28/07/2011

1

1. Presentació general del curs, objectius 9.30-9.40 Daniel Paül2. Aspectes organitzatius 9.40-10.00, Daniel Paül3. Presentació de les persones 10.00.-10.25, Marta Pallarès4. Presentació de l’àmbit d’estudi: 10.15-11.30

28/07/2011

2

Concentració de la població (Idescat, 2008)

Font: Programa de Desenvolupament Rural de Cat. dades d’Idescat

67%

10%

7%

1%

5%

2%

8%

6%

85%

15%

20% superfície

•Forts pendents a l’Alt Pirineu iAran: -només 9% del territorité pendents inferiors al 20%-

•Un 50% del territori deCatalunya té pendentssuperiors al 20%.

Catalunya: país muntanyós

28/07/2011

3

Alt Pirineu i Aran (APiA):Geografia extrema

5.775,6 km2 / 76.828 hab. :13 h./km2 (230 h/km2 a Catalunya).

18 % de Catalunya 1 % de Catalunya

•> 65 anys; 22% APiA1; 16% Catalunya•12 de 77 municipis sobrepassen els 1.000 habitants (són el 70% de la població)•estructura de nuclis bastant dispersa

Els Pirineus, segona cadena muntanyosa més important d’Europa occidental

Mapa 1. Comarques de l’Alt Pirineu (verd) i Comarques de Muntanya (pre-Pirineu) (verd i blau)

IMPORTANT REFLEXIÓ

28/07/2011

4

•abundància de recursos naturals ben

preservats ≡ manca de capital humà i

capital social.

•insuficient massa crítica per

impulsar iniciatives de DR.

•Major dificultat que en les zones

urbanes, i zones rurals millor

comunicades, pel treball en xarxa i

l’aplicació de l’enfocament

transversal.

Característiques geogràfiques de l’Alt Pirineu i Aran

Llei de Muntanya de Catalunya (1983)

•“es requereix un tracte diferencial i preferent en matèria d’inversions públiques i ajudes pera al desenvolupament socioeconòmic i per l’equilibri territorial”.

•envelliment de la població,

•conseqüència de l’abandonament del’activitat agrària

•manca d’infraestructures iequipaments

28/07/2011

5

territori vulnerable als desequilibris territorials i poc favorable al desenvolupament econòmic ràpid.

-cal valor afegit per a fer competitiva l’agricultura (carn ecològica, transformació agroalimentària de productes artesans, selectes o recuperació de receptes etc.)

El capitalisme va penetrar de forma méslenta (fins el s. XX.) al Pirineu que ala resta de Catalunya:

— sistema de producció agrària →quasi de subsistència iautosuficient.

— S. XIX màxima població, XX començal’emigració, 1960s → tancamentde moltes cases, escoles, pobles ivalls.

— Manca d’alternatives a l’activitatagrària → forta crisi demogràfica

— Llargues distàncies als centresurbans → no han permès l’agriculturaa temps parcial, ni creixement ràpiddel turisme

— S. XXI recuperació demogràficaper la immigració permanent otemporal → població de procedènciaurbana.

— Fi d’una cultura, sistema socialinsostenible

— Importància població estacional; Valld’Aran de 8.000 residents a 40.000estacionals, Alt Urgell de 20.000residents a 30.000 estacionals.

28/07/2011

6

3 grans

conques →

principals

eixos viaris

nord-sud →

escassa

comunicació

est-oest (ports

de muntanya).

→ impedeix

configuració

sistema urbà

únic

Territori de l’APiA: estructurat per 3 eixos fluvials

Alt Pirineu i Aran: l’àrea més perifèrica de Catalunya

28/07/2011

7

-10

0

10

20

30

40

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

Fuente: www.idescat.cat crecimiento total crecimiento natural crecimiento migratorio

Población: crecimiento total, natural y migratorio, Alto Pirineo y Aran (1986-2008), %

Alt Pirineu i Aran: recuperació demogràfica per l’emigració

Les dones emigraren més que els homesper 2 raons 1) pel sistema d’herència catalài 2) Per ser un medi hostil para a elles. Lafita era trobar un treball a la ciutat(criades, porteres, mainaderes i treball a lesfàbriques).

• s. XX → tendència al’abandonament de lamuntanya (cases, terres deconreu, pobles sencers) + leszones de més altitud

Crisi demogràfica, social i econòmica: abandonament i emigració

28/07/2011

8

→ Paral·lelament comencen altres tendències: → arribada de població neorural, → instal·lació de tallers d’artesania → progressiva revalorització i recuperació del patrimoni ≡ nou marc on guanyen valor estratègic alguns treballs de les dones.

Atrau persones amb ideals d’una societat menys complexa, menys urbana

→ valoració mediambiental,→ producció ecològica→ consum de productes locals de qualitat≡ forma part canvi de paradigma, nous jaciments d’ocupació.

Els nous habitants desenvolupen activitats alternatives a l’agricultura tradicional

28/07/2011

9

→Es recuperen cases abandonades per segona residència (beneficiósper a l’ecoturisme ≠ zones properes a les estacions d’esquí, excessosd'urbanització).

