147

ACT & MOT + IVATION

____________________________________________________

Grup A

Araceli Mora Jiménez

Marisol Jiménez Rivera

Alan Latre Cabrera

En l'actualitat la zona de Gentilly es veu afectada per una falta de comunicació amb

el centre parisenc, de manera que la vialitat, i els propis serveis de transport es

veuen fragmentats, en molts casos per la presència del périphérique.

La manca d'aquestes interrelacions urbanes va portar a pensar en la necessitat de

restablir aquests elements de connexió entre les dues parts.

Així doncs es proposa recollir els fluxos circulatoris que arriben des de París a través

de l'anomenada Porte de Gentilly, mitjançant la resolució d'un nou nus que

ordenarà l'entrada i sortida de vehicles d'accés al barri, posant-los a un

nivell inferior per dotar la nova estació d'un gran espai públic associat.

A una escala més petita es treballarà en les interrelacions entre els elements presents

a la zona per a això s'ha d'adequar la connexió actual entre la cité universitaire i

l'església de Gentilly, creant una plaça de recepció al nou passeig de la via Paul

Vaillant Couturier que desenvoluparà un sistema d'espais a diferents nivells creant

espais de circulació separativa al mateix temps que de protecció respecte al

perifèric.

El nou front proposat haurà d'incloure usos relacionats amb el comerç de

proximitat i oci, a més de nous espais d'equipament de dimensió reduïda, a més

d’habitatge per reubicar les persones desplaçades a la intervenció. Així s'inicia un

recorregut que portarà a l'usuari cap a la nova estació de Gentilly des de la cité.

Per a solucionar la connexió entre el centre del barri i la nova estació i passeig de

VaillantCouturier, es desenvolupa un passeig d'ús exclusivament vianants que porta

a l'usuari des de la nova estació cap al nou final de línia de la metropolitana 4.

En conjunt s'ha desenvolupat un recorregut que permet circular en diferents

direccions relacionant París i Gentilly, a més de la nova fluctuació d'usuaris que

aportarà la possibilitat de l'intercanviador modal.

155

SUTURES URBANES

____________________________________________________

Grup B

Andrei Mihalache

Gerard Fernandez

Jordi Mitjans

L'objectiu és trobar una fórmula que permeti reduir l'impacte separador que genera

el Périphérique. Analitem els fluxos i circulacions dels ciutadans del barri

juntament amb els principals pols atractors d'aquest carreriarribem a la conclusió de

que l'aprofitament d'aquestes traces com a grans eixos internodals especialitzats

poden acabar sent les pròpies "voreres" de l'autopista deixant de ser aquesta una

barrera pel ciutadà.Creiem que s’han de pensar aquests "carrers internodals" des del

vianant i no des de l'automòbil, facilitant uns serveis i una mobilitat més sostenible,

que generi una millor qualitat ambiental i alhora creïn una vida social, comercial i

de carrer que potenciï la cohesió entre els barris perifèrics i Paris.

Per aconseguir aquesta cohesió ha d’haver-hi intercanvi d'usos i d'activitats entre

una banda i intentar que la gent de Gentilly utilitzi la gran superfície verda que no

en fa ús la Cité amb la integració d’equipaments necessaris per la gent del mateix

barri, esborrant així les barreres i cooperant per viure millor.

Sorgeix la necessitat de resoldre els problemes per aconseguir que aquest carrers

internodals integrin el Péripherique i és quan apareix la idea de l'Ecotò com a límit

entre els diferents ecosistemes que entren en contacte en el nostre carrer, el de

l'automòbil i el del vianant. Aprofitem l'espai no utilitzat per introduir-hi el nostre

propi Ecotò, una franja on els dos ecosistemes comparteixin espais, es

complementin, hi hagi un filtre entre l'un i l'altre i sobretot, on es concentri la gran

majoria d'intercanvis d'activitats. Una franja que ens complementi la mobilitat

sostenible que volem pel Périphérique, que ajudi a realitzar amb eficiència i eficàcia

el carrer internodal pensat per les relacions entre els peatons i pel seu dia a dia.

159

CONNECTORS VERDS

___________________________________________________________________

Grup C1

Elisabeth Bague

Carlos Fernàndez

Les estructures urbanes del territori són molt diverses i molt pròximes, i les barreres

urbanes que les envolten i limiten no ajuden gens a unificar el territori, quasi es

toquen però no existeix cap relació funcional entre elles. És per això que creiem

com a punt més important a resoldre és el de unir les estructures urbanes, abans de

introduir un programa concret. Pensem que hem de llegir el territori on actuarem

com a una unitat i per tant, és primordial per al bon funcionament de la ciutat que

els seus habitant estiguin ben comunicats. I establim com a estratègia general la

cobertura de les barreres arquitectòniques més importants.

Tanmateix existeixen en el territori carrers que funcionen com a carrers principals,

però no estan ben resolts segons les necessitats del territori. És per això que trobem

important que agrests carrers es reconverteixin i, i per tant, canviïn de secció per tal

de satisfer aquestes necessitats. Un cop unificat el territori és necessari afegir-hi

activitats. Unes activitats que creiem que han d’anar destinades a diferent usuaris, ja

que la composició actual de les estructures urbanes diverses ha fet que els habitants

també tinguin unes necessitats diferents.

La disposició i formalització dels edificis responen a un esquema d’edifici rampa

transitable que s’adapta al territori tant en planta com en alçada per tal d’integrar-se

de la millor manera a la ciutat. S’elevar per tal d’evitar les barreres urbanes, o s’

ajupir per tal obrir visuals al vianant i presentar-se d’una panera amable. Els espais

no edificats actuaran de protagonistes ja que el que es pretén és prolongar l’espai

verd de la Cité cap a Gentillly. Per tant, el projecte es compon de diverses places de

diferent caràcter i usos que la seva suma dóna com a resultat un gran parc central

amb edificis que s’eleven com si de turons es tractés per tal d’ajudar al vianant a la

transició de la ciutat. Proposem una gran superfície d’espai lliure que acompanyarà

als equipaments i farà de pulmó de la ciutat. Uns espais lliures connectats per

passeigs que configuraran uns recorreguts amables pels vianants, per tots els espais

lliures de la ciutat. És a dir crear una xarxa de verd urbà que ens connecti tots els

espais lliures disponibles de la ciutat.

