G

ls reptesegraveti s e l interven ioacuteso i l

rsquo

imposi rsquo ti pli l

nterven ioacute o i l

ls

re

pte

s egrave

tis

e l

inte

rve

nioacute

so

il

cobertesMaquetaciacircn 1 060510 1426 Naacutegina 1

Amb el suport de

E c d a

c c a

observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social

C A M P U S A R N A U

D E S C A L A Innovacioacute i Recerca

Social i Sociosanitagraveria

I S d Egrave ca A cada a a

I c S c a colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1

E

cd

a

c

ca

G

co

lmiddotlec

cioacute MAT

ERIALS

DrsquoEgraveTICA

APL

ICAD

A A LA

INTE

RVEN

CIOacute SO

CIAL

1

ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial Simposi drsquo tica

plicada a la ntervencioacute Social

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 3

E

I Egrave A

I

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 4

colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1

edita FUNDACIOacute CAMPUS ARNAU DrsquoESCALA Parc Cientiacutefic de la Universitat de Girona Edifici Jaume Casademont porta B despatx 9 Pic de Peguera 15 (la Creueta) 17003 Girona tel 972 10 42 15 wwweticacampusarneuorg

copy del text els respectius autors copy disseny Ramon Vilageliu ramonscriptagmailcom Coordinacioacute i edicioacute del textos a cagraverrec de Vicenccedil Relats De la traduccioacute i revisioacute dels textos Servei de Llenguumles Modernes de la UdG Impressioacute Cabot Impressioacute

ISBN Dipogravesit legal

Aquesta edicioacute ha estat possible gragravecies a

ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial Simposi drsquo tica

plicada a la ntervencioacute Social

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 3

E

I Egrave A

I

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 4

colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1

edita FUNDACIOacute CAMPUS ARNAU DrsquoESCALA Parc Cientiacutefic de la Universitat de Girona Edifici Jaume Casademont porta B despatx 9 Pic de Peguera 15 (la Creueta) 17003 Girona tel 972 10 42 15 wwweticacampusarneuorg

copy del text els respectius autors copy disseny Ramon Vilageliu ramonscriptagmailcom Coordinacioacute i edicioacute del textos a cagraverrec de Vicenccedil Relats De la traduccioacute i revisioacute dels textos Servei de Llenguumles Modernes de la UdG Impressioacute Cabot Impressioacute

ISBN Dipogravesit legal

Aquesta edicioacute ha estat possible gragravecies a

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 4

colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1

edita FUNDACIOacute CAMPUS ARNAU DrsquoESCALA Parc Cientiacutefic de la Universitat de Girona Edifici Jaume Casademont porta B despatx 9 Pic de Peguera 15 (la Creueta) 17003 Girona tel 972 10 42 15 wwweticacampusarneuorg

copy del text els respectius autors copy disseny Ramon Vilageliu ramonscriptagmailcom Coordinacioacute i edicioacute del textos a cagraverrec de Vicenccedil Relats De la traduccioacute i revisioacute dels textos Servei de Llenguumles Modernes de la UdG Impressioacute Cabot Impressioacute

ISBN Dipogravesit legal

Aquesta edicioacute ha estat possible gragravecies a

G

ls reptesegravetics de la intervencioacutesocial

Simposi drsquo tica plicada a la

ntervencioacute Social

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 5

E

observatori drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social

C A M P U S A R N A U

D rsquo E S C A L A Innovacioacute i Recerca

Social i Sociosanitagraveria

I Egrave A

I colmiddotleccioacute MATERIALS DrsquoEgraveTICA APLICADA A LA INTERVENCIOacute SOCIAL 1

resentacioacute

arlament inaugural

onferegravencia inaugural

onegravencies amb aportacions

onferegravencia de clausura

omunicacions

bstract

esuacutemenes

utors

0107Maquetaciacircn 1 060510 1428 Paacutegina 7

sumari

P Francesc Xavier Pereda Gaacutemez 8

P Carme Capdevila10

C

Egravetica serveis socials i ciutadania drsquoAdela Cortina Orts14

P El concepte i la justificacioacute del paternalisme de Macario Alemany 28

Comentaris a la ponegravencia de Joan M del Pozo58

Comentaris a la ponegravencia drsquoAmadeu Mora62

El futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional de Daniel Innerarity 68

Comentaris a la ponegravencia drsquoAraceli Laacutezaro 80

Comentaris a la ponegravencia de Manel Barbero 83

Egravetica de les organitzacions socials drsquoAgravengel Castintildeeira 88

Comentaris a la ponegravencia drsquoArcadi Oliveres96

Comentaris a la ponegravencia de Cristoacutebal Coloacuten 99

C Els liacutemits del secret professional de Carles Cruz Moratones 106

C Una lectura egravetica sobre els serveis socials i el seu abast per a un model drsquointervencioacute social de Cristina de la Cruz 114

Govern de la vida i intervencioacute social lrsquoarrel biopoliacutetica dels conflictes egravetics de Anna Quintanas 126

A 134

R 138

A 142

t oacute

0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 8

Presen aci per Francesc Xavier Pereda Gaacutemez director de lrsquoObservatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social

Les noves poliacutetiques socials estan plenes de possibilitats per garantir els drets

fonamentals i promoure el benestar de les persones especialment de les meacutes

desfavorides o fragravegils Perograve si no es va amb compte de vegades lrsquoaplicacioacute drsquoashyquestes poliacutetiques i la tasca dels treballadors socials poden comportar una vulshyneracioacute de drets Cal tenir cura per exemple de la intimitat i vetllar per fixar liacutemits a la intromissioacute en la vida de les persones o fins i tot en el control de secshytors determinats de poblacioacute

8 |

0809Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 9

Lrsquoaugment de les poliacutetiques socials juntashy valors I el Simposi va ser una ocasioacute apropiada

ment amb lrsquoaprofundiment democragravetic lrsquoadvenishy per avanccedilar en la deteccioacute de les problemagravetiques

ment de societats cada vegada meacutes plurals i egravetiques o amb un component egravetic presents en

lrsquoincrement de la sensibilitat respecte dels drets lrsquoagravembit de la intervencioacute social que no soacuten pas

humans situa els professionals i usuaris dels sershy resolubles des de la perspectiva del saber tegravecnic

veis socials sociosanitaris i educatius davant de ni des de la pragravectica de les competegravencies o hashy

problemagravetiques egravetiques que no sempre tenen bilitats professionals tot i que aquest sigui el

respostes pautades i consensuades context en quegrave es plantegen

Copsar aquestes problemagravetiques reflexioshy Aquests reptes egravetics soacuten a vegades de

narshyhi i trobar respostes que respectin i fomentin caire personal i drsquoaltres de caire colmiddotlectiu i es

els drets de les persones va ser lrsquoobjectiu central presenten a la persona responsable de la intershy

del Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervenshy vencioacute social en qualsevol agravembit drsquoactuacioacute El

cioacute Social celebrat els dies 28 i 29 de maig de professional teacute un conflicte egravetic quan confronta

2009 a Girona convocat per lrsquoObservatori drsquoEgraveshy els seus valors o els seus punts de referegravencia

tica Aplicada a la Intervencioacute Social de la Funshy amb una realitat sorprenent que lrsquointerroga i dashy

dacioacute Campus Arnau drsquoEscala vant de la qual no sap exactament com posicioshy

LrsquoObservatori fa temps que promou grups narshyse com analitzarshyla i com resoldreshyla

de recerca i de debat cursos de formacioacute i inishy Perograve de vegades el component egravetic es

ciatives drsquoassessorament a entitats per tal que planteja colmiddotlectivament en el sector professional

lrsquoegravetica sigui present en lrsquoagravembit de la intervencioacute en el qual treballem en el grup meacutes proper al

social com ho estagrave per exemple en el moacuten sashy professional quan discutim o intentem aproximar

nitari a traveacutes de la bioegravetica I en aquesta mashy opinions sobre els referents egravetics amb quegrave hem

teixa liacutenia vam convocar aquest primer Simposi drsquoactuar En aquests casos tambeacute ens trobem

que va aplegar professionals de diferents sectors davant de determinades situacions conflictives

i paiumlsos per detectar els principals reptes i proshy des de la perspectiva dels valors

blemagravetiques egravetiques presents en la intervencioacute Lrsquoobjectiu del Simposi va ser ambicioacutes i les

social i les solucions que srsquohi apunten per copshy reflexions resultants que podreu llegir en aquesshy

sar i descriure un panorama en el qual simposis tes planes mdashen forma de ponegravencies debats o

posteriors hauran drsquoaprofundir conclusions dels tallers temagraveticsmdash soacuten ben estishy

Des de lrsquoObservatori estem satisfets drsquohashy mulants

ver acollit aquest primer Simposi i dels seus reshy Gaudim drsquoun material drsquoenorme valor per

sultats Eacutes important poder fer paregraventesis que continuar la nostra tasca en la qual esperem

permetin apartarshyse del brogit de la feina diagraveria estar acompanyats per tots els lectors drsquoaquest

reflexionar i intercanviar opinions experiegravencies i llibre

| 9

r nt n u ur

1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 10

Pa lame i a g al

per Carme Capdevila Honorable consellera drsquoAccioacute Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Eacutes un plaer ser a Girona per inaugurar el Primer Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la

Intervencioacute Social Vull felicitar la iniciativa drsquoorganitzar aquest Simposi que eacutes

el primer que se celebra a Catalunya i Girona teacute lrsquohonor drsquoacollirshylo Les comarques de Girona estan fent una aposta molt important pels serveis soshycials i lrsquoacte drsquoavui nrsquoeacutes una bona prova Perograve no sols per aixograve felicito lrsquoObsershyvatori drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social i la Fundacioacute Campus Arnau

drsquoEscala Els felicito tambeacute perquegrave en aquesta egravepoca de canvis eacutes bo que els

serveis socials vagin acompanyats drsquoaquesta reflexioacute serena molt important per construir aquests serveis per a les persones meacutes properes perograve sobretot construirshylos des del respecte a la dignitat humana

