tabula 3

Núm. 3 · Any I I 2007

Sumari

3 PRESENTACIÓ

4 ENTREVISTAMARUJA ARAGONCILLO, directora del CEIP Bonavista

9 INICI DE CURSI LA SISENA HORA VA ARRIBAR...

12 EXPERIÈNCIES· EDUCACIÓ INFANTIL. Un poema dins una

capseta. Beatriz Pérez Seara, CEIP Sant Salvador

· EDUCACIÓ PRIMÀRIA. L’hort ecològic escolar del CEIP Mediterrani. Belén Zaragoza i Sentís

· EDUCACIÓ ESPECIAL. Programa d’estimulació global. Erica Fatsini Yagüe, M. Roser Cervera Farré i Gemma Romeu

Tabula

Núm. 3, febrer 2007

· Equip de redacció:

Equip del Centre de Recursos

del Tarragonès

· Coordinació:

Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès

[email protected]

· Impressió:

Formes Gràfiques Valls, SA

· Edició:

Inèdit Serveis Gràfics

· Dipòsit legal:

T-613-2005

· Número d’exemplars:

1.000

La revista Tabula no comparteix necessàriament les opinions expressades en els articles.

l’acudit de Farol’acudit de Faro

· EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. La formació en centres de treball. Tres mirades. Rosa Minguillón, IES Cal·lípolis

· INTERNIVELLS. L’humor a l’aula.

28 NOTÍCIES· Els serveis educatius al Tarragonès

· Obrim una finestra al Món. Josep Maria Calbet i Cassanyes, SES Sant Salvador

32 COLLITA PRÒPIA

34 A L’ESCOLA AMB... ORIOL GRAU, actor

37 A L’OMBRA DE... SHEILA SAMPIETRO TORIJA, mestra d’educació infantil (P5), CEIP Mare de Déu del Miracle

22

Tabula: pissarra de cera en la que els escolars de l’antiga Roma escrivien amb un punxó

33

E n els mesos transcorreguts des de l’aparició del primer número de Tabula hem assistit, entre la perplexitat i la inquietud, a certs moviments dins del nostre món educatiu que ens els hem de fer mirar, si més no, intentar esbrinar-los per saber de quin mal estem patint, o si

ben al contrari, ben portats aconseguim millorar la nostra escola i de retruc la nostra societat.

Que dins el món de l’educació-ensenyament estem caminant, no ho pot negar ningú, la sisena hora, la tercera hora de castellà, la remodelació dels serveis educatius i el seu decret, el trasllat dels Serveis Educatius del Tarragonès al Complex Educatiu, ... Però sabem exactament cap on anem?

Quan visitem la ciutat i el caminar se’ns fa feixuc, o no sabem per on hem d’anar per arribar al nostre destí, alcem la mà i aturem amb un senyal predeterminat el primer taxi que se’ns apropa, i si vol, s’atura i pugem. Aquí comencen els problemes, si al senyor taxista no li donem l’adreça o ell no la pregunta, no ens mourem del lloc, però tal com està el trànsit de ben segur que se’ns emportarà corrent amunt o avall, dreta o esquerra, segons estem situats. Cuita i corrent li diem l’adreça o n’escull una i “tira milles”, com se sol dir. Si nosaltres coneixem el camí i coincideix amb el que el taxi duu, sentim un agraïment i complicitat amb el conductor i fa que el viatge se’ns faci més agradable i tranquil·litzador, malgrat els semàfors, embussos... Si pel contrari no coneixem el recorregut o aquest no coincideix amb el seguit pel taxista, per qüestió de trànsit, d’obres, per qüestions d’inflar el taxímetre... i ens comença a donar tombs, i passar per llocs on ja havíem passat fent-nos perdre el temps i diners, el que passa es que ens malfiem de tots els conductors de taxis i preferim fer el nostre itinerari a peu, més llarg i fatigós però més segur, més barat i no tenim aquella mala sensació de ser de poble, amb tots els respectes als nostres estimats pobles.

Avui dia entendre’s amb el taxista no és un problema, tant sols hi ha d’haver una certa comunica-ció adequada i educada entre el viatger i el conductor i tothom content, i si el camí no el sabem ningú del dos, en els moments d’alta tecnologia que estem vivim, es connecta el GPS i de ben segur que fins i tot ens porta a la nova seu dels Servei Educatiu del Tarragonès.

Enric Martínez i TorrentsDirector CRP del Tarragonès

CAP ON ANEM?

entrevistaentrevista

MARUJA ARAGONCILLOMaruja Aragoncillo, directora del CEIP Bonavista, guardonat amb el Premi Catalunya Educació 2006 en la categoria de centres educatius

“Cuando empecé a ir al cole (hace más de veinticinco años) las aulas eran barracones prefabricados en un campo de algarrobos. Recuerdo que los padres, maestros y alumnos cortábamos la carretera y nos plantábamos delante del Ayun-tamiento para reclamar un centro digno.

Las peticiones fueron escuchadas y estrenamos el “cole blanco”. Recuerdo los profes que tuve y las directoras, sin laca en el pelo, pero sin pelos en la lengua. Un cole de barrio, sin uniforme pijo pero en el que me enseñaron mucho más que materias escolares. Aprendí a luchar para conseguir lo que se quiere, a compartir, a respetar, a convivir... A ser persona.

Hoy es mi hijo el que va al CEIP Bonavista. Nuevos tiempos, distinto edificio, pero el mismo espíritu, el de una escuela que se adapta, crece y evoluciona al mismo ritmo que la socie-dad.

Me emociona el premio otorgado. Que la labor realizada durante tantos años sea reconocida. Un premio más que ga-nado y un reconocimiento más que merecido. Enhorabuena.”

Carmen Serrano(carta al director publicada al Diari de Tarragona)

El CEIP Bonavista ha estat guardonat amb el Premi Cata-lunya Educació 2006 en la categoria de centres educatius. Està situat al barri de Bonavista de Tarragona, imparteix Edu-cació Infantil i Primària i, per les seves característiques, ha estat considerat com un centre d’atenció educativa prefe-rent. Va ser creat fa vint-i-set anys i actualment hi treballen 39 mestres i hi estudien 452 alumnes.

PARLEM AMB...

√ Rosalina Ponce

44

entrevistaentrevista

He quedat amb Maruja Aragoncillo, directora del centre, per parlar de l’escola i del premi. Trobo la Maruja pel passa-dís i em diu que m’esperi un moment, que ha d’ultimar uns quants temes. Espero al seu despatx, molt petit i, com tot el centre, ple de cartells, fotografies, notes i murals. Fins allí arriba el brogit de l’activitat quotidiana, un rumor suau de veus infantils. Arriba la Maruja i em dóna una revista editada l’any passat per commemorar els vint-i-cinc anys del centre. La fullejo i a la portada veig un muntatge de fotogra-fies, algunes una mica esgrogueïdes, que recullen moments especials de la història de l’escola: els diferents edificis, manifestacions de pares i professors, la granja i l’hort, una funció de teatre, una inundació, una nevada...

P. Des de quan ets al centre?

R. Crec que des del curs 1985-1986 quan encara Infantil era un claustre i estàvem als barracots.

P. I com a directora?

R. Primer vaig estar de directora a Infantil quatre anys, quan érem un col·legi a part; ara porto 6 anys. L’escola s’ ha anat configurant a la vegada que el barri. No sé si saps que, fa anys, la gent anava venint aquí i anava fent la casa allà on els semblava, no hi havia escola, i hi ha haver una gran lluita veïnal i van construir, quan els pactes de la Moncloa, un edi-fici on estava EGB, i a l’altre costat hi havia barracots on es-tava Infantil; jo sóc d’Infantil i vaig començar allí. En aquesta època la nostra revindicació fonamental va ser aconseguir una escola en condicions, que és aquesta. Fins llavors hi havia cinc línies de primer a vuitè i unes altres cinc només d’infantil (en claustres diferents); era un dels centres més gran de Catalunya. L’any 1992 van fer aquest edifici i es van ajuntar tots dos claustres. Quan va començar la reforma de la LOGSE van destinar el primer edifici a institut i nosaltres ens van quedar en aquest.

Nosaltres teníem majoritàriament escolaritzada la pobla-ció de Bonavista, ja que l’escola concertada, que abans era un patronat, només tenia una línia i no tenia Infantil; ara tenen dues línies i nosaltres unes altres dues. En aquests moments estem començant a tenir tres línies, a P4 i P5 i a 1r, però ara nosaltres escolaritzem l’alumnat que ve dels diferents llocs, encara en tenim d’aquí però majoritàriament acollim tots els nouvinguts. Per una part, bé, ja que és una riquesa de cultures, però estem veient que la tensió social del barri creix, i si l’administració no hi posa remei, ens quedarem... Jo penso que les dues escoles haurien de ser igualment receptives a l’alumnat nouvingut, totes dues es-tan mantingudes amb fons públics... I no ho dic per nosal-

55

tres, sinó per al barri, perquè aquests nens, després, fora de l’escola, hauran de conviure i jugar junts.

P. Per què creus que us han concedit el premi?

R. Penso que aquesta sempre ha estat una escola re-ferent, hi ha altres escoles de Tarragona que també han lluitat molt i serien mereixedores, però l’escola publica de Bonavista de sempre ha estat un puntal pel barri i això ha fet que durant un temps la implicació de les famílies dels alumnes fos molt gran. També els mestres hi han participat molt, històricament, molts estaven treballant en moviments socials. També va ser de les primeres escoles de barri que va començar la immersió total, el curs 1988-1989, cosa que no va ser fàcil, però que es va fer perquè es considerava que era el millor per a l’alumnat, però això no va ser entès per algunes persones i es van viure moments delicats...

Per altra banda, crec que ens han donat el premi perquè ens va proposar la inspectora i el director dels Serveis Terri-torials, que van creure que l’escola reunia els requisits ne-cessaris, especialment la forta implicació amb la comunitat i el treball pioner amb projectes d’innovació, català...

Ens vam posar molt contents, perquè era un reconeixe-ment a la trajectòria de l’escola publica de Bonavista; per-què, juntament amb les famílies, érem una pinya. Si feia fal-ta un mestre, ho deies a les mares i ràpidament les tenies a la porta de la Delegació; allí ens temien, als de Bonavista...

Sempre hem estat capdavanters en innovació, no només en el català sinó en tot. Calia buscar noves maneres de mo-tivar els nens, hem fet molta formació del professorat, molta elaboració de material propi (amb la col·laboració de les ma-res), tenim una AMPA que sempre ha funcionat molt bé i que encara funciona, tot i que ara el moviment associatiu a tot arreu ha anat baixant.

P. Hi ha menys coses per reivindicar potser?

R. Serien coses diferents... i també penso que els mes-tres estem una mica cansats i potser desencantats en aquest tema... Com t’ho diria, per exemple, el tema de la sisena hora ha estat un canvi molt important a l’escola, que ha generat polèmica ja que tothom no hi està d’acord, en-cara que hi hagi gent que estem a favor; jo personalment penso que al nostre barri no els va malament als nanos tenir un suport. Amb el que no estic d’acord és en la mane-ra com s’ha fet, ja que de la nit al dia no es pot canviar tot el sistema sense haver parlat amb els mestres, costa molt canviar les rutines consolidades, i no entro a valorar si és

bo o és dolent, sinó la manera com s’ha fet.. Hi ha moltes escoles en les quals els pares i els mestres s’han enfrontat per l’horari, i amb això s’ha de ser molt curós, perquè si es deterioren les relacions entre l’escola i la comunitat és un fet greu... a més dels problemes administratius i organitza-tius que hi hagi hagut...

Portes molts anys lluitant, deixant-te la pell aquí i de so-bte t’adones que per a l’administració no comptes gaire... I això de l’autonomia de centre, segueix sent una fal·làcia... Veus que la situació del barri ha canviat força, hi ha algunes famílies que passen de l’escola, que han millorat socialment i econòmicament i es pensen que ja no necessiten consell de ningú, de vegades hi ha conflictes, no molts, però sí sig-nificatius, pugen als nens confonent el que és l’afecte amb l’absència de límits i donar-los tot el que volen... Ara que tenim força recursos, hem reduït el nombre d’alumnes per aula, tenim més mestres, més ordinadors... i veiem que hi ha nanos que ni amb tots els recursos tiren endavant perquè les seves mancances vénen de casa i reflecteixen la seva problemàtica...

Quines coses et preocupen del futur?

R. El tema de la cohesió social, els nouvinguts, no per l’escola sinó pel barri. L’ambient s’està polaritzant, veus que els nanos, quan surten de l’escola, es troben en una situa-ció com de dues comunitats... Em preocupa que hi hagi dos models d’escola, no tant perquè siguin dos models sinó... L’administració s’hauria de preocupar que a tots dos models hi hagués el mateix percentatge de representació del que és el barri, la nostra escola té un 24% d’immigració... i estem treballant per aconseguir un pla d’entorn en el qual es com-prometi també l’escola concertada...