171

VIVRE DANS LE VIDE – GENTILLY ARTS CENTER

____________________________________________________

Grup C2

Marc Martí Gimeno

Per unir la ruptura de la xarxa urbana existent entre Gentilly – CitéUniversitaire –

Paris, proposo un edifici que connecti els àmbits entre si, afavorint tant la connexió

vehicular com la dels vianants.

L’inconvenient principal que trobo és a l’hora d’edificar sobre aquest conjunt, ja que

no ens permet una circulació continua per tant el que es fa és aprofitar l’estructura

que utilitzem per cobrir l’autopista, amb obertura de patis tant per il·luminar

l’interior com per poder ventilar els interiors de l’edificació, per penjar una

edifciació i així evitar el tall de circulació en planta carrer.En conclusió estem

habitant el buit produït per l’autourute du soleil per evitar la ruptura de l’espai.

Els àmbits del parc estan agrupats en dos grans grups, un situat al centre definits

per les persones que utilitzaran aquest equipaments i l’altre grup col·locat als

extrems definits per l’ús que tindrà aquest espai.

La illa es dissenya amb una microtopografia molt definida el terreny es

completament pla i només trobem desnivell en els llocs on programàticament

necessitem un canvi de nivell com són els accessos a la part inferior de la plaça i els

accessos de llum.

Es proposa una construcció soterrada per dotar al parc de serveis culturals i

activitats.

GENTILLY ARTS CENTER aquest conjunt consta de 25.000 m2 situats sota

rasant i uns 30.000 m2 sobre rasant, construint, un gran espai verd connector entre

Paris - citéuniversitaire - Gentilly.

Amb aquest equipament el que pretenem és una barreja de la gent, unir tant als

habitants de Gentilly com els residents de la citéuniversitaire, complementant els

seus equipaments i realitzant una zona ho suficientment atractora i on tothom és

benvingut.

177

DESFIBRILACIÓ URBANA

____________________________________________________

Grup D

Adrià Camarsa

Ignasi Casas

Jordi Utset

El projecte s’inicia amb una anàlisi i identificació dels espais d’oportunitat, de les

zones on manquen serveis, on la mobilitat és complicada, on una gran presencia

d’habitatge social necessita de l’atenció d’intencionades intervencions per a la

millora dels espais públics i les condicions de vida en general.

Es centra en major mesura al districte de Chaperon Vert, un barri d’habitatges

socials on plantegem un fort canvi en la superposició d’espais, usos, serveis i

activitats. Es comença per la reorganització de l’espai públic i la mobilitat de

l’entorn, augmentat doncs el servei de transport públic i fomentant l’ús de la pròpia

bicicleta, utilitzant aquesta millora com a estratègia per a alliberar gran part de

l’espai congestionat pel vehicle privat i que pretén convertir-se en noves rambles,

places més consolidades pel que fa a l’espai peatonal, espais d’horts urbans entre els

habitatges i una franja verda que travessi tot el barri i amb intenció de prolongació.

L’obertura del barri s’aconsegueix longitudinalment a través del nou parc, amb una

passera connectant amb la Cité i una plataforma a l’extrem inferior fins al parc du

Solei Levant al sud de Gentilly.

Transversalment el barri es “cus” amb Gentilly amb un joc de passeres, per sobre

l’A6, que s’adapten als espais que connecten a banda i banda.

El nou espai públic inclourà terciari de proximitat i un seguit de programa que

donarà una nova identitat al barri i que aquest a més se’n podrà beneficiar. El

terciari apareixerà als espais més de caràcter plaça o rambla i el nou programa, el

punt fort del projecte, s’assentarà en el parc lineal paral·lel a l’A6.

Com a últim pas ens centrem en la dissecció dels habitatges socials, proposem

habitatges amb més superfície, millora de les façanes... L’autopista serà un nou

front positiu, amb vegetació, espais d’oci i treball que esdevindrà una àrea d’interès

productiu per petits comerciants i d’esbarjo per la gent que viu en l’entorn proper.

183

PARIS GREENWAY

____________________________________________________

Grup E

Bernat Colomé Franco

Elisa Ferrando Martorell

Alba Julià Collados

París ha anat creixent de forma radial i la nostra intenció és la de ramificar aquests

creixements mitjançant l’esponjament dels àmbits entre les línies de creixement

intentar fer penetrar el verd a l’interior de la ciutat a través d’unes traces. Així:

- Per augmentar el rati d’espais verds per persona i el contacte directe amb aquests

espais s’ha introduït la idea d’horts urbans: traslladar la ruralitat dins l’urbanitat.

- Per millorar els desplaçaments cap a l’interior de París i reduir els kg de co2

emesos pel périphériqueproposem un aparcament intermodal ‘ParkandRide’.

- Per tal d’augmentar el radi d’influència de la cité cap als afores de la muralla

rodada que aïlla París, es disposaran centres pel desenvolupament cultural.