10 |

1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 11

Debatre sobre egravetica en lrsquoagravembit dels serveis

socials eacutes preguntarshynos com treballem Eacutes preshy

guntarshynos quines soacuten les pragravectiques que ens

acompanyen en el nostre tarannagrave diari Treballem

amb persones en situacioacute de desavantatge soshy

cial i aixograve ens porta sovint a fer front a situacions

molt delicades Davant drsquoaquestes situacions

sempre ens hem de preguntar quins soacuten els liacuteshy

mits de la nostra professioacute

Vivim en societats cada vegada meacutes plushy

rals Per sort els drets socials estan avanccedilant de

manera ferma i aixograve fa que apareguin noves sishy

tuacions davant les quals els professionals del

treball social han de saber reaccionar per exemshy

ple com cal actuar davant el xoc cultural que

comporta lrsquoarribada de moltes persones drsquoaltres

paiumlsos Parlo de persones que poden tenir una

concepcioacute diferent a la nostra pel que fa al tracte

igualitari entre homes i dones

Perograve sersquons plantegen molts altres interroshy

gants Com hem drsquoencarar aspectes de la intishy

mitat de les persones amb discapacitat

intelmiddotlectual O com hem de respondre des de

les entitats que es dediquen a la tutela davant el

gran nombre de situacions incapacitants a causa

de lrsquoallargament de lrsquoesperanccedila de vida de molshy

tes persones amb discapacitat

Aquestes soacuten algunes de les circumstagravenshy

cies amb les quals es troben els professionals

dels serveis socials en el seu dia a dia i davant

de les quals han de saber aplicar la seva expeshy

riegravencia i coneixement Perquegrave si no ho fan el fet

drsquoajudar a solucionar o resoldre la situacioacute que

ha derivat en un problema social es pot convertir

tambeacute en una vulneracioacute dels drets de les pershy

sones sobretot drsquoaquelles que es troben en una

situacioacute de meacutes vulnerabilitat

Per aixograve eacutes important conegraveixer aquestes

problemagravetiques i reflexionarshyhi per saber actuar i

esbrinar les millors pragravectiques que cal impulsar

Tot aixograve teacute un uacutenic objectiu que eacutes donar un tracte

de ciutadania i respecte garantint drets i garantint

el benestar de les persones que ho necessiten

Aquest Simposi respon a aquesta voluntat i

per aixograve felicito una iniciativa drsquouna importagravencia tan

remarcable Ha de servir per marcar el full de ruta

que la nostra professioacute ha de seguir drsquoara endashy

vant per enfocar o estructurar els valors que guien

la nostra feina Parlo dels valors de lrsquohonestedat

la transparegravencia lrsquoausteritat i la vocacioacute de servei

| 11

1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 12

Aquests principis van lligats als valors de

les noves poliacutetiques socials que impulsem des del

Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadania i que

segueixen sent la lluita contra les desigualtats

perograve reconeixent les diferegravencies i una forta deshy

fensa de lrsquoautonomia individual entesa com la sishy

tuacioacute en quegrave no hi ha una dominacioacute dels uns

sobre els altres

Com deia al principi vivim una egravepoca de

canvis en els serveis socials El desplegament de

les noves lleis mdashla Llei de serveis socials la Llei

de lrsquoautonomia personal i atencioacute a la dependegravenshy

ciamdash estagrave fent que el sector creixi en tots els agravemshy

bits creem ocupacioacute apareixen nous drets i els

serveis socials arriben a persones que fins avui

no havien pogut accedirshyhi mai

A meacutes a meacutes tambeacute per culpa de la crisi

econogravemica i les seves consequumlegravencies els serveis

socials srsquoestan convertint en un dels elements de

suport imprescindibles per a moltes famiacutelies en

aquests moments

Per tant eacutes molt important que en lrsquoimshy

puls drsquoaquesta nova etapa que estem encetant

fem un cop drsquoull introspectiu cap a la nostra proshy

fessioacute i analitzem el seu contingut egravetic per poder

millorar la qualitat del servei que oferim

Tots els professionals que treballen al

costat de la gent amb necessitats socials comshy

parteix lrsquoexperiegravencia del compromiacutes Un comshy

promiacutes per aconseguir el seu benestar i la seva

autonomia personal Amb la celebracioacute drsquoaquest

Simposi volem posar les bases per seguir enforshy

tint un altre tipus de compromiacutes el que tambeacute

tenim amb la nostra progravepia actuacioacute professional

egravetica al servei dels valors positius com el resshy

pecte la confidencialitat i la dignitat

Vull aprofitar lrsquoocasioacute per animar a seguir

fent aquest tipus de reflexions drsquoara endavant

Ho dic perquegrave soacuten necessagraveries per fer meacutes gran

el nostre sector i per trobar noves pragravectiques

professionals que millorin la intervencioacute social

que es fa a Catalunya

12 |

1013Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 13

| 13

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 14

Aquest text correspon a la siacutentesi de la conferegravencia que Adela Cortina va pronunciar en la inauguracioacute del I Simposi drsquoEgravetica Aplicada a la Intervencioacute Social

CONFEREgraveNCIA INAUGURAL

Egravetica serveis socials i ciutadania

per Adela Cortina Orts catedragravetica drsquoEgravetica i Filosofia Poliacutetica de la Universitat de Valegravencia i directora de la Fundacioacute Eacutetnor

En aquesta conferegravencia em proposo de tractar dues coses fonamentals lrsquoegravetica

aplicada i un marc drsquoegravetica aplicada a la intervencioacute social Lrsquoegravetica aplicada eacutes

un terme que srsquoutilitza molt i no se sap gaire beacute el que vol dir En principi lrsquoegravetica

eacutes filosofia moral Hi ha un tipus de reflexioacute filosogravefica sobre un fenomen que eacutes

tan antic com la humanitat que eacutes el fenomen de la moralitat En totes les culshytures hi ha hagut consciegravencia que hi havia unes maneres de viure meacutes humanes

que drsquoaltres i aquestes maneres de viure se les ha anomenat morals tradicioshynalment La filosofia se sorpregraven sobre el fet que hi hagi una cosa dita moral i es

pregunta quegrave eacutes la moral Des de fa temps defenso que la filosofia moral o egravetica

teacute tres tasques fonamentalment

14 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 15

Tasques de la filosofia moral o egravetica

La primera la de dilucidar quegrave eacutes moral

quegrave vol dir moral Quan alguacute parla des del camp

de la neurosi i diu laquoHem descobert les bases ceshy

rebrals de la conducta moralraquo la pregunta eacutes

laquoQuegrave enteacuten vostegrave per conducta moralraquo Perquegrave

si no sabem quegrave eacutes la conducta moral no

podem descobrirshyne les bases ni sabershyne absoshy

lutament res Primera tasca que no eacutes fagravecil la

de determinar quegrave eacutes aixograve de conducta moral

Segona tasca la drsquointentar fonamentar

allograve moral Durant molt temps des de la filosofia

la gran tasca eacutes preguntarshyse quin eacutes el fonashy

ment drsquoallograve moral i normalment srsquoha entegraves que

eacutes la resposta a la pregunta laquoPer quegrave he deraquo

Al cap i a la fi sembla que la moral tenia a veure

amb el deure El tema de la fonamentacioacute de la

moral ha estat importantiacutessim durant segles Hi

ha diferents models de fonamentacioacute de la

moral i a meacutes hi ha gent que diu que ni necesshy

sita fonament ni li fa cap falta Diferents posishy

cions de les quals no tractarem en aquesta

conferegravencia per falta de temps

Tercera tasca que eacutes fonamental per a

lrsquoegravetica aplicar Aixiacute les tasques serien aclarir foshy

namentar aplicar Aplicar a la vida quotidiana el

que hem guanyat en el proceacutes de fonamentashy

cioacute Si hem intentat donar uns fonaments drsquoallograve

moral hem de saber com srsquoaplica aixograve en la

vida quotidiana i com srsquoenteacuten en la vida quotishy

diana Normalment aixograve ho ha fet lrsquoegravetica des

dels segles meacutes antics sense una precisioacute tan

clara

El fenomen de les egravetiques aplicades

A poc a poc hem anat aplicant aquestes

tres tasques de lrsquoegravetica perograve al llarg dels anys seshy

tanta del segle XX neix un fenomen nou que eacutes el

de les anomenades egravetiques aplicades Les egravetiques

aplicades tenen una especificitat davant la de la

tasca tradicional de lrsquoegravetica de tambeacute aplicar Qualshy

sevol que repassi qualsevol tractat drsquoegravetica des de

Platoacute fins als nostres dies veuragrave que sempre hi ha

una part drsquoaplicacioacute evidentment Srsquoestableixen

uns principis i despreacutes es plantegen una segraverie de

problemes Al llibre La metafiacutesica dels costums de

Kant hi ha una part sobre quegrave soacuten les virtuts i quegrave

soacuten els vicis i despreacutes hi figura la casuiacutestica eacutes a

dir lrsquoaplicacioacute del que srsquoha descobert als casos

concrets

Kant que havia parlat sempre del deure pel

deure es planteja per exemple laquoI suposem que

hi ha un rei que teacute tota la informacioacute de com estagrave

tota la miliacutecia del seu poble i el capturen Sap que

el poden torturar i pot revelar tota la situacioacute del

seu poble a lrsquoenemic Teacute un veriacute a la butxaca i

quegrave fa es pren el veriacute o noraquo

Aquests soacuten els famosos dilemes morals

que encanten els nordshyamericans Els nordshyameshy

ricans quan parlen drsquoegravetica sempre plantegen un

dilema Davant del dilema laquoQui estima vostegrave meacutes

el seu pare o la seva mareraquo cal prendre sempre

una decisioacute egravetica Llavors el nen es queda aterrit i

eacutes clar lrsquoaterridor no eacutes el dilema sinoacute lrsquoestupidesa

del qui li planteja el dilema perquegrave no hi ha motiu

per preguntar a un nen si estima meacutes el pare o la

mare Llavors un calla i no fa ximpleries La nostra

vida afortunadament meacutes que dilemagravetica eacutes proshy

blemagravetica

Un exemple que utilitzava amb els meus

alumnes eacutes el seguumlent laquoSoacutec en un museu

drsquoAmsterdam i srsquoestagrave cremant nomeacutes puc salvar

una cosa Hi ha un gat que eacutes viu i tambeacute hi ha

un quadre de Rembrandt Quegrave eacutes el que he de

salvar El gat o el quadreraquo Llavors un comenccedila

| 15

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 16

a aplicar principis morals el principi de la bellesa

davant el principi del no seacute quegrave Tothom srsquoenshy

tusiasma i eacutes fantagravestic Jo ho plantejava als meus

alumnes i en els uacuteltims temps ells em deien laquoEl

gat el gatraquo i jo els preguntava laquoDe veritat creieu

que cal salvar el gatraquo Fins que de sobte un em

va donar una solucioacute molt bona em va dir laquoTu

saps el que deu pesar un quadre de Remshy

brandtraquo

Davant dels dilemes hi ha diferents valorashy

cions perograve la vida normalment no eacutes dilemagravetica

sinoacute problemagravetica Normalment quan ens trobem

davant drsquouna situacioacute difiacutecil lrsquohumagrave eacutes tractar de

trobar aquell tipus de solucions que salven la digshy

nitat de la persona i salven la situacioacute Qualsevol

que srsquoasseu tenallat per dilemes eacutes alguacute a qui falta

capacitat creativa i jo crec que en els serveis soshy

cials mdashprecisamentmdash fa falta molta capacitat

creativa per no haver de condemnar uns o altres

sinoacute tractar de trobar noves solucions noves proshy

postes I eacutes que la intelmiddotligegravencia humana eacutes

intelmiddotligegravencia creadora

Tres egravetiques aplicades pioneres

El tema de les egravetiques aplicades al terreny

en el qual jo ho plantejareacute neix els anys setanta del

segle XX Aixograve eacutes fantagravestic perquegrave quan un parla

drsquoegravetica aplicada no ha de remuntarshyse a Tales de

Milet perquegrave si ho fa en filosofia la gent sersquons

avorreix En aquest cas doncs eacutes als anys seshy

tanta quan neixen aquestes egravetiques aplicades

amb un nou estatut diferent de totes les egravepoques

anteriors Les primeres que apareixen soacuten tres lrsquoegraveshy

tica del desenvolupament dels pobles la bioegravetica

i lrsquoegravetica econogravemica i empresarial

Lrsquoegravetica del desenvolupament dels pobles eacutes

molt similar a lrsquoegravetica dels treballs socials perquegrave

compta amb pobles marginats Planteja el seguumlshy

ent Tants segles intentant aplicar models econograveshy

mics als paiumlsos en desenvolupament i no hi ha

manera que hi hagi desenvolupament Eacutes que

estem aplicant malament el concepte de desenshy

volupament Quegrave estem entenent per desenvolushy

pament si estem fent meacutes mal que beacute

Durant els anys setanta del segle XX neixen

aquestes tres egravetiques que soacuten tres egravetiques aplishy

cades Despreacutes han vingut lrsquoegravetica dels mitjans de

comunicacioacute lrsquoegravetica de la poliacutetica lrsquoegravetica del conshy