P. Com són les relacions entre les dues escoles? Hi ha col·laboració?

R. L’any passat vàrem començar a fer algunes xerrades per pares conjuntament. Però, la veritat, no tenim gaire rela-ció... La idea seria poder treballar junts, que l’alumnat estès ben repartit. Sí, és veritat, els pares poden triar, però a la

entrevistaentrevista66

P.

fi nosaltres seguim tenim la immensa majoria dels nouvin-guts i això implica diferents models socials. Si no fem una cohesió social quan els nens són petits, després no serà possible.

P. Quin tant per cent d’immigració tenen a l’escola concer-tada?

R. No ho sé exactament...

P. Aquest és el canvi més important que s’ha produït en aquests últims anys?

Sí, i també el canvi que ha comportat la millora del nivell social o econòmic, que ha pujat, però no quant a nivell cul-tural o de compromís o de valoració de l’escola i del treball dels mestres. És un fet general, però que s’accentua molt als barris; ara alguns pares només s’adrecen a l’escola per protestar quan hi ha un conflicte... L’administració tampoc no es preocupa de donar prou ressò a la feina de l’escola, es preocupa que l’escola treballi per l’educació vial, la salut, i vés a saber quantes coses més, tot; però després tot el que fem es queda aquí, no hi ha una continuïtat fora, un context on l’escola i la ciutadania participin junts...

A Bonavista només es fa català a l’escola, els nanos no veuen el model del català fora, al barri. Aleshores, com li han de donar importància? Arriben les festes i vénen els polítics i la majoria aquí parlen castellà... Això fa molt. Hi hauria d’haver un lloc on poder exposar a la comunitat les coses que han fet els nens, això crea molts lligams; als mitjans de comunicació el que més surt són les coses negatives de les escoles públiques. El nostre premi mateix, a la TV, només va sortir a nivell local a Comarques, i en canvi si hi hagués ha-gut alguna baralla tots els diaris i teles... Aquestes són les coses que s’han de cuidar i també nosaltres, eh!...

Les coses que es fan bé a totes les escoles, i que són la immensa majoria, s’haurien de potenciar i valorar... A l’escola es fan moltes coses, algunes potser no són gaire vistoses, però el més important de cada escola no són els plans d’immersió, els projectes d’innovació... El més important de l’escola és la feina diària, amb els nanos, amb les famílies... I els recursos no haurien d’anar lligats a projectes, el dia a dia de l’escola ja comporta molta feina... L’autonomia d’una escola l’entenc com poder utilitzar i optimitzar els recursos materials i de personal; que, nosaltres que coneixem les nostres necessitats, dins de l’escola tinguem la potestat de fer i desfer amb els nostres mitjans i després, quan calgui, o al final de curs, quan es valorem la trajectòria i els resultats d’aquesta organització, caldria deixar-nos una mica de res-

entrevistaentrevista 77

pir, de veure com ens ho fem. En resum, que l’administració tingui una mica més de confiança en nosaltres; normalment fem coses que no es valoren després... S’han canviat no sé quantes lleis d’educació i no sabem ni el perquè; pel que fa a l’assumpte de la sisena hora, a mi m’agradaria que es comencés a fer un estudi sobre això, què ha passat a les escoles en què s’ha aplicat, si ha pujat el rendiment i on, jo no sé si sí o si no... Normalment en un tema així el més ade-quat és fer una fase experimental, però no tot de cop; però, a més, cada centre és diferent i té necessitats diferents.

P. Projectes, projectes de futur.

R. El projecte més immediat que tenim és el del Pla d’entorn. Però dins a l’escola en tenim un que es diu Mira com sóc (en què treballem els sentiments, que estaria dins d’un altre projecte d’habilitats socials), un d’angles, també el tema de l’Agenda 21 (en col·laboració amb l’ajuntament) i algunes altres cosetes... Però el que jo vull que quedi clar és que el premi és un reconeixement al treball de tots els mestres, les mestres i AMPAS que han passat i que ara som a l’escola. De vegades sembla que hi ha mestres que

Les coses que es fan bé a

totes les escoles, i que són la

immensa majoria, s’haurien

de potenciar i valorar

entrevistaentrevista88

passen més desapercebuts, perquè no donen tant la cara, però aquests són els que fan la tasca de formigueta dins de l’escola, els que fan que tot rutlli, els que es preocupen dels nanos que no acaben de funcionar, ells són els que estan fent que tot això es faci possible. Gràcies a tots i a totes. P. I el premi, en què consisteix?

R. Ens han donat dotze mil euros, que encara no sabem en què els gastarem, un trofeu i un diploma. Ara te l’ensenyo, està a l’entrada...

Sortim del despatx i la Maruja em guia cap al rebedor de l’escola on, al damunt d’una taula molt ben guarnida i

envoltada de murals fets per a l’ocasió, es veu el premi, una petita (realment molt petita) i senzilla estatueta. Mentre me l’ensenya i em miro les fotos de l’acte de lliurament, entren un munt de nens i nenes en filera, saluden la Maruja amb molta familiaritat i a mi em miren amb certa curiositat. Aprofito per fer algunes fotos i m’acomiado de la Maruja, tot i que em sap greu no poder quedar-me a l’esmorzar de xo-colata amb xurros que hi ha avui gràcies a la cuinera. Quan surto de l’escola ja no hi ha grupets de mares xerrant pels voltants; només se sent un rumor que és la barreja de soroll d’obres i d’un trànsit suportable... Pel carrer algunes dones caminen carregades amb bosses de les quals sobresurten barres de pa segurament calent; és l’hora de posar-se a fer el dinar.

99

L’inici de curs aquest any ha estat profundament mar-cat per l’ampliació de l’horari escolar als centres públics de primària de localitats de població superior a deu mil habi-tants.

La implantació de la sisena hora, mesura inclosa al Pacte Nacional per l’Educació, signat el març passat per diferents agents socials, afecta des del mes de setembre uns dos-cents mil alumnes, el 80% del total, i ha requerit la incorpo-ració als centres educatius públics de gairebé tres mil cinc-cents mestres nous.

L’evidència de les dificultats no prou previstes en la dis-posició de professorat suficient per cobrir les baixes i permi-sos habituals i per estendre la sisena hora a tots els centres el curs vinent ha fet que el Departament d’Educació hagi anunciat la convocatòria de 6.140 places d’oposicions als cossos de mestres i professors el 2007 i la intenció de con-vocar-ne onze mil més fins l’any 2010.

No hi ha dubte que aquest increment de plantilla suposa una enorme inversió destinada també a reduir el nombre de docents interins (actualment un 24%) i cobrir el gran volum de jubilacions que es preveu per als propers cursos (unes set mil fins al curs 2010-2011). Aquesta mesura serà tot un nou repte per als centres educatius, que hauran de gestio-nar la incorporació sobtada de tant professorat nou, proba-blement amb molt d’entusiasme però no gaire experiència.

Quant a la sisena hora, els seus objectius ambigus, però sobretot la decisió força unilateral i precipitada de la seva implantació, va fer que aquesta fos acollida amb recel per un sector important del professorat. Arguments com que més hores de classe no impliquen necessàriament una millora en la qualitat, que el nostre promig d’hores lectives és similar al de la majoria de països europeus, que la mesura s’allunya de la idea de conciliació treball-família, que es torna al con-cepte d’escola contenidor...

Una petita mostra d’això es reflectia en l’enquesta que el mateix Departament d’Educació va incloure en el seu Butlletí d’Educació adreçat al professorat del 25 d’octubre passat. La resposta a la pregunta:

Creus que la sisena hora contribuirà a millorar els resul-tats de l’alumnat? va ser aquesta:

INICI DE CURS 2006-2007

I LA SISENA HORA VA ARRIBAR...√ Rosalina Ponce

Molt

Bastant

Poc

Gens

17 (2,59%)

41 (6,25%)

180 (27,44%)

418 (63,72%)

1010

Som a punt d’acabar el primer trimestre d’aquest curs i hem sondejat els centres educatius de la nostra demarca-ció per recollir les seves impressions. Vint-i-dos centres han contestat un qüestionari molt simple i obert, referit bàsica-ment a la valoració de les dificultats que han hagut d’afrontar aquest inici de curs.

SÍNTESI DELS RESULTATS

(en cursiva, reproducció textual)

QUANT A LA DATA INICI DE CURS

Tots els centres menys un es mostren en clar desacord amb la data triada per l’inici de curs.

Els motius són comuns:

La manca de temps real suficient per organitzar el curs amb bones condicions, la qual cosa ha fet que els equips directius i els claustres comencessin amb un estrès innecessari.

QUANT A LA VALORACIÓ DE L’INICI DE CURS COM A MILLOR, PITJOR O IGUAL QUE ELS ANTERIORS

La immensa majoria dels centres (19 de 22) responen que aquest inici de curs ha estat pitjor, alguns d’ells (6) ma-tisen que molt pitjor.

Els motius que amb més freqüència s’addueixen són de-rivats de la sisena hora:

Poc temps per a la planificacióManca de professoratRetard en l’arribada de mobiliariObres no enllestides al setembreManca d’informació sobre el servei d’acollida Atenció als

nens d’Educació Infantil amb germans a Primària amb dotació pressupostària insuficient

Dificultat extrema en la confecció dels horaris i la distribu-ció dels espais

Falta de previsió per part de les comissions d’escolaritza-ció

Massa mobilitat en el professoratDificultat en gestionar el desacord dels pares sobre la sise-

na hora obligadaMolta complicació en la gestió generalDiferent horari entre el professorat d’Infantil I PrimàriaDesaparició de la filosofia de la tutoria a Primària

QUANT A LES REPERCUSSIONS DE LA IMPLANTACIÓ DE LA SISENA HORA A NIVELL DE CENTRE

Els comentaris més freqüents:

La sisena hora ha afectat negativament a la coordinació general i interna del centre, hi ha menys permanències con-juntes, menys contacte i relació entre el professorat amb el que això comporta a nivell de comunicació, cooperació, convi-vència i bon clima.

S’ha hagut d’entrar a discutir qüestions que no s’havien discutit mai a Primària, com triar les tardes lliures, quines ho-res corresponen a cadascú, com s’atendran les tardes que hi hagi festes escolars, sortides, etc. si el tutor no hi és... en resum, l’ambient s’ha “secundaritzat”

Manca d’espais, sacrifici d’espais, adequació d’espais des-tinats a altres funcions

Més dificultats en la coordinació amb els serveis externs (EAP, LIC, CREDA...)

Augment de les hores de dedicació de l’equip directiuMoltes dificultats en les substitucions de curta duradaProfessorat nou arribat tard i de vegades no idoni per a les

necessitats concretes del centreMenys desdoblaments i menys atenció a la diversitat

QUANT A PRIMERA VALORACIÓ GENERAL DELS AVANTATGES I INCONVENIENTS DE L’APLICACIÓ DE LA SISENA HORA

AVANTATGES

Quan per fi arriba, hi ha més professoratS’acaba l’atur en la professióHi ha alguna tarda lliure per al professoratMés temps per poder incidir en objectius puntuals del cu-

rrículumRecursos més ajustats a les necessitatsL’actitud de col·laboració i l’esforç d’adaptació del profes-

soratMés descongestió als esbarjosAmb una bona gestió, bona organització, recursos i autono-

mia es pot donar un fort impuls a l’escola pública

La immensa majoria dels

centres (19 de 22) responen

que aquest inici de curs ha es-

tat pitjor, alguns d’ells (6)

matisen que molt pitjor

1111

INCONVENIENTS

La improvisació del DepartamentSensació de desorganització i desorientació entre el pro-

fessoratPer ser mestre i treballar en una escola val qualsevol, ara

ja no cal cap prova ni requeriment especialFalta de temps i condicions per a una bona coordinació, en

general, però sobretot entre Infantil i PrimàriaEmpitjorament de la comunicació entre el professorat, am-

bient enrarit al claustreEls alumnes no rendeixen prou les últimes horesDificultats en cobrir les substitucions de curta durada o les

baixesCanvi molt dràstic en la gestió, molta més complexitat, és

com una petita empresaDificultats en l’organització de sortides i festesInversió de molt més temps en la gestió per part de l’equip

directiuMalestar entre els pares i entre els mestres que no volien

la sisena horaHoraris molt complexosMassa professorat diferent que passa per l’aulaFalta d’espais per l’exclusiva o coordinacions, a les aules

sempre hi ha alumnesHi ha més mestres, per tant més grups, per tant es neces-

siten més espaisFalta de mobiliari adientProblemes logístics en un centre amb dos horaris diferents

(obrir i tancar portes, entrada i sortida de pares, saber on està un professor en un moment donat...)