Al nostre projecte ens hem centrat en l’adequació i prolongació de l’aqüeducte al

llarg de París i la perifèria. Es tracta de la unió entre la successió de varis espais

lliures residuals del teixit urbà i l’aqüeducte de Vanne. Per tal de dissenyar aquest

espai hem definit unes condicions bàsiques del ple i del buit que vertebraran la

nostra proposta.El ple quedarà condicionat per la forma, que s’adaptarà a l’entorn,

l’espai, que ha de crear una transició entre l’exterior i l’interior jerarquitzant espais,

la matèria, que actuarà com a funció i no com a producte, i el temps, que també va

canviant en funció de l’entorn fa que el ple no sigui estàtic. L’espai buit queda

condicionat pel concepte de límit, entès com a un element amb gruix i on hi

succeeixen diverses coses i no com a barrera, protagonitzat per la traça i els horts

urbans, un ecotó. La traça generada no és una finalitat en sí mateixa, sinó un mitjà

per tal de trenar elterritori adjacent a través de filtracions. El gruix es tracta amb la

multidisciplinaritatper tal que aquesta es reactivi i reinventi constantment. S

S’han trobat els espais amb les condicions més adequades per a cada una de les

propostes. De manera transversal i mitjançant 3 eixos: la traça, el tramvia i camins i

places, saltem la barrera del périphérique per tal de connectar Gentilly amb la cité i

amb París en general. Aquestes transicions s’han intentat fer evidents per a un

peató, però a la vegada que li resulti imperceptible i que es pugui desplaçar

lliurement pel territorri ‘Thinkpedestrian’.

191

ESTUDIANT LES VORES DEL PERIPHÈRIQUE

____________________________________________________

Grup F

Carlos Espejo Martín

David Moreno García

La proposta parteix d´estudiar les característiques dels teixits urbans que envolten el

Periphèrique en diferents estrats. Això va permetre identificar una sèrie de

deficiències en els teixits, especialment en les vores de les grans infraestructures de

mobilitat que fraccionaven Gentilly i CitéUniversitaire. També va posar en relleu

els nodes de relació existents i els que s´havien de potenciar, l’Eix terciari i el Vector

paisatgístic Nord-Sud.Es proposava per tant en un primer terme actuar en aquests

tres eixos.

1.Av. Paul VaillantleCouturier – Av. Du Soleil: es crearà una plataforma que

permeti identificar els vectors de paisatge Nord Sud en el tram d´incorporació de la

A6a i potenciar el caràcter comercial en la avinguda PaulVaillant.

2. A6a: es cobrirà parcialment la autovia per tal de comunicar els barris del

ChaperonVert i lePlateau, contribuint a la aparició d´un eix que formarà part dels

sistemes generals, ambnoves zones verdes i equipaments .

3. Rue Rafael Blanqui –RER B: habilitar una plaça enfonsada que relacioni

l’estació de RER existent, amb un entorn de locals comercials i una nova estació de

busos que serveixi de plataforma d´intercanvi amb l´aeroport.

En un últim pas es van establir els condicionants per tal de dissenyar l’envolvent.

A. Reconeixement del caràcter terciari del carrer : fer-lo servir d´arteria terciaria

entre el centre de la vil·la, la Cité i Arcueil.

B. Circulació lliure al nivell de plataforma : continuïtat de circulació en el nivell

inferior per tal d´oferir uns desplaçaments a voluntat de l´usuari.

C. Incorporació d´un walkway programàtic: espai de relació entre el públic i el

privat,plataforma que connecti els blocs que fins ara havien estat monofuncionals.

203

CREMALLERA URBANA

____________________________________________________

Grup G

Gemma Cisa Pàmies

Joan Comamala Duran

Eduardo Figueras Menacho

Després d’un anàlisi intencionat s’han observat diverses mancances en l’àmbit

d’actuació, sobretot pel que fa a la comunicació i mobilitat tant entre la Cité

Universitaire i Gentilly, com dins del propi Gentilly en sentit transversal. Tota

aquesta incomunicació és deguda a l’existència de diverses vies de gran importància

(el Boulevard Périphérique, l’autoroute A6 i el R.E.R.) que sectoritzen l’espai

disgregant-lo.

És per aquest motiu que el projecte pretén trencar aquesta barrera, unificant

Gentilly i connectant-lo amb el seu entorn generant un continu urbà. També es

pretén recréixer la Cité Universitaire i integrar-la amb el teixit urbà del qual forma

part. S’ha optat per l’eliminació d’una de les ramificacions de l’Autoroute A6, la

A6b. Aquesta decisió es basa en dos paràmetres principals: la previsió d’una

paulatina reducció del trànsit rodat del Boulevard Périphérique i en que el P.L.U. ja

contempla el tractament de la discontinuïtat creada per la ramificació A6a. En

l’àmbit d’actuació hem trobat diversos punts d’oportunitat que per les seves

qualitats i la seva ubicació (NEURONES) permeten solucionar la problemàtica

detectada. Trobem zones o àrees amb diferents inputs que donen peu a recórrer una

gran varietat de solucions possibles. En primer lloc, la subconnexió Citè-Gentilly

que soluciona la barrera creada per el Boulevard Périphérique. En aquest punt s’ha

optat per una connexió subterrània aprofitant tant la topografia com la pròpia

forma de l’actual connexió de l’autoroute amb el Périphérique. En segon lloc, la

connexió urbana de Gentilly i la continuïtat de la cremallera urbana mitjançant una

placa urbana. Aquesta relaciona ambdues connexions generant un volum dinàmic

que actua a tots els nivells. Per tal de crear aquesta relació es proposa l’ubicació d’un

edifici de mixed uses. En tercer lloc, l’eix vibratori que uneix la placa urbana i el nus

intermodal. En aquest punt es pretén crear una gran intercomunicació entre la

cremallera urbana i el tramat urbà de Gentilly, mitjançant la creació d’un edifici

pont i un joc de talusos que soluciona la diferència d’alçada entre la cota ciutat i la

cota autoroute. També s’ubiquen edificis que treballen a diverses alçades, els quals

acullen residències d’estudiants, residències-taller, comerç i oficines en funció de la

cota a la qual treballen. Per últim, el nus intermodal. La seva funció principal és

coordinar la mobilitat generada (noves estacions de R.E.R, Bus, Taxi i Velib,

Vehicle privat, Pedestrian), alhora que pretén ser un punt de transició entre

l’arribada de l’antiga autopista A6b i la cremallera urbana projectada. Degut a la

seva multifuncionalitat té un gran potencial com a font d’activitat per a Gentilly. La

suma de tots aquests punts d’actuació dóna lloc a la creació d’una cremallera urbana

que genera el continu urbà que requereix Gentilly.

