382

18

de

mar

ç d

e 2

01

1

La iaia que demana una lliura de cigrons al mercat de l’Abaceria, els rètols d’estuc que encara són a les façanes orfes del seu antic ne·goci, la lectura dominical del diari a una plaça de la Virreina mentre la canalla i els gossos juguen, en Bertomeu arreglant els futbolins

a la Violeta... Detalls de la vida quotidiana que fan de Gràcia una vila única dins la gran ciutat. De·talls captats per una mirada molt acostumada a plasmar històries amb traços tan únics i reconeguts com els de Pep Montserrat.

Pàgina 8

Viatge d’un dia a La Vila

Les entitats i el Districte han tancat aquest dilluns la refor·ma del Protocol Festiu de la Vila de Gràcia i en el qual s’hi han fet profunds retocs com l’eliminació de les referències a les festes nacionals com la Diada o Sant Jordi o les festes dels barris del nord i del camp d’en Grassot.

Pàgina 6

La Vila ja té un protocol festiu nou

Albert bAlAnzà

sumari

5ELECCIONS 22-MEspriu s’acomiada reclamant més po-der per als districtes

SuplementDE VErD

Ecotallers per escoles i a la Festa Major

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

18 de març de 2011l’independent

L’Ajuntament de Barcelona, i per inclu-sió el Districte de Gràcia, tenen proble-mes amb els temps verbals, a la vista del que diuen a les revistes municipals de balanç de mandat que aquesta setmana s’han colat a les bústies. Dos exemples: “Va-llcarca i els Penitents estrena biblioteca” o “Els carrers Jaen i Neptú, on són a punt d’obrir dues escoles bres-sol...”. A la vista està que el més calent és a l’aigüera. Aquest dependent no gosaria ara fer una alegoria de la veritat i la mentida posada en boca d’administradors quan s’acosten eleccions; simplement creu que el que ha passat és que han pecat d’optimisme i que la culpa és dels treballadors, que no han fet la feina. O no?

Adreceu les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 línies, indicAnt el vostre nom, AdreçA, telèfon i dni A: L’Independentc/ lA perlA, 31 bAixos - 08012 bcno bé A independent@debarris.com. tAmbé les podeu fer ArribAr A trAvés del nostre portAl www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Hi ha entitats a Gràcia que, quan s’encostipen, tot Gràcia esternuda, perquè la seva implantació va molt més enllà de l’anomenat pinyol irreductible dels veïns de tota la vida. Lluïsos és una d’aquestes entitats, perquè històricament ha significat el primer lligam amb la Vila per als nous graciencs i per a molts visitants i passavolants de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana, ja sigui per jugar a bàsquet, per cantar a una de les corals, per fer reunions clandestines, per tastar les fantàstiques croquetes de la Manolita o per veure un espec-tacle de titelles. Per això, tots ens vam encostipar una mica

l’any passat quan un desfalc econòmic de 30.000 euros va commocionar uns i altres i va fer dubtar sobre el futur de l’entitat, que justament tenia grans projectes com la remo-delació de la seu de la plaça del Nord en marxa.

De la mateixa manera que ens vam fer ressò d’aquella qüestió, per l’interès general i pels diners que hi posen molts socis, avui ens fem el mateix ressò de la bona notícia que suposa que la situació econòmica de Lluïsos estigui sanejada, com ha explicat la nova junta que comanda Oriol Hosta i que confia els números de tresoreria al seu germà, Eugeni Hosta. Han estat sis mesos molts durs a l’entitat, per quadrar comptes, per gastar el mínim, per vendre la màxima austeritat i per justificar

l’emergència de la situació amb un augment de quotes que no agrada mai a ningú.Però Lluïsos ha resolt els problemes econòmics que a finals de 2009 van detectar-se i ho ha fet a través de totes aquestes mesures i també d’un

endeutament regularitzat que no ha d’hipotecar en cap cas el futur de l’entitat. El soci, el més important, també hi està po-sant el coll amb una coordinació més gran i assolint quotes de poder molt més grans des de la base. El futur de Lluïsos, en situacions de crisi, depèn de cadascú.Ens agradaria dir el mateix que ara diem de Lluïsos d’altres entitats que també estan patint els efectes d’una mala gestió econòmica, com Sant Medir. Tenim el titular positiu ben preparat. Res ens farà més feliços que donar bones notícies d’unes entitats que no només són d’alguns sinó de tots. Fins que això no passi, seguirem informant. Amb total llibertat i independència.

Segons la Diagnosi de les necessitats i condicions de vida de les dones de Gràcia, al nostre districte hi ha una manca de perspectiva de gènere i coeducació a l’escola. L’any 2009, cap Consell Escolar de Gràcia tenia designada una per-sona destinada que vetllés per la introducció de la perspectiva de gènere i la coeducació a l’escola, tot i que ho contemplaven la llei i les instruccions de funcionament del curs anterior.Manca institucionalització d’aquesta visió, fet que fa que tot depengui de la bona voluntat i disponibi-litat dels professionals de l’ensenyament. Això fa difícil potenciar la visibilitat de les diferents experiències femenines i enfortir la presència de referents femenins en l’ima-ginari social. El Nomenclà-tor gracienc no ajuda ja que la visibilitat i el reconeixe-ment a les dones és gairebé anecdòtic. L’estudi realitzat, i que es presentarà durant la pri-mera trobada de dones de Gràcia el proper dissabte 26 de març, recomanava que caldria que des dels esta-ments responsables aquesta situació fos motiu de refle-xió a més d’esmena de cara a futures propostes.

Parlem de coeducació

Lluïsos, sans i estalvisConxa Garcia

Tots ens vam encostipar una mica amb la crisi interna, ara superada, als comptes de l’entitat

Res ens fa més feliços que donar notícies positives i seguir informant en llibertat

Totes aquelles persones que hagueu provat de fer les vostres necessitats en el lavabo d’un edifici públic, potser us n’haureu penedit en comprovar el tipus de paper de vàter que s’hi gasta. Sembla més de vidre que paper de và-ter normal i corrent. Així, l’epidermis de les parts ín-

times de les usuàries habituals d’escoles, biblioteques, centres cívics, instituts, està acostuma-da a un tracte desagradable i

Confi

dèn

cies

Què passa amb les obres de remodelació de la Tra-vessera de Dalt i de l’apar-cament dels jardins de Menéndez Pelayo? Estaven en la proposta del progra-ma d’actuació del districte de Gràcia 2088-2011. I no

s’ha fet res. No consten cap de les 2 obres en el pla futur del barri Vila de Gràcia 2010-2020. Estem farts de la contaminació ambiental i acústica i la falta d’espai a les voreres per els via-nants. És tot tan vergonyós...

Josep Morell Sagaró

Men

tides

certament dolorós. Suposo que és qüestió d’habituar el cos. El cas és que hi ha com a mínim un edifici públic a Gràcia on això no és així: l’Ajuntament. El seu paper de vàter no té res a envejar a qualsevol de triple capa, “especial per a bebès”. És extrany. Potser és iniciativa d’una persona en concret can-sada de perjudicar-se el cos. O potser és que de tanta poltrona, als polítics se’ls ha tornat el cul finet. Un greuge comparatiu. Aina Torres i Planes

Fe d’errades: Marta Reyes és la nova secretària general de Nu·evas Generacions, i no presiden·ta, com deia L’Independent núm 381. Miguel Raposo continua sent el president. D’altra ban·da, l’acte de CIU del 22 d’abril és a l’Orfeó Gracienc a les 19.30 hores i no al CAT, com dèiem.

de Gràcia

3

18 de març de 2011l’independent

el bloc

Àngels

Havia estat un dia de merda, de naufragis personals i professionals -no sempre tot ha de ser fantàstic. Tot el dia havia plogut fins al punt de ràbia que fan aquells dies de pluja que, com crida Jordi Inspira, plou i no vol parar, no vol, no vol. Amb instint de superació de les adver-sitats, de mi patria en mis zapatos (El Último de la Fila), de a cada paso un puntapié (Código Neurótico), empès pels versos que combinen poesia i mala hòstia, vaig arribar a l’fnac disposat a refugiar-me en el capitalisme salvatge, vaig comprovar que Jeune Afrique segueix fent portades boníssimes i, de cop, em vaig trobar amb uns quants àngels i una capsa de bombons. Sí, era el meu puto aniversari, i tot havia estat a punt d’acabar com el rosari de l’aurora. Però el millor fotògraf del món estava allà per salvar-me: vaig acabar sent un dels cent privilegiats que escol-taven per primer cop en directe les noves cançons de Manel, aquest grup de nom estrany que a l’Independent vam entrevistar a la contra quan no eren ningú. Set temes i el set-list a la butxa-ca. Un bon dia, finalment. Sempre hi ha àngels.