sum i lrsquoegravetica dels assumptes socials Crec que eacutes

important per a cada cos professional aclarir en

quegrave consisteix la seva egravetica professional laquoQuegrave eacutes

la bioegraveticaraquo que afecta uns sectors de la poblashy

cioacute laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica econogravemica i empresarialraquo que

nrsquoafecta drsquoaltres laquoquegrave eacutes lrsquoegravetica dels educadorsraquo

que tambeacute afecta un altre colmiddotlectiu i laquoquegrave eacutes lrsquoegraveshy

tica dels serveis socialsraquo que afecta una poblashy

cioacute molt concreta en la qual hi ha gent de

diferents grups

La primera base de qualsevol treball hauria

de ser la de dir laquoQuina eacutes la nostra egraveticaraquo pershy

quegrave lrsquoegravetica eacutes una paraula que teacute a veure amb el

terme grec ethos que vol dir lsquocaragravecterrsquo Deien els

clagravessics i tenien raoacute que els eacutessers humans naishy

xem amb un temperament que no hem triat amb

unes caracteriacutestiques que no hem triat perograve quan

al llarg de la nostra vida anem prenent decisions

ens anem forjant un caragravecter Qui pren decisions

injustes acaba generant una propensioacute a decidir

amb injustiacutecia qui pren decisions imprudents

acaba generant una propensioacute a prendre decishy

sions imprudents qui pren decisions magnagravenimes

i generoses acaba amb la predisposicioacute a la magshy

nanimitat Necessagraveriament anem passant drsquoaixograve

que teniacuteem en el nostre naixement a generarshynos

un caragravecter un conjunt de predisposicions

16 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 17

La forja del caragravecter

Deien els clagravessics i tenien raoacute que la tasca

principal drsquouna persona eacutes la forja del seu caragravecshy

ter Ens en podem forjar un de bo o un de dolent

perograve no tenim meacutes remei que forjarshynosshyen algun

amb la qual cosa el meacutes intelmiddotligent eacutes forjarshyse

el bo com eacutes natural Quegrave vol dir el bo Doncs

aquell que ens condueix meacutes a la felicitat i a la jusshy

tiacutecia Si hi ha dos costats fonamentals del fenoshy

men moral aquests soacuten la felicitat i la justiacutecia Tots

volem ser feliccedilos tots volem tenir una vida en pleshy

nitud perograve eacutes de justiacutecia que tots tinguin les posshy

sibilitats de fershyho La justiacutecia eacutes molt exigent

mentre que la felicitat eacutes el terreny del consell i de

la invitacioacute Predisposarshyse per prendre bones deshy

cisions en la liacutenia de la justiacutecia i la felicitat eacutes forshy

jarshyse un bon caragravecter La tasca principal drsquouna

persona eacutes forjarshyse aquest bon caragravecter i lrsquoedushy

cacioacute eacutes fonamental per a aixograve

Perograve els anys setanta del segle XX ens

adonem que el caragravecter no eacutes nomeacutes cosa de les

persones sinoacute tambeacute de les organitzacions

tambeacute de les institucions tambeacute de les professhy

sions Hi ha professions que tenen un caragravecter

pegravessim i hi ha universitats que tenen un caragravecter

horroroacutes Perquegrave no solament les persones es forshy

gen un caragravecter sinoacute tambeacute les organitzacions i

les institucions Les organitzacions tenen un cashy

ragravecter i quan un srsquoacosta a una empresa o una

altra nota si la gent genera o no confianccedila si

soacuten gent amable si donen un bon producte I

aixograve ens passa amb qualsevol altra cosa Si un

srsquoacosta a un treballador social pot veure si ajushy

daragrave a resoldre el problema i prendragrave la perspecshy

tiva del participant i no solament la de

lrsquoobservador o eacutes un simple burogravecrata que estagrave

aquiacute colmiddotlocat i fa el seu treball perquegrave el paguen

per aixograve Percebem aquestes actituds percebem

el bon caragravecter i el mal caragravecter I el bon caragravecter

ogravebviament ens genera confianccedila mentre que el

mal caragravecter ens genera repulsioacute com eacutes natural

Lrsquoegravetica teacute a veure amb la forja del caragravecter de

les persones dels pobles de les organitzacions i

de les professions I amb aquesta idea neixen les

egravetiques aplicades amb la idea que hi ha diferents

activitats socials mdashlrsquoactivitat sanitagraveria el treball soshy

cial lrsquoeducacioacutemdash que han de tenir un bon caragravecshy

ter i tenir la moral alta perquegrave si no la societat estagrave

veritablement desfonada

Una societat en la qual la poliacutetica eacutes deploshy

rable les actituds soacuten deplorables al final acaba

enfonsada i desmoralitzada Com deia Joseacute Orshy

tega y Gasset lrsquoimportant no eacutes ser morals o imshy

morals mdasho no eacutes tan important com tenir la moral

alta o estar desmoralitzatsmdash I una societat acaba

estant desmoralitzada quan no hi ha confianccedila en

els bancs quan no hi ha confianccedila en els poliacutetics

quan no hi ha confianccedila en les empreses quan no

hi ha confianccedila en els treballadors socials

La confianccedila peccedila bagravesica

per a la moral drsquouna societat

Quan no hi ha confianccedila una societat teacute la

moral baixa I llavors totes les solucions que se li

ocorren soacuten dolentes perquegrave veacutenen els immishy

grants i molesten i el discapacitat eacutes un senyor a

qui tant de bo se li doneacutes el passaport perquegrave

mira que eacutes pesat I quan una societat teacute la moral

baixa no teacute ganes drsquoemprendre els reptes vitals

no teacute ganes drsquoassumir la vulnerabilitat que ens cashy

racteritza Una societat teacute la moral meacutes alta com

meacutes acull els meacutes febles i fa anar endavant els vulshy

nerables Com deien els vells anarquistes el sushy

port mutu eacutes el que ha fet que lrsquoespegravecie humana

estigui per sobre de les altres espegravecies meacutes que

| 17

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 18

la lluita conflictiva per la vida El que porta a milloshy Quegrave eacutes una egravetica aplicada

rar eacutes el suport mutu i lrsquoespegravecie humana mdashamb Entrem ara en una segona part Quegrave eacutes una

totes les seves maldatsmdash ha aconseguit que els egravetica aplicada Lrsquoegravetica aplicada es distingeix de la

discapacitats i els febles puguin sobreviure i pushy moral de la vida quotidiana i de les egravetiques tradicioshy

guin viure beacute nals La moral no lrsquohan inventada els filogravesofs eacutes tan

Les egravetiques aplicades neixen amb aquest antiga com la humanitat sempre hi ha hagut consshy

afany drsquoelevar la moral de les seves societats Soacuten ciegravencia que hi ha unes maneres de viure meacutes hushy

egravetiques veritablement republicanes en el sentit manes que drsquoaltres I en aquest sentit hem de

que no veacutenen de les altes esferes sinoacute que neixen distingir entre la moral de la vida quotidiana que

des de la base Els ciutadans exigeixen a cada porta cognoms de la vida quotidiana Hi ha morals

una de les activitats professionals que actuiumln moshy budistes cristianes atees laiques socialistes libeshy

ralment eacutes a dir que actuiumln tenint en compte les rals Hi ha morals de la vida quotidiana que no inshy

seves progravepies metes venten els filogravesofs sinoacute sobre les quals reflexionen

Els filogravesofs som dels uacuteltims que ens hem perograve que soacuten allagrave En aquest sentit Kant deia en

apuntat a les egravetiques aplicades ja que el filogravesof Criacutetica de la raoacute pura laquoAlguns mrsquohan criticat perquegrave

normalment eacutes a la seva torre drsquoivori interessat a lrsquohora de donar la foacutermula de lrsquoimperatiu diuen

molt en lrsquoenegravesima traduccioacute de la paraula no seacute lsquono ha donat cap nou deure nomeacutes ha donat una

quegrave de no seacute quegrave meacutes i no lrsquointeressa gaire el que foacutermula per comprovar quan un deure srsquoha de conshy

passa en la vida quotidiana Perograve he de dir mdashper siderar un deure moralrsquo Com si els filogravesofs hagushy

la meva experiegravenciamdash que quan prenem el bashy eacutessim de donar deures i els deures no estiguessin

gatge filosogravefic i lrsquoapliquem a la vida quotidiana eacutes ja en la vida quotidianaraquo

veritablement fecund Les egravetiques aplicades soacuten Ja eacutes en la vida quotidiana on hi ha diferents

exigides pels ciutadans pels filogravesofs mdashper fimdash morals Els filogravesofs tenen la tasca drsquoaclarir fonashy

perograve tambeacute pels professionals de cada professioacute mentar aplicar que eacutes diferent La moral de la vida

Aquesta eacutes la tercera font de suggeriments per a quotidiana eacutes diferent de lrsquoegravetica o la filosofia moral

les egravetiques aplicades Els professionals que soshy perograve lrsquoegravetica aplicada eacutes diferent de les filosofies

vint estan molt descontents amb els seus comshy morals tradicionals recordem que eacutes una novetat

panys professionals que no fan beacute la seva dels anys setanta del segle passat I eacutes una novetat

professioacute Per exemple hi ha gent de la sanitat perquegrave es tracta drsquoegravetica i es construeix amb coshy

que es preocupa perquegrave la infermeria o la medishy gnoms filosogravefics quan un entra en les egravetiques aplishy

cina soacuten fonamentals i no srsquoestan fent com srsquohan cades les tradicions soacuten la kantiana lrsquoaristotegravelica

de fer i eacutes llavors quan els mateixos professionals la dialogravegica la utilitarista perograve la seva manera de

veuen que cal apujar la moral de la seva professhy procedir no eacutes lrsquohabitual no es tracta que elaboshy

sioacute Les egravetiques aplicades neixen llavors perquegrave rem una teoria egravetica i despreacutes mirem com srsquoaplica

les exigeixen els ciutadans les exigeixen els proshy sinoacute que partim drsquoun problema de la vida quotishy

fessionals les exigeixen diferents sectors entre diana i tractem de veure en la reflexioacute egravetica quins

ells els poliacutetics que volen saber amb qui tracten corrents i quines teories ens ajuden a aclarir el punt

i de quegrave estem parlant de partida i a donarshyhi una solucioacute Cada vegada