213

REGENERAR LA TOPOGRAFIA EN EL TEIXIT URBÀ

____________________________________________________

Grup H

Peni Michailidou

Marios Papanikolaou

La pregunta que ens hem fet abans de començar a pensar ha estat "per què

connectem Gentilly i CIUP?" Per a nosaltres la resposta no és una connexió física

entre els dos espais, sinó que volem apropar el projecte cap a una regeneració des de

dins de la problemàtica. En la primera fase interferim en Gentilly, creant una àrea

amb coherència que pot acceptar usos de comerç, cultura i serveis únics amb un

sistema d'espais públics fluids. D'altra banda a la CIUP reactivem edificis

abandonats existents enriquint-les amb usos comercials, residencials i

culturals. D'aquesta manera donem motius d'una banda als ciutadans, i d'altra

banda als estudiants de CIUP per creuar el Périphérique.

Fent un zoom de la primera fase de la recuperació de Gentilly, intentem una

coherència al centre urbà. Llegim la topografia del paisatge físic i la situació actual a

la ciutat i intentem re-incorporar-la en el context urbà contemporani. El sistema-

eina que utilitzem per donar suport a aquest objectiu és el sistema de tractar el

Bièvre, crear una traça urbana que uneixi edificis públics, espais públics existents i

espais semi-privats al llarg del riu.La traça comença del parc Picasso, i segueix per

crear una plaça urbana directament relacionada amb l'edifici-pont nou. Aquesta

plaça que s'introdueix dins de l'edifici HAM (habitabilitat, activitat, mobilitat) és

un dels espais més fàcilment accessibles i que funciona com un punt de mobilitat.Al

final, quan elBièvre troba l'església el seu espai s’enriqueix amb noves activitats que

tenen una relació més física amb l'aigua.La traça del Bièvre segueix travessant en el

teixit urbà de maneres semblants fins que creua el Périphérique per arribaral parc

Kellerman. Aquest nou tipus del parc dóna prioritat a la mobilitat dels vianants i

després les bicicletes i el transport públic. Per això, peatonalitzemla comunicació

dels dos barris, canviem la jerarquia dels carrers, introduïm una xarxa de bicicletes

en tots els carrers dels cotxes però diferenciats d'ells i regenerem els carrers

existents. Tots aquests moviments creen una xarxa fluïda d'espais que generen un

centre urbà coherent en Gentilly.

221

SUTURAR PER FER CIUTAT: SISTEMES, TEIXITS,

CONCIÈNCIES

_____________________________________________________________

Grup I

Pierre BadiaBaurier

Albert Mampel i Cava

Albert Viladot i Solé

Un primer anàlisis, permet detectar disfuncions importants en la comunicació

sociològica, entre París-cité i Gentilly, i també les mateixes disfuncions en la

comunicació de la pròpia ciutat de Gentilly. La asimetria existent pel que fa al

sistema local d’equipaments, espais verds i densitat de població, entre les zones

ChaperonVert, PlateauMazagran i el centre de la ciutat és important i limita

l’habitabilitat a escala de barri, impossibilitant la lectura de la ciutat com a conjunt.

Si a això hi afegim l’impacte visual i de desconfort que generen les grans

infraestructures viaries, la conseqüència són barris – guetos. La voluntat d’unir pot

dotar-se de diferents estratègies:

1. Espai públic: la proposta es centra en l’obertura de nous espais verds, noves

centralitats d’espaipúblic amb contingut cívic, en la millora de l’existent, i en la

connexió entre tots ells. Es tracta de poder-lo llegir com a sistema continu, tant en

vertical nord-sud com en horitzontal est-oest. Mitjançant una reestructuracó de

l’eix Paul Vaillant, generem un guany important d’aquest espai públic, que ens

redibuixa la frontera entre gentilly i el peripherique, dotant-la de sentit cívic i de

qualitat ambiental, a diferència de la actual barrera de contenció.

2. Moblilitat:A escala de Gentilly, proposem una nova jerarquia viària, que aposta

per a la creació de macroilles. A escala metropolitana, proposem la supressió de dos

dels quatre ramals de connexió entre la A6-b i el Périphérique. Aquesta intervenció

genera un guany molt important d’espai públic.

3. Activitats: per garantir un seguit de fluxes de gent que revitalitzin la ciutat, hem

arribat a la conclusió que caldensificar determinades zones de la ciutat, i per això,

incorporem creacióde nous habitatges protegits i privats, així com residències per a

estudiants que ampliïn l’oferta de la citéuniversitaire, i la ubicació de nous

equipaments locals (fluxes horitzontals est-oest; Gentilly) i globals (fluxes nord-

sud; cité-parís amb Gentilly).

229

DE LES PORTES DE L’ENCEINTE DE THIERS AL

CREUAMENT DEL PÉRIPHÉRIQUE

_________________________________________________________________________ Grup J

Elia Lopez

Gemma Milà

Es proposa una actuació local, l’adaptació espacial i l’adeqüació de programa a cada

porta del périphérique a través d’uns patrons obtinguts de l’estudi de les mancances

i oportunitats, les necessitats de connexions i limitacions externes i les seves

interrelacions de les tipologies de les portes del “périphérique”.

Considerem quatre tipus de portes atenent als diferents conjunts de característiques

espacials i els seus elements, així com els usuàris i serveis que proporciona: les

portes metropolitanes, les majors, les locals i les paisatgístiques. Des de l’àmbit de

l’ús i la percepció, les portes són dissenyades per assegurar la transició entre la ciutat

i les rodalies, tal com eren enteses abans quan existia la muralla, i ara ,

modernament entre la ciutat i la infraestructura.