Alb

ert Balanzà

Opinió

tribuna

El pare, la mare i la màquina d’escriureLi espurnejaven els ulls quan m’explicava el sentit del quadre. L’havia fet amb el cor del fill que honora la família sublimant el passat, i la representa amb un toc de tendresa i simplicitat, de lleu felicitat,... aquella emotivitat de la primera consciència amb els ulls ben oberts. Són les figures desdibuixades dels pa-res al voltant de la taula, a la cuina de casa. El pare menut, minvat per l’edat i la malaltia, tornant-se cada cop més in-fantil, juganer, una ombra del que va ser i dominar; però, a la vegada, sostenint un llibre obert, cridant a la inquietud dels joves. La mare gran, amb els punys tancats, alçats en guàrdia, personifica l’energia, la tremenda força de dona que treu endavant la família pels seus propis mitjans, el pi-lar de la llar davant la regres-sió del marit. Al seu voltant, un corol.lari de cassoles i d’estris de cuina, tancant un món de tons blaus i d’ocres amb ombres per contrastar grans lluminositats: el món de la subsistència quotidiana, aquella que, tot i les dificul-tats, s’aferra a garantir les condicions necessàries per pujar la família a aquella illa d’Àfrica. Davant d’ells, en primer terme, encarant l’espectador (convidant-lo a ser també protagonista del conjunt), hi ha una vella màquina d’escriu-re. És un contrapunt en l’ordre de l’escena que marcadament

Xavier Muñoz-Torrent, Associació Caué - Amics de São Tomé e Príncipe

crida l’atenció. És el teclat pri-migeni amb el que es redac-ten fórmules matemàtiques i literatura (o una mescla d’amb-dues coses), amb la que es vol perpetuar el saber i a la vegada compartir-lo també a taula, com un aliment més; icona del progrés de la prò-xima generació, de l’oportunitat d’aprendre i apro-fitar el coneixe-ment per crear de nou i avançar. Una màquina que parla de desigs de futur, motor de dialèctiques generaci-onals i del deure a superar-se; a millorar aquella taula, però a mantenir-la en el record més preuat de l’orgull, per explicant-la en tots els seus matisos, en

tota la seva grandesa i simpli-citat. Intel.ligent contrast en la nebulosa africana, mescla de tradicions ancestrals, de moder-nitat, de dubtes i d’oportunitats; d’ordre i de desordre creador.Literatura com tachos (Litera-tura amb cassoles, 2011) és

l’acrílic que pre-sideix la mostra espectacular de l’art (pintura i es-cultura) d’Eduar-do Malé, que es presenta aquests dies a Gràcia,

al DeGusto Portugués. Malé, artista de la vila de Madredeus, un suburbi crioll de la capital de l’illa de São Tomé, ens ofereix una escollida selecció dels seus treballs recents, que embolcalla en el joc de paraules Nós e no-

zes... entrelaçados (“Nosaltres i les nous... entrellaçats), per mostrar un univers concebut de la natura, amb materials de rebuig (mantes de retalls, trossos de coco, cordes, fibra de bananera, etc), entre-lligant-los... Llançant-nos, per tant, una nova proposta sostenible, fresca, que, d’altra banda, no ens és pas alie-na, car és en el fons hi rau mateix missatge industriós que trobem també en l’obra de Gaudí, en el trencadís de Jujol. Malé ens proposa un nou trencadís. No destaca només per les diverses tècni-ques, que domina i combina magistralment, sinó per la seva prodigiosa creativitat i pel missatge en el transfons de cada obra, que va més enllà de l’estètica, desgra-nant un llenguatge propi, la pròpia iconografia (màquines d’escriure, guants de boxa, bicicletes, gripaus, Goliats...) que apunta a la genialitat de l’autor, que a la vegada tras-pua una forta humanitat, un compromís desmesurat amb la seva terra.A més, Malé ens trasllada a casa nostra l’exponent del què en els darrers anys s’està coent en l’art de São Tomé, lligat amb un estret cordó umbilical a Europa, però ex-plotant sobremanera el retrat de l’actual societat criolla, a l’Àfrica insular, tan difícil de trobar en la proposta galerísti-ca barcelonina. [www.saotomeprincipe.eu].

cedidA

Creus que l’oferta d’esColes bressol públiques a GràCia és l’adequada? entra a www.independent.Cat/GraCia i vota

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sccl

direcTor: Albert bAlAnzà

Amb el suport de:

És una iniciaTiva de: Avv vilA de GràciA, debArris i GràciAWeb. conseLL direcTiu: Albert bAlAnzà, Jordi GAsull, JoAn lou. di-recTor LocaL: Albert bAlAnzà direcTora adjunTa: sílviA mAnzAnerA. redacTors en caP: èric lluent i mAriA orteGA. redac-ció: elenA Albouy, cArinA bellver, Adrià cortAdellAs, clArA dArder, meritxell díAz, lídiA HAro, lAurA millAn, pAtriciA monGe, mArtA nArberHAus, AndreA rodoredA, xAvi tedó, GinebrA vAll, unAi velAsco, mArc vi-dAl. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBora-cions: Jordi Albertí, àlex boscH, lluís bou, ferrAn cAsAs, ànGel GArretA, pep GorGori, mike ibáñez, sebAstià JovAni, GerArd mAris-tAny, pere mArtí, serGi mArtín, JoAn mi-llAret, víctor nublA, serGio oliveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAm, rAfAel vA-llbonA, vocAliA de lA donA de l’Avv. Fo-TograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon, JAvi soriA. PuBLiciTaT: sAndrA GAmboA (692 601 261). disTriBució: cet lAbor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.l.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 382

núM. 382

Malé ens trasllada a casa l’exponent del què s’esta coent en l’art de São Tomé

què en penseu...Textos i fotos: S. Manzanera

Totalment insuficient. Hi ha molts nens i és una loteria que pugui entrar. Gairebé és impos-sible que et toqui el sorteig. Crec que s’hauria d’apostar de veritat per les escoles bressol públiques. L’opció que ens queda és portar els petits a una privada, amb la despesa que això comporta.

Mónica Pérez-Burrullmestre

Francesc Bonetadministratiu

Antonia Duquemestressa de casa

Vanesa Iannacirelacions públiques

De moment no portem el nostre fill a cap escola, però estem mirant de cara al curs que ve. Crec que és bastant difícil entrar a una pública però de tota manera mirarem totes les opcions, ja que només volem que hi sigui unes hores.

Pel que m’explica el meu fill sé que al barri hi ha molt poca oferta i no només d’escoles bressol, sinó de col.legis. Quan els pares treballen resulta difícil compaginar la feina i la cura dels nens, així que els avis ens hi hem de posar.

No hi ha prou oferta pública i la que hi ha tampoc no resul-ta gaire econòmica. Jo volia treballar mitja jornada però no em surten els comptes, i al final et planteges com a millor opció cuidar tu del teu fill.

... de l’oferta d’escoles bressol públiques a Gràcia?

l’independentde Gràcia

4

18 de març de 2011

tribunaH.i.j.o.s. Barcelona

Contra la impunitat

Opinió

cedidA

Fa 35 anys, un 24 de març de 1976, un cop d’estat cívic-militar va prendre el poder a l’Argentina. Començava un pla sistemàtic d’extermini sobre la població, amb l’ob-jectiu de sotmetre la societat i imposar el model econòmic neolliberal, utilitzant per aquest fi l’eina del terrorisme d’estat. Set anys de dictadu-ra, amb més de 300 centres clandestins van deixar com saldo 30 mil desapareguts, més de 500 nens apropiats pels assassins dels seus pares, incomptables presos polítics, exiliats i desocupats, a més de tota una societat silenciada i atemorida. Els assassins no ens han vençut. Jorge Rafael Videla és potser l’home que sintetitza l’horror a l’Argentina moderna. Tirano entre 1976 i 1981, és el res-ponsable polític i militar dels 30 mil desapareguts, dels

centres clandestins de deten-ció, i milers i milers de ses-sions de tortures, de milers de violacions, de saquejos, d’assassinats. Va ser el res-ponsable de que els argentins no fóssim lliures sinó esclaus i presos en el nostre propi país. I va ser, és clar, el cap de la implementació del model econòmic lliberal de José Mar-tínez de Hoz que va afeblir l’Estat, va sextuplicar el deute extern i produir una ferotge

concentració de la riquesa i un empobriment generalitzat dels sectors populars. Perquè Videla no va ser només l’horror, va ser la cara visible d’una Argentina despòtica que només ara està sent sepultada per la justícia. Va ser el rostre d’un pla polític, militar, econòmic, cultural i social dirigit a domesticar i disciplinar els ciutadans. Per això, que el 22 de desembre de 2010 hagi estat condemnat a cadena perpètua en una presó comú i efectiva és el pas més important que s’ha fet sobre ai-xò després del judici a les jun-tes. I consisteix en un missatge inequívoc per a la societat: qui trenca l’ordre constitucional, qui mata, qui tortura, qui viola, tard o d’hora, acaba pagant les culpes. Aquesta és una lliçó que haurien d’aprendre tots els colpistes, els d’ahir, els d’avui i els de demà. Gràcies a la lluita contra la impunitat de les Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo, els supervivents dels

camps d’extermini, H.i.j.o.s., els familiars i organismes de drets humans diem amb or-gull que els criminals genoci-des són jutjats i condemnats, que més de 100 d’aquests nens apropiats han pogut recuperar la seva identitat, que estem transformant els camps de concentració en centres per a la promoció dels drets humans i que la nostra lluita no s’acabarà fins que tots els responsables hagin estat jutjats i tots els nostres germans apropiats hagin recuperat la seva identitat robada.Dijous 24 de març els con-videm a acompanyar-nos. En una nova reafirmació del nostre compromís de lluita contra la impunitat allà on estem, en la reafirmació de la recerca de la veritat i la justícia. Perquè cap poble pot permetre’s perdre la memòria sense arriscar-se a repetir les seves errades del passat.