→Arribada habitants forans

→Promoció i moda del turisme de neu

El turisme és un dels actors del canvi

→ Durant els anys noranta creix la demandaturística: → per l’augment dels nivells de renda dela població urbana → incorporació del món rural ales destinacions turístiques, especialment a lesàrees de muntanya → promoció del turisme de neui del segon habitatge.

→ Augmenta l’oferta turística amb el recolzamentdels programes de Desenvolupament Rural de laUE.

L’oferta turística + programes de Desenvolupament Rural

28/07/2011

10

→ escàs desenvolupament industrial → base agrària tradicional a un sistema de serveis → principals

subsectors: construcció, hostaleria, restauració i comerç.

D’una base agrària als serveis orientats al turisme i la construcció

L’artesania alimentària → majorment dinamitzada per dones → generalment de procedència urbana (Barcelona i AM, nord-

europeus)

Habilitats del rol femení prenen valor: producció alimentaria, atenció a les persones, educació, transmissió de coneixements...

...també l’elaboració i comercialització d’ artesania tèxtil...

28/07/2011

11

• contribueixen a la

creació de nous negocis

• comercialització de la

producció alimentària de

qualitat

• crea producte turístic de

marca pròpia

• tanca el cercle del

turisme integrat

LLARGUES DISTÀNCIES ALS CENTRES URBANS

28/07/2011

12

ARA: DEL MODEL DE CRISI AL MODEL SOSTENIBLE

Necessitat de finançament per l’estratègia de

Desenvolupament Local

Societat: Estancament cultural,

regressió demogràfica, marginació de la vall

Demografia: Emigració,-innovació

- alternança en càrrecs electes

- dinamisme econòmic

Frena el desenvolupament

local

Economia: Manca competitivitat agricultura tradicional

Dificultats de comunicacions llargues distàncies

Geografia: forts pendents + clima sever

Canvis generals societat global:revalorització rural/ saturació urbana

Recuperació demogràficaper immigració > certa restitució

estructura demogràfica

Redreçament econòmic percreixement serveis i construcció

Oportunitat d’aprofitament de les

potencialitatsi creació d’estratègia de desenvolupament

la Vansa i Fórnols: entre la tradició i la

modernitat

Encareix els serveis i les

infraestructures públiques

Abandonament activitats

tradicionals i emigració a

centres urbans

Concentració població a capitals comarcals i fons de

valls

Nouvinguts i noves formesde vida i de producció

ANTECEDENTS A LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

1. Dictadura espanyola: poques inversions públiques

2. Creixement econòmic, demogràfic i urbà post 60’s concentrat en les capitals industrials(Barcelona i Bilbao especialment)

3. Àrees rurals: greus desequilibris territorials, regressió demogràfica idespoblament (sobretot a les àrees de muntanya i més perifèriques).

•Pla General Territorial de Catalunya poc desenvolupat i poc aplicat, no es va aprovar

fins 1995. Ara es planteja la seva revisió

•Plans sectorials:

•Més desenvolupats i aplicats, especialment en l'Àrea Metropolitana de Barcelona

•Preferència als plans sectorials d’infraestructures i equipaments (carreteres, sanitat,

ensenyament etc.)

•Escassa importància als “territoris socioeconòmics”. La planificació urbana ha sigut

dominant per damunt d’altres aspectes.

•Creixent importància de l’aspecte mediambiental (PEIN anys 80’s)

28/07/2011

13

LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL COMARCAL

Plans Comarcals

Punts Forts

•Complerta diagnosi, consultes a agents socials, planificació integral.

Punts Dèbils

•Manca d’aplicació per manca de compromís polític i de recursos

tècnics i econòmics.

Punts Forts

•Èmfasis en les propostes, mesures i accions

Punts Dèbils

•Poc seguiment de les propostes

Els plans estratègics: més concreció

Plans Territorials• L’aspecte urbanístic → rep la major atenció en detriment d’una visió

integral del territori

1. Diversitat del territori

2. Hi ha molt per fer (crisi és oportunitat)

3. Nous discursos: necessitat de lligar turisme, natura i cultura com a estratègia defutur.

4. Territori amb elevat potencial de patrimoni natural i cultural.

5. Consciència necessitat de mantenir l’activitat agrària.

6. Existència producció ecològica i de qualitat agroalimentària.

7. Necessitat de crear sòl industrial.

8. Avanç en la implantació d’Internet de banda ampla.

9. Intercanvi d’informació fluïda entre les Oficines Comarcals del DAR i les ECA, relació ambles necessitats formatives.

10. Les ECA: les entitats que més fomenten la formació continuada.

11. Voluntat dels tècnics/ques d’establir xarxes de transmissió d’informació i intercanvid’experiències en matèria de Desenvolupament Econòmic Local (Xarxa Museus).

12. Major voluntat de col·laborar per part de les entitats que per naturalesa el seu àmbitd’actuació és supramunicipal o supracomarcal, hi preval l’esfera tècnica per sobre de lapolítica.

13. Els AODL juguen un paper clau en la concreció de les idees i la creació, posada enfuncionament i manteniment de les actuacions de Desenvolupament Econòmic Local.