Paris ha conegut vàries muralles successives en el curs de la història, trobem traces

antigues de les portes de Paris a l’interior de la ciutat. Haussman va aprofitar

aquests traçats per crear el sistema de boulevards. Veient les antigues muralles i les

seves obertures s’entén el Paris d’ara, les seves dinàmiques i les seves articulacions.

Però en la nostra època s’ha creat la darrera muralla, fora de l’escala humana,

pensada a l’escala de les màquines, les rondes: el “périphérique”.

Trencar la barrera del périphérique implica una millor superació de la

infraestructura, provocant una subordinació de l’acondicionament i activitats dels

voltants. Tenint una infraestructura rígida, sectoritzada i monofuncional, es tracta

de posar-hi peces estratègiques que l’articulin encadenant els espais adjecents que

són polifuncionals i socials. Superar el “périphérique” implica un treball de

dimensió transversal. Tant per conservar la continuïtat simbòlica de l’enceinte de

Paris i les seves corones, com utilitzant aquests punts com a pols d’unió i

concentració d’activitats.

Les portes garanteixen la transició entre la infraestructura i la ciutat, s’ha d’aprofitar

al màxim el potencial de cadascuna segons la seva especificitat. No creiem que la

solució sigui incrementar els passos a través del périphérique o fer-los majestuosos,

sinó treballar sobre els ja existents, rehabilitant-los i adequant cadascun en la seva

escala amb la mínima intervenció, diversificant i articulant les funcions segons la

tipologia de porta.

235

RALENTIR LA VILLE

_________________________________________________________________________ Grup K

MartinoPacchetti

Marion Denis

Camille Rivy

Charlotte Nelles

El traçat del Périphérique està creant una frontera a causa de l’ample eix de

circulació d'alta velocitat, induint unes parts de "no man 's land" al voltant.

La idea principal és d'integrar el Périphérique al teixit sencer de la ciutat i dels seus

voltants per cosir el seu entorn.

El projecte es basa també en el fet de "frenar la ciutat" de manera general, i

d'afavorir l'ús dels vianants i dels bicicletes, de disminuir el nombre de cotxes. Tot

això es fa dins de la preocupació del desenvolupament sostenible.

Es basa en el projecte actual de TVK. D'aquesta manera, es crea un conjunt de llocs

"punts de referència" a tota la circumferència del bulevard que ens donen una

localització sobre aquest.

El nostre tros, "T8 Bièvre i A6" es caracteritza per la presència de la

CitéUniversitaire, l'arribada de l'autopista A6, i la vall de la Bièvre.El Périphérique

es converteix en un nou bulevard urbà, per reintegrar-se naturalment dins de la

continuïtat del teixit urbà de la ciutat, i així facilitar les connexions entre una banda

i l'altre. El projecte estableix espais de vida variables i espais verds mesurats, una

reforma de les tipologies dels edificis, i una xarxa de comunicacions de transport

públic.

Desenvolupem també el verd de la Cité Universitaire i l'aqüeducte de la Vannes,

activant els seus usos. Establim passejades vegetals al llarg del bulevard, densificant

les tipologies al costat d'aquest, creant una nova lectura dels fronts

edificats. Facilitem també l'ús del transport públic en i al voltant del bulevard,

ampliant l'espai dels vianants i del es bicicletes, limitant el nombre de vies de

cotxes, planificant un tramvia a la circumferència del Périphérique i des del Sud de

Gentilly fins al bulevard, i línies de bus que completen el tramvia creuant-la.

Establim també un metro aeri a 8 metres d'alçada, que fa tot el Périphérique més

ràpidament. Fem també la reforma dels comerços existents,incloem els

equipaments que falten a la zona i reemplacem l’antiga estació de RER per un nou

edifici intermodal. Dins de la nostra marxa, englobem també els projectes existents,

com els projectes del chaperon Vert i principalment el del terreny Lenin.

241

L’ ESPAI PÚBLIC COM A MECANISME SUTURADOR

____________________________________________________

Grup L

Mª Dulce Barceló Serra

Michel Ortiz Valdés

Núria Petit Saludes

Vam detectar de les barreres existents: físiques, psicològiques i d'identitat.D'altra

banda, seguint els conceptes de HAM (Habitabilitat, Activitat, Mobilitat) es va

determinar quins valors eren deficitaris i per tant havien de desenvolupar-se.

Els objectius consisteixen en la disminució de l'impacte del "Périphérique", la

integració de l'arquitectura actual i millora dels espais que les envolten,

aprofitament dels equipaments i sectors terciaris presents, i introducció d'un

programa que provoqui el flux entre les dues àrees.Un cop trencades les barreres

psicològiques, per tal de resoldre els talls físics, l'estratègia territorial recau en

l'adequació de l'espai públic com a sistema connector i element vertebrador de la

proposta. Un espai públic que suturi la inconnexió, que unifiqui i que també actuï

com a lloc generador d'activitats i trobades entre els habitants de les dues àrees.

Actuació 1 - nous volums edificats al costat del costat oest de l'església, destinats a

l'ús de residència per a estudiants. A l'altra banda, s'introdueixen edificacions que

alberguen al programa d'oci i habitatge, connectades entre si per un carrer elevada

que a més connecta la Cité amb la plaça.

Actuació 2 - eliminació de les zones d'aparcament i conseqüent augment d'espai

per al vianant, introducció de carril bici.

Actuació 3 - aprofitant el cobriment de les vies del tren es procedeix a la inserció

d'un programa d'oficines, supermercat i mercat, creant nous espais d'estada.

Actuació 4 - obertura d'un carrer d'accés restringit mitjançant l'actuació puntual

basada en l'enderrocament d'algunes edificacions existents de manera que connecti

la zona de mercat anteriorment descrita amb l'equipament escolar.

Actuació 5- la reducció de trànsit repercuteix notablement millorant la qualitat

d'aquesta porta d'entrada al municipi.