la setmanaFerran Casas

El desmuntatge del govern

D’aquí ben poc farà cent dies que Artur Mas és president de la Generalitat. La seva arribada ha estat mar-cada per la situació econòmica. El debat identitari i sobre la relació Catalunya-Espanya, que tant va monopolitzar l’ante-rior legislatura, s’ha esmorteït i les retallades són a l’ordre del dia. Per ara, els anuncis s’han anat fent sense ordre ni concert. Entre la ciutadania, i entre els que han de gestionar

els recursos públics, hi ha un cert neguit malgrat que aquest Govern transmet molta més confiança que l’anterior. Però la sensació de “perdigonada”, en paraules del diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó, s’ha instal.lat i, potser de forma

calculada, Mas i el seu equip renuncien a explicar amb quins criteris i amb quin abast es reduirà la despesa pública a cada àrea. O no poden o no volen tenir relat.Tot és susceptible de ser retallat, també les polítiques que estan vinculades a la reconstrucció nacional de Catalunya, cosa que hauria de ser prioritària per una formació naci-onalista com CiU. Així, es qüestionen algunes estructures pròpies i es pensa amb privatitzar-ne d’altres. I tot acom-

panyat amb una inevitable retallada dels serveis socials. La situació és pitjor del que s’esperaven trobar ens diuen i per això les retallades han de ser més severes del que es va anunciar en campanya. Això no impedeix, però, que se supri-

meixi l’impost de successions i que es negociï amb el PP fer el mateix amb el donacions. El de successions és un impost que, després de la darrera reforma, pagaran només uns pocs centenars de famílies i que, segons t’escoltis els uns o els altres, recapta entre 150 i 400 milions, una quantitat gens menyspreable.Com deia aquesta setmana en una entrevista a la ràdio el president Jordi Pujol, que ha decidit convertir-se en la veu de la consciència d’aquest govern ara que Mas és president i no cal protegir-lo com quan era a l’oposició, a vegades s’ha de mirar enrere i si alguna cosa ha d’esperar, doncs que esperi.

Es qüestionen algunes estructures pròpies i es pensa privatitzar-ne d’altres

A vegades s’ha de mirar enrere i si alguna cosa ha d’esperar, que esperi

Per la lluita contra la impunitat convoquem tothom el 24 de març a la plaça del Diamant

l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

l’enquesta

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat locals@sedetarock.com

Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó, 6 93 218 25 62

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

Sant Lluís, 6 93 210 25 68

Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org

El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97

Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17

Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com safia@galeriasafia.com

Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com info@galeriahartmann.com

Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta.

com info@galeriamiquelalzueta.com

Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com torcul@telefonica.net

Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91

Entitats artístiques i galeries d’art

l’independentde Gràcia

5

18 de març de 2011

PolíticaEspriu s’acomiada reclamant més poder a l’Ajuntament per als districtes Subratlla que ha duplicat la inversió en educació i defensa el canvi “radical” a Vallcarca

El regidor del districte, Guillem Espriu, ha tancat aquest dimecres el man-dat oficiosament amb una conferència a l’Orfeò Gracienc en què, en to de comiat, ha reclamat que, sigui qui sigui el pròxim alcalde i el pròxim regi-dor -no s’ha acabat de descartar ell mateix- el proper mandat servei-xi per acabar amb una vella reivindicació de Gràcia: una nova descen-tralització de poder des de l’Ajuntament. Espriu també ha fet bandera de les seves polítiques en educació, espai públic i cultura.

ALBERT BALANzÀ

Espriu, en un discurs farcit de records personals i professionals per als 81 treballadors del distric·te i per a molts altres agents so·cials de la Vila, va fer un discurs llarg acompanyat per la bandera de Gràcia a l’escenari i, com era previsible, va posar èmfasi en els resultats de la gestió en educació, espai públic i cultura i va apuntar claus de futur en la descentralit·zació perquè “l’Ajuntament s’ha de repensar de cara al territori”. “Almenys l’alcalde ja no diu barri sinó Vila a Gràcia”, va afegir.Amb poca dosi d’autocrítica pe·rò sense triomfalismes, el regidor va subratllar que el seu mandat ha intentat recuperar el contac·te amb la gent que hi havia en l’època del regidor Xavier Valls

A.b.

espriu, fent el discurs de bAlAnç A l’orfeó GrAcienc el pAssAt dimecres

però que també ha hagut de prio·ritzar. I l’educació, amb el creixe·ment sobretot d’escoles bressol, ha destacat amb “possiblement la inversió més gran de tota la història a Gràcia” en passar dels 24 milions d’euros previstos als gairebé 55. Espriu no ha passat per alt les dificultats i pactes de mínims que s’han establert en el “canvi radical” de Vallcarca, on tot el mandat ha tingut una oposició dura al barri i una certa col·laboració de l’AV Vallcarca·Ri·era·Viaducte, i en aquest apunt sobre l’espai públic no ha obli·dat que a Gràcia a vegades “por·ta problemes fins i tot canviar contenidors de lloc”.

Guillem Espriu va acabar la se·va conferència el passat dime·cres a l’Orfeò Gracienc fent·se una foto de família amb els seus regidors a l’equip de go·vern, tant els del PSC com els d’ICV, parlant dels seus homes i dones de confiança en passat (“ha estat”) i obrint una enor·me incògnita sobre el seu futur polític. Ja en l’última entrevis·ta a l’Independent, Espriu va

assegurar que no sabia on se·ria l’any que ve i ara mateix el PSC, que ha ajornat el tanca·ment de la llista per Barcelona a la setmana que ve, no aclareix si Espriu tindrà un lloc en una candidatura on l’alcalde, Jordi Hereu, vol encabir el màxim d’independents per fer por a Xavier Trias i relegar alguns re·gidors actuals a llocs de difícil sortida.

El PSC ajorna la definició de la llista i el futur del regidor

breus

El president del districte i exre·gidor durant el passat mandat, Ricard Martínez, ha perdut tres llocs a la llista d’ERC, del 4 al 7, a les eleccions muni·cipals de Barcelona del 22 de maig a causa de l’entesa que Jordi Portabella ha tancat amb l’expresident del Barça i líder de Democràcia Catalana, Jo·an Laporta. La definició de la llista, en què els números 2 i 5 seran per a DC i el 4 per a Reagrupament, deixa un estret marge als regidors republicans actuals com Ester Capella, Xavier Florensa i Ricard Mar·tínez mateix. El president del districte, de fet, havia estat ele·git a les llistes com a candidat de l’agrupació de l’Eixample d’Esquerra, d’on és militant.

El pacte d’ERC i Laporta relega Martínez al 7

Els Lluïsos de Gràcia han pro·gramat pel proper mes d’abril unes xerrades amb cada un dels candidats que lideren les llistes dels partits que es presenten a les properes elec·cions municipals que se cele·braran el proper 22 de maig. Aquestes conferències que les han batejat amb el títol “Què m’expliques”, i l’encarregat de presentar·les serà el director de Ràdio Gràcia, Carles Salat. Fins aquest moment, la llista dels diferents candidats que hi assistiran així com les dates encara s’estan acabant de qua·drar. L’entitat ha organitzat aquests debats conjuntament amb el G·6 i Ràdio Gràcia.

Lluïsos serà l’epicentre dels debats electorals

A.B.

Les agrupacions locals de Con·vergència i d’Unió hauran de treballar al màxim des d’ara i fins al 22 de maig per assolir un re·sultat suficient que els permeti designar un regidor de districte directament lligat al territori en cas que Xavier Trias guanyi les eleccions municipals i pugui for·mar govern. La llista que dilluns

va aprovar el comitè territorial de CDC, i que va ratificar el consell de la federació de Barcelona ciu·tat, no han estat gaire favorables als interessos de Gràcia, que su·men nous efectius als llocs cap·davanters però alhora fronterers de la llista. Tenint en compte que ara mateix CiU té dotze regidors a Barcelona i que les enquestes li auguren una crescuda important, el posiciona·

Agustí cau tres llocs, al 16, i Ortas, aspirant a regidor, va el 17

ment del primer candidat de Grà·cia i aspirant a regidor de distric·te, Albert Ortas, en el número 17 pot ser insuficient per a l’elecció directa, si la llista no corre amb la configuració del govern. L’actual portaveu del grup municipal de CiU al districte, Carles Agustí, que es presentava en tant que se·cretari d’organització de CDC a Barcelona, anirà al número 16 i cau tres llocs respecte del núme·

CiU no garanteix lloc de sortida als candidats locals a l’Ajuntament

xAvi tedó

ro 13 assolit fa quatre anys. En aquella ocasió, Agustí també es va quedar a les portes de ser elegit regidor a Barcelona. La regidora adscrita a Gràcia, Francina Vila,

que es presentava com a candida·ta sectorial, repeteix en el número 10. CiU farà el seu primer gran acte de precampanya a Gràcia di·marts a l’Orfeò (19.30 h).

el reGidor cArles AGustí (dretA) A l’últim ple de mAndAt

de Gràcia

6

18 de març de 2011l’independent

SocietatLa tuneladora de la L9 entra a Gràcia i ja avança lentament cap a MuntanyaLa Generalitat, que està fent cates a l’alçada de l’estació ajornada, deixarà el forat fet

Lentament, molt lenta-ment, que avanci poc però sempre. Així és com els tècnics del departa-ment de Territori i Soste-nibilitat estan treballant amb la tuneladora que fa pocs dies que ha entrat a Gràcia des de la plaça Sanllehy i s’ha començat a encaminar cap a l’es-tació ajornada de Mun-tanya. Aquesta setmana ja s’han vist equips avançats fent cates de comprovació del terreny a la Travessera de Dalt, a l’altura dels jardins Menéndez y Pelayo.

