tabula 1

3 PRESENTACIÓ

4 ENTREVISTACHARO BARRIOS, directoradel Departament de Pedagogia,i JACKY VERRIER, vicedegà de laFacultat de Ciencies de l’Educació i Psicologia de la URV

9 EXPERIÈNCIES

· LLAR D’INFANTS. Espai familiar. Llard’Infants Yoni

· EDUCACIÓ INFANTIL. Els avis fan demestres. Col·legi Sagrat Cor

· EDUCACIÓ PRIMÀRIA. Tallers dePlàstica:diferents formesd’aprendre. CEIP L’Agulla

· EDUCACIÓ ESPECIAL. Musicoteràpia.Escola Solc

· ESO. L’Aula Oberta. IES Constantí· ESO. La Guerra Civil. Records d’una

època. IES El Morell· FORMACIÓ PROFESSIONAL. Expotècnic. Un

recurs d’orientació. Equipd’Orientació

· FORMACIÓ PROFESSIONAL. El 8 de marçtreballem. IES Cal·lípolis

· BATXILLERAT. Habitatge bioclimàtic.IES Cal·lípolis

logo revista

Tabula

Núm. 1, setembre 2005

· Equip de redacció:

Manuel Castaño

Enric Martínez

Blanca Mas

Josep M. Minguella

Rosa Minguillón

Rosalina Ponce

Joan Andreu Torres

· Coordinació:

Centre de Recursos Pedagògicsdel Tarragonès

[email protected]

· Impressió:

Formes Gràfiques Valls, SA

· Edició:

Inèdit Serveis Gràfics

· Dipòsit legal:

T-613-2005

· Número d’exemplars:

1.000

La revista Tabula no comparteixnecessàriament les opinionsexpressades en els articles.

l’acudit de Farol’acudit de Faro

· FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES.Aprendre al centre Penitenciari.Centre de Formació de PersonesAdultes Pau Casals

34 INFORME

· II Trobada de Mediadors

37 HEM LLEGIT...

38 UNA IDEA

· INTERNIVELLS. Un mercat d’intercanvial centre

40 NOTÍCIES

41 COLLITA PRÒPIA

42 A L’ESCOLA AMB...

XAVIER GRASET, periodista

45 A L’OMBRA DE...

PAU TORRENTS, assessora LIC

Detall del Col·legi Sant Rafael,on està ubicat el Centre de Recursos

Pedagògics del Tarragonès

22

Tabula: pissarra de ceraen la que els escolars de l’antiga Romaescrivien amb un punxó

M’agradaria que aquestes paraules de presentació de la revista Tabula, la nostra revista,la revista de tots els docents del Tarragonès, presentació que faig en nom de tots elscompanys que han intervingut en la seva realització, representin un missatge d’alè

per a totes les persones que col·laboren en aquesta lloable empresa de tirar endavant unapublicació que ens serveixi com a eina i alhora ens refermi com a docents. Ens hem de felicitartots plegats per veure complert un vell i anhelat desig d’aquest CRP.

Aquesta revista vol ser —esperem que així sigui— un petit ajut per als responsables de l’educacióde les nostres contrades. En primer lloc perquè, com sempre, la comunitat educativa està immersaen la tasca de renovar i millorar la nostra societat mitjançant l’escola, tasca que avui dia es farealment complicada. La tasca docent de qualitat necessita l’estímul i, al mateix temps, un vehicled’expressió d’aquest tipus de publicacions que són nuclis de divulgació del treball quotidià alsnostres centres docents i autèntics encreuaments de comunicació i intercanvi cultural i didàctic.

En segon lloc, una revista sorgida directament del camp d’activitat dels mateixos centresrepresenta una aportació de primer orde dins del més extens àmbit de la docència i l’educació entots els nivells i entre els diferents nivells, des de llars d’infants fins a l’ensenyament de personesadultes, passant per infantil, primària, ESO, formació professional, batxillerat; doncs, de l’afanyd’innovació pedagògica, de la construcció i experimentació de models didàctics, de l’anàlisi críticadel fenomen educatiu, de les noves propostes d’organització i gestió dels centres... en poquesparaules: de la investigació en matèria d’educació es nodreix el conjunt del Sistema Educatiu.Tota la comunitat educativa, especialment el professorat, serà beneficiària de totes les idees,propostes, estudis... que sorgeixin al fil d’aquestes pàgines.

Tots els que assumim responsabilitats en el món de l’educació, que som tots, som conscientsde com és d’important i imprescindible comptar amb mitjans suficients, amb un finançamentampli, amb equipament i materials adequats, per portar a la fita desitjada un projecte educatiuambiciós; però també sabem quin valor tenen les idees i l’aportació del pensament lliure i creatiuper trencar les amarres que retenen, en ocasions, allò que en la seva essència és una autènticacondició de possibilitat de futur: l’educació i l’ensenyament.

Tenim, doncs, dipositades moltes esperances i expectatives en aquesta iniciativa i saludemamb entusiasme i amb esperança l’aparició d’aquest primer número de la revista Tabula.

Enric Martínez i TorrentsDirector CRP del Tarragonès

33

A redós del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès neix “Tabula”, una revista queesdevindrà ben aviat un espai de referència i un punt de trobada de tota la comunitateducativa de les nostres comarques. Un grapat de docents enceten un espai compartit

i obert a tota la comunitat escolar. Ho fan sense límits, gràcies a les possibilitats immenses queens ofereixen els nous mitjans d’intercomunicació, i ho fan sobretot amb la saviesa i laprofessionalitat que la classe docent tarragonina exhibeix dia a dia a les nostres aules.

“Tabula” aviat serà una revista de referència en tot l’àmbit educatiu català. Una acuradapresentació dels materials, una ben pensada distribució dels continguts i una varietat en elstemes i formes garanteixen la qualitat del producte.

Cal felicitar, doncs, tant els col·laboradors com els responsables de la iniciativa. El públiclector i tota la societat tarragonina en surten guanyant. Llarga vida a “Tabula”.

Josep Maria PallàsDirector SSTT d’Educació a Tarragona

entrevistaentrevista

CHARO BARRIOSI JACKY VERRIER

Charo Barrios és directora del Departament

de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili,

i Jacky Verrier, vicedegà de la Facultat de

Ciències de l’Educació i Psicologia de la

Universitat Rovira i Virgili

tura en Educació Social, llicenciatura en Psicologia, llicencia-tura en Pedagogia, llicenciatura en Psicopedagogia, Mestred’Educació Infantil, Primària, Educació Física, Musical, Espe-cial i Llengua Estrangera. Per altra banda, la facultat s’estruc-tura en diversos departaments, que són els que aglutinen elprofessorat.

JACKY VERRIER (JV). Es podia resumir dient que una fa-cultat té uns edificis i uns plans d’estudis, mentre que undepartament té professors i s’ocupa de la docència i de lainvestigació, cosa que no fa, per exemple una facultat. Lafacultat demana al departament el professorat que necessitaper portar a terme la seva oferta i plans d’estudis. Això voldir que hi ha una col·laboració estreta entre els departaments,sobretot entre els que hi ha en aquesta facultat, que sónPsicologia i Pedagogia.

CB. Per exemple, en aquesta facultat hi ha el Departamentde Pedagogia i el de Psicologia, perquè tant Pedagogia comPsicologia tenen professors que donen classes en tots elsensenyaments. Però, a més, clar, sobretot a l’ensenyamentde Mestre, hi ha un munt de departaments específics, enconcret deu departaments. En aquest sentit, per exemple,els que imparteixen història no són ni del Departament dePedagogia ni de Psicologia, sinó del Departament d’Història.

P. Quantes especialitats hi ha a Magisteri?

JV. En aquest moment hi ha sis especialitats que són:Primària, Llengua Estrangera, Educació Física, Educació Mu-sical, Educació Infantil i Educació Especial.

P. Són totes les possibles?

JV. No, n’hi ha una altra, la setena, que és Audició i Llen-guatge, però aquesta no la fem.

Fa uns quants anys, l’antiga Escola de Magisteri o delProfessorat d’EGB era gairebé l’únic edifici que hi havia,juntament amb l’escola de Pràctiques, a l’indret que coneixíemcom a Zona Educacional. Avui, aquell edifici ben just es distin-geix entre els molts que configuren el que s’anomena CampusSescelades, que aplega, a part de la Facultat de Ciències del’Educació i Psicologia, la Facultat de Química, l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria i l’Escola Tècnica Superior d’EnginyeriaQuímica, les seus de la Fundació URV, l’Institut Català d’In-vestigació Química, la Biblioteca del Campus i la seu de l’Insti-tut de Ciències de l’Educació. És precisament aquí, a l’edificique acull l’ICE, on es troba el despatx de la directora delDepartament de Pedagogia, la Sra. Charo Barrios, i el del Sr.Jacky Verrier, vicedegà de la Facultat, amb els quals hemquedat per parlar de la formació dels mestres avui a Tarragona.

PREGUNTA. Com s’estructuren avui els estudis de Magisteria Tarragona?

CHARO BARRIOS (CB). Avui la Facultat de Ciències del’Educació i Pedagogia ofereix els ensenyaments de diploma-

PARLEM AMB...

√ Rosalina Ponce

44


P. Us heu plantejat en algun moment oferir Audició i Llen-guatge?

JV. No, en aquests moments no es planteja, sobretotperquè amb tota la reforma que comportarà l’entrada de laUniversitat a l’espai europeu d’educació superior el que espretén és una reducció d’especialitats. És possible que en elfutur hi ha hagi només dues especialitats, una d’EducacióInfantil i una de Primària, amb possibles (això encara està endebat) petites especialitzacions en Educació Musical, EducacióFísica, Llengua Estrangera i Educació Especial.

CB. Però la titulació seria en Educació Infantil o en Primària.

JV. Per què?, perquè el perfil de formació, el perfil delprofessional en Educació Infantil i Primària va cap a un perfilde mestre generalista tutor. Això és el model que hi ha a laresta d’Europa, són pocs els països que tenen tantes especia-litats com hi ha aquí, i el que vol la Unió Europea és unareducció del nombre de títols. Això passa a Educació, peròtambé passa a Lletres, on es vol fer una reducció de títols.

CB. Tot això no se sap ben bé encara com anirà, ja que enel fons es tracta d’una decisió política. Se suposa que pelsvolts del mes de maig sortirà el catàleg de titulacions, i peraixò en aquests moments encara estem a l’expectativa. Segu-rament el 2007 o 2008 ja estaran en marxa totes les novestitulacions

JV. No ho sabem encara, hi ha altres plantejaments quediuen que podria ser potser un sol títol d’Educació que inte-graria els estudis de Mestre i Pedagogia; és una altra opcióque es completaria amb postgraus. Hi ha una altra qüestióque és en quants anys es faran els estudis; ara s’està deba-tent si es fa en tres o quatre anys.

P. Quant alumnat hi ha actualment a Magisteri?

JV. En total, sobre els tres anys, tenim uns 850 alumnes.Cada any entren 40 alumnes nous per especialitat, entren240 alumnes, però n’hi ha molts que es queden sense plaçaperquè està ple; hi ha més demanda que oferta.

55

P. I a nivell de gènere?

JV. La majoria són dones, especialment a Educació Infan-til, que és una especialitat molt demanada. Està més equilibrata l’especialitat d’Educació Física, i això és perquè hi haalumnes que vénen de l’INEF. Però a les altres especialitatspredominen les dones. Quant a xifres, podem dir que a Edu-cació Infantil estaria en un 90% de dones, a Educació Físicaal voltant d’un 50% i a les altres especialitats sobre un 70%.

P. Teniu alguna idea de la quantitat de titulats en Magisterique després continuen estudiant Pedagogia o altres opcions?

JV. No hem fet estudis estadístics, però sí que veiem queen els dos anys que fa que hi ha la llicenciatura de Psicope-dagogia, la majoria dels estudiants que la cursen provenendels estudis de Magisteri.

P. Els estudis de Psicopedagogia potser són poc coneguts.Com s’ubiquen a la facultat?

CB. És un postgrau, un segon cicle. Ja s’han llicenciat odiplomat en alguna cosa, llavors és un complement que estàenfocat completament a l’escola i en concret als centresd’educació secundaria on ja existeix la figura específica delpsicopedagog.

P. El programa d’estudis vigent actualment, de quin any és?

JV. Depèn de les titulacions. El de Magisteri és de l’any1997, quan es va fer una revisió del pla d’estudis que hihavia, que era del 1992, i se’n va fer un de nou que és el queara està en vigor, però que no crec que duri més de dos any.S’haurà de fer una revisió completa, perquè amb l’espai eu-ropeu canviarà totalment el pla d’estudis.

P. S’adapta a les necessitats actuals de formació, aquestpla d’estudis vigent?

JV. No s’ajusta prou, el món professional s’actualitza i ésmolt més dinàmic que no pas el món de la formació i, pertant, les assignatures tal com són ara segurament necessita-rien una revisió. El que es pretén és que aquesta revisió esfaci des de dins de l’assignatura, a través del professorat,entre altres raons perquè existeix la pressió dels alumnesque volen més actualització i volen que la seva formació estiguimés en consonància amb l’activitat professional, i això, evi-dentment, obliga el professorat a renovar-se, a anar actualit-zant els seus coneixements.

P. Quines són les mancances que destacaríeu del pla ac-tual, quins temes són els que no contempla prou bé?

JV. Un tema que es reivindica és donar més importànciaal pràcticum. El pràcticum actual és de 280 hores i els alum-nes reclamen que sigui més extens, i el professorat i lesescoles també. Això és una mancança. Segurament per aquestmotiu amb el nou pla d’estudis que es farà es parla de fer totun any de pràctiques; no com ara que els de segon fan duessetmanes, que és més aviat una observació, i a tercer es fantres mesos. En realitat és molt poc.

CB. És una demanda també a les altres titulacions. APedagogia i Psicopedagogia, tot i que s’ha incrementat, enca-ra és poc, són 120 hores.

P. En línies generals, quins són els trets característics delsestudis de Magisteri i Pedagogia a la URV? Què és el queels distingeix dels que es puguin fer a altres llocs?

CB. No sé si quant a estudis hi ha grans diferències. Parlantamb els alumnes t’adones que molts d’ells, per qüestió denota, no han pogut entrar a Barcelona i han vingut aquí; peròdesprés, quan poden, no volen marxar. Penso que és el tractehumà, el tracte personal. Són grups molts més reduïts queen d’altres universitats, i això és la gran diferencia. Quant aformació no ho sé, no crec que hi hagi gran diferència.

JV. Crec que té raó la Charo. La formació és més o menysigual, el que distingeix és l’apropament del professor a l’alum-ne i de l’alumne al professor. El professor gairebé sempreestà a disposició de l’alumne. Tutories? se’n fa al despatx,als passadissos, al bar... És una relació que nosaltres bus-quem i que afavoreix la formació de l’alumne com a tal, perquèestem formant professionals, no treballem amb màquines;per tant, el que volem és que els nostres alumnes entenguinque l’empatia que hi pot haver amb la gent, la comunicacióde la gent és una part important de la formació.

P. Quina relació té el vostre departament amb el Departamentd’Educació de la Generalitat?

CB. Poca relació fins ara, però a partir d’enguany la Univer-sitat ha subscrit un conveni global amb Educació. En concret,des del Departament de Pedagogia estem treballant per ce-lebrar un congrés pensat per al professorat, destinat a servirde mostra de les seves experiències. La idea és que aquestcongres es posi en marxa el juny del 2006. És el primer contac-te amb l’objectiu de treballar junts i amb el conveni que s’hasignat globalment trobo que afavorirà molt les relacions.

JV. On hi ha més relacions és entre la Delegació Territoriald’Educació i la facultat, perquè tenim un conveni per l’adjudi-cació de places de pràctiques als col·legis; indiquem el nom-bre de places que necessitem i la Delegació fa una propostaals diferents centres. També hi ha una compensació al profes-sor tutor de pràctiques a nivell de sexennis. També quan fem

entrevistaentrevista66

les Jornades de Llengües Estrangeres, que se celebren cadados anys, estan organitzades per la Delegació i es fan a lafacultat i en aquest nivell la col·laboració és excel·lent.

P. En general, els centres d’ensenyaments són receptius arebre alumnes en pràctiques?

JV. En general sí. Abans que se signés el conveni, sí quehi havia problemes, però des que hi ha el conveni s’ha estabi-litzat aquesta relació. Per als centres és una forma d’apropar-se a la Universitat, mentre que la Universitat s’acosta així almón del treball. Els alumnes estan força satisfets de l’acollidaque tenen a les escoles, però pensem que estem parlant de240 alumnes que van cada any als centres. Des de fa dos otres anys, enviem alumnes també fora de la demarcació deTarragona, i també fora de Catalunya, a demanda dels alum-nes (alguns provenen de fora de la demarcació). També elsalumnes de l’especialitat de Llengua Estrangera poden ferles pràctiques a París o a Londres.

P. I el CAP?

CB. El CAP ha guanyat una mica de qualitat els últimsanys, però realment està en extinció. S’està parlant, també aconseqüència de la incorporació a l’espai europeu, de canvis.En direm TED (Títol d’Especilització Didàctica) i treballemperquè es pugui posar en marxa l’any 2007, i està concebutcom un postgrau de dos anys. La idea és aquesta.

JV. Una altra qüestió que canviaria en aquest sentit ésque si ara el CAP és responsabilitat de l’ICE, el TED ho seriade la facultat. Seria un ensenyament més, totalment obligatoriper exercir la docència.

P. Sovint es parla de les diferències entre el professorat deprimària i el de secundària. Què en penseu d’això?

JV. La gran diferència que hi ha és que el professorat desecundària no està format en pedagogia ni en didàctica.L’única formació que tenen en didàctica és la del CAP, que éspoca; per tant, això ja és una gran diferència. I també existeixuna diferència d’alumnat; per tant, l’atenció i el perfil ésdiferent.