Actuació 6 - la supressió de carrils afecta de la mateixa manera a aquest carrer,

mitjançant una ampliació de les voreres actuals. D'aquesta manera s'aconsegueix

esborrar els límits i crear una zona d'estada que articula banda i banda.

247

ECOBOULEVARD- TEIXIT AGRÍCOLA URBÀ:

REINVEST, REINVENT, RECONNECT, RE-

INTERGRATE

Grup M

MärtaMarklinder

Alexandra Blennow

L’ Ecoboulevar delimina la frontera entre la Cité Universitaire i Gentilly, connecta

la densitat de la ciutat de París i el paisatge rural de Massy amb una cicatriu

d'agricultura urbana i cura amb una Acupuntura d'habilitat, activitat i mobilitat.

Hi ha edificis d'ús mixt. Aquests tenen tots el seu propi jardí o espai verd i

hort. Cada hort té el seu propi ús i especialitat. Per exemple els horts educatius;

situats prop d'escoles i guarderies s'usen perquè l’usuari (l'estudiant o professor)

pugui experimentar i aprendre sobre els cultius i d'on venen els aliments, i perquè

s'usen. Això és per introduir una nova mentalitat sana i sostenible, que millora la

situació econòmica, social i ambiental. Obrim en planta baixa per crear vida i

dinàmica al carrer. La naturalesa & l'agricultura en un costat, i el carrer i la

infraestructura en l'altre, l'edifici en el medi com un element que dóna força i

claredat als dos costats.

Un centre nou el en punt estratègic del Périphérique amb un edifici d'ús mixt que

marca l'antic part de la terra de ningú o el "no man's-land", que va ser un espai on

no hi havia res, és el patrimoni que activem amb nous equipaments. Agricultura

urbana dóna una possibilitat d'una vida més sana, fora, de rectificació. Activitats

s'ajunten al boulevard i la zona de naturalesa de Massy.

Una linia verda connectarà Paris amb el périphérique i la natura amb un carril de

bici nou, carril de córrer i una continuïtat de places i agricultura urbana. La línia

verda activa els activitats al llarg del Ecoboulevard i fortaleix seva identitat pròpia,

posant activitats importants en el punt més estratègic entre les dues

bandes. Allarguem la línia del tram T3 amb una nova parada al punt estratègic

Gentilly / Cité Universitaire com un alternatiu comunitari al cotxe. Una estació per

llogar o omplir cotxes elèctrics, i una estació de Vélib en el mateix punt crea junts a

el carril de bici un nou nus de mobilitat.

253

LA VILLE MOBILE

Grup N

Bruto da Costa, Ana

Guerreiro Costa, Tiago

Rocha Dias, Ana

París és una ciutat molt marcada per les infraestructures que li donen suport. El

centre de París i la seva perifèria es troben dividits per una via ràpida, La Vie du

Périphérique. Les seves estructures verdes, culturals i socials estan desconnectades

entre si i no tenen continuïtat. No obstant això, hi ha una estructura que les

interconnecta, que travessa i creua el Périphérique i que recorda la importància de

tota una ciutat subterrània: la línia de tren. En aquesta infraestructura cada dia una

enorme quantitat de persones es mouen. Així la línia de tren, les seves estacions i la

possibilitat de relació amb la ciutat adjacent, esdevenen un espai d'oportunitat.

La proposta s'inicia amb l'alteració del traçat del tren, ampliant l'espai lliure

subterrani i possibilitant el sorgiment del carrer metropolità. Sorgeix el - Fòrum de

Gentilly - estructura que reactivarà activitats i espais lliures preexistents al barri. Es

crea un sistema d'interconnexió de les diferents formes de transport. La nova

estructura parteix de les diferents velocitats existents entre Gentilly i la Cité,

possibilitant la relació i connexió de tren, cotxe, bici i vianant. El sistema es

composa per un conjunt d'activitats i espais lliures, relacionats a través de

circulacions verticals, horitzontals i inclinades, que es connecten a la xarxa de

transports, millorant la circulació entre el barri i altres llocs de la ciutat.

A Gentilly es proposen residències per a estudiants. Cada edifici és activat per la

circulació vertical, que permetrà oferir espais de servei amb caràcter més públic.

Algunes plantes baixes dels edificis seran reutilitzades com a tallers (treball i

venda). Aquests espais, a través de la circulació inclinada, aproximaran els habitants

de les diferents generacions. Apareixeran, a la planta al nivell del tren, sales pels

habitants del barri. Per això el sistema s'adapta a través d'un conjunt d'escales

mòbils. Així, els diferents usos de la ciutat s’adaptaran a través d'elements mòbils,

que reactiven tota l'accessibilitat consonant els ritmes del barri. En arribar a la Cité

Universitaire hi haurà una alteració en l'escala dels usos que es reflecteix en l'escala

de les circulacions. Sorgeix el "Foyer Urbà" com un espai de trobada que amplia la

ciutat. El foyer és el lloc de gestió i manteniment econòmic, però també social i

cultural. Apareix la circulació horitzontal com una nova forma de transport que es

conjuga amb el tren, amb el cotxe i amb la bici.

Tot el conjunt del Fòrum es preveu poder auto-sostenir-se. Els residus dels edificis

arribaran al Foyer, on seran transformats en energia, en els espais de circulació. La

proposta és així el punt d'arribada i de partida. El Fòrum de Gentilly és una

estructura de trobada entre les persones i la ciutat. Es recorda la importància de la

ciutat com a espai d'intercanvi i de renovació del preexistent, cap a una ciutat més

sostenible i activa.

267

NOUS NUCLIS D’AGLOMERACIÓ DE LA CIUTAT

ECOBOULEVARD

Grup O

Ilaria Fiore

Francesco Leoni

La vida del barri de Gentilly es distancia del boulevard i pateix el problema del

soroll i contaminació. Ens hem adonat de la inexistència d'espais públics on la gent

pugui relacionar-se i gaudir la ciutat. La primera intenció ha estat crear una plaça

d'activitat on la gent pugui reunir-se, però una sola centralitat no pot solucionar tot

el barri per això hem decidit crear un sistema de places segons les possibilitats i les

necessitats de cada part del barri.