A.BALANzÀ

Malgrat el pessimisme de les en·titats i dels veïns organitzats de la zona per la confirmació de l’ajor·nament de l’estació de Munta·nya, els treballs de perforació de la tuneladora no s’aturen i ja han superat la plaça Sanllehy, on el pou del Guinardó està acabat. Els veïns, que aquest juliol van rebre la visita dels tècnics que van revisar un total de 135 edificis de la Travessera, han comprovat en les últimes setmanes que al·menys dos equips de treballadors han perforat el terreny a l’alçada del carrer Escorial i que aquesta setmana estaven ubicats davant de l’antiga clínica Quirón, ban·da mar, i davant dels jardinets de Menéndez y Pelayo, banda mun·tanya. En aquest últim punt hi hauria d’anar l’estació Muntanya.

trebAlls de lA tunelAdorA A lA plAçA sAnlleHy

La Travessera de Dalt presenta un panorama igual cada dia pe·rò que fa percebre petits canvis a la vista dels curiosos. A la de·saparició de la casa dels Morera, que ha deixat solitària l’ermita de la Salut, a l’alçada d’Escorial, s’hi han afegit altres obres com la reparació i manteniment dels jardins de la plaça Lesseps, molt

malmesos durant l’hivern i que ara estan envoltats de tanques a la banda mar. A mitja alçada de la Travessera, tot i que sem·bla que no es mouen en la seva campanya reivindicativa per·què ningú envaeixi el seu jardí, les monges de Sant Josep de la Muntanya, també estan refor·mant un edifici interior.

Lesseps refà part dels jardins i les monges també es mouen

La tuneladora, per la seva banda, s’ha anat endinsant dels 20 metres de profunditat fins als 85 i està avançant molt a poc a poc per su·perar un terreny de pissarres molt dur que requereix, segons fonts del departament de Territori, un manteniment constant de la mà·quina. “No pot estar dos dies se·guits aturada”, apunten. Aquestes mateixes fonts no s’atreveixen en·cara, però, a donar una data d’ar·ribada de la tuneladora a la plaça Lesseps, on s’hi ha d’obrir el gran vestíbul intercanviador de la L3 i la L9. I més tenint en compte que la crisi pot obligar a ralentit·zar, però no aturar, les obres.

Albert bAlAnzà

breus

Els Premis Vila de Gràcia 2010, convocats pel Districte, es lliu·raran el proper 7 d’abril, després de que el plaç de candidatures es tanqui el 21 d’aquest mes. Hi ha una desena de guardons a repartir, sense dotació econò·mica, entre els quals destaquen els premis d’honor de Gràcia a títol individual i col•lectiu per aquelles persones o entitats que s’hagin distingit per la se·va aportació especial de caire cultural, social, cívic, científic o tècnic. També es premiarà la millor acció en defensa del medi ambient, la millor actua·ció en matèria de rehabilitació d’edificis o a la millor iniciativa pedagògica esportiva. Els altres guardons són per a la millor tasca en defensa dels valors cí·vics, als establiments que millor s’hagin adaptat als nous temps, a la millor iniciativa en defensa de la llibertat nacional o de la cultura i llengua catalanes, i a la millor actuació comunicativa.

Els premis Vila de Gràcia, pel 7 d’abril

La Vila de Gràcia està a punt de sumar un nou pas elevat en un dels seus carrers per tal de re·duir la velocitat dels vehicles i pacificar el trànsit al centre his·tòric del Districte. Així, després d’estrenar un fa unes setmanes al carrer de Montseny, ara és el torn de Torrent de les Flors a tocar del carrer Congost, on recentment han començat els treballs de construcció d’aquest nou pas elevat.

Torrent de les Flors estrena nou pas elevat

REDACCIÓ

Quatre anys després del naixe·ment del document que Pep Fornés i Albert Musons van con·sensuar sota el nom de Protocol Festiu del Districte de Gràcia, les entitats vinculades principalment a la cultura popular i el Districte han tancat aquest dilluns la refor·ma del text fins al punt de rebate·jar·lo com a Protocol Festiu de la Vila de Gràcia i en el qual s’hi han

fet profunds retocs en el contin·gut. Per exemple, s’han eliminat totes les referències a les festes na·cionals com la Diada o Sant Jor·di. “Hem volgut que constessin només les nostres o les que pro·tagonitzem bàsicament els graci·encs”, explica el conseller de Cul·tura, Xavier Barberà. No obstant això, el document també espurga les festes dels barris del nord i del camp d’en Grassot, que encara estan en període d’arrelament i

El document elimina festes nacionals i del nord i unifica criteris

que han canviat de dates darre·rament. Els treballs de reforma, que van començar el desembre de 2008, segons Barberà, també han buscat “unificar criteris” com ara la dimensió explicativa de ca·da festa, tenint en compte que la Revolta de les Quintes, que ha agafat volada en els últims anys, tenia un espai molt reduït en el primer document. No hi falta, però, l’evolució i les dades bàsi·ques de les festes més populars.

Entitats i Districte tanquen 2 anys de reforma del Protocol Festiu

Petjades per l’autogestió de La Fontana. La Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG) va realitzar dimecres a la matinada la primera acció al carrer per reclamar la gestió de l’Espai Jove. Van pintar petjades des de diferents punts de la Vila que conduïen a La Fontana amb l’escrit “Pas a pas cap a l’autogestió del casal de joves”. Els serveis de neteja es van afanyar a esborrar·les dijous al matí.

cedidA

[1]

Els ecotallers arriben a les escoles i a la Festa Major

editorial

52març2011

La Verdinada creix però aspira a més

Gràcia verda

Diferents entitats i col.lectius de Gràcia, com ara Acció Catacrac, el Cargol Graciós o Bicicleta Club de Catalunya, capitanejades pels Lluïsos de Gràcia, han unit esforços i empenta per tal de preparar els actes de la setmana verda, celebrada la passada setmana. Tot i que la quota de partici-

pació va ser variable segons l’activitat, sempre hi ha gent que s’implica molt en el projecte en general. En David Montfort, coordinador de la setmana, afirma que “és molt satisfactori veure com gent que participa en la Verdinada un any passen a ser-ne organitzadors al següent”.

L’Associació Somiart engega un projecte que uneix art i ecologia

Ricard Campos

El mes de març ens porta a la Vila, des de ja fa quatre anys, la setmana verda. La Verdinada, impulsada pels Lluïsos de Gràcia i en col.laboració amb d’altres entitats, associacions i graciencs a títol individual, és ja una cita imprescindible del districte relacionada amb el medi ambient i la sostenibilitat. Millor dit, amb els esforços de la societat civil per fer un entorn millor i amb futur. Tot i la seva transcendència els números haurien de ser encara mes nombro-sos. S’ha aconseguit més implicació d’entitats i un programa cada vegada més divers, però tot l’esforç dels seus impulsors es mereix una res-posta més contundent per part de la resta de gent. En aquest número expliquem també una nova iniciativa que ha nascut a la Vila i que també s’emmarca en la lluita per augmen-tar-ne la consciència ecològica. El seu impulsor, Miquel Mata, assegura: “Volem que els infants sentin que els carrers, els edificis, les muntanyes, els ocells, els gossos, l’aigua, el vent, les deixalles, l’electricitat i tot allò que els envolta són part d’ells mateixos… Han d’assimilar que de la mateixa manera que tenen una família ells en formen part d’una altra molt més àmplia, l’entorn, i com a tal l’han de respectar i cuidar”. Això és assolir consciència ecològica i per això, una altra vegada, la base és l’educació. Sinó avancem en aquesta matèria, els fonaments, no podrem construir la resta de l’edifici d’una casa que a hores d’ara és molt fràgil. Però llegint alguns dels escrits que l’alumnat dels centres de Gràcia realitzen per l’Agenda 21 escolar, encara hi ha esperança.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

La quarta setmana verda aplega més de 300 personesGràcia s’ha vestit de verd du-rant set dies. La Verdinada, que va tenir lloc la setmana passada en diferents punts del barri, va aplegar 300 persones i diverses entitats preocupades per la difusió d’una major consciència del medi ambient.

Alexandra Cantos

Ricard Campos

La paraula sostenibilitat era en boca de tothom en la quarta edició d’un projecte que continua repartint consells sobre accions per tenir cura del món que compartim. La Verdinada d’enguany s’ha organitzat al voltant d’una serie d’activi-tats com xerrades sobre medi ambient, tallers ecològics o la popular festa de l’hort urbà amb l’objectiu de compartir

“Pensa globalment, actua local-ment”, aquesta és la dita en que es tradueix l’esperit de la Verdinada. Els objectius amb els quals es tre-balla són petits, però la clau radica en que es vagin sumant. Encara que la resposta de la gent pugui semblar anecdòtica, tota aportació nova no deixa de ser positiva en la lluita contra els problemes me-diambientals, ja sigui amb l’estalvi d’aigua o llum. Aquest és l’horitzó que es persegueix per a un futur: sumar intencions, vincles, idees, mans… tot el que faci falta per a generar un entorn més saludable i més sostenible per a tothom.

