eixem-nos de ximpleries ide superficialitats. Avuipodem a ser tota una forcarevolucionaria, si abandera-rem una auténtica transfor-

mació en les nostres vides: la revolucióde les Benaurances. Així es díu, i la sevaproclamació constitueix l'opcíó mésradical que mai hagírn pogut escoltarcontra molts deis parametres en que sesustenten les nostres societats i contramolts deis principis que regeíxen lamanera que tením de relacionar-nos elshumans en el seu si.Prou de riqueses, adéu a tenir com a fil'arrogancía del poder, a sospirar per

l'exít a totes pas-sades. Díguern "no"a la recerca delmer plaer, l'assoli-ment del benestara costa deis altres,a l'afírrnacíó d'un

mateíx en perjudicide l'altre. Fem deles nostres videsl'acumulació egoístade falses necessi-tats, llencem a l'a-bisme la nostra pro-pia idolatría. deixemd'emborratxar-nosde falsos exits isatisfaccions que s'u-sen i es tiren, per

obligar de seguida a anar cada vegada aper més satisfaccions, en un procés d'esclavització en que al final s'acabareconeixent: "N'estic fart... !".És el mornent, com diu el papaFrancesc, de no acontentar-se amb tanpoc, de no tenir una idea de la vida "enpetít": l'hora de desemmascarar irebutjar tantes ofertes "a baix preu"que trobem al nostre voltant... 1deposar-nos mans a l'obra per anareixamplant els nos tres cors i aspirar agrans coses, a aquest model de novetatrevolucionaria que troba la felicitat enaquells que l'opíníó pública dominantconsidera "perdedors " i nosaltres qua-

lifiquem de"benaurats": elspobres, els humils, els quitenen fam i set de justícia,els compassius, els perseguíts

per causa de la justícia, els que sóninjuriats per causa de Jesús ... Hi ha resmés revolucionari?Eixamplem el nostre cor i posem totsaquests nostres gerrnans en un llocpreferencial del nostre cor. És molt elque aprendrem d'ells, del seu camí depobresa i humiliació. Ens ensenyaran adesprendre'ns de moltes coses super-flues que ens ofegaven i ens lligavenfins a no perrnetre'ns ser lliures. Ensajudaran a ser més justos, a saber esti-mar conservant l'essencla de la gratuí-tat. Ens sentirem obligats a demanarperdó, i ens mostraran la gracia humilde la seva concessió. Al costat d'ellstornarem a posar en el centre del nos-tre vocabulari, de la nostra cultura, dela nostra societat, de les nostresvides ... la defensa de la llibertat, la llui-ta per la justícia i la dignitat, l'exercicide la solidaritat i la construcció de lapau amb maons d'arnor i argarnassa dedíáleg i perdó.Aquesta és la nostra revolució: la revo-lució de les Benaurances, la del Regnede Déu! La que Jesús va cornencar i ensva mostrar com dur-la a terme. Mai nohem d'anar fent tan sois, sinó viureplenament. m

NÚM. 115, MAlG-AGOST DE 2014

el sentirnent rnissionerdeis joves universitaris

"Helll quedat fascinatsper la seva hUlllilitati la pau que irradia 11

EL COL·LOQUI DE JOVES EN QuE ID VA PAlITICIPAR l(¡KE FlGAREDO, MISSIONER A CAMBODJA,

A LA UNIVERSITAT SAN PABLO CEU, ES VA CONVERTIR EN TENDENCIA DE MADRID A TWITTER.

AQUEST ÉS L'EXEMPLE DE LA FOR<;ADE LA MISSIÓ 1 DE L'IMPACTE QUE AQUESTATÉ EN EL COR

DELS JOVES. LA TROBADA, CONDuIT PEL LOCUTOR DE CADENA 100 JAYI NIEVES, VA CAPTAR

L'ATENCIÓ DE TOTS ELS PRESENTS A L'AULA MAGNA DEL CEU; MOLT ESPECIALMENT, LA DELS

CINC JOVES QUE VAN FORMULAR LES SEVES PREGUNTES A MONS FlGAREDO. TRES D'ELLS,

ALBERTO LAMANA, MISSIONER COMBONIA; TERESA ROMERO, PERTANYENTA JOVES PER LA

M!SSIÓ; 1 FERNANDO BONETE, ESTUDIANT DE PERIODISME 1 HUMANITATS EN EL CEU, ENS

DONEN EL SEU TESTIMON! SOBRE AQUEST COL·LOQUI.