Les places tenen com propòsit reunir la gent, per això la base és crear un sistemes

de places tancades. Delimiten l'espai de la plaça uns edificis modulars destinats a

comercial, oficines i habitatge que segons la necessitat puguin canviar el seu ús. Al

centre d'aquests nuclis col·loquem una sola activitat principal, per estimular també

els fluxos de gent entre les places. Hem diferenciat quatre tipus principals de places:

- La plaça gran, situada a les zones buides més grans, són centres d'agregació social

on l'activitat principal és un edifici públic. Delimitant el seu voltant, mòduls

comercials i oficines, però també habitatges.

- La plaça pont / encreuament, és un particular tipus de plaça que ha nascut des de

la voluntat de creuar el Périphérique, realitzant un carrer-pont, afegida d'edificis

que la delimiten, barrejant l'acció de creuar amb la d’estar. Hhi haurà comerç a tota

la planta baixa dels edificis sobre el pont, d'aquesta manera en creuar el pont el

Périphérique desapareix, excepte en els punts-mirador sobre ell. L'activitat

principal és el recorregut, indispensable per arribar a l'altre costat del barri.

- La plaça petita, que hem col·locat a les zones buides llargues i estretes, alternades

al parc, creant un recorregut verd on les places identifiquen les parades. Els edificis

al voltant poden ser bars i activitats d'oci o també comercial a nivell de mercat

dominical. Les activitats principals estan enllaçades al parc.

- La plaça d’illa, aquests tipus de places són ja existents així que no necessiten de

nous edificis per als seus identificació. Sobretot aquest tipus de plaça té usuaris

específics que són les persones que viuen a prop d'elles. La introducció de nous

edificis tindran el propòsit de millorar la qualitat i la seguretat de l'espai de manera

que aquests llocs s'utilitzin i es cuidin. Les activitats són jocs per als nens i bancs

per als seus avis, sense molestar la intimitat d'aquests llocs.

283

ARRONDISSEMENT 14G

_________________________________________________________________________ Grup Q

Thomas Benedict Holth

Clara del Cerro Gutiérrez

La perspectiva des de la qual s'ha elaborat aquest projecte des del seu començament

ha estat la d'un acostament progressiu, una mirada subtil, intencionadament

delicada, que rebutja les visions fugitives, instantànies, alienes. Hem intentat que

fos l'espai mateix, i sobretot els seus usuaris, la seva matèria, els seus propis

elements com a ecosistema urbà els s’expressin lliurement, definint les seves

mancances i virtuts, i als que utòpicament nosaltres, com arquitectes, podríem

incorporar com una mera eina. En la mesura del possible hem indagat en aquests

components (animats i inanimats) per descobrir quina intervenció podria millorar

aquest lloc, quina filosofia espacial està demanant a crits la ciutat contemporània.

La nostra resposta es concreta així en una doble intervenció a dues escales diferents,

que són les mínimes que hi ha en un lloc tan complex com ho és el límit (físic i

psicològic) entre París i la seva perifèria.

Ja s'ha escrit molt sobre aquest tema, i molt oportú és el comentari que l'arquitecte

Philippe Panerai feia en el seu article "Paris Métropole: une polycentralité hiérarchisée",

quan afirmava que “en una ciutat que ha sobrepassat els seus límits, els confins han de ser

domesticats, integrats, sociabilitzats, valoritzats”. En el mateix text redacta, (traducció

pròpia): "Es tracta (...) de fer amb, de partir del territori, de la seva història i dels seus

habitants". Situa la regió d'Ille de France com una de les grans àrees agrícoles

d’Europa, admetent que la reconfiguració de l'agricultura biològica i de

l'horticultura són elements que han d'incitar a reorganitzar els territoris. Ens hem

posicionat; enfrontant el repte de "domesticar" o "humanitzar" la traça d'escala tan

poc humana del Boulevard Périphérique des d'un punt de vista domèstic, responent

amb un llenguatge oposat i respectuós alhora amb el territori però sense negar la

necessitat i la funció actual que aquesta via compleix en l'actualitat parisenca.

La nostra proposta es centra en dues traces, que corresponen a dues escales, una

d'elles és, com no podia ser d'altra manera, la traça del Périphérique, que és el

cinturó de tota la vila i per tant d’escala metroplitana, i l'altra, és el riu Bièvre,

enterrat gairebé totalment, que creua tota la ciutat de Gentilly i ha col·laborat al seu

desenvolupament econòmic i històric. Ambdues vies, encara que de caràcter molt

diferent, formen part del paisatge i de l'espai urbà de la zona estudiada, i per això

hem actuat amb eines comunes, però diferents estratègies. Els cicles d'aigua,

matèria orgànica i treball social es tornen protagonistes, i en ser modificats de

diferents formes, s'optimitzen aconseguint un major aprofitament dels recursos i

una millora de la qualitat de vida dels seus usuaris i dels seus ambients. Durant el

procés de projecte hem estat en contacte amb alguns habitants de la zona, i esperem

que el nostre treball pugui servir de suport a noves iniciatives.

293

SUTURA SIMBIÒTICA

_________________________________________________________________________ Grup R

Fernando De la Riva Santillán

Analitzant els tipus d'usos i usuaris que hi ha a l'àrea de Gentilly i la Cité

Universitaire de París, observem que a l'àrea central de Gentilly predominen els

habitatges unifamiliars, homogeneïtzant els tipus d'usuaris i activitats, a diferència

de la part esquerra de Gentilly on tenim més habitatges plurifamiliars, combinat

amb edificacions d'usos econòmics i serveis de comerç, el qual no té un ambient

tipus barri, creant una dissociació entre el centre i les seves extremitats. Igual que

amb la Cité Universitaire i els seus usuaris, els quals són d'una tipologia diferent a

la que trobem fora del cinturó del Périphérique ja que gaudeix d'un emplaçament

afavorit per la seva ubicació, dins del cinturó del Périphérique, gaudint d'àrees

verdes pensades i dissenyades, cosa que no passa a Gentilly, on trobem àrees verdes

que no són aprofitades, com el Chaperon Vert i l'aqüeducte, o bé estan flanquejades

per blocs plurifamiliars d’habitatges, sense donar percepció de permeabilitat. Una

altra situació negativa dins de Gentilly és la disjunció dins del mateix generada per

la línia del RER i l'autopista A6 (l'Autoroute du Soleil), que generen un tipus d'illa,

envoltada per aquestes barreres.