El futur: sumar i sumar

experiències i de transmetre hàbits sostenibles als seus participants.Una de les novetats d’aquesta edició va ser la creació d’un blog perquè veïns i socis fessin un intercanvi d’idees sobre

accions sostenibles. Encara que la res-posta no fou gaire nombrosa, cada nova aportació va afegir un gra de sorra per a la lluita contra els problemes mediam-bientals. “Anem per bon camí, però en-

[Exposició de fotografies ‘L’hort urbà’ a la plaça del Nord]

cara queda molt per recórrer”, explica en David, qui té clar que la sostenibilitat no és una cosa que estigui a l’ordre del dia i que se n’ha de fer més publicitat per aconseguir la màxima participació possible en anys vinents. Aquesta fes-ta, que es preocupa pel barri i pel seu entorn, seguirà celebrant-se per tal de sembrar en els veïns de Gràcia una mica més de consciència verda en les seves vides.

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

[3]

Val la pena separar els residus generats

Un pati més verd per l’escola Pau Casals

Agenda 21 escolar

[Imatge de la visita de l’alumnat de 5è de l’escola Sadako a la planta de Gavà]

[Els petits, utilitzant la pissarra que es va col.locar per donar un altre aire al pati][Planta de Gavà]

[Infants de l’escola Pau Casals al pati]

El dia 3 de febrer, els nois i noies de 5è vam visitar la planta de tri-atge de Gavà. En arribar ens vam posar unes armilles reflectants.

El pati d’Educació Infantil de l’escola Pau Casals està situat al terrat de l’edifici i és tot de ciment.

Seguidament vam passar a una sala on ens van explicar què és una planta de triatge, què hi ha, com funciona, i tots els materials diferents que hi arriben. Vam començar la visita a les instal.lacions i vam veure com els camions

Els nens/es havien demanat moltes ve-gades canviar alguns dels elements del pati, pintar les columnes, dibuixar jocs al terra, crear nous espais on poder jugar a jocs més tranquils, instal·lar noves casetes o altres elements...

A partir d’aquesta demanda i escoltant totes les idees dels infants, vam posar fil a l’agulla i vàrem intentar canviar la fesomia del pati dels més petits de l’escola.• Esvancrearnousespais físicsamb

jardineres• Vàrempintartoteslescolumnesde

diferents colors• Esvanpintarjocsalterra• Vàremintroduirjocsdiferentsenels

nous espais• Esvanpenjarduespissarresperpin-

tar amb guix a les parets del pati.• Vam fer una instal·lació automàtica

Cedida

Cedida

Cedida

Cedida

que entraven contínuament abocaven tot allò que els ciutadans posem als contenidors grocs.

Hi havia, per exemple, una sala on dues persones, per torns, separaven el que era plàstic del que no ho era. També hi havia un imant molt gros, que agafava els metalls (que bàsicament eren llaunes fèrriques, per separar-les de les d’alumini) i els portava en un a pila a part. Tot això era transportat per una cinta molt gran que anava per tots els racons de la planta.

Finalment cada tipus d’envàs era clas-sificat i, de forma premsada, se’n feien unes bales per portar-les a una altra instal.lació on serveixi de material per fabricar altres coses i tancar així el cicle. Va ser una visita d’allò més interessant: ja tenim una raó més per separar les deixalles que generem i contribuir així en la cadena del reciclatge per tenir cura del nostre planeta.

Podeu trobar més informació a la següent adreça: http://www.amb.cat/web/emma/residus/instalacions_equipa-ments/plantes_triatge/gava_viladecans

Alumnes de 5è de primària de l’Escola Sadako

de rec per intentar la continuïtat al setembre.Totes aquestes activitats s’han fet

conjuntament amb els pares de tots els cursos, tant d’Educació Infantil com els de Primària.

Escola Pau Casals

[4] [per darrere]

“Per què no respectem l’entorn? I la resposta continua sent: educació”

Com va sortir la idea de relacionar art i medi ambient?De l’ànim d’ajudar els artistes a assolir alguns del seus objectius sumat a la filoso-

L’associació gracienca Somi-art ha engegat fa uns mesos un projecte d’ecotallers que pretén fomentar la consci-ència ecològica a la nostra socie tat, començant per Grà-cia. El principal públic objec-tiu són les escoles. La primera en apuntar-s’hi a la idea im-pulsada per Miquel Mata ha estat el CEIP Montseny que prepara una activitat per l’abril. Però el programa és més ampli i ja posa el punt de mira en la Festa Major.

[Miquel Mata a la seu de Somiart al carrer Ciudad Real]

fia sostenible de l’associació. Vaig pensar que seria interessant oferir activitats a les escoles per tal d’englobar-ho en la idea de comunitat de barri. Per això també se’ns va ocórrer que es podria relacionar amb la Festa Major.

De quina manera?La idea és recollir els resultats del pro-

Silvia Manzanera

jecte en mostres durant les festes de Gràcia, ja que no pot ser un projecte 100% gracienc si no té presència a les celebracions del barri. En col.laboració amb l’Ateneu Roig, utilitzarem l’espai del carrer Ciudad Real per a fer el guarnit, amb les creacions d’uns arbres creats per la Mireia Tysoe, decorats amb fulles que els nens han creat duran el curs amb mis-

satges escrits en el seu revers d’accions que milloren el seu entorn.

I les escoles com estan rebent la vostra proposta?Els interessa molt participar en activitats d’aquesta mena ja que els infants poden aprendre una mica més què poden fer per tal de millorar el seu entorn.

Creus que s’ha avançat molt en educació ambiental?Molt poc, perquè s’avança en direcció equivocada. El problema està en creure que s’ha d’ensenyar contingut més que actitud. Un nen sap que al contenidor groc va el plàstic però això no és el més important, sinó que ell mateix tingui l’ac-titud de voler saber què és el que ha de fer per reciclar perquè ha entès que és un problema que no només existeix als llibres o a la tele sinó que és un problema on ell hi està implicats.

I els que no són tan petits…Els coneixements els tenim. Sabem un munt de coses beneficioses per l’entorn. La pregunta seria, per què no actuem amb respecte en relació al nostre entorn? I la resposta segueix sent l’educació.

Silvia Manzanera

de Gràcia

7

18 de març de 2011l’independent

Lluïsos supera la crisi econòmica interna amb endeutament regularitzatLa nova junta ha sanejat en sis mesos el desfalc que es va detectar el setembre passat

Un major esforç del soci, que ha hagut de fer front a un increment rellevant de les quotes, una despesa austera i controlada i, sobretot, un endeutament regu-laritzat han estat les fòrmules aplicades per la nova junta dels Lluï-sos de Gràcia per tal de sanejar les arques de l’entitat.

XAVI TEDÓ

Tempesta superada. La nova junta dels Lluïsos de Gràcia, encapçala·da per Oriol Hosta des del passat mes de setembre, ha aconseguit sanejar les arques de l’entitat. L’associació acumulava un deute aproximat d’uns 30.000 euros i en només mig any ha resolt els problemes econòmics que es van començar a detectar a finals del 2009. La direcció dels Lluïsos ha impulsat una gestió administrati·va que es basa en el control diari

de l’estat econòmic i que ha re·sultat clau per a la seva revifada financera. La recuperació econò·mica s’ha gestat amb un major esforç del soci, que ha hagut de fer front a un increment rellevant de les quotes, i amb una despesa austera i controlada i, sobretot, amb un endeutament regularit·zat. La cúpula de l’entitat treba·

miriAm AlkAsm

els lluïsos de GràciA, A lA plAçA del nord

lla amb un full de ruta aprovat per l’assemblea de socis que és el pressupost que la nova junta va presentar el mes de setembre de l’any passat. Amb aquestes mesu·res, l’històrica associació afronta el futur immediat amb il.lusions renovades després de la crisi que la va saccejar fa dos anys. De fet, la nova junta té previst reprendre

el projecte de reforma de l’edifici, que va quedar aparcada pel deute acumulat de l’entitat ubicada a la plaça del Nord. Tot i així, encara no hi data establerta per comen·çar les obres de rehabilitació a l’espera de conèixer els ajuts que rebran per part de les administra·cions. La tisorada anunciada per la Generalitat podria ser un obs·tacle per agilitzar la reforma de

l’espai. Més enllà d’aquest pro·jecte urbanístic, la nova junta vol potenciar el sentiment de pertà·nyer a l’entitat amb l’eslògan “Tots som Lluïsos” amb l’objectiu d’enfortir els lligams amb els seus més de 1300 socis i d’aconseguir nous associats. També es pretén consolidar l’estructura técnica per dotar d’autonomia i solidesa l’administració de la casa.

Sant Medir dissol la junta el 24-M per fer eleccions

REDACCIÓ

La federació de colles de Sant Medir dissoldrà oficialment l’actual junta en funcions en una assemblea extraordinària el pròxim 24 de març perquè es convoquin eleccions a la presidència, després de la si·tuació d’interinatge que viu l’entitat des que fa quinze di·es el fins ara president, Jordi Melgarejo va presentar la di·missió per motius personals i econòmics. L’actual presidenta en funcions, Núria Legaz, fins ara vicepresidenta, serà la que conduirà el procés fins a la set·mana que ve i una comissió electoral fixarà les dates en què Sant Medir elegirà el quart pre·sident de l’entitat en els últims trenta anys. El debat obert a la federació de colles, traslladat també a Lluïsos, d’on Melgare·jo era tresorer, s’ha mantingut aquests dies fins al punt que alguens colles asseguren que s’emprendran accions legals.

