taller ampa-parlar de la mort amb infants · ¡naturalitzar / normalitzar parlar de la mort vs...
TRANSCRIPT
Parlar de la mort des de la infància: trencant tabús
Bruna Alvarez i Victòria Badia
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
ENS PRESENTEM…
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaGRUP DE RECERCA AFIN
¡ Fundat el 2004
¡ Interuniversitari (base a la UAB)
¡ Interdisciplinari (Antropologia, Psicologia, Dret, Treball Social, Ciències de la Salut, Sociologia, Educació)
Reproducció, infàncies, famílies: diversitat
¡ TRAs, adopció transnacional, gestació subrogada, decisions reproductives, parenting, criança, infància, adolescència
¡ http://grupsderecerca.uab.cat/afin/
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaGRUP DE RECERCA AFIN¡ DOING RIGHT(S): Innovative tools for professionals working
with LGBT families (2018-2019)Projecte Erasmus+
¡ SexAfín: Educació afectivo-sexual a les escoles de primària. Diputació de Barcelona, Ajuntament de Gelida.
¡ On parental desires and reproductive and filial rights: interdisciplinary perspectives on reproductive decisions and 'the origins' in assisted reproduction with gamete donation, surrogacy and adoption (2016-2019)Entitat finançadora: Ministerio de Economía y Competitividad
¡ Homes cuidadors. Reptes i oportunitats per reduir les desigualtats de gènere i afrontar les noves necessitats de cura (2015-2018)Entitat finançadora: RecerCaixa
¡ Adoptions and fosterages in Spain: tracing challenges, opportunities and problems in social and family lives of children and adolescents (2013-2015)Entitat finançadora: Ministerio de Economía y Competitividad
¡ …
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
PUBLICACIÓ AFIN
https://ddd.uab.cat/record/85360?ln=caPer rebre la Newsletter, contacteu amb Victòria Badia, coordinadora de la Publicació AFIN: [email protected]
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaCENTRE AFINEl Centre AFIN es va fundar el 2015 per tal de facilitar la transferència dels resultats d’investigació del Grup AFIN a través de serveis, grupals i individuals, d’assessorament i formació, a professionals, famílies i individus.
Les seves principals àrees d’intervenció són:
• Decisions i processos reproductius • Adopció i acolliment • Criança i aprenentatge • Infància, adolescència i joventut • Relacions familiars, personals i socials • Comprensió i atenció de la diversitat
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
OBJECTIUS
¡ Naturalitzar / Normalitzar parlar de la mort vs tabú
¡ Donar eines als infants per gestionar-la
PARLAR DE LA MORT AMB ELS INFANTS¡ La recerca en diversitat familiar
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
PÈRDUES
1. Els infants han d’anar al tanatori i al cementiri?
2. En el cas que es mori un membre de la família, els adults han de plorar i mostrar les emocions davant els infants?
3. Portaríeu els vostres fills a acomiadar-se de l’avi o l’àvia que s’està morint a l’hospital?
4. Es parla de la persona que no hi és amb normalitat?
5. Estem els adults preparats per acompanyar en els processos de mort i dol als infants?
6. Creieu que s’haurien de fer projectes sobre la mort a l’escola:
- Fer un llibre / vídeos sobre les persones properes que han mort
- Parlar com les diferents cultures viuen la mort de les persones properes
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
CONSTRUCCIÓ SOCIAL DE LA MORT
- Ariés, P. (1973): evolució històrica de la mort
- Mort domesticada: - La persona es preparava per la mort- Situació quotidiana: convivència amb la mort- Familiaritat i resignació
- La mort de l’individu (s. XVIII)- Dramatització de la mort: cementiris, romanticisme- Intolerància a la separació: pena, dol públic…- Culte a la memòria
- La mort prohibida:- A partir que les morts no es produeixen a casa, sinó
als hospitals- Medicalització de la mort- Pena és íntima. No exteriorització. Silenci. Solitud.
Secret. Dificultats d’exterioritzar els sentiments.
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
PSICOLOGIA DE LA MORTCanvis socials entorn de la mort:
¡ Principal: La institucionalització (hospitalari)
Algunes actituds que influeixen en la manera d’enfrontar-se a la mort:
¡ Una tendència general a evitar la manca de benestar (per part dels adults i protegim els nens dels seus propis sentiments) que comporta poca tolerància a la frustració.
¡ Desig d’immortalitat (Freud) afavorit per l’augment de l’esperança de vida que no sempre és de qualitat.
¡ Una manca d’educació envers la mort, que ha estat desterrada de la vida quotidiana.
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaBronferbrenner marca cercles concèntrics d’influència que es concreten en aspectes que marcaran el concepte de mort i la seva vivència per part dels nens (Hospital de Sant Joan de Déu: Dra. Esquerda):
1. Societat: Tenint en compte el concepte de mort que hagi elaborat (cultural). Davant el concepte de mort en general (independent de la implicació emocional):
¡ Important la normalització com a procés de la vida. Poder parlar-ne si apareix d’alguna manera: pel·lícules, algú de l’entorn, etc. Aprofitar l’entorn. No amagar la mort.
2. Família: El nen viurà la mort segons com la visqui la família. Sentiments i emocions s’han d’expressar (adults també). Processos de dol i emocions.
¡ Pot implicar o no la mort d’algú. Primer: fomentar la creació d’estratègies d’enfrontament al dolor i la frustració.