Com vau vture la trobada?Teresa: "Vaig viure la trobada

amb molta íl-lusió i molta alegria,amb el desig que aquest acte servísper obrir els cors deis joves al sentitde l'ídeal cristiá i a la possibilitat de

participar en I'XI Trobada Missionerde [oves d' OMP. El fet que hi partí-cipés un missioner com KikeFigaredo va ser un privilegi, ja queels joves van poder escoltar de pri-mera má el testimoni i l'experíencía

NúM. 115, MAIG-AGOST DE 2014

eMP

.MPeMPltMPbMP

.MP

bM~

d'un home de fe, d'un enamorat deCríst, que, lIiurant la seva vida com-pletament, transmet la alegria del'Evangelí en lIocs en els quals eldolor de la guerra i de la injustíciaesta molt present".

Fel'lUUldo: "Ya ser una expe-riencia inoblidable. El que haviaIlegit prevíament sobre MonsFigaredo es queda molt curt encomparació amb la humilitat i lapau que irradia. Vaíg quedar fasci-nat. Mai oblidaré aquella tarda i lesparaules que vaig intercanviar ambKike Fígaredo".

Que destacaries del seu testimoni?Alberto: "La senzillesa. La serení-

tat en la seva forma de comunicar

convida a veure la presencia de Déuen la seva tasca missionera. El seutestimoni transpira experiencia defe. És un home que fa de la seva vidaun senyal d'esperanca per a les víctí-mes de la violencia. Per viure al cos-tat deis que pateixen i no enfonsar-se en la desesperanca es necessitaalimentar-se a través d'una relaciódiaria amb Déu. En un país quenecessita reconciliar-se amb un pas-sat brutal, les paraules d'EnríqueFígaredo transpiren perdó i la con-vicció que la presencia de Déu en lahistoria és capac d'obrir-nos a horit-zons nous".

Teresa: "]o també destacaria lasenzillesa i la humilitat amb que ensexplicava la meravellosa tasca quefeien a Cambodja i I'alegria serena quetransmetia. Més enlla de l'ajuda mate-rial que presten, va destacar l'evange-lítzacíó com la principal tasca que des-envolupen a Cambodja. Unes vegadesconsisteix a tractar de retornar la díg-nitat a aquelles persones que han visttruncats els seus somnis per aquesttipus d'accídents, mitjancant el fomentd'activitats esportives o artístíquesque els retornen el seu valor com a fillsestimats de Déu. En altres ocasions, laseva tasca va dirigida a curar les feri-des del cor amb la medicina de la fe.Aquestes "mines del cor" provoquen,en no poques ocasions, violencia i difi-cultats de comunicació. La tascadeis missioners tracta de facilitarI'establiment de relacions sanes,pacífiques i enriquidores, rnitjan-cant la denúncia de la injustícia,pero apel-lant a la transformaciódel cor, amb el desíg últim que l'e-nemic esdevínguí amic. En tot cas,ens comentava que és una feína alIarg termini, que requereix desilenci, molta pregária, acompanya-rnent, paciencia i tendresa, que exigeixdeixar de banda el desíg d'eftcácía.lgualment va donar quatre consellsmolt practícs per als voluntaris míssío-ners davant les situacions de sofrí-ment hurná. ser positius, flexibles,bons comunicadors i alegres".

De quina manera ha influit el seu tes-timoni en el teu sentiment missioner?Fernando: "M'ha fet plan tejar

veritablement la necessitat que hi hade missió. Que no es pot deixar pas-sar aquesta exigencia. Ni es pot viurela propia vida tal qual sense ínteres-sar-me per aquesta qüestió",Alberto: "Conec poc sobre la

missió a Asia i ha estat la primeravegada que he escoltat un testimonide Cambodja. Aquest país sempreem va causar molta impressió arrandel genocidi patit. El testimonid'Enrique Fígaredo m'ha ajudat areforcar el concepte de missió com apresencia sanadora i de restauracióde la dignitat de la persona.L'Esglésía a Cambodja, sent minoria,és un ferment en la socíetat delpoder alliberador de l'acció de Déuen la historia".

missioners i amb la seva tasca evan-gelitzadora, assistencial, educativa,sanitaria ... transforma el cor i l'om-pie d'un goig que no pots deixar decompartir. La veritat és que no sern-pre és fácil transmetre el que tu hasviscut a persones que es trobenallunyades de la fe, de la tasca cari-tativa de I'Església o que simple-ment no han tíngut I'oportunitatd'experimentar en el seu cor alloque tu has viscut. En qualsevol cas,aquestes expenencies són sempreuna crida per ser lIum en els nostresambients, per despertar aquellsdesitjos que de vegades estan ama-gats i oblidats en la profunditat delcor. Són invitacions directes perdeixar-nos utilitzar com a instru-ments en mans del Senyor".Alberto: "Ajuda a ten ir més pre-

sent la realitat de les comunitats crís-

Com ajuda J'haver conegut la forma devida missJonera en els teus ambíents?

