TALLER DE FUSTA

Projectes i Memòria

Toni Quetglas Massanet.

R3B

INTRODUCCIÓ EN LA FUSTA La fusta és la matèria llenyós del tronc d’una planta, especialment en el cas d’arbres i arbusts els quals es caracteritzen per tenir troncs; però això només és una aproximació en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables. La fusta és un material heterogeni, higroscòpic, cel·lular i anisotròpic. La fusta es composa de fibres de cel.lulosa les quals estan unides per lignina, i també per petites proporcions de sucres, midó i proteïnes.

La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medul·lars en sentit radial. Aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual.

La fusta la produïxen i utilitzen les plantes amb fins estructurals, perquè resulta ser un material estructuralment efectiu, per aquesta característica és utilitzada àmpliament pels humans.

Una vegada tallada i seca, la fusta s'utilitza per a moltes aplicacions diferents. Una d'elles és la fabricació de polpa o pasta, matèria primera per fer paper, però no és la única, ja que amb la fusta es poden fer mobles, escultures, o com en el nostra cas, es pot utilitzar per dur a terme diferents pràctiques de taller. Els ebenistes i els fusters tallen i uneixen peces de fusta amb les eines corresponents, per a fins pràctics o artístics. La fusta és també un material de construcció molt important des dels començaments de les construccions humanes i encara ho és.

En quant a les seves propietats cal esmentar que les principals propietats de la fusta que serien les següents:

Densitat - És la relació entre la massa i el volum dels cossos. Les fustes solen tenir una densitat inferior a l'aigua, i és per això que suren. Algunes fustes d'origen tropical de gran duresa tenen densitats superiors a la de l'aigua, per tant no suren i s’enfonsen.

Duresa - És l'oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre que és més dur.

Conductivitat tèrmica i elèctrica - La fusta condueix malament la calor i l'electricitat raó per la qual relsuta un excel·lent aillant. Per això s'enpra en mànecs d'eines i en el revestiment de parets i sòls.

Resistència a esforços - La fusta no és un material isòtrop. Aguanta molt bé els esforços que segueixen la direcció paral·lela a les fibres, però no els que es fan en sentit perpendicular a elles. De fet són ideals per aguantar esforços a flexió, semblants a les que sofreix un arbre per acció del vent.

Durabilitat - Hi ha fustes molt duradores i resistents als paràsits i als fongs, com la noguera, i altres que no ho són tant, com el pi.

EL CUB

A partir d’aquí aquesta memòria escrita es divideix en dues parts. Per una part la creació del nostres cub (on treballam formes poligonals amb arestes rectes i caires) i per una altre part la creació de la nostra forma orgànica, gracies a la cual feim un estudi de com crear formes orgàniques sense rectes ni caires en fusta.

La primera part que treballarem serà la part de creació del nostre cub. Fent seguidament un breu recorregut pel que han estat les diferents passes a seguir per dur a terme la seva creació.

Aquests són, com es pot veure els primers apunts que feren per dur a terme la creació del nostre cub. L’idea que volíem transmetre a la realitat era la de crear un camí d’extrusions el qual recorregués totes les cares del cub, tal i com es veu reflexat a aquests primers apunts i tal i com es vora al projecte ja finalitzat.

I aquests serien els plànols definitius del nostre cub. Com ja hem dit abans la idea

que teníem era la de fer un cub sobre el qual es presentas un camí el qual passas

per cada una de les seves cares, objectiu que finalment es va aconseguir tal i com

veiem en aquesta representació a la part inferior de la plana i com es vora

posteriorment a les diferents fotografies.

Una vegada fets els plànols els quals ens permeten veure com serà la nostra creació

la següent pasa a fer és dur a terme el muntatge d’una petita maqueta, feta de guix,

per assegurar-nos que no hem fet cap errada en el nostre disseny, assegurar-nos

que tot encaixa a la perfecció i que el cub que feim amb guix, s’ajusta a l’idea que

nosaltres teníem d’ell.

Aquí tenim unes imatges les quals mostren com era la m,aqueta feta per veure el

nostre disseny en miniatura i comprovar que aquesta s’ajusta a l’ideal que

nosaltres dúiem de la nostra creació.

Fotografia de l’alçat (cara a la part més

dreta de la fotografia) i del perfil esquerre de la nostra creació.

Vista de la cara posterior de la nostra maqueta,

la qual ens revelava com seria la cara posterior de la nostra obra.

Vista gracies a la qual podem veure el perfil dret de la nostra maqueta. Cal destacar

que en aquesta fotografia també podem veure a la part de l’esquerre el que és

l’alçat de la nostra creació.

Aquí podem veure la planta de la nostra maqueta. Un dels ítems més importants a

l’hora de realitzar la nostra creació, era que el nostre cub s’havia de poder dividir

en dues parts, aquí veim, de forma molt simple per on es duria a terme aquesta

divisió del nostre cub en dues parts a la vegada que es fa una aproximació de la

planta de la nostra futura creació.

Una vegada feta la nostra maqueta ha arribat el moment de dur a terme la

construcció de la nostra obra. Al taller se’ns van subministrar llistons de fusta, de

3X3 cm per tal d’anar-los retallant per dur a terme cada un dels mòduls que

formarien el nostre cub, el quan havia de tenir una mida de 15 cm per lateral, per

tant cada cara o secció havia de estar composta per 5 parts, per tant per 5 trossos

de llistó. A part del material al taller també comptàvem amb tot tipus d’eines per

treballar la fusta, serres, llimes, màquines de lijar, pinzells, cola, etc...