Tenen previst reprendre el projecte

de reforma de l’edifici, aparcat pel deute

l’independentde Gràcia

8

18 de març de 2011

CulturaUn quadern de viatge amb firma

L’il.lustrador Pep Montserrat recull a ‘Un dia a Gràcia’ la vida a les places o als locals més emblemàtics

La iaia que demana una lliura de cigrons al mercat de l’Abaceria, els rètols d’estuc que encara són a les façanes orfes del seu antic negoci, la lectura dominical del di-ari a una plaça de la Vir-reina mentre la canalla i els gossos juguen, en Bertomeu arreglant els futbolins a la Violeta... Detalls de la vida quoti-diana que fan de Gràcia una vila única dins la gran ciutat. Detalls cap-tats per una mirada molt acostumada a plasmar històries amb traços tan únics i reconeguts com els de Pep Montserrat. Què real i precisa és la seva Gràcia dibuixada.

SILVIA MANzANERA

“Sóc un nano de poble que va es·collir a quest barri per viure·hi, un barri que ja era el meu abans de venir”. El noi de Roda de Ter és ara el gracienc que ha il.lustrat llibres publicats a diversos països d’Europa i els Estats Units, és il.lustrador habitual de premsa des de fa més quinze anys (a la seva llarga llista de noms hi figu·ra l’Avui, La Vanguardia, El País, The Chicago Tribune, The New York Times o The Wall Street Jour-nal), o el responsable del llibre Un dia a Gràcia, editat per l’Ajunta·ment. Fa uns dies es trobava al Café Salambó envoltat per una banda per la cara visible (i políti·ca) dels Quaderns de voyage, l’al·calde Jordi Hereu, i per una altra, Arnald Ballester, Premi Nacional pep montserrAt

d’Il.lustració 2008 i professor·company de l’escola Massana, qui no es va cansar de tirar floretes a Montserrat. “El Pep és un dels grans dibuixants d’aquest país, i a més de tenir ofici, té una mirada penetrant capaç de copsar la vida

reportatge

La primera reunió com a grup la van fer al bar Les Heures i la primera cançó, Nit freda per

El dia més llarg dels nostres astres

Albert Balanzà

mAnel, dimArts pAssAt A l’fnAc el triAnGle

Manel estrena disc en un concert exclusiu per a 100 persones

Tres anys i tres mesos després d’una entrevista que ara és impagable (vegeu la contra de L’In-dependent 232), Manel acaba de publicar el disc més esperat dels últims anys i ens colem al pri-mer i exclusiu bolo.

A. b.

s.m.

ser abril, està inspirada en el bar La Gaviota. Però allò, en aquella entrevista a quatre veus, queda molt lluny per a qui ha hagut de fer promo tot el dia, des de Jor·di Basté a Andreu Buenafuente, i molt a prop quan es confes·sen a última hora del vespre als amics que es troben pels carrers de Gràcia. “Eufòrics no ho estan mai. Deien que era un dia molt llarg”, ens diu una col·laboradora de L’Independent.

A l’FNAC, aprofitant l’avantat·ge dels periodistes, ens colem amb un centenar d’incondici·onals. El Guillem, el Martí, el Roger i l’Arnau estan un xic nerviosos, però més ho estan els privilegiats que veuran la pri·mera actuació, per a la qual han triat només set temes.El Miquel i l’Olga tornen (la res·posta al tema d’Espaldamaceta), El gran salt, La cançó del soldadet, Boomerang, La bola de cristall,

Benvolgut (que triomfa molt) i Criticarem les noves modes de pentinats formen el set·list, sense concessions als grans èxits (ni tan

sols al single Aniversari). De·mà serà el segon dia més llarg, i a Gràcia hi seran, de nou, per Festa Major. Segur.

de la gent, una vida plena de de·talls”, assegura Ballester, “que als aborígens se’ns escapa”. L’Ajuntament de Barcelona va iniciar aquesta col.lecció al barri de la Ribera, i Gràcia ha estat el darrer barri escollit. El llibre és

un recorregut per les places i carrers de la Vila, els bars i restaurants més emble·màtics, les bo·tigues o equi·paments que són símbols identitaris a través del traç i dibuix de Mont·serrat. L’artista reconeix que ha tingut un marge molt ampli de llibertat a l’hora d’elaborar el lli·bre i no amaga la seva satisfacció amb el resultat. “A més és molt diferent del que he estat fent fins ara” però això, de fet, és també una característica de l’il.lustrador gracienc. El seu talent i estil són inconfusibles però els seus tre·balls sempre són diferents. “Ha estat un gust poder recórrer la Vi·la, passejar·m’hi, i he procurat ser directe, espontani, i jugar amb la mirada i els detalls”.

l’independentde Gràcia

9

18 de març de 2011

recomanemAcustinefico festival a la sala KGB. O sigui, acústic i benèfic. Els artistes apareixen en “unplugged”. I d’altra banda, tota la recapta-ció que aconsegueixi el festival anirà dedi-cada una causa social, en aquesta ocasió a “La Casa del Xuklis” de Bar-celona, un projecte de la Fundació Privada de Nenes i Nens amb Càn-cer. La 1a edició comp-ta amb les actuacions d’Amparo Sanchez (Am-paranoia), Mari i Dani (D’Callaos), Leo & Kac-ha (Che Sudaka), Meri & Marc (Costo Rico) i Mario Díaz (ex-Aslándticos). Entre d’altres artistes per confirmar encara.

1 d’abril a les 20 h, a la Sala KGB (Alegre de Dalt, 55)

Concert: Pau Vallvé.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Blues jam session amb groove station.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Impronit Nº 27.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 2339, a les 22 h

Dj 24 de marçCortázar íntimo: cartas a los Jonquieres.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps 20-22), a les 19 h

Festa final Tallers del CAT.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 20 h

Tradicionàrius: Refree + Ma-ria Rodés + Els Matats.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Calamento.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Concert: Marina Gallardo.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Ds 19 de marçConcert: Hey Baxter + Antu Saltor.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 20 h

Teatre: 88 infinits, per Ar-nau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 21 h

Concert: Alberto Alcalá & Patricia Lázaro.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 21.30 h

Concert blues: Hernán ‘Chi-no’ Senra.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Dg 20 de marçCinema: Operación Ogro.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Funk-soul Jam session.Continental Bar (Providència, 30), a les 19.30 h

Jam session de jazz: Oriol Fontclara Trio.Cerveseria de l’Or (De l’Or, 19), ales 20.30 h

Concert: Raúl Ansola + con-vidat.

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Valor de ley. Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.• También la lluvia Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Primos. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.30.• Red. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• El discurso del rey. 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10, 22.10.• El Santuario (3D). Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La res-ta,16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• 127 horas. Dv i ds, 16.10, 18.15, 20.20, 22.25 i 00.45. La resta, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.• Más allá de la vida. Dv i ds, 16.05,

19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Morning glory. Dv i ds, 22.25 i 00.45. La resta, 22.25.• Enredados (3D) 16.00, 18.10 i 20.20.

CASABLANCA-KAPLAN. Pg de Gràcia, 115.• Sala 1: La vida sublime. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. •Sala 2: El film socialisme. 16.00 i 20.00. 18.00 i 22.00.

CINEMES GIrONA. Girona, 175• Los Viajes de Gulliver (3D). Dg,

12.00.•El esfuerzo y el ánimo. Ds i dg, 16.10.• Valor de ley. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 17.45, 20.15 i 22.30. Dl, 17.00.• Romeo & Juliet. Dl, 19.30.•Les tres bessones i Gaudí. Dg, 12.00.• Pa Negre. 20.25 (excepte dj).

• El discurs del rei. Dv, dl,dm, dc i dj, 17.30. Ds i dg, 16.00 i 18.15.• Chemo (el documental del mes). Dk, 20.30.• Mil cretins. 22.25.• Astroboy. Dg, 12.00.• La nit que va morir l’Elvis. Dv, dl, dm, dc i dj. 18.05, 20.10 i 22.20. Ds i dg, 16.00, 20.10 i 22.20.

LAUrEN GrÀCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Enredados. Dv, ds i dg.

16.15 18.20, 20.25. Dl i dm, 16.15, 18.20. La trampa del mal. Dv, ds i dg, 22.40. Dl i dm, 20.40 i 22.40.

• Sala 2: También la lluvia. De dv a dm, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.30.

• Sala 3: Valor de ley. De dv a dm, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala 4: Red. De dv a dm, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

VErDI. Carrer. Verdi, 32 • Sala 1: Valor de ley. HD. 15.45,

18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 2: Winter’s bone. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 3: De dioses y de hombres. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 4: El discurs del rei. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 5: Miel. 15.45 i 20.10. Biuti-ful. 17.35 i 22.00.

VErDI PArK. Torrijos, 49. • Sala A: The fighter. 15.45, 18.00,

20.15 i 22.30. • Sala B: 127 horas. 16.05, 18.10,

20.15 i 22.30. • Sala C: Más allá de la vida (HD).

17.15, 19.45 i 22.15. How much do-es your building weigh, Mr. Fos-ter. (HD). 15.45.

• Sala D: La danza (El ballet de la Ópera de París). 16.00, 19.00 i 22.00. Alto sauce (curtmetratge). 22.00.

TEATrES

TEATrENEU. Terol, 26. Cafè-Teatre. Monólogos: Eva Ca-

bezas. Dll, 21.30.Aliens, dc 20.30h. El Club de la Magia 2, dc i ds 22h. El Síndrome Chukolsky, dj 20.30h. Magia de Cerca dj 22h. La Noche Abozzi dv 20.30h. Graciosos Amo-rosos 22h. Blancaneus i campane-ta en acció, ds 17h. Magic Fabra: Ilusión o Mente ds 20.30h. Tres Monólogos de Risa, dg 20h. Áma-me, dg 22h.

