Punts sobre els quals es treballa amb la ideageneral del model interactiu.

sel.lecció

Base de dades

Arquitecturade fluxesd’informació(Ex: filtres)

softwareinterfície

de visualització

%TAPA� DE� REGISTRE %TAPA� DISSENY� INTERFÔCIE%TAPA� DISSENY� DEL� MODEL� D� INTERACCIÙ

sel.leccióde les dades

segons paràmetresdel model interactiu

codificació presentació

dadesdel subjecte

registre

metadadesdels temesi subtemes

dadesde l'objecte

registre

conglomeratde relaci�nsde cada camp

registrador navegador

Esquema realitzat per:Mònica Gifreu i Prat

L’experiència de produir i interactuar amb conjunts de materials multimèdia de ciutats, ha estat la base per estudiar el disseny i invenció d’una arquitectura informàtica que permeti manejar aquest tipus de material. Es tracta doncs d’una investigació sobre maneres de manejar dades que ha conduït a un model que pretenem desenvolupar i posar en funcionament a projectes que ens hem proposat efectuar en el present any i el pròxim. Aquests projectes tracten de les noves relacions entre noves tecnologies i les ciutats.

Aquesta arquitectura es concreta com a software la funció de la qual seria poder manejar conglomerats de dades multimèdia, numèriques i texte, organizar aquests conjunts en bases de dades, i a partir d’això, generar representacions i visualizacions del conjunt d’informació.

Aquest software, i el conjunt de processos amb els quals ha de manejar les diferents dades, ha estat dissenyat a partir de conceptes, que han estat sel.leccionats de literatura especialitzada, i a través dels quals es busca aconseguir un funcionamient inspirat en les següents operacions bàsiques: (1)Captar l’experiència de la ciutat, en les quals es recorre i registra, (2) Compilar l’experiència de forma relacional (amb altres experiències) i discretitzada, (3) Generar mapes que mostrin el conjunt d’experiències de la ciutat sense perdre la particularitat de cadascuna.

A continuació s’explicaran fonaments, objectius i conceptes presents en aquesta eina (software).

IS MAPPING PART OF A COMPOSITION,PART OF AN INSTRUMENT OR BOTH?

Marcelo Wanderley“Mapping strategies in realtime computer music”Organized Sound Vol7 nº2 August 2002 DISSENY

EINA MULTIMEDIA

PRESENTACIÓDE L’EINA MULTIMÈDIA

En el moment actual existeix la possibilitat d’emprendre processos de registre multimèdia de ciutats en els quals es pot produir una alta quantitat de materials d’aquest tipus.

A l’activitat del registre trobem que, gràcies a les noves formes de video i so digital, o bé per mitjà de les targes convertores, se’ns facilita el nexe d’incorporació de l’ús de l’ordenador com a administrador i compilador del material.

Per fer ús d’aquestes capacitats de la informàtica hem el.laborat criteris per assistir el procés de registre a una ciutat d’informacions i estructures que permetin configurar un ordre, el qual sigui útil per organitzar posteriorment el dit material.

Amb aquest conjunt de criteris pretenem aconseguir el disseny d’una eina que contingui les pautes necessàries per tal que d’una banda sigui possible una entrada del material de l’experiència de manera estructurada i conservant junt amb el material totes les dades objectives_ subjectives del registre (Ex: lloc-temps, registrador, descripcions del registrador), i per una altre, que aquesta informació particular pugui ser articulada, comparada i relacionada amb altres grups d’experiència (dimensionalitzar). Aconseguint així poder generar/representar diferents mapes relacionals del conjunt de l’informació en funció de l’interès de búsqueda de l’interactor final d’aquesta eina.

Proposem doncs aquí la construcció d’aquest software que actuaria com una arquitectura mediadora la qual per una banda es vincula a l’activitat del registrador intentant-ne absorbir el màxim d’intenció (intentar captar al màxim la sensibilitat del registrador, és a dir, la seva opinió subjectiva) I per l’altra a l’activitat i interès de la persona que vulgui fer una navegació al banc d’informació. Ambdos són contemplats com agents

actius sobre el flux de material audivisual. I que a partir de les eines de relació podran manifestar el seu interès uns, o bé, descobrir interessos els altres.

El procés sobre el qual s’organitzarà aquesta arquitectura parteix de la base que a cadascun dels materials introduïts se li adjuntaran d’entrada tres tipus de camps de dades: (1) sobre l’objecte registrat, (2)el subjecte registrador i (3) dades de l’opinió subjectiva (mediada i discretitzada per una sel.lecció de conceptes/temes + descripció personal.)