D e forma molt simple el procés de treball explicada breument va ser la següent.

Una vegada tenguerem clar el disseny, procedirem a muntar les diferents seccions

del nostre cub per separat, tallant i llimant cada una de les parts de les seccions.

Una vegada muntades les diferents seccions procedirem a aferrar-les les unes amb

les altres, sempre tenguent en compte que el cub s’havia de poder dividir en dues

parts iguals. Finalment, una vegada aferrades les dues meitats del cub, se li va

donar una darrera llimada, amb la finalitat que quedas totalment llis, dins lo

possible i així també eliminar algunes imperfeccions, i finalment se li va donar una

capa de tinta per donar-li una tonalitat de color més obscura i així unificar de

forma visual la nostre creació en un únic bloc.

En les següents imatges es pot veure un poc com va ser el procés de feina a traves

del qual varem poder realitzar la nostra obra.

Finalment, i ja per acabar l’apartat del cub, aquí tenim algunes imatges de les

diferents cares i/o vistes del nostre cub ja totalment acabat.

Cara posterior i perfil esquerre de la nostra obra.

Alçat o cara davantera de la nostra obra.

Alçat i perfil dret de la nostra

obra.

En aquesta Plana podem veure com és la nostra obra una vegada s’ha obert pel tall

pel qual nosaltres volíem que es dividís. De les 4 imatges en hi ha 2 on veim com

seria la divisió vista de forma frontal i 2 imatges on vorem la divisió vista en planta.

Vista de la divisió en planta.

Vista de les diferents seccions del cub també en planta, aquesta vegada més

allunyades per poder apreciar millor la seva forma.

Vistes de la divisió del nostre cub des d’un punt on veim la zona del tall, aquesta

vegada de forma frontal.

ESTUDI DE LA FORMA ORGÀNICA EN FUSTA

Aquesta segona part del treball consisteix en aprendre a treballar dins del taller les

formes orgàniques. És a dir aconseguir mitjançant una sèrie de feines i passes formes

sense cap tipus de punta i/o aresta recta.

L’exercici que se’ns proposa és la creació d’un “esquelet” fet de fusta, el qual no té cap

tipus de forma que no sigui orgànica la creació d’un cos el qual estigui composat

únicament de formes orgàniques, i així poder veure el diferents contrasts de clar-

obscur que les formes orgàniques donen com a resultat quan se’ls exposa a la llum.

La idea que se’ns exposa per poder arribar a veure aquest contrast és, una vegada que

hem aconseguit construir el nostre esquelet enfundar aquest dins una mitja, la qual

donarà com a resultat un gran conjunt de formes orgàniques, amb les quals podem

apreciar aquest joc de sombres tan únic i especial de les formes totalment orgàniques.

Per aconseguir fer un esquelet que ens pugui servir pel nostre projecte primerament

hem de dissenyar la composició que volem fer, la qual se’ns demana que faci uns 50

cm de llargària. Una vegada que més o menys ja tenim clar com estaran composades

les peces de la nostra composició les tallam amb la serra de calar, i mitjançant les el

paper de vidre, llimes i demés hem d’aconseguir dues coses, primerament eliminar

tota aresta recta o tot caire amb punta (matant les formes punxegudes i eliminant les

arestes rectes fent-les amb una part corba) i després aconseguir que tots els laterals

tenguin la forma més arrodonida possible, tret que aconseguirem gràcies a les llimes

que tenim al taller i al paper de vidre.

Seguidament, en la pròxima plana, podem veure algunes imatges de com és l’esquelet

que hem fet, el qual podem veure que encara no du la mitja. En ell podem apreciar les

formes orgàniques de la fusta, però encara no el joc de sombres que obtindrem

després:

Una vegada ja hem construït l’esquelet del que serà la nostra composició orgànica ha

arribat el moment de enfundar-lo dins la mitja. Aquest procés l’hem de dur a terme

lentament i amb molta paciència, ja que la mitja fa pressió damunt l’estructura de

fusta, la qual es pot fer malbé si no anam amb compte.

En les següents imatges podem veure la nostra composició orgànica ja acabada, i

apreciar, ara si, el joc de sombres i clar-obscur que es crea gràcies a l’efecte de la llum

sobre la mitja.

Com a conclusió final i ja per acabar aquesta memòria sobre el que ha estat aquesta

presa de contacte amb el taller de fusta, esmentar que jo ja havia treballat amb

fusta abans, que és un material amb el que m’agrada treballar i a més si els

projectes a fer m’agraden es cert que gaudesc molt fent-los.

Com a justificació del cub, puc dir que la meva idea a l’hora de construir-lo era la de

fer un “caminet” el qual recorregués totes les cares del cub, objectiu que he

aconseguit obtenir en el resultat final.

I sobre la forma orgànica cal dir que m’agrada bastant el que seria el món de

l’arquitectura i les grans construccions, per tant el meu objectiu era que la meva

construcció tengues una forma similar a un dels gran gratacels, la qual cosa es

compleix degut a la forma de la construcció si la posam en posició vertical.