18 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 19

meacutes llavors es tracta de veure quines propostes

filosogravefiques ens ajuden millor a resoldre un proshy

blema de la vida quotidiana

Egravetiques elaborades en grups i

comitegraves interdisciplinaris

La segona quumlestioacute que eacutes molt important eacutes

que les egravetiques aplicades no srsquoelaboren nomeacutes als

despatxos universitaris sinoacute que srsquoelaboren soshy

bretot en els comitegraves les comissions i els grups

de reflexioacute Perquegrave eacutes impossible fer una egravetica aplishy

cada a la intervencioacute social sense comptar amb

els treballadors socials Com eacutes impossible fer una

egravetica sanitagraveria sense comptar amb el professional

sanitari que eacutes el que hi estagrave implicat en primera

instagravencia Les egravetiques aplicades parteixen de la

base de la reflexioacute de la vida quotidiana i van asshy

cendint cap a un conjunt de principis Soacuten egravetiques

que es fan en grups en comitegraves en reflexions inshy

terdisciplinagraveries en les quals treballen serveis soshy

cials perograve tambeacute jutges treballadors socials

psicogravelegs pedagogs filogravesofs

La interdisciplinarietat eacutes una necessitat soshy

cial Perquegrave el que ens passa al final eacutes que la reshy

alitat teacute problemes i les universitats tenen

departaments eacutes a dir en la realitat es plantegen

problemes que srsquohan de resoldre entre uns

quants perograve a la universitat et diuen laquoNo aixograve eacutes

dels de ciegravenciesraquo laquono aixograve eacutes dels de psicologiaraquo

laquono aixograve eacutes dels de pedagogiaraquo Si us plau

Actualment no hi ha cap problema que no

necessiti un tractament interdisciplinari Tots neshy

cessiten el treball conjunt de tots En aquest senshy

tit les egravetiques aplicades soacuten interdisciplinagraveries

perquegrave sense el treball conjunt no ilmiddotluminem ni un

sol principi moral ni una sola solucioacute moral Eacutes un

treball conjunt perograve per necessitat no per opcioacute

A partir drsquoaquiacute les egravetiques aplicades es van

expressant en llibres Jo en vaig escriure un el

1993 que es titula Eacutetica aplicada y democracia rashy

dical o un altre amb el grup que eacutes Razoacuten puacuteshy

blica y eacuteticas aplicadas el 2003 Soacuten un tipus de

llibres que srsquoescriuen des drsquounes professions deshy

terminades perograve despreacutes cal redactar uns inforshy

mes i aixograve eacutes egravetica aplicada no sols eacutes el manual

o el llibre sinoacute que els informes van entrant per

aplicarshylos en una institucioacute Eacutes llavors quan arriba

el que deia Hegel que la moral srsquoestagrave plasmant

en les institucions La moral srsquoaniragrave plasmant en

les institucions perquegrave elles lrsquoaniran recollint De

vegades en lleis legals perograve de vegades en doshy

cuments egravetics que soacuten els que poden donar una

gran mobilitat a les societats

Les egravetiques aplicades srsquoestan incorporant a

les institucions i ja no hi ha marxa enrere eacutes un feshy

nomen irreversible Cada vegada meacutes les proposshy

tes de lrsquoegravetica en lrsquoempresa de la bioegravetica de

lrsquoegravetica dels serveis socials de lrsquoegravetica del desenvoshy

lupament formen part de les nostres institucions

i els donen substagravencia i vida en comptes de queshy

darshyse uacutenicament a les universitats

Lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada

Quin eacutes lrsquoestatut de lrsquoegravetica aplicada Se sol

parlar en aquestes tasques de dos models de la

casuiacutestica u i la casuiacutestica dos i hi ha un altre model

que eacutes el que jo proposareacute

La casuiacutestica u eacutes la que pren uns principis

egravetics i els aplica als casos concrets Sembla el meacutes

normal perquegrave eacutes el procediment deductiu La cashy

suiacutestica u teacute molts inconvenients en el moment acshy

tual perquegrave sobretot en societats moralment

plurals no hi ha principis amb contingut que siguin

compartits absolutament per tots Els principis que

| 19

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 20

es creia que tots compartiacuteem es poden veure alteshy

rats fins a arribar al punt de la interculturalitat o el

problema de la multiculturalitat

Per aixograve alguns autors proposen lrsquoanomeshy

nada casuiacutestica dos Es comenccedila en els casos

concrets i tothom sap que en les egravetiques aplicashy

des el procediment del cas eacutes fonamental Agafem

un cas i lrsquoanalitzem mirem de veure com el resolshy

driacuteem i quines soacuten les quumlestions morals implicades

en el cas Quan es treballa aixiacute mdashaixograve en bioegravetica

srsquoha treballat moltmdash es va arribant a uns principis

que no soacuten universals perograve siacute que soacuten principis

drsquoabast mitjagrave Arribem a aquests principis gragravecies

a lrsquoaplicacioacute prudencial al discurs prudencial enshy

torn dels casos concrets

Ha funcionat molt beacute per exemple lrsquoInforme

Belmont que pren els seus principis i els aplica a la

bioegravetica i a altres agravembits perograve teacute lrsquoinconvenient que

en les societats pluralistes no srsquoarriba a uns principis

drsquoabast mitjagrave de manera que les egravetiques aplicades

soacuten territoris independents Tanmateix siacute que eacutes

possible arribar a uns principis compartits per tots

encara que no siguin principis amb contingut perograve

siacute principis formals o procedimentals En posareacute dos

exemples que seran la meva referegravencia

El principi kantiagrave del fi en ell mateix

El principi kantiagrave de lrsquoimperatiu del fi en ell

mateix diu laquoTracta la humanitat tant en la teva pershy

sona com en la de qualsevol altra sempre alhora

com un fi i mai nomeacutes com un mitjagraveraquo El principi no

doacutena continguts concrets perograve siacute que expressa

una actitud que pot ser compartida per tots els

membres drsquouna societat pluralista

En qualsevol de les nostres activitats professhy

sionals eacutes necessari tractar els eacutessers humans no

com un mitjagrave uacutenicament encara que tots ens tracshy

tem com a mitjans Perquegrave quan jo compro una amshy

polla de llet a alguacute lrsquoestic tractant com un mitjagrave ogravebshy

viament perograve lrsquohe de tractar alhora com un eacutesser

que eacutes un fi en ell mateix que teacute una dignitat i que

no teacute un simple preu Reconegraveixer la dignitat humana

vol dir tres coses que soacuten fonamentals en el treball

social no fer mal no instrumentalitzar i siacute apoderar

El primer principi de qualsevol professioacute eacutes

la no maleficegravencia Per tant el professional dels sershy

veis socials ha drsquoanar amb cura que en un barri deshy

terminat no diguin laquoHorror que ve el treballador

socialraquo El primer principi eacutes no fer mal perquegrave els

eacutessers humans tenen dignitat i no un simple preu

soacuten fins en ells mateixos i mitjans no simples

El segon principi eacutes no instrumentalitzar

perquegrave estagrave molt beacute tenir una professioacute perograve no

srsquoha de tractar els vulnerables com un instrument

per a la progravepia situacioacute sinoacute que soacuten els que

donen sentit al treball i la seva dignitat eacutes la que

doacutena sentit al treball

I el tercer principi eacutes el de lrsquoapoderament i

sobretot en serveis socials Es tracta drsquoapoderar la

gent perquegrave pugui fer la seva vida De vegades eacutes

tremendament difiacutecil Perograve srsquoha drsquointentar apoderar

no sols resoldre les paperetes assistencialment mdash

quan calgui fershyho tambeacute

La importagravencia drsquoapoderar les persones

Si hi ha una famiacutelia que estagrave passant gana i

ve a demanar menjar no li diguem que no li podem

donar menjar perquegrave primer ha drsquoaprendre a aconshy

seguir el menjar ja que si ho fem mentrestant

sersquons mor de gana tampoc no srsquoha de ser tan foshy

namentalista Cal tenir la prudegravencia per saber com

cal resoldre els temes en cada cas concret Perograve

lrsquoimportant eacutes apoderar les persones perquegrave puguin

tirar endavant la seva vida i no lrsquoassistencialisme

20 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 21

de resoldre el problema concret perograve no resoldrersquol

per al mitjagrave i llarg termini

Continua valent aquest principi kantiagrave per a

les nostres societats i crec que continua valent el

principi de lrsquoegravetica del discurs que diu que les norshy

mes nomeacutes seran justes si tots els afectats poden

donarshyhi el seu consentiment en un diagraveleg dut a

terme en condicions de simetria Lrsquoegravetica del discurs

que eacutes el que van crear Apel i Habermas i que hem

treballat molts altres com jo mateixa eacutes la que diu

que quan es tracta de normes nomeacutes es pot dir

que les normes soacuten justes si tots els afectats poshy

drien donarshyhi el seu consentiment despreacutes drsquoun

diagraveleg dut a terme en les condicions meacutes prograveximes

possible a la simetria Afortunadament eacutes un signe

del nostre temps que els afectats han de tenir veu

Cal donar veu als afectats perquegrave han de poder dir

tambeacute com volen les coses

Aquests dos principis soacuten formals soacuten prinshy

cipis procedimentals no soacuten principis de continshy

gut la quumlestioacute eacutes veure com srsquoapliquen en cada

cas concret perograve ens poden unir a tots eacutes el que

en el nostre grup hem anomenat una hermenegraveushy

tica criacutetica I eacutes molt interessant perquegrave resulta que

la fonamentacioacute i lrsquoaplicacioacute estan unides eacutes anant

als casos concrets a les activitats concretes

quan descobrim els principis que hi ha dins Lrsquoart

de la interpretacioacute eacutes fonamental lrsquoanomenada

hermenegraveutica

El marc de lrsquoegravetica aplicada

a la intervencioacute social

El marc de les egravetiques aplicades eacutes el que he

descrit fins aquiacute perograve el marc de lrsquoegravetica aplicada a

la intervencioacute social teacute els seus propis trets En prishy

mer lloc ha de ser interdisciplinagraveria cosa que em

sembla indiscutible

A mi sempre mrsquoha estat molt uacutetil prendre

lrsquoesquema drsquoun escriptor nordshyamericagrave MacIntyre

al seu llibre Tras la virtud en el qual parla drsquoun conshy

cepte pres drsquoAristogravetil perograve que ell actualitza es

tracta de la pragravectica Ell diu que la pragravectica eacutes una

activitat social cooperativa en la qual treballen difeshy

rents agents socials que tracten drsquoassolir una meta

que eacutes la que li doacutena sentit i legitimitat social I

aquest eacutes el concepte de pragravectica que jo considero

vagravelid per a qualsevol activitat professional I eacutes que

efectivament eacutes imprescindible treballar junts coshy

operativament

A meacutes desgraciadament hem oblidat

massa que els nostres treballs tenen una meta que

eacutes la que doacutena sentit i legitimitat social No solashy

ment els poliacutetics necessiten legitimarshyse nosaltres

tambeacute Si nosaltres no assolim la meta ens haurien

de prendre la feina si la sanitat fa empitjorar la gent

cal eliminar la sanitat Si el dret promou la injustiacutecia

cal eliminar el dret Crec per tant que la primera

tasca de les nostres professions eacutes preguntarshynos

laquoQuina eacutes la nostra metaraquo laquoquegrave eacutes el que ens

doacutena sentit i legitimitat socialraquo Perquegrave si no estagrave

molt beacute que tots sapiguem utilitzar lrsquoordinador i les

millors tecnologies capdavanteres perograve no serviragrave

per a res si no sabem quina eacutes la nostra meta quegrave

eacutes el que volem aconseguir Aixograve mdashho deia ja Arisshy

togravetilmdash eacutes de sentit comuacute perograve com deia Ortega

laquoel sentit comuacute eacutes el menys comuacute dels sentitsraquo

El primer doncs soacuten les metes i despreacutes mdash

com ho entenia MacIntyre seguint Aristogravetilmdash que

cada activitat teacute uns beacutens interns mdashque soacuten

aquesta meta que li doacutena sentitmdash Finalment amb

totes elles srsquoaconsegueixen els beacutens externs El beacute

intern eacutes el que doacutena especificitat a una professioacute i

fa que el treball social no sigui el mateix que la sashy

nitat exercida en els hospitals per metges i infermeshy

res o lrsquoactivitat educativa que es fa en una escola

| 21

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 22

per exemple Ha de tenir una especificitat perquegrave portant eacutes posar el poder al servei dels altres

altrament no estem parlant drsquouna professioacute Ara beacute quan comenccedila la corrupcioacute de les

En moltes activitats professionals el primer activitats professionals Quan els beacutens interns es

que cal fer eacutes decidir quegrave eacutes el que ens especifica canvien pels beacutens externs Eacutes a dir quan a ninguacute

perquegrave una professioacute ofereix un beacute tan precioacutes a no lrsquointeressa el beacute intern i tothom fa el catagraveleg

una societat que sense la societat seria molt pitjor dels diners el prestigi o el poder que doacutena

humanament Per aixograve hem de dilucidar quin eacutes el aquesta activitat professional llavors ens trobem

beacute que podem oferir en la nostra professioacute que alshy el fenomen de la burocratitzacioacute absoluta de totes

tres no poden donar i que hem de treballar conjunshy les activitats professionals i lrsquohomogeneiumltat de les

tament activitats professionals perquegrave totes es mesuren

Els beacutens externs mdashdiu MacIntyremdash srsquoaconshy pels diners que donen pel seu prestigi etcegravetera

segueixen amb qualssevol activitats professionals Qualsevol activitat professional es caracteshy

les fa iguals a totes i soacuten fonamentalment els dishy ritza per uns beacutens interns i necessita uns beacutens exshy

ners el prestigi i el poder Totes les professions terns ogravebviament perograve ha de saber quins soacuten els

donen diners unes meacutes altres menys perograve totes seus beacutens interns perquegrave aixograve lrsquoespecifica I a

donen alguna cosa per sobreviure i aixograve fa falta meacutes per assolir aquests beacutens interns cal desenshy

perquegrave si no srsquoacaba la gent Totes donen un cert volupar unes actituds i encarnar uns valors Cal

prestigi perquegrave si un ho fa beacute genera afecte reshy desenvolupar unes virtuts que soacuten predisposishy

coneixement la gent el reconeix I eacutes que el presshy cions a actuar a favor de la felicitat i de la justiacutecia

tigi eacutes important per als eacutessers humans un no pot Aquestes predisposicions se les anomena virtuts

viure sense autoestima Quan ve alguacute i et diu encara que el terme no estigui gaire drsquoacord amb

laquoQuines classes impartia vostegraveraquo aquell dia ja no els nostres dies El professional eacutes alguacute que tracta

menges perquegrave et poses contentiacutessim gragravecies al de ser excelmiddotlent en el seu camp precisament

que trsquohan dit perquegrave vol posarshylo al servei drsquoalguacute perquegrave vol

assolir la seva meta I si un no eacutes excelmiddotlent en el

seu camp srsquoha de preocupar perquegrave hi ha gent

La necessitat drsquoun cert poder que patiragrave precisament perquegrave no estagrave desenshy

Finalment tots necessitem un cert poder volupant la seva excelmiddotlegravencia I recordem que lrsquoexshy

Els anarquistes deien que el poder corromp i que celmiddotlegravencia no eacutes mesurarshyse uns amb els altres mdasha

el poder absolut corromp absolutament Perograve el veure qui eacutes el meacutes guapomdash sinoacute intentar fershyho

poder eacutes bo quan es posa al servei drsquoalguna tan beacute com puguem perquegrave la nostra meta meshy

cosa quan un utilitza el seu poder per apoderarshy reix tot el desenvolupament i tot el treball I a meacutes

ne drsquoaltres si jo tinc uns coneixements que altres cal encarnar uns valors que soacuten el que condishy

no tenen si jo tinc unes possibilitats que altres ciona la nostra vida per fershyla humana A meacutes

no tenen llavors jo puc ajudar els altres a desenshy tambeacute cal sotmetrersquos a uns principis egravetics geneshy

volupar la seva vida En aquest cas el poder eacutes rals que soacuten mdashcom ja hem avanccedilat abansmdash el

meravelloacutes perquegrave la impotegravencia eacutes terrible No principi kantiagrave del fi en ell mateix i el de lrsquoegravetica del