Quan plou no es pot fer Educació Física; abans es feia la part teòrica, però ara ja no hi ha espai per fer-ho

CONCLUSIÓ

Vista la valoració feta pels centres, queda clar que han estat força importants les dificultats inicials afrontades pels

equips directius i professorat en la gestió de tot el volum de variables i complexitat que comporta la implantació de la sisena hora.

És de suposar que les dificultats referides a qüestions lo-gístiques i d’organització es vagin solucionant amb el temps i amb la correcció de les errades de previsió, però en els comentaris dels centres es detecten algunes preocupacions importants, tal volta menys visibles, però força significatives i que potser siguin més difícils de solucionar.

Els centres de Primària es caracteritzen, entre altres co-ses, per la importància que donen a la coordinació interna, a la cohesió de l’equip, a la comunicació entre professionals i a la relació molt propera amb l’entorn.

De les respostes al qüestionari es desprèn una profunda preocupació entre els docents per la impossibilitat dels cen-tres per mantenir aquest nivell de coordinació i comunicació interna, atès que ja no es donen les circumstàncies que ho afavorien, bàsicament: el fer de la coordinació una prioritat, tenir horaris comuns, compartir espais i temps adients.

Doncs bé, en aquesta conjuntura es plantegen algunes preguntes:

Com es resoldrà aquest desajust en la coordinació i co-municació interna?

Què, com i quan s’avaluarà en relació a la incidència de la sisena hora en la qualitat global del sistema i per extensió en les competències bàsiques dels alumnes?

Com s’afrontarà la necessària formació de tot el profes-sorat novell que a curt termini s’incorporarà als centres?...

Rosalina [email protected]

EDUCACIÓ INFANTIL

experiènciesexperiències

UN POEMA DINS UNA CAPSETA

Aquesta experiència ha estat realitzada en tot el cicle d’Educació Infantil al llarg de la meva trajectòria professional com a mestra, i també ha estat un material que crec força atractiu i que he ofert en els cursets com a formadora de l’ICE de Tarragona.

A l’etapa d’Educació Infantil els nens i les nenes estan in-creïblement oberts al món sensorial; per aquest motiu, qual-sevol aprenentatge perceptiu desperta la seva atenció, molt més si té una presentació atractiva i motivadora.

En aquesta edat, quan presentem una cançó l’acompanyem d’imatges o titelles, que ajuden a l’infant a memoritzar-la i reconeixer-la. Però, com a mestra amant de la poesia, re-conec que, de vegades, s’il·lustren molt poc els poemes, quan és molt més necessari recolzar una verbalització me-morística que no té música i que, moltes vegades, costen d’interioritzar.

A la recerca d’alguna idea efectiva en la qual es posessin en joc la manipulació i els sentits, se’m va acudir la idea de les “capsetes-poema”. Una capseta és un material que l’infant pot manipular i, amb ella, recitar el poema, tot inte-ractuant amb els elements que hi pertanyen.

Cal recordar que 3-6 anys és una etapa molt important en el desenvolupament del llenguatge i que qualsevol re-curs que faciliti aquesta tasca és benvingut. Molt més per a aquells alumnes que tenen dificultats, sigui d’expressió o articulació, sigui perquè l’idioma familiar és un altre, per ex. els alumnes inmigrants. Sense oblidar que la comprensió és més fácil tenint el poema a les mans.

√ Beatriz Pérez Seara, CEIP Sant Salvador

1212

Aquest joc, molt a prop de la poesia visual, permet no tan sols que l’infant memoritzi el poema, sinó que els especta-dors (la resta de la classe) segueixin l’actuació amb entu-siasme i, al mateix temps, també l’estiguin memoritzant.

L’aspecte estètic és molt important, ja que a partir dels elements plàstics es desplega el poema. És a dir, a partir de la imatge que els ulls llegeixen, les paraules han de sortir.

Per dissenyar la capseta, primer el mestre o la mestra ha de triar amb cura el poema, que sigui adequat al nivell en què es presentarà. Us recomano els llibres de poesia infantil d’autors actuals com Joana Raspall, Olga Xirinacs, Maria Beneyto... sense deixar de banda els nostres poetes de sempre com Jacint Verdaguer o Joan Amades (“Recull de poemes per a petits i grans”. Rosa Sensat).

Després cal disseccionar el poema, trobant així els ele-ments representatius. Aquests elements són els protagonis-tes de l’escenari de la capseta i, per tant, han de ser pocs, coneguts i senzills, per ser referents clars del poema. S’ha de buscar alguna mena de moviment o acció possible amb aquests elements, per tal que quan el nen recita el poema prenguin vida i el poema sigui narrat visualment.

Com crear aquest moviment? Hi ha capsetes de tota mena: amb un fil que puja o baixa un element, amb un fil que porta els elements d’un costat a l’altre, amb una pestanya que fa còrrer l’element, amb una finestra que s’obre, amb belcro que permet enganxar o desenganxar els elements, amb un forat per amagar o fer sortir l’element... o simple-ment sacsejant la capsa perquè els elements es belluguin.

Fins aquí seria només un material plàstic de suport lin-güístic, però els alumnes també poden construir la seva prò-pia capseta. Podem programar, doncs, un taller adequat al nivell o al grup classe, amb la tria del grau de dificultat de realització de la capseta.

Aquesta activitat plàstica té diferents pasos a seguir, amb la qual cosa necessitarem dues o més sessions. Cal de-manar una capsa de sabates als pares i així aprofitem per fomentar el reciclatge. Es pinta la capseta per dins i per fora amb els colors escollits, amb esponges o pinzells. Després punxem, retallem, enganxem, pintem... els elements prota-gonistes. Finalment procedim al muntatge que, en moltes ocasions, sobretot a P-3, necessita de la intervenció del mestre o de la mestra.

No ens hem d’oblidar d’enganxar el poema darrere de la capseta, per tal que els pares el puguin llegir. Els alumnes més grans, de P-4 i P-5, ja el poden escriure; si no tot, al-menas algunes paraules significatives. D’aquesta manera, aprofitem per treballar la lectoescriptura.

Aquesta activitat es pot fer en qualsevol moment del curs, amb motiu d’alguna Unitat de Programació, per exem-ple les estacions de l’any. Hi ha infinitat de poemes relacio-nats amb animals propis de la primavera: marietes, abelles, moixons... La tardor també ens porta fulles, pluja i cargols. Hi ha poemes molt bonics sobre peixos, estrelles de mar, barquetes... Els poemes de la nit s’il·luminen amb la lluna i les estrelles...

Una bona proposta és fer una exposició col·lectiva de to-tes les capses-poema treballades en cada nivell, i així donar a conèixer diferents poemes amb diferents dissenys.

A l’aula també podem tenir el “racó de la poesia”, on els alumnes tenen a l’abast les capsetes presentades en cada trimestre. D’aquesta manera poden recitar lliurement i recor-dar els poemes que van aprenent al llarg del curs.

experiènciesexperiències 1313

experiènciesexperiències1414

Qui diu que els poemes només són als llibres?

A continuació us presento els poemes treballats amb les capsetes:

L’amiga nit

Aquest matí trobo a la finestraun bocinet de nit.Es veu que s’ha perdut entre la plujai jo l’he recollit.

JOANA RASPALL

L’estrella es miravaa l’aigua del mar, onades de platala feien ballar.Un vespre va caurei al fons se’n va anarperquè la cridaval’estrella de mar.

“Marina” OLGA XIRINACS

“L’escarbat”

L’escarbat, malcarat,com s’amaga,l’escarbat, malcarat,com s’amaga al seu forat!

BOFILL, PUIG i SERRAT

La barca vermellaserà la primerai un vol de gavinesvindrà pel darrere.

“Marina” OLGA XIRINACS

Les germanes fullesAnaven al ball,Rialles per l’aireI els vestits daurats.

“Poemes de les quatre estacions” MARIA BENEYTO

L’abella

Abelleta volaper la farigola,abelleta volapel farigolar.

J. VERDAGUER

El cargol

Amb tres gotetes de plujaenganyaré el cargolperquè surti i tregui banyaencara que faci sol.

JOANA RASPALL

Les flors del camíEm fan cortesies,El gall matinerEm dóna el bon dia.

GUERAU DE LIOST

Beatriz Pérez


L’HORT ECOLÒGIC ESCOLAR DEL CEIP MEDITERRANI

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

“Hi ha un llibre obert sempre per a tots els ulls: la naturalesa.” Rousseau

Ens trobem en un moment en què la na-turalesa no és només una font per ser observada, tot el contrari, necessita des-pertar en cada ésser humà un respecte i un amor cap al seu entorn que el faci capaç de conservar-lo i de compartir-lo amb els altres de forma solidària.

Aquest article descriu l’experiència vis-cuda en un centre proper a nosaltres i que va decidir començar aquest projec-te amb la intenció de formar els futurs ciutadans amb l’esperit de viure amb la naturalesa, I no només amb el seu estu-di teòric.

Belen Zaragoza i Sentí[email protected]

CONTEXT

El CEIP Mediterrani és un centre d’atenció educativa pre-ferent del barri tarragoní de Campclar. L’escola és d’una lí-nia i té una ràtio de 200 alumnes, el 60% dels quals és d’ètnia gitana i un 30% nouvinguts de procedència majori-tàriament magribina. Hi ha, com en tots els centres de po-nent, una matrícula viva en constant augment. La tipologia de l’alumnat ens condiciona alguns factors que influiran en l’aprenentatge: alt absentisme escolar, manca de perspecti-ves acadèmiques, baix resultat en proves cb, no continuïtat a l’ESO, conflictes dins i fora de les aules...

Per tal d’intentar donar resposta a aquesta situació, s’elabora, en col·laboració amb entitats i institucions que treballen en el barri, el Projecte Mediterrani, que té com a principal objectiu afavorir l’èxit social i acadèmic dels alum-nes a través de processos d’integració i cohesió, així com vincular tota la comunitat educativa a l’entorn més proper.

En aquest context comprovem que la metodologia que s’adequa més als alumnes del centre és una metodologia activa on el fet d’aprendre és el resultat d’un esforç de conèixer i comprendre l’objecte que s’estudia: apropar-se a la realitat, observar-la, examinar-la, escoltar les explicacio-ns del professor, elaborar les conclusions dels altres, llegir textos sobre el tema... Si aquest és el concepte que tenim d’aprenentatge, cal acceptar que parteix necessàriament d’un contacte amb la realitat estudiada. Aprendre és obser-var un objecte, manipular, comparar, observar un fet, experi-

√ Remei Venrell

mentar, treure’n conclusions, relacionar-les, fer-ne judicis... A l’escola, l’observació es fa en companyia. És una observació que l’alumne realitza amb altres que comparteixen la mateixa tasca; en aquest sentit, el principal acompanyant és el mes-tre, ja que ell és qui dissenya les activitats d’aprenentatge, orienta el desenvolupament i dirigeix finalment la sistematit-zació dels resultats. Aquesta filosofia d’ensenyament vol ser l’eix fonamental en el nostre projecte educatiu.

HISTÒRIA DE L’HORT DE L’ESCOLA

Durant el curs 2002-2003 es decideix, en un claustre de professors, la realització d’un hort escolar. S’inicien contac-tes amb el centre d’educació ambiental La Sínia del Gaià per tal de portar a terme l’hort ecològic escolar. Prèviament, la direcció del centre havia fet intents d’emmarcar l’escola en el projecte d’escoles verdes, sense resposta positiva per part de l’administració. L’Hort de la Sínia ens presenta un projecte d’hort ecològic escolar que s’adequa a l’escola, a la tipologia dels alumnes i amb un pressupost sostenible.

Es presenta un projecte conjunt entre el CEIP Medite-rrani i l’Hort de la Sínia a la Conselleria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona, que l’aprova i acorda donar suport logístic en l’inici de la iniciativa. Durant els cursos 2003-2004 i 2004-2005, un cop muntat l’hort, l’escola es fa càrrec del manteniment i de la programació de l’hort amb els recursos de què es disposa.


Objectius generals de l’hort escolar

1. Intervenir en el procés educatiu dels alumnes, que complementi la tas-ca dels professors tot potenciant el coneixe-ment i el respecte vers el nostre entorn.

2. Oferir un espai i unes eines educatives que permetin als alumnes ser els protagonistes de l’activitat.

3. Facilitar cursets i tècni-ques pròpies de l’horti-cultura ecològica als pro-fessors del centre.

4. Despertar l’interès per l’estudi i la pràctica d’un ofici que, fins fa relativa-ment pocs anys, havia es-tat bàsic en l’economia.

