DIRECTORADolors Ceperuelo Sánchezrevista@coec.cat

SOTSDIRECTORSergi Cuadrado

COMITÈ EDITORIALGeorgina Arnau JiménezSergi CuadradoIgnasi Chacón CanutTeresa Plazas

EDITACol·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de CatalunyaTravessera de Gràcia, 93-9508006 BarcelonaTel. 93 310 15 55 / coec@coec.cat

JUNTA PROVINCIAL DE GIRONARonda Pare Claret, 43 1r 2a - 17002 GironaTel. 972 21 05 72 - Fax 972 48 64 98info@coecgirona.com

JUNTA PROVINCIAL LLEIDAAv. Blodel, 54 edif. Catalunya - 25001 LleidaTel. 973 27 58 25 - Fax 973 28 31 33coeclleida@coec.cat

JUNTA PROVINCIAL DE TARRAGONAPau Casals, 11 2º 2ª - 43003 TarragonaTel. i Fax 977 24 55 18coectarragona@coec.cat

DISSENY I MAQUETACIÓCooking Communicationwww.cookingcom.net

PUBLICITATcoec@coec.cat

IMPRESSIÓspm.catQuímica, 7 naus 9-1093 682 33 51Sant Andreu de la Barca (Barcelona)

DIPÒSIT LEGAL: M.37.546-1987S.V.R.: 573ISSN: 1138-0071

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

Tiratge: 5.500 exemplars

SUMARI // Nº 173 GENER-FEBRER-MARÇ 2016

04EDITORIALReptes i il·lusions

06COMIATCremant etapes

10INSTITUCIONALUn projecte de Clínica Solidària

12INSTITUCIONALPrograma de Protecció Social

18ACTUALITATNotícies del COEC i del sector

14ENTREVISTADr. Jordi Gargallo

32EN CLAU D’HISTÒRIALeonardo Da Vinci

36INSTITUCIONALConsentiment informat

40INSTITUCIONALLa inspecció preventiva

44TECNOLOGIASmartphones

50ARTICLES CIENTÍFICSBases

34INSTITUCIONALPensant en la jubilació

4

Editorial

Quan el Dr. Fernando Autrán em va comunicar que s’havia decidit que jo fos la nova directora de la revista del COEC va ser tot una sorpresa per a mi. Sens dubte, es tracta d’un nou repte, gens senzill, que implica una gran responsabi-litat. Tot i així, assumeixo aquest càrrec amb molta il·lusió. La meva entrada a la revista va ser casual quan, fa ja alguns anys, el Dr. Carlos León va apostar per una nova secció dedicada a la Història de l’Odontologia. Per tant, li he d’agrair a ell aquesta oportunitat que tantes alegries m’ha donat.

De la mateixa manera he d’agrair a l’actual junta i, especialment, al president Antoni Gómez, al vice-president i a qui fins ara ha estat director de la revista, que hagin dipositat en mi una gran confiança i m’hagin permès no només continuar desenvolupant la meva tasca amb aquesta secció sinó assumir tasques noves. El Dr. Autrán deixa el llistó molt alt, sota la seva direcció s’ha aconseguit publicar una revista que no comporti despeses pel col·legiat, autosuficient, nodrida amb notícies del nostre sector. S’han portat a terme canvis que sens dubte s’hauran de seguir fent per tal d’aconseguir una publicació dinàmica i moderna. En aquest sentit, el número que teniu a les mans passa a anomenar-se “Som COEC” per subratllar la voluntat que la revista esdevingui un gran canal de comunicació del COEC cap als seus col·legiats i col·legiades. La revista també estrena un nou disseny més actual per fer-la visualment més atrac-tiva. Ens agradaria que els col·legiats i col·legiades cada cop us sentiu la revista més vostra, que us hi veieu reflectits i us sigui útil i interessant. Per això, en els pròxims mesos “Som COEC” anirà evolucionant per oferir nous continguts i noves formes d’explicar l’actualitat de la nostra professió. Us emplaço no només a llegir-la sinó també a col·laborar-hi activament! u

DRA. DOLORS CEPERUELODirectora

Reptes i il·lusions

Som

5

Cuando el Dr. Fernando Autrán me comunicó que se había decidido que yo fuera la nueva directora de la revista del COEC fue todo una sorpresa para mí. Sin duda, se trata de un nuevo reto, nada sencillo, que implica una gran responsabilidad. Aun así, asumo este cargo con mucha ilusión.Mi entrada en la revista fue casual cuando, hace ya algunos años, el Dr. Carlos León apostó por una nueva sección dedicada a la Historia de la Odontología. Por lo tanto, le tengo que agradecer a él esta oportunidad que tantas alegrías me ha dado. De

la misma manera tengo que agradecer a la actual junta y, especialmente, al presidente Antoni Gómez, al vicepresidente y al que hasta ahora ha sido director de la revista, que hayan depositado en mí una gran confianza y me hayan permitido no sólo continuar desarrollando mi labor con esta sección sino asumir tareas nuevas. El Dr. Autrán deja el listón muy alto, bajo su dirección se ha conseguido publicar una revista que no conlleve gastos para el colegiado, autosuficiente, nutrida con noticias de nuestro sector. Se han llevado a cabo cambios que sin duda tendrán que seguir haciéndose para conseguir una publicación dinámica y moderna.En este sentido, el número que tenéis en vuestras manos pasa a llamarse “Som COEC” para subrayar la voluntad de que la revista se convierta en un gran canal de comunicación del COEC hacia sus colegia-dos y colegiadas. La revista también estrena un nuevo diseño más actual para hacerla visualmente más atractiva. Nos gustaría que los colegiados y las colegiadas cada vez os sintáis la revista más vuestra, que os veáis reflejados en ella y os sea útil e interesante. Por ello, en los próximos meses “Som COEC” irá evolucionando para ofrecer nuevos contenidos y nuevas formas de explicar la actualidad de nuestra profesión. Os emplazo no sólo a leerla sino también ¡a colaborar activamente! u

Retos e ilusiones

Comiat

Cremant etapes

Fa gairebé dos anys, després de prendre possessió com a vicepre-sident de la nova Junta del COEC, Antoni Gómez, l’actual president, em va demanar que prengués les reg-nes de la revista. El meu compromís amb ell va ser que així ho faria fins

a aconseguir que el balanç anual fos positiu i fer al-guns canvis durant el camí. També em vaig proposar un tercer repte, en el qual ja avanço que he fracassat rotundament, i que era aconseguir una gran partici-pació col·legial a la revista a força de cartes al direc-tor, articles d’opinió, debats oberts, etc. En aquest sentit, RES. Mea culpa total. En els altres dos aspec-tes, sí que he complert el meu comès. Hem fet que els balanços dels anys 2014 i 2015 hagin estat posi-tius amb uns modestos beneficis de prop de 4.000€ (tampoc esperàvem que la revista ens pagués les hipoteques) i hem canviat de distribuïdor, editor i maquetador, economitzant en cadascuna de les par-tides i millorant l’efectivitat. Per tot això, crec que és el moment de passar el testimoni a altres persones. Gent més jove, amb inquietuds, idees i projectes molt més ambiciosos que els que jo pugui aportar.

Queden moltes coses per fer. Renovar el format per un de més modern, impulsar noves seccions, fer la revista molt més interactiva ...Estic segur que la nova directora de la revista, la Dra. Dolors Ceperuelo estarà més que a l’altura del repte que se li presenta. Ella porta diversos anys col·labo-rant-hi amb els seus articles d’història de l’Odonto-logia i ha seguit fins a la data al peu del canó. No tinc cap dubte que la Dolors portarà a terme aquest projecte amb total èxit i farà de la revista una cosa totalment nova.No vull acomiadar-me sense agrair a tot l’equip de redacció que m’ha suportat estoicament durant aquests dos anys, treballant mes a mes perquè els números anessin sortint puntualment.Finalment, segueixo pensant que la revista hauria de ser un lloc de debat públic de la col·legiació. Sóc conscient que les xarxes socials són molt més ràpi-des i que les notícies i discussions són en temps real, però com a lector empedreït des de la meva infància, el mitjà imprès segueix sent, sota el meu punt de vis-ta, el mitjà per excel·lència per expressar-se. Com deia aquell, ¡Digues-me nostàlgic!Fins aviat

Hace casi dos años, tras tomar posesión como vi-

cepresidente de la nueva Junta del COEC, Antoni

Gómez, el actual presidente, me pidió que tomara

las riendas de la revista. Mi compromiso con él fue que así

lo haría hasta conseguir que el balance anual fuera positivo y

hacer algunos cambios durante el camino. También me pro-

puse un tercer reto, en el que ya adelanto que he fracasado

rotundamente, y que era conseguir una gran participación

colegial en la revista a base de cartas al director, artículos

de opinión, debates abiertos, etc. En este sentido, NADA.

Mea culpa total. En los otros dos aspectos, sí he cumplido

mi cometido. Hemos hecho que el balance de los años 2014

y 2015 hayan sido positivos con unos modestos beneficios

de alrededor de 4.000€ (tampoco esperamos que la revista

nos pagara las hipotecas) y hemos cambiado de distribui-

dor, editor y maquetador, economizando en cada una de las

partidas y mejorando la efectividad. Por todo ello, creo que

es el momento de pasar el testigo a otras personas. Gente

más joven, con inquietudes, ideas y proyectos mucho más

ambiciosos que los que yo pueda aportar. Quedan muchas

cosas por hacer. Renovar el formato por uno más moderno,

impulsar nuevas secciones, hacer la revista mucho mas in-

teractiva…

Estoy seguro que la nueva directora de la revista, la Dra. Do-

lors Ceperuelo estará mas que a la altura del reto que se le

presenta. Ella lleva varios años colaborando con sus artícu-

los de historia de la Odontología y ha seguido hasta la fecha

al pie del cañón. No me cabe duda de que Dolors llevara a

cabo este proyecto con total éxito y hará de la revista algo

totalmente nuevo.

No quiero despedirme sin agradecer a todo el equipo de re-

dacción que me ha soportado estoicamente durante estos

dos años, trabajando mes a mes para que los números fue-

ran saliendo puntualmente.

Por último, sigo pensando que la revista debería ser un lugar

de debate público de la colegiación. Soy consciente que las

redes sociales son mucho mas rápidas y que las noticias y

discusiones son en tiempo real, pero como lector empeder-

nido desde mi infancia, el medio impreso sigue siendo, bajo

mi punto de vista, el medio por excelencia para expresarse.

Como decía aquel, ¡Llámame nostálgico!

Hasta pronto.

Quemando etapas

DR. FERNANDO AUTRÁN

“Soy consciente que las redes sociales son mucho mas rápidas pero el medio impreso sigue siendo, bajo mi punto de vista, el medio por ex-celencia para expresarse”

“Sóc cons-cient que les xarxes socials són molt més ràpides però el mitjà im-près segueix sent, sota el meu punt de vista, el mitjà per excel·lèn-cia per ex-pressar-se”

6

7

El Màrqueting digital

8

DIPLOMA ENIMPLANTOLOGIA ORALV Edició ORGANITZAT PER Societat Catalano-Balear deCirurgia Maxil·lofacial i Oral

Col·legi Oficial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)

PART TEÒRICAAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de BalearsC/ Major de Can Caralleu 1-7 · 08017 Barcelona

PART PRÀCTICACol·legi Ofi cial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)Travessera de Gràcia 93-95 · 08006 Barcelona

SEUS DEL DIPLOMA

SECRETARIA TÈCNICACristina Rey cristinarey@academia.catTel. 932 030 756

Inscripció oberta21-24 places

ASISTENCIA TÉCNICA DEL COEC

Sra. Olga Ferrer Sra. Carme Ribasoferrer@coec.net cribas@coec.net

Els canvis en les ciències de la salut ens obliguen a una renova-ció constant en la manera de formar els odontòlegs ja graduats, especialment en la implantologia dental.

Hem preparat un programa d’un curs acadèmic, flexible, presen-cial i no-presencial, clínic i teòric-pràctic, que permetrà d’adquirir coneixements, habilitats i capacitats diagnòstiques, prostodònci-ques, quirúrgiques i organitzatives progressivament, en un equip formatiu centrat en l’atenció al pacient, així els alumnes es veuran, des del primer mòdul, immersos en la pràctica clínica real de la Implantologia Oral.

Cada alumne confeccionarà un logbook que utilitzarem per a monitoritzar el desenvolupament del seu aprenentatge i poder revisar-compartir els casos amb tot el grup. Al final del Curs presentarà un cas i el defendrà públicament.

Comptem amb un conjunt de conferenciants convidats d’extra- ordinari nivell, que compartiran el seu coneixement i experiència oferint-nos una mostra de las possibilitats terapèutiques més avançades.

El diploma està format per nou mòduls que s’impartiran d’oc- tubre de 2016 a juny de 2017. Les sessions teòriques seran divendres matí i tarda, a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears; i les sessions pràctiques els dissabtes pel matí, a la Clínica del COEC.