Teresa.: "El fet d'haver tingut 1'0-portunitat de viure una experienciamissionera, ja és un do de Déu, unprivilegi pel qual hem d'estar agraitsal Senyor i un senyal del seu amorper nosaltres. El contacte amb els

tianes a Asia i la realitat de lesEsglésies que pateixen certes formesde discriminació social. El testimonide Mons Figaredo m'ha ajudat aredescobrir la importancia del testí-moni cristiá en el dia a dia".m

VIRGINIA ROUCO

día, a Madrás (avui Chennaí), i,mentre estudia Filosofia i Teologia,apren el Tamul, la llengua que esparla a l'estat de Tamil Nadu, i elsánscrit, llengua sagrada deis tex-tos de l'hinduisme. Esta convencutque. un missioner deu, sobretot,"encarnar", "renéíxer" a la culturadel seu país d' adopció.

S'ordena sacerdot el [945, el no-menen capelladel Col-legí deSant [osep a Ti-ruchirappaUi i,més tard cape-lía de tots elsestudiants cato-lics de l'Índía,carrec que ocu-pa fins a [967.S'ínstal-la al Lo-yola College ides d'allá reco-rre tot el paísen moto, en unatrotinat Re-nault o en aba-rrotats trens,des de Kerala a

Bengala, per descobrir, com escriuen una revista per a estudiants."Aquesta Índia del segle XX en-frontada als gegantins problemesdeis seus 400 milions d' habítants".

Es compromet amb la justícia, es-pecialment amb la que se'ls deu alsdalits, els intocables, víctimes de ladiscriminació, fins i tot, de vega-des, fins a les parroquíes catolí-queso A imitació de la Mare Teresai del Mahatma Ghandi als que co-

UN GRAN MISSIONER JESuITA QUE TRE-

BAllA DURANT MÉS DE 60 ANYS A L'-

fNDIA 1 A CAMBODJA A FAVOR DELS

NENS 1 ELS EXCWSOS DE LA SOCIETAT.

ELs QUE TENEN LA POSSIBIUTAT DE

CREUAR-SE EN EL SEU CAMi EN EL Lo-YOLA CoLLEGE -CENTRE UNIVERSITARI

JESuITA A MADRAS, ON PIERRE CEYRAC

S'INSTAL'LA DES DEL 1952- QUEDEN

AFECTATS PER LA SEVA BONDAT ••• CoM-

PROMES AMB LA JUSTICIA, ESPECIAL-

MENT AMB LA QUE SE'LS DEU ALS "DALITS", viCITMES DE LA DISCRIMINACIÓ, SE'L CONSIDERA UN

GRAN PROFETA DEL SEGLE XX. A IMITACIÓ DE LA MARI! TERESA 1 MAHATMA GHANDI, ALS QUE CO-

NEIX 1 ADMIRA, PIERRE DESITJA TORNAR LA SEVA DIGNITAT ALS INTOCABLES.

a nascut el 4 de febrer de[9[4 a Meyssac, Correze, enel si d'una família burgesa

católica. Estudia i s'educa al col-le-gi jesuita de Sarlat. En acabar elsestudis secundaris als [7 anys, de-mana ser adrnes a la Companyia de

Jesús. Volia seguir I'exernple delseu oncle jesuita, Charles Ceyracque ha treballat molt com a missio-ner al sud de I'Índia.

També ell, com el seu oncle, sesent incomode en una Esglésía quetroba rica i dividida. Viatja a I'Ín-

NÚM. 115, MAIG-AGOST DE 2014

neJx.i élamira, Pierre desitJa tornar"1a seva dignitat als intocables.

Grácíes a la seva gran xarxa d'es-tudiants catolícs pot llancar un am-bícíós projecte d'acollida als indi-gents deis carrers de Madrás, en unpoblat a prop de Pondichery. AI-bergs, cases i dispensaris s'obrenper oferír refugi a hindús, musul-mans i cristians. Aquesta fundacióCheyrac se sosté amb ajudes quevénen de Franca.

El 1967 deixa els seus carrecs i esconverteix en un simple missioner.Per tractar de pal-Iíar la plaga des-tructiva que és la fam compra unterreny en una regíó árida de TamilNadu i munta una granja en la queutilitza les innovacions científiquesi les tecníques modernes: aconse-gueíx una producció agrícola dequalitat. Amb els anys es converti-ra en un centre de desenvolupa-ment econornic i social, sobretotdesprés de I'obertura del "Centreper als nens que pateixen polio-mielitis", "Home del tercer món, noaccepto que morin nens" - diu.