CB. Seguint això que dius, la qüestió formativa és impor-tant, i això preocupa però jo sempre dic que els professorsde secundària normalment no han tingut l’opció de ser pro-fessors i el que passa és que la vida va com va i els potportar a la docència. Contràriament, en el cas dels mestresl’opció sempre ha estat dedicar-se a la docència i penso queaixò té un pes. Pot ben bé ser que un professor de secundàriaen uns anys es faci seva aquesta opció, però a l’inici la mo-tivació professional és molt diferent.

P. Quines són les línies d’investigació que promou el vostredepartament?

CB. Això correspon més al departament perquè la investi-gació la fan els professors. Són diverses i en tres blocs: cur-rículum, avaluació, formació del professorat i educació espe-cial, noves tecnologies i teoria i història de l’educació. Despréshi ha coses més específiques com per exemple les relacio-nades amb el món de l’empresa.

P. I a nivell de postgraus i màsters, quina és l’oferta?

CB. En aquest departament, n’hi ha un de Psicomotricitat.També se n’ha fet algun d’Educació Física, però ara per arano n’hi ha cap més.

P. Quin és el procediment que es segueix per arribar a ofertarun postgrau o màster?

CB. Hi ha d’haver una part del professorat que estiguiinteressat en portar-lo a terme i llavors la gestió es fa a tra-vés de la Fundació i és qüestió de fer màrqueting per acon-seguir alumnat. La qüestió econòmica és fonamental. Perexemple, si amb quinze alumnes es cobreixen totes les des-peses, es pot oferir; si no s’hi arriba, no.

P. Quins són els temes de l’àmbit educatiu que considereumés significatius actualment?

CB. Ara en educació hi ha una situació una mica complica-da: la incertesa a nivell polític repercuteix també a l’ensenya-ment a tots els nivells. Aquesta incertesa de no saber encaraon anem, intuïm que serà un canvi a nivell profund, totes lespersones tenim molta por als canvis i més als que ens afec-ten molt directament, aquesta incertesa provoca ja no porsinó reticències, cert malestar. És qüestió que passin dos otres anys i que això es defineixi. Com que es tracta d’untema tan important, del qual tothom sap, del qual tothomparla, tots els polítics s’omplen la boca de “fer pedagogiad’això o d’això altre”, de la importància que té l’educació perals pròxims ciutadans, però després no hi ha un ajut econòmicque respongui a la importància que té l’educació. En investiga-ció es veu claríssim, per tots els projectes d’investigació quevan per educació hi ha molt pocs diners, hi ha diners perprojectes més tangibles (noves tecnologies, química, etc.);en educació no hi ha res tangible... Això ho complica molt tot.

P. Quins temes del món de l’educació preocupen més alsvostres alumnes?

CB. Aquesta setmana precisament estem fem a la facultatla Setmana de l’Educació, que és una activitat que organitzen

entrevistaentrevista 77

els alumnes. El tema que han escollit enguany són els valors,una assignatura pendent. És un símptoma del que els pre-ocupa, saber com es treballen els valors a l’educació, lainfluència dels mitjans de comunicació, la família, etc. Altrestemes que els interessen són, per exemple, l’educació alter-nativa (que és un concepte força semblant al de la medicinaalternativa), coses com el sentit de joc, els massatges, lareflexoteràpia; es tracta de complements que segurament no


han estat prou contemplats en l’educació estandard, i quesón complements molt educatius, molt formatius... Són te-mes que els preocupen i que, quan tenen ocasió, els proposen,com ha passat ara.

Rosalina [email protected]

88

ELS AVIS FANEDUCACIÓ INFANTIL

Fa uns anys que un grup de mestres

d’Educació Infantil del Col·legi Sagrat Cor de

Jesús de Tarragona ens vàrem proposar

convidar els avis dels nostres alumnes a

l’escola. Us preguntareu per què; doncs és

molt senzill. Què faríem sense ells?

Els avis no són tan sols per cuidar els néts

quan estan malats o estar amb ells quan els

pares treballen. És veritat que l’experiència i

les històries que podem escoltar i tenir el

plaer de gaudir agraden als nens i nenes,

i fins i tot si ho diu l’avi és més important.

Ara bé, també és cert que l’entorn social

actual no està pensat per gaudir gaire dels

avis i fer-los partíceps de l’entorn escolar

dels seus néts, per això vàrem convidar els

avis i àvies dels nostres alumnes a gaudir

d’un dia d’escola amb els seus néts.

Els vam obrir les portes perquè vinguessin a

explicar-nos coses de quan ells eren petits,

jocs amb els quals jugaven, cantarelles que

cantaven, contes que els explicaven...

√ Col·legi Sagrat Cor

L’activitat la tenim programada durant el primer trimestredel curs escolar. Per tal de motivar els avis, els néts els lliurenuna carta en què se’ls convida a venir a la seva escola ambla intenció de visitar la seva classe i passar una jornada ambells. Els avis ens confirmen la seva assistència i quines tas-ques voldrien realitzar a l’aula amb els seus néts. La respostaper part dels avis és molt positiva i enriquidora.

Amb aquest treball pretenem que els nostres alumnesmostrin respecte per totes les persones, que aprenguin aviure en grup mitjançant l’amistat i el respecte, que mostrinatenció i interès en les explicacions que els fan els avis, ique aprenguin el nom d’alguns avis i algunes àvies de lesdiferents classes. Si hi ha algun avi o àvia que no pot venir,els nens poden portar fotos dels seus avis perquè elscompanys els coneguin.

Per altra banda, que els avis siguin els coprotagonistes dela diada amb els seus néts comporta una manera diferent defer escola, encara que només sigui un dia a l’any. Els avis iàvies també tenen unes estones per conèixer-se i xerrar en-tre ells.

experiènciesexperiències1010

L’activitat l’organitzem en l’espai de les aules d’EducacióInfantil. Cada grup, amb la seva tutora, rep els avis a la classe.El nen presenta els seus avis a tota la classe dient-ne el nomi explicant aquelles coses que més li agraden d’ells —val adir que la vergonya es va fer present en algun grup.

Al matí es fan els diferents tallers. Hi ha avis que, en petitsgrups, expliquen contes; d’altres els fan dibuixos a la pissarra;d’altres els organitzen un taller de papiroflèxia, i fan barretsde paper, corones, nines de paper; d’altres els canten cançonsde la seva època i juguen a les endevinalles.

Després d’esmorzar, els avis i els néts van al pati a jugarjunts a la corda, a rotllanes i a jocs de carrer que els avis hanpreparat tot recordant (alguns amb certa enyorança) els de laseva infantesa.

En retornar del pati tenim un avi que, vestit de pallasso,els diverteix una estona a l’estil de Charly Rivel.

A la tarda, avis, àvies i néts organitzen una petita festa alpati de l’escola, amb força gresca i xerinola, i on tots ballenplegats les típiques cançons infantils d’en Jan Petit, el Gegantdel Pi...

Ja fa set anys que la nostra escola gaudeix d’un dia dedicatals avis. Estem molt satisfets d’aquesta activitat i esperemque es pugui continuar fent durant molt de temps.

Equip de Mestres d’Educació InfantilCol·legi Sagrat Cor de Jesús de Tarragona

[email protected]

DE MESTRES

experiènciesexperiències 1111

TALLERS DE PLÀSTICADIFERENTS FORMES D’APRENDRE

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

A l’inici del curs 2001-2002, el mes de setembre, el claus-tre del Centre va posar damunt la taula un seguit de qües-tions o frases que anaven sortint al llarg dels anys entre patisi passadissos. Temes que no ens havien parat a reflexionar,discutir i, si calia traure’n conclusions; és a dir, donar-hi res-posta. Les qüestions a reflexionar eren:

· Els alumnes que entren al parvulari fins a 6è de primàriatenen els mateixos companys.

· Els grans d’una classe sempre ho són, de la mateixamanera que els més petits.

· Cada vegada hi ha més fills únics.

· En una classe hi ha un o diversos líders, que poden serde diferents tipus.

· Els infants tenen diferents ritmes d’aprenentatge.

· Els infants tenen diferents formes d’aprenentatges.

· L’escola es basa en la teoria de l’aprenentatge que l’alum-ne no només aprèn dels mestres, sinó que també ho fa permitjà dels companys i companyes, més grans o més petits.

Tots aquests aspectes influeixen en els aprenentatges delsnostres alumnes.

Es va plantejar fer canvis organitzatius i curriculars, perpoder aconseguir que l’alumne tingués altres companys d’aula,poder adaptar les activitats a ritmes diferents, no ésser elmés gran o el més petit, així com ser el líder del grup...

Després de les consideracions que s’han esmentat, es vacreure que podríem iniciar els Tallers de Plàstica.

A mesura que s’han portat a terme, s’han anat concretantun seguit de qüestions referents a l’organització, a l’alumnat,als mestres i al currículum. Es va concretar:

√ Assumpció Bonet, CEIP L’Agulla

A) En l’àmbit organitzatiu

· Tota la primària farà tallers.

· Tota la primària faria una hora i mitja de plàstica, en llocd’una hora.

· Els tallers es faran durant tota una tarda. Cal tenir-hopresent a l’hora de fer els horaris.

· Es buscarà l’espai adient per a cada taller.

· Es faran els mateixos tallers per cada trimestre.

· Si hi ha molta demanda d’un taller, vol dir que d’un altren’hi ha de menys; el segon i el tercer trimestre es compensade la següent manera: es deixa de fer el taller del que hi hamenys demanda i els mestres d’aquest taller passen a fer eltaller del qual hi ha més demanda.


B) En l’àmbit del professorat

· Tots els mestres, sigui quina sigui la seva especialitatfaran plàstica.

· A cada taller hi haurà dos professors.

· El nombre de tallers està en funció del nombre de mestres.

· Els mestres fan propostes de tallers al mes de setembre.

· Fet l’anàlisi de les propostes, es planteja al claustre deprofessors els tallers que es faran durant el curs.

· Els professors elegeixen el taller en què volem desen-volupar la seva tasca. No poden estar en el mateix taller elscompanys de cicle o el que ho han estat el curs passat.

C) En l’àmbit de l’alumnat

· La primera setmana de classe, el dia de plàstica, elstutors presenten als seus alumnes els tallers.

· Cada alumne, de 1r fins a 6è de primària, elegeix trestallers, escoltades les explicacions del mestre o fets els acla-riments dels dubtes que tenen els alumnes.

· Feta l’elecció, l’alumne no pot demanar canvis.

· Es fa el buidatge de les eleccions dels alumnes. Es pro-cura que a cada taller hi hagi alumnes de cada nivell. Cadaagrupament té entre 15 i 20 alumnes com a màxim.

D) En l’àmbit curricular

· Es reuneixen els mestres del mateix taller un dia de se-tembre (sense alumnes) per programar les sessions: objec-tius, continguts, activitats i material. Aquesta documentacióes lliura a la cap d’estudis.

· Durant la programació es demana l’assessorament del’especialista, sobretot pel que fa a les activitats i al procésper dur-les a terme.

· Es tenen present els continguts que s’han de treballar:l’espai, el volum, el color, la línia, la forma....

· L’avaluació dels alumnes es consensua amb tots els mes-tres i es treu una graella d’observació amb els mateixos ítemsper a tots els tallers.

· S’aprofiten les activitats a desenvolupar per ambientarl’escola i fer activitats que formen part d’una època de l’anydeterminada: Nadal, Castanyada, Dijous Gras, Carnaval... Dela mateixa manera, es procura estar integrat en els eixostransversals que desenvolupa el centre.

· L’avaluació dels tallers forma part de l’avaluació internadel centre. Els òrgans avaluadors van ser els pares, el consellescolar i el claustre, i el grau de satisfacció va ser molt elevat.

CONCLUSIÓ

L’anàlisi que fa el professorat dels tallers és que donenresposta als plantejaments que es van fer en principi. Cal dirque els nous mestres entren en els tallers amb una mica derecança al pensar que hi ha alumnes de tots els nivells, peròmolt aviat es canvia d’opinió.

Tots els estaments educatius coincideixen en què els tallerssón molt positius, que s’ha de treballar en aquesta línia, i praixò des d’aquí us animem a iniciar una nova manera d’ense-nyar i d’aprendre.

Assumpció BonetCEIP L’Agulla. El Catllar

[email protected]

· Vernís

· Cartolines, pegament


MOSTRA D’UNITAT DE PROGRAMACIÓ

TÍTOL: PÒSTER

A) Objectius

· Concretar el traç amb prou seguretat per delimitar-neles formes.

· Identificar tons i matisos de color a partir de la realitatobservada en l’entorn quotidià: la natura.

· Aprendre nocions de geometria descriptiva (Mondrian).

· Mostrar predisposició a observar per aconseguir me-mòria visual.

· Conèixer obres d’autors: Warhol, Mondrian i G.O’Keeffe.

· Valorar el material a emprar i saber-ne fer un bon ús.

· Respectar l’obra pròpia i la dels companys i companyes.

B) Continguts

CONCEPTES:

· Relació entre línia i traç.

· Composició: la forma, la proporció, la situació espaciali el detall.

· La imatge única i la imatge seqüenciada.

PROCEDIMENTS:

· Observació directa i indirecta d’imatges de l’entorn.

· Utilització d’eines/instruments adequats a cada tècnica.

· Utilització de materials propis de cada tècnica.

· Utilització de tècniques: dibuix, pintura.

ACTITUDS:

· Observació davant de diferents obres plàstiques i d’au-tors.

· Interès per les produccions plàstiques creatives.

· Adopció d’hàbits posturals adients, segons les circums-tàncies de l’activitat plàstica que es desenvolupi.

· Col·laboració en l’ordre i neteja de materials i eines.

C) Activitats. Temporalització 10 sessions. 15 hores

Repartides de la següent manera:

1. Artista: Warhol, fotografies de les seves obres, explica-ció de les tècniques que va ser innovador. Posar el CDa l’ordinador i treballar-lo. Fer-se fotografies els alumnesentre ells.

2. Fer les fotocòpies de les fotografies ampliades ambpaper vegetal i fer superposicions amb les cartolinesde colors i enganxar-les al darrere.

3. Fer un muntatge de les diferents fotocòpies de les fo-tografies i enganxar-les en una cartolina.

4 i 5. Pintar les fotografies ampliades (fotocòpies). Ver-nissar.

6. Iniciació a l’artista Mondrian. Composició lineal inspira-da en l’artista. Dibuixar amb el llapis línies horitzontalsi verticals. Omplir els espais amb cartolines de colorsseleccionats. Mesurant els espais.

7. Composició lineal omplint els espais amb trossos decartolines. Iniciació de la carpeta, a partir d’arxivadorsvells: folrar i enganxar la composició lineal.

8. Sortida fora al pati i observació del cel i els colors queté. Parlar dels sentiments que provoca. Fer un esbósd’aquest cel.

9. Artista: Georgia O’Keeffe. Dibuixar i pintar el cel quevam veure i van treballar l’esbós.

10. Finalitzar tots els treballs i preparar la carpeta perportar a casa.

D) Materials

· Llibres i CD dels artistes a treballar, càmara de fotos.

· Fotocòpies DIN-A3, fotocòpies en paper vegetal, llapis,regle, pintures de colors primaris, pinzells.


MUSICOTERÀPIA:BEN CANTAT, TOT APRÈS...

EDUCACIÓ ESPECIAL

√ Raquel Martínez Pulido

Aquest article té com a finalitat donar a conèixer la me-todologia emprada en un grup classe de nens i nenes ambplurideficiències i on el fet de motivar i fer gaudir els alumnesen el seu procés d’aprenentatge és fonamental per arribar aaconseguir tot un seguit d’aprenentatges.

Sens dubte, amb aquesta tipologia d’alumnes és necessaritreballar tota una sèrie d’objectius terapèutics per tal de faci-litar la interrelació, la comunicació i l’atenció i tot un seguitd’objectius afectius, emocionals i socials per tal de poderpreparar als alumnes el camí cap a l’assoliment de contingutscurriculars.

Davant d’aquest fet va ser per nosaltres un repte crearuna metodologia de treball totalment innovadora per poderarribar a les necessitats dels alumnes d’una manera mésplanera i en la qual ells marquessin el camí que havien deseguir els seus aprenentatges. Tot el procés ha obert un ampliventall d’activitats en què els nens han desenvolupat la sevacreativitat, han gaudit del joc, de la música i la dansa, i hanarribat a la consecució d’uns objectius, uns continguts curri-culars i una teràpia d’una forma més lúdica.

De tots és sabut que la música omple l’ànima, que agradai motiva tothom. Doncs, per què no crear una ensenyançaque hi estigui basada, on tot s’ompli de música i ens facilitiel camí per a la consecució dels objectius?

Davant d’aquesta realitat es van començar a realitzar ses-sions de musicoteràpia per veure quins resultats s’obtenien,i ràpidament vam veure que aquests eren molt positius. Enaquestes sessions, els nens i nenes augmentaven la sevaatenció, es comunicaven d’una forma més espontània i feiendemandes de manera autònoma. Tots i totes s’esforçavenper participar, cosa que ens va fer creure cada vegada més


en la idea de tirar endavant amb la música i els objectius atreballar.

Les sessions de musicoteràpia es quedaven curtes davantdel potencial que presentaven els alumnes; per tant, vamcomençar a treballar tots els continguts de l’aula amb aquestanova metodologia. Tot anava adquirint una melodia i la deman-da de cançons per part d’ells era evident. Aviat vam començara composar cançons per treballar les rutines diàries (quintemps fa avui, el dia de la setmana, els noms dels companysi les companyes de classe, què farem avui...), on dia rere diaels nens pautaven el seu treball i una cançó els motivava.