Els doctors Eduard Ferrés Padró i Fernando Alaejos Algarra, directors del Diploma, són uns professionals amb una àmplia experiència en l’àmbit de la implantologia oral, i com a formadors en la matèria han dissenyat el curs en sessions que poden ser conferències, seminaris, tallers pràctics, sessions de casos clínics, i pràctica clínica implantològica, en equips de tres alumnes a la Clínica del COEC, supervisats per professors clínics.

Els diferents mòduls compten amb un quadre docent de prime-res figures, en el seu camp, per tal de transmetre el coneixement segons les últimes evidències i amb el màxim rigor científic. El conjunt dels mòduls acredita un nivell de competència avançat.

La Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i el COEC ofereixen laV Edició del Diploma en Implantologia Oral

1

MÒDUL 1.1 14 d’OCTUBRE de 2016Diagnòstic i planificació en pròtesi implanto-soportadaJesús López Vilagran

MÒDUL 1.2 15 d’OCTUBRE de 20161a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

2

MÒDUL 2.1 11 de NOVEMBRE de 2016Principis bàsics de la cirurgia implantològicaFernando Alaejos Algarra

MÒDUL 2.2 12 de NOVEMBRE de 20162a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

3

MÒDUL 3.1 16 de DESEMBRE de 2016Periodòncia aplicada a la implantologiaAlejandro Rover Moroni

MÒDUL 3.2 17 de DESEMBRE de 20161a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

4

MÒDUL 4.1 13 de GENER de 2017Pròtesi avançadaJesús López Vilagran

MÒDUL 4.2 14 de GENER de 20172a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

6

MÒDUL 6.1 10 de MARÇ de 2017Cirurgia avançada IICarles Martí Pagès i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 6.2 11 de MARÇ de 20174a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

7

MÒDUL 7.1 21 d’ABRIL de 2017Maneig dels teixits tous perimplantarisAlejandro Rover Moroni

MÒDUL 7.2 22 d’ABRIL de 20175a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

8

MÒDUL 8.1 12 de MAIG de 2017Límits de la implantologiaFernando Alaejos, Eduard Ferrés, Jesús López,Carles Martí i Alejandro Rover

9

MÒDUL 9.1 9 de JUNY de 2017Presentació TFD. CloendaFernando Alaejos, Eduard Ferrés, Jesús López,Carles Martí i Alejandro Rover

5

MÒDUL 5.1 17 de FEBRER de 2017Cirurgia avançada ICarlos Pogliafito Aiello i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 5.2 18 de FEBRER de 20173a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

Departament de FormacióSocietat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i OralAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

Eduard Ferrés Padró Fernando Alaejos Algarra

DIRECTORS DEL DIPLOMA

COORDINADORS DEL DIPLOMA

Més informació ahttp://scur.cat/53DG86

Preu: 6.000

Alejandro Rover Moroni Ana Soler Gomis

Jesús López Vilagran Carles Martí Pagès

Carlos Pogliafito Aiello

Aquest curs atorgarà un diploma acreditatiude competència en implantologia per partde la Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i del COEC

MÒDUL 8.2 13 de MAIG de 20176a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

MÒDUL 9.2 10 de JUNY de 20177a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

Patrocinador

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Som

9

DIPLOMA ENIMPLANTOLOGIA ORALV Edició ORGANITZAT PER Societat Catalano-Balear deCirurgia Maxil·lofacial i Oral

Col·legi Oficial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)

PART TEÒRICAAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de BalearsC/ Major de Can Caralleu 1-7 · 08017 Barcelona

PART PRÀCTICACol·legi Ofi cial d’Odontòlegs iEstomatòlegs de Catalunya (COEC)Travessera de Gràcia 93-95 · 08006 Barcelona

SEUS DEL DIPLOMA

SECRETARIA TÈCNICACristina Rey cristinarey@academia.catTel. 932 030 756

Inscripció oberta21-24 places

ASISTENCIA TÉCNICA DEL COEC

Sra. Olga Ferrer Sra. Carme Ribasoferrer@coec.net cribas@coec.net

Els canvis en les ciències de la salut ens obliguen a una renova-ció constant en la manera de formar els odontòlegs ja graduats, especialment en la implantologia dental.

Hem preparat un programa d’un curs acadèmic, flexible, presen-cial i no-presencial, clínic i teòric-pràctic, que permetrà d’adquirir coneixements, habilitats i capacitats diagnòstiques, prostodònci-ques, quirúrgiques i organitzatives progressivament, en un equip formatiu centrat en l’atenció al pacient, així els alumnes es veuran, des del primer mòdul, immersos en la pràctica clínica real de la Implantologia Oral.

Cada alumne confeccionarà un logbook que utilitzarem per a monitoritzar el desenvolupament del seu aprenentatge i poder revisar-compartir els casos amb tot el grup. Al final del Curs presentarà un cas i el defendrà públicament.

Comptem amb un conjunt de conferenciants convidats d’extra- ordinari nivell, que compartiran el seu coneixement i experiència oferint-nos una mostra de las possibilitats terapèutiques més avançades.

El diploma està format per nou mòduls que s’impartiran d’oc- tubre de 2016 a juny de 2017. Les sessions teòriques seran divendres matí i tarda, a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears; i les sessions pràctiques els dissabtes pel matí, a la Clínica del COEC.

Els doctors Eduard Ferrés Padró i Fernando Alaejos Algarra, directors del Diploma, són uns professionals amb una àmplia experiència en l’àmbit de la implantologia oral, i com a formadors en la matèria han dissenyat el curs en sessions que poden ser conferències, seminaris, tallers pràctics, sessions de casos clínics, i pràctica clínica implantològica, en equips de tres alumnes a la Clínica del COEC, supervisats per professors clínics.

Els diferents mòduls compten amb un quadre docent de prime-res figures, en el seu camp, per tal de transmetre el coneixement segons les últimes evidències i amb el màxim rigor científic. El conjunt dels mòduls acredita un nivell de competència avançat.

La Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i el COEC ofereixen laV Edició del Diploma en Implantologia Oral

1

MÒDUL 1.1 14 d’OCTUBRE de 2016Diagnòstic i planificació en pròtesi implanto-soportadaJesús López Vilagran

MÒDUL 1.2 15 d’OCTUBRE de 20161a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

2

MÒDUL 2.1 11 de NOVEMBRE de 2016Principis bàsics de la cirurgia implantològicaFernando Alaejos Algarra

MÒDUL 2.2 12 de NOVEMBRE de 20162a. Sessió pre-clínica i de diagnòsticCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

3

MÒDUL 3.1 16 de DESEMBRE de 2016Periodòncia aplicada a la implantologiaAlejandro Rover Moroni

MÒDUL 3.2 17 de DESEMBRE de 20161a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

4

MÒDUL 4.1 13 de GENER de 2017Pròtesi avançadaJesús López Vilagran

MÒDUL 4.2 14 de GENER de 20172a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

6

MÒDUL 6.1 10 de MARÇ de 2017Cirurgia avançada IICarles Martí Pagès i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 6.2 11 de MARÇ de 20174a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

7

MÒDUL 7.1 21 d’ABRIL de 2017Maneig dels teixits tous perimplantarisAlejandro Rover Moroni

MÒDUL 7.2 22 d’ABRIL de 20175a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

8

MÒDUL 8.1 12 de MAIG de 2017Límits de la implantologiaFernando Alaejos, Eduard Ferrés, Jesús López,Carles Martí i Alejandro Rover

9

MÒDUL 9.1 9 de JUNY de 2017Presentació TFD. CloendaFernando Alaejos, Eduard Ferrés, Jesús López,Carles Martí i Alejandro Rover

5

MÒDUL 5.1 17 de FEBRER de 2017Cirurgia avançada ICarlos Pogliafito Aiello i Eduard Ferrés Padró

MÒDUL 5.2 18 de FEBRER de 20173a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

Departament de FormacióSocietat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i OralAcadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears

Eduard Ferrés Padró Fernando Alaejos Algarra

DIRECTORS DEL DIPLOMA

COORDINADORS DEL DIPLOMA

Més informació ahttp://scur.cat/53DG86

Preu: 6.000

Alejandro Rover Moroni Ana Soler Gomis

Jesús López Vilagran Carles Martí Pagès

Carlos Pogliafito Aiello

Aquest curs atorgarà un diploma acreditatiude competència en implantologia per partde la Societat Catalano-Balear de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral i del COEC

MÒDUL 8.2 13 de MAIG de 20176a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

MÒDUL 9.2 10 de JUNY de 20177a. Sessió pràctica clínica de cirurgia i pròtesisCarlos Pogliafito Aiello i Ana Soler Gomis

Patrocinador

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

10

Institucional

El COEC posa en marxa amb la Creu Roja de Catalunya un projecte de clínica solidàriaEl projecte de clínica solidària, fruit d’un acord de col·laboració amb la Creu Roja de Catalunya, suposa inici d’activitat de la comissió social del COEC i està concebuda com un deure cap a aquells sectors de la nostra societat més desprotegits i en situació més precària.

Començarem pel que, des de ja fa massa temps, ha deixat de ser notícia també a casa nostra. Aquests últims anys ha augmentat de forma molt preocupant el nombre de per-sones del nostre entorn que

s´han vist obligades a renunciar a drets bàsics que considerem que haurien de ser irrenunciables. Un d’aquests és el dret a la salut i, pel que fa a la part que ens afecta més directament, a la salut buco-dental.Segons dades del 7è estudi de la Crisi i la Salut elaborat per la Creu Roja de Catalunya en el marc de l’Observatori de la Vulnerabilitat, el 76% dels enquestats considera que la situació socioeconò-mica en què es troba repercuteix negativament en la seva salut, ja sigui física o emocional. Un 68,5% considera que la seva situació arran de la crisi li provoca trastorns emocionals i un 38,7%, altera-

cions físiques. Per altra banda, just després de l’alimentària, la demanda d’assistència odontolò-gica és la més important entre la població que es troba en aquesta situació de vulnerabilitat.Per tot plegat, des del COEC posem en marxa conjuntament amb la Creu Roja de Catalunya un projecte social que entenem com un deure cap a aquells sectors de la nostra societat més des-protegits i en situació més precària. Consisteix a proporcionar assistència odontològica bàsica de qualitat a pacients que no hi tenen accés per cap altra via i que ens vindran derivats per la mateixa Creu Roja de Catalunya.La iniciativa solidària ja compta amb la col·la-boració d´empreses del sector odontològic com Henry Schein o Infomed, que assumiran una part important del cost econòmic que suposa posar-la en marxa i mantenir-la. A banda de coordinar el projecte, el COEC també hi aportem les instal·la-cions clíniques situades a la nostra seu. L’altra

DR. VENTURA MENARDIA

Som

11

part importantíssima del projecte serà la participa-ció voluntària i desinteressada de tots aquells que en vulgueu ser part activa. Trobareu un enllaç a la nostra pàgina web (http://www.coec.cat/ca/es-pai-col·legial/comissio-social) on podeu omplir un petit formulari principalment per registrar la vostra disponibilitat horària. També s’han iniciat converses amb les universitats amb graus d´Odontologia, així com altres col·legis professionals que també tre-ballen per a la salut bucodental perquè hi prenguin part. Finalment, comptem amb l´assessorament de les entitats Odontologia Solidària i “Zerca y Lejos”,

amb anys d’experiència en clíniques solidàries tant a Catalunya com a Espanya, que ens han permès incorporar part dels seus protocols clínics.

El projecte de clínica solidària suposa inici d’acti-vitat de la nostra comissió social, un espai on tots els col·legiats i col·legiades poden prendre-hi part i implicar-s’hi, amb la voluntat de viure la nostra gran professió des d’una òptica potser diferent a la que estem habituats: treballar a parts iguals amb les mans, amb el cap i amb el cor. u

“L’altra part importantís-sima del pro-jecte serà la participació voluntària i desinteres-sada de tots aquells que en vulgueu ser part activa”

Institucional

El COEC posa en marxa el seu Programa de Protecció SocialLa Junta de Govern del COEC ha aprovat la primera fase d’un Programa de Protecció Social orientat a donar suport als col·legiats i col·legiades que afrontin situacions que comprometin la seva activitat professional per raons de salut o estabilitat laboral.