tenir cap poder no eacutes gens bo per a ninguacute Lrsquoimshy discurs

22 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 23

Principis egravetics en la intervencioacute social

Vegem com seria tot aixograve aplicat al camp de

la intervencioacute social En primer lloc el treball social

eacutes una activitat professional eacutes una pragravectica proshy

fessional cooperativa en la qual hi ha treballadors

socials psicogravelegs pedagogs educadors jutges

en un territori que teacute a veure amb el que el treballashy

dor social Rafael Aliena esmenta en el seu llibre

Descenso a Periferia que em sembla una expressioacute

bastant afortunada Drsquoalguna manera el treball soshy

cial teacute a veure amb laquodescendir a la perifegraveriaraquo teacute a

veure amb descendir a aquest moacuten de lrsquoexclusioacute

que de vegades eacutes una exclusioacute puntual i de veshy

gades desgraciadament eacutes una exclusioacute crogravenica

Si ens fixem per exemple en lrsquoInforme

Foessa es veu que en els nostres paiumlsos hi ha borshy

ses de pobresa que soacuten absolutament recurrents

Eacutes el peix que es mossega la cua soacuten barris senshy

cers molt desprotegits en els quals hi ha una absoshy

luta desmotivacioacute una absoluta invisibilitat ninguacute

no els reconeix ninguacute no sap en realitat on soacuten i

la gent que estagrave condemnada a aquests barris no

teacute ni tan sols lrsquointeregraves de sortir drsquoaquesta situacioacute

perquegrave cada vegada el barri sersquols menja meacutes Eacutes el

gran terreny dels exclosos de la perifegraveria el que no

apareix i eacutes invisible

Els treballadors socials tenen la tasca entre

altres de fer visible lrsquoinvisible que eacutes la gran lluita

pel reconeixement que de vegades poden fer els

que tenen forccedila i que de vegades altres lrsquohan de

fer ells sols Portar a la visibilitat aquest terreny de

perifegraveria dels que soacuten invisibles mdashperquegrave ja els

hem deixat de costat i no ens interessenmdash eacutes una

de les seves tasques meacutes grans Eacutes una activitat

social que es duu a terme al terreny de la perifegraveria

en lrsquoentorn de la infantesa i famiacutelia mdashperograve no de les

ben situades sinoacute al terreny de la desproteccioacute la

vulnerabilitat i la perifegraveria ogravebviamentmdash al terreny

de la joventut desmotivada deixada dels que

srsquohan quedat amb uns sous infra o sense sous al

terreny dels ancians que no tenen dret a una resishy

degravencia ni a atencioacute de les seves famiacutelies al terreny

de les discapacitats que eacutes un moacuten veritablement

ampli i tremendament deixat al de la drogodepenshy

degravencia que efectivament eacutes un dels grans probleshy

mes del nostre temps al de les minories egravetniques

que solen ser les meacutes marginals mdasha Espanya han

estat tradicionalment els gitanos perograve pot havershy

nrsquohi drsquoaltresmdash al dels immigrants sense papers al

drsquoaquells que pateixen la violegravencia domegravestica drsquoun

costat i un altre i al de la pobresa i la marginacioacute

Els beacutens interns que ofereix el treball social

soacuten fonamentalment els de treballar pels drets i les

necessitats de les poblacions meacutes vulnerables i

meacutes desprotegides i en aquest sentit crec que eacutes

un treball que deixa a la societat un beacute incalculable

per aixograve penso que els que treballin en aixograve han de

ser excelmiddotlents per estar al servei dels meacutes vulnerashy

bles perquegrave una societat que no els tingui en

compte eacutes una societat radicalment injusta i radishy

calment inhumana

El beacute intern seria el drsquoatendre les necessitats

i els drets humans insatisfets de tots aquests

colmiddotlectius intentar prevenir mancances drsquoapoderar

els qui tenen aquestes mancances i drsquoacompanyarshy

los en aquests sectors que soacuten fonamentalment

marginals El treballador social i la treballadora social

han de ser gent amb una sensibilitat molt especial

Eacutes clar que poden ser professionals perograve amb voshy

cacioacute Per a mi el fet distintiu eacutes que el professional

sigui un professional amb vocacioacute que no sigui un

burogravecrata un ha drsquoassumir la perspectiva del partishy

cipant i no la de lrsquoobservador

No es poden resoldre problemes humans de

gent especialment vulnerable senzillament amb

prescripcions Aixograve eacutes el que va passar amb lrsquoegravetica

| 23

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 24

del desenvolupament en quegrave deien laquoHem aplicat

el model del desenvolupament del consens de

Washington a uns paiumlsos que hi ha deixats de la

magrave de Deacuteuraquo amb la qual cosa es generava una sishy

tuacioacute pitjor ja que soacuten colmiddotlectius que cal prevenir

apoderar i a meacutes acompanyar perquegrave hi ha borshy

ses enormes de marginalitat i soacuten territoris fonashy

mentalment de perifegraveria

Encarnar els valors

Un altre factor clau eacutes que el treball social

srsquoha de dur a terme amb uns valors cal encarnar

els valors Els valors soacuten les orientacions vitals que

ens resulten atractives per condicionar el moacuten Eacutes

molt meacutes humagrave un moacuten amb llibertat que amb esshy

clavitud amb igualtat que amb desigualtat amb soshy

lidaritat que amb insolidaritat Soacuten aquestes

orientacions que una vegada les encarnem ens fan

meacutes humans Per a qui Per a qualsevol de nosalshy

tres perograve tambeacute per a tots els beneficiats

Tanmateix en el moacuten del treball social un

dels grans problemes eacutes que el treballador social

aporta els seus valors i es troba gent atesa que pot

tenir uns altres valors Aquiacute sorgeix un dels grans

temes que eacutes un problema no un dilema la quumlesshy

tioacute eacutes que necessagraveriament el treball ha de ser conshy

textual ideologravegic el treballador social no teacute meacutes

remei que esbrinar quins soacuten els valors I un tamshy

poc no srsquoha de confondre en aquestes coses pershy

quegrave hi ha valors que no soacuten valors perquegrave hi ha

coses que no mereixen respecte

Per aixograve eacutes una tasca molt difiacutecil perquegrave no

es tracta de dir laquoAixograve eacutes el que hi ha i amb aixograve

anem a tot arreuraquo sinoacute que prudencialment cal mirar

cada cas amb el cor i amb la raoacute laquoQuegrave eacutes en aquest

cas el que eacutes un valor i el que eacutes un disvalorraquo No

es pot ser tan ingenu per dir que cada un teacute els seus

valors i que tots soacuten molt respectables alguns no

soacuten tan respectables Per aixograve el treballador ha drsquoesshy

tar al cas perquegrave de vegades els meacutes vulnerables

poden quedar triturats per respectar qualsevol valor

Per aixograve cal fer com lrsquoarquer drsquoAristogravetil un arquer eacutes

alguacute que vol encertar el blanc i per encertar el blanc

vol assolir la meta

El primer eacutes la voluntat drsquoassolir la meta que

eacutes una cosa que cal forjar cada dia i despreacutes tractar

drsquoaprendre quegrave eacutes un arc de quegrave pot estar compost

com poden ser les fletxes quina longitud pot tenir

Perograve a lrsquohora de dir com srsquoassoleix la meta eacutes en el

cas concret perquegrave pot bufar el vent o no pot ser

meacutes o menys lluny Per aixograve el prudent eacutes el que

coneix lrsquoarc i eacutes el que vol assolir la meta i tractar els

casos concrets drsquoassolir la meta concreta

Deia Aristogravetil i tenia tota la raoacute que sap elashy

borar els verins de la mateixa manera qui els elabora

per matar que qui els elabora per guarir Doncs beacute

un bon tegravecnic eacutes el que sap fer bons verins un bon

professional eacutes el que els utilitza per salvar i un mal

professional eacutes el que els utilitza per matar Podem

obrir molts ordinadors i moltes pagravegines web i podem

tenir molta informacioacute perograve ser uns pegravessims professhy

sionals perquegrave el bon professional vol saber com eacutes

lrsquoarc srsquoentrena cada dia perograve eacutes en el cas concret

on ha de veure mdashper exemplemdash qui eacutes aquesta fashy

miacutelia qui aquest nen per quegrave eacutes drogodependent

per quegrave la famiacutelia teacute aquesta relacioacute i eacutes ell qui ha

de decidir allagrave en la situacioacute sense que hi hagi unes

regles que srsquoapliquen universalment

Caracteriacutestiques de la professioacute

Les caracteriacutestiques seguumlents que assenyashy

lareacute soacuten les excelmiddotlegravencies del caragravecter les virtuts de

la professioacute del treballador i la treballadora social

algunes de les quals em semblen fonamentals

24 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 25

Competegravencia els treballadors socials i el voshy

luntariat tenen una pegravessima fama de gent de bon cor

perograve poca competegravencia Normalment srsquoenteacuten que el

sistema poliacutetic eacutes una cosa i el sistema econogravemic

nrsquoeacutes una altra aquest eacutes el problema Un i altre geshy

neren una segraverie de desgraciats que recullen els treshy

balladors socials i els voluntaris La poliacutetica i

lrsquoeconomia generen desferres i despreacutes arriba el treshy

ballador social mdashgent de bon cor perograve no gaire enshy

tenimentmdash i recull la gent i la cuida perquegrave allograve no

srsquoexcedeixi Doncs no senyor Per colmiddotlaborar i ajudar

els vulnerables cal ser molt competent un ha drsquoashy

prendre molt beacute quines soacuten les uacuteltimes tegravecniques

quines soacuten les uacuteltimes possibilitats quins soacuten els desshy

envolupaments psicologravegics pedagogravegics precisashy

ment perquegrave el que vol eacutes atendre les persones que

tenen dignitat

Sentit de la justiacutecia sense un sentiment drsquoinshy

justiacutecia i de capacitat drsquoindignacioacute eacutes impossible desshy

cobrir les necessitats i les vulnerabilitats Els

sentiments ajuden a descobrir camins i esferes que

estan absolutament ocults Quan alguacute teacute sentit de la

justiacutecia descobreix que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinshy

dignitat que aquiacute hi ha una situacioacute drsquoinjustiacutecia que

aquiacute hi ha una situacioacute de mancances etcegravetera

Quan un no teacute el sentit de la justiacutecia ens sembla que

tot estagrave absolutament beacute sobretot si a nosaltres ens

va beacute Qui no teacute sentit de la justiacutecia jo crec que per

comenccedilar no pot ser persona perograve sobretot no pot

ser treballador social

Sentit de la prudegravencia cal entrenarshyse per no

actuar de manera lesiva per a ninguacute i buscar la creashy

tivitat per trobar camins nous No obstinarshyse que les

solucions ja estan donades que hi ha un o dos cashy

mins i cap meacutes sinoacute que cal ser molt creatiu per troshy

bar camins nous per no quedarshyse en allograve que es deia

tant en el tema del desenvolupament de laquolrsquoeleccioacute

cruelraquo cal triar i cal sacrificarshyne algun pels altres

Professionals amb vocacioacute i respectuosos

Aixiacute mateix cal ser creatiu per pensar altres

camins de solucioacute que no deixin ninguacute pel camiacute Cal

tenir sensibilitat per als contextos i tenir molta vocashy

cioacute i molta sensibilitat Qui teacute vocacioacute Alguacute que teacute

certes habilitats per a un determinat treball i a qui

sobretot li sembla tan important la meta que vol

posar les seves habilitats al servei drsquoaquesta meta

Eacutes fonamental el respecte actiu la capacitat

de respectar punts de vista que no soacuten el propi no

sols la toleragravencia sinoacute ser capaccedil de respectar altres

punts de vista sempre que es pensi que soacuten punts

de vista justos que no soacuten humiliants per a les pershy

sones Cal tenir tambeacute capacitat drsquointerpretacioacute de

la situacioacute sense capacitat drsquointerpretacioacute si un va

amb el codi tancat del que cal fer en aquest cas no

anem beacute Eacutes necessari tenir capacitat de diagraveleg ogravebshy

viament en els casos concrets i un enorme sentit

de la solidaritat

Els treballadors socials han de treballar en

colmiddotlaboracioacute estreta amb les famiacutelies i els afectats

pels contextos concrets de la seva actuacioacute No es

pot treballar al marge sinoacute en colmiddotlaboracioacute amb I

cada vegada meacutes srsquoenteacuten que els afectats han de ser

agents socials Quines soacuten les institucions que han

de treballar en aixograve Les institucions poliacutetiques les orshy

ganitzacions ciacuteviques i empresarials que tambeacute srsquohan

de sumar a la tasca i sens dubte els ciutadans

Una de les caracteriacutestiques del ciutadagrave ha de

ser la solidaritat Un ciutadagrave que no teacute en compte

la vulnerabilitat drsquoaltres no eacutes un bon ciutadagrave Norshy

malment entenem que un ciutadagrave eacutes una persona

que teacute uns drets uns deures El ciutadagrave si no teacute

sentit de la solidaritat no eacutes un bon ciutadagrave perquegrave

el ciutadagrave eacutes aquell que intenta ser el seu propi seshy

nyor o la seva progravepia senyora que intenta ser el

protagonista de la seva vida que escriu el guioacute de

la seva progravepia novelmiddotla

| 25

G

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 26

El ciutadagrave eacutes el que vol fer la seva vida perograve

srsquoadona que la fa amb altres que soacuten els seus conshy

ciutadans que soacuten iguals que ell El que ens uneix

uns i altres eacutes la vulnerabilitat en la qual estem tots

Absolutament tots som vulnerables en lrsquoetapa de

la infantesa o en la de la vellesa en lrsquoetapa de la

malaltia o en la del desconsol La vulnerabilitat ens

constitueix tant com lrsquoautonomia som ciutadans

vulnerables I si no som ciutadans solidaris tambeacute

som eacutessers totalment inhumans Per aixograve una de

les claus del treball social com la de qualsevol ciushy

tadagrave ha de ser la clau de la raoacute compassiva Comshy

passiva no vol dir compadirshyse drsquolaquoaquests pobrets

que soacuten allagrave baixraquo sinoacute que els eacutessers humans

podem treballar i patir conjuntament en la tristesa i

en lrsquoalegria I qui no eacutes capaccedil de compadir la trisshy

tesa ni lrsquoalegria tampoc no eacutes un eacutesser humagrave

26 |

1427Maquetaciacircn 1 060510 1429 Paacutegina 27

PONEgraveNCIES AMB APORTACIONS

G El concepte i la justificacioacute del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa

GEl futur de les societats democragravetiques Una teoria de la justiacutecia intergeneracional per Daniel Innerarity professor de Filosofia de la Universitat de Sarashygossa

GLrsquoegravetica de les organitzacions socials per Agravengel Castintildeeira Fernaacutendez doctor en Filosofia i Ciegravencies Socials director del Departament de Ciegravencies Socials drsquoESADE

| 27

E

2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 28

Aquest text de Macario Alemany va servir per animar el debat del Simposi i va ser replicat posteriorment per Joan M del Pozo i Amadeu Mora

l concepte i la justificacioacute

del paternalisme per Macario Alemany professor de Filosofia del Dret de la Universitat drsquoAlacant i director de la revista Doxa

Aquest article tracta sobre el paternalisme en general i en especial sobre el paternalisme juriacutedic La nocioacute de paternalisme apunta cap a una extrapolacioacute

del model de relacioacute paternofilial a un altre tipus de relacions socials per exemshyple la relacioacute entre lrsquoEstat i els seus ciutadans o entre el metge i el pacient En

particular lrsquoanalogia es construeix no tant sobre lrsquoaspecte de la cura com sobre

lrsquoaspecte del control que comporta lrsquoexercici de la paternitat Eacutes lrsquoaplicacioacute del model del poder paternal (la pagravetria potestat) en altres agravembits socials el que es

quumlestiona

Aquest article va ser publicat per la revista Doxa en el seu nuacutem 28 de 2005 (pagraveg 265shy303)