OBJECTIUS-METODOLOGIA

Objectius de l’agricultura ecològica

1. Produir aliments de qua-litat nutritiva en suficient quantitat.

2. Treballar en la mesura del que sigui possible en un sistema tancat i dependre només dels re-cursos locals.

3. Evitar la contaminació que poden produir les tècniques agrícoles.

4. Mantenir una relació po-sitiva amb el medi natu-ral a tots els nivells.


LA VIDA DE L’HORT A L’ESCOLA

Són moltes les activitats que s’han anat realitzant en aquest temps i que creiem que han estat de qualitat i de gran riquesa per a tota la comunitat educativa. Des de la sis-tematització setmanal de la sortida a l’hort per cicles amb el repartiment de les tasques a realitzar (preparació del sòl , arranjament del bancals, sembra, reg, collita, etc.) fins al seguiment del procés a l’aula a través de fitxes de treball, fulls d’observació i registre, cerca d’informació, murals...

Enumerem algunes activitats que hem realitzat durant

aquest cursos relacionades amb l’hort, tot i que n’hi ha mol-tes més:

-Visita a un gran hort, l’Hort de la Sínia.- Els esbarjos a l’hort: hi ha voluntaris que, per torns, te-

nen cura de l’hort, el vigilen, el netegen, etc.- Festa de la “collita”: preparació de l’exposició de pro-

ductes per a pares, mares i representants oficials. -Petits projectes que es treballen a l’aula i que estan molt

relacionats o es complementen amb l’hort escolar, molts dels quals sorgeixen a partir de la motivació i l’interès que desperta l’hort: la flor, els insectes del pati, la vida de les plantes...

- Revista de l’escola: monogràfic de l’hort. - Preparació de mercadet amb els productes de l’hort.- Festa de l’amanida: els alumnes de Cicle Superior i els

de l’aula d’acollida preparen una amanida per a la resta dels nens del menjador amb les hortalisses recent collides.

- Treballs de plàstica, taller de plantes aromàtiques, taller de consum...

- Treballs de càlcul matemàtic (superfícies, pes...).- Estudi de les fases de la lluna.

REPTES PER AL FUTUR

Durant aquests anys també ens hem trobat amb certes dificultats; principalment la del seguiment de l’hort durant els dies no lectius, especialment a l’estiu, i que només po-dem treballar amb els conreus de tardor-hivern. Cada setem-bre ens trobem que hem de remuntar l’hort d’una temporada de guaret obligat i, sincerament, és una de les tasques més feixugues per a les mestres. Per aquest motiu hem iniciat contactes, a través del coordinador del pla d’entorn dels barris de ponent (recentment iniciat), amb l’associació de la gent gran de Campclar per poder vincular i establir una col·laboració profitosa per a ambdues entitats.

Un altre punt a millorar és l’assessorament. La comissió de l’hort escolar creu que, sense un assessorament extern, les tasques de l’hort són més dificultoses i de vegades re-

Les activitats de l’hort estan pensades per a tots els nens de l’escola. Cada cicle educatiu prepara la programació d’activitats sobre l’hort. Hi ha una temporalització tant per a les activitats com per a l’assessorament als mestres. El currículum que es treballa és global, encara que evidentment aprofundeix conceptes de l’àrea d’experiències, es realitza un treball de llengua, plàstica, matemàtiques, així com en temes transversals com l’educació ambiental, l’educació per a la salut i l’educació per al consum.

Al voltant de l’hort es poden realitzar un gran ventall d’activitats, ja que la dinàmica de l’hort permet treballar di-ferents temàtiques relacionades amb el medi.

Continguts de fets i conceptes- El sòl i els seus components.- El compost i la reutilització.- Funcionament de l’hort ecològic com a ecosistema.- Conceptes bàsics de producció agrícola.- Les feines del pagès.- El sòl com a organisme viu.- Fertilització orgànica, adobs verd i compostos.*- Rotació i associacions de cultius.- El clima mediterrani.- El control ecològic en plagues i malalties.- Importància ecològica de closos i tallavents.- Sistema naturals de depuració d’aigües residuals.- Energies renovables com a alternativa de futur.- El cultiu de plantes aromàtiques i la seva funció en

l’hort.- Els conreus de secà. Els arbres fruiters i els cereals.- El regadiu. Els fruiters i les hortalisses.

Activitats de procediments- Identificació de les hortalisses i les seves parts comes-

tibles.- Identificació de les plantes aromàtiques.- Utilització de les eines pròpies del pagès per tal de fer

les feines de l’hort.- Classificació dels insectes, cucs, etc. que anirem tro-

bant i les funcions que tenen dins l’ecosistema.- Utilització de fitxes, lupes, guies de natura...- Cerca d’informació sobre tots els temes relacionats

amb l’hort.

Continguts d’actituds, valors i normes- Col·laboració entre els alumnes a l’hora de treballar.- Respecte per l’entorn i els éssers vius que hi trobem.- Participació activa desenvolupant les tasques de

l’hort.

* Es desenvolupa al taller de reciclatge i compostatge del Casal Cívic per les tardes, dins del Projecte Mediterrani.


cauen en un cert voluntarisme. Així doncs, s’acorda demanar un assessorament extern tal com es va realitzar el primer any que es va treballar en l’hort. Hem iniciat la col·laboració amb el CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar). Aquest centre adequa l’hort al mètode de Gaspar Caballero i proposa un programa didàctic molt interessant.

No volem acabar sense dir que l’experiència de tenir un hort amb tot el seu esplendor a l’escola, un hort que sigui de tots, des del nen més petit de P3 a l’avi que viu al davant de l’escola, d’observar com s’estima i respecta dia i nit aquest tros de terra, és una experiència que no us podeu perdre i que, per tant, us encoratgem a portar-la a terme.

Remei Venrell Granados

Cap d’Estudis CEIP [email protected]

Altres centres de la nostra comarca també volen o han aconseguit aquest repte. Com per exemple el CEIP Santa Maria del Mar de Salou que per ter-cer curs consecutiu ho treballa amb una resposta d’experiència “molt gratificant, engrescadora i en-tenedora, tant per als nens com per als mestres, i una bona forma de viure les naturals de manera directa i activa”.

O també el CEIP les Eres de Creixell, que, amb la mirada projectada a conduir el seu centre a for-mar part d’escoles verdes, ha aprovat en el Con-sell Escolar la iniciativa de dur a terme aquest projecte d’hort escolar.

Tot centre pot comptar amb algun tipus de suport per part d’alguna entitat que estigui disposada a ajudar-los (Ajuntament del poble o ciutat, Dipu-tació, Departament d’Educació, Departament de Medi Ambient, associacions, voluntaris...) per dur a terme projectes d’aquest tipus.

Aquests van aconseguir-ho amb el suport de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament i tre-ballen amb l’Equip d’Educació Ambiental anome-nat Limonium, que ofereix serveis en l’ampli camp de l’educació formal i no formal.

L’hort escolar afavoreix el desenvolupament d’una metodologia activa basada en dos principis didàctics: l’aprenentatge constructiu i el signifi-catiu. Moltes escoles (amb un entorn que els ho permeti) de ben segur que s’han plantejat alguna vegada fer un hort a la seva escola. Doncs apa! Si tens la sort o el suport de comptar amb una ajuda exterior, és només qüestió de posar-s’hi!

“Centenar d’idees genials tancades en una caixa són menys profitoses que una simple idea porta-da a la pràctica.”

Colectivo Turcón-Ecologistas en Acción, 2004


El Programa d’Estimulació Global (PEG) con-sisteix en una planificació i programació d’activitats destinades a treballar de manera global amb l’alumne i es basa en la teoria que cadascú es desenvolupa i aprèn a un ritme diferent i des d’una situació de partida par-ticular, amb unes necessitats específiques; per tant, el treball dels professionals s’ha de plantejar sempre des d’aquesta perspectiva.

EDUCACIÓ ESPECIAL

PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ GLOBAL√ Erica Fatsini Yagüe

√ M. Roser Cervera Farré

√ Gemma Romeu


• Reconèixer i seguir la seqüència d’una sessió (ritual d’entrada, fase principal i de sortida).

• Reconèixer progressivament els sentiments i les emo-cions que poden aparèixer en diferents situacions i adaptar la resposta emocional al moment en concret.

• Tenir cura del material i potenciar la seva autonomia en els hàbits d’higiene.

Les sessions es realitzen a la sala de psicomotricitat o a la de fisioteràpia, i, en els casos que es creu convenient, al pati de l’escola.

Treballem conjuntament durant les sessions amb el mes-tre-tutor i educador de les aules.

Les sessions s’organitzen al voltant dels següents as-pectes:

• Estimulació tàctil i massatge.• Relaxació.• Estimulació sensorial (olfactiva, gustativa, visual i audi-

tiva).• Conte motriu.• Jocs cooperatius i de relació.

El Programa d’Estimulació Global (PEG) es va començar a aplicar a Sant Rafael durant el curs 2003-2004.

Fins a arribar al PEG, es va passar per una fase prèvia. Inicialment, el servei de fisioteràpia va engegar un treball amb els alumnes de les aules de Primària Adaptada i amb els alumnes amb transtorn greu del desenvolupament, on se seguien les directrius de l’Estimulació Basal d’Andreas Fröhlich. Els resultats van ser molt satisfactoris, però com sempre amb aquest tipus d’alumnes s’ha d’anar una mica més enllà per tal de seguir potenciant la seva evolució física, psíquica i emocional. En aquest punt, el servei de psicomo-tricitat i el servei de fisioteràpia vam decidir crear conjun-tament un programa que, seguint les directrius ja iniciades amb l’estimulació basal, pogués aportar quelcom més als nostres alumnes. Així va sorgir el Programa d’Estimulació Global.

Actualment el PEG dóna resposta a les necessitats dels alumnes de les aules de Primària Adaptada, Transtorns Greus del Desenvolupament i Programa de Transició a la Vida Adul-ta. Tots aquests alumnes tenen en comú un transtorn més o menys acusat en el seu desenvolupament i una major o menor afectació motriu-cognitiva i afectiva. I el currículum que segueixen en aquestes aules és objecte d’adaptacions força o molt significatives.

Les quatre àrees principals que es treballen en el PEG són la cognitiva, l’emocional, la motora i la social.

Tenint en compte això, els objectius generals del Progra-ma d’Estimulació Global són:

• Progressar en el coneixement i el domini del seu cos i de les seves possibilitats.

• Promoure la seva autonomia.• Afavorir el grau de seguretat afectiva i emocional, per

tal de formar una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

• Potenciar el desenvolupament psicomotriu de l’alumne.

A nivell més específic, volem aconseguir el següent:

• Afavorir i millorar la relació nen-nen i la relació nen-adult.

• Potenciar l’experiència social de cada alumne al treba-llar tant en grup homogeni com heterogeni.

• Donar-los eines perquè es coneguin ells mateixos, amb l’ús de l’experiència corporal, visual, auditiva, tàctil, gustativa i olfactiva.

• Afavorir el desenvolupament motriu i l’organització tem-poral i espaial.


Per cada sessió seguim la següent pauta:

1. Objectius a aconseguir en cada sessió.

2. L’activitat a realitzar, que queda desglossada en dife-rents parts.

• Ritual d’entrada: on els alumnes entren a l’aula, ens saludem, es treuen les sabates, llegim les normes de comportament i els expliquem l’activitat.

• Relaxació inicial: es pot fer de diferents maneres, amb la finalitat d’introduir-nos en l’activitat d’una manera tranquil·la.

• L’activitat pròpiament dita: cada setmana té una temàtica diferent (massatge, relaxació, conte mo-triu...).

3. La valoració final de la sessió. Té dos aspectes ben diferenciats:

• La que fem amb els alumnes. Ens adaptem al seu nivell de comprensió i d’expressió per valorar com s’ho han passat, què és el que més els ha agradat i quin comportament han tingut.

• L’altre aspecte és el nostre treball. En el full de va-loració de la sessió anotem els alumnes assistents, com ha anat tant l’entrada al servei, com la relaxa-ció, la realització de l’activitat com a grup classe, i els aspectes que més ens hagin cridat l’atenció d’algun o alguns alumnes a nivell individual. Aques-ta valoració ens ajuda a veure l’evolució tant a nivell individual com en grup dels diferents alumnes i a te-nir en compte aquells aspectes que podem millorar en properes sessions.

PRESENTACIÓ D’UN CAS:

Un alumne amb diagnostic d’autisme. Durant aquests tres anys de treball amb el Programa d’Estimulació Global ha experimentat una evolució molt positiva. Ho destaquem en els següents aspectes:

- Al principi, quan sabia que havia de venir a la sessió baixava des de la seva aula fent sorolls de protesta. Actual-ment baixa tranquil i al costat dels seus companys d’aula.