Les primeres mesures contempla-des en aquest pla d’acció social van adreçades als col·legiats i col·legiades en situació d’atur, baixa per maternitat o paternitat i malaltia que, a partir d’ara, que-daran exempts del pagament de la

quota col·legial així com de la quota de l’assegu-rança de responsabilitat civil, sempre que aquesta sigui la col·lectiva contractada amb Zurich.El COEC assumirà el 100% de la quota col·legial durant tot el període en què el col·legiat o col·le-giada estigui de baixa o en situació d’atur. Si es te contractada l’assegurança de responsabilitat

civil col·lectiva amb el COEC, les quotes també seran íntegrament assumides pel COEC en cas de baixes de fins a 20 setmanes de durada. Quan la baixa es prolongui més serà la companyia Zurich qui es farà càrrec del 50% del cost de l’assegu-rança des del primer dia de baixa.Per accedir als beneficis del Programa de Protec-ció Social del COEC cal que els col·legiats i col·le-giades justifiquin la situació de baixa, estiguin al corrent del pagament de la quota col·legial i de l’assegurança de responsabilitat civil i no es trobin sancionats amb suspensió dels drets col·legials. u

Per a més informació: recepcio@coec.cat

12

Som

13

Vull estar ben assessoratAmb solucions competitives i realistes

Travessera de Gràcia, 93-95 4ª planta (08006 Barcelona)Tels: 93 304 19 20 / 93 310 15 55 (ext. 453 i 419)ags.fi scal@coec.net i ags.laboral@coec.net / www.agscoec.com

Truqui’ns, consulti la nostra web o enviï’ns un correu. O aprofi ti qualsevol ocasió en que visiti la seu del COEC

Cada dia tinc noves exigències en la meva professió. Noves responsabilitats

per no quedar-me obsolet. Necessito escollir el que més em convé entre

tota la informació que m’arriba.Però he prioritzar el temps a la meva

activitat professional dominant: l’odontoestomatologia

Travessera de Gràcia, 93-95 4ª planta (08006 Barcelona)Tels: 93 304 19 20 / 93 310 15 55 (ext. 453 i 419)ags.fi scal@coec.net i ags.laboral@coec.net / www.agscoec.com

Truqui’ns, consulti la nostra web o enviï’ns un correu. O aprofi ti qualsevol ocasió en que visiti la seu del COEC

■ Som especialistes: treballem des de 1978 amb el col·lectiu de dentistes i coneixem les seves necessitats

■ Fa més de 20 anys que oferim els nostres serveis d’assessorament professional al col·lectiu dels col·legiats del COEC. Estem ubicats a la 4ª planta de la seu col·legial

■ Donem assessorament bàsic de manera gratuïta, ajudem a reconduir situacions de confl icte i oferim abona-ments competitius en les àrees de Fiscal, Laboral, Societats i Contractes

■ Tarifes especials per col·legiats de recent titulació que volen estruc-turar bé la seva evolució professional (relació laboral, professional, inversions per obrir clínica, ..)

AGS té els coneixements, l’experiència i la sensibilitat per poder escoltar i entendre les necessitats que demana el col·lectiu de professionals de la odontoestomatologia. Perquè...

14

Entrevista

“La implantologia digital truca a la porta”

Jordi Gargallo és doctor en Odontologia per la Universitat de Barcelona i actualment dirigeix el Màster Internacional de Cirurgia Oral a la Universitat Internacional de Catalunya. L’any vinent

presidirà el XXXIII Congrés Mundial que la ICOI (International Congress of Oral Implantologists) farà a Barcelona entre el 31 de març i el 2 d’abril.

Som

15

Quina és la teva trajectòria professional?

La meva formació aca-dèmica es va realitzar a la Universitat de Barcelona, on vaig poder especialitzar-me en cirurgia bucal i docto-

rar-me l’any 2003. També vaig poder desenvo-lupar tasques docents i d’investigació a la Unitat de Cirurgia Bucal de la mateixa Universitat durant molts anys. Actualment, la meva activitat docent i investigadora està vinculada al Departament de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de la Universitat Inter-nacional de Catalunya, on tinc la responsabilitat de dirigir el Màster Internacional de Cirurgia Oral. A nivell privat, la meva activitat està centrada a Tarragona, on vam obrir el nostre primer centre fa 15 anys.

Què és l’ICOI?La ICOI (International Congress of Oral Implan-

tologists) és una associació que va ser fundada el 1972 i no només és la major organització d’im-plants dentals del món, sinó també és el proveï-dor més gran del món en proporcionar educació continuada en implantologia. Engloba a tot l’equip implantològic, incloent dentistes generals, cirur-gians orals i maxil·lofacials, periodoncistes, prosto-doncistes, endodoncistes, ortodoncistes, tècnics de laboratori, higienistes i auxiliars dentals, etc. La ICOI té representació a 32 països mitjançant socie-tats filials com l’SCOI a Espanya, la Societat Cien-tífica d’Odontologia Implantològica.

Quin esdeveniment teniu entre mans i quin paper desenvolupes en aquest projecte?

Dels dies 31 de març al 2 d’abril de 2016 ce-lebrarem el XXXIII Congrés Mundial de la ICOI al Centre Internacional de Convencions de Barcelo-na (CCIB) a la zona del Fòrum. Com a membre fundador de la SCOI i integrant de la junta direc-tiva des de la seva creació, vaig rebre l’encàrrec per part de la ICOI de presidir el seu Congrés Mundial a Barcelona, que fem coincidir amb el IV Congrés Internacional de la SCOI. El desenvo-lupament conjunt d’aquest congrés a Barcelona avala la consolidació de la SCOI com una de les societats claus en la promoció i en la difusió de la implantologia dental al nostre país, juntament

“La periimplantitis suposa el nostre repte actual més impor-tant i els pacients ens exigeixen explicacions i solucions”

16

Entrevista

“Tots els col·legiats del COEC poden inscriure’s al congrés que es farà a Barcelona com a membres de la ICOI, gaudint així de les tarifes més reduïdes d’inscripció”

amb altres grans societats com SEPA, SEPES, SE-CIB o SECOM.

Quines novetats podrem descobrir en aquest congrés?

En relació a l’aspecte quirúrgic, es discutiran els avenços en el diagnòstic convencional i digital i es parlarà sobre la importància de l’adequada loca-lització dels implants per a una millor estabilitat a llarg termini. Ens enfocarem en l’enteniment de la biologia dels empelts ossis i de la regeneració de teixits durs i tous en entorns atròfics i s’actualit-zaran els conceptes sobre el maneig dels teixits després de l’extracció de les dents i abans de la col·locació dels implants. Pel que fa a la fase re-habilitadora, es parlarà de l’excel·lència estètica en l’àmbit de la implantologia. No ens oblidarem dels nous criteris d’èxit a llarg termini dels implants de càrrega immediata i diferida col·locats en dife-rents tipus d’os i, com no podria ser de cap altra manera, del principal problema que ens ocupa en l’actualitat, la periimplantitis, el gran repte en im-plantologia actual.

¿Quins professionals figuren en el cartell del Congrés a Barcelona?

Hem escollit un grup de professionals ben re-coneguts en la implantologia moderna i de reco-neixement internacional, basats en un doble cri-teri: destacar pel seu criteri científic i acadèmic o bé per la seva marcada excel·lència clínica. Podem citar entre altres a Marius Steigman (Ala-manya), Hom-Lay Wang (USA), Joao Carames (Portugal), Matteo Chiapasco (Itàlia), Reinhard Gruber (Àustria), Hugo de Bruyn (Bélgica), Geor-ge Romanos (USA), Scott Gantz (USA), Lyndon Cooper (EUA), Luca Cordaro (Italia), Mauricio Araujo (Brasil), Tord Berglundh (Suècia), Irena Sailer (Suïssa), Urs Belser (Suïssa), Viviane Cha-ppuis (Suïssa), Christer Dahlin (Suècia), Javier Gil Mur (Espanya). Les sessions estaran mode-rades per professionals espanyols de prestigi i

destacats en aquests camps, com són Federico Hernández-Alfaro, Josep Arnabat, Carles Men-dieta, José Luís Calvo Guirado, Eduard Valma-seda, Daniel Torres, Alberto Monje, Karl Böhm i Andrés Pascual.

Tenen alguna avantatge els col·legiats al COEC?

Gràcies a l’acord amb el Col·legi, tots els col·legiats del COEC poden inscriure’s al Con-grés com a membres de la ICOI, gaudint així de les tarifes més reduïdes d’inscripció. És proba-ble que se’ls demani un justificant conforme es-tan col·legiats al COEC, còpia del carnet col·le-gial o un rebut del banc. D’aquesta manera tots el col·legiats de Catalunya que estiguin interes-sats podran gaudir d’aquest congrés internacio-nal que es celebrarà a Barcelona.

Cap a on gira el futur de la implantologia?Vénen noves idees i noves tendències. La implan-

tologia digital ens truca a la porta i hem de desen-volupar unes habilitats i uns aprenentatges diferents dels que estàvem acostumats tradicionalment i que ens portaran a nous nivells d’excel·lència. Tam-bé canviaran els criteris per a la definició d’èxit en implantologia, deixant enrere la majoria de criteris que s’han usat durant molts anys i que pertanyen al passat. La periimplantitis suposa el nostre repte actual més important i els pacients ens exigeixen explicacions i solucions. Sabem que la prevenció és la millor solució, apostar per la qualitat i la bona formació dels professionals.

Actualment podem donar solucions implan-tològiques en qualsevol cas?

Gràcies als avenços tecnològics i el desenvolu-pament de les noves tècniques, no hi ha límits per a la rehabilitació de pacients amb dents perdudes. Avui en dia cada situació pot tenir èxit, d’una ma-nera senzilla i amb alta predictibilitat. Sabem per-fectament el que les dents i els implants necessi-ten a curt i a llarg termini.u

Som

17

UN NOU DISSENY I UNS NOUS CONTINGUTS PER SER REFERENTS A LES XARXES SOCIALS · Lʼactualitat del COEC (activitats, cursos, projectes) · Les notícies més rellevants de la professió · Campanyes de promoció de la salut bucodental

Segueix-nos i paticipa-hi!

@COECofi cial COECCatalunya

Sin título-2 1 11/1/16 11:46

18

Actualitat

AVINENT ha viscut la celebració del seu primer congrés, “Els reptes del nou paradigma digital”, en què han assistit més de 250 persones. Amb l’ajuda de 16 dels millors professionals del sector, al con-grés s’ha posat en valor la revolució digital que ha experimentat l’Odontologia en els últims anys, de la qual AVINENT ha estat pionera i líder en investi-gació, desenvolupament i innovació.A l’escenari del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), la jornada va començar amb el parlament d’Albert Giralt, CEO d’AVINENT Implant System, que va assegurar que aquest primer con-grés és “l’eina que ens faltava per poder visualitzar la conjunció dels tres pilars del nostre ADN cor-poratiu: ciència, professionals i innovació”. Giralt va explicar que l’objectiu d’aquesta jornada era “divulgar el coneixement acumulat en la nostra empresa i compartir-lo entre tots els professionals que confiïn en AVINENT”. En aquesta presentació inicial va estar acompanyat del Dr. Reimund Fic-kert, director de projectes del PRBB, que va felici-tar AVINENT per la seva aposta per la recerca i la innovació, i per la seva reeixida trajectòria, alhora que va destacar que “el PRBB i AVINENT tenim molts punts en comú “.

TECNOLOGIA I CIÈNCIA, DE LA MÀLa jornada va dividir-se en dos grans blocs, un centrat més en la part tecnològica i un altre en la científica. El congrés AVINENT va començar amb els processos de treball en base a flux digital i els materials més nous, amb espai per als nous sis-temes de producció, disseny i planificació, i una anàlisi del funcionament de l’Smile Design. Aques-tes tres primeres conferències les van realitzar el

Dr. Jesús López Vilagran, el Sr. David Garcia i el Sr. Joan Golobart, i els doctors Iván Mendoza, Sergi Pedemonte i Pep Serra. Aquesta primera part de la jornada va tancar-se amb quatre petites ponències tecnològiques, a càrrec del Sr. Julián Beltrán, el Sr. Andreas Schultheiss, el Dr. Bernd Siewert i el Sr. Rune Fisker.Posteriorment, va celebrar-se un show cooking a càrrec del cuiner Nandu Jubany, una referència mundial que va fer les delícies dels assistents amb un menú de diferents plats. El congrés va comptar també amb l’exposició de diferents estudis cien-tífics i casos clínics d’AVINENT, que han ajudat a entendre que la bona planificació d’un cas radica en tenir en compte totes les variables que l’afec-ten. Els doctors Carles Subirà, Fernando García, Carlos Rodado i Ricardo Medina van exposat les seves experiències d’èxit, per donar pas a l’últim punt del dia, la presentació de la nova línia de AVI-NENT: AVINENT Digital Health.

AVINENT DIGITAL HEALTH, UN PAS MÉS CAP AL FUTURLa Dra. Cor Bescós i el Sr. Xavier Camí van realitzat l’última ponència, “AVINENT Digital Health, cap a un nou horitzó”, en què van explicar aquesta nova unitat de negoci de la corporació AVINENT, que se centrarà en la seva primera etapa en el sector de cirurgies crani-maxil·lofacials (CMF). AVINENT torna així a ser pionera, ara amb la personalització de solucions i productes en l’àmbit de les tecno-logies mèdiques. AVINENT segueix així l’evolució natural de la seva trajectòria, amb l’objectiu a mitjà termini de desenvolupar i fabricar solucions per a tot el cos humà.

AVINENT celebra amb èxit el seu primer congrés i presenta la seva nova línia AVINENT Digital Health

El doctor Jesús López Vilagran durant la seva ponència.