El 1977, les ínundadíonshar; arra-sat la regló de Gunthur, al rrord d:e~Madras, ell hi va immediatamentamb un grup de voluntaris i duranidos mesos treballa amb ells per re-construir els llogarets. A I'any se-güent s'uneix als dalits de Villupu-rum, al sud de Madrás, que ho hanperdut tot en les revoltes racistes.Es troba allá amb el carismaticjesuita Anthony Raj, d'origen da-lit, que lluita contra el regim decastes. Ceyrac li dóna suport en laseva lluita i el 1997 fundara ambell, el centre d'educacíó i formacióDoctor Ambedkar Cultural Aca-demy, l'objectiu és "eradicar la in-tocabilitat i retornar la seva digni-tat als dalits".

S'assabenta que calen voluntarisper treballar amb els refugiats carn-bodjans que fugen deis khmers ro-jos de Poi Pot i inunden els campsd'acollida a la frontera tailandesa, isurt per el camp de Chonburi Pha-nat Nkkom. Componen la missió"Pare Ceyrac" vuit metges i ínfer-meres -quatre jesuites, entre ells

erieá 'fohnBinglíam, el seu as-sQciat' i arme, roman tretze anysajudant els refugiats.

Infatigable, llanca el moviment"Mil pous" per intentar resoldreel problema d'abastarnent d'aiguaa les aldees. El 2004 ja s'han exca-vat 1.200 pous grácies a aquestainiciativa.

En aquest temps fa un viatge aKabul, Afganístan, per posar la pri-mera pedra d'un hospital per a do-nes i nens. Durant tota la seva vi-da no ha parat de llancar iniciatí-ves, de crearescoles, dispensaris illars per als més necessitats deisque se sentia gerrná. Fins al finalha lliurat el seu temps i les sevesforces, ha viscut estimant i servint,fidel al seu lema: "EI que no es dó-na, es perd". El seu objectiu no haestat tant ampliar l'Església comsalvar J'home.

Ha mort als 98 anys el 30 de maigde 2012, a Madrás, Índia, el seu pa-ís d'adopció.1I

··············································t:iA:RIX·ptiNcEi

~ NÚM. 115, MAIG-AGOST DE 2014

El fenomen de la immigració s'-ha convertit en trista noticiade portada pels últims esdeve-

niments a la frontera del Marroc.Aquest tema no és nou pero sí dife-rent ara. Durant segles, homes i do-nes han buscat aquest lloc somniatper viure millor. Tanmateix és ara,sobretot en els últims anys, quanmés importancia estan tenint els flu-xos mígratorís.

La desigualtat económica entreterritorls, pobresa í. regíms autori-

taris, són els principals motius pelsquals molts emigren cap a aquellspaises on les condicions de vida esconsideren millors. Avui vivim elproblema a Ceuta i Melilla i dernapot ser en qualsevol frontera quemarqui diferencies entre aquestbenestar tan anhelat i la mise-ria més absoluta. Surten senseres i arriscant les seves vides, a larecerca d'un paradís que els doniesperanca i sortida a aquesta situa-ció dramátíca i trágica que arrenca

en els seus paises d'origen en queels drets hurnans són trepitjats oque viuen enmig de conflictes, mi-seria, fam ...

Aquesta situació no pot escapar ala sensibilitat míssionera, perque,com adverteix l'lnstitut deis Missio-ners Combonians, África es fa cadavegada més present a Europa. Comtantes altres institucions i congrega-cions religioses, J'Institut deis Mis-sioners Combonians participa actí-vament en les activitats pastoralsamb immigrants i col "labora amb al-tres entitats en facilitar la íntegracíód'aquest col-lectíu.

"Hi ha molta gent d'Esglésía queajuda i col- labora, pero no surt enportada", díu el Francisca lsidoroMacías, conegut com el "Pare Pas-tera" per rescatar immigrants quehan arribat a Espanya en pastera.Segons ell, aquest tipus d'esdevení-ments es podrien evitar combatentdes deis governs d'Europa les ma-fies. "Espanya no pot sola. Els irn-migrants són persones índefenses,es deíxen enganyar per les rnafíes ino saben al que s'exposen. Amb lesconcertines m'estíc convertínt endímoni. no hauríen d'existir. Hau-rien de passar vídeos divulgatiusper consciencíar sobre el que elsespera als africans que estiguinpensant en emigrar a Europa, quevegin les penalttats que passen. Noson somnis, són malsons".