- Inicialment, durant el ritual d’entrada li costava entrar a l’aula estant a les fosques i treure’s les sabates; es feia pre-gar. Ara només entrar a l’aula s’asseu, es treu les sabates i s’espera assegut al banc fins que expliquem l’activitat.

- La fase de relaxació era un autèntic sacrifici per a ell, no

suportava la foscor ni estar estirat o en contacte amb cap adult; ell volia fer la seva, com estar assegut movent el cos lateralment, fent ecolàlies i estant a l’altra punta de la sala. A poc a poc, i amb molta paciència i insistència -sempre ha estat el mateix adult qui ha reconduït la situació-, ara la seva actitud és totalment diferent. No li fa por la foscor, s’estira a terra, sap estar en silenci, necessita tenir una paret a prop i abraça i es deixa abraçar per l’adult.

- Durant l’activitat encara li costa participar voluntària-ment, però en animar-lo i anar-lo a buscar hi col·labora breu-ment. Anteriorment mai no estava assegut en rotllana al cos-tat dels seus companys.

- La seva manera de ser també ha experimentat una evo-lució positiva; ara és més afectuós, fa petons (més o menys interessats, segons la situació en què es troba) i és capaç d’ajudar o anar a buscar el company de classe més limitat físicament.

Erica Fatsini Yagüe Psicomotricista del CPEE Sant Rafael

fins al juny de 2005Actual MEE del CPEE Sant Jordi

Diputació de Tarragona

M. Roser Cervera Farré Fisioterapeuta del CPEE Sant Rafael


Gemma RomeuPsicomotricista del CPEE Sant Rafael



EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

√ Rosa Minguillón, IES Cal·lípolis

LA FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL

TRES MIRADES

La FCT són pràctiques a l’empresa que realitzen els alum-nes d’ensenyaments secundaris, mitjançant un conveni de col·laboració que subscriuen els centres i les empreses. Aquestes pràctiques formen part del programa formatiu dels cicles formatius i permeten als alumnes:

• El coneixement del món laboral i de l’empresa.• La possibilitat d’estar en contacte amb la tecnologia

més avançada.• Completar la seva formació professional, per tal de ca-

pacitar-se per a la seva incorporació al treball.• L’obtenció d’una formació adaptada a llocs de treball

específics.• L’apropament a la cultura d’empresa.• L’experiència en la realitat del món del treball.• L’inici del seu historial professional acreditat amb el

quadern de pràctiques.

La durada de la formació pràctica en centres de treball és la que estableixi el currículum de cada cicle formatiu, i oscil·la entre les 300 i les 700 hores aproximadament, organitzades en una assistència de 4 hores diàries si es compaginen les pràctiques amb l’activitat en el centre, o bé de 7 hores diàries si es fan de manera intensiva.

Es poden fer pràctiques a totes les empreses i orga-nismes que, afiliats a alguna cambra de comerç o a algun col·lectiu empresarial, hagin formalitzat un conveni-marc de col·laboració amb el Departament d’Educació.

El seguiment de la formació pràctica dels alumnes en els centres de treball es realitza des del centre mitjançant els tutors de pràctiques professionals; des de l’empresa, on una

persona responsable (tutor d’empresa) es coordina amb el tutor de pràctiques professionals del centre educatiu; i des de l’Administració, a través del Servei de Relacions Escola-Empresa, que s’ocupa d’autoritzar els convenis i donar el su-port necessari per fer el seguiment d’aquestes pràctiques.

Cal destacar l’existència del quadern de pràctiques que l’escola dóna a l’alumne, i que ha de portar durant la realització de les pràctiques; inclou totes les dades de L’escola, l’empresa i l’alumne, i també les certificacions de matriculació, horari, durada i assistència, com també el Pla d’Activitats, els comunicats quinzenals i l’avaluació de les pràctiques que realitza a l’empresa. Aquest quadern queda en possessió de l’alumne així que ha finalitzat el conveni, i li serveix com a currículum de la seva primera experiència en el món del treball.

Com viuen aquesta experiència els alumnes? Com en fan el seguiment els tutors? Què en pensen les empreses?

Es poden fer pràctiques a totes les empreses i organismes que, afiliats a alguna cambra de comerç o a algun col·lectiu empresarial, hagin formalitzat un conveni-marc de col·laboració amb el Departament d’Educació


ALUMNES

Dues alumnes de l’IES Cal·lípolis, Lídia Arbós, de vint-i-quatre anys, i Sofia Janet, de divuit, estudiants del Cicle Formatiu de Cures Auxiliars d’Infermeria, comparteixen amb nosaltres les seves impressions sobre la seva estada de formació a l’Hospital Sociosanitari Santa Tecla Llevant.

Ambdues han realitzat les pràctiques al llarg dels mesos de maig, juny i juliol, estructurades en jornades de quatre o set hores. La feina que han portat a terme durant aquest temps ha consistit en: repartir el menjar, fer la higiene dels pacients, prendre les temperatures i pressions, realitzar can-vis posturals en els malalts, buidar les bosses de diüresi, canviar cunyes i ampolles, reposar material, posar enemes... i anotar absolutament tot el que fan. Totes dues estan d’acord en valorar com a molt bona l’acollida del personal del centre i com a molt positiva i enriquidora l’experiència.

La Lídia ens comenta: “El sociosanitari és una planta del centre que es divideix en dues ales: a l’ala A es troben pa-cients més independents, que no necessiten tant l’ajuda con-tínua del personal sanitari; a l’ala B es troben pacients enlli-tats que necessiten ajut constant... La veritat és que aprens moltes coses de cada pacient, ja que són gent d’avançada edat, que han viscut molt i que t’expliquen les seves vivències i anècdotes més gracioses... He après molt, tant a nivell d’una experiència totalment nova per a mi, com a nivell emocional, perquè em fa valorar més les coses i tenir més sensibilitat i tacte amb la gent... També he après que el procediment no és

el mateix el que fas a l’escola que el que realitzes al món la-boral, al món laboral canvia bastant... Després d’aquest temps de pràctiques em sento preparada per treballar...”

La Sofia ens explica un fet que la va impressionar: “Va ser un dissabte, amb un pacient terminal, quan vaig arribar al matí tenia 41º de febre, estava molt malament, portava oxigen. Quan jo passava pel passadís, la germana del pacient em va cridar i em va dir que entrés a l’habitació i li digués què li passava al malalt; en aquell moment jo no vaig saber què contestar: el pacient ja no respirava, havia mort, vaig sortir de l’habitació i vaig cridar a la infermera que va ser qui li ho va explicar a la germana... Els familiars es van posar a plorar i jo em vaig entristir molt... He après molt, ara penso les coses d’altra manera, sóc més comprensiva i més pacient; em poso al lloc de l’altra persona i després raono...”

TUTORA

La tutora de pràctiques de la Lídia i la Sofia, Montserrat Soronellas, ens explica la seva visió d’aquesta experiència:

P. Què implica ser tutora de pràctiques?

R. M’ocupo de planificar les pràctiques a les empreses dels alumnes dels quals sóc tutora. Un cop iniciades les pràctiques, realitzo el seguiment durant tot el període que


els alumnes estan al centre de pràctiques. I al finalitzar m’ocupo de la seva avaluació.

P. Què suposa fer aquest seguiment?

R. Durant els primers dies, veure com s’integren els alum-nes en els equips de treball, ajudar-los en possibles pro-blemes que poden anar sorgint durant tot el període, parlar amb els professionals que estan en els centres per valorar la incorporació dels alumnes, fer el seguiment dels procedi-ments que poden realitzar durant les seves pràctiques....

P. Com valores aquest període de pràctiques dins de la for-mació dels alumnes?

R. Crec que és fonamental perquè els alumnes puguin aplicar els coneixements que adquireixen a l’aula. En els es-tudis sanitaris és bàsica la formació pràctica que els alum-nes realitzen, ja que els proporciona l’oportunitat de tractar amb persones malaltes i saber com reaccionar davant de determinades situacions. També els ofereix l’oportunitat de poder veure cures i procediments que a l’aula taller és im-possible de realitzar, així com utilitzar determinat utillatge del qual no disposen els centres educatius.

P. Com responen els alumnes durant les pràctiques?

R. Els alumnes realitzen molt positivament la incorporació als equips sanitaris. El fet de sortir de l’ambient de l’aula i de la protecció dels professors els planteja un repte a nivell personal i educatiu molt interessant per a la seva formació.

P. I els professionals dels hospitals?

Crec que, al personal hospitalari, tenir alumnes al seu voltant també els planteja situacions que els enriqueix con-siderablement a nivell professional.

P. Quins problemes es plantegen amb més freqüència?

La manca de responsabilitat d’alguns alumnes a l’hora d’incorporar-se al món laboral, a causa de la seva curta edat; però cal remarcar que això es presenta en rares ocasions.

P. Creus possible una Formació Professional sense FCT?

R. Sincerament no, sense la FCT es perdria l’essència dels estudis professionals.

P. Consideres adient el nombre d’hores de pràctiques?

R. En aquest cicle crec que el nombre d’hores és força adient.

P. Com valores la possibilitat de visitar els hospitals per fer el seguiment de les pràctiques?

R. És bàsica la visita i el contacte del tutor de FCT amb el personal hospitalari; això ajuda el tutor a poder orientar i ajudar els alumnes en el bon desenvolupament de les seves pràctiques.

P. Veus alguna relació amb la FCT i la incorporació dels alumnes al món laboral?

R. Hi ha un nombre considerable d’alumnes que des-prés de realitzar les pràctiques es queden a treballar en els diferents hospitals. És molt gratificant com a professo-ra d’aquest cicle veure el gran nombre d’alumnes que en aquest moment formen part de la plantilla estable dels dife-rents hospitals de les nostres comarques.

P. Què milloraries de la FCT?

R. La FCT s’hauria de fer més tranquil·lament un cop apro-vats tots els cicles a l’aula, això crec que ajudaria als alum-nes a centrar-se més i a poder incorporar-se millor al món laboral.

PROFESSIONALS

Per últim, parlem amb Conxita Mas, cap d’Infermeria de l’Hospital Sociosanitari Santa Tecla Llevant.

En els estudis sanitaris és bàsica la formació pràctica que els alumnes realitzen, ja que els proporciona l’oportunitat de tractar amb persones malaltes i saber com reaccionar davant de determinades situacions


P. Amb quins centres col·laboreu amb la FCT d’alumnes relacionats amb el món de la infermeria?

R. Col·laborem amb l’Institut Cal·lípolis amb estudiants d’auxiliar d’infermeria; també amb l’Institut Vidal i Barra-quer, en la formació de pràctiques d’alumnes en formació d’integració sociosanitària; amb l’Escola d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili, amb alumnes d’infermeria; amb la Cooperativa Cerca, en la formació de treballadores fami-liars...

P. Col·laboreu amb algun altre sector?

R. Estem molt compromesos amb la formació sanitària i en aquests moments és la nostra prioritat.

P. Quan temps fa que acolliu alumnes de CAI de l’IES Cal·lípolis?

R. Aproximadament fa 8 anys.

P. L’edat dels alumnes condiciona la seva acceptació per part vostra o la dels pacients?

R. En cap moment, el personal que treballa en el nostre centre és fonamentalment jove, encara que també tenim gent més gran. Mai no hem tingut cap problema d’adaptació per l’edat, no és aquest un factor que influeixi a l’hora d’entrar en el nostre equip. El nostre personal, a més de professiona-litat, ha de desprendre alegria, vida i disponibilitat.

P. Quants dies solen trigar de mitjana els alumnes a inte-grar-se i actuar amb certa independència?

R. La integració dels alumnes depèn molt de cada alum-ne i del seu caràcter; normalment el període d’adaptació a l’equip és de dues setmanes, que és el temps que triguen a aprendre una mica el nom de tots els treballadors, els seus horaris i rotació.

P. Creieu que caldria millorar en algun aspecte la formació acadèmica dels alumnes?

R. En tota la formació acadèmica d’àmbit sanitari exis-teixen diferencies entre el que aprenen a l’institut i el que fan a les pràctiques, però pensem que això és de difícil solu-ció. Per aquest motiu, les pràctiques es converteixen en un element indispensable per poder entendre tota una sèrie de conceptes que a vegades ens poden semblar molt abstrac-tes dintre d’una aula.

P. Quins problemes se us presenten derivats de la FCT dels alumnes?

R. Per a nosaltres la formació és un element enriquidor per als nostres treballadors, ja que això fa que sempre po-guem estar reciclant-nos. És una grata satisfacció poder comptar amb alumnes en pràctiques.