Som

19

El Màster en Periodòncia de UIC Barcelona ha rebut recentment l’acreditació de la European Fe-deration of Periodontology (EFP) i passa a ser el catorzè programa de Periodòncia i Implants d’Eu-ropa. El procés d’acreditació, iniciat el 2013, ha conclòs amb la visita presencial d’un jurat de tres persones format pel Dr. Moshe Goldstein, director del Màster en Periodòncia de la Universitat He-brea de Hadassah, el Dr. Philippe Bouchard, di-rector del Màster en Periodòncia de la Universitat Denis Diderot-París 7, i el Dr. David Herrera, pre-sident de SEPA i professor titular de Periodòncia de la Universitat Complutense de Madrid, l’altra universitat espanyola que ha aconseguit aquesta acreditació.Aquesta acreditació, que s’atorga per a un perío-de de vuit anys, avala uns estàndards de qualitat a la formació clínica, acadèmica i recerca. S’ha avaluat l’equip de professors, la clínica, el pla d’estudis i la direcció del programa del Dr. José Nart Molina. L’equip avaluador ha entrevistat sis professors del programa, tres antics alumnes, tres alumnes actuals dels tres cursos, el degà de la Fa-cultat d’Odontologia de UIC Barcelona, diversos

caps d’Àrea i el director de la Clínica Universitària. Aquesta acreditació suposa que després del màs-ter de tres anys, els alumnes poder presentar-se a l’examen per ser European Board of Periodonto-logy i futurs especialistes en periodòncia i cirurgia d’implants en els països als quals la periodòncia es una especialitat reconeguda d’àmbit nacional. El programa passa a tenir, a més, pes als works-hops que convoca la Federació Europea de Perio-dòncia i als seus simposis d’educació i formació universitària.Entre les Universitats que tenen aquesta acredi-tació hi ha la Universitat Catòlica de Lovaina, la Universitat d’Estrasburg, la Universitat Denis Di-derot-París 7, la Universitat de Dublín, la Universi-tat Hebrea de Hadassah, la Universitat de Berna, Eastman Dental Institue a Londres , la Universi-tat de Göteborg a Suècia o la Universitat d’ACTA a Amsterdam. Segons Josep Nart, director del màster, aquesta acreditació “suposa que el Màs-ter de Periodòncia, els seus professors i els seus alumnes tenen els millors estàndards de formació clínica, acadèmica i investigadora en l’àrea de pe-riodòncia i implants”, i afegeix que “és el fruit de molt treball d’equip dels més de 25 professors del departament i dels seus alumnes i exalumnes”.

El Màster de Periodòncia de la UIC, acreditat per la Federació Europea de Periodòncia

“Aquesta acreditació, que s’atorga per a un període de vuit anys, avala uns estàndards de qualitat a la forma-ció clínica, acadèmica i recerca”

20

Actualitat

El passat dia 27 de Novembre, a l’aula magna de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València, es van lliurar els premis als millors articles publicats a la revista Medicina Oral Patologia Oral y Cirurgia Bucal, davant més de 350 professionals que van poder escoltar les presentacions orals dels guanyadors.La intervenció del Dr. Dionisio Cortés Ramírez, guanyador del premi PerioAid al millor article pu-blicat en l’àrea de la Medicina i Patologia Oral, es va centrar en l’expressió del receptor del factor de creixement epidèrmic en els diferents tipus de malalties liquenoides. La malaltia liquenoide oral (ELO), agrupa diferents processos de base immunològica amb característiques clíniques i histopatològiques similars com són el liquen pla oral (LPO) i les lesions liquenoides orals (LLO), processos amb un diagnòstic i potencial maligne

controvertit. El receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR) és un marcador àmpliament re-lacionat amb la carcinogènesi de cap i coll. En aquest estudi s’ha demostrat una alta expressió d’EGFR a la ELO, independentment de les carac-terístiques clíniques i histopatològiques dels pro-cessos. L’autor va destacar: “La determinació de biomarcadors relacionats amb la carcinogènesi oral primerenca, com és l’epidermal Growth Fac-tor Receptor en la malaltia liquenoide oral, llança dades importants en relació a la possibles di-ferències pel què fa a potencial maligne i pronòs-tic d’aquests processos”. Aquest interessant tre-ball, que forma part de la tesi doctoral d’aquest odontòleg mexicà resident a les Canàries, es va desenvolupar a la Facultat d’Odontologia de la Universitat del País Basc/EHU, sota la direcció del Prof. Dr. José Manuel Aguirre Urizar.

Premis als millors articles publicats a la revista Medicina Oral Patologia Oral y Cirurgia Bucal

Som

21

També es va abordar la temàtica del control del dolor, edema i trismus després de l’extracció de tercers molars inferiors. L’estudi presentat per la Dra. Alba Sánchez Torres, alumna del Màster de Cirurgia Bucal i Implantologia Bucofacial de la Universitat de Barcelona, guanyador del pre-mi Septodont al millor treball publicat a l’àrea de l’Anestèsia i Control del Dolor, tenia l’objectiu de demostrar que un tancament hermètic de la feri-da quirúrgica després de la exodòncia d’un cor-dal condueix a un pitjor postoperatori. Així, es va realitzar un assaig clínic randomitzat comparatiu, en el qual als pacients del grup experimental no se’ls suturava la zona de la incisió de descàrrega. L’autora subratllava que “encara que no es van detectar diferències estadísticament significati-ves pel que fa als paràmetres avaluats entre els 2 grups d’estudi, els pacients als quals se’ls va

realitzar un tancament hermètic de la ferida van tenir una tendència a presentar més dolor, edema i trismus postoperatoris”. La Dra. Sánchez Torres, va voler també agrair l’ajuda de tots els coautors del treball, i especialment al Prof. Dr. Cosme Gay Escoda, catedràtic de Patologia Quirúrgica Bucal de la Universitat de Barcelona i Investigador de l’IDIBELL.Posteriorment, el Dr. Carlos Cobo-Vázquez, va presentar un assaig clínic aleatoritzat, a triple cec, emprant un disseny a boca-partida titulat “Effects of local melatonin application on post-extraction sockets after third molar surgery. A pilot study”. En aquest treball, guanyador del premi BioHori-zons al millor article en l’àrea de la Implantologia i Regeneració Òssia, es van extreure dos tercers molars inferiors retinguts a 10 pacients i es va efectuar una aplicació local de 3 mg de melato-

“Aquesta revista és l’únic mitjà de difusió científica espanyol en l’àrea de l’Odontolo-gia que compta amb factor d’impacte i això explica l’altíssim nivell científic dels articles que han optat a aquests premis”

El Màrqueting digital

22

“L’acte va comptar amb la presència de tota la junta directiva de la Societat Es-panyola de Cirurgia Bucal (SECIB), que també va lliurar el premi al millor article pu-blicat en l’àrea de la Cirurgia Bucal”

nina davant d’un placebo. En aquest estudi pi-lot, no es van trobar diferències entre els grups pel que fa a la concentració d’interleuquina-6 i la densitat òssia i els nivells de nitrotirosina no van ser detectables. Els autors destaquen que l’absència aparent d’efecte del fàrmac podria es-tar relacionada amb la mida reduïda de la mostra i la baixa dosi de melatonina emprada. De fet, el Dr. Cobo-Vázquez va afirmar que aquesta línia d’investigació segueix en marxa i que continuen estudiant les dosis i efectes de la melatonina so-bre els processos de curació òssia.Després de l’exposició oral dels treballs esmen-tats prèviament, el Prof. Dr. José Vicente Bagán (director de la revista), la Sra. Teresa Soler (Den-taid), el Sr David Lorenzo (Septodont) i la Sra. Susana Artesero (BioHorizons ) van lliurar els di-plomes acreditatius i els premis amb una dotació econòmica de 1.000 €. D’altra banda, aquest acte va comptar amb la presència de tota la junta di-rectiva de la Societat Espanyola de Cirurgia Bucal (SECIB), que també va lliurar durant aquest acte,

el premi al millor article publicat en l’àrea de la Cirurgia Bucal.Aquesta revista és actualment l’únic mitjà de difu-sió científica espanyol en l’àrea de l’Odontologia, que compta amb factor d’impacte, el que expli-ca l’èxit de convocatòria i l’altíssim nivell científic dels articles que han optat a aquests premis. De fet, el Dr. Rui Figueiredo, director associat de la revista, recalca que “segons els índexs d’impacte científic internacionals, Medicina Oral Patologia Oral y Cirurgia Bucal està entre les millors del seu camp. Si observem els factors d’impacte de 2014, podem veure que la nostra revista té una re-percussió similar a la seva homònima nord-ame-ricana Oral Surgery Oral Medicine Oral Patho-logy and Oral Radiology i fins i tot supera altres prestigioses publicacions com el British Journal of Oral and Maxil·lofacial Surgery”. Per aquesta raó, el Dr. Figueiredo anima a tots els Odontòlegs i Estomatòlegs espanyols a que remetin els seus articles a la revista i que així puguin optar l’any que a aquests guardons.

Som

23

• 20.000 connexions mensuals.

• 0% taxa d’abandonament.

• Més de 10 anys donant servei.

• Implantats a tot l’estat.

• Demana referències del teu territori.

Moll de Lleida, edifici B12a planta, despatx F43004 Tarragona

SOFTWAREOnline

24

Actualitat

A primers de desembre es va fer un acte en reco-neixement dels professors associats de la Facul-tat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona, per la tasca realitzada durant 25 anys o més. La celebració va tenir lloc a l’aula Magna de l’Edifici Històric sota la presidència del rector, Dídac Ra-mírez, i la presencia a la taula de la degana de la Facultat, Silvia Sánchez, i del director del Depar-tament d’Odontostomatologia, Josep Ma Ustrell, promotor de l’esdeveniment.El director del Departament va destacar la tasca que realitzen els professors associats tant a la Fa-cultat com a l’Hospital Odontològic i els va animar a seguir amb la recerca que s’ha impulsat en els

últims dos anys. Lliurades les plaques comme-moratives, van parlar en primer lloc el professor Santiago Vidal, com el més antic, amb 33 anys de servei; a continuació ho va fer la professora Josefa Peralta i va cloure el cicle el professor Carles Bru de Sala. Tots ells van agrair el gest de la universitat i es van comprometre a seguir amb la tasca do-cent, fent gala del seu esperit universitari. A con-tinuació el Sr. Victor Küppers, professor d’ADE, va dirigir unes paraules al públic en general i va animar als homenatjats a fer la seva tasca docent i assistencial sempre amb empatia i un somriure amable, actitud que sempre dona satisfacció i més bons resultats.

La Facultat d’Odontologia de la UB reconeix la tasca dels professors associats per més de 25 anys de servei

El professor Carles Bru de Sala dona la mà al direc-tor del Departament, amb l’aplaudiment de la degana i després de rebre la placa commemorativa de mans del rector.

Som

25

60ena reunió de l’International College of Dentists amb 360 de-legats d’arreu del mónL’octubre passat va celebrar-se a Dublín (Irlanda) la 60ena reunió de l’Inter-national College of Dentists amb la participació de 360 delegats de tot el món. A la foto, part de la representació espanyola presidida pel Regent per a Espanya, el Dr. Santiago Jané.L’International College of Dentists va entrar en funcionament el 1920 i actual-ment és l’organització dental més antiga i la més nombrosa del món amb més de 12.000 membres repartits en 122 països. El College es dedica principal-ment a finançar programes d’odontologia solidària a tot el món a través de la “Philip Dear Fund” els fons de la qual provenen de les quotes anuals dels seus membres i de donacions de cases comercials.Només es pot pertànyer al College per invitació i aquesta es cursa al pro-fessional candidat en reconeixement als seus valors personals i per la seva excepcional dedicació al continu progrés i millora de la professió. Per a més informació sobre l’ICD podeu visitar la seva pàgina web, www.icd.org.

Clausura de la segona edició del Diploma de Lideratge i Gestió a la Clínica DentalEl passat 19 de Desembre va finalitzar al COEC se-gona edició del Diploma en Lideratge i Gestió a la Clínica Dental que s’ha impartit a les instal·lacions del COEC. Les dues edicions s’han celebrat durant el 2015 arran de l’elevada demanda rebuda per part dels odontòlegs i professionals de l’àmbit dental per accedir a aquesta formació. L’alt nombre d’assis-tents confirma l’estratègia que se segueix des Coa-ching Dental per a l’ajuda a les clíniques dentals i als seus professionals, proporcionant la capacitació per enfrontar-se als reptes que l’entorn actual requereix per gestionar amb èxit les clíniques.