La sel.lecció de conceptes/temes dels què parlem corresponen als proposats dins el projecte d’ocupació espaial (Citytecture 2001).

VisibilitatCirculacióIntegració

ELEMENTSDE MAPA

EstilOralitatGest-parlaDemografia dels objectes

ELEMENTSDE REPETICIÓ

SignesCoar tadesConsumEscriptura

ELEMENTS DE LLENGUATGE

TEMPS O F L

Aquest conceptes són els que entrarien en joc a l’interfície visual diagramàtica. L’intefície ajudaria a vincular els conceptes al material que s’ingressa a la base de dades. Per tal que els conceptes es puguin matitzar es podran generar jerarquies. (Per exemple. El concepte Circulació (C) se’l podria relacionar en un segon nivell amb els conceptes Coartada.(A) ). I Finalment a un objecte.(Per exemple: Estil.(O) ). Així en cada ingrés del material es van creant xarxes de relacions que reactualitzen el valor de cada un dels conceptes catalogats prèviament.

Aquesta relació acotada però amb facultat de generar variacions subjectives ens permet generar estudis sobre les diferències en l’experiència de la ciutat . Aquest aspecte intersubjectiu de l’eina a més es veu reforçat si

O= Temps ObligatF= Temps ForçatL= Temps Ll iure

Plantilla Henri LefebvreC

O

Adades de localització

temps i espai

dades qualitatives

Unitats de registre/conglomerats d’informació

estilvida urbana

coartada

interior/exterior

foto

video

so

descripció

passivitat

pensem que cada diagramació abstracta està ancorada a un material de registre ric en percepció i acompanyat amb descripcions en format de texte.

Amb aquest dimensionar la informació i generar una estructura que vinculi els diferents aspectes d’un material i aquests també respecte als dels altres, es creen els camins necessaris per a què una navegació entre la compilació de materials sigui fluïda i en tot moment relacional o contextuada.

Amb aquestes característiques es pot dir que l’eina multimèdia és una eina que genera narrativa, ja que es crea un fil conductor evitant fragmentació, apropiada per les narratives urbanes doncs com la mateixa ciutat és generada per múltiples veus interconectades.

registrador 1

registrador 4

registrador 2

registrador 3

registrador 5

r1 r2 r3 r5r4

r1 r2 r3 r5r4 r7r6

r1 r2 r3 r5r4 r7r6

r1 r2 r3 r5r4 r7r6

r1 r2 r3 r5r4 r7r6

Aspecte Intersubjectiu de l’eina

ASPECTES SOBREL’EINA MULTIMÈDIA

Representación de Navegación del usuario final (consultor de la base de datos). Las flechas representan la entrada y la salida del sistema por parte del usuario. La navegación interna persigue conexiones múltiples sin romper el flujo.

paso 1

23

4 56

7canvio

ejeconsulta

nodo a

nodo b

El disseny d’aquest instrument s’inspira en àrees de treball i anàlisi sobre processos de manejament i producció d’informació. Es tracta en línies generals, de què l’instrument ha d’operar en un espai que s’extent desde lo més immaterial de l’experiència a la ciutat, a les formes de visualització de lo urbà, incorporant les caraterístiques dels instruments mediàtics actualment emprats.

Les àrees principals són les que segueixen:

1- Llenguatge dels nous media Narrativa

2- Visualització de la informació Esquema dinàmic

3- Navegació Social Acumulació d’experiències

4- Models ontològics Relació de predominància

5- Llenguatges Programació Ontologies

L l engua t ge de l s n ou s med i aNa r r a t i v a

Així com els llibres o el cinema han influenciat en l’imaginari de cada un de nosaltres, avui dia sense adonar-nos-en estem traient múltiples afirmacions a partir de consultes a les bases de dades. La world wide web en seria el gran exemple. Així doncs, perquè no pensar en el rol social actiu d’aquestes formes culturals emergents dintre del nostre imaginari i com a nou model per on veiem el món.

A l’analitzar el nostre camp d’estudi, l’experiència de persones a la ciutat, i llavors extrapolar-ho a un conjunt de persones que produeixen registres multimedials de la

ciutat, es pot entendre perquè el software que proposem pot ser considerat com un model interactiu generador de narrativa, amb el qual podem trobar-nos amb una col.lecció de col.leccions individuals (contingudes en bases de dades).

Es pot considerar la quantitat i extensió de les col.leccions com a forma expressiva de la narrativa, però també l’evolució i el canvi de la narrativa s’expressaria en la conservació i modificació de les col.leccions.