¡ Gestionar emocions en general. Expressió de les emocions¡ Acompanyar-se mútuament, però també respectar soledats.
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona3. El propi nen: Processos per edats:
O-2/3: Nadons senten la separació (també en cassos d’hospitalització): Procés que segueixen:
¡ Inquietud (plors, irritació…)
¡ Desesperança
¡ Indiferència (apatia, alteracions gana, son…)
Com Ajudar: Mantenir rutines, evitar sobresalts.
Si la persona que mor és la que el cuida, buscar un substitut/a que a ser possible tingui contacte previ amb el nen perquè el cuidi.
Si la persona que mor no està directament relacionada amb el nen, sinó que qui viu el procés de dol és la persona que el cuida: Aquesta és important que li parli i li vagi explicant com se sent.
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
3-7 anys: Llenguatge i estructura del pensament (màgic).
A tenir en compte:
¡ El concepte de mort com a desaparició total no el tenen. Es va desenvolupant. La consideren reversible, temporal. S’han de fer a la idea que la persona no tornarà. Se’ls ha de parlar clar, sense eufemismes. Es poden acceptar totes les creences, però la persona que li parla que no l’enganyi.
¡ És un moment en què ho relacionen tot amb ells i també culpa-càstig (Important que no pensi que és culpa seva perquè ha fet alguna cosa malament, sobre tot si s’ha enfadat amb la persona que més tard ha mort)
¡ Ajudar-lo a expressar els sentiments (adults han d’expressar també). El nen viu força el moment present, per tant hi poden haver reaccions de molt dolor, també de ràbia, i també pot riure sigui com a expressió del propi dolor o perquè gaudeix del que viu.
Com ajudar: els contes són elements importants perquè permeten anar simbolitzant conceptes que es poden assimilar, alhora que poden paraules als sentiments, però parlant-ne amb ell. Dibuixar, crear històries, escriure cartes a les persones que han mort (especialment important si no se n’han pogut acomiadar)
¡ HEM D’ACEPTAR TOTS ELS SENTIMENTS, ENCARA QUE NO SIGUIN ELS ESPERATS
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
De 7 a 11 anys: Desenvolupament del pensament abstracte.
¡ Es va entenent el concepte de mort com a procés irreversible i amb una causa-conseqüència.
¡ En relació a la comprensió de la mort apareix més clarament la por cap i les angoixes cap a la pròpia mort i la dels altres,
¡ Es pregunten moltes més coses a l’entorn de la mort, la salut, etc. Cas de malaltia d’algú proper plantejar-los si volen acomiadar-se’n, tant a l’hospital si està malalt com al tanatori i cementiri.
¡ Poden expressar el malestar emocional amb conflictes, problemes de conducta o canvis en el rendiment escolar. Evitar càstigs inadequats.
Pot ajudar: Evitar la culpa en tots sentits
Parlar molt amb el nen. I escoltar-lo.
Contes, dibuixos, cartes, històries.
Rituals de recordatori que permetin recordar/parlar de la persona que no hi és i potenciar l’expressivitat encara que sigui silenciosa
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaA partir d’11 anys: Entenen el concepte de malaltia i mort com els adults.
¡ La vivència dependrà en part del procés que hagi viscut i de la relació que tingui amb els adults de l’entorn.
¡ És important acceptar les diferents maneres que pot tenir d’expressar el malestar emocional encara que no siguin les esperades o que fins i tot no les aprovem, i acompanyar-lo sense judicis.
¡ Pot haver-hi expressions agressives, o retraïment. Parlar del tema és important, però respectar silencis i necessitat de soledat també. Es pot sentir culpable, especialment si no tenia una bona relació amb la persona que ha mort. Explicar-li el millor possible les causes de la mort.
Pot ajudar: Evitar la culpa en tots sentits
Parlar molt amb el nen. I escoltar-lo.
Contes, dibuixos, cartes, històries.
Rituals de recordatori que permetin recordar/parlar de la persona que no hi és i potenciar l’expressivitat encara que sigui silenciosa
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de Barcelona
PÈRDUES
1. Infants participar del procés de dol.
2. Procés de dol col·lectiu (família): mostrar sentiments, llàgrimes, explicar què senten els adults per tal de posar paraules als sentiments dels infants
3. Si per els adults és difícil, pels infants, també.
4. Parlar de la persona que ja no hi és
5. Projectes sobre la mort a l’escola:- Fer un llibre / vídeos sobre les persones properes que han
mort- Parlar com les diferents cultures viuen la mort de les
persones properes
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaRECURSOS ON RECÓRRER I COM FER-LOS SERVIR
Per adults:
Bauman, Z. (1992). Mortalidad, inmortalidad y otras estrategias de la vida. Sequitur: Madrid.
Scheper-Hughes, N., & Aramburu Otazu, M. (1997). La Muerte sin llanto: violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona: Ariel.
https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort
Coco (USA, 2017). Dirigida per Lee Unrkich i Adrián Molinahttps://www.filmaffinity.com/es/film893369.html
Per infants:
AFINGrup de Recerca
Universitat Autònoma de BarcelonaCONTACTE
CENTRE AFIN: [email protected]
Bruna Alvarez: [email protected]
Victòria Badia: [email protected]
MOLTES GRÀCIES!!!