CELEBRADA LA SEGUNDA EDICIÓN DEL DIPLOMA DE LIDERAZGO Y GESTIÓN EN LA CLÍNICA DENTAL El pasado 19 de Diciembre finalizó en el COEC lI edición del “ Diploma en Liderazgo y Gestión en la Clínica Dental” que se impartió en las instalaciones del COEC. Las dos ediciones se han celebrado durante 2015 debido a la alta demanda recibida por parte de los odontólogos y profesionales del ámbito dental para acceder a esta formación. El alto número de asistentes confirma la estrategia que se sigue desde Coaching Dental para la ayuda a las clínicas dentales y sus profesionales, proporcionando la capacitación para enfrentarse a los retos que el entorno actual precisa para conducir con éxito nuestras clínicas. Las enseñanzas impartidas en este Diploma se basan en elementos prácticos y útiles para poder tener un resultado de rápida implementación en las clínicas y redundan en beneficios tanto en gestión, desarrollo del equipo humano como en el crecimiento personal y económico. Coaching Dental apuesta anualmente con ediciones periódicas para la capacitación y desarrollo del equipo humano de la clínica dental con formaciones que permitan ayudar a todo tipo de clínicas y profesionales del ámbito dental. Dos ediciones en la que se ha podido constatar la mejora en sus respectivas clínicas al implementar los conocimientos que se iban adquiriendo y la motivación por parte de los asistentes.

PROfunditzar:Financem els teus estudis impartits perals Odontòlegs i Estomatòlegs deCatalunya.

Profunditzar. O el que és el mateix, convertir-te en un professional més gran. Això és el que aconsegueixes quan completes elsteus estudis. Per aquest motiu, si el teu col·legi professional imparteix cursos o màsters i hi vols assistir, nosaltres te’ls financem. Iés que sabem tan bé com tu que aprendre és una cosa que un professional no ha de deixar de fer mai.

Si ets Odontòleg o Estomatòleg de Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer.Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar.bancsabadell.com

AHEEEHAPACBMHKCHGJJINFKHNPAHEEEHABNFFFNBPJONLIDNHMGEKICJHNPBNFFFNBGCNPBCFLPLKEJPIILEHHNCGJGKOBPGBFHJPGEHGFLJIEPGPJJLGFPGEHACOGKEENFHOIOOJNFCHEPEJEBJDGHGNGDAGKHIGKNNHEIAIGOFHOHOPGDKECEHHEGBAELGJHLNNHMNNNFNEHCCJEJEFJKEGHGCPPAHFHADJAOAPBBBPAPGKFPGDKJLEEOEGFOCHBFBDJPPHHHHHHHPHPHHPHHHHPPPHHHHHPHHPHPPH

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

A la foto, el Dr. Jorge Ferrer, el Dr. Santiago Jané i el Dr. Pablo Barenblit.

Actualitat

La Fundació Odontologia Social FOS, premiada amb la 2a Beca SEPES SolidàriaSEPES concedeix la seva segona Beca SEPES Solidària a la Fundació Odon-tologia Social (FOS) dirigida pel Dr. Antonio Castaño Séiquer, pel projecte “Una dona, un somriure. Projecte d’odontologia integral per vint dones víctimes de maltractament”. Les beques solidàries de SEPES estan destinades a projectes que, presentats per ONG, tinguin com a finalitat social la promoció de la salut bucodental i l’atenció odontològica directa entre els sectors més desfavorits de la població en l’àmbit del territori nacional. La dotació de la beca és de 6.000 €.Les beques SEPES anuals d’investigació en pròtesis i estètica premien en aquesta edició la investigació en un terreny tan nou com és l’aplicació de les tec-nologies d’impressió 3D de metall i també els avançats estudis de la Universitat de València sobre l’adhesió dels materials restauradors. Els doctors Marta Revilla i Juan Luis Román han estat els premiats amb les beques SEPES d’investigació per la presentació respectivament d’aquests dos temes esmentats.

L’Assemblea General Ordinària de Socis de SEPES ratifica la junta directiva actual per als pròxims tres anysEl Dr. Nacho Rodríguez Ruiz presidirà de nou la SEPES acompanyat pel mateix equip que aques-ta última legislatura: Loli Rodríguez Andújar i José Mª Medina Casaubón com a vicepresidents, Mi-quel Roig Cayón com a secretari-tresorer i Bea-triz Giménez González i Ana Mellado Valero com a vocals.La consolidació dels projectes projectats fa 3 anys i ja assolits com la formació continuada en línia, la internacionalització de la societat amb l’adhesió de SEPES a organitzacions prostodòntiques i es-tètiques de prestigi com la IFED o l’EPA, el su-port i impuls als joves professionals a través de la creació de la comissió Valors SEPES i esdeveni-ments relacionats i la posada en marxa del gran projecte d’aquesta junta per a l’any 2017 com és la celebració de la Reunió Anual SEPES-EAO a l’octubre, són les bases sobre les quals treballarà la junta directiva del Dr. Nacho Rodríguez.

EL CIDESID lliura els diplomes de la XV promoció del Màster en Implantologia i ProstodònciaEl passat 19 de setembre va tenir lloc a CIDESID (Centre Internacional d’Es-tudis Superiors i Investigació Dental), l’acte de cloenda i posterior lliurament de diplomes de la XV promoció del Màster en Implantologia i Prostodòncia, amb el qual es va donar per finalitzat el Curs 2014-2015.Un any més hi ha hagut un gran èxit de participació, amb totes les places cobertes i amb un l’alt nivell dels alumnes. Durant l’acte de cloenda es va fer una menció especial com a millor alumne de la promoció al Dr. Carlos Troyano. Com a representació de CIDESID, van ser-hi presents els directors Dr. Hernán López Rubín i Dr. Juan Méndez Rivas i els professors Dr. Hugo Esquiaga i la Dra. Alejandra Corradi. La pròxima edició del màster també té ja totes les places cobertes.

D’esquerra a dreta, el Dr. Juan Mendez, el Dr. Hugo Esquiaga, el Dr. Carlos Troyano, la Dra. Alejandra Corradi i el Dr. Hernan Lopez.

26

... @coec.cat gratuït

Només has d’emplenar un formulari que trobaràs a la pàgina web del coec (www.coec.cat)

Característiques• Disposa de més de 10 GB per emmagatzemar missatges.• Disposa de corrector ortogràfic• Disposa d’un cercador fàcil i ràpid per trobar qualsevol missatge.• Té utilitats addicionals com regles de processament, mode vacances, etc.• Disposa d’un sistema antispam que filtra certes entrades.

Instruccions per configurar les bústiesEn aquest compte podreu accedir directament des d’internet per webmal en aquesta adreça http://webmail.coec.cat i podeu veure les seves característiques.També el podeu configurar en el vostre gesetor de correu amb aquests paràmetres: POP3 igual a pop3.coec.cat i SMTPigual a smtp.coec.cat

?Ja tens el teu correu

28

Actualitat

La seu del Consejo General de Dentistas va aco-llir la celebració de la segona i última Assemblea General Ordinària de l’any, concretament els dies 17 i 18 de desembre, amb l’assistència del Comitè Executiu i dels presidents dels col·legis oficials i de les Juntes Provincials, entre els quals els de Lleida, Girona, Tarragona i Catalunya.Entre els temes més importants tractats hi ha l’aprovació dels Pressupostos pel 2016. En aquest sentit, el Consejo General de Dentistas segueix amb la seva política de reducció de la despesa i si en l’exercici anterior es va aprovar ja una retallada del 17%, ara es preveu una nova reducció del 5% en els comptes d’aquest any.

De la seva banda, el president de la institució, Óscar Castro Reino, va exposar les accions es-tratègiques que es duran a terme aquest any. En-tre aquestes qüestions destaca la defensa de la professió davant la problemàtica actual, la lluita contra la publicitat enganyosa i l’alleugeriment de la plètora professional mitjançant la regulació de l’accés als estudis d’Odontologia. Finalment, un altre dels objectius fonamentals serà aconseguir la creació de les especialitats oficials en Odontolo-gia perquè els dentistes espanyols competeixin en igualtat de condicions amb els seus homòlegs de la Unió Europea.

El Consejo General de Dentistas aprova un pressupost pel 2016 amb una rebaixa del 5%

Som

29

NUEVAS INSTALACIONES CONLA ÚLTIMA TECNOLOGÍA Nuestro equipo de cirujanosEn maxilonet contamos con un equipo dinámico y experimentado de cirujanos orales y maxilofaciales

NUESTROS SERVICIOS

MAXILONET ES UNA RED DE PROFESIONALES- Somos un equipo de profesionales de la salud oral coordinado por el Dr Javier Mareque Bueno.- Contamos con gran experiencia en tratamientos interdisciplinares en niños y en adultos.- Contacta y comenta tu caso con nosotros, si crees que podemos colaborar en alguna parte del tratamiento.- Aceptamos a profesionales para estancias clínicas de cirugía oral e implantología.

Centros de Trabajo

Hospital Universitario Dexeus Gran Vía Carlos III, 71-75 Edificio jardín, 1ª Planta.Tel: 932-274-745

Clínica Sagrada Familiac/ Torras i Pujalt 11-29.Tel: 935-100-010

Clínica Diagonal c/ Sant Mateu 26, Esplugues de Ll.Tel: 932-053-213

info@maxilonet.com

Visitanos en:www.maxilonet.com

Patología de la ATMOncología oralTraumatología

Cirugía oralImplantologíaPatología maxilofacialCirugía ortognática

Dr. Javier Mareque Bueno

Dr. JosepRubio Palau

Dr. SergioBordonaba Leiva

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

30

Actualitat

La 45ena Reunió Anual de SEPES celebrada a Sevilla el 9 d’octubre i presidi-da pel Dr. Rafael Martínez de Fonts, va reunir més de 3.200 professionals al voltant del tema dels avenços en tecnologia digital CAD-CAM aplicada a la millora de les tècniques de diagnòstics i de tractaments odontològics enca-minats a aconseguir un major benestar dels pacients gràcies als tractaments de pròtesi i estètics cada vegada menys invasius.Per primera vegada en els congressos de SEPES, aquesta edició va comptar amb un programa únic per a clínics i tècnics donant així sentit al lema del congrés Clínica i Laboratori & Ciència i Art. Amb aquesta unió i amb la progra-mació de conferències conjuntes entre clínics i tècnics de reconegut prestigi, es va voler abundar en la idea que el treball en equip i la comunicació entre la clínica i el laboratori és essencial per aconseguir els millors resultats per al pacient. Clínics de la talla de Daniel Edelhoff i Stephen Chu van omplir els auditoris amb les seves ponències conjuntes amb els seus tècnics Schweiger i Mieleszko, respectivament.lgnazio Loi amb la seva tècnica BOPT i Mauro Fradeani amb un protocol exhaustiu en funció d’uns resultats rehabilitadors predictibles, estètics i du-radors, van ser altres dels conferenciants que més atenció i interès van aca-parar al congrés.La participació de la indústria del sector i de serveis afins va ser considerable, amb el patrocini de 43 firmes expositores i col·laboradores que, amb 46 es-tands, van ocupar una superfície de més de 2.500 metres quadrats.

SEPES celebra la seva 45ena reunió anual amb rècord de participació

Relleu al capdavant de la SECIBEl passat 30 d’octubre es va produir el relleu al capdavant de la Sociedad Española de Cirugía Bucal (SECIB), durant el congrés que la societat va celebrar a Bilbao (País Basc). La nova junta està presidida per Eduard Valmaseda Castellón.

1r concurs de dibuix infantil de la Junta Provincial del COEC de TarragonaEn un intent més d’apropar la professió als més pe-tits, la Junta Provincial del COEC de Tarragona ha realitzat el seu primer concurs de dibuix a l’Escola Centcelles de Constantí (Tarragona). La guanyado-ra d’aquesta primera edició ha estat la Júlia, una alumna de 5è B, que s’ha emportat una bicicleta com a premi. El seu dibuix, a més, ha estat escollit per protagonitzar la nadala de la junta tarragonina.2

  

Som

31

El passat 29 de maig es va presentar la Comissió Social del COEC a totes les organitzacions i insti-tucions que realitzen projectes o actuacions pun-tuals de caire social en el món de l’odontologia tan a casa nostra com a nivell internacional.Des d’aleshores s’ha estat treballant en la posada en marxa d’un dels projectes principals d’aquesta comissió: la Clínica Solidària del COEC (trobareu més detalls sobre aquest projecte a la pàgina 10 de la revista).També s’està treballant en la creació d’una plata-forma que sigui un punt de trobada entre totes les ONG’s i ONGD’s i els col·legiats i col·legiades que

hi vulguin prendre part. D’una banda, ens agrada-ria que fos un canal on les organitzacions puguin donar a conèixer els seus projectes o accions pun-tuals de caire social. De l’altra, ens agradaria que fos també un espai on els col·legiats i les col·le-giades amb inquietuds socials puguin estar al dia sobre les accions que aquestes ONG’s i ONGD’s estan portant a terme a casa nostra i si ho creuen convenient, participar-hi.Esperem que aquesta nova plataforma de la Comissió Social estigui ben aviat disponible a la web del COEC. Per qualsevol dubte o comentari podeu adreçar-vos al nostre correu electrònic: social@coec.cat

La Comissió Social del COEC prepara una plataforma online per posar en contacte ONG’s i

ONGD’s amb els col·legiats i col·legiades

32

En clau d’història

DRA. DOLORS CEPERUELODirectora

[EN CLAU D’HISTÒRIA Leonardo

Da VinciUn personatge essencial per a comprendre la complexitat i la bellesa del món

En el nostre passeig per la Història hem arribat ja al segle XV, on es pro-duiran nous esdeveniments com la caiguda de Constantinopla a mans dels turcs l’any 1453, provocant l’emigració de nombrosos erudits cap a Occident, portant de nou les idees dels filòsofs grecs com Plató i Hi-pòcrates. Però també el descobriment d’Amèrica dóna una nova ober-tura a la resta del món, invencions com la impremta, i un interès pel cos humà sobtat estimularan l’entrada al Renaixement.