El papa Francesc ens record aque "en terres llunyanes. fíns i totquan troben feina. els refugiats iels ímrnigrarus no sempre trobenuna acollida veritable, el respecte,l'estima deIs valors que porten. Lesseves expectatives legítimes xo-quen amb situacions complexes i

problemes que semblen insupera-bles de vegades. Per tant, són víc-times del rebuig i l'explotacíó, víc-times del trafíc de persones i deltreball esclau". Per aquest motiu,el Papa ha demanat un canvi d'ac-titud cap als irnmigrants i els refu-gíats, el pas d'una actitud defensi-va i recelosa, de desinterés o demarginació -que. al final, corres-pon a la «cultura del rebutg-- a unaactitud que posi com a fonament la«cultura de la trobada», l'única ca-pac de construir un món més just ifratern, un món rnillor". Una "con-versió de les actítuds" a la que hicrida a participar també als mit-jans de comunicació.

El pare Ángel, presídent de Mis-satgers de la Pau, també esta con-vencut "que es poden prendre mol-

tes iniciatives per actuar ambaquests éssers humans que estan ales fronteres i que viuen fins quearriben al centre d'aco\lida en unescondícíons infrahumanes, sense ali-ment, sense aixopluc i sense les mí-nimes condícíons hígíeniques i saní-táries dignes". ElI ens ha marüfes-»

'Supergesto" és la revista deis adolescents ijoves compromesos amb la missió i els missioners.

Una publicació, molt diferent a moltes altres, per a jovesvalents, que no fugen del compromís i que no

els importa remar contracorrent ni proclamar la seva fe.

¡SUSSCRIU-TE!Dacles pe.sonals

Nom:.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. Cognoms:............................................... Edat : .Adrecc: N°: Pis: .Població: _ Província: CP .:.........•

SUPER GESTO neix per a servir als Amics de les Missions. Per participar en la revista envia un donatiu anual no inferior a5 euros.D'aquesta manera, cada dos mesos rebras en el teu domicili la revista. Les formes de pagament són les següents:

* Gir postal (indicar data i número)* Xec a nom d'Obres Misisonals Pontifícies (SUPERGESTO)* Ingrés en el BBVA ES02 0182 1364 3700 1850 5731 o tambie en Banco Popular ES20 0075 0204 9206 0075 1549

_____________. Si no vals retallar la revista, posa aquestes dades en una carta o subscriu-te per Internet: www.revistasupergesto.es .--------

·z ~ •.(ontra,e1s desastres natu-

tiva posada en marxa pels jovesmexicans és éu~que vosaltres també seríeu capacesde comprometre-us en un projecte aíxí, si cal, tot i la duresa del tre-ball. Tarnbé.coíncídíu eJlI:ques~el) mésatents a les noticies, quán suc-eeeíxen catástrofes naturals ct'aquest tipus; que us prepcupeu de ven-tat i que, moltes vegades, amb els vostres companys de classe o ambels de la parroquia heu posat en marxa activitats solídáríes per recap-tar fans i poder ajudar. Pel que fa al tipus de retlexió que us suscitentants tsunamís i hurac~s:la\wsqostaha,estªt molt variada.B Jot de deu Ilibres. és jJe? :Andréa Sirlftt:fuAlduna.n,de SantJulia de Laria (Andorra). .

GESTO NÚM. 115, MAlG-AGOST DE 2014

Desastres naturals i no tan naturalsSolució: la correcta seria aixi: sequera, terratremol, tífó, huraca,tornado. allau, tsunami i epidemia són clarament desastres natu-rals, fuita radioactiva, vessamentde petroli, contaminació mllri-na i tala de boscoso ... desastres provocats per I'acció directa deI'home. l'enIonsament de terra, I'incendi forestal i la fam els hemadmés en qualsevol deIs dos apartats. Un incendi forestal, perexemple, que pot causar un Ilamp o un cigar mal apagat.

Ellot de cinc llibres és per a: María Pérez, de Tomelloso (CiudadReal); E1scinc pendrive: Felipe Díaz, de Terol; Pablo Blanco, de Gijón(Astúríes), Antonio Fuentes i Rafael de la Torre, d'Hornachuelos(Córdova); : Cannen BerrocaI, d'Alcalé, del [úcar (Albacete). Les cinccreus míssío eres: Estibaliz Sodupe, d'Hondarríbía (Guípúscoa),Carlos Sáre¡, de 'alladolíd, Macarena Recio, Alcalá de Guadaira(Sevilla. el Iara, de Madrid; i Esperanza López, de [aén.