Una vegada tenint en compte això es va prendre la decisió d'intervenir en l'àrea de

l'Autoroute du Soleil, per unir, la part del Chaperona Vert amb aquesta part

aïllada, creant una simbiosi urbana, per generar una interacció entre individus de

diferents rols, fent que aquesta diferència d'actors socials generi una reacció on la

interacció entre ells sigui profitosa per a tots i no separativa.

El projecte comença a prendre forma aprofitant les àrees verdes sense ús dels

costats de l’A6 transformant-les en vies de vianants amb usos mixtos (oficines,

tallers, habitatges d'estudiants, etc). Prolongant aquesta unió a través del

Périphérique fins a la Cité Universitaire creant parcs i àrees de recreació i oci,

propiciant la convivència entre estudiants, empresaris i famílies, creant "usos pels

usuaris" i dotant-los d’un espai de transició amigable, integrant vies de comunicació

de vianants i vehiculars. Creant un pont que travessa l’A6 d'est a oest aprofitant la

connectivitat que té amb la parada de RER Gentilly i rehabilitant un altre pont que

es troba més al sud sobre la mateixa autopista, incorporant equipaments esportius i

econòmics, així com pàrquing. Al nord a la intersecció de l’A6 amb el Périphérique

generem una esplanada que creua fins a la Cité Universitaire, suturant de nord a

sud i d'est a oest. La proposta del pàrquing sorgeix de la necessitat de donar un lloc

als vehicles sense llevar-li prioritat al vianant, utilitzant aquest espai per implantar

activitats de comerç més local, aprofitant el caràcter de Gentilly, atractors de l'ús de

l'espai proposat. També s'aprofita la nova àrea de pàrquing per col·locar sobre

aquesta activitats esportives i extreure-les de la Cité Universitaire i estendre-la per

la nova línia de sutura, generant convivència, implementant nous sistemes de

transport de curta distància com és la bicicleta, creant dos pols d'interès i activitats.

303

GENTILLY CONNECTAT

_________________________________________________________________________ Grup S

Laura Herrera

Ellen Persson

L’àmbit d’estudi engloba el sud de París, on es situa la Cité Universitaire i Gentilly,

barri en els suburbis de la capital francesa. Dues zones totalment diferents

separades pel Périphérique, infrastructura de circumval·lació divisòria i causant de

la naturalesa d'aquests dos espais que han crescut per separat. Gentilly és un

suburbi separat de París pel Périphérique i això ha fet d'ell un barri de classe

mitjana-baixa que ha quedat aïllat i al marge de la evolucions de la gran ciutat. Però

a més és un barri que està en si mateix fragmentat, per l'autovia A6-ai pel RER.

Entenent la poca unitat i cohesió que caracteritza aquest suburbi, vam voler

treballar en aquesta línia per proporcionar a Gentilly una connectivitat longitudinal

d'oest a est. Uns eixos que connectaran i alhora travessessaran tot Gentilly,

articulats per una sèrie de nodes, espais públics o punts de reunió o concentració,

on els habitants o visitants de Gentilly es trobin.

La idea d'eixos la reflectim en dos carrers, la rue Romand Rolland i la rue Louis

Gaillet, parcialment existents, però que, transformem en uns eixos continus, obrint

carrers o traient edificació al seu pas. Aquests dos eixos són gairebé paral·lels i es

troben a la part central de Gentilly, per sota de l'escola. El carrer Romand Rolland

de 10m d'ample, serà completament vianants i el carrer Louis Gaillet serà per al

trànsit rodat i tindrà dos sentits de circulació, connectant a est i oest amb l'avinguda

Raspail i l'avinguda Lenin, també de doble sentit i perpendicular.

Pel carrer de vianants proposem uns talls en planta baixa, per obrir aquest carrer a

la zona oest, també proposem un canvi en l'ús d'alguns locals en planta baixa per

destinar-los a terciari i el canvi del tipus de viari, de trànsit rodat a vianants.

D'aquesta manera aconseguim que el vianant pugui moure d'un extrem a un altre

de Gentilly a peu, a través d'un carrer que és parcialment comercial en alguns trams

i que s'obre en alguns punts del seu recorregut per abastar espais públics. Pel carrer

de trànsit rodat proposem uns talls en planta baixa per obrir aquest carrer a la zona

oest, afegim un carril al ja existent obtenint un carrer de doble sentit i traiem

l'aparcament dels cotxes als carrers ara així guanyar més espai, i mantenim les

voreres de 2m. Juntament amb els carrers Louis Gaillet i Raspail obtenim una

trama viària en forma de "H". Pel que fa als nodes principals, creem un jardí públic

de 12000m2 prop de l'aqüeducte que dóna cabuda a un camp de futbol, dos camps

de voleibol, una zona lúdica infantil i una zona de pícnic. També cobrim una part

de la A6a per donar continuïtat a aquests eixos per sobre de l'autovia, creant una

plaça de 5500m2. A més, en una parcel·la pròxima a l'actual estació del RER, del

carrer Romain Roland, escollim una parcel·la per ubicar-hi una estació intermodal

on s’albergarà l'estació del RER, l'estació d'autobusos i un pàrquing subterrani de

dues plantes per cotxes, cobrint les places que traiem d'aparcament al carrer.