D’entre tots els artistes un vege-tarià de ment omnívora, Leo-nardo Da Vinci (1452-1519) destaca sens dubte, ja no tan sols com a pintor, arquitecte, artista, botànic, científic, es-criptor, filòsof, escultor, inven-

tor, músic, poeta o urbanista, sinó pels seu estudis d’anatomia, entre un gran ventall d’aportacions. Tot sembla indicar que mentre esculpia en marbre o pintava els diferents personatges de les seves obres, la seva preocupació radicava en com dotar dels trets característics, el caràcter i la expressió cadascuna de les seves imatges. La solució era clara: la boca, els llavis i les dents marcaran la di-ferència a cada individu.Així estudià el cos humà, els ossos, músculs, ner-vis i vasos sanguinis de la cara i cos. Realitzà acu-rades descripcions del cor contradient les autori-tats mèdiques de la seva època, on descriu que el cor és un múscul que disposa de 4 cavitats i no de dues i on el seu moviment és en contracció, durant la sístole quan expulsa la sang als vasos sangui-nis, coincidint amb el pols i la percussió del cor a la cavitat toràcica.

Aconseguí descriure el crani amb tant detall, que identificà el seno maxil·lar 150 anys abans que Nathanael Highmore el descobrís. Pel que fa a la cavitat oral fou acurat al diferenciar per prime-ra vegada entre premolars i molars i assenyalar les conseqüències de la desdentació, es a dir, arrugues, rictus i buits dotant els seus dibuixos d’aquest efecte. Es dedicà a l’observació rigorosa, cercant principis generals a partir de l’experiència empírica. A més fou pioner en la utilització també dels talls transversal i sagital per la seva anàlisi del crani.La influència de da Vinci a la ciència mèdica va ser penetrant, donat que a les seves acurades disseccions, tot i trencar amb les influències de Galè, provocà la instauració de la lliure investiga-ció. Com varen determinar al 1962 C. Singuer i E.

“Pel que fa a la cavitat oral fou acurat al diferenciar per primera vegada entre pre-molars i molars i assenyalar les conseqüències de la desdentació”

Som

33

[Ashworth Underwood en A short History of Medi-cine els manuscrits de Leonardo i les seves idees tingueren efectes en els seus contemporanis en allò que s’anomenava aleshores filosofia natural (el terme anglès scientist no s’establí fins 1840). Encara es conserven més de 6.000 pàgines dels seus quaderns, amb nombrosos dibuixos i gràfics, alguns dels quals es troben críptics, es a dir, cal un mirall per a poder llegir-los. Actualment aquests quaderns es troben en mans privades repartits per diversos indrets d’Europa, uns perduts, d’altres oblidats i algun reapareix com és el cas de dos còdex que es descobriren a la Biblioteca Nacional de Madrid l’any 1965.D’altres aportacions d’aquest autor es troben a la dendrocronologia, o el que és el mateix, l´ús dels anells de creixement dels arbres per a determinar l’edat i les variacions climàtiques, quan sembla

que la preocupació pel clima és propi dels nos-tres dies. També l’estudi dels fòssils marins que es descobrien a les muntanyes i que eren consi-derats restes del diluvi universal, Leonardo explicà que s’havien quedat atrapats al lloc on vivien i que posteriorment emergiria la muntanya anticipant-se una vegada més a conceptes establerts rigorosa-ment al s. XX. Per tot plegat avui es considera Leo-nardo da Vinci com un personatge essencial per a comprendre la complexitat i la bellesa del món.En el pròxim article veurem com la creixent profes-sionalitat dels cirurgians europeus durant els se-gles XV i XVI s’atribueix en part als avanços en la anatomia i a les guerres d’aquest període. L’apa-rició del primer tractat en cirurgia militar introduirà un bon nombre de tècniques innovadores i més d’una curiositat. u

“Leonardo Da Vinci destaca no tan sols com a pintor, inventor o urbanista, sinó pels seu estudis d’anatomia”

Figura 1. Estudis del crani humà realitzats per Leonardo da Vinci l’any 1489 conservats al castell de Windsor

El Màrqueting digital

34

Pensant en la jubilació

En aquest article volem parlar de les possibilitats que poden existir quan un professional de l’odontologia es planteja la seva jubilació, bé perquè s’acosta aquest moment o bé perquè vol fer una bona planificació del seu futur. Per començar caldrà conèixer totes les opcions de què es disposa per a, posteriorment, avaluar-les en funció de les necessitats en cada cas concret.

Si ens estem acostant a l’edat de jubilació, significarà que ens trobem en un punt on ja estarà pràcticament tot fet en el sentit que hi ha poques al-ternatives de canvi realista so-bre els nostres esquemes de

cotització i, per tant, haurem d’estudiar quines opcions tenim.

QUINES OPCIONS TINC SI VULL JUBILAR-ME?Abans de res hem de conèixer la nostra data real de jubilació per poder planificar còmodament tot el procés. No és possible triar lliurement el dia en què volem jubilar-nos i la data dependrà dels

anys cotitzats i de l’edat, variables que al cos-tat de les cotitzacions realitzades durant la vida laboral a la Seguretat Social, ens permetran fer una simulació de la pensió de jubilació resultant, sempre sota el supòsit que en la data de jubilació es mantingui la situació laboral actual.Un cop disposem d’aquesta simulació, estarem en condicions de valorar com afrontem el tanca-ment de la clínica dental o el seu traspàs.• Traspassarem la clínica dental?• Posarem un regent i seguirem com a titulars de

l’activitat empresarial?• Suposant que es donessin les circumstàncies

legals, ens acollirem durant un temps a la jubi-lació parcial?

“Quan par-lem de pen-sió de jubila-ció, parlem d’ingressos de diners líquids per conduir el nostre dia a dia i això ha de ser quan-tificat a par-tir del que es tindrà, no del que es podria tenir”

Som

35

TRASPÀS DE LA MEVA CLÍNICA DE DENTALTraspassar una clínica dental no deixa de ser el tras-pàs d’un negoci. Per això el primer que haurem de fer és buscar un comprador que estigui interessat en la nostra clínica i començar a negociar el preu de compravenda o de traspàs. La valoració d’una clínica dental és un procés complex, ja que per una banda ens trobarem davant d’elements objectius i quantifi-cables i de l’altra, davant d’altres que ho són menys, el que sens dubte dificultarà una mica la seva valo-ració. Serà important comptar amb l’assessorament d’un especialista que ens ajudi a realitzar aquesta valoració i posteriorment ens faci totes les gestions inherents a l’esmentat traspàs. La nostra experiència ens ha portat a analitzar i conduir una gran diversitat de situacions, tant pel costat del venedor com del comprador (o compradors, si es tracta d’una socie-tat) que requereixen una tracte singular.

BUSCAR ALGÚ QUE REGENTI EL NEGOCIUna altra sortida pot ser buscar una persona, pro-fessional odontòleg o no, que estigui interessat a re-gentar la clínica dental i, per tant, encarregar-se de la seva explotació diària, continuant nosaltres com a titulars del negoci i amb l’exercici de les funcions inherents a aquesta titularitat. Sempre que això no impliqui una dedicació de caràcter professional i que, per tant, les tasques de direcció realitzades comprenguin exclusivament dictar instruccions di-rectes i criteris d’actuació a les persones que tinguin encomanada la gestió i administració de l’empresa. Això pot ser una sortida a curt termini en determinats casos on es donin algunes característiques concre-tes, ja que el gaudi de la pensió de jubilació serà compatible amb aquesta situació sempre que, com dèiem, es compleixin tots els requisits.

JUBILACIÓ ACTIVAAcollir-se a la jubilació activa, sempre que es com-pleixin els requisits establerts per l’Administració, pot ser una altra opció que ens permeti valorar si volem reduir (o no) la nostra jornada i cobrar el cin-quanta per cent de la pensió de jubilació. Per això, serà imprescindible que li correspongui una pensió del cent per cent de la base reguladora. Aquest és un escenari encara poc corrent en alguns dels odontòlegs que van començar a cotitzar en el Rè-

gim especial d’Autònoms i que encara no han com-plert aquests mínims tot i haver superat ja els 65 anys, tot i que cal fer càlculs cas per cas.Quan parlem d’anys cotitzats a la Seguretat Social, es tenen en compte no només els efectuats com a treballador autònom sinó també les possibles ba-ses cotitzades en el Règim General com treballador assalariat (ICS, hospitals privats en nòmina, ...).I a més del què s’ha cotitzat a la Seguretat Social?Sens dubte, aquestes opcions ens ajudaran a con-siderar com enfoquem la nostra retirada del mercat laboral, podent-ho fer de manera total o de manera parcial, alhora que estudiem com traspassar la nos-tra clínica si aquest fos el cas.Però també és aconsellable plantejar objectivament si tenim la possibilitat (o la necessitat) d’obtenir uns ingressos complementaris a la nostra pensió de jubi-lació. Aquí és interessant tenir en compte una de les noves mesures de la Reforma Fiscal on s’estableix que en el cas de tenir 65 anys tots els guanys patri-monials que es generin per la venda d’actius (immo-bles, fons d’inversió o accions) estaran exemptes de tributació en IRPF, sempre que l’import total obtingut per la transmissió es destini en el termini màxim de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada al seu favor, amb un màxim de 240.000 €.En el cas que encara estiguem lluny de la nostra jubilació, sempre és bon moment per plantejar-se i, com dèiem, planificar com volem enfocar aquest moment que, si bé és cert que no serà una tasca matemàtica, si que es pot intentar canalitzar a par-tir de totes les opcions de les que disposem, com pensar quin volem que sigui la nostra base de cotit-zació (cas dels autònoms), si volem fer-nos un fons de jubilació privat o si considerem que invertir en maó pot ser també una alternativa de futur.I una reflexió important: quan parlem de pensió de jubilació, parlem d’ingressos de diners líquids per conduir el nostre dia a dia i això ha de ser quantifi-cat a partir del que es tindrà, no del que es podria tenir. En l’actual cicle econòmic ens trobem amb persones que van confiar tenir part dels seus in-gressos complementaris a partir de lloguers però que amb la situació del mercat són de difícil con-secució d’una manera sostinguda i estable. Di-versificar entre diversos tipus d’actius és la millor recomanació.

“Una sorti-da pot ser buscar algú, professional odontòleg o no, que esti-gui interes-sat a regen-tar la clínica dental i, per tant, enca-rregar-se de la seva explotació diària i con-tinuar nosal-tres com a titulars del negoci”

L'equip de professionals d'AGS Servei COEC

Per consultes o aclariments singulars, contactar amb AGS Servei COEC - l'Assessoria Laboral, Fiscal i Comptable per als col·le-

giats - situada a la 4a planta del Col·legi - trucant al 93 304 19 20 o per e-mail ags.fiscal@coec.cat per concertar una cita si cal.

Nova web: www.agscoec.com

36

Institucional

Consentiment informatLa importància de la informació al pacientEn l’assistència odontològica el consentiment informat (CI) s’ha d’en-tendre com un procés de comunicació i informació entre l’odontòleg i la persona atesa; procés que culmina amb l’acceptació o negació per part del pacient competent d’un procediment diagnòstic o terapèutic, des-prés de conèixer els riscos, beneficis i alternatives, per poder prendre lliurement una decisió.

El procés d’informació i presa de decisions en l’àmbit assistencial té el seu fonament en els drets humans i concretament en el dret a la llibertat d’una persona per decidir sobre la seva pròpia salut.El CI es basa en el reconeixement

fonamental, reflectit en la presumpció legal de ca-pacitat, que les persones tenen dret a acceptar o rebutjar intervencions sanitàries basant-se en les seves escales de valors i en el seu desig de realitzar les seves pròpies fites.

Tot i que la filosofia del CI es fonamenta substan-cialment en les normes jurídiques, és essencialment un imperatiu ètic. El consentiment informa és un document imprescindible abans de qualsevol inter-venció.

QUÈ ÉS EL CONSENTIMENT INFORMAT?És un procés gradual, que es realitza en el si de la relació sanitari/pacient, en virtut del qual, la perso-na competent rep del sanitari una informació sufi-cient i comprensible que el capaciti per participar voluntàriament en l’adopció de decisions respecte

DR. IGNASI CHACÓN

Som

37

• Voluntarietat• Informació en quantitat i qualitat

suficients• De què hem d’informar?• Quanta informació cal donar?• Quan s’ha de fer la informació

escrita?• Competència• Validesa i autenticitat

REQUISITS DEL CONSENTIMENT INFORMAT

38

Institucional

al diagnòstic i tractament del seu procés.Els objectius d’aquest consentiment són aportar informació en quantitat i qualitat suficient, perquè el pacient competent pugui prendre decisions res-pecte al seu procés, i garantir el dret de les perso-nes a la seva autonomia i a la seva llibertat en la presa de decisions.