• Sala del mig. Optimisme global. Dg, 18.30.

• Xavier Fàgregas. Impro-Show dj 21h i dg 19h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h i dg 12h i 17.15h Monólogos 10 ds 22 h i dg 20h Zzapping, el concurso, ds 20h Impro Horror Show ds 23.30h La Gallina dels Ous d’Or, dg 12.30h

ALMErIA TEATrE. Sant Lluís, 64. • Je ne parle pas françois. (Fins el 3

d’abril).

EXPOSICIONS

Fins el 30 de març Exposició de pintura i escul-tura Nós e nozes... Entre-laçados, a càrrec de l’ar-tista plàstic de Sao Tomé e Principe, Eduardo Malé.DeGusto Portugués (c. Mont-seny, 12)

Fins el 31 de marçExposició: Dones intrèpi-des. Recull de llibres sobre dones que han destacat en diversos camps.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104)

Exposició: Carbó Negre.Recorregut per l’obra de Jo-aquim Carbó a través de les peripècies del seu cèlebre detectiu, Felip Marlot.Bibl. J. Fuster (Lesseps, 20-22)

Fins el 3 d’abril Exposició del 5é concurs Mares, Àvies, Germanes i Amigues.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15).

Fins el 9 d’abrilExposició ‘Humor grà-fic sobre justícia transaccio nal a la Medi-terrània: Marroc, Algè-ria i Catalunya’. Recull dels dibuixos dels partici-pants al Primer Concurs In-ternacional d’Humor Gràfic sobre justícia transaccional a la Mediterrània.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 21 d’abrilExposició: De col.lecció. Mos tra col.lectiva d’Antoni

Cla vé, Ràfols Casamada, Mo-dest Cuixart, Josep Guino-vart, Picasso, Plensa, Gerar-do Rueda, Manolo Millares i Manuel Viola.Sala d’art Atelie

INFANTILS

Dg 19 de març17a Mostra Música Instru-mental infantil i juvenil. Jesuïtes Gràcia-Col.legi Kostka (Riera de Can Toda, 29-31), a partir de les 9.30 h

Espectacle infantil Una ca-tàstrofe afortunadaCentre Cívic El Coll - La Brugue-ra (Aldea, 15), a les 18 h

Teatre Monstres monstruo-sos, de la Cia. Toc de retrucJove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 h

ACTES

Dv 18 de marçFesta del Che 2011. Les lluites al Sàhara i al Marroc. Amb Rumb al bar o Más vale tarde ke nunca.Espai Jove La Fontana (c/ Gran, 190), a partir de les 17 h

Divendres de Corals del Barcelonés 2011. Oratori de Sant Felip Neri (c/Sol, 8), a les 21 h

Xerrada: Gregory Heimann, fotògraf de F-1.GrisArt (Còrsega, 415), 18 h

Lectura dramatitzada: Edson Lechuga.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 20 h

L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 20.30 h

BCN afro jam.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Concert: Nit Nino Rota.Heliogàbal (ramón y Ca-jal, 80), a les 21.30 h

Dm 22 de marçConferència: ser dona al sud. Palestina.Biblioteca Vila de Gràcia (T. de l’Olla, 104), a les 19.30 h

Jazz: Geni Barry Quartet.Continental Bar (Providència, 30), a les 22 h

Dc 23 de març

de Gràcia

10

18 de març de 2011l’independent

EsportsL’Europa busca la promoció després de fregar la victòria al camp del líderEls escapulats es van avançar al minut 87 però van encaixar un gol al descompte

Més igualtat que mai. L’empat de l’Europa a l’estadi de la Llagoste-ra i la victòria del reus davant la Montañesa per 3 a 0 a la darrera jorna-da han provocat que la diferència de punts entre els primers classificats de Tercera sigui mínima. Els escapulats han recu-lat a la cinquena posició però es mantenen a no-més sis punts del líder i a dos del tercer i quart.

XAVI TEDÓ

Tot i que l’empat té un regust amarg, la bona impressió que va donar l’Europa al camp del líder, on va estar a punt de donar la campanada aconseguint la victò·ria, és el millor aval per tornar a situar·se aquesta jornada entre els quatre primers classificats i jugar així la promoció d’ascens a 2B. Els escapulats van fer un partit molt seriós davant la Llagostera i es van avançar en el marcador al minut 87 amb un nou gol de Cebri, que iguala Segalés com a màxim golejador de l’equip amb deu dianes, però al temps afegit, al minut 91, l’equip gironí va em·patar. Els escapulats tenen l’opor·tunitat d’entrar de nou al playoff d’ascens aquest diumenge si són capaços de guanyar al Palamós al Nou Sardenya. L’històric equip gironí, que va estar a punt de pu·jar a primera als anys noranta, es·tà immers en una crisi económica i esportiva i ara mateix ocupa la part baixa de la classificació amb només cinc equips per sota seu.

ànGel GArretA

cebri durAnt el pArtit que vA enfrontAr l’europA Amb lA llAGosterA

En col.laboració amb el club, l’empresa PlaySoccer ha con·feccionat el primer àlbum de cromos de la història de l’Eu·ropa amb els integrants del pri·mer equip i de la resta de cate·gories. L’àlbum ja és a la venda, costa 5 euros i cada sobre (amb cinc cromos) només 1 euro. Com a oferta promocional, tots els jugadors i entrenadors que

surten a la col.lecció podran endur·se l’àlbum i 50 cromos amb una compra inicial de no·més 10 euros. Els sobres amb els cromos es podran comprar al Nou Sardenya i a l’Àliga, i el col.leccionable, a tot color i amb els motius del club, està a la venda a les oficines del club i també en un stand al Camp de l’Àliga.

Els escapulats ja disposen del primer àlbum de cromos

L’Europa vol aprofitar aquesta si·tuació per escalar posicions i enca·rar la recta final de la lliga en una zona privilegiada. Els seus rivals directes no s’enfronten entre sí, però juguen contra equips situats a la part mitjana de la classificació i tal i com s’està desenvolupant el campionat es poden produir noves sorpreses. La Llagostera visita el sempre complicat camp de l’Espanyol B i el Reus visita Castelldefels, una de les bèsties negres de l’Europa. Un resultat negatiu d’aquests dos equips, su·mat a una previsible victòria del conjunt gracienc, deixaria la pro·moció d’ascens més oberta que mai en la lliga més igualada dels darrers temps.

Victòria vital del Catalunya per evitar el descens

XAVI TEDÓ

El CN Catalunya s’aferra a l’es·perança d’evitar l’eliminatòria de descens després d’aconseguir guanyar el Martiánez a la darre·ra jornada de lliga. Els graciencs se la jugaven contra els canaris, rivals directes per evitar la pro·moció, i van assolir una victòria claus que els manté vius. El CN Catalunya va guanyar per 9 a 8 en un encontre molt igualat que no es va decidir fins als minuts finals. L’agressivitat en la defensa i l’encert ofensiu dels graciencs van resultar essencials per en·dur·se una victòria que trenca una ratxa negativa de resultats i que suposa una alenada d’aire fresc per un equip que no aixe·cava el cap des de feia setmanes. De fet, una derrota contra el Martiánez, que ocupa la novena posició, l’hagués situat a onze punts respecte els canaris, una diferència gairebé insalvable en una lliga amb molt poques sor·preses com a conseqüència de la desigualtat entre els diferents equips de la categoria. Amb la victòria aconseguida, els graci·encs es col·loquen a només cinc punts de l’equip de Tenerife i a quatre del CE Mediterrani, que ocupa l’avantpenúltima posició. La derrota del conjunt de Sants contra el Mataró fa que les op·cions del CN Catalunya d’evitar l’eliminatòria de descens aug·mentin. Els graciencs tenen una nova final aquest diumenge a ca·sa contra el Sant Andreu, que ja no es juguen res.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (30a)Europa - Palamós resultat 29a jornadaLLagostera - Europa 1 - 1

classificació punts1. Llagostera .............................................532. Montañesa ...........................................513. Reus .......................................................494. Pobla de Mafumet ..............................495. Europa ...................................................476. Manlleu ..................................................467. Cornellà .................................................458. Prat ........................................................449. Espanyol B .............................................4310. Vilafranca ..............................................4211. Castelldefels .........................................39...19. Ascó ........................................................2420. Premià ....................................................20

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (24a)CB Igualada - Lluïsos de Gràcia resultats 23a jornadaLluïsos de Gràcia - Grup Barna A Suspès

classificació p.g. p.p.1. Sitges ............................................ 20 32. Collblanc ...................................... 17 53. Lluïsos de Gràcia ........................ 17 54. Igualada ....................................... 16 75. Viladecans ................................... 16 76. Hospitalet ..................................... 12 117. Reus ............................................... 10 13 8. El Vendrell ................................... 10 139. Grup Barna A ............................... 10 1210. Climasol Roser A .......................... 9 1411. AESE A ........................................... 8 15...15. Prat .................................................7 1616. Terrassa ..........................................5 18

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 25a jornadaEspanyol B - Europa 1 - 1

classificació punts1. Barcelona B ..........................................65...6. Europa ...................................................37...18. Can Vidalet ............................................21

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 22a jornadaGirona - Europa 7 - 0

classificació punts1. Espanyol B ............................................55...7. Europa ...................................................29...14. PB La Roca .............................................. 7

de Gràcia

11

18 de març de 2011l’independent

Activitat econòmicacaçadors de...