28 |

E

2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 29

El problema del paternalisme teacute una dimenshy

sioacute pragravectica important Lrsquoexercici de qualsevol resshy

ponsabilitat el compliment de la qual parcialment

o totalment srsquoorienti a promoure o protegir el benshy

estar individual drsquoaltres persones posa de manifest

que aquest benestar pot ser amenaccedilat pels mateishy

xos individus Aquesta eacutes una experiegravencia comuna

entre els legisladors metges treballadors socials

professors advocats etc La lluita contra la malalshy

tia per exemple eacutes frustrada moltes vegades pels

hagravebits de vida no saludables pensem en el consum

de tabac la mala alimentacioacute o el sedentarisme

Mrsquoatreviria a dir que el paternalisme eacutes una possishy

bilitat oberta i amb frequumlegravencia practicada en qualshy

sevol agravembit de responsabilitat puacuteblica que es

relacioni directament amb el benestar individual

Davant aquesta realitat la ideologia dominant

als paiumlsos industrialitzats eacutes clarament antipaternashy

lista El valor atorgat a lrsquoautonomia individual a la deshy

mocragravecia i fins i tot al sistema de lliure mercat sembla

descartar la possibilitat de trobar supogravesits de patershy

nalisme justificat Tanmateix la presegravencia persistent

drsquointervencions que sersquons presenta com a plausibleshy

ment justificades drsquouna banda i com a paternalistes

de lrsquoaltra desafien aquest corrent de pensament El

paternalisme adquireix per aixograve una rellevagravencia teograveshy

rica extraordinagraveria Segons el meu parer les implicashy

cions de la justificacioacute del paternalisme constitueixen

juntament amb una consideracioacute profunda de lrsquoabast

del principi de dany a tercers una eina poderosa

contra les diferents teories de lrsquoEstat miacutenim que emashy

nen drsquoaquesta font de moltes canelles en les quals

srsquoha convertit el liberalisme poliacutetic

1 l concepte de paternalisme

El concepte de paternalisme ha estat objecte

drsquouna discussioacute llarga i complexa que comenccedila al

principi dels anys setanta del segle passat i es proshy

longa durant dues degravecades sense donar resultats

concloents1 Totes les propostes conceptuals enshy

torn del paternalisme tenen com a miacutenim comuacute deshy

nominador la que podriacuteem denominar analogia

paternalista eacutes a dir una semblanccedila de relacions

en la qual el fograverum de lrsquoanalogia estagrave constituiumlt per

la relacioacute ben coneguda paternofilial i el tema el

constitueix la relacioacute sobiragraveshysuacutebdit patroacuteshyobrer

metgeshypacient etc Tanmateix hi ha discrepagravencies

notables sobre com construir lrsquoanalogia quina defishy

nicioacute eacutes la meacutes apropiada i en particular sobre

quina rellevagravencia donar al caragravecter pejoratiu que en

el llenguatge ordinari teacute el terme paternalisme

No explicareacute ara les diferents propostes de

definicioacute de paternalisme que srsquohan fet ja que aixograve

mrsquoocuparia massa espai per als objectius drsquoaquest

article Em limitareacute per tant a exposar algunes

idees sobre el concepte de paternalisme (almenys

sobre un concepte central de paternalisme)

1En lrsquoorigen drsquoaquesta discussioacute hi ha dos articles fundacionals en primer lloc laquoPaternalismraquo de Gerald Dworkin publicat a Wasserstrom RA (ed) Morality and the Law BelmontWadsworth Publishing CO 1971 pagraveg 107shy126 mdashreeditat a The Monist 56 (1972) nuacutem 1 pagraveg 64shy84 a Sartorius Rolf Paternalism Minneapolis University of Minnesota Press 1987 pagraveg 19shy34 i a Feinberg Joel Coleman Jules (ed) Philosophy of Law BelmontWadsworth 2000 pagraveg 271shy280 hi ha una traduccioacute al castellagrave de Jorge M Sentildea i inclosa a la colmiddotleccioacute drsquoassaigs Derecho y Moral Ensayos analiacuteticos editada per Jeroacutenimo Betegoacuten i Juan Ramoacuten de Paacuteramo publicada el 1990 En segon lloc laquoLegal Paternalismraquo de Joel Feinberg publicat a Canadian Journal of Philosophy 1 (1971) nuacutem 1 pagraveg 106shy24 (reeditat a Sartorius Rolf Paternalism Op cit pagraveg 3shy18) En lrsquoagravembit de la filosofia en espanyol es pot destacar els treballs seguumlents Garzoacuten Valdeacutes Ernesto laquoiquestEs eacuteticamente justificable el paternalismo juriacutedicoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 155shy173 Nino Carlos S Eacutetica y derechos hushymanos Barcelona Ariel 1989 pagraveg 413 i seg Atienza Manuel laquoDiscutamos sobre paternalismoraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 203shy214 Dieterlen Paulette laquoPashyternalismo y Estado de Bienestarraquo Doxa 5 (1988) pagraveg 175shy194 Diacuteaz Pintos Guillermo Autonomiacutea y paternalismo Murcia Universidad de Castilla shy La Mancha 1993 i Salcedo Megales Damiaacuten Autonomiacutea y Bienestar (La eacutetica del Trabajo Social) Granada Comares 2001

| 29

2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 30

11 La neutralitat valorativa del concepte de paternalisme

El primer problema al qual srsquoenfronta lrsquoesshy

tudi del concepte i la justificacioacute del paternalisme

eacutes lrsquoemotivitat normalment desfavorable del terme

en el llenguatge ordinari Ara beacute fins i tot per als

qui fan un uacutes pejoratiu del terme paternalisme

aquest no designaria un concepte purament norshy

matiu (com per exemple lsquodolentrsquo o lsquoincorrectersquo)