P. Trobeu adient el nombre d’hores de pràctiques i la seva planificació?

R. Pel que fa a les hores de pràctiques, ens sembla co-rrecte, ja que permet que l’adaptació es faci gradualment. A més a més, pots anar avaluant i modificant aquelles àrees en les quals les estudiants poden estar més fluixes.

P. Quines coses podrien millorar?

R. L’única cosa que a vegades pensem és que els camps de treball per a una auxiliar d’infermeria són molts, i elles s’especialitzen molt només en un àmbit. Seria bo que durant totes les seves pràctiques poguessin veure diferents llocs.

P. Al final de la FCT, veieu els alumnes preparats per treba-llar?

R. Molt ben preparats per treballar. Només cal dir que bona part de la nostra plantilla d’auxiliar d’infermeria està integrada per auxiliars que es van formar aquí.

Rosa MinguillónIES Cal·lípolis

una ideauna idea

El sentit de l’humor és un element clau de l’aprenentatge des de la infància. Aprendre qualsevol competència o nou coneixement requereix un procés d’assaig i error i, en aquest sentit, el joc i la capacitat per riure dels desencerts propis és fonamental. L’humor facilita la comunicació i, per tant, també la comunicació educativa. Atrau l’atenció i redueix les barreres socials entre l’educador i l’alumne. La reducció im-mediata de l’estrès que s’aconsegueix pel fet de riure facilita el procés educatiu. La neuropsiquiatria ens diu que l’estrès bloqueja la capacitat d’aprenentatge. A més, l’humor afavo-reix la memorització i la retenció de dades. Un educador que insereix elements divertits en els punts clau d’una presenta-ció augmenta la probabilitat que els seus alumnes recordin la informació.

“Em teniu fregit!”, vaig cridar a la classe, ja al capdamunt de la meva resistència. “Amb patates”, va afegir un noi. Era veritat, però la seva intervenció em va fer canviar de canal i adonar-me’n d’una cosa certa: enfadar-se és inútil. L’únic perjudicat per una emoció negativa és el que s’enfada. Si algú em diu en aquell moment que el que necessito és més humor i riure, l’envio a pastar fang. I crec que farien el mateix els professors i professores que pateixen insults, amenaces o agressions, i que s’han d’enfrontar amb pares que defen-sen els seus fills del que sigui i com sigui. La societat ens envia a l’escola una tipologia d’alumnat diferent, impulsiu, agressiu, que té l’aparença i els diners com a valors su-prems. I de la televisió, millor que ni en parlem.

Però quan algú ens fa riure ens sentim millor. I com po-dem riure en una situació que se’ns presenta com a deses-perada? És qüestió de proposar-s’ho. El sentit de l’humor és complex, però en essència és la capacitat de veure, sentir i actuar d’una manera diferent a l’habitual; significa veure la vida d’una altra manera. Totes les coses tenen un punt de vista seriós i un altre d’humorístic. El segon és més difícil, però val la pena.

Un fet: “És injust, m’has suspès perquè em tens ma-nia!” Reacció: em diu injust i m’acusa, puc enfadar-me o no. Aquest “o no” és l’opció de l’humor. “És clar, tens raó. Véns quan vols, la teva nota més alta és un u, molestes a la clas-se, mai no has fet cap exercici, però per això jo mai no sus-penc a ningú, jo suspenc perquè tinc mania. Home... jo, si volgués aprovar no li diria aquestes coses al professor, però allà tu i la teva estratègia.” Això és un repte, el normal (més del mateix) no funciona. Anem a provar noves estratègies.

És bo enforcar primer l’humor cap a un mateix, com una qualitat personal que puc desenvolupar i que m’enriqueix en diferents àmbits (autoestima, capacitat d’observació, pensa-ment positiu, creativitat, capacitat de comunicació...).

APLICACIONS A L’AULA

L’humor no soluciona problemes. Si sóc un professor ne-fast, si no controlo, l’humor no m’arregla. Hi ha vegades que

2626

INTERNIVELLS

L’HUMOR A L’AULA

una ideauna idea 2727

l’humor és contraproduent, enfada més que relaxa. El sentit comú va per davant del sentit de l’humor. Si el grup és difícil, “no ensenyis les dents (somriguis) fins Nadal” o fins que controlis. No ens paguen per ser graciosos, però si vull mi-llorar, tenir menys problemes, una millor relació, comunicar més, l’humor i el somriure ajuden. Uns tastets:

• Com entro a la classe i saludo? Des de quina actitud? Vaig amb un ànim excel·lent i em trobo amb un caos, com ho afronto? A crits no. Amb el cap fred. Parlar fluixet. Sense perdre la calma. Escriure a la pissarra.

• De vegades, si arribo molt tens de la classe anterior, faig fer algun exercici en parelles per poder calmar-me. Respiro i em relaxo. Penso; no és per ells, és per mi.

• Com corregeixo? Amb normes consensuades tindré menys problemes. Correccions breus. Només amb ges-tos, millor. Lloa molt en públic, corregeix poc i en pri-vat.

• Classes actives, participatives. Aprenem millor si ens movem, si ens relacionem, si riem. Es troben més a gust, poden preguntar dubtes, no tenen por de semblar ignorants.

• Anècdota o història divertida diària, meva o seva. Molt curta, serveix per captar l’interès.

• Una actitud lúdica. “No estic parlant”, protestava un xerraire. “Perdona, jo et miro i et veig parlant, hauré d’anar a l’oculista.” Un altre dia: “L’oculista m’ha dit que hi veig bé, què estrany, no trobes?” Cada cop que ell tornava a parlar, em treia les ulleres, les netejava i obria molt els ulls. Aquell curs, cada cop que em treia les ulleres, la classe se’l mirava i somreia. Així ho vaig controlar.

• Despertar-los. “Qui ha entès això?, qui no ho ha en-tès?, a qui l’importa un rave? qui vol que ho deixem córrer i marxem?”

• Estàtues vivents per il·lustrar històries. O primer està-tues i després la història.

• Aprenentatge corporal (caminar, saltar, córrer, parar...).

• Als exàmens: “No saps res?, dibuixa”• Conrear situacions especials: jornades d’humor, di-

buixos, poemes, cançons, collages, acudits, concursos d’humor.... tot amb l’objectiu de desenvolupar el sentit de l’humor a l’entorn d’algun aspecte reflectit en un lema...

• A tutoria. Jocs de coneixement. Agrupar-se en funció d’un criteri (mes de naixement, per animal, pel·lícula, cantant, assignatura o actor preferit. Exercicis per afavorir l’autoestima, assertivitat, creativitat, ingeni, habilitats socials, posicionament davant de temes d’actualitat, intercanviar posicions, llistat de paraules de doble sentit, diàlegs absurds, canvis de lletres de cançons...

• Sempre a l’aguait per a la improvisació. Si estem atents, cada dia passen moltes coses a la nostra vida a l’aula i moltes ens poden donar l’oportunitat d’utilitzar l’humor i tots els seus beneficis.

Extret de l’article El potencial del humor y la risa en el aula, de Germán Payo, professor i director de Educahumor,

un projecte per desenvolupar i aplicar l’humor a l’aula.Aquest article forma part del molt recomanable Mo-

nogràfic “El humor en la escuela”, del número 364 de la revista Cuadernos de Pedagogía.

Per saber-ne més:

http://www.educahumor.com http://www.humorpositivo.com

CORONAS, M.: Con H de humor. Para leer y escribir. Mo-vimiento de Renovación Pedagògica Aula Libre.

EALES, S.: El libro del ecohumor. SM.FINN, J.: Cuentos políticamente correctos. Circe.

notíciesnotícies

ELS SERVEIS EDUCATIUS AL TARRAGONÈS

2828

El passat 23 de gener, el director dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona, Sr. Zacarias Henar, va convocar la totalitat dels professionals dels serveis educatius del Tarra-gonès (CRP, EAP A, EAP B, LIC, CREDA i C d’A) per comunicar el nomenament del Sr. José Diego Vargas com a coordinador del Servei Educatiu Integrat del Tarragonès, així com la nova ubicació del servei, al Complex Educatiu.

El procés d’integració dels serveis educatius va començar de manera experimental, a diverses demarcacions, el curs

2004-2005 i amb el temps s’ha anat generalitzant a gairebé la totalitat de les comarques, tot i que el decret que ha de regular el funcionament d’aquest servei educatiu integrat es troba encara en fase d’elaboració.

Segons el Sr. Henar, el trasllat a la nova ubicació es farà efectiu en un termini de tres mesos. Les dependències on s’instal·laran els serveis (CRP, EAP A, EAP B i LIC) estan si-tuades a l’extrem nord del Complex Educatiu, tal i com po-deu veure a les imatges.

notíciesnotícies 2929

Cada professional té una manera pròpia d’afrontar la seva feina, un tarannà particular que és una combinació de les habilitats i formació amb l’esforç d’adaptació al context concret on es troba. Això no només és enriquidor, sinó que pot ser molt útil a d’altres professionals.

Us oferim aquestes pàgines com un mitjà per compartir amb els companys i companyes tot allò que a vosaltres us ha resultat útil: experiències, idees, opinions, dubtes, refle-xions, etc. Podeu fer les vostres aportacions de diferents maneres:

· Podeu formar part de la Comissió de Redacció de la revista. Per això, només cal que ens ho feu saber amb un correu electrònic que contingui les vostres dades personals:

nom, nivell, àrea, adreça electrònica i telèfon de contacte. Us convocarem a la pròxima reunió.

· Podeu trametre un article elaborat. Ens el feu arribar en format word, d’un màxim de quatre pàgines a doble co-lumna, que inclogui títol, nom i dades de l’autor i un parell de fotografies de bona qualitat.

· Podeu enviar tota mena de suggeriments, notícies, contactes, propostes, etc.

Ens podeu trametre totes les vostres aportacions, sem-pre que ho desitgeu, a través de l’adreça electrònica [email protected], indicant “Tabula” a l’apartat que corres-pon a l’assumpte del missatge. Disposem de dues línies telefòniques (977 24 41 32 o 977 24 55 78) per atendre qualsevol dubte o consulta que ens vulgueu plantejar.

Esperem la vostra col·laboració!

notíciesnotícies

OBRIM UNA FINESTRA AL MÓN

Obrim una finestra al món! és el programa de ràdio esco-lar que emet l’emissora Tarragona Ràdio durant aquest pri-mer trimestre de 2007. És una iniciativa de la SES de Sant Salvador, en la qual participen alumnes i professors dels centres educatius de Sant Salvador dins del pla educatiu d’entorn.

A finals del curs passat es cregué oportú -dins d’aquest pla d’entorn- organitzar unes activitats de ràdio per tal de fomentar, per una banda, l’ús de les noves tecnologies i, en-sems, pels valors educatius d’expressió i comunicació, entre d’altres, que impliquen. El nostre alumnat, majoritàriament, no té com a llengua d’ús habitual el català. L’escolarització els ha permès posseir la capacitat lingüística, encara que només l’emprin de manera molt esporàdica. Aquesta activi-tat contribuiria en gran manera a la normalització lingüística de la llengua catalana en l’alumnat protagonista d’aquest nou repte radiofònic de comunicació.

Per haver desenvolupat diferents experiències de ràdio escolar a Valls i a l’institut del Morell, on amb el crèdit ti-pificat de centre vam emetre setmanalment al llarg de dos cursos escolars el programa Viatgem per la fantasia!, se m’encomanà tirar endavant aquesta engrescadora proposta. Al setembre, amb la col·laboració del Centre de Recursos, l’institut de Sant Salvador, l’Associació de Veïns i el coordi-nador del Pla educatiu d’entorn vàrem començar a perfilar el projecte. Per donar-li seriositat calia que es pogués concre-

tar i dur-lo a la pràctica en alguna emissora, s’havia de poder fer realitat: escoltar-se!

Us cop fet el primer esbós del projecte, vam exposar-lo a la direcció de Tarragona Ràdio. Cal dir que vam trobar una bona predisposició. Al principi -tímids nosaltres- plantejàvem la possibilitat d’elaborar uns tres o quatre programes, un per mes. La direcció ens demanà que féssim una proposta concreta i ho estudiarien.

Amb un grup reduït d’alumnes, en un crèdit variable, co-mençàrem a treballar-ho. Feren propostes de títols del pro-grama, de la temàtica a tractar, dels grups de treball... Era un grup de tercer d’ESO i es van centrar a donar a conèixer alguns països com Mèxic i la Xina, i un altre grup s’interessà pel Ral·li París-Dakar.

Al configurar la proposta definitiva, em semblà oportú po-der-la estendre a tot l’institut i ensems al CEIP Sant Sal-vador. La proposta trobà una favorable acollida. Cada curs de l’institut n’elaboraria almenys un. Els quatre programes inicials es convertiren finalment en una desena. Programes de mitja hora, prèviament enregistrats.