La particularitat narrativa d’aquest model vindria donada per la combinació de dos nivells en la seva estructura. Per un costat, el paradigmàtic, administrat per la base de dades i que beu de les múltiples superposicions de material de les diferents experiències a la ciutat. I el sintagmàtic que es dóna en el moment de la navegació, quan a cada avanç en la consulta es redibuixa de nou el conjunt de la informació generant una nova actualització.

En definitiva la narrativa queda construïda per la suma d’enllaços a través dels ponts/estructures “conceptuals”. Una narrativa però que no seria res més que un llistat d’enllaços si no fos perquè dins de cadascun roman ancorada una riquesa cromàtica i atmosfèrica aportada pels materials multimèdia i la opinió en primera persona dins les descripcions personals dels seus registradors.

V i s ua l i t z a c i ó de l a I n f o rmac i óE squema d i n àm i c

Dintre l’àmbit de la visualització de l’informació es destaca la codificació com a fase que intermedia per un costat el fluxe continu de dades estructurant-lo segons determinades preferències, i per l’altre banda el mapa visual sintetitzat que possibiliti la consulta.

Amb la incorporació de l’interacció per mitjà de l’ordenador l’usuari amb les seves accions pot variar els paràmetres de codificació obtenint així desdel mateix banc de dades diferents tipus de mapes.

La codificació es realitza a partir d’un determinat paradigma. Així trobem que en els primers busquedors el paradigma fou la paraula clau i actualment el paradigma d’estructures sintàctiques i estructurals és el que predomina.

Com hem dit abans apostem per una codificació que permeti posteriorment visualitzar la informació en el seu context, que es mostri el punt d’interès de la nostra búsqueda però aquest simultàniament representat dins el marc de la totalitat dels continguts del sistema. Per això cal fer proves i revisar idees que inspirin nous sistemes de relació.

Una d’aquestes idees que estem interessats a revisar és la d’esquema dinàmic.

Esquema: És l’estat ober t lo que la imatge l’estat tancat.

Presenta en termes de devenir, dinàmicament, lo que les imatges

ens donen com a completament acabat, en estat estàtic. Present

i actuant en el treball d’evocació de les imatges, s’esborra i

desapareix un cop les imatges han estat evocades, doncs ha acabat

la seva obra.

Podem dir que entre l’acció del navegador (qui fa la consulta) i els materials compilats a la base de dades hi ha un motor o esquema dinàmic. Aquest llegeix els interessos del navegador (acció del navegador) i en funció d’ells reclama una fracció dels materials multimèdia que considera els pertinents.

Així doncs, és un sistema cambiant i relatiu al punt d’interès del navegador. I la juxtaposició de resultats de cada pas de la navegació actuaran com la suma

d’instantànies que com mirades a través d’un fenakistoscopio, una rera l’altra, ens dóna la il.lusió d’un moviment, d’una història.

Aquesta possibilitat d’anar canviant la fracció de material multimèdia reclamat

en funció de l’acció del navegador enriqueix el valor del material en si ja que el mateix material es mostrarà a diferents contextes prenent diferents contorns de significació.

Navegac i ó S o c i a lA cumu l a c i ó d ’ e xpe r i èn c i e s

Si a partir d’aquest enriquiment del material en quan a significació pels seus diferents contextes d’aparició, hi sumem a més el seu origen com a acomulació de diferents veus d’actors, podem parlar d’aspectes socials que queden directament involucrats.

Empirisme: No hi ha més font de coneixament que l’experiència.

Però com la notació intel.lectual del fet supera necessàriament el fet

brut, és precís que totes les experiències siguin igualment concloents

i autoritzin la mateixa cer tesa. Moltes ens condueixen a conclusions

simplement probables. No obstant, les probabilitats poden sumar-se,

i la suma donar un resultat que equivalgui pràcticament a la cer tesa.

Parlem abans d’aquestes “línies de fets”, cada una de les quals no

proporciona més que la direcció de la veritat perquè no va més

lluny; prolongant dues d’elles fins el punt on es tallen, es llegir ia no

obstant la veritat mateixa.

Es tracta doncs de què a través d’aquest concepte de navegació social es busqui intencionadament que l’instrument que dissenyem incorpori processos que es poden entendre com a “acumulació d’experiències” i que aquestes poden tractar-se com la “suma de probabilitats_voluntats” de manera tal que deixin entreveure quines són

les forces predominants d’opinió (majories), les forces de distenció, els diferent punts de vista i si hi ha algún punt en el què es troben.