per la qual cosa eacutes possible separar alguns aspecshy

tes descriptius dels purament avaluatius Per tant

segons el meu parer com a punt de partida no

hauria de fershyse de la valoracioacute del paternalisme

(justificat o injustificat) una laquocaracteriacutestica que deshy

fineixraquo sinoacute tan sols laquouna caracteriacutestica que acomshy

panyaraquo2 Drsquoaquesta manera srsquoevita el risc de

trobar solucions a problemes morals que es basin

en definicions ja que resulta inacceptable que es

doni una resposta negativa al problema de si eacutes

correcte des del punt de vista moral exercir el pashy

ternalisme dient que es tracta precisament de pashy

ternalisme i el paternalisme per definicioacute eacutes

injustificat Entenc en consequumlegravencia que el conshy

cepte de paternalisme eacutes neutral quan lrsquoafirmacioacute

laquoA exerceix paternalisme sobre Braquo no comporta

necessagraveriament el judici moral laquoA estagrave actuant imshy

moralment respecte a Braquo

12 Elements de lrsquoaccioacute paternalista

En lrsquoelucidacioacute del concepte de paternalisme

em sembla que el punt de partida meacutes adequat eacutes

tractar drsquoaclarir el significat de lrsquoexpressioacute A exerceix

paternalisme sobre B Lrsquoaccioacute paternalista de A

sobre B es caracteritzaragrave per mitjagrave de dos eleshy

ments la manera i la finalitat El tercer element els

subjectes A i B ens serviragrave per analitzar alguns

tipus fonamentals de paternalisme

121 La manera

Lrsquoelement de la relacioacute paternalista que

sens dubte meacutes dificultats crea en la seva anagravelisi

conceptual eacutes el de la manera progravepia de lrsquoaccioacute

paternalista El paternalisme es diferenciaria de la

conducta merament benegravevola perquegrave consisteix

segons els autors a coaccionar interferir en la llishy

bertat faltar al respecte degut violar lrsquoautonomia

enganyar ocultar informacioacute violar normes moshy

rals etc Si partiacutessim drsquoun tipus de definicioacute com

el de la definicioacute per gegravenere i diferegravencia especiacutefica

podriacuteem dir que el problema del paternalisme no

es planteja entorn de la seva adscripcioacute al gegravenere

(dels actes benegravevols) sinoacute a determinar quina eacutes

la seva diferegravencia especiacutefica I aquesta diferegravencia

estaria en la manera com srsquoexerceix aquest acte

benegravevol

Segons la meva opinioacute aquestes dificultats

per tancar en una definicioacute lrsquoaccioacute paternalista

tenen el seu origen en el fet que el paternalisme

comporta un exercici de poder de A sobre B i en

consequumlegravencia la caracteritzacioacute del paternalisme

estaria contagiada dels problemes que se susciten

en tractar de definir poder un concepte molt conshy

trovertit Els punts criacutetics de discrepagravencia entre els

autors entorn de la manera progravepia de la intervenshy

cioacute paternalista serien un reflex de punts criacutetics de

discussioacute en la teoria del poder En particular la

dificultat per distingir adequadament entre les noshy

cions de poder i drsquoinfluegravencia hauria fet fracassar

els esforccedilos sobre lrsquoelucidacioacute conceptual del pashy

ternalisme

Assenyalar la causa de la polegravemica intermishy

nable sobre el concepte de paternalisme eacutes una

modesta aportacioacute i no pretenc anar molt meacutes

allagrave Tan sols voldria explicitar algunes implicacions

30 |

2 Sobre aquesta distincioacute vegeu Hospers John An Introduction to Philosophical Analysis Londres Routledge 1990

2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 31

drsquoaquesta proposta mdashque el paternalisme constishy

tueix un exercici de podermdash basantshyme en el proshy

fund i aclaridor estudi sobre els conceptes de

poder i influegravencia de Ruth Zimmerling3

Aquesta autora defineix el poder social com

la laquocapacitat per obtenir els resultats desitjats fent

fer als altres el que un volraquo4 mentre que la influegravenshy

cia social seria la laquocapacitat per afectar les creenshy

ces drsquoaltresraquo5 Hi ha quatre idees en lrsquoaproximacioacute

de Zimmerling que em semblen importants per al

tema del paternalisme lrsquoexercici del poder srsquooshy

rienta a obtenir intencionalment (I) un comportashy

ment de lrsquoaltre (II) eacutes possible exercir el poder per

mitjagrave drsquoexercir influegravencia (III) i lrsquoexercici del poder

comporta responsabilitat per part de qui lrsquoexershy

ceix encara que el poder srsquoexerceix per mitjagrave drsquoeshy

xercir influegravencia (IV) A continuacioacute comentareacute

breument cada una drsquoaquestes idees

(I) Crec que la majoria dels autors estarien

drsquoacord que lrsquoaccioacute paternalista eacutes una accioacute inshy

tencional Si beacute tant el poder com la influegravencia

poden ser exercits intencionalment el poder a dishy

feregravencia de la influegravencia eacutes exercit sempre intenshy

cionalment Els supogravesits drsquoexercici drsquoinfluegravencia no

intencional podrien ser descrits millor drsquoacord

amb Zimmerling dient que alguacute eacutes (o ha estat) inshy

fluent (aquest seria el sentit drsquoinfluegravencia que srsquoutishy

litzaria en assenyalar que laquoels escrits de Marx han

influiumlt en molts autors del segle XXraquo)6

(II) Si la finalitat del paternalisme eacutes evitar

que B dugui a terme accions o omissions que el

danyen a ell mateix io li comporten un increment

del risc de dany llavors lrsquoaccioacute paternalista srsquooshy

rienta a obtenir un comportament de B i constitushy

eix (si teacute egravexit) un exercici de poder La controvegraversia

sobre el caragravecter paternalista drsquoalguns exemples

de paternalisme teacute el seu origen precisament en

el fet que es tractaria de supogravesits drsquoexercici drsquoinshy

fluegravencia que no soacuten exercici de poder per exemshy

ple el supogravesit en el qual un metge menteix a una

anciana al seu llit de mort sobre la tragravegica destishy

nacioacute del seu fill desaparegut amb lrsquouacutenica finalitat

drsquoevitarshyli un sofriment afegit7

(III) Drsquoacord amb la nostra autora el poder

pot ser exercit sobre un altre de les maneres seshy

guumlents 1) per mitjagrave drsquoafectar un estat de coses

existent de tal manera que ateses certes creenshy

ces normatives i empiacuteriques de lrsquoaltre hi ha un

canvi en les seves preferegravencies efectives que lrsquoinshy

dueixen a actuar de la manera desitjada 2) afecshy

tant les creences empiacuteriques drsquoalguacute de tal manera

que ateses les seves creences normatives i les

seves preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute

desitjada per lrsquoaltre eacutes la meacutes adequada per satisshy

fer les seves progravepies preferegravencies i 3) afectant les

creences normatives drsquoalguacute de tal manera que

ateses les seves creences empiacuteriques i les seves

preferegravencies arribaragrave a creure que lrsquoaccioacute desitshy

3 Vegeu Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Kluwer 2005 4 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 141 5 Ibiacutedem 6 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 145 7 Es tracta drsquoun exemple que mostra drsquoacord amb Bernard Gert i Charles M Culver que hi ha casos de paternalisme en els quals no es tracta drsquoinfluir en el comportament de la gent sinoacute en els seus sentiments Aquest exemple entre drsquoaltres ha portat Gert i Culver a sostenir que lrsquouacutenic element comuacute a totes les intervencions benegravevoles que solen denominarshyse laquopaternalistesraquo eacutes que es constata en lrsquoaccioacute la violacioacute de normes morals Vegeu Gert Bernard Culver Charles M laquoPaternalistic Behaviorraquo Philosophy amp Public Affairs Vol 1 (1976) 6 pagraveg 45shy57 i Culver Charles M Gert Bernard Philosophy in Medicine (Conceptual and Ethical Issues in Medicine and Psychiatry) Nova York Oxford University Press 1982

| 31

2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 32

jada eacutes la que pot mdasho ha demdash dur a terme8 (2) i nalisme consistiria a evitar danys de tipus fiacutesic psiacuteshy