Quan estigué tot perfilat ho presentàrem a l’emissora. Total receptibilitat. Posàrem fil a l’agulla. S’allargaria tot el primer trimestre de l’any 2007. Calia, però, especificar el moment de poder gravar els programes. Aquí sorgí una

3030

√ Josep Maria Calbet i Cassanyes, SES Sant Salvador

notíciesnotícies 3131

petita dificultat. L’única possibilitat seria enregistrar-los els dissabtes al matí. Durant la setmana, l’emissora està molt ocupada per la ingent tasca d’elaboració pròpia. Ho vam ac-ceptar, conscients de les dificultats i limitacions que aquest horari representa per a l’alumnat i per al professorat.

Obrim una finestra al món! és el títol que finalment es concretà. Té molt simbolisme. És una invitació i ensems una realitat d’obrir-nos al món que ens envolta, amb un angle de visió ben ampli. Hi cap qualsevol realitat, tot ens pot enri-quir.

De moment, l’experiència és molt positiva. A l’institut es prepara el contingut a consciència. Els mateixos alumnes en són els veritables protagonistes. Se cerquen moments per preparar les diccions, les entonacions, fer assaigs que permetin una realització ben acurada. La ràdio té un element màgic. Cal aprofitar-lo al màxim!

Una realitat: la realització d’aquests programes és la de-mostració que l’èxit del resultat final és el treball en equip, la suma d’esforços individuals i sovint amagats. En els progra-mes que fins ara hem realitzat s’ha donat a conèixer Mèxic, Josep Carner i el Bestiari, el Ral·li Dakar, la novel·la Tirant lo Blanc, les Falles valencianes... i preparem un programa sobre la Xina i explicarem l’adopció de l’edifici del Pretori per part del nostre institut. També hi haurà dos programes elaborats pel centre de primària.

Els programes s’emeten els dimecres a dos quarts de quatre de la tarda i els diumenges a dos quarts de dotze del migdia. A més d’unes falques publicitàries que emet l’emissora, l’associació de veïns del barri ha editat uns vis-tosos cartells i uns programes de mà que s’han repartit per tot el barri i a tot l’alumnat.

En els diferents programes hi ha una varietat de plante-jaments i recursos. Hi podem trobar la part creativa, amb la recitació dels poemes inventats per companys de classe, la part dramatitzada de contes i rondalles ancestrals, resultats dels treballs de recerca, i en cada programa diferents en-trevistes. Setmanalment portem a l’estudi una persona del barri perquè parli de la seva associació, del seu col·lectiu, de la seva entitat. És la secció Obrim la finestra a Sant Salva-

dor. És la manera d’acabar cada programa. Primer obrim una finestra al món en sentit ampli i acabem concretant-ho en la nostra realitat més immediata.

Vull acabar aquest escrit agraint la col·laboració de l’alumnat, del professorat i de l’emissora Tarragona Ràdio, que han fet possible que aquesta activitat, amb l’experiència educativa que comporta, sigui una realitat. Gràcies a tots ells!

Josep Maria Calbet i CassanyesSES Sant salvador

Coordinador del programa radiofònic Obrim una finestra al món!

collita pròpiacollita pròpia

Què toquem avui? (Cristina Duran Salvadó)http://www.xtec.net/%7Ecduran12

Es tracta d’un conjunt d’arranjaments instrumentals i de percussió corporal, amb bases instrumentals en format digital.

Trobem en primer lloc un índex amb les obres, esco-llides a consciència perquè resultin motivadores per a l’alumnat. Els blocs que formen aquest repertori són els següents: música de cinema, música culta, música moderna i música popular.

A cada obra trobem, per exemple, en una obra de ci-nema: títol de l’obra, pel·lícula, compositor, veus, tona-litat... “Braveheart”: cançó (For the love of a princess), ens trobem amb la fitxa de la pel·lícula, la partitura, les diferents particel·les, una base i un arxiu midi.

Inclou, a més, una guia didàctica, una pàgina d’enllaços amb webs que es relacionen o poden comple-mentar-lo i finalment una pàgina de crèdits on l’autora es presenta i tens l’opció de contactar amb ella.

3232

Què cantem avui?(M. Rosa Sanahuja Montesinos)http://www.xtec.net/%7Emsanahu4/

Es basa en arranjaments vocals amb bases instru-mentals enregistrades. L’índex del cançoner consta dels mateixos blocs que en el treball Què toquem avui?: música de cinema, moderna, culta i popular.

Cada obra ens especifica el seu títol original i l’adaptat, informació sobre aquesta, compositor, nom-bre de veus i tonalitat. En cada cançó trobarem una fi-txa, una partitura en pdf, una base instrumental en MP3 i diferents arxius midi, en funció de quants se n’apliquin a cada cançó.

A la resta del treball trobem, igual que en el seu com-plementari, una guia didàctica, els crèdits i els enllaços per poder accedir a diferents webs relacionades amb aquest tema.

En definitiva, es tracta d’un parell de recursos molt elaborats i de gran utilitat, amb l’objectiu de fer viure i gaudir a l’alumnat la música d’una manera directa, en-grescadora i motivadora, a la vegada que s’aprofundeix en el coneixement del llenguatge i dels diferents estils musicals i es fomenta la integració en el grup, fent-los treballar d’una manera individual i col·lectiva, òptima per aconseguir un resultat sonor ric i complet.

Us presentem dues pàgines web que són resultat de dues llicències retribuïdes concedides pel Departament d’Educació el curs 2005-2006, a les professores Cristina Duran Salvadó i M. Rosa Sanahuja Montesinos.

Són dos treballs que es complementen i abarquen els dos grans blocs d’interpretació musical a les aules de músi-ca: la pràctica instrumental i la vocal.

La major part del repertori que es troba és comú, de ma-nera que es té l’opció que un grup de conjunt instrumental n’acompanyi un altre de coral.

collita pròpiacollita pròpia 3333

“Visquem la llengua! Engresquem la lectura! Recursos i experiències pedagògiques viscudes”

El llibre és un recull del treball entusiasta i inno-vador d’anys de docència del professor de llengua Josep Maria Calbet. La seva experiència docent, so-vint reconeguda amb els Premis Baldiri Reixac, apor-ta un gran ventall de possibilitats d’aplicació a l’aula, totes força imaginatives. A la primera part hi ha la proposta i el desenvolupament de diferents recursos didàctics amb les metodologies utilitzades i amb una diversitat d’exemplicacions. La segona part consta de la descripció detallada de disset experiències globals força motivadores i la tercera part és una miscel·lània d’experiències pedagògiques descrites de manera més resumida. El llibre, editat per Cosse-tània Edicions, s’acompanya d’un CD que recull totes les propostes.

√ Josep M. Calbet i Cassanyes

anem a l’escola amb...anem a l’escola amb...3434

ORIOL GRAUACTOROriol Grau, actor i director de

teatre tarragoní. Fundador i

director del Col·lectiu de Teatre

Necessari Trono Villegas (1989) i

membre del Ball de Dames i Vells

de Tarragona des de 1981.

Com a membre de l’empresa El

Terrat de Produccions SL, des de

l’any 1991 ha treballat com a actor

i guionista, a la ràdio i televisió (Al

ataque, Tot per l’audiència, Sense

títol I i II, Malalts de tele, La cosa

nostra, Una altra cosa...) i com a

director (Plats bruts, Moncloa,

¿dígame?) I col·laborador als pro-

grames La Ventana, de Xavier

Sardà, A vivir que son dos días,

Fet a Barcelona...

anem a l’escola amb...anem a l’escola amb... 3535

P. Quin és el primer record, la primera imatge que tens de l’escola?

R. Un grapat de canalla amb els braços creuats damunt del pupitre, dormint. Jo no dormia. Ho feia veure mentre es-piava la resta i descobria altres espies.

P. Què és el que recordes més d’aquell temps?

R. L’hora del pati. El plaer de jugar. Empaitar-se. Riure. El que menys m’agradava era assistir a classe. I odiava posar-me en fila.

P. En general, en tens un bon record, d’aquella època?

R. Sí. Tenia germans grans a la mateixa escola i em sen-tia molt a gust. Com es deu sentir el cosí del de Zumosol.

P. Com eres de petit, eres un bon minyó o potser una mica “peça”?

R. Diuen que era bon minyó, que deia que sí a tot i que en acabat feia el que em donava la gana. Com si fos un polític.

P. Tenies algun renom particular?

R. En plena època ye-yé, a la meva germana Núria se li va acudir canviar Oriol per Yole (Yolete en versió flamenca). A vegades encara m’ho diu. Grrr!

P. Recordes algun fet especialment, alguna anècdota que es pugui explicar?

R. Recordo un examen mèdic que ens van fer passar a l’escola. Va ser el primer cop que vaig veure l’esquelet d’un nen a través dels raigs X. A aquell nen li vaig agafar mania la resta de curs.

P. Què t’agradava més?

R. Disfressar-me, per damunt de tot. Pintar-me un bigoti, ficar-me un barret, unes arracades, el que trobés i imitar personatges.

P. I què era el que no t’agradava gens?

R. La classe en si. Em feia ràbia haver d’escoltar un dis-curs avorrit sense moure’m de la cadira, mentre podria ser al pati jugant. No m’agradava cap asignatura, tret de la mú-sica. Però només durava un hora a la setmana.

P. Algun mestre o mestra et va influir especialment?

R. Si, però pel cantó xungo. En primer lloc una tal Merce-des Pàmies, directora del col·legi i la dona que més bufeta-des m’ha pegat del món.

I després un tal José de Gregorio, mestre, i l’home que més m’ha atonyinat en ma vida. Ells em van convertir en el no-violent que sóc ara.

P. En aquell temps, què volies ser de gran? Ja et passava pel cap ser actor?

R. Vaig decidir ser actor als 12 anys, al llegir a la bibliote-ca de l’escola que era una professió remunerada i que hom s’hi podia guanyar la vida.

P. Què et sembla que et va aportar aquella època?

R. Les primeres experiències de treball en equip, tan útils en el futur. També, malauradament, una enorme sensació de pèrdua de temps durant les classes.

P. Conserves amics del teu temps d’escola?

R. Sí, uns quants. El més antic i estimat, en Fermí Fer-nàndez, amb qui compartim jocs teatrals des dels 7 anys. En fa 36, ja.

P. Hi ha algun llibre, alguna música, alguna olor, algun men-jar... que recordis lligat als teus primers anys d’escola?

R. En imprès, la revista Cavall Fort, que, un cop enqua-dernada, es convertia en l’enciclopèdia juvenil de casa. La música provenia generalment dels LP de La Trinca. L’olor, la de la colonia amb la qual em submergien cada diumenge. I el menjar han de ser els inmillorables canelons de l’àvia Conxita, dignes de gran restaurant.

P. Què hi ha en l’Oriol adult d’avui de l’Oriol petit que recor-des?

R. Les ganes de jugar. El plaer d’ajuntar-nos uns quants i fotre-la grossa. El que em diverteix canviar, disfressar-me. També la poca obediència a l’autoritat.

anem a l’escola amb...anem a l’escola amb...3636

P. Quines diferències creus que hi ha entre l’escola que tu recordes i l’escola d’avui?

R. No conec l’escola d’avui i no sé com hauria de ser la millor escola, però jo diria que, en essència, segueix tenint la mateixa funció d’ensenyar als individus les normes que per-petuin el sistema. “Tots en fila, tots al pati, tots a l’oficina, tots a l’atur!” No crec que passar 7 hores encaixat en el pupitre d’un barracó davant de la pissarra prepari persones lliures. Més aviat és l’entrenament de futurs treballadors que passaran 7 hores davant de la pantalla.

P. Des del teu punt de vista d’adult professional, què pen-ses que hauria de ser el temps d’escola d’un nen?

R. Penso que l’educació de l’escola ha de ser més partici-pativa i oberta i menys impositiva i dirigista. L’educació hau-ria de ser més un diàleg que un discurs. Hauria d’ensenyar a cooperar i no a competir. En definitiva, l’escola hauria de transmetre una educació per alliberar les persones i no pas destinada a ensenyar com s’han de sotmetre.

a l’ombra de...a l’ombra de... 3737

Avui, dimarts 14 de desembre de 2006, he quedat amb la Sheila Sampietro. La Sheila és una professora d’Infantil que va aprovar les oposicions aquest any i aquest curs és el primer que treballa en un centre tot el curs i jornada sence-ra. L’any passat només va fer unes quantes substitucions de pocs dies, o sigui que podem considerar-la com a professora novella.

He anat pel Passeig Marítim. El mar estava calmat, el sol enlluernava... una imatge preciosa que m’ha proporcionat una sensació de benestar. He arribat a l’escola CEIP Mare de Déu del Miracle i a la porta m’esperava la Sheila, tal com havíem quedat. Eren les 8:50 h del matí. L’ambient encara és calmat, no es veu aglomeració de nens, pares i cotxes. L’edifici és força gran. Suposo que el fet que els petits entrin per una porta diferent que els grans permet fluir aquesta calma. La Sheila i jo ens mirem, ens reconeixem (de fet, és la segona vegada que ens veiem). La seva cara mostra fred, i realment en fa.

Entrem al vestíbul, gran i amb decoració nadalenca. A la dreta hi ha un Betlem, a l’esquerra una taula de la campanya per a Càritas amb menjar al damunt. La Sheila em presenta la directora del centre, la Sra. M. Lluïsa Blanco, molt agrada-ble sota un posat que, francament, imposa respecte. Parlem una estoneta del que farem o millor dit què faré jo amb la Sheila, de la sisena hora... Em fa molta gràcia que em pre-gunti si sóc periodista. Jo li dic: “Nooo!” Sóc professora de música i aquest any treballo al CRP del Tarragonès i la meva visita és per a la revista Tabula del CRP.

SHEILA SAMPIETRO TORIJAMESTRA D’EDUCACIÓ INFANTIL (P5)CEIP MARE DE DÉU DEL MIRACLE

La Sheila i jo marxem a la seva aula. El passadís és im-mens. Hi ha uns quants nens esperant davant la classe: són els que es queden a la guarderia pel matí. A la porta hi diu: classe de les Margarides. És una classe de P-5. Entrem to-tes dues i els nens, i tots es posen la bata (Sheila inclosa). Sona la música, l’Imagine de John Lennon, i anem a buscar els nens a la filera de fora. Pel passadís ens trobem amb una professora del centre amiga meva, ex-companya d’un altre col·le, petons, què fas aquí?... però no puc estar gaire per ella perquè la Sheila ha de recollir els nens i no puc fer-li perdre temps.

Els nens entren amb tranquil·litat i es van posant la bata. Tots em miren i algun es presenta i pregunta com em dic:

√ Belén Zaragoza i Sentís, CRP del Tarragonès

a l’ombra de...a l’ombra de...3838

“Belén.” Un nen li diu a la Sheila: “Igual que la cançó de Nadal!...”

Entra una professora, l’Anna, i s’emporta uns quants nens a l’aula de suport. A mesura que es van arreglant, els nens es van asseient a terra al final de l’aula i de cara a la paret, on hi ha els racons de passar llista, del temps...

La Sheila apuja les persianes. Els nens ja estan tots asseguts, preparats per passar llista, però la Sheila primer em vol presentar. Els nens també es presenten un a un. M’expliquen il·lusionats que divendres van d’excursió al Chi-qui Park. M’assec a la cadira de la Sheila, que em diu que hi puc seure tranquil·lament, que segurament ella no s’hi podrà asseure en tot el matí. Passen llista, parlen del temps, canten una cançó... es nota que hi ha una complicitat entre els nens i la Sheila. Fa mitja hora que sóc a la classe i els nens ja ni s’adonen de la meva presència. Arriba una altra professora que fa suport a l’aula unes hores al matí. Els nens s’asseuen al seu lloc i comencen a treballar la fitxa del llibre de llengua. Posen el seu nom, piquen les síl·labes de les paraules de diferents dibuixos i les compten... Els nens estan atents a les ordres de la Sheila. Veig per la finestra un tros de pati, la part de davant de l’escola, arbres... i les cases de davant.

Mentre els nens treballen em fixo en l’aula. És gran, amb el sostre força alt. És un edifici antic. La decoració de l’aula és la d’una aula d’infantil: abecedari damunt de la pissarra, racons... La Sheila ens ensenya, a la mestra de suport i a mi, el regal que preparen els nens per al Nadal. És un àngel de cartolina amb la cara de cada nen.

Són les 9:40 h, els nens treballen amb tranquil·litat i la Sheila es posa a retallar gomets per fer matemàtiques a continuació. Em comenta que avui estan força tranquils, pot-ser perquè hi sóc jo, que normalment són més xerraires. Potser els he agafat en un dia ben treballador o inspirats.

El sol que he vist al mar al matí ja ha pujat una mica i passa damunt les cases del davant del col·legi i em toca als ulls. Molesta, però alhora és agradable. La Sheila va de tau-la en taula, observant com treballen els nens i espavilant els més xerraires. S’agrupen en quatre grups. Mentre explica alguna cosa a un nen, s’adona que un altre aixeca la mà per preguntar-li, i ella li diu que s’esperi un moment que l’atén de seguida, el que la crida també rep resposta... La Sheila està pendent de tots.

Aproximadament a les 10:00 h la Sheila reparteix els lli-bres de mates als nens que han acabat llengua. I els nens continuen treballant. S’obre la porta i entra l’Anna amb els nens que s’havia emportat pel suport. Marxa. Es torna a

obrir la porta i entra la professora d’Educació Especial, la Nemely i s’enduu uns nens. Els que acaben la feina es po-sen a esmorzar.

La Sheila ara va més atabalada. Els nens estan més alte-rats i ella, que no s’ha assegut en tot el matí, acaba d’ajudar els que encara fan la fitxa, mentre que el que ja ha acabat li pregunta si va a esmorzar, l’altre si va al lavabo... però ho porta amb una gran serenitat. S’obre la porta i és la meva amiga, la Carme, que no s’ha pogut estar de venir a veure’m. Parlem una mica, però marxa de seguida, perquè no vol “mo-lestar” en el treball que fem. Diu que s’ha canviat el pati i que parlarem després.

Uns nens treballen, altres esmorzen... la Sheila aprofi-ta per preparar àngels, mentre molts nens l’envolten, li fan preguntes, contemplen què fa... I ella, sense deixar la feina, està per a tots. Sona la música, és l’hora del pati. La Sheila els crida un per un i els treu al pati. Queden tres nens. Dos esmorzen i un acaba la fitxa de mates, amb l’ajuda de la Sheila. A l’hora del pati es queda a la classe per avançar feina. Li proposo d’esmorzar i em diu que no esmorza. Jo sí. Mentre esmorzo, la Carme m’ensenya l’escola i la seva clas-se. Al pujar al pis de dalt, m’adono de la vista tan preciosa que té aquesta escola: el mar, l’Amfiteatre romà...

Baixo i em quedo amb la Sheila, que encara està enfei-nada fins que sona la música i anem a buscar els nens. Ara l’ambient és diferent al de les 9:00 h. Diu la Sheila que els nens no solen venir molt abans de les 9:00, són força puntuals. En aquella hora tenen més fred i son i estan més quiets.

Entrem a l’aula i la Sheila posa música relaxant, d’indis sud-americans i ja els té preparada una fitxa de matemàti-ques damunt la taula. Mentre van acabant les fitxes, la Shei-la els les fa arxivar i els que han acabat es posen a jugar al racó de les joguines. Ara m’he fixat que al fons de la classe a la dreta hi ha muntat un Betlem.

a l’ombra de...a l’ombra de... 3939

Sona la música de les 12:00 h. Tots els nens reciten un poema de Nadal (assagen per al festival). La Sheila mostra alegria i ens comenta, a la mestra de suport i a mi, amb cara d’orgull: “Ja s’ho saben!” Uns nens marxen a dinar a casa i altres al menjador. L’acompanyo a treure els que se’n van a casa i una mare d’un nen la para per parlar-li. S’estan una estona, la Sheila atén la mare amb tranquil·litat, sense presses.

Tornem a l’aula. Ara ja estem soles i podem parlar de l’experiència com a professora novella. Havia fet substitu-cions, poques i molt curtes. Però “no t’hi impliques tant, simplement fas el que et manen i omples els dies que t’ha tocat substituir”, diu. Va aprovar oposicions enguany i llavors va saber que no tots tindrien plaça. Ella va tenir sort: era la 939 d’Infantil i li va tocar a Tarragona, la seva ciutat.

Diu que portar una tutoria comporta molta responsabi-litat, més de la que es pensava. Has d’estar d’acord amb la teva paral·lela, amb el cicle, has de portar un control de tot... Tens feina a l’hora del pati, feina a l’exclusiva, feina a casa...

Diu que ser mestra d’Infantil és molt més cansat del que s’esperava. Més cansat psicològicament que físicament, en-cara que no s’hagi assegut en tot el matí. A ella li feia il·lusió que li donessin P-3, li feia respecte la lectoescriptura. Però amb l’ajuda que rep de la seva paral·lela ho porta força bé. La Sheila està molt contenta amb aquesta escola, creu que no ha tingut sort només perquè li donessin la plaça a Tarra-gona, on pots sortir al migdia i desconnectar una mica, per emprendre la tarda més tranquil·la. Treballa amb llibres, en-cara que ella no en sigui partidària. Li agradaria també tenir més racons i fer més tallers però com que la classe és nova (està desdoblada aquest curs) té molt poc material, a part de temps. La sisena hora d’aquesta escola es fa de 12:00 a 13:00 h i, de moment, funciona força bé. Tots tenen una tarda lliure però les d’Infantil, a part, han de fer una hora de reforç; la Sheila, exactament una hora a Cicle Mitjà.

Li pregunto què en pensa dels professors novells. La Sheila té clar que els avantatges d’un professor novell són les idees, estan més engrescats amb la feina, tenen més il·lusió... perquè no estan cansats. L’únic inconvenient, a di-ferència dels que són veterans, és l’experiència, que és molt important. “Jo, sense la meva paral·lela, m’espavilaria, és clar, però em costaria més”, diu la Sheila.

Li pregunto com és el contacte amb els pares, al veure-la tant jove (la Sheila té 24 anys, és jove, però encara ho sem-bla més del que ho és). Ella contesta que a la reunió que va tenir amb els pares, aquests valoraven que fos tan jove per les ganes i la il·lusió. De moment tot va molt bé, però

amb els pares hi ha de tot, això ho sabem tots. Al principi de curs tot és molt estressant: quan reparteixes els nens, qui se’n va amb qui?, qui amb l’autobús?, no coneixes les monitores, els perdré... Sheila diu que pregunta molt a la seva paral·lela, creu que es fa pesada i tot... però està molt agraïda. Al ser una funcionària en pràctiques, l’inspector ha de venir a avaluar-la, ha de tenir la programació feta amb or-dinador. També l’avalua la directora i la paral·lela, que és la seva tutora de pràctiques. “La nostra feina és molt bonica, els nens t’ho agraeixen molt I, si estàs per ells i els mostres carinyo, t’estimen moltíssim i tu a ells”, comenta la Sheila. És la sensació que he tingut tot aquest matí a la classe.

Anem al despatx de la directora i parlem una mica de l’escola. La M. Lluïsa explica que abans aquesta escola era la Escuela Normal de Magisterio. És un edifici dels anys cin-quanta i com a Colegio Público de EGB a principis dels anys setanta. Actualment una part de l’edifici s’ha desafectat per fer l’escola bressol municipal del Miracle. La ratio per classe és aproximadament de 22 alumnes, i al col·legi hi ha 295 alumnes. Compten que arribaran a la doble línia. La direc-tora diu que són en un lloc privilegiat, bon ambient, col·legi familiar... així, confirma, és com ho defineix la gent.

Crec que passen una mica de les 13:00 h i la Sheila diu de marxar. Surto del despatx a acomiadar-me’n. M’ha reco-negut que ha estat una mica nerviosa. Tenir una persona observant el que fas...

Entro al despatx de la directora i li pregunto pel seu punt de vista sobre els professors novells. La resposta és molt clara: “No ho dic ja per la Sheila, sinó tot el professorat nouvingut han tingut una bona incorporació a l’escola, s’han integrat a nivell personal i professional... en definitiva, molt bé.”

M’acompanya fins a la sortida i surto de l’escola. Com ja havia dit la directora, estem en un lloc privilegiat, i té tota la raó. Sortir de l’escola i contemplar l’Amfiteatre romà... sense paraules!

Belén Zaragoza i Sentí[email protected]

CRP del Tarragonès

Aquesta és la tasca del teu Consell Comarcal.Donar suport a tots els veïns del Tarragonès

i arribar allí on els municipis tot sols no ho poden fer.Per això, amb els més petits hi tenim les atencions més grans

i amb tots plegats sumem forces.

Des del Consell Comarcal del Tarragonèscada dia treballem amb tu.

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈSCarrer de les Coques, 3 - 43003 TARRAGONA

Tel. 977 244 500 - Fax. 977 244 513

Amb els més petitshi tenim les atencionsmés grans…

tabula 3

Documents