Tot el que volíem treballar a l’aula: l’esquema corporal, lesvocals, els números... requeria d’una cançó que facilités lafeina dels alumnes a l’hora de realitzar el procés d’aprenentat-ge. Així doncs, davant d’aquesta necessitat, vam composarles cançons (la lletra i la música) que es troben al CD “Bencantat… tot après”, subvencionat per la Conselleria d’Ense-nyament de l’Ajuntament de Tarragona, i que marquen ladinàmica de treball que es va portar a terme.

METODOLOGIA

La metodologia de treball consta de dos eixos fonamentals:

A) Per una banda, setmanalment es feia una sessió demusicoteràpia a l’aula de música on es treballaven totes lesactivitats:

· cantar cançons

· tocar instruments: guitarra, teclat, pandereta, flauta,maraques…

· percussions rítmiques

· danses

· relaxació i massatge musical

També treballàvem els objectius terapèutics fisiològics,afectius i emocionals, i socials amb la finalitat de facilitarposteriorment tots els aprenentatges de l’aula:

–Fisiològics:

a) Desenvolupament de les facultats perceptivomotrius queli permetessin un coneixement de les organitzacions espacials,temporals i corporals.

b) Desenvolupament psicomotor: coordinació motriu i òculo-motriu, moviments d’associació i dissociació, regulació mo-tora, equilibri, marxa, lateralitat, tonicitat...

c) Integració i desenvolupament de l’esquema corporal.

d) Desenvolupament sensorial i perceptiu. Creació dereflexos.

e) Desenvolupament de la discriminació auditiva.

f) Adquisició de destreses i mitjans d’expressió: corporals,instrumentals, gràfics, espacials, temporals...

g) Desenvolupament de la locució i de l’expressió oral mit-jançant l’articulació, vocalització, atenció, control de la veu,expressió...

–Afectius i emocionals:

a) Sensibilització vers els valors estètics de la música.Sensibilitat afectiva i emocional.

b) Apropament al món sonor, estimulant interessos.

c) Reforç de l’autoestima i personalitat mitjançant l’auto-realització.

d) Elaboració de pautes de conducta idònies que facilitinl’adaptació interpersonal i social.

e) Desenvolupament de les seves capacitats intel·lectives:imaginació, intel·ligència creadora, atenció, memòria, com-prensió de conceptes, observació, concentració, agilitat men-tal, fantasia...

f) Augmentar la confiança en si mateix i l’autoestima.

g) Alliberament de l’energia reprimida a través del ritmeper aconseguir un equilibri personal.

–Socials:

a) Establir o restablir relacions personals.

b) Orientar el nen en les seves relacions amb els altres iobrir un nou canal de comunicació.

c) Integrar socialment i grupalment el nen perquè puguiestablir una relació adequada amb el grup i perquè a la vegadaes vegi acceptat.

d) Rehabilitar, socialitzar i reeducar el nen, a través de laseva participació activa o passiva, en el context escolar.

e) Integració escolar i social en adquirir nous canals decomunicació.

B) Per altra banda, a l’aula es treballava d’una maneramés lúdica i motivadora per als nens, estructurant des delmatí el treball i la rutina del dia fins a tots els contingutscurriculars amb cançons.

Així doncs, a l’hora de treballar un nou contingut apareixiauna nova cançó que servia de recurs per afavorir l’aprenen-tatge. Però no només això, sinó que l’escriptura també adquiriaun so que s’interrelacionava amb un gest que els ajudava asituar-se en l’espai:


a) Lletres: A: pim (a dalt) pam (a baix); E pam (ratlla); pim,pim, pim (tres pals), I pam (ratlla), ring (punt)….

b) Números: pim (a dalt), pam (a baix), blub-blub (mitjarodona)...

El més sorprenent de tot va ser la capacitat que van mani-festar els nens de generalitzar tots els aprenentatges que estreballaven a partir de les cançons. Així doncs, eren capaçosde reconèixer vocals i números treballats en diferents situa-cions educatives, cosa que ens feia veure el bon ritme d’apre-nentatge que anaven adquirint.

A partir d’aquí, vam decidir començar a englobar nous con-tinguts curriculars seguint la mateixa metodologia: la seqüèn-cia lògica, la comprensió i expressió oral a través del contemusical i els jocs musicals.

· Seqüència lògica:

Vam composar una dansa fàcil amb la finalitat que elsnens i nenes del grup l’assimilessin. Després vam fotogra-fiar els diferents passos de la dansa, perquè se’n veiés laseqüència. D’aquesta manera, els nens i nenes, veient lesdiferents fotografies de la dansa, les havien d’ordenar enfunció de l’ordre dels passos. La nostra sorpresa va ser veureque eren capaços de fer-ho. Ara entenem que tot allò queexperimenten, interioritzen i són els protagonistes els ajudaen la seva lògica i a la seva estructuració del temps i l’espai.Per això, per a ells és tan important ser el protagonista d’unadansa on es parla d’ells i on es realitzen unes accions moltseqüenciades en el temps.

· Conte: comprensió i expressió oral:

En el conte que vam inventar es globalitzava tot el quehavíem treballat i es veia reflectida tota la metodologia detreball.

El conte “Els tres ànecs” (pista 18 del CD) es va convertiren l’obra de teatre de final de curs que van realitzar els alum-nes, i ho van fer molt bé.

En el conte es podien veure com les lletres i els númerosfeien uns sons quan entrava el núvol. Hi havia una petitacançó que englobava les anades i tornades dels ànecs, aixícom diferents accions que feien els protagonistes.

Els nens van generalitzar l’aprenentatge del conte, l’expli-caven i el van poder representar, fet que sens dubte ens vadeixar bocabadats.

· Jocs musicals:

Vam dissenyar tres jocs musicals amb uns objectius espe-cífics i que captessin l’atenció i la motivació dels alumnes:

- El sac de petons: treball de matemàtiques, lectura i rea-lització d’una acció.

- El barret: atenció i realització d’una acció.

- Patrim-patram: atenció i coordinació corporal

La nostra manera d’ensenyar als nens les noves cançonsera utilitzant la pissarra com a suport on anàvem escrivintles lletres, els números i els grafismes. D’aquesta manera,la cançó tenia una representació gràfica i afavoria el fet deveure com es feien els grafismes, com era la representaciódel so o número. Una vegada treballada la cançó diversesvegades, eren ells els que sortien a la pissarra i ho escrivieni ho cantaven; realment ho feien amb gran facilitat.

Així doncs, us animem a utilitzar aquesta metodologia, crearcançons i gaudir de les possibilitats que ofereix la músicacom a vehicle lúdic, d’expressió i comunicació i aprenentatge.

Creiem que aquesta metodologia és adient per treballaren diferents àmbits de l’educació: llar d’Infants, educació in-fantil, així com amb alumnes amb necessitats educatives es-pecials o dificultats significatives d’aprenentatge del cicleinicial de primària.

Raquel Martínez PulidoMestra d’Educació Especial

Escola [email protected]


experiènciesexperiències

L’atenció a les diferents necessitats educatives suposaque el professorat aporti diferents propostes d’activitats enfunció de l’alumnat i del segon nivell de concreció adoptat alcentre.

ALUMNAT

El perfil dels alumnes d’aquest grup presenta alguna deles següents característiques:

1. Dificultats emocionals, de relació personal i d’integraciósocial. Són nois i noies que presenten una actitud de pocaconfiança en ells mateixos i dificultats de relació. Tot això esmanifesta sovint en aquesta etapa amb problemes d’adap-tació i conducta.

2. Dificultats globals en els aprenentatges, amb un retardescolar que podríem considerar de tres o més anys. Aquestesdificultats afecten totes les àrees del coneixement i els dife-rents tipus de continguts, però sobretot en les capacitatscognitives.

Per poder reconduir aquesta situació s’ha proposat queaquests nois i noies puguin dur a terme treballs més ma-nipulatius partint de treballs que s’ajustin a les caracte-rístiques del grup i els permeti obtenir resultats més esti-mulants. Els treballs per projectes compleixen així una doblefuncionalitat: d’una banda, els alumnes han d’aprendre a pro-gramar el seu treball (organització del material i aplicació deconeixements instrumentals) i, d’altra banda, els alumnespoden adquirir uns hàbits de treball i treure’n un profit imme-diat, cosa que afavoreix el seu sentiment d’autoestima i laseva valoració positiva envers els aprenentatges teòrics.Sempre s’ha tingut com a finalitat l’assoliment de les capa-citacions que permeten acreditar l’ESO.

El progrés acadèmic dels alumnes atesos en aquest entornés força positiu a nivell curricular, malgrat el greu endarrerimentque solen portar. El treball sistemàtic de les àrees instrumen-tals ha permès un reforç de continguts, el qual hagués estatdifícil d’assolir si continuessin ubicats en un grup ordinari.

Les especials característiques d’aquests alumnes ha fet queel plantejament de tasques (en les quals el component ma-nipulatiu ha pres una importància especial), amb diferentsnivells de resolució i complexitat, hagi promogut la sevaprogressiva autonomia. En aquests projectes, doncs, no s’hatractat de “rebaixar nivells”, sinó de presentar a aquellsalumnes que ho requereixen els continguts considerats “es-sencials” d’una manera ben atractiva, ben motivadora i, enmolts casos, més entenedora que la que es considera més“tradicional”.

Atenent la diversitat que presenta l’alumnat, s’ha optatper estructurar l’etapa de manera que els temes introdueixinpocs continguts conceptuals en favor d’aquells de caràctermés procedimental.

Els treballs per projectes realitzats pels alumnes de l’AulaOberta responen a una adaptació curricular, de manera queles àrees instrumentals s’han organitzat segons les tasquesprogramades i dissenyades des d’una òptica interdisciplinàriaque completés a més l’oferta curricular, per la qual cosa s’hanadequat en la mesura de les possibilitats dels alumnes i delscontinguts prioritzats pels diferents departaments.

Pel que fa als continguts de valors, normes i actituds, esprocura que la seva presència sigui constant i rellevant alllarg de tota l’etapa.

METODOLOGIA

La metodologia, tot el contingut, en el seu conjunt i en lesseves parts, pretén seguir una seqüència determinada atenenta les fases del procés d’aprenentatge des del punt de vistaconstructivista. Tanmateix, les activitats han estat divididesen seccions amb la intenció que puguin ser utilitzades inde-pendentment.

De cada àrea s’han elaborat unes fitxes pensades especí-ficament per cobrir els continguts prioritzats; primer es fauna breu introducció teòrica sobre els continguts, i despréses proposen una o diverses activitats. Les activitats estan

AULA OBERTAESO

√ IES Constantí

1818


estretament relacionades amb els projectes que es treballena l’aula, sense els quals no tindria sentit aquest plantejamentdidàctic.

Les activitats són plurals i variades, amb diferents nivellsde dificultat; s’avalua el desenvolupament de les capacitatsque es preveuen en els objectius educatius i el progrés decada alumne.

EXEMPLES DE DIFERENTS PROJECTES ATREBALLAR PELS ALUMNES DE L’AULAOBERTA DE 2N CICLE

· “Telefèric del Port Vell de Barcelona”

- Aplicació de fusteria/marqueteria.

- Iniciació i consolidació de l’electricitat.

- Aplicació de l’electricitat.

- Iniciació i consolidació de la mecànica.

- Aplicació de mecànica.

Tant els alumnes de 3r com els de 4t participen en elmateix projecte, però diferenciant-se amb els variats tipus detreballs a realitzar segons la complexitat que suposen.

L’objectiu d’aquest projecte és aplicar la transmissió delmoviment per cable en una maqueta del telefèric del Port Vellde Barcelona i integrar continguts relatius a la transmissiódel moviment que depèn d’un motor elèctric, i el treball ambmaterials diversos.

La maqueta del telefèric consta de l’estació superior(“Miramar” a Montjuïc) amb la maquinària per a la tracció deles cabines; de l’estació central (torre Jaume I), i de l’estacióinferior vora el mar (torre Sant Sebastià). El motor ha de po-der invertir el sentit de gir.

Procediment de l’activitat per als alumnes de 3r d’ESO:

· Distribuir les diferents tasques entre els membres delgrup de 3r.

· Disseny de les embarcacions i alguns molls.

· Executar la construcció i el muntatge de cadascund’aquests treballs.

· Col·laborar amb els alumnes de 4t a construir i connectarel telefèric amb transmissió del moviment per cable.

· Col·laborar amb els alumnes de 4t a dibuixar el circuitelèctric amb els operadors que necessita una maquetad’aquest tipus: pila, motor, interruptor i clau d’encreuament.

· Verificar el funcionament del telefèric.

Procediment de l’activitat per als alumnes de 4t d’ESO:

· Distribuir les diferents tasques entre els membres delgrup de 4t.

· Dissenys de les cabines del telefèric, la torre de SantSebastià, la torre de Jaume I, l’estació del telefèric “Miramar”(Montjuïc) i restaurant.


· Dissenyar, construir i connectar el telefèric amb trans-missió del moviment per cable.

· Dibuixar el circuit elèctric amb els operadors que necessitauna maqueta d’aquest tipus: pila, motor, interruptor i claud’encreuament.

· Verificar el funcionament del telefèric, que ha de funcio-nar sense dificultat. Corregir possibles defectes.

· Verificar, definitivament, el funcionament del telefèric.

Tant en els projectes del nivell de 3r com el projecte delnivell de 4t s’ha valorat el bon acabament dels treballs i laverificació d’un correcte funcionament, que ha comportat lanecessitat de precisió.

1919

· “Montserrat: Funicular de Sant Joan”

· Aplicació de fusteria/marqueteria.

· Iniciació i consolidació de l’electricitat.

· Iniciació i consolidació de la mecànica.

· Aplicació de mecànica.

· Iniciació de la soldadura.

· Aplicació de la soldadura.

L’objectiu d’aquest projecte és aplicar la transmissió delmoviment per cable en una maqueta del funicular de SantJoan de Montserrat i integrar continguts relatius a la trans-missió del moviment que depèn d’un motor elèctric, i el treballamb materials diversos. El motor inverteix el sentit de gir. Lamaqueta del funicular consta de l’estació superior amb elmotor elèctric per a la tracció del funicular, i de l’estació infe-rior (a peu del Monestir).

Procediment de l’activitat:

· Distribuir les diferents tasques entre els membres delgrup.

· Dissenys de les cabines del funicular (realitzades ambxapa de llaunes reciclades i posteriorment soldades); lesestacions inferior i superior (fetes amb marqueteria); lesmuntanyes de Montserrat (realitzades amb paper “matxe”);les pintures que ambienten la maqueta (fetes amb pinturaplàstica).

· Dibuixar el circuit elèctric amb els operadors que necessitauna maqueta d’aquest tipus: pila, motor, interruptor i claud’encreuament.


· Executar la construcció i el muntatge de les cabines delfunicular amb soldadura (amb soldador elèctric de 180 watts):realització d’unions bàsiques de soldadura amb estany, i va-loració de les condicions de treball adequades i el complimentde les normes de seguretat.

· Dissenyar, construir i connectar el funicular amb trans-missió del moviment per cable.

· Provar el funcionament del funicular, que ha de funcionarsense dificultat. Corregir possibles defectes.

· Verificar, definitivament, el funcionament del funicular.

Es valora el bon acabament dels treballs i la verificaciód’un correcte funcionament, procés que comporta la neces-sitat de precisió.

· “L’habitatge i la seva instal·lació elèctrica”



· Aplicació de l’electricitat.

En aquest projecte s’unifiquen objectius d’interiorisme id’electricitat en l’habitatge. Es realitzen maquetes d’espaishabitables, preferentment amb temes senzills d’arquitecturadomèstica, i considerant que l’espai habitable ha de teniruna concepció especial amb la necessitat d’unir funcionalitati estètica a l’hora de dissenyar, en aquest cas una vivenda oles seves parts, així com la distribució més adient del mobiliarii la instal·lació de la xarxa elèctrica.

Es proposen activitats que es poden realitzar de maneraautònoma i amb independència les unes de les altres, ambla intenció d’incidir especialment en les necessitats plante-jades a principi de curs.

Es valorarà el bon acabament en les peces i materialselaborats i la verificació d’un correcte funcionament, procésque comporta la necessitat de precisió.

El projecte es realitza amb el treball dels següents apartats:

· Maqueta d’un habitatge a escala 1:25 (marqueteria).

· Instal·lació elèctrica a la maqueta de l’habitatge (ambfunció dels seus elements: bombetes, interruptors, commu-tadors, endolls...).


· “El motor elèctric: realització de l’ascensor en lamaqueta del monument a Cristòfor Colom”



· Aplicació de l’electricitat.

· Iniciació i consolidació de la mecànica.

· Aplicació de mecànica.

En el present projecte s’ha dut a terme una breu introducciói un estudi de la mecànica amb la finalitat de conèixer elfuncionament dels operadors mecànics, amb la qual cosas’han estudiat un conjunt d’operadors didàctics que corres-ponen a quatre sistemes de transmissió del moviment entredos eixos paral·lels: transmissió per politges, transmissió perengranatge recte, transmissió per engranatge recte i cadenai transmissió per engranatge recte intermedi.

L’ascensor funciona mitjançant un motor elèctric fix, situata l’extrem superior del recorregut; accionant un cable, el mo-viment circular del motor es transforma en moviment rectilinigràcies a la transmissió a càrrec del cable. L’ascensor disposad’un contrapès de plom, d’indicadors de pujada i de baixada...i tot treballat i pensat amb unir funcionalitat i estètica en elseu disseny. Cal que l’alumne esbrini el pes màxim que éscapaç d’enlairar l’ascensor, al qual se li aplica un contrapès,amb la qual cosa s’estudia la transferència d’energia. El mo-tor, en aquest projecte, també forma part d’un circuit elèctricamb pila de 4.5 V; en aquest treball el circuit elèctric del’ascensor disposa d’un interruptor, i a cada extrem del trajectede l’ascensor s’hi col·loquen uns microinterruptors que fun-cionen com a clau d’encreuament (per tal d’invertir la marxa).