Maridatge d’aus. La curiosa pe-rò interessant combinació d’ànec i pollastre que ens ofereix el Sureny és, realment, per llepar-se els dits. Un maridatge perfecte que es transforma en unes croquetes irregulars caracte-ritzades per posseir poca beixamel i un elevat índex de carn bicolor. Al no ser gaire cremoses, queda al desco-bert una orgia de sabors i filaments que es combinen en el paladar un cop s’ha trencat la textura cruixent de l’embolcall. Així doncs, val la pena preparar la butxaca per tastar aques-ta proposta atrevida però realment espectacular.

Les de l’àvia, ehem. No entrarien en el grup de croquetes artesanals de la Vila, però són les més consumides en els dos establiments que la cadena té a Gràcia. La Vila, no ho neguem, està plena de classe mitjana de coll blanc a qui li fa mandra fer el dinar (o no té temps, vella excusa). Per això, les croquetes de l’Àvia del Nostrum són un clàssic: es diferen-cien de les més artesanes en la massa, més pastosa i més fosca, basada en el pollastre, mentre que l’arrebossat és més aviat prim. No tenen res a veure amb les de congelador i el preu és altament com-petitiu. Per això, almenys per quantitat venuda entre els graciencs, mereixen estar en aquesta competició sobre les millors croquetes.

Delícies de pernil. Són les reines de la casa i el reclam d’aquest establiment, que va quedar segon en el rànquing de les millors braves de Gràcia. I de regust a pernil res. Els amants de la pota negra es faran incondicionals d’aquestes croquetes de massa melosa i suau que, sense ensopegar-se amb crostons, es desfan a la boca. Sota un cruixent que, a simple vista, pot semblar erròniament no gaire artesanal, s’amaga una delícia amb gust ben fort a pernil.

Una de clàssiques. Embriagades pel caliu del Roure, les croquetes de pollas-tre d’aquest emblemàtic establiment de la Vila destil.len l’ànima de les de tota la vida. I un cop al paladar, et remunten a aquelles que feia l’àvia a través del seu embolcall fregit al punt i una massa salpicada de crostons, també mal dit ‘tropezones’. Però, contràriament al que es pot pensar, no es tracta d’una recep-ta familiar zelosament guardada durant generacions sinó la proposta elaborada pel xef Dani Lechuga, considerat Cuiner de l’any. Per als qui prefereixin les emo-cions més fortes, que tastin les croque-tes de bacallà, de gust ben potent.

fotos: l’independent

Les millors croquetes (I)

Són tot un clàssic de les tapes i n’hi ha per a tots els gustos. Per això l’Independent ha deixat anar al carrers els seus caçadors afamats de croquetes amb la difícil missió de descobrir quines són les millors de Gràcia. Però sereu vosaltres, estimats lectors, els encarregats de decidir quines són les més bones. Durant tres setmanes, els nostres caçadors us oferiran les seves propostes que podreu votar al nostre

web www.independent.cat, un canal a través del qual també ens podreu fer propostes.

entra a www.independent.Cat/GraCia i vota quina de les quatre opCions prefereixes. envia’ns els teus vots, Comentaris o suGGeriments a independent@debarris.Com o per Correu al Carrer la perla, 30 bxs - 08012 bCn, per tal que entrin al rànquinG.

fitxa fitxafitxa fitxa

Lloc: SurenyAdreça: Plaça de la Revolució, 17Preu: 1,12 unitat

Lloc: NòstrumAdreça: Gran de Gràcia, 197Preu: 0,75 unitat

Lloc: L’AnxovetaAdreça: Sant Domènec, 16Preu: 1 euro per unitat

Lloc: Bar RoureAdreça: Lluís Antúnez, 7Preu: 1 euro per unitat

Redacció

de Gràcia

12

18 de març de 2011l’independent Viure Gràcia

la torratxa

Problemes petits

No he vist personalment les teranyines a la caixa de la Generalitat, però el que si que estic veient és la retallada social en sanitat, serveis socials, educació i ara cultura que està aplicant el Govern amb una ma mentre que amb l’altra agita el papu de la crisi i la por al deute.Aturar la construcció d’es-coles, congelar les planti-lles de mestres i frenar la digitalització (revisar-ne continguts, com en tota no-vetat, si que és lògic), és fer passes enrere en qualitat de vida, en igualtat i equilibri social i, sobretot, en futur. Un Govern que cisa calés a l’ensenyament públic, per pocs diners que tingui a la caixa, és un govern que no aposta pel dia de demà; o que només aposta perquè el dia de demà només tingui una bona educació qui te diners.Com que, des dels primers dies de mandat, la conse-llera Rigau s’ha manifestat partidària de situacions escolars tan absolutament impròpies del segle XXI com la segregació de sexes a les aules, tampoc no sorprèn que no li hagi tremolat el pols a l’hora de retallar els diners a l’educació pública fins la factura de la llum.La injustícia social, la incertesa, la indefinició i el caràcter de provisionalitat i improvització que aques-tes mesures provocaran en alumnes i educadors deu ser considerat un problema menor per la consellera.

Rafael V

allbona

Dani Vega: “Tot el que ens ha donat la música és un regal, estem molt feliços”Del seu avi va heretar l’amor pel cinema (“i pel Barça que era molt culer!”) i de l’incom-bustible Jimmy Page la passió per la guitarra. El canari Dani Vega, que parla un català per-fecte, va aterrar a Bar-celona fa dotze anys perquè volia muntar un grup de música. No li ha anat pas malament. És un dels integrants de Mishima, un dels millors grups d’indie, i fa unes setmanes va te-nir el privilegi de tocar al Palau de la Música. També regenta el vide-oclub Deuvedés. Està casat, no té fills, però sí set guitarres que són les ninetes dels seus ulls, de les que no se separa mai.

XAVI TEDÓ

Què fa un músic treballant en un videoclub? Vivia al pis de dalt i era un dels primers socis i un dia els amos del videoclub m’ho van propo·sar i com que no tenia feina de seguida vaig dir que sí perquè el cinema m’encanta. Fins aleshores sempre havia treballat en boti·gues de música tant de Barcelo·na com de Londres, on m’hi vaig passar tres anys.

Molts videoclubs han anat tan-cant els darrers anys. Com ha subsistit el Deuvedés? La meitat de les pel.lícules que oferim són independents. Tam·bé tenim cinema mut, en blanc i negre i comercial i gaudim d’una clientela fidel. Alhora hem aconseguit trencar la imatge del videoclub cutre, mal il.luminat, on l’encarregat no sap de cinema independent. Aquí poso música i la gent hi està a gust.

xAvi tedó

dAni veGA Al videoclub que reGentA Al cArrer mArtínez de lA rosA

Quin és el vostre públic?És un públic jove, modern, ga-fapastes. També venen guiris i famílies perquè tenim cinema infantil.

Deixaràs la feina ara que Mis-hima triomfa allà on va?Portem onze anys tocant i des d’aquest últim any podríem viure de la música, però no tinc pensat deixar el videoclup, tot i que ara cada cop vinc menys pels assajos i la promoció de l’últim disc.

Com valores l’èxit aconseguit?Estem molt feliços per l’èxit. Tot el que ens ha donat la música és un regal. A nivell de repercus·sió mediática tocar al Palau de la Música és un punt d’inflexió en la nostra carrera. Vam gaudir més, però, presentant el disc a l’Apolo a l’abril perquè no ens esperàvem trobar·nos tanta gent. El Palau imposa, no et sents tan còmode.

Per què vas decidir venir a viure a Barcelona?

Amb un amic basc volíem mun·tar un grup de música i Barcelo·na era el millor lloc per fer·ho. Vaig començar amb Ego Trip, on hi cantava la germana del teclista de Mishima, i després que es dissolgués em va trucar en David per proposar·me ser el guitarrista del grup i no m’ho vaig pensar. La meva entrada va coincidir amb el primer disc en català de Mishima.

Mishima i Gràcia són dos con-ceptes que estan associats? Coneixem molta gent de l’esce·na, som amics i fem coses junts amb els Love of Lesbian i cada any toquem a l’Heliogàbal. Ara a la Fundació Miró hem fet una rèplica exacta de l’Hèlio perquè és un local que sentim nostre.

De quina pel.lícula podria ser la banda sonora Mishima? De qualsevol pel·lícula de Paul Thomas Anderson, com ara Magnolia o Boggie Nights. Elena Travé ja ens va incloure un tema a Blog.

amb Gràcia...

Visc a Milà i Fontanals. Esmor·zo aprop de casa, al carrer Giro·na o a la Boulangerie de Bailèn amb Còrsega. A l’hora de dinar m’agrada anar a La Llesca, al Kibuca o al frankfurt del carrer gran, fan uns entrepans bonís·sims. Per anar de copes els meus locals preferits són l’Heliogàbal, el Vinilo o l’Entresòl de la pla·ça del Sol que ha obert fa poc. També m’agrada l’Úbeda de

Córsega on tenen més de vint ginebres diferents, encara que sóc més de rom amb cola que de gintònics. La plaça de la Vila és el lloc que més m’agrada de Gràcia per l’ambient que s’hi respira.

Un desig per Gràcia: Que hi hagi menys cagades de gos als carrers i més música en directe, o sigui més Heliogàbals!