ENTREVISTA DE SOCIALS.

HISTÒRIA D'UNA MIGRACIÓ.

La meva àvia va néixer a Granada. Vivia juntament amb els seus quatre

germans i la seva mare en la part baixa d'uns blocs de pisos. La seva vida de

petita per a ella va ser molt curta i no va poder gaudir-la com ella hagués

volgut. El poble on vivia era un barri humil i amb gent molt agradable. La

relació que mantenia amb els seus pares no era molt bona, ja que el seu

pare els va deixar des de molt petits i la seva mare sempre els pegava per

l'estrès, estava sempre molt nerviosa perquè no trobava treball.

De petita solia jugar a les bales i saltar a la corda, el seu joc preferit era saltar

a la corda amb les seves amigues. La meva àvia no va anar a escola, no té

cap estudi i tampoc sap escriure, tampoc practicava cap religió.

Al poble solia treballar al camp, juntament amb els seus germans, ella i els

seus germans van començar a treballar a una edat molt primerenca. Una de

les causes de la seva emigració va ser perquè no hi havia suficient treball per

donar-los menjar i a més a més la seva mare els va obligar, solament van

emigrar ella, els seus germans i la seva mare. No té especialment cap record

bonic però si que recorda que tenien molta gana.

El viatge que van fer des de Granada a Terrassa ho van fer amb avió i tren,

no va ser res barat. Quan van arribar no van tenir cap problema. Quan van

emigrar la meva àvia tenia aproximadament 16 anys, just quan es va treure

el carnet. A l'arribar a Espanya, la seva vida va canviar positivament, va

millorar molt, van integrar-se amb molta facilitat.

A l'hora de trobar treball va ser molt fàcil, ja que hi havien molts llocs. Va

començar treballant de senyora de la neteja, el sou era baix però era molt

més generós que el sou del poble.

Avui en dia no manté cap costum, només algunes festes o gustos per

Granada i el seu poble, mai ha perdut el contacte amb els seus familiars. Se

sent molt bé en el seu actual habitatge al costat de la seva família, ja que tot

al seu al voltant ha anat a millor, encara que li agradaria tornar al seu lloc

d'origen encara que només de viatge.