Quan l’ascensor arriba a l’extrem del recorregut, acciona lapalanqueta del microinterruptor que l’atura; quan s’accionade nou l’interruptor inverteix la marxa.

S’han proposat activitats que es poden fer autònomamenti amb independència les unes de les altres, amb la intenciód’incidir especialment en les necessitats plantejades a principide curs. Es valora el bon acabament en les peces i materialselaborats i la verificació d’un correcte funcionament.

IES Constantí[email protected]



El treball que presentem té el seu origen en una experiènciarealitzada per alumnes de 4t d’ESO durant el curs 2002-2003a l’IES El Morell de Tarragona.

PRESENTACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA

A les classes de Ciències Socials acostumem a deixar elsdarrers minuts perquè els alumnes formulin preguntes o dub-tes sobre qualsevol esdeveniment actual que els interessi ique estigui relacionat amb l’àrea d’estudi. Aquesta estratègiava encaminada a intentar trencar la distància que, normalment,separa el professorat de l’alumnat i a possibilitar que elsalumnes deixen de considerar el professor únicament com aportador d’uns sabers distants que no tenen cap relació ambels esdeveniments que succeeixen al seu voltant. Per la sevabanda, els alumnes difícilment troben en el temari oficial ex-plicacions que els permetin poder entendre millor (!) la realitatcomplexa i diversa que ens envolta.

Als alumnes els costa participar en aquest tipus de pro-posta, que els sobta per inesperada, ja que poden efectuarqualsevol tipus de preguntes i també, per regla general, perquètenen vergonya a l’hora de parlar en públic.

Òbviament, cada curs, cada grup/classe és diferent, perla qual cosa el grau de participació també varia. És en aquestcontext que el professor haurà d’actuar com a dinamitzador,ja sigui amb la recerca de possibles punts d’interès o ambl’aportació de propostes o temes per debatre.

En el cas que ens ocupa, va ser la televisió el canal queens va oferir el tema sobre el qual es basa el present treball.Gairebé tots els alumnes van parlar de la impressió que elshavia causat el programa dedicat als Desapareguts del fran-quisme, que havia emès TV3 dins de l’espai 30 minuts. Les

preguntes i qüestions que afloraven estaven relacionades ambla Guerra Civil i amb la posterior repressió exercida per ladictadura franquista. Totes incidien en la força amb què s’ex-pressaven aquells personatges anònims i “normals” que, perprimera vegada en la majoria dels casos, denunciaven un fetque havia estat sempre amagat per les autoritats del moment,i que no havia estat denunciat fins ara.

En aquell moment, vam pensar que seria profitós valer-sed’aquest interès per realitzar un treball més profund i seriós.La proposta que els vam fer va ser d’intentar portar a l’institutalguna persona que ens parlés de la seva experiència con-creta durant aquest període de la història que ara descobrieni que havia despertat la seva curiositat.

No es tractava de fer un estudi minuciós de tot aquestperíode, sinó de fixar unes referències que portessin els alum-nes a fer-se més preguntes. Els nous dubtes sorgits hauriende servir per tornar a generar més curiositat que es podriaexpressar i intentar resoldre durant la xerrada que ens ofeririala persona convidada.

Els alumnes, organitzats en grups de com a màxim quatrepersones, van començar a elaborar un llistat de preguntesque haurien de reflectir els seus principals centres d’interèsi els interrogants no resolts durant les explicacions i discus-sions fetes a classe. Finalment, d’entre totes les preguntesdels grups, els mateixos alumnes van valorar i seleccionar,per votació, les que en un principi farien al nostre convidat.

Paral·lelament, vam buscar alguna persona que ens expli-qués la seva realitat i el seu punt de vista. Un fet a ressaltarés que cap familiar no hi va voler participar amb el seutestimoni. Per això ens vam dirigir a l’associació Dones del36 que, amb l’objectiu que no es perdi la memòria històricad’aquells temps, es dedica a divulgar les seves vivències en

LA GUERRA CIVILRECORDS D’UNA ÈPOCA

ESO

√ Tomàs Biosca, IES El Morell

2222


universitats, instituts i en tota mena d’associacions i de cen-tres culturals.

La senyora Carme Casas, que viu a Tarragona, es va posartotalment a la nostra disposició per oferir una xerrada durantles VII Jornades Culturals, organitzades els dies 13 i 14 demarç del 2003 a l’IES El Morell.

El que més ens interessava de la seva participació eraque, a partir de la xerrada i del posterior col·loqui, s’establísuna interacció entre els alumnes i la conferenciant.

Assegurada la persona que realitzaria la xerrada, vam pen-sar en fer una gravació en vídeo amb la intenció que l’institutdisposés d’un fons original que es pogués utilitzar en futuresocasions i en altres cursos. Per obtenir uns resultats de mésbona qualitat ens vam dirigir a l’IES Pere Martell, situat alComplex Educatiu de Tarragona, on la direcció, una professorai una part dels alumnes de 1r curs del cicle formatiu de grausuperior de Realització d’Audiovisuals i Espectacles es vanoferir a col·laborar en la confecció d’aquest vídeo. Els nois inoies, que tenien entre 19 i 22 anys, es van integrar plenamenten el projecte i es posaren a treballar tot seguit.

Efectuada la gravació, vam passar a la fase del muntatgeque es va realitzar a l’aula d’edició de l’IES Pere Martell. Elcriteri que vam establir per la selecció de les imatges va venirdeterminat pels objectius de caire històric que volíem assoliri també perquè el document gràfic que en resultés fos el més

àgil i clar possible per poder fer-lo servir posteriorment. Ambaquest objectiu, vam introduir fotografies i imatges de docu-mentals per il·lustrar els temes tractats.

Respecte a la música, vam pensar que podríem fer serviralguns dels himnes més representatius de l’època com arasón Ay, Carmela!, que serveix per a la presentació general delvídeo; El himno de Riego, per introduir la II República; La Inter-nacional, per a la Guerra Civil; El cant dels ocells, per a larepressió i l’exili; L’estaca, per a la dictadura, i la cançó Tempsera temps, de Joan Manuel Serrat, com a compendi del queva representar la derrota de la Guerra Civil per a moltes ge-neracions d’homes i dones del nostre país.

Més tard vam decidir fer un petit CD amb aquestes cançons,al qual hi afegirem Els segadors, A las barricadas, Cara al soli l’Himno de la Legión.

Per acabar, vam incloure en el CD, en contingut multimèdia,les fotos que es van fer durant el rodatge de tota l’activitat.El resultat de tots aquests passos és el vídeo i el CD queactualment fem servir a les classes de 4t d’ESO i de 2n deBatxillerat.

2323


Objectius generals I objectius específics

Els objectius generals propis de les Ciències Socials es-tarien relacionats amb la història contemporània de Catalunyai d’Espanya. Els que tenen a veure amb la Realització d’Audio-visuals es mourien en el marc de la planificació, elaboració iedició d’un treball pràctic com és un vídeo.

Els objectius específics de totes dues àrees serien aquellsque fan referència al treball concret que es desenvolupa.

Objectius generals de Ciències Socials

· Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents es-crits, imatges o fonts orals d’informació.

· Identificar causes i conseqüències que poden derivar-sed’una situació, acció o fet històric.

· Entendre que la dinàmica i l’estructura de les nacions isocietats són el resultat de processos històrics en què inci-deixen múltiples factors.

· Analitzar la situació de la condició femenina en relació ala societat del moment.

· Expressar-se correctament amb el vocabulari propi de lamatèria, en aquest cas el de la història, i aprendre a emprar-loamb rigor.

· Opinar sobre qualsevol fenomen actual o històric, i argu-mentar les raons i els punts de vista.

· Participar activament, democràticament i críticament enla cultura i la societat civil, a través del coneixement de lahistòria del nostre país.

· Respectar el patrimoni cultural, històric i medioambiental.

Objectius generals de Realització d’Audiovisuals

· Identificar els elements perceptius que intervenen en laselecció d’informació audiovisual a partir de la producció dela comunicació.

· Identificar el gènere, els recursos narratius, els elementsformals i els codis característics dels productes audiovisualsa partir de l’elaboració del treball de camp.

· Identificar les prestacions, aplicacions i característiquesoperatòries dels sistemes de captació, enregistrament i repro-ducció de so emprats en la producció audiovisual.

· Relacionar les característiques acústiques dels espais ambels recursos tècnics de cara a la qualitat de la presa de so.

· Identificar les prestacions, possibilitats comunicatives iles aplicacions dels equips d’il·luminació i dels recursos, deles tècniques i dels accessoris de tractament de la llum em-prats en la producció de projectes audiovisuals.

· Seleccionar els elements i equips de captació d’imatge iso i de postproducció per realitzar un programa o producte au-diovisual, a partir del guió tècnic i dels requeriments de qualitat.

· Ajustar els equips de presa, enregistrament i reproducciód’imatge i so de manera metòdica, segura i d’acord amb l’ope-ració que cal realitzar.

· Operar els equips de presa i enregistrament d’imatge iso emprats en la realització de productes videogràfics.

· Verificar la qualitat tècnica dels registres obtinguts durantel procés de captació d’imatge i so, en funció dels estàndardsde qualitat, mitjançant procediments de visionat, d’audició ide control del manteniment de la qualitat en la configuraciótècnica dels equips.

Els objectius

generals de les

Ciències Socials

es relacionen

amb la història

contemporània

de Catalunya i

d’Espanya

2424


Objectius específics de Ciències Socials

· Emprar tot tipus de recursos (visuals, orals, escrits...)per obtenir informació i analitzar-la.

· Explorar reculls d’informació que puguin tenir accés pelsmitjans de comunicació.

· Sistematitzar, ordenar i expressar les dades obtingudes.

· Establir models o conclusions generals senzills a partirde l’anàlisi de diferents fets o situacions particulars.

· Realitzar treballs de síntesi a partir d’informació diversa,i presentar-los amb rigor i netedat, per escrit o mitjançantaltres registres.

· Elaborar informes o participar en debats sobre temespolèmics de l’actualitat local, nacional o internacional;analitzar amb rigor i esperit crític la informació dels mitjansde comunicació i manifestar les seves opinions, actituds detolerància i respecte envers els altres i acceptació de lesopinions contràries.

· Respectar els principis democràtics i acceptar el plura-lisme polític i cultural, i valorar-lo com una aportació al patri-moni col·lectiu de la humanitat.

· Establir la causalitat del fenomen de la discriminació degènere.

· Fomentar el treball en equip i la col·laboració entre elsseus membres.

Objectius específics de Realització d’Audiovisuals

· Organitzar l’equip humà per realitzar un reportatge audio-visual fora de l’aula.

· Realitzar un pla de rodatge.

· Establir les necessitats del material específic per a untreball de camp concret.

· Realitzar la feina de gravació en un espai/lloc desconeguti divers.

· Explorar les possibilitats que ofereix la il·luminació perreforçar el discurs narratiu.

· Aprendre a escoltar l’entorn i les persones.

· Elaborar, a partir del material enregistrat i de la postpro-ducció, un producte audiovisual rigorós i de qualitat.

· Aprendre a temporalitzar el treball per poder lliurar lafeina realitzada en les dades acordades.

Valors, actituds i normes

Els valors, actituds i normes que hi ha darrere d’aquesttreball són comuns a les dues àrees treballades, ja que estem

parlant d’alumnes joves que s’estan formant com a ciutadansi ciutadanes en una societat democràtica i lliure. Per això,podem citar els següents:

· Valorar les ideologies i moviments socials contemporaniscom a claus per a la comprensió de la nostra realitat actual.

· Interès per conèixer les diverses opinions que hi pot haverdavant d’un mateix fet, tot valorant i respectant-les totes.

· Formació d’un criteri propi, raonat i amb capacitat perdefensar-lo.

· Consciència de les obligacions individuals i col·lectivestant dins del grup com fora.

· Fomentar la curiositat i la crítica intel·lectual.

· Donar importància al fet de treballar en equip.

· Valorar l’actitud favorable per l’ordre, el rigor i la siste-matització del treball.

· Planificació adequada del treball i esforç, constància ientusiasme en la seva execució.

· Presentació dels treballs de manera polida.

· Respecte envers el patrimoni cultural.

· Responsabilitat de ser els transmissors del patrimonidel passat a les generacions futures.

· Consciència i valoració de pertànyer a una col·lectivitat.

· Rebuig d’actituds d’intolerància.

· Presa de posició davant de les situacions discriminatòriesde tot tipus: racials, socioeconòmiques, de sexe...

· Valorar positivament la marxa cap a la igualtat entre noisi noies.

Criteris i activitats per a l’avaluació

Aquesta activitat va servir per confeccionar la nota defini-tiva del tercer trimestre de Ciències Socials de 4t d’ESO icom a part de les pràctiques de treball de camp fetes en el1r curs del cicle formatiu de grau superior de Realitzaciód’Audiovisuals i Espectacles.

Els criteris per a l’avaluació de l’activitat es troben relacio-nats amb els objectius generals i els objectius específicsanteriorment exposats.

Per establir uns criteris d’avaluació partirem de:

· Avaluació inicial. Consistirà, per a les dues àrees quehan treballat plegades en la realització de l’audiovisual, enestablir el nivell de coneixement amb el qual els alumnescomencen l’activitat. Per poder fixar-lo, farem preguntes ge-nerals a classe o, si ho creiem convenient, recorrerem a en-trevistes individuals.

2525


· Avaluació formativa. Mitjantçant diferents tipus de debatsempàtics, estudi del material divers que estan elaborant iseguiment del treball individual i en grup.

· Avaluació sumativa. En el cas de les Ciències Socials,consistirà en la realització de les preguntes per grups i en lapresentació i defensa oral i escrita de les seves propostes.Pel que fa a la Realització d’Audiovisuals i Espectacles, ambl’enregistrament en un indret desconegut i diferent al queestan acostumats i a la realització rigorosa de les tasquesde postproducció per aconseguir un producte de qualitat.

Resultats obtinguts i valoració

Els resultats obtinguts els podem considerar molt positius,ja que els objectius que ens havíem proposat inicialment hanestat plenament assolits. A més, el treball realitzat ha servitper despertar nous centres d’interès i de coneixements en-tre l’alumnat.

En el cas dels alumnes de 4t d’ESO de l’IES El Morell hasignificat un apropament a una part vital de la història con-temporània de Catalunya que no es tornarà a veure fins a 2ncurs de Batxillerat. Les dues classes han entrat en una dinà-mica de treball i de cooperació que ha ajudat de manera de-terminant a aconseguir els objectius fixats. L’esperit de grupi la col·laboració entre els membres de cada equip ha revertit,no hi ha cap mena de dubte, en una millora en les notes declasse. Per últim destacarem que els alumnes han comprovatla importància que té, en qualsevol tipus de tasca, una bonaplanificació i un treball seriós.

Independentment del resultat acadèmic, volem destacarun punt que també creiem molt important. L’alumnat, mentrepreparava les preguntes, va haver de recórrer als seus grans(avis i àvies, pares i mares) per conèixer algun aspecte del’època o per aclarir algun dubte. Més important que les res-postes, que podien ser o no subjectives, aquest fet va repre-sentar el descobriment de la família com a dipositària d’unpassat comú i d’unes vivències que, en moltes ocasions, esperden perquè no hi ha una comunicació entre les diferentsgeneracions. Posteriorment, en altres temes estudiats, l’apor-tació d’informacions per part de la família ha estat presentperquè els nostres alumnes ja els consideraven com una altrafont d’informació i coneixement.

Pel que fa referència als alumnes de 1r curs del cicleformatiu de grau superior de Realització d’Audiovisuals i Es-pectacles només afegirem un altre punt. Es tracta de l’enormeinterès demostrat durant l’edició i muntatge del vídeo, i méssi tenim en compte les condicions amb les quals, voluntària-ment, participaven en el projecte.

Per als professors, aquest treball ha significat conèixer ivalorar més positivament els nostres alumnes i adonar-nosque existeix una veritable “necessitat de saber” sobre moltsaspectes i, particularment, sobre el passat recent de Catalu-nya. El típic tòpic d’una joventut sense cap mena d’interessosque no siguin els materials l’hauríem de descartar així comreconsiderar també moltes altres opinions envers el nostrealumnat.

Per acabar, direm que la cooperació entre diferents instituts,àrees i disciplines possibilita al professorat l’intercanvi d’infor-macions i l’ampliació de coneixements i, en aquest cas con-cret, deixa ben oberta la possibilitat d’efectuar noves col·labo-racions en el futur.

Possibilitat d’aplicació en altres centres

El vídeo sobre la Guerra Civil hem de veure’l com un altrerecurs a emprar per aconseguir els objectius fixats al progra-mar aquest tema d’història.

En cas de ser utilitzat en altres centres o en el mateix IESEl Morell, hi haurà d’haver un treball previ de motivació. Encas de no existir, els resultats segurament no seran positius.

L’estratègia metodològica a utilitzar seria diferent a la quehem fet servir durant la confecció del vídeo. Després de lesexplicacions i el treball amb el llibre passaríem a visionar elvídeo. Un cop vist, els alumnes podran plantejar els dubtesque puguin haver aflorat. Per solucionar-los, dedicarem algu-nes sessions a buscar les respostes a tot allò que no haquedat clar. És en aquest marc quan podem orientar-los abuscar en la seva pròpia familia algun tipus d’informació.Amb aquestes noves respostes ja es podran començar a con-cretar unes conclusions que s’aniran convertint en definitivesen la mesura que es corresponguin amb els objectius plan-tejats, prèviament, per cada professor.

El paper que adjudiquem al docent haurà de ser el demoderador, i s’ha de limitar a orientar, a donar algunes pistesi, en tot cas, a centrar el tema quan ho cregui convenient.Creiem que és important que siguin els mateixos alumnesels qui intentin buscar les respostes més apropiades.