Aquesta capacitat de l’instrument a unir i posicionar opinions podria ser utilitzada per individuals o col.lectius que desitgin manifestar-se, declarar-se o expressar-se respecte dels altres. Un espai públic per fer-se sentir.

Mode l s On to l ò g i c sRe l a c i on s de p r edom inànc i a

Perquè la base del funcionament sigui sugerent cal a priori fer un sistema de relacions a diferents nivells de manera que no sigui absolutament determinant i rígid sinó que per mitjà de sistemes de relacions per jerarquies (categories i sub_categories) es propicïi a acostaments sugerents sense ser banals. Així busquem un sistema no determinant sinó amb un manatge a la predominància. I si ho relacionem amb lo dit ja en l’apartat anterior direm predominància com a suma de probabilitats_voluntats.

Les fonts principals des d’on s’inspira l’estructura de relacions seran dues: com a metàfora general la idea “d’esquema dinàmic” de les imatges de Henri Bergson. (Cita1). I al funcionament de les conjuntures del sistema la idea de “repetició I diferència” de Gilles Deleuze.

Henri Bergson parla de l’esquema dinàmic de les imatges en l’experiència de cada dia quan posem en acció la nostra memòria. Per a ell, en el nostre interior tenim emmagatzemades una col.lecció d’imatges. Que degut a certs efectes del nostre entorn són cridades a reviure’s per mitjà d’aquest esquema que varia i devé al llarg de la nostra experiència de la vida.

Traspassat com a metàfora al tarreny de lo col.lectiu, podríem dir que el model d’interacció (l’eina) simularia l’activitat de la memòria col.lectiva a la ciutat. Que és canviant com també canvien les nostres ciutats, costums i modes.

I és així que en aquesta transformació continuada tenen lloc les definicions de diferència i repetició.

Si pensem la repetició no com a generalitat intercambiable sinó com a fet qualitatiu de semblances, llavors la repetició es relaciona amb lo singular, que no

té equivalent que el substitueixi. Quan l’eina multimèdia mostri la totalitat de materials semblants, veurem que cada experiència per igual que sigui no és substituïble. I que amb la observació directa d’aquesta repetició o conducta, podem potser descobrir el motor interior que genera aquesta repetició.

Malgrat partint de l’idea que en l’acumulació es veuria majoritàriament una gama de sútils varietats, podem dir que ja s’expressa:

La idea de l’hàbit de cada dia. I un resultat de variacions en relació a un model suposat. (Ex:modes)

La idea d’actualització dels objectes amb el seu ús. Amb l’eina multimèdia podríem veure que un mateix objecte apareix a diferents contextes, que un mateix objecte rep una evolució en quan a ús.

La recreació del llenguatge,les paraules o els conceptes. Generalitats que amb l’ús també es modifiquen. Cada una de les paraules, fins i tot es podria dir dels objectes, presenten en cada present una infinitat de potencialitats per a la seva interpretació que quelcú les acota depentent la seva intenció. Per tant podem preveure al llarg de la navegació de l’eina multimèdia la repetició de certs conceptes-paraules amb diferències en els seus

Per tancar aquesta cadena d’idees es pot dir que en base a aquest disseny es busca que l’instrument sigui capaç d’expressar la variació i actualització de l’experiència de la ciutat. Es tracta d’un dibuix dinàmic, el procés de transformació del qual s’expressa per canvis en el subjecte, en un conjunt de subjectes, o a una localitat. Es tracta des del punt d’observació desde la qual es desitgi observar aquestes variacions.

Unitats de registre/conglomerats d’informació comparatius

predicats (definició). Així per posar un exemple podem trobar el concepte del gest associat a l’expressivitat creativa com també a l’automaticitat.

-Robert Spencer. Information Visualization. Pearson Educational Limited. 2001

-Lev Manovich. The Language of new media. MIT Press (massachussets Institute o Technology) 2001

-Gareth Hughes. Introducing relevancy and context into an open hypermedia link service. Faculty of Engineering and Applied Science. 2000

-AAVV. Internet Browsing and searching: User Evaluation of Category map and Concept space techniques. Journal of the American Society for Information Science. 49(7):582-603, 1998

-Gregg lynn. Arquitectura. waveform

-Henri Bergson. Concepte d’esquema dinàmic. L’energie spirituelle. Quadrige/Presses Universitaires de France. 1919

-Gilles Deleuze. Difference et Répétition. Presses Universitaires de France. 1968.

Re fe r ènc i e s b i b l i o g r à f i que sf on t s pe r un d i s s eny d ’ i n t e r f í c i e