle Papà Mozart que,

amb dramatúrgia de Sergi Belbel, els actors Roger Pera –com a Wolfgang

Amadeus– i Joan Pera –encarnant el seu pare Leopold–, acompanyats per

l’OSV, ens oferia un recorregut per la vida del genial compositor i la complexa

relació viscuda amb el seu pare, tal com es desprèn de la coneguda relació

epistolar que varen mantenir en el decurs de la seva vida. Un recorregut

cronològic recolzat en una vintena de petits fragments orquestrals, vocals i

pianístics extrets del catàleg mozartià i ambientats amb una escenografia

simple però suggeridora consistent en tres lletres lluminoses de neó blanc (W.

A. M), un escriptori, perruques i vestuari referents a l’època i que feien de

suport al magnífic treball dels dos actors per introduir-nos en una proposta que

a manera narrativa va anar clarament in crescendo.

© Paco Amate

Els primers diàlegs van estar marcats per un ús desmesurat del llenguatge

escatològic i de puerils al·lusions sexuals –malgrat ser conegut per la relació

epistolar de Wolfgang Amadeus–, revestit d’aquell histrionisme superficial

convertit en un clixé extret d’algunes escenes de la pel·lícula Amadeus de Milos

Forman. Diàlegs situats en una primera etapa vital de Wolfgang Amadeus en

què la figura del pare sempre sortia reconfortada dins una situació social, de

relació personal i de vincles emocionals que va resultar històricament molt més

complexa que la plantejada en la dramatúrgia de Belbel. L’orquestra anava

acompanyant l’acció amb passatges de la Música per a un funeral maçònic, de

la Simfonia de les joguines, dels primers Minuets escrits per Mozart –

interpretats al piano per un esplèndid Carles Marigó en el transcurs de tot el

concert–, amb moments en què el gran treball de Joan Pera focalitzà els millors

moments de l’espectacle.

© Paco Amate

La dramatúrgia a poc a poc va anar guanyant enters, copsant sentiments

vinculats a la gelosia, a les relacions personals, a les tensions, amb textos que

a moments fluctuaven entre aspectes superflus i els instants dotats d’una

càrrega emocional i també còmica transmesa admirablement pels dos actors.

El viatge a Itàlia, la mort de la mare a París, la problemàtica amb l’arquebisbe

Colloredo, la relació amb Constanze, els èxits i fracassos, els despropòsits

econòmics que sempre van envoltar la vida de Wolfgang Amadeus… s’anaven

succeint amb un anar i venir de Roger Pera per l’escenari i la platea, mentre un

extraordinari Joan Pera anava caient en la desesperació a mesura que

s’anaven produint els esdeveniments vitals de Wolfgang.

Carles Pachón, Roger Pera i Júlia Farrés-Llongueras. © Paco Amate

Les intervencions del baríton Carles Pachón i la soprano Júlia Farrés-

Llongueras van resultar esplèndides. Delicada interpretació de l’Exsultate

Jubilate, i punyents versions de “Fin ch’han dal vino” i de l’ària del catàleg de

Leporello abans que els dos cantants s’endinsessin en una suggeridora versió

del duet entre Papageno i Papagena ple de gràcia i encant, tot mostrant el

nivell d’aquests dos grans cantants. L’espectacle va créixer a mesura que

avançava gràcies també a la tria d’una música curosament seleccionada i que

l’OSV va anar interpretant amb una solvència destacada sota la direcció de

Gimeno, encara més quan el to dramàtic revestit amb pinzellades d’humor

subtil molt ben elaborades per Sergi Belbel situava Wolfgang i Leopold dins un

marc perfectament expressat pel brillant treball dels dos actors. Grans

aplaudiments d’un públic –entre el qual vam poder veure l’expresident Jordi

Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola– reconeixent el treball de l’OSV i dels

dos actors tan vinculats a l’escena del nostre país.

Imatge destacada: © Paco Amate

���� ����������� ��� ������ ��� �� ���������������� ��! "# �#�$� �%&'"& (��)�$(*+'#(,-./01213/-1456./-1789:1:591;2417/1-/.02:2<1=9/14650/.1>5:1./04-<12?@A1=9/1:51B?1B21/@;9-/-4/61=9/726C-/121;2-2D1E?1F53/912465G?.2612=9/-.-175-17?/-14/61G/61;93.962120>1321;2:2332<12=9A./:?9123H9:/-1?7//-IJKLMJNOPOQPROQOSPTJPQOPUVKWXOY=9/-.1;2417/1-/.02:2<1/:1.6/-1-/--?5:-1Z[[<1[\I]̂1?1[_1B̀<1abcdefgfcdabahciebcdabahciecbajklgmacnafabaoacpgcqrisehctehsecebcmromesfcelqemfambecaiseuafcacoairolvwxygozbexygozbec{a|}~lc�fasw�1�:2146579;;?�146�4?217/31E/6F/?1,79;2.?917/31�23291=9/1-�/0026;21/:1/3

������������������� ������������������ ��������������� ������� ������������������� ����������� ���������� ���!��������"�� ������#��� ������������ ���������� ����������#��!�� ���������� ��"���$� �#�������������!����%�&���'(���)������ ������������(��'������� �)�������� ���� �� �(�� �)��� ���� �!����'������� ���(����������������������������� ���������� ��������$%*+,-+./012.0/0-3-/0,/04/56,7/0/,5/*8/9������������: ��������;���<=���>��� �� ����� ����� �� ��� (�� � ��?@ABCDECAFGHIJHJGCAH?IAK?LMAKNGGCEO?PAKQRRASACRTSPAUQV@@?WACA@CAX@CYCQPAFZCA[ICZAOIJECKC\?GON]CANA[ICOF̂OCACLEAOC@@?IGAJE?IOGANCDON]CDN_AK?AHIJ̀?DO?GA?KFDCONFGLaEN@GAH?IACAOJOGA?@GAHbE@NDGcU9��������� ���$��� ��(������(�����(�������:� ���#�d���������!� ����������'(���������# ������$���������������e �(����������#��!����������� (�������������� ��(�����(���:������� ��"��(�� �#�����f���������������#��"���g�<h�����f���������(�������(������i�� ������� �� ���h��� %:;����(�����(��#��������� ������� �������������������$�������� ������ ��j��%k%�%;%�����l���m��#(�����n�<�����������<��������j����� ������������'�����j���� �o�� l�p �(�������!q� ����r&j;j;�������� (�������s��� �tu������i���������������g���!�g���� ���l������� �����j� �v�������� ��";��� %