De totes maneres, el caràcter que hem volgut imprimir alvídeo possibilita la resolució de molts dels dubtes que puguinaparèixer entre l’alumnat.

Tomàs [email protected]

IES El [email protected]

2626


Expotècnic és un centre permanent d’exposició de laFormació Professional. Projecte pioner a Catalunya, neix perinformar i orientar els joves en aquelles etapes educativesen què han de prendre decisions sobre la continuació delsestudis; és a dir, a 4t d’ESO i a 2n de Batxillerat. També volser un ajut important pel professorat a l’hora d’assessorarl’alumnat en relació a la Formació Professional.

Ubicat al Complex Educatiu de Tarragona (CET), en un espaide més de 600m2, està dividit en estands, on hi ha represen-tades 19 de les 22 famílies professionals. No hi són el vidrei la ceràmica, ni el tèxtil, la confecció i la pell. La informàtica,malgrat no tenir un espai específic, està representada entots els estands, ja que en tots hi ha un ordinador. En el vintèestand trobem la família d’arts plàstiques i disseny.

Expotècnic fou inaugurat el desembre de 2001. En aquestprojecte van participar activament els diferents sectors socio-productius relacionats amb cadascuna de les famílies profes-sionals, aportant equipaments i maquinari que contribuís arepresentar de la manera més real possible l’activitat empre-sarial. També cal destacar la col·laboració de diversos IES enel muntatge dels estands. L’exposició està oberta des del’octubre fins al 31 de maig de cada curs acadèmic.

Tots els centres docents de secundària dels Serveis Terri-torials del Departament d’Educació a Tarragona reben informa-ció cada mes de setembre de l’inici de l’activitat d’Expotècnic,així com també de la manera de concertar la visita.

COM S’ORGANITZA LA VISITA

· Rebuda del grup per part de l’orientadora.

· Sala d’audiovisuals: Visualització/projecció d’un vídeosobre la Formació Professional i les diferents famílies profes-

sionals. Explicació del Sistema Educatiu, de les diferents op-cions existents, de les proves d’accés als cicles formatius, aixícom del seu funcionament i de l’oferta formativa de FormacióProfessional, tant a Tarragona com a Catalunya.

· Recorregut guiat pels diferents estands de l’exposició,en el decurs del qual l’orientadora va explicant els diferentscicles formatius i va resolent dubtes.

· A la sortida de la visita a Expotècnic hi ha un fons docu-mental amb tríptics de les diferents famílies professionals, ion l’alumnat pot agafar la informació que necessiti o li in-teressi. També es pot trobar informació sobre els Programesde Garantia Social, universitats, centres docents, residènciesper a estudiants, etc.

En aquest moment, un cop finalitzada la visita, s’atenenles consultes individualitzades de l’alumnat i del professorat.

Al llarg d’aquests anys, les visites a Expotècnic s’han com-plimentat amb un recorregut per les diferents aules-taller delsdos centres docents de secundària postobligatòria ubicats alrecinte del Complex Educatiu de Tarragona: l’IES Pere Martelli l’IES Cal·lípolis, així com també per les instal·lacions delCET (internats, menjador, campus, etc). D’aquesta maneraels joves perceben una visió real de la Formació Professionali comproven tot allò que se’ls ha transmès en el decurs de lavisita a Expotècnic.

Gairebé 3.000 alumnes visiten anualment aquesta exposi-ció. També s’atenen els pares d’alumnes, els Equips d’Asses-sorament Psicopedagògic (EAP) i el professorat dels Centresde Recursos Pedagògics.

Més informació:www.xtec.net/crp-tarragones/fp/index.htmwww.xtec.net/fp

EXPOTÈCNICUN RECURS D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

FORMACIÓ PROFESSIONAL

√ Seminari d’Orientació Professional

2727


Cada any, durant l’esmorzar, als voltants del Dia de la DonaTreballadora, el tema de conversa d’algunes professores del’IES Cal·lípolis, era: “Farem alguna cosa?” Les propostes erendiverses: anar a classe vestides de dol, posar-nos un llaçnegre, etc. Però la veritat és que arribava el dia 8 de març ipassava sense més transcendència.

Va ser el 2004 quan vaig prendre la iniciativa de no deixartranscórrer aquell any en blanc. El motiu pel qual no es feiares al centre és que no es creuava la línia que separa lesidees de les accions, i em vaig proposar assumir com a rea-litzable una jornada com aquesta.

MOTIVACIONS I OBJECTIUS

Les motivacions per dur a terme un projecte com aquestsón diverses. En el meu cas s’apropa al de moltes dones, ivan des de recuperar la memòria històrica dels fets de NovaYork, les sufragistes, les dones russes, fins a la doble jorna-da, sous inferiors, tasques de menys responsabilitat, etc., isobretot la creixent onada de violència domèstica i de gènere.

Un dels objectius importants és aconseguir que no es tractid’un acte aïllat, i instaurar el dia 8 de març com una data atreballar al meu centre. Tinc alumnes que desconeixen el rolde la dona al llarg de la història; estem massa acostumatsque, quan es parla de l’home o del gènere masculí, les donestambé ens hi sentim incloses en tots els sentits.

EL PROJECTE

El 2004 vaig tractar la problemàtica de la violència degènere, i aquest curs la de la dona com a subjecte d’art. Peròdurant la preparació del primer projecte em vaig adonar quetriar un tema adient no era suficient; calia trobar la maneraeficaç d’enviar el missatge al seu receptor.

Aquests darrers anys, amb l’arribada de les TIC (projectors,Internet...) a l’institut, m’havia engrescat a preparar materialdigital (presentacions, plana web...) per als meus alumnes. A

ells els agrada força, i jo estic molt contenta dels resultats,tant acadèmics com estètics. És per això que vaig decidirutilitzar aquestes eines. A mi em diverteixen i els joves s’hisenten molt a gust, ja que estan força educats en el món dela imatge i dels entorns digitals.

Vaig treballar a casa preparant un audiovisual. Les fontsdocumentals van consistir en imatges procedents d’Internet.Per aquelles dates estava treballant en un projecte sobre laviolència domèstica, una sèrie de cartells amb carbonet i olisobre paper d’embalar, i els vaig utilitzar per penjar-los alcentre i animar els alumnes perquè realitzessin els seus propiscartells. Per cert, he de felicitar-los sincerament pels treballsque van dur a terme.

També vàrem fer una petita instal·lació amb material d’usdomèstic i una performance, de la qual varen quedar les silue-tes marcades al terra durant unes setmanes. Per reforçar elmissatge vaig projectar el curtmetratge Amores que matan,de la directora Iciar Bollain, i el documental El vel de la mort,emès dins del programa 30 minuts, de TV3.

Com ja us podeu imaginar, totes aquestes activitats s’hande preparar amb força temps. En aquest cas, vaig capturarmés de cent imatges a Internet; es van haver de retocar iordenar-les, i més endavant cercar una música que ambientésl’audiovisual d’una manera adequada.

Amb tot el material a punt, l’aventura d’editar va ser lamés feixuga, unes 150 hores pel cap baix, que van acabarconvertides en tan sols sis minuts de pel·lícula. Però va valerla pena; aquest any he repetit.

LA PARTICIPACIÓ

De manera informal, vaig xerrar amb alguns professors,els vaig comentar el projecte i els vaig convidar a participar-hi. A la cartellera de la sala de professors del centre vaigpenjar propostes per treballar amb els alumnes, amb el propò-sit de sensibilitzar, intrigar i animar a la participació dels actesdel dia 8 de març.

EL 8 DE MARÇFORMACIÓ PROFESSIONAL

√ Rosa Minguillón, IES Cal·lípolis

2828


Els alumnes, que escolliren ells mateixos la manera d’ex-pressar-se, van treballar cançons d’amor subratllant missatgespotenciadors de la dependència afectiva; altres van cercaracudits masclistes; i, fins i tot, alguns alumnes van aportarreculls de premsa relacionats amb la violència de gènere.

El guarniment del centre, el dia anterior al 8 de març, vadonar la difusió necessària a un esdeveniment d’aquest tipus,i s’aconseguí una assistència massiva a tots els actes.

LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Tal i com he esmentat abans, el primer any vaig tractar laviolència de gènere. D’aquest tema se’n parlava, i se’n parlaencara molt en els mitjans de comunicació, i al meu centrees vivia amb molta sensibilitat. “Ens n’han mort una altra”,dèiem tant alumnes com professores.

La problemàtica semblava afectar solament les dones.Mentre el nombre de mortes augmentava gairebé a diari, elsgovernants d’aquell moment dedicaven temps i esforços aun altre tipus de terrorisme. És per això que em semblà im-portant tractar un tema tan actual com roent.

A causa de la diversitat cultural dels alumnes del nostrecentre, vaig voler mostrar la violència contra les dones tanten el primer món com en el tercer, sense oblidar que aquestaviolència no és sempre domèstica. La reflexió sobre aquestaviolència aporta comprensió i empatia, i contribueix a entendredeterminades actituds i a apropar-nos en la diferència.

EL DIA DESPRÉS

Sens dubte, el treball i esforç previ no té sentit sense unareflexió posterior per part de l’alumne. Perquè arribi el missat-ge és important oferir un treball de qualitat, recolzat per lesicones culturals dels joves... però no és suficient. Els aplaudi-ments al finalitzar la sessió són un bon termòmetre, però estracta que alguna cosa qualli. I és per això que es fa necessarique, durant els dies posteriors a la jornada, els professors

col·laborin a promoure les preguntes, els comentaris, la re-flexió, el diàleg, etc. Evidentment, el material audiovisual dela jornada es deixa a disposició del professorat del centre.

A nivell personal trobo interessant compartir el treball ambqui hi tingui interès. D’aquesta manera, el treball realitzatresta a disposició del professorat que el vulgui consultar a lameva pàgina web: www.xtec.net/~rminguil/8marc2004.htm

I AQUEST ANY, QUÈ?

Aquest 2005 hem treballat la dona com a subjecte d’art.Ha servit per denunciar que el protagonisme de les dones enla histoòria de l’art es basa en la seva presència en les obresmasculines i no en la seva capacitat creativa.

Rosa MinguillónIES Cal·lípolis

[email protected]

TREBALLEM

2929


El treball de recerca és un crèdit que han de realitzar totsels alumnes de 2n de Batxillerat, en què desenvolupen untema escollit relacionat amb els crèdits de la seva especialitat.

El plantejament d’aquest treball es fa a primer curs deBatxillerat. Es busca el tema, els antecedents històrics, labibliografia, etc., amb la finalitat de poder desenvolupar eltreball durant l’inici del segon curs de Batxillerat.

En l’àrea de les Ciències de la Natura i el Medi Ambient espoden tractar molts temes relacionats amb la vida de la so-cietat actual i de vital importància per a aquesta, la qual cosapot augmentar l’interès i motivació dels temes a tractar. Usvull presentar un treball de classe fet pels alumnes de la 1apromoció del CFGS de Salut Ambiental, el curs 2003-04, coma model de diverses possibilitats de treball de recerca.

JUSTIFICACIÓ

El gran desenvolupament social, industrial i econòmic delsegle XX ha comportat greus i creixents problemes de conta-minació, esgotament de recursos i el canvi climàtic, a causade les emissions de CO2, provinents de la combustió indus-trial, dels automòbils i de les llars.

Mentre la indústria i el transport han desenvolupat novestecnologies més eficients, amb un aprofitament energètic cadavegada més gran, no és així en el sector de la construccióactual dels habitatges. És fonamental dissenyar i desenvoluparnous conceptes d’arquitectura sostenible que es puguin apli-car a les actuals promocions, d’una forma general.

Es volia, partint dels principis generals de sostenibilitat,és a dir sense prescindir del confort necessari, millorar l’efi-ciència en el consum d’energia elèctrica, que sovint té origenfòssil, i aprofitar millor l’energia solar disponible de maneraabundant als nostres indrets, tot estalviant aire condicionat,calefacció i energia elèctrica en el funcionament de la llar.

Es tractava de construir una maqueta d’habitatge biocli-màtic en què es redueixen les necessitats energètiques decalefacció/refrigeració, d’aigua calenta per a ús sanitari ocalefacció i reduir la despesa d’energia elèctrica.

En aquest model, a més de diversificar la font energèticad’habitatge, es tracta de millorar-ne l’eficiència. Per mantenirel grau confortable cal un aprofitament eficient de l’energiasolar, tan abundant i barata en la regió mediterrània on vivim.

OBJECTIUS

Els requisits que es precisen són:

· Una insolació adequada, quant a l’exposició al sol i a laprotecció del vent com a element dissipador d’energia.

· Una inèrcia tèrmica gran, amb murs sòlids o ben aïllatsque, en qualsevol cas, evitin les pèrdues energètiques.

· Control de la ventilació natural que ens ha de regular latemperatura interior.

· Proteccions solars eficaces, amb arbres de fulla caducao persianes, colors de façana clars, etc. contribuiran a regu-lar la temperatura interior en les diferents estacions.

HABITATGEBIOCLIMÀTIC

BATXILLERAT

√ Antoni Perera Sans, IES Cal·lípolis

3030


PROCEDIMENTS

Es pretén construir un model d’un habitatge bioclimàtic aescala 1:10 amb les següents característiques:

Una de les parets és de doble vidre i orientada al sud;darrere d’aquesta, deixant una càmara d’aire, es disposa unmur de formigó pintat de negre que s’encarrega de captar laradiació solar incident i posteriorment transmetre la calorabsorbida a l’interior de l’edifici, sobretot quan ja no fa sol.Aquest mur Trombe, de gran massa, forma part del sistemade climatització passiu de l’habitatge.

L’escalfament de l’aire entre la superfície vidrada i la paretprovocarà un flux d’aire calent cap a la part superior del muri per un orifici a l’interior de l’habitacle. L’aire més fred pene-trarà per la part inferior a la càmara d’aire per escalfar-se igenerar de nou aquest corrent d’intercanvi amb l’interior.

A la part superior de la paret oposada, orientada al nord,es disposa un finestra que, a l’obrir-la, sobretot a l’estiu, per-met l’entrada d’aire fresc de l’exterior. L’aire es veurà obligata entrar a la càmara d’aire i escalfar-se, però ara sortirà capa l’exterior per un orifici obert damunt la superfície del doblevidre, i contribuirà a crear un flux d’entrada d’aire fresc perdarrere que refrigerarà de manera natural la cambra interior.

Les altres dues parets de xapa de DM no presenten obertu-res a l’exterior i, d’igual manera que el sostre i el terra, estantapissats amb una planxa de poliuretà d’alta densitat, ambla finalitat de millorar l’aïllament tèrmic del conjunt.

A la part superior de la teulada, i orientades cap al sud,s’hi troben dues instal·lacions d’aprofitament energètic actiu:una placa solar i un panell fotovoltaic. Aquest panell, adquirita un proveïdor de materials escolars de tecnologia, es trobainclinat i orientat al sud amb l’objectiu de subministrar energiaelèctrica a una bateria de moto de 12 V. Aquesta electricitatens permetrà il·luminar les estances interiors i el portal de lacasa i alimenta qualsevol motor o aparell de l’habitatge.

La placa solar consta d’un circuit de coure dins d’una capsavidrada, pel qual circula aigua des d’un dipòsit situat al pri-mer pis de la casa. La circulació de l’aigua per la placa enfacilitarà l’escalfament per transmissió del calor de l’aire de

la capsa al fluid del circuit i la seva acumulació al dipòsit del’interior, que subministrarà aigua calenta per a qualsevol ús,ja sigui sanitari, calefacció, etc. El moviment de l’aigua estàimpulsat per una petita bomba submergible d’aigua, situadaal dipòsit, que s’alimenta de l’electricitat obtinguda pel panellfotovoltaic.

Per millorar l’eficiència en el consum de electricitat i asse-gurar-ne la disponibilitat en les hores d’absència d’energiasolar, es va muntar un sistema pel qual un temporitzadorredueix el temps de circulació de l’aigua perquè aquesta pri-mer s’escalfi i després vagi al dipòsit. Per altra banda, quanno hi ha sol l’aigua de la placa no s’escalfa i la placa solaresdevé un radiador que perd calor; per això un sensor dellum disposat a la cara sud determina que, en absència d’il·lu-minació, es pari tot el sistema de circulació i control fins aldia següent.

PROPOSTES

Al llarg de la fase experimental s’observa una desviacióde les condicions de temperatura interior: puja massa enalguns moments, baixa molt a la matinada, etc. Per això, espot actuar tant en el disseny dels mecanismes d’incorporaciói captació d’energia solar, en el sistema d’emmagatzematge,com en l’aïllament i pèrdues de calor.

Així, es tracta de determinar les dimensions de la superfícievidrada, la relació superfície del mur Trombe amb el volum del’habitacle, la mida de les finestres de circulació d’aire, laplaca solar, el sistema de temporització per la circulació del’aigua estalviant una despesa energètica no útil, emprar unaïllant o materials constructius millors, sistemes intercanvia-dors de calor, afegir automatismes varis de regulació, etc.L’estudi d’aquestes variables pot ser força interessant. Ànim!

Antoni Perera Sans1a promoció de CFGS Salut Ambiental

IES Cal·lí[email protected]

Complex Educatiu de Tarragona

3131


Per donar resposta a les necessitats educatives delsinterns del Centre Penitenciari de Tarragona, es troba a l’inte-rior de l’esmentat centre el Centre de Formació de PersonesAdultes Pau Casals. Depenent actualment del Departamentde Justícia, hi desenvolupen la seva tasca quatre mestres,més un professor de català contractat pel Consorci per a laNormalització Lingüística.

Les funcions assignades a aquest col·lectiu no difereixenen res de qualsevol altre dedicat a l’ensenyament de perso-nes adultes, determinat però, per les característiques espe-cials del medi on es porta a terme.

L’activitat educativa forma part, en aquest context, d’unconjunt d’activitats més ampli per dinamitzar el centre i do-nar resposta a les necessitats i mancances dels interns, ambprogrames individuals de tractament, que intenten afavorir lareinserció en la societat un cop acomplerta la seva condemna.

Així, juntament amb l’escola, trobem cursos encaminats ala formació professional (fusteria, pintura...), aules d’informà-tica, activitats esportives, activitats d’arts plàstiques i altresmés de caire sociocultural, com ara els tallers per a la diver-sitat, educació viària i idiomes.

A més, el centre disposa d’una biblioteca amb un mésque considerable volum de llibres.

També se’ls ofereix la possibilitat d’un treball remunerat através del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció).

Hi ha també altres professionals dedicats a problemàtiquesmés concretes, com ara els programes d’intervenció en drogo-dependències.

Tal com ja s’ha esmentat, l’objectiu prioritari del conjuntd’aquesta oferta posada al servei dels interns és respondrea les seves necessitats i ajudar-los en la mesura de les nostrespossibilitats.

L’escola es troba ubicada a l’interior del centre i disposaen aquests moments de tres aules. La distribució horària delsmestres està pensada per poder atendre el major nombrepossible d’interns, doblant tota l’oferta educativa en tornsde matí i tarda.

Aquesta oferta cobreix de forma presencial tot el Cicle deFormació Instrumental, el primer Cicle de l’Educació Secun-dària, els cursos de Castellà per a Estrangers i els cursos deCatalà (aquests dos últims distribuïts en diversos nivells).També es posa a disposició dels interns la coordinació, latramitació de documents i el seguiment dels estudis a distàn-cia, en col·laboració amb diferents institucions organitzadores.

Així, es poden cursar estudis de segon cicle d’educació se-cundària i batxillerat a través de l’ICESD (Institut Català d’Edu-cació Secundària a Distància) i estudis universitaris a travésde la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia).

A part de les titulacions que poden atorgar els diferentsprogrames formatius anteriorment exposats, a partir d’aquestcurs escolar, i mitjançant un conveni de col·laboració amb elDepartament d’Educació, aquells interns que segueixen estu-dis de Castellà, Francès i Anglès poden obtenir el títol delCicle Elemental mitjançant les proves lliures que es convo-quen a tal efecte a través de l’Escola Oficial d’Idiomes.

Com es pot comprovar, l’oferta educativa és prou àmplia.

APRENDRE AL CENTREPENITENCIARI

FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES

√ Centre de Formació de Persones Adultes Pau Casals

3232


FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓDE L’ESCOLA

El primer contacte amb els nostres alumnes és mitjançantuna entrevista amb els nous interns en l’anomenat programad’ingressos. En aquesta entrevista, a més d’interessar-nosper la seva trajectòria escolar, es porta a terme, si s’escau,una prova que ens ha de servir per determinar el nivell esco-lar de l’intern per incloure’l en algun dels grups ofertats.

Aquesta informació es transmet a un altre professional, eltutor de l’intern. Aquesta figura actualment és representadapels educadors socials del centre que, entre d’altres funcions,elaboraran, juntament amb l’intern, la seva planificació d’ac-tivitats, el seu itinerari socioeducatiu. Un cop feta la derivacióa l’escola, ja és feina del mestre integrar el nou alumne algrup i motivar-lo perquè la seva actitud envers l’activitat siguipositiva i profitosa.

Pel fet que es tracta d’un centre on majoritàriament hi hainterns en espera de judici (és a dir, en presó preventiva), ladurada de la seva estada al centre i, en conseqüència, al’escola no es pot predir. El nombre d’altes i baixes és cons-tant, i la mitjana dels dies que un alumne assisteix a l’escolaes mou entre valors molt allunyats entre sí.

Aquest és un fet que condiciona la nostra tasca ja que, enla majoria de casos, no coneixem el temps que els alumnesestaran amb nosaltres a l’escola. Així, ens plantegem sovintobjectius a curt termini, i abordem aquells aspectes formatiusde l’alumne en què presenti més mancances. Al mateix temps,també ens plantegem, com a objectius a més llarg termini,preparar alumnes per a l’obtenció del Graduat en EducacióSecundària (GES), del Cicle de Formació Instrumental (CFI),dels diferents nivells de Llengua Catalana i del Cicle Elemen-tal d’Espanyol per a Estrangers de l’Escola Oficial d’Idiomes.Així mateix, es coordina tota l’acció per tal que els alumnesmatriculats a través de l’ICESD i la UNED puguin consolidarels seus estudis amb èxit.

Un altre aspecte de la nostra tasca és, més enllà del marcestrictament escolar, dinamitzar el centre penitenciari i organit-zar activitats extraescolars que arribin a tota la població inter-na. El ventall d’activitats és molt ampli. Cal destacar, perexemple, la participació en l’organització i execució de la fes-tivitat de la Mercè (patrona dels centres penitenciaris), Nadal(decoració del centre penitenciari), Sant Jordi (juntament ambla biblioteca, s’organitzen uns Jocs Florals en què participenaquells interns que ho desitgen), Dia Mundial de la Lluitacontra la Sida, Dia Mundial dels Drets Humans i d’altres esde-veniments que, pels seus continguts, siguin d’interès per alsinterns. Per organitzar aquestes activitats es procura la col·la-boració d’altres persones i entitats de l’exterior.

Tot allò que s’organitza des de l’escola o en què hi participil’escola, queda recollit en un butlletí que es confecciona al

mateix centre amb la col·laboració del monitor i dels internsdel taller d’informàtica (punt Òmnia). Aquest butlletí es repar-teix per les diferents dependències del centre per fer arribarla informació a la resta de professionals i a la totalitat de lapoblació interna.

OFERTA ESCOLAR

Per finalitzar aquesta exposició, voldríem definir quina ésara mateix l’oferta que posem a disposició del interns:

· 1r nivell del Cicle de Formació Instrumental, dos grupsen torns de matí i tarda.

· 2n nivell del Cicle de Formació Instrumental, dos grupsen torns de matí i tarda.

· 3r nivell del Cicle de Formació Instrumental, dos grupsen torns de matí i tarda.

· Cicle d’Educació Secundària (primer nivell), dos grupsen torns de matí i tarda.

· Cicle d’Educació Secundària (segon cicle), un grup entorn de matí.

· Castellà per a estrangers, quatre grups dividits en nivellbàsic i nivell alt i un altre grup de preparació dels exàmenslliures de l’Escola Oficial d’Idiomes. Els interns poden assistirtant al matí com a la tarda als nivells bàsic i alt. El grup depreparació de l’examen és al matí.

. Català, tres grups en torn de tarda amb diferents nivellsde dificultat: aprendre, bàsic i conversa.

A tota aquesta oferta cal afegir-hi la possibilitat dels estudisa distància:

. Segon cicle d’Educació Secundària i Batxillerat (ICESD).

. Estudis Universitaris (UNED).

[email protected]

3333

informeinforme3434

La consellera d’Educació, Marta Cid, presidí l’acte d’inau-guració de la II Trobada de Mediadors i Mediadores d’Institutsd’Educació Secundària de Catalunya, en la qual han participat180 alumnes, 100 professors i formadors i uns 30 pares,mares i professionals d’administració i serveis. L’objectiu dela jornada és reflexionar sobre la mediació escolar i compar-tir les experiències de mediació i convivència viscudes peralumnes, professors i pares en els 104 instituts que partici-pen en el Programa de Convivència i Mediació Escolar impulsatpel Departament d’Educació. Entre els centres participants,hi figuren l’IES Priorat (Falset), l’IES Camí del Mar (Calafell),l’IES Torreforta (Tarragona), l’IES Josep Tapiró (Reus), l’IESBonavista (Tarragona), l’IES Ramon Barbet i Miracle (Vila-seca)i l’IES Joan Amigó i Callau (L’Espluga del Francolí), tots delsSSTT de Tarragona.

El Programa de Mediació i Convivència Escolar, que preténimplicar conjuntament alumnes, pares i professorat dels cen-tres, té per objectiu formar per a la convivència, prevenir lesconductes problemàtiques, intervenir davant dels conflictes imillorar les relacions interpersonals en el centre.

Aquest programa es va endegar de manera experimentaldurant el curs 2000-2001 en un nombre molt reduït de cen-tres docents catalans. Actualment, ja són 104 els institutsparticipants (1.500 professors, 1.000 alumnes, 240 pares imares i 50 professionals d’administració i serveis). L’anyvinent, 66 centres més participaran en el programa.

Durant el curs 2004-2005, s’ha començat l’extensió delPrograma de Convivència i Mediació als centres d’educacióinfantil i primària. Des del passat mes de febrer, 20 centresde primària s’han acollit al programa i es preveu que ho facin30 més el curs vinent. Així doncs, un total de 220 centrescatalans de primària i secundària participaran el curs que veen el programa.

Els eixos del Programa de Convivència i Mediació a secun-dària són la competència social i la mediació escolar. A pri-mària, hi ha cinc eixos temàtics: l’educació emocional, l’edu-cació en valors i per a la pau, aprendre a pensar, la compe-tència social i la cultura de mediació per a la resolució positi-va dels conflictes.

Els mediadors són alumnes que intercedeixen davant elsproblemes de convivència a través del “diàleg, la reflexió i lanegociació”.

La trobada estava dividida en cinc parts:

· Visionat del vídeo Educació emocional i resolució deconflictes del CEIP Escola Patronat Domènech de Barcelona.

· Conferència “El compromís en els processos de media-ció”, del professor de la Universitat de Barcelona, Juli Palou.

· Grups de debat sobre diversos temes relacionats amb lamediació.

II TROBADA DEMEDIADORS

8 DE JUNY, COMPLEX EDUCATIU DE TARRAGONA

Els mediadors són alumnes

que intercedeixen davant dels

problemes de convivència a

través del “diàleg, la reflexió

i la negociació”

√ Enric Martínez

3535

· Presentació de les conclusions de la jornada.

· Escenificació d’un cas pràctic de conflicte escolar a càrrecd’un grup d’alumnes de l’IES Bisbe Berenguer de l’Hospitaletde Llobregat.

En el marc d’aquesta jornada, la consellera anuncià queel Departament d’Educació posarà en marxa una unitat perassessorar els centres docents davant de situacions de

informeinforme

conflictivitat. Aquesta unitat, anomenada Punt de Suport a laConvivència Escolar, estarà formada per experts de la Ins-pecció Educativa, de la Direcció General d’Ordenació i Innova-ció Educativa, així com de l’Assessoria Jurídica del Departa-ment d’Educació. L’objectiu de la unitat és orientar els cen-tres docents sobre què cal fer en situacions de conflicte, demanera que disposin de tots els elements per gestionar-losde la millor manera possible.

La taula presidida per la consellera d’Educació, Marta Cid

Presentació de les conclusions

3636

El Departament d’Educació, de manera conjunta amb elDepartament d’Interior, ha endegat la realització d’un estudisobre joventut i seguretat a Catalunya. Aquest estudi és unareedició d’un que ja es va realitzar l’any 2000 amb una mostrade 7.416 alumnes d’edats compreses entre els 12 i els 18anys, de 112 centres públics i privats de tot Catalunya.

Aquest segon estudi es portarà a terme durant el primertrimestre del curs vinent i comprendrà també els cicles mitjài superior d’educació primària (8-11 anys). L’estudi preténrecollir dades sobre les relacions bàsiques a l’escola, elsmaltractaments entre companys, la victimització patida, elconsum de drogues i altres problemàtiques.

D’altra banda, el Departament d’Educació endegarà a par-tir del proper setembre una campanya de sensibilització alscentres docents adreçada a l’alumnat i sota el lema “Bonrotllo a l’escola/institut”. A més, s’elaboraran uns protocolsdirigits especialment al professorat per orientar en la resoluciódels diferents tipus de conflictes.

Durant la presentació de l’acte la consellera deixà palèsque “s’ha de mediar abans de sancionar, després també,però abans també”. Va recalcar que “hi ha conflictes, i és elque es veu més, però la vida a l’escola és molt més rica”.

El professor de la Universitat de Barcelona Juli Palou vapronunciar una conferència plena de reflexions i exemplesque van anar desgranant la conflictivitat en la qual vivim i lessolucions per afrontar-la. Prèviament, féu un petit repàs delsconflictes violents més recents (l’assassinat de Berga, elsconflictes bèl·lics entre jueus i cristians o jueus i palestins...).Amb afirmacions com “vivim en una societat líquida, tot esbarreja, no hi ha fronteres, estem en el món de la mobilitat”;“els mitjans de comunicació s’aprofiten de la violència per laseva força dramàtica”; “el mal és molt més racional que elbé”; “el bé i el mal sempre viuen amb nosaltres. Hem desaber canalitzar-los”; “hem de saber demanar perdó, i posar-

nos en lloc de l’altre”; “un mediador ens ha d’ajudar a no serestúpids (i ser estúpid vol dir repetir les errades)”, va acon-seguir captar l’atenció de tot l’auditori. També va encoratjarels mediadors i les mediadores tot dient-los que “s’han deresponsabilitzar del món.”

Per acabar va destacar que “davant de la nova situació, iencara que sigui amb risc de caure en la simplificació, hi hadues alternatives. La primera consisteix a magnificar elsconflictes i minimitzar els encerts. [...] és imprescindible eldiàleg, per contrastar diferents punts de vista i, des de lacrítica constructiva, detectar les contradiccions mútues. Hemd’aspirar a reconèixer el que no podem fer, més que el quehem de fer”. En resum, una conferència que, d’una maneramolt amena, ens va encoratjar a tots a fer de mediadors enels conflictes que ens puguin anar sorgint a la vida.

La majoria dels participants van fer una valoració positivade les experiències presentades així com de la jornada, coma espai de trobada per al diàleg, l’intercanvi, la reflexió il’aprenentatge de la tasca educativa.

Finalment, s’exposaren les conclusions a què s’arribaren,de les quals cal destacar les següents:

· Es recolliren les propostes dels alumnes, professors,pares i mares valorant la seva il·lusió per ajudar els com-panys i trobar maneres diferents de resoldre els conflictes.

· Es demana que el Departament d’Educació doni eines irecursos perquè es pugui tirar endavant el programa.

· És necessari promoure les característiques de la media-ció entre els més joves i els més petits, sense oblidar-nosdel poder de mediació dels pares, mares i professors.

Enric Martí[email protected]

informeinforme

Representació d’un cas de mediació Juli Palou, professor de la UB

hem llegit...hem llegit... 3737

Parlar de casos de violència, bullyng i suïcidis ésmés fàcil que trobar-li sentit a la vida i fer-lo extensiu alsadolescents. Prevenir és ensenyar a pensar, dubtar, entendreel món, perquè un adolescent inquiet i sense recursoss’afegeix ràpidament a discursos simplificats.

Jaume Funes, psicòleg, La Vanguardia, 5 de juny

La gent ara se’n riu amb l’exorcista i s’esgarrifa ambuna escena de caça.

Manuel Rivas, escriptor, El País, 8 de juny

Educar funciona més per osmosi afectiva que perdiscursos de paraules. I qui defineix el que és un valor? Somtots materialistes i de sobte funcionem com platònics: volemeducar en la pau, la convivència, la filantropia... però la mateixaeducació en valors ja implica que s’assumeixen com quelcomextern, quelcom que s’ha de consumir. No haurem transformatl’ètica en un supermercat de valors?

Gregori Luri, filòsof i pedagog, La Vanguardia, 5 de juny

Urgeix reivindicar que la naturalesa humana no ésangelical i demana autocontrol, la voluntat ha estat substituïdaper l’interès i s’estimula el desig com a principi que organitzala vida; i així, quin criteri superior pot ajudar a reprimir-se?

Gregori Luri, La Vanguardia, 5 de juny

Tanmateix, ni l’assentament escolar ni l’existènciade perdonavides té res de nou i tots segurament recordemepisodis de violència a la nostra adolescència i també abans.La novetat està a l’actual prestigi de la neciesa, a la qual noes posa socialment límit, més aviat s’alaba fins a extremssegurament insospitats a qualsevol època precedent. Els jovesdel nostre temps estan tan acostumats a comprovar que alseu voltant és més valuós allò que és neci que allò que ésnoble, que donen gairebé per descomptat cap on s’ha dedirigir un si el que vol és prosperar o senzillament resistir.

Rafael Argullol, El País, 6 de juny

Segons la meva experiència, encara que els ultratgesmés visibles acostumen a passar a esquenes del professorat,bastants mestres són reticents a admetre que hi ha assetja-ment a les seves classes. A uns els costa reconèixer quecerts nens poden ser terriblement cruels. D’altres temen serconsiderats inexperts.

Luis Rojas Marcos, El País, 2 de febrer

El bullyng ens planteja un doble repte: salvar la vidadels oprimits i rescatar la humanitat dels opressors.

Luis Rojas Marcos, El País, 2 de febrer

Sovint escolto que us referiu a l’home que ha comèsun delicte com si no fos un de vosaltres, com un estrany i unintrús en el vostre món.... però jo us dic que, de la mateixamanera que ni una sola fulla es torna groga sense el conei-xement silenciós de l’arbre, tampoc el malvat pot fer el malsense la amagada voluntat de tots vosaltres.

Jalil Gibrán

La banalització de la violència fins al punt que lestensions entre col·lectius diversos deriven en enfrontamentsque acaben segant vides humanes. Aquesta mena de violènciaens resulta especialment incomprensible perquè no trobemque tingui cap mena de causa estructural. I aquí s’obre eldebat entre els qui pensen que té arrels en el nostre modelsocioeconòmic i els que defensen que respon a alguna menade pulsió humana que no es pot controlar des de lesadministracions públiques. Sigui el que sigui, el que no tésentit és qualificar aquesta violència només d’acord ambl’edat d’alguns dels protagonistes. Parlar de violència juvenilno ajuda a aclarir el fenomen sinó que només serveix perestigmatitzar un col·lectiu.

Avui, editorial, 6 de juny

Si això es produeix a l’aula o al pati, s’ha de sermolt insensible o estar molt cec per no veure-ho. O mirar capa un altre lloc. L’assetjament no és possible sense el silenciculpable de molts companys i educadors. I d’una certatolerància cap a les conductes agressives, de la qual partici-pen alguns pares, fruit de la idea que créixer és entrenar-seper obrir-se camí en una jungla on només sobreviuran elsmés forts.

El País, editorial

Els joves d’avui són uns tirans. Contradiuen els seuspares, endrapen el seu menjar i falten al respecte als seusmestres.

Sòcrates

Per educar un nen fa falta tota la tribu.

Proverbi africà

“ “

““

“ “

“ “

““

“

“

El consum és necessari, però actualment la pressió queel consum exerceix sobre les persones és excessiu i promouun tipus d’actituds insolidàries que poden arribar a ser fins itot alienants. Els infants i joves sovint són els més vulnera-bles davant d’aquesta pressió que fa servir uns mitjans forçapoderosos. Això, però, no pot descoratjar els centres d’ense-nyament en la seva obligació d’educar en un consum méshumà i més responsable.

MERCAT D’INTERCANVIAL CENTRE

PER UN CONSUM MÉS HUMÀ

√ Rosalina Ponce

Hi ha moltes maneres de mostrar als alumnes formes alter-natives de consum, amb la finalitat de fer créixer en ells laconsciència que aquest planeta té uns recursos limitats ique una gran part d’aquest món viu en condicions precàriesmentre l’altra petita part malbarata el que és de tots. Unad’aquestes formes és promoure activitats de consum alter-natiu com, per exemple, un mercat d’intercanvi.

El mercat d’intercanvi és una activitat habitual a moltsllocs. Una bona mostra és l’activitat que ja és tradició al barride Gràcia a Barcelona, on es fa quatre cops a l’any a la plaçade la Virreina, coincidint amb el canvi d’estació. Però és unainiciativa que pot portar a terme qualsevol comunitat que s’hoproposi, com per exemple un centre d’ensenyament.

Aquesta és una proposta adreçada a tota mena de cen-tres d’ensenyament i que té els objectius següents:

· Entendre l’economia d’una altra manera: al servei de lespersones.

· Potenciar relacions més humanes entre els membres deles comunitats.

· Portar a la pràctica una alternativa al consumisme desme-surat i no sostenible.

· Aprendre a valorar les coses.

· Promoure la consciència social i l’esperit crític.

· Promoure l’aprofitament dels recursos i la sostenibilitat.

· Promoure la reciprocitat, la tolerància, la flexibilitat i l’es-perit de col·lectivitat.

una ideauna idea3838

una ideauna idea

COM FUNCIONA?

Si el centre decideix portar a terme aquesta activitat, potfer-ho de manera esporàdica o habitual. Cal buscar una dataque afavoreixi una iniciativa d’aquest tipus; per exemple,després de Reis, el canvi de les estacions de l’any, quan esrenoven els armaris, en el context d’altres activitats previstes(una setmana cultural, de la solidaritat, etc.).

Aquesta activitat pot obrir-se a tota la comunitat, de maneraque hi participin, a més dels alumnes, el professorat, elspares i les mares....

Cal explicar als alumnes el sentit de l’activitat. Es tractade promoure la idea que a les llars hi ha molts objectes queno s’utilitzen i que poden fer servei a d’altres persones. Elvalor de les coses depèn de les necessitats de dues perso-nes que es coneixen i arriben a un acord.

Pot ser útil crear una comissió de voluntaris formada peralumnes, professors i pares o mares per assumir les tasquesorganitzatives que el desenvolupament de l’activitat compor-ta (difusió, elaboració de cartells, col·locació i recollida deles taules i les cadires...).

Cal fixar una data, i força dies abans recordar als alumnesque cal que portin tot allò que vulguin canviar. L’acord sorgeixentre les persones interessades. Tothom és lliure de valorarel que ofereix com vulgui, però sense que intervingui el dinerper a res. Això sí, les coses que s’intercanviïn han d’estarcom a cadascú li agradaria, en bon estat. Pot ser roba, jo-guines, llibres, CD, vídeos, etc.

PROCEDIMENT

Una vegada escollit el dia, cal disposar de taules i cadires(les del centre poden servir) i un lloc adient (si fa bo, el patiés una bona opció). Cal col·locar les taules i les cadires com

si fos un mercat i repartir els espais de manera que cadascúque hi vulgui participar disposi d’un lloc segons vagi arribant.Cal disposar els objectes ordenadament.

Intercanvien normalment les persones que han portat al-guna cosa per intercanviar. Quan algú veu alguna cosa que liagrada, diu al seu propietari que passi per la seva parada aveure si hi ha alguna cosa que li interessi; si hi ha entesa, esprocedeix directament a fer el canvi.

Els diners estan prohibits. Es poden fer canvis no neces-sàriament materials, per exemple: a canvi d’aquest llibre, jot’ajudaré a fer els deures durant una setmana, o t’ajudaré anetejar el cotxe del teus pares, o a pintar, o a...; les possibi-litats són moltes. També es poden canviar pastissos, conser-ves, art, etc.

Els objectes no intercanviats s’han de tornar a endur acasa o bé l’organització els pot recollir i fer-los arribar a per-sones que els puguin utilitzar mitjançant la mediació d’ONGo altres entitats locals.

Per completar l’activitat, cadascú pot portar alguna cosaper menjar i es pot dur a terme un dinar o berenar comunitari.

RESUM DE LES NORMES BÀSIQUES

· Els diners estan prohibits.

· Els objectes i productes han d’estar en bon estat: laroba neta i planxada, els aparells en bon ús, els objectesnets i sencers, etc.

· Els objectes no intercanviats (si l’organització no els recullper distribuir-los posteriorment) s’han de tornar a prendrecap a casa quan s’acabi el mercat.

· Tot ha de quedar net i endreçat.

· Els compromisos adquirits s’han de complir.

MÉS INFORMACIÓ

XAINGRA. Xarxa d’Intercanvi de Gràcia. C/ Verntallat, 26.Barcelona.

[email protected]://www.lateneu.orghttp://chalaux.org/indect.htmhttp://www.sostenible.es/pubPor tada/inici.asp?

p_idioma=1


3939

notíciesnotícies

Sant Salvador enceta unPla educatiu d’entorn

Els centres educatius d’educació infan-til, primària i secundària del barri de SantSalvador han encetat un Pla educatiu d’en-torn. Els eixos bàsics són el foment de lacohesió social, a partir de l’educació intercul-tural, i la consolidació del català com allengua d’ús social.

Amb els plans educatius d’entorn es volimplicar i corresponsabilitzar el conjuntd’agents i col·lectius educatius per treballarper una societat cohesionada i oberta, ba-sada en els valors democràtics, la convi-vència i el dret a la diferència, on el catalàsigui la llengua de cohesió social, i sobretotper crear condicions per la igualtat, ambatenció especial als col·lectius més fràgils,per evitar qualsevol risc d’exclusió social.

En el marc d’aquesta experiència el CEIPSant Salvador ja ha començat a fer actua-cions: els alumnes de 4t han visitatl’Aquarium i el Zoo de Barcelona. De febrera maig d’enguany i el primer trimestre delcurs vinent funcionarà l’espai Estudi Assistit,organitzat en sessions de 16.30 a 18 h dedilluns a dijous per a alumnes de cicle mitjài superior (dos dies cadascun). També hi haun taller d’expressió en català per a mares.

La SES de Sant Salvador ha fet lessegüents activitats en el marc del pla: visi-ta al Gran Teatre del Liceu i l’obra de Gaudí aBarcelona. A partir del 3r trimestre s’endegàel projecte Estudi Assistit, que ofereix al’alumnat unes condicions d’estudi bones.S’ha iniciat el taller de bàsquet, s’ha visitatl’Aquarium, s’ha vist la pel·lícula Austràlia al’Imax, s’ha fet un tour panoràmic a les ins-tal·lacions esportives del FC Barcelona, is’ha patinat a la pista de gel.

Els centres celebren elseu 25è aniversari

Els CEIP Bonavista, CEIP Mn. RamonBergadà de Constantí, CEIP Cèsar August iel CEIP Campclar celebren el 25è aniversaride la creació. Un camí ple de dificultats, d’es-forços, d’encerts, de professionalitat, de de-dicació, d’il·lusió, d’unes quantes fornadesde nens i nenes, d’educació de ciutadans,de treball en equip... Tot plegat, i en defini-tiva, un camí que hem recorregut, que miremenrere i veiem amb certa nostàlgia, però que

a la vegada ens encoratja a continuar tre-ballant quan observem des de la distànciaels resultats obtinguts.

“Per 25 anys d’ensenyament públicPer 25 anys de solidaritatPer 25 anys de col·laboracióPer 25 anys d’optimismePer 25 anys de llavorPer 25 anys d’amistat.”(CEIP Bonavista)

Moltes felicitats!

Inauguració oficialdel CEIP Salou

El dia 20 d’abril de 2005 la consellerad’Educació va inaugurar oficialment el nouCEIP Salou. El descobriment d’una placacommemorativa va obrir els actes. Els alum-nes de la coral del centre van interpretaruna peça composada per ells mateixos i lamestra de música amb el títol Vine al CEIPSalou. La consellera va visitar les instal·la-cions de l’escola i es va reunir en un dinarde treball amb el claustre de professors.

El CFA Josepa Massanéscelebrar el 25è aniversari

Per aquest motiu va organitzar una set-mana cultural del 4 al 7 d’abril. Es van feractes diversos, entre els quals destaquenels dedicats a la poesia, el cinema, el teatre,la música i la cuina.

“40 anys de joia d’estimarallò que ens uneix”

El CEIP Torroja i Miret està d’aniversari:“40 anys plens de joia d’estimar allò queens uneix. Amb aquest pensament hemencetat la nostra celebració d’aquest temps,en el qual es pot percebre la poesia que hi haamagada a cada racó del pati o a cada aula,de notes, paraules o emocions viscudes.

Celebrar 40 anys ens omple d’alegria,sobretot perquè és un bon motiu per retrobarallò que estimem i que ens uneix. Us convi-dem a tots i a totes a compartir la nostrafesta, i que aquesta ens animi a fer moltsmés anys de bona escola a Vila-seca.

L’equip directiu.”

Esperemla vostracol·laboració!

Cada professional té una manerapròpia d’afrontar la seva feina, un ta-rannà particular que és una combi-nació de les habilitats i formació ambl’esforç d’adaptació al context concreton es troba. Això no només és enriqui-dor, sinó que pot ser molt útil a d’altresprofessionals.

Us oferim aquestes pàgines comun mitjà per compartir amb els com-panys i companyes tot allò que a vos-altres us ha resultat útil: experiències,idees, opinions, dubtes, reflexions,etc. Podeu fer les vostres aportacionsde diferents maneres:

· Podeu formar part de la Comissióde Redacció de la revista. Per això,només cal que ens ho feu saber ambun correu electrònic que contingui lesvostres dades personals: nom, nivell,àrea, adreça electrònica i telèfon decontacte. Us convocarem a la pròximareunió.

· Podeu trametre un article elabo-rat. Ens el feu arribar en format word,d’un màxim de quatre pàgines a do-ble columna, que inclogui títol, nom idades de l’autor i un parell de fotogra-fies de bona qualitat.

· Podeu enviar tota mena de sug-geriments, notícies, contactes, pro-postes, etc.

Ens podeu trametre totes les vos-tres aportacions, sempre que ho de-sitgeu, a través de l’adreça electrò[email protected], indicant“Tabula” a l’apartat que correspon al’assumpte del missatge. Disposemde dues línies telefòniques (977 2441 32 o 977 24 55 78) per atendrequalsevol dubte o consulta que ensvulgueu plantejar.

4040

Marta Badia i Àngels Vidal han elaboratuna compilació de 107 propostes, proce-dents del folklore català que aplega: moi-xaines, jocs, jocs dansats, recitats i can-çons, amb la finalitat de ser treballats ambnens molt petits, preferentment nadons inens d’un, dos i tres anys d’edat.

Cada proposta està organitzada en format de fitxa queaplega: el text i el ritme del recitat o la melodia de la can-tarella; una explicació del procediment; una enumeraciódels continguts que treballa cada proposta relacionats ambels àmbits de comunicació, llenguatge, cos i moviment imúsica; i, finalment, un text de caire pedagògic amb reco-manacions i propostes d’ampliació.

Un llibre útil per a pares, mares, educadors i qualsevoladult que es proposi proporcionar a un infant un seguitd’estímuls que aportin plenitud i riquesa al seu desenvolu-pament.

L’Ajuntament de Tarragona enceta, ambaquest primer volum sobre la Víbria, lacol·lecció Santa Tecla a les Escoles, que técom a finalitat proporcionar als centreseducatius de Tarragona una eina didàcticaper treballar el ric patrimoni cultural de laciutat.

Els autors, Marta Badia, Josep Cornadó i Gerard Eliessón mestres amb força experiència en l’estudi del folklorede la comarca i en aquest primer treball exposen un seguitde propostes didàctiques interdisciplinàries adreçades aEducació Infantil i Primària amb la finalitat de facilitar elconeixement i la difusió dels molts elements singulars queles Festes de Santa Tecla apleguen i que esdevenen po-tencials recursos educatius i sociabilitzadors.

El col·lectiu Ball de Gitanes deTarragona ha confegit aquest dossierdidàctic amb l’objectiu de donar a co-nèixer a les escoles de la ciutat aquestelement del Seguici Popular de les Fes-tes de Santa Tecla de la ciutat

El dossier consta d’una primera partinformativa que recull l’origen i la his-tòria del ball i les seves característi-

ques més significatives (personatges, estructura, vestuari,complements, coreografia, música, parlaments i voca-bulari).

Una segona part aporta un conjunt de fitxes didàctiquesfotocopiables que proposen diverses activitats a l’entorndels continguts exposats.

Més informació http://www.fut.es/~bgitanes/welcome.html

collita pròpiacollita pròpia

El Camp d’Aprenentatge Ciu-tat de Tarragona, seguint ambla consolidada tradició d’elabo-rar materials didàctics útils pertreballar els diversos àmbitsd’estudi de la ciutat, ha editatdarrerament un seguit de dos-siers que apleguem diferentspropostes adreçades a apro-fundir les activitats que ofereixals centres educatius.

Entre d’altres destaquem:

· Una casa de pagès del Camp de Tarragona

· L’enigma de la Medusa

· Guaita la sardina!

· El sarcòfag d’Hipòlit

· Col·lecció De l’ou a la poma (alimentació romana)

4141

P. Quin és el primer record, la primera imatge que tens del’escola?

Acluco els ulls, i em veig arraulit darrere d’una paperera,mig plorós. No puc precisar si és mentre espero que em vinguina buscar a l’acabar les classes, el primer dia a l’escola Torrojai Miret de Vila-seca, o si és el primer dia a l’hora del pati.

P. Què és el que recordes més d’aquell temps?

Doncs a força de gratar en la memòria em van venint desde l’ampolla de llet de la Central Lechera de Tortosa, que ensvan fer comprar per una pesseta, en més d’una ocasió, fins ales classes de primer curs que fèiem en una altra aula, en unedifici separat del grup escolar, perquè se’m presentava comun fet insòlit que es pogués donar classe fora de l’escola. Irecordo la senyoreta Elena, la que teníem a pàrvuls. La veigaltíssima, amb una bata de quadres, que se’m feia una paretinabastable. Recordo, ja de més gran (a 4t) el Sr. Roig, i elseu regle picant els dits si no et sabies la lliçó. I recordol’hissar de la bandera espanyola els dilluns al matí, i quan labaixava el Sr. Vicens, que era el director, i ens feien cantaraquest himne que ara s’ha quedat sense lletra.

P. En general, en tens un bon record, d’aquella època?

I tant que sí. El record és molt bo. Van ser uns anys moltenriquidors.Tinc bones sensacions quan penso en l’anadacap a l’escola, quan passava pel carrer del gos (de Sant Josep)i recollia al xiquet del sastre, el Josep Tarragó, i ens trobavemdesprés amb Carreté, i amb Morell, i amb Vidal, i el Cisco.Jugàvem a minibàsquet, i vam arribar a guanyar una medallade plata a les olimpíades escolars de Reus.

P. Com eres de petit, eres un bon minyó o potser una mica“peça”?

Fa de mal dir, perquè un mateix no es veu el gep, però emsembla que era més aviat bon minyó.

P. Tenies algun renom particular?

Doncs no ho recordo bé, però suposo que ja cap als cur-sos del final de bàsica em devien dir “Grasi”. Més tard, a laLaboral, em deien “Boca de Piñón”. Amb tot, en una redaccióque vaig fer a 3r de bàsica jo vaig firmar amb el pseudònimde “Melón Blando”, i don Fernando, el mestre, sempre queem veu m’ho recorda.

P. Recordes algun fet especialment, alguna anècdota quees pugui explicar?

Moltes, i moltes per explicar. Des d’un examen de vuitè,que havíem aconseguit prèviament, i que D. Làzaro va desco-brir que teníem perquè a un company mal assegut li va relliscarla cadira, i va anar per terra, ell i la llibreta on duia un examenja enllestit. Això va comportar la suspensió de l’examen, i vafer perillar l’excursió de final de curs.

També pot ser anecdòtic en aquests moments que elsprimers professors de català que vam tenir a Vila-seca ha-guessin estat l’Olga Xirinachs i el Josep Lluís Carod-Rovira.Recordo que Carod va haver de “lluitar” contra la incomprensiód’un alumne que deia que per comptes d’estudiar català voliaaprendre rus, perquè (en clau Chabeli) afirmava que és mésimportant aprendre un idioma que un dialecte. I el Carod li varespondre que hi estava d’acord. Però que no sabia que elrus fos un dialecte.

anem a l’escola amb...anem a l’escola amb...

XAVIERGRASETPERIODISTA

4242

O de més petit fent de tuno, a un festival de final de curs.Se’m va trencar la corda de la guitarra que duia, i vaig patird’allò més aguantant-la (perquè no es notés) mentre cantàvemels Clavelitos.

P. Què t’agradava més?

M’agradaven més les assignatures d’humanitats. Però tam-bé m’agradaven els deures del tipus haver de fer en una carto-lina els diferents climes del món, o una vegada que vam ferunes balances amb capses de “caseríos”, i les equilibràvemamb la cera d’una espelma.

P. I què era el que no t’agradava gens?

El plinton, em feia pànic, o enfilar-me per una corda. Tambéles mates; potser és un tòpic, però era cert.

P. Algun mestre o mestra et va influir especialment?

Tinc bon record de gairebé tots. En general eren molt bonespersones, i em sembla que tenien un grau d’exigència forçaalt. Ho agraeixo. Vam tenir un seguit de professors que venien

de Conca, don Fernando (que és a qui vam tenir més cursos),o don Miguel, amb unes ulleres de conxa que duien moltsemblants i d’aquella època. Don Làzaro, el Sr. Roig, el Sr.Casas (que es bevia alguna cerveseta a classe), Miquel Ber-tran i la Srta. Solé, de gran caràcter. I tants altres bons mestresque es deixaven la veu i l’energia per obrir-nos al món.

P. En aquell temps, què volies ser de gran? Ja et passava pelcap ser periodista?

Jo volia ser pallasso, o pastisser, o més tard detectiu privat,perquè devia ser l’epoca del boom dels Colombo, Kojac oMcCloud a la tele. I sí, això del periodisme ja m’agradava.Fins i tot vam fer una revista a l’escola, l’últim curs, que vambatejar com a Trueque 4, en homenatge al Cambio16.

P. Què et sembla que et va aportar aquella època?

Em sembla que em va anar molt bé l’escola. No em séimaginar el món d’una altra manera. Suposo que potser noseguíem sempre els millors o més moderns mètodes peda-gògics. Però tinc la sensació d’haver après una bona dosi de


El Xavier (a dalt a la dreta) amb la seva estimada senyoreta Elena

4343

coneixements, i a més unes maneres prou obertes per anarper la vida. També amb una bona dosi de disciplina i de rigor.

P. Conserves amics del teu temps d’escola?

Sí, mantinc encara amistat amb més o menys intensitat,amb uns quants companys de l’escola. I amb la resta hi con-tinua havent un bon corrent de simpatia si alguna vegadaens trobem.

P. Hi ha algun llibre, alguna música, alguna olor, algun menjarque recordis lligat als teus primers anys d’escola?

Recordo l’editorial Santillana, i els Senda i Cía. Recordoles esglésies ultramodernes que dibuixaven al llibre de religió.Recordo la fragància que fèiem tots plegats a la classe depàrvuls.


P. Què hi ha en el Xavier adult d’avui del Xavier petit querecordes?

Moltes coses... En alguns aspectes no sé si he crescutmassa. El gran segueix sent foteta com el petit. I també emsembla que m’interesso amb la mateixa curiositat per cosesnoves. També se m’acumula la feina i segueixo acabant elstreballs (com ha passat amb aquesta entrevista) el dia abansque acabi el termini. I m’agradaria retrobar la senyoreta Elena,la de pàrvuls, però amb l’impossible que fos com la recordo.

P. Quines diferències creus que hi ha entre l’escola que turecordes i l’escola d’avui?

No ho sé massa bé. Em fa la impressió que ara hi hamolts més mitjans pedagògics. Em sembla que el sistemaha d’haver canviat molt. El que esborrona, des de fora, sónles xifres de fracàs escolar, la deserció que han fet moltspares en l’educació dels seus fills, i la creixent agressivitat iviolència que es percep en tota la societat, que també semblainstal·lada a l’escola. Tinc un record de respecte vers elsmestres, que no sé si ara existeix.

P. Des del teu punt de vista d’adult professional, què pensesque hauria de ser el temps d’escola d’un nen?

Crec que hauria de ser un temps aprofitat al màxim, enque a més dels coneixements que en aquesta edat són ca-paços de xuclar, com gairebé mai més, també se’ns ajudés adesenvolupar totes aquestes altres intel·ligències que araocupen els manuals d’autoajuda. Que se’ns ensenyés a serpersones amb esperit crític i obert, que se’ns fes viu el cucde la curiositat. Que aprenguéssim a respectar la diferència,i també que se’ns inculqués disciplina, i la idea de l’esforç.Perquè després t’adones que no hi ha res que sigui gratuït.

El Xavier de Tuno, amb cara de patiment

El Xavier amb la seva germana Pilar

4444

Recullo la Pau a casa seva un dilluns d’abril, per acom-panyar-la al llarg d’una part de la seva jornada laboral com aassessora del servei educatiu LIC (Llengua, Interculturalitat iCohesió social) del Departament d’Educació.

La veig venir, carregada com sempre, amb la seva vellamaleta gruixuda i el flamant portàtil. Conec la Pau des de faforça temps, quan el Programa d’Educació Compensatòria, alqual va pertànyer molts anys, tenia la seva seu al Tarragonèsa les dependències del Centre de Recursos. El primer queem crida l’atenció de la Pau és la seva energia i el seu dina-misme. És d’hora, però jo sé que ella ja fa moltes hores ques’ha llevat i el seu nivell d’activitat és força més alt que elmeu un dilluns a les 8,30 h del matí.

Mentre condueixo cap a Torredembarra, que és on ensdirigim, em va explicant que anirem a dos dels tres centresde primària que hi ha al poble. Treu la seva agenda, que ésd’aquelles molt viscudes, ben farcides, que costen de tancara causa de la quantitat de papers i afegits que hi ha anatajuntant. Em comenta que ha hagut de modificar a última

hora la seva planificació ini-cial perquè s’ha hagut desuspendre una reunió detutors. Repassa les pàginesi em va cantant tot el que hade fer aquest dilluns: a les9 h, reunió amb la Coordina-dora LIC del CEIP AntoniRoig; a les 9,30 h, reunióamb la cap d’Estudis; a les10 h, visita a l’Aula d’Aco-llida; a les 11 h, reunió ambel director del CEIP Molí deVent; a les 11,30 h, visita al’Aula d’Acollida; a la tarda,formació.

Com que és aviat, anem a prendre un cafè abans d’anar al’escola. Pel que he llegit, el LIC té com a objectiu generalpotenciar i consolidar la cohesió social, l’educació interculturali la llengua catalana en un marc plurilingüe. Per dur-lo a ter-me, el Departament d’Educació ha creat un nou servei edu-catiu constituït per equips d’assessors, distribuïts per zonesd’actuació i que tenen la funció d’orientar el professorat d’au-les d’acollida i els centres que en disposen, amb la propostade mesures organitzatives, estratègies didàctiques i recursospedagògics per organitzar l’acollida de l’alumnat nouvingut.

a l’ombra de...a l’ombra de...

PAU TORRENTSASSESSORA LIC

(LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL)

√ Rosalina Ponce

4545

La Pau em parla de la seva feina sense deixar de fixar-seen l’esplèndida col·lecció de ràdios antigues que estan exposa-des al cafè on som. Em diu que cada centre és un món i queper això la seva feina a cada centre dels que atén (set entotal: CEIP Antoni Roig, CEIP Molí de Vent i CEIP L’Antina deTorredambarra, Sant Domènec de Guzman, Col·legi Roig i CEIPMare de Déu del Miracle i IES Camp Clar de Tarragona) éstambé diferent.

M’explica que, concretament aquí, a Torredembarra, el nom-bre d’immigrants ha crescut molt en pocs anys i també s’haampliat el nombre dels països de procedència; per tant, elscentres escolars han de fer un gran esforç d’adaptació a unarealitat social canviant. Em comenta, per exemple, que el noucentre de Primària, el CEIP L’Antina, tot i no tenir concedidaoficialment una Aula d’Acollida, copsada la seva necessitat,n’ha creat una per pròpia iniciativa i està treballant molt perposar-la en marxa. Recolzar la tasca dels professionals i vetllarperquè aquest esforç no minvi és una de les funcionsprincipals de la seva feina. De vegades no és fàcil, ja que nototes les sensibilitats envers aquesta qüestió són iguals ique s’ha de combinar el respecte a la personalitat dels cen-tres amb els objectius del servei educatiu al qual pertany.

Són gairebé les nou del matí i ens dirigim al CEIP AntoniRoig. L’entrada està molt concorreguda, l’ambient és l’habituala totes les escoles en aquesta hora, el moviment de mares,pares i nens i nenes de tota mida produeix una cridòria carac-terística en la qual es barregen rialles, música, tocs de botzinai algun plor. Optem per entrar per una porta lateral, i enstrobem la Lluïsa, la coordinadora LIC de l’escola. Després deles salutacions habituals i de presentar-me, la Pau i la Lluïsaentren directament en matèria. Dempeus al vestíbul, la Lluïsacomenta a la Pau detalls de la revisió del Projecte Lingüísticque està modificant, a la vegada que saludem el director ialtres professors del centre. Mentre elles parlen, observocom l’activitat s’estén per les escales i els passadissos, tot-hom va de pressa amunt i avall mentre la música encarasona, però en poc temps el trànsit es va apaivagant, l’animacióes va diluint i en uns moments el silenci i la quietud es vanescampant per l’edifici; sembla un miracle, un prodigi quotidiàque es repeteix diverses vegades al dia.

Amb la calma apareix l’Anna, la cap d’Estudis del centre i,aprofitant que està buit, entrem al despatx del director i enshi instal·lem. Allí la Pau li exposa algunes qüestions que lipertoquen: la data per convocar una reunió de tutors, laparticipació de l’escola en la Fira LIC que el servei estàorganitzant, la proposta sobre la reunió de la Xarxa EscolarMunicipal, un primer pas de cara a l’elaboració d’un Plad’entorn.

La Pau no perd ni un moment, costa de seguir-la, va donantla informació molt atenta a la reacció de l’Anna, respon lesseves preguntes i apunta a la seva agenda tots els acords.Després d’una bona estona de reunió ens acomiadem del’Anna i ens disposem a anar a l’Aula d’Acollida que es trobaal primer pis.

El centre resulta agradable, ampli i inundat de llum, lesparets blanques estan plenes de treballs dels nens que laPau em va comentant. Truquem a la porta i obrim. L’aula ésforça petita però acollidora, com no podia ser d’altra manera.La Pilar, la professora de l’aula, està treballant amb duesnenes i un nen de sisè curs. Per no molestar gaire ens posemen un raconet i engeguem un dels quatre ordinadors que hiha. Em fixo en un mapa de Peter que hi ha a la paret on estandestacats tots els països d’on provenen els alumnes de l’aula.Són molts. La Pilar segueix treballant amb els seus alumnes,dos sud-americans i un marroquí, que responen a les sevespreguntes amb certa timidesa. Es fa l’hora i els nens marxen.

La Pau comenta a la Pilar algunes novetats que ja no hosón per mi: la conveniència d’una reunió amb els tutors perpreparar el curs vinent, de cara a prevenir algunes actitudsque poden aparèixer per manca d’informació i que poden pro-vocar algunes dificultats. La Pau explica a la Pilar algunesestratègies per aconseguir crear una xarxa de suport pertreballar amb les famílies.

Sentint a la Pau qualsevol se’n adona del seu profundconeixement del que parla i de la molta experiència que acu-mula. Tot seguit, la Pau mostra a la Pilar alguns dossiersdidàctics i els hi deixa per fotocopiar. Explica que té moltinterès en que el centre disposi aviat d’un suficient banc derecursos didàctics adaptats, especialment de temes noestrictament de llengua, per tal que els alumnes que ja hanpassat una primera fase d’adquisició de les mínimes eineslingüístiques, puguin anar introduint-se en els contingutsd’àrea, de manera que vagin aconseguint seguretat a l’aulaordinària. Faig una ullada als dossiers i, tot la seva evidentadequació lingüística, no puc deixar de pensar que unesfotocòpies, d’entrada, no semblen gaire engrescadores.

La Pau pregunta a la Pilar si necessita alguna cosa enconcret i li mostra una pàgina web elaborada pel Seminari deDiversitat i l’Aula d’Acollida de l’IES Joan Brudieu de la Seud’Urgell (www.acollida.net) on hi ha tot un seguit de recur-

a l’ombra de...a l’ombra de...4646

sos didàctics “on-line” força útils. Mentre parlem entren l’Abeli la Yasmina, alumnes de segon, i com no han trucat, la Pilarels fa tornar a entrar correctament, llavors li donen uns deuresque han fet i se’n van dient adéu. Passen de les onze, es fatard i ens acomiadem de la Pilar. Els nens surten al pati i laPau i jo els esquivem com podem fins arribar a la porta del’escola. Ens dirigim al CEIP Molí de Vent.

Davant de l’escola hi ha un agradable jardinet molt verd.És l’hora del patí i els nens i nenes, escampats per tot arreu,juguem mentre mosseguem l’esmorzar. Una professora queporta un cafè a la mà ens saluda al arribar. Mentre som alvestíbul, mirant una exposició de maquetes que hi ha sobreuna taula, la Pau veu el Joan, el director, i m’estira cap al seudespatx. Sense quasi bé donar-li opció ens reunim amb ell ila Pau l’informa de les qüestions pendents (les mateixes queha exposat a altre centre: xarxa d’escoles, Fira LIC, reunió detutors ...). Com ja les conec bado una mica. Per la finestradel fons es veu el pati dels petits. Un nen negre està amorrata la tanca i ens mira, fa un efecte estrany fins que de sobtesomriu i es posa a jugar alegrement amb els seus companys.La cridòria s’escola fins el despatx. La Pau continua amb laseva xerrameca i el Joan l’escolta amb atenció, malgrat quesembla que ja està al cas d’alguns dels temes.

Gairebé és l’hora d’entrar del pati i ens dirigim a la sala deprofessors, on hi ha el Joaquim, el professor de l’Aula d’Aco-llida. Em crida l’atenció la seva veu, potent i profunda com delocutor; li comento i se’n riu. Pugem les escales cap a l’Aula.La Pau em fa fixar en un mural enorme on hi ha un munt deparaules i frases escrites en moltes de llengües diferents; alcostat hi ha l’Aula.

L’Aula és allargassada i estreta i té al fons un gran finestralen angle recte des del que es contempla una bona vista, toti que jo he de fer puntetes per apreciar-ho. Al mig de l’espaidisponible hi ha sis taules que deixen poc espai per passar.Les parets estan decorades (a part de l’indispensableplanisferi) amb murals i imatges i dibuixos que representenl’abecedari, els nombres, calendari, dies de la setmana...

La Pau i el Joaquim ja estan treballant. Sento la seva ani-mada conversa i com la Pau va deixant anar els temes del diaque ja conec. Mentre la Pau baixa a fer unes fotocòpies dematerials li pregunto al Joaquim per la seva feina. Em diu queabans de portar l’aula ell era especialista en anglès i que,pot ser per això, la seva preocupació principal és que elsseus alumnes siguin capaços de fer servir el català ambfinalitat sobretot comunicativa, amb l’objectiu de que aixòels aporti autonomia.

En el seu treball prioritza sobretot les situacions d’expres-sió i diàleg, de manera que les estructures i el vocabulari estreballin de manera lúdica. També m’explica que s’esforça

per establir un bon vincle amb els alumnes i que el mantéencara que deixin d’anar a l’aula, sap que l’evolució dels nenscomença amb molta activitat i motivació inicial però quedesprés, de vegades, aquesta acostuma a disminuir força.Mantenir aquest vincle li permet incidir en aquest momentsmés baixos que són previsibles perquè, sovint és complicatl’encaix a l’aula ordinària. Em comenta que actualment atén27 alumnes dels quals 6 s’han incorporat durant el curs.

Puja la Pau i al poc temps truquen a la porta. Un nenmagrebí, molt rialler, diu un correctíssim bon dia! i el Joaquimli diu que ara no hi ha classe perquè hi ha una reunió. Nosembla que comprengui bé el significat de la paraula i elJoaquim i la Pau el fan entrar i l’ajuden a escriure-la a lapissarra fins que l’aprèn. Se’n va molt concentrat, repetint-laamb veu baixa per no oblidar-la.

El Joaquim ens explica un ambiciós projecte en el queestà treballant i que consisteix en l’elaboració pels alumnesd’una pàgina web mitjançant la qual es presentin i puguinexposar la seva història, detalls de seu lloc de procedència,aficions, etc. Ens ensenya els primers esbossos en paperque cada nen ha fet de la seva pàgina i aprofito per posar-loen el compromís de demanar-li que escrigui el procésd’elaboració i els resultats de l’experiència per poder incloure-la en una futura edició de la revista.

La Pau no perd el fil i continua informant al Joaquim deltemes previstos (Reunió de tutors, Xarxa d’escoles....). Sónquarts d’una quan sortim. És l’hora que surten els nens i alcarrer hi ha força mares esperant i molts cotxes aparcats.

De tornada a Tarragona la Pau m’explica que a la tarda hiha formació per tutors d’Aula d’Acollida i que avui ha estat undia suau perquè a Torredembarra ja hi ha molta feina feta ique altres dies, a altres llocs, la feina sovint és més intensao més complicada. A mi m’ha semblat força intens el matí,però, es clar jo no tinc l’energia de la Pau.


a l’ombra de...a l’ombra de... 4747

tabula 1

Documents