PUNTS FORTS

VALORACIÓ DEL POTENCIAL DEL A L’ALT PIRINEU I ARAN: RESULTATS

28/07/2011

14

Manca de coneixement i de pràctica de la

metodologia Desenvolupament Local

(2) Limitació de recursos econòmics

i tècnics (3)

Manca d’estratègia

política i tècnica (4)Dificultats

territorials: distàncies i poca

massa crítica(5)

Poc diàleg i coordinació entre polítics i tècnics i

entre administracions (6)

Manca de treball de col·laboració i

cooperació en xarxa (1)

Manca de metodologia

DESENVOLUPAMENT LOCAL

TENDÈNCIES I CARACTERÍSTIQUES DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL A L’ALT PIRINEU I ARAN:

PUNTS DÈBILS

JJHJKHKKLKLLJKKJHKK

LKÑKLÑL

Línia estratègica 1:

Foment s. agroalimentari

des del DRI

Línia estratègica 2:

Foment dels valors del patrimoni i el paisatge de l’Alt Pirineu i Aran

Línia estratègica 3:

Innovar els processos productius i

ajustar l’oferta amb la demanda

laboral

Línia estratègica transversal 3:

FormacióLínia estratègica transversal 2:

Accions per la cohesió social

Línia estratègica transversal 1:

Accions per la governança

28/07/2011

15

Diagnosi DEL del Pirineu: els tècnics ho tenen clar, els polítics no tant

•Discursos i tècniques, com la pràctica DAFO, la planificació estratègica i el

plantejament global estan assumits a nivell tècnic, falta el compromís polític.

Les estructures de poder de les institucions són encara poc permeables als

nous discursos.

DEBILITATS…

AMENACES…

FORTALESES…

OPORTUNITATS…

ANÀLISI DAFO

Es tracta que cada un dels 4 grups elabori en una sola pàgina (2-3 diapositives de pptmàxim):1. Els punts febles 2. Les oportunitats3. Les amenaces4. Proposta d’actuació que potenciï els punts forts, minimitzi els punts febles, aprofiti les

oportunitats i eviti les amenaces.

1. Organització dels grups:Grups de 3-4-5 persones. 2. Distribució de temes a treballar3. El equipaments, les infraestructures i l’urbanisme del municipi; té els

suficients? Es poden millorar? Com? Estan ben dimensionats? Estan ben integrats al municipi? Responen a les necessitats reals?

4. Els tallers artesanals; Valoració: són accessibles al visitant? Són còmodes de visitar? Ofereixen el que haurien d’oferir? Formen part d’un projecte global? Caldria millorar alguns aspectes? Hi veieu algunes mancances?

5. Recursos patrimonials: culturals i naturals (són adequats, n’hi ha altres per promocionar, estan ben integrats en l’oferta turística?, estan vinculats amb el projecte Ossera, espai artesà?

6. La promoció de l’oferta turística del municipi; senyalització, webs, cartells, retolació, qualitat del servei, tipus d’allotjament, imatge que donen, missatge que transmeten etc.

Proposta de treball en grup

28/07/2011

16

Perspectives de futur

debat sectorial debat territorial

Política Agrària Comunitària (PAC)

•Desviament de fons pels pagesos capa finançar iniciatives emprenedores forade l’agricultura –desenvolupamentrural-

•descontent dels sindicats agraris

•UE: augment de la despesa amb elspaïsos entrants.

•Sector agrari demana que eldesenvolupament rural el financinaltres sectors; Treball, Turisme,Empresa, Educació etc.

Desenvolupament Local i Regional

•Agricultura: menys funció productiva

més funcions de conservació

mediambiental.

•Agricultura → sector estratègic, però no

competint en els mercats internacionals

→ No pot fer front als costos de

producció amb preus de sortida tan

baixos →.Tampoc pot competir amb

millors preus, els productes de països

emergents o en desenvolupament són

més barats.

Transformació sector agrari: noves funcions

de la producció agrària a la

conservació ambiental

→producció d’energia

renovable → conservació de la

biodiversitat → manteniment

del territori cuidat →fre al canvi

climàtic

•Foment dels valors del paisatge i el patrimoni per a la promoció turística cultural, esportiva, mediambiental i de l’oci

•contracte global d’explotació

•Natura 2000

•Rellevància del capital humà, particularment dones i joves.

•Pèrdua de patrimoni etnogràfic

•Pèrdua d’espècies autòctones

•Desaparició de l’explotació agrària familiar

•Producció agrària dividida en sectors; transgènics i gran producció// producció artesanal o ecològica i comerç de proximitat

28/07/2011

17

Eliminació barreres entre camp i ciutat

•Alguns aspectes no canviaran fins una nova generació,

•Cal buscar aliances fora de la pròpia organització

Especialment cal fomentar les aliances entre

el món urbà i el món rural

Els Espais Naturals Protegits adquiriran un

paper més rellevant dins del

Desenvolupament Rural

• descentralització de les polítiques al nivell local• més competitivitat entre territoris•hi ha hagut poca suma i bastanta resta o divisió, com a molt còpia

GRÀCIES PER L’ATENCIÓ