LES ETAPESLa informació i la presa de decisions en la relació clínica són moments diferents i relacionats d’un mateix procés que inclou l’elaboració de la infor-mació per part dels professionals, la seva trans-missió i discussió, la comprensió i valoració per part del pacient, i l’acceptació o no del procedi-ment diagnòstic i/o del tractament proposat.Quan aquests elements són recollits per escrit es denomina document de CI, que no s’ha de con-fondre a efectes relacionals, ètics ni jurídics amb el procés comunicatiu d’informació i de presa de decisions.Cal tenir en compte que el CI sigui específic per a cada procediment. Els formularis generals no són acceptables ni ètica ni legalment. Cal que sigui lliurat amb temps suficient perquè pugui ser llegit, discutit i aclarit, abans de sol·licitar la seva com-plimentació. S’ha d’obtenir a través de persones directament relacionades amb la tècnica o tracta-ment, i revisat al cap de dos anys de la seva im-plantació o quan sigui necessari per necessitat del procés a què es refereixi.

VOLUNTARIETATUn dels requisits del CI és que només és accepta-

ble, des del punt de vista ètic i legal, el consenti-ment que és emès per una persona que actua de forma lliure i voluntària. Hi ha diverses formes de limitar la llibertat com són la coacció, manipulació o persuasió més enllà d’un límit raonable.

INFORMACIÓ EN QUANTITAT I QUALITATL’objectiu del CI és la pròpia informació i no només l’emplenament i signatura del document.De què hem d’informar?Un formulari escrit de consentiment informat ha de respectar, almenys, els següents criteris d’in-formació:• Naturalesa de la intervenció: en què consisteix,

què es va a fer.• Objectius de la intervenció: perquè es fa.• Beneficis de la intervenció: quina millora espera

obtenir-se.• Riscos, molèsties i efectes secundaris possibles,

inclosos els derivats de no fer la intervenció.• Opcions possibles a la intervenció proposada.• Possibilitat de retirar el consentiment de forma

lliure en qualsevol moment.

QUANTA INFORMACIÓ CAL DONAR?La informació sobre els riscos en els formularis es-crits de CI, ha de ser la següent:• Conseqüències segures de la intervenció.• Riscos típics de la intervenció: aquells que nor-

malment hagin d’esperar-se, segons l’estat i coneixement actuals de la ciència i aquells que per la seva gravetat, no per la seva freqüència, poguessin aparèixer.

• Riscos personalitzats: aquells que es deriven de

El pacient serà sempre el receptor de la informació, excepte en els casos d’incompetència o menors de edat, cas en què la informació anirà dirigida a la fa-mília o representant legal.Ha d’informar l´odontòleg responsable del pacient, encara que diverses parts del procés informatiu pu-guin ser assumides per professionals diferents, depe-nent de les proves diagnòstiques i complexitat. S’ha de descriure, de forma clara i assequible, el procés clínic, el procediment diagnòstic o l’actua-ció terapèutica, explicant els riscos, beneficis i al-

“S’ha de descriure, de forma clara i assequible, el procés clínic, el procediment diagnòstic o l’actuació terapèutica, explicant els riscos, bene-ficis i alter-natives, pro-curant fugir d’aspectes alarmistes o simplistes”

RECOMANACIONS PER A

L’ELABORACIÓ DEL CI

Som

39

“El procés d’informació i presa de decisions en l’àmbit assistencial té el seu fonament en els drets humans i concreta-ment en el dret a la lli-bertat d’una persona per decidir sobre la seva prò-pia salut”

les condicions peculiars de la patologia o estat físic del pacient, així com de les circumstàncies personals o professionals rellevants.

• Contraindicacions.• Disponibilitat explícita a ampliar tota la informa-

ció si el pacient ho desitja.• A un pacient cal proporcionar-li tota la informa-

ció que necessiti per prendre una decisió.• Quan s’ha de fer la informació escrita?• Seria convenient especificar algunes pautes,

que indiquin quan una intervenció és suscepti-ble de tenir formulari:

• Aquells procediments que siguin invasius.• Aquells procediments diagnòstics o terapèutics

que suposen riscos i inconvenients, notoris i previsibles, no inherents a l’actuació clínica (per se), que repercuteixin de manera important en les activitats de la vida quotidiana.

• Com més dubtosa sigui l’efectivitat d’un proce-diment diagnòstic o terapèutic més necessari és desenvolupar curosos processos d’informació i consentiment i, per tant, més necessari l’ús del suport escrit.

• En tractaments no curatius com per exemple els estètics.

COMPETÈNCIAÉs l’aptitud del pacient per comprendre la situació a què s’enfronta, les opcions possibles d’actua-ció i les conseqüències previsibles de cadascuna d’elles, per poder prendre, expressar i defensar una decisió que sigui conseqüent amb la seva prò-

pia escala de valors.Quan una persona no és competent per prendre una decisió que l’afecta s’haurà de contactar amb els seus familiars o persones properes perquè ac-tuïn de tutors.Hi ha casos de persones incompetents que a més són declarades legalment incapaços; en aquestes situacions el jutge nomena tutors legals, que seran els que decideixin pel pacient.Si el pacient és un menor de més de 12 anys i, segons el parer del professional, reuneix les condi-cions de maduresa suficients per rebre la informa-ció i atorgar el seu consentiment, el formulari de CI serà signat per ell, a més de pels seus pares o representant legal.

VALIDESA I AUTENTICITATTots dos conceptes són derivats del de compe-tència. El concepte de validesa té a veure amb la intencionalitat de les accions, al seu torn condicio-nada per l’estat anímic de la persona. L’autenticitat té a veure amb l’escala de valors i preferències de l’individu.Un acte és autèntic quan és coherent amb el siste-ma de valors i actituds generals davant la vida que una persona ha assumit conscientment.Una decisió presa per una persona, informada i competent, però que va en contra de l’escala de valors que ha defensat al llarg de la seva vida, pot no ser en realitat autèntica i ha de ser verificada. u

ternatives, procurant fugir d’aspectes alarmistes o simplistes.El professional oferirà disponibilitat i acostament, perquè el pacient pugui plantejar els dubtes sorgits durant el procés d’informació.La informació s’ha d’aportar d’una manera delicada i progressiva, deixant que el pacient pregunti i resol-dre-li els seus dubtes.Una persona pot acceptar un procediment i no desi-tjar informació, en aquest cas quedarà reflectit en la història clínica. També pot rebutjar el procediment i

en aquest cas haurà de signar el pacient o un testi-moni, la seva negativa en el document del CI.El formulari escrit de CI, representa el suport docu-mental on es verifica que el pacient ha rebut i entès la informació facilitada per l´odontòleg.L’obtenció del document de CI no eximeix l’odon-tòleg de la possible responsabilitat en què pogués incórrer per mala praxi.La persona que ha signat el formulari podrà sol·licitar còpia del mateix, que estarà arxivat en la història del pacient.

El Màrqueting digital

40

Què cal tenir en compte davant d’una inspecció preventiva del Departament de Salut?Des de fa uns mesos, la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha engegat un pla d’inspeccions preventives aleatòries a les clíniques dentals.

Aquestes inspeccions tenen una finalitat preventiva i d’avalua-ció. En canvi, les inspeccions a les que fa referència el número anterior de la revista (n. 172, p. 32, 33 i 34) les realitza el COEC, després d’aportar la documen-

tació que preveu l’Ordre de 21 de juliol de 1994, per la qual es crea el Registre de clíniques dentals i es regula el procediment i els requisits que han de complir les clíniques dentals per a la seva inscripció per registrar la clínica, per un trasllat o per un canvi

de titularitat i són prèvies a l’autorització que atorga el Departament de Salut.És imprescindible guardar a la clínica una còpia dels expedients presentats al COEC i serà molt útil de cara a qualsevol inspecció de l’administració, a mesura que l’inspector vagi demanant documents.

PERSONALL’inspector preguntarà quin personal treballa a la clínica dental (dentistes, higienistes i auxiliars). És important que a la consulta quedi molt clar qui és el responsable sanitari. Si no pot ser present du-

RUBÉN AZNARAdvocat - Assessoria Jurídica

 

Som

41

Institucional

rant la visita, la persona que atén l’inspector ha de poder acreditar fefaentment que el dentista osten-ta el càrrec, mitjançant el compromís d’actuació professional que va signar el dentista acceptant ser responsable sanitari i que la clínica va lliurar al COEC juntament amb l’expedient per obtenir la corresponent autorització del Departament de Sa-lut o per notificar un canvi de responsable sanitari en posterioritat.De la mateixa manera, la documentació que guar-darem dels odontòlegs que treballen a la clínica serà la presentada al COEC juntament amb l’ex-pedient per obtenir la corresponent autorització del Departament de Salut i on consta l’acreditació col·legial i titulació corresponent de cadascun.

REQUISITS FÍSICS I EQUIPAMENTEn la inspecció preventiva s’examinarà si les clíni-ques dentals disposen de les següents àrees di-ferenciades: recepció, sala d’espera de pacients, una sala per a la consulta i una àrea de serveis, tal i com indiquen els articles 3 i 4 de l’Ordre de 21 de juliol de 1994. És recomanable que per a la pràctica odontològica

els boxes disposin d’una mida mínima de 8 metres quadrats. L’equipament que han de tenir el podeu trobar en l’anterior número de la revista (n. 172, p. 33).S’examinarà si a la porta d’entrada del local o de l’edifici on radiqui la clínica hi ha el rètol en què consti la denominació de “clínica dental” o “con-sultori dental” i el nom i els cognoms del responsa-ble sanitari. Dins de la clínica han d’estar visibles els rètols de l’existència de fulls de reclamació a disposició dels pacients, de prohibit fumar i de pe-rill de raigs X per a gestants, així com el protocol d’esterilització.

EQUIP DE REANIMACIÓ I FÀRMACS D’URGÈNCIAEn tota clínica dental ha d’haver-hi l’equipament i la medicació necessària per atendre les urgèn-cies cardiorespiratòries que es puguin presentar, seguint l’article 4.1 de l’Ordre. La clínica dental haurà de disposar d’un equip de reanimació que s’haurà de revisar periòdicament i s’hauran de guardar les factures o comprovants específics de revisió i presentar-les a l’inspector en cas que ho requereixi.

“L’inspector preguntarà quin perso-nal treballa a la clínica dental (dentistes, higienistes i auxiliars). És impor-tant que a la consulta quedi molt clar qui és el responsable sanitari”

El Màrqueting digital

42

Durant la inspecció s’avaluarà si els consultoris te-nen els següents fàrmacs d’urgència: Adrenalina, Atropina, Nitroglicerina, Nifedipino, Metilpredniso-lona, Dexclorfeniramina, Salbutamol, Àcid Trane-xàmic, Diazepam, Midazolam i Dexketoprofeno, així com que no han superat la data de caducitat.

ESTERILITZACIÓSegons l’article 5.3 de l’Ordre “es garantirà l’es-terilització dels materials i equipaments utilitzats a la consulta i es disposarà de protocols escrits i actualitzats que especifiquin el procés d’esteri-lització”.Per garantir la correcta esterilització dels materials i equipaments utilitzats a la consulta serà obligatori realitzar tot allò que disposi el nostre protocol d’es-terilització. Si en el nostre protocol escrit a la clínica dental s’especifica que es faran controls físics, quí-mics i biològics, aquests seran obligatoris, mentre que si no estan indicats seran recomanables.APARELLS DE RAIGS XEls consultoris dentals han de disposar com a mínim d’un equip de raigs X, sigui intraoral o or-topantomògraf. L’inspector revisarà i anotarà en l’acta el número d’aparells de raigs X existents en la consulta el dia de la visita així com la data de l’última revisió.Les clíniques dentals han de contractar una Uni-

tat Tècnica de Protecció Radiològica (UTPR), homologada pel Consejo de Seguridad Nuclear, abans d’entregar la documentació al COEC per registrar la clínica, i serà l’encarregada d’inscriure els equips de raigs X al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i també en posteriors ampliacions. El paper de les UTPR és molt important ja que revi-saran els aparells cada any, assessoraran a les clí-niques en qualsevol qüestió dels equips i ajudaran a la clínica a confeccionar i actualitzar el Programa de Garantia i Qualitat en radiodiagnòstic.En quant a la dosimetria caldrà ensenyar a l’ins-pector els dosímetres que hi ha i si són d’àrea o personals, així com l’última lectura mensual. En el cas de ser personals caldrà que els usuaris els portin posats, mentre si el porta un higienista o auxiliar acreditat per operar en instal·lacions de radiodiagnòstic, aquest haurà d’estar sota les or-dres d’un dentista amb disposició del títol de di-rector o supervisor i hauran de constar tots en el Programa de Garantia i Qualitat amb els càrrecs corresponents.