(3) soacuten exercicis de poder per mitjagrave drsquoexercir influshy quic o econogravemic i no danys drsquoun altre tipus en parshy

egravencia allograve que tenen en comuacute amb (1) eacutes que srsquooshy ticular danys morals Una doble restriccioacute que estagrave

rienten a obtenir un comportament justificada en part perquegrave reflecteix lrsquouacutes que srsquoha fet

(IV) La definicioacute del paternalisme com un exshy del terme paternalisme en la discussioacute acadegravemica i

ercici de poder crec que ilmiddotlumina el problema foshy en part pel propogravesit de separar els problemes de

namental drsquoaquest concepte eacutes a dir la quumlestioacute justificacioacute del paternalisme dels problemes de jusshy

de per quegrave el paternalisme constitueix un proshy tificacioacute de lrsquoanomenat perfeccionisme

blema moral si eacutes una conducta essencialment El terme beneficiar o lrsquoexpressioacute poder beshy

benegravevola La resposta seria que sempre que A exshy negravevol srsquousen en un sentit genegraveric que engloba les

erceix el poder sobre B srsquoobre la possibilitat de accions que tracten drsquoevitar danys perograve srsquousa

responsabilitzar A pel que B ha fet Eacutes aquesta tambeacute en un sentit especiacutefic de beneficiar que srsquooshy

possibilitat oberta i no tant els mitjans concrets de posa a la idea drsquoevitar danys9 Aquest sentit espeshy

quegrave es val A (respecte als quals es poden plantejar ciacutefic de beneficiar seria lrsquoutilitzat quan per

problemes especiacutefics de justificacioacute per exemple exemple es considera que una operacioacute de cirurshy

quan srsquoexerceix el poder per mitjagrave de la coaccioacute) gia estegravetica orientada a embellir eacutes un benefici

el miacutenim comuacute denominador dels exemples molt mentre que una operacioacute quiruacutergica per extreure

variats que solen presentarshyse de paternalisme un tumor maligne eacutes evitar un dany Una manera

de donar sentit a aquesta distincioacute eacutes per mitjagrave de

122 La finalitat la delimitacioacute drsquouns interessos del benestar o neshy

Drsquoacord amb el que hem dit abans un acte cessitats bagravesiques dels eacutessers humans Lrsquoafectashy

paternalista seria un exercici de poder de A orientat cioacute negativa a un interegraves del benestar o la

a obtenir un cert comportament de B Ara beacute no insatisfaccioacute drsquouna necessitat bagravesica comporta sishy

tot exercici de poder eacutes paternalista i per tant neshy tuar lrsquoindividu per sota drsquoun llindar miacutenim de benshy

cessitem precisar meacutes el concepte El que distingishy estar a partir del qual tots els seus altres

ria el paternalisme drsquoaltres exercicis de poder eacutes interessos declinen irremeiablement I per aixograve evishy

que la seva finalitat eacutes evitar danys a B o meacutes esshy tar danys a un individu eacutes tant portar el grau de

peciacuteficament aconseguir que B es comporti de satisfaccioacute dels seus interessos per sobre de lrsquoesshy

manera que srsquoevitin danys i a meacutes danys de tipus mentat llindar miacutenim com evitar que caiguin per

fiacutesic psiacutequic io econogravemic per exemple obligar B sota drsquoaquest llindar Sobre aquesta concepcioacute

a deixar de fumar per disminuir el risc de cagravencer objectivista dels interessos implicada en les noshy

Aquesta precisioacute conceptual comporta una cions drsquointeregraves del benestar o de necessitat bagravesica

doble restriccioacute primera el paternalisme consistiria es construeix la majoria de les poliacutetiques puacutebliques

a evitar danys i no a beneficiar i segona el patershy de benestar que amb frequumlegravencia han estat quashy

8 Zimmerling Ruth Influence and Power (Variations on a Messy Theme) Op cit pagraveg 143 9 Sobre aquest tema vegeu Feinberg Joel Harm to Others (The Moral Limits of the Criminal Law) Oxford Oxford University Press 1984 pagraveg 31 i seg i pagraveg 139 i seg i Von Wright G Henrik Norma y Accioacuten (Una investigacioacuten loacutegica) Madrid Tecnos 1979 pagraveg 47 i seg

32 |

2857Maquetaciacircn 1 060510 1430 Paacutegina 33

lificades de paternalistes sanitat puacuteblica educashy

cioacute obligatograveria seguretat social en general etc

Meacutes enllagrave dels interessos de benestar els inshy

dividus tenen interessos ulteriors que depenen de

les seves progravepies creences i desigs respecte als

quals eacutes plausible concebre accions paternalistes

I per aixograve alguns autors com Carlos S Nino han

assenyalat que el paternalisme srsquoorientaria no sols

a la satisfaccioacute de les necessitats bagravesiques sinoacute

tambeacute a fer possibles els propis plans de vida que

els individus han triat lliurement10 Aixiacute per exemshy

ple lrsquoaccioacute orientada al fet que un estudiant de

doctorat no abandoni el seu projecte de tesi docshy

toral en un moment de feblesa podria ser ateses

altres circumstagravencies candidata a la qualificacioacute de

paternalista

Si la finalitat progravepia del paternalisme consisshy

tiacutes a evitar danys en els sentits que srsquoacaben

drsquoalmiddotludir per contraposicioacute a una altra figura difeshy

rent li correspondria la finalitat de beneficiar Els esshy

mentats beneficis consistirien en la promocioacute

drsquoaquests interessos del benestar meacutes enllagrave del

seu llindar miacutenim i en general en la promocioacute drsquoinshy

teressos ulteriors que els individus no reconeixen

com a tals Quan aquesta finalitat es persegueix

exercint el poder sobre els subjectes que es tracta

de beneficiar estariacuteem davant del que sol denomishy

narshyse perfeccionisme El perfeccionisme mostra

una doble dimensioacute maximitzadora (de beneficis)

i moralista que el distingeix del paternalisme mishy

nimitzador (de danys) i orientat al benestar Per

ilmiddotlustrar aquest punt es poden proposar alguns exshy

emples drsquoexercicis de poder paternalista i perfecshy

cionista fer obligatograveria lrsquoeducacioacute general bagravesica

10 Nino Carlos S Eacutetica y derechos humanos Op cit pagraveg 142

seria paternalista mentre que imposar una educashy

cioacute acurada per exemple en belles arts seria pershy

feccionista imposar una rehabilitacioacute per curar una

lesioacute fiacutesica seria paternalista mentre que fer oblishy

gatograveria la pragravectica de lrsquoesport podria ser considerat

perfeccionista prohibir el consum de drogues per

evitar danys a la salut del consumidor seria patershy

nalista mentre que fershyho perquegrave la vida amb droshy

gues es considera amb independegravencia dels danys

a la salut que impliqui inferior a la vida sense droshy

gues seria perfeccionista

Si srsquoaccepta la tesi del caragravecter moralitzant

i maximitzador del perfeccionisme aquest es disshy

tingiria drsquouna altra figura que seria lrsquoexercici del

poder orientat a evitar danys morals als individus

Algunes propostes de prohibir el consum de porshy

nografia han pretegraves perseguir la finalitat drsquoevitar als

consumidors potencials danys morals eacutes a dir el

dany drsquoun caragravecter moral degradat11 Aquesta fishy

gura no estaria al centre dels problemes que se

solen discutir sota lrsquoepiacutegraf de paternalisme enshy

cara que podria ser considerada un tipus de pashy

ternalisme moralista o de moralisme paternalista

La meva proposta eacutes en tot cas restringir lrsquouacutes del

terme paternalisme a lrsquoevitacioacute de danys fiacutesics psiacuteshy

quics io econogravemics en part per seguir els criteris

de lrsquouacutes ordinari del terme i en part perquegrave com ha

assenyalat Joel Feinberg no eacutes cert que la degrashy

dacioacute moral constitueixi necessagraveriament un dany

per a lrsquoindividu (ho seragrave si lrsquoindividu teacute un interegraves

particular en lrsquoexcelmiddotlegravencia moral o si en les circumshy

stagravencies socials aquesta degradacioacute pot produir

en lrsquoindividu danys drsquoun altre tipus i aquest no teacute

lrsquoastuacutecia compensatograveria per evitarshyho)12

11 Sobre aquest tema vegeu Malem Sentildea Jorge F laquoPornografiacutea y feminismo radicalraquo Doxa 12 (1992) pagraveg 177shy211 12 Vegeu Feinberg Joel Harm to Others Op cit pagraveg 65 i seg

| 33