GESTIÓ I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DE PACIENTSLa clínica dental haurà de disposar d’un registre de pacients atesos. Tal i com assenyala l’article 12.4

Som

43

“En la inspecció preventiva s’examinarà si les clíniques dentals disposen de les següents àrees diferenciades: recepció, sala d’espera de pacients, una sala per a la consulta i una àrea de serveis”

de la Llei 21/2000, del 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, de la història clínica s’ha de conservar, juntament amb les dades d’identificació de cada pacient, com a mínim durant quinze anys des de la data d’alta de cada procés assistencial, la documentació següent:

• Els fulls de consentiments informats.• Els informes d’alta.• Els informes quirúrgics.• Les dades relatives a l’anestèsia.• Els informes d’exploracions complementàries.• Els informes de necròpsia.• Els informes d’anatomia patològica.

La resta de documents s’han de guardar com a mínim 5 anys des de l’última intervencióLes històries clíniques, sempre i quan siguin ma-nuals, han d’estar custodiades sota clau i en un lloc no accessible.

Per últim, s’haurà d’acreditar que el fitxer de pa-cients atesos està donat d’alta a l’Agència de Pro-tecció de Dades.

RESIDUS SANITARISTota clínica dental ha de tramitar la documentació necessària per a l’alta com a Productor de residus i la Fitxa d’acceptació de residus sanitaris i emprar bosses i contenidors homologats per l’emmagat-zematge i transport de residus sanitaris tipus II i III. Aquesta documentació, que serà la presentada en el seu moment al COEC per registrar la clíni-ca, ha d’estar disponible per quan l’inspector la demani, així com el Llibre Vermell de residus on quedaran anotades totes les recollides.En properes revistes aprofundirem més en matèria de residus sanitaris, equips de raigs X, esterilització i prevenció de riscos laborals, qüestió important ja que les clíniques han de disposar del corresponent Pla de Prevenció de Riscos Laborals. u

44

Tecnologia

Fotografi a dental de

qualitat amb un smartphone?

No és cap novetat que la fotografi a sigui un element auxiliar més, dins del ventall de tècniques de les quals disposa

l’odontòleg actual per a un diagnòstic més encertat i, per tant, una planifi cació de tractament més correcta.

DR. JOSE MIGUEL CASTRO HOYLE

Som

45

És molt difícil concebre que es plantegin i, pitjor encara, que es portin a terme plans de tracta-ment integrals i no es tinguin en compte i analitzin prèviament els paràmetres facials i de somriure, els quals són essencials per a

tractaments estèticament guiats. La manera més fàcil de fer-ho no és demanant als pacients que somriguin ni fent una ullada a l’interior de la boca, fent ús de la nostra gran memòria fotogràfica. De fet, la manera correcta és prenent fotografies es-tandarditzades que després podrem analitzar da-

vant d’un ordinador detalladament i prendre de-cisions en equip, si és que treballem de manera multidisciplinària, o planificar d’una manera lògica i predictible cadascun dels passos dels nostres tractaments si és que, dins la nostra pràctica, fem una mica de tot.Però la fotografia dental afortunadament no només té fins diagnòstics i de planificació sinó que ens ajuda en la comunicació amb el laboratori, la qual cosa sempre ha estat fonamental no només per transmetre informació quant al disseny del somriu-re (fonamentalment per als encerats), però sobre-tot pel resultat final del color en les nostres res-

“La fotografia dental també ens ajuda en la comuni-cació amb el laboratori, no només per transme-tre informa-ció sobre el disseny del somriure, sinó sobretot pel resultat final del color en les nostres res-tauracions”

46

Tecnologia

1a 1b

1c 1d

1e

1a-c: Imatges per a mostra de color.a: Color de la reparaciób: Color final desitjat de la restauracióc: Mostra de color amb filtre polaritzat1d: Careta feldespatica enviada del laboratori1e: Restauració cimentada

tauracions. Això ha pres més importància des del desenvolupament dels nous materials ceràmics que tenen major translucidesa a diferència del me-tall o el zirconi (en les seves primeres generacions) i que depenen del color de les preparacions per aconseguir el color desitjat final. Tot això amb la finalitat d’obtenir restauracions harmòniques en un mitjà multicromàtic i complicat com trobem en els nostres pacients. A més d’això, podem utilitzar la fotografia per a la comunicació amb els nostres pacients i entre col·legues. Per exemple, si ens poséssim per un minut a la pell dels nostres pacients, seríem molt més receptius a les propostes de tractament si realment comprenguéssim el perquè de cadas-cun d’ells i la millor manera de comprendre’ls és veient-los. És usual trobar cares de sorpresa en explicar que haurem de tallar la geniva per aconse-

guir restauracions amb proporcions harmòniques i per més que utilitzem paraules com gingivectomia, per posar un exemple, plenes de tecnicisme i ele-gància, per a ells seguirà sent un tall a la geniva.Pel que fa a la comunicació entre col·legues, constantment demanem opinions sobre els nos-tres casos, sense brindar cap informació més que un parell de models estabilitzats amb les nostres mans. Amb això, qualsevol assessorament manca d’objectivitat. La fotografia en aquests casos és de vital importància, ja que ofereix una informació molt més completa, donant possibilitat al clínic a què ubiqui tridimensionalment i pugui relacionar aquests models amb el complex facial.No obstant això, la fotografia dental de per si no és una panacea. En molts casos si una foto està mal executada pot brindar informació errònia, podent moltes vegades confondre al clínic (fotografies 2,3

Som

47

2a 2b

3a 3b

2a: Fotografia del sextante anterosuperior, amb separació incorrecta i molta distància. 2b: Fotografia correcta. Ús de separadors, contrastador i font de llum adeqüada. 3a: Fotografia “oclusal” sense reparació i massa distància. 3b: Fotografia oclusal anterosuperior amb separació incorrecta i contrastador oclusal.

Fotografies 2 i 3b fetes amb iPhone 6 + Smile Lite.

i 4a). Per això és necessària moltes vegades la utilització de retractors de llavis/galtes i miralls in-traorals, així com també el correcte posicionament del pacient i de l’executant.Però el problema de la fotografia fins a l’actualitat era l’alt cost dels equips necessaris per a una fo-tografia de qualitat. El cos de la càmera, l’objectiu macro i els flaixos (ring o twin), que pot ser que sonin tan rars com costosos, requereixen d’una inversió que no tothom està disposat a afrontar. A més, la fotografia intraoral té una corba d’aprenen-tatge una mica lenta, la qual cosa moltes vegades acaba amb el desistiment dels principiants.Afortunadament els mòbils o, sent més específics, els smartphones han anat progressivament millo-rant la qualitat de la imatge de la seva fotografia. A més, el mòbil és una cosa que portem sempre amb nosaltres, que és petit, fàcil de transportar i

manipular. Juntament amb això, si a més fem ser-vir fonts de llum adequades, retractors i miralls, podem aconseguir imatges de gran qualitat, útils per a tot el què hem esmentat anteriorment.Per això, ja fa uns anys, veient el gran potencial dels smartphones i la immensa utilitat de la fo-tografia en odontologia, Smile Line (Suïssa) va llançar al mercat uns dispositius per portar la fo-tografia dental amb mòbils a un altre nivell: l’Smile Lite i Smile Capture. El primer és una font de llum que s’adapta al mòbil i es calibra mitjançant l’Smi-le Capture, fent que a una certa distància d’enfo-cament, la quantitat i qualitat de llum siguin les idònies per aconseguir imatges de qualitat. A més, han posat a disposició una aplicació de descàrre-ga gratuïta anomenada Smile Capture (igual que el dispositiu de calibratge) amb la qual es pot gestio-nar el sistema amb molta facilitat i crear carpetes

El Màrqueting digital

48

“Ja fa uns anys, Smile Line (Suïssa) va llançar al mercat uns dispositius per portar la fotografi a dental amb mòbils a un altre nivell: l’Smile Lite i Smile Capture”

5a: Smartphone fent una fotografi a a un model encerat. El Smile Lite està fi xat al cos d’un mòbil mit-jançant el Smart Conect (Smart Line-Suïssa). 5b: Imatge obtinguda.6a: Smartpohone fent una fotografi a lateral pel color. Es van fer servir els mateixos dispositius de Smile Line. 6b: Imatge obtinguda.Imatges obtingudes amb un iPhone 4S + Smile Lite.

5a

5b

6a

6b

amb les imatges dels pacients, les quals poden ser compartides a través de la xarxa, fent de la comu-nicació amb al laboratori una tasca instantània i fàcil.Igual que Smile Line, altres serveis com SmileHD (Microdent) han brindat propostes interessants per a l’ús de la fotografi a dental i la millora de la comunicació amb el pacient. Però aquesta és una aplicació disponible actualment només per iPad i tablets, de manera que aprofundir en això seria allunyar-nos del món dels mòbils.No obstant això, per més que les imatges que es puguin obtenir siguin molt bones, encara hi ha di-ferències en comparació als equips de fotografi a

(semi) professional pel que fa a la qualitat d’imatge fi nal, sobretot, si ampliem massa les imatges. Però això dels mòbils no ha fet res més que començar. A mesura que segueixi avançant la tecnologia i s’augmenti progressivament la resolució de la imatge en els mòbils, podrem apropar-nos cada vegada més a l’ideal.Pel que sembla, hi ha un gran interès en inte-grar els dispositius tecnològics d’ús quotidià a la pràctica odontològica diària. Tot això s’ha des-envolupat per millorar el diagnòstic, planifi cació, comunicació amb el laboratori, col·legues i pa-cients, per tal de portar la nostra pràctica un pas endavant.

Som

49

Vía Augusta 158, 4ª planta08006 Barcelona Telf: 93.414.43.40

Usted tiene una buena clínica, pero¿realmente es un buen negocio?

¿Conoce el número de primeras visitas?

¿Cuáles son sus generadores de pacientes?

¿Qué porcentaje de aceptación de presupuestos tiene?

Es la respuesta a todas estas preguntas y la herramienta que le permitirá aumentar su facturación, sus beneficios y mejorar la calidad de la atención a sus pacientes

Convertimos buenas clínicas engrandes negocios

www.grupoinfomed.esTelf: 902.10.44.22

comercial@infomed.esAvda, de la Albufera 153, 8ª planta28038 MadridTelf: 91.082.00.01

cuadro de mandos

C.RC

O.G

ESD.

01-1

5_15

1202

Bases per a la publicació de casos clínics a la revista del COEC

PÀGINA 1• Títol: ha de tenir relació directa amb el

tema de l’article. Hauria de convidar al diagnòstic diferencial. La longitud màxima hauria de ser de 100 caràcters incloent els espais. No s’hi ha d’inclou-re abreviatures.

• Autors: a la llista d’autors han de cons-tar únicament aquelles persones que han contribuït substancialment al des-envolupament del treball. S’accepten com a màxim quatre autors per cas. Poden participar com autors interns especialistes en formació

• Autor Principal: ha d’indicar el seu co-rreu electrònic i telèfon.

• Cessió de drets d’autor: L’enviament de casos clínics suposarà l’acceptació per part dels autors de la cessió dels drets d’autor en forma exclusiva a COEC.

PÀGINES 2 EN ENDAVANT• Manuscrit: el cas clínic ha d’incloure els

aspectes més rellevants dels següents apartats: anamnesis, examen físic, exàmens complementaris (periapicals, TAC, ortopantomografies, etc.), diag-nòstic definitiu, tractament, evolució, discussió i referències bibliogràfiques

• El manuscrit ha de tenir com a màxim 1500 paraules.

• La discussió ha de ser concisa.• Les referències bibliogràfiques s’han

de limitar a un màxim de 6 articles que es relacionin directament amb el cas enviat. S’han de numerar d’acord a l’ordre d’aparició en el text, on s’hauran de citar amb un nú-mero entre parèntesi.

FIGURES I IL·LUSTRACIONSS’han de limitar a aquelles que mostrin les troballes fonamentals descrites al text.

Es poden incloure fins a un màxim de 6 imatges per cas, en format jpg. La quali-tat de les imatges ha de ser com a mínim de 500dpi. Les figures s’han d’enumerar d’acord a l’ordre d’aparició del text (figura x) i l’arxiu que la conté ha de tenir el nom corresponent al número de la figura.

Preguntes respecte a la publicació: revistacoec@coec.cat

INSTRUCCIONS PER ALS AUTORSEls casos clínics remesos a la revista del COEC han de ser originals, per tant, no poden haver estat enviats per a la seva publicació a d’altres revistes o llibres. El text s’haurà d’escriure en lletra Arial cos 12 i un interlineat d’1,5 i s’haurà d’enviar per correu electrònic a revistacoec@coec.cat:• El cas clínic en un arxiu Word • Les imatges com arxius independents

S’acceptaran articles de Col·legiats COEC, estudiants de grau odontologia, postgrau o màster (s’haurà d’acreditar).

El cas clínic ha de contenir els següents apartats: