Any I-III Epoca - N.° 20 Redacció i Administració: Carme, 3, pral.-Barcelona 21 de novembre de 1931

Justícia Social P r eu :15 Cts.

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

L'Afer Brunei-El jésuitisme de "La Publicitat"ßs costum, entre els metges, da-

vant d'un cas patològic monstruós idesesperat, d'exclamar : «Quin bellcas!» Era aquesta també l'exclamacióque férem nosaltres diumenge passatdavant de l'article de La Publicitat,«Una maniobra de la finança interna-cional contra la pesseta» : Quin bellcas ! El senyor Brunet, dins la ma-nera pròpia de la seva mentalitat je-suítica, ha fet un treball perfecte. Ésimpossible, amb menys ratlles, acu-mular major quantitat de cinisme, por-tar la insídia a refinaments més sub-tils i posar-se més lluny de tota decèn-cia. La pobra ànima torturada d'a-quest pobre xicot, també físicamenttorturat, apareix tota nua, traspuantmala bava per tota la corpora escar-dalenca. Mai les habituds ¡solitàriesde la vida de seminari no havien do-nat a casa nostra una degeneració més1

típica que la de l'ex-seminarista se-nyor Brunet. Mai ningú, amb unasola infàmia, no havia fet tant de mala Catalunya. Mai la interior desola-ció de la impotència no havia arribata aberracions majors. Quin bell cas !

La maniobra de la finança interna-cional és realitzada per un jueu fran-cès1 amb unes quantes converses ambpolítics de Barcelona, sense que «quanta les finances públiques—diu l'articu-lista—aconseguís lligar caps». La de-claració és inútil, és clar, perquè elfet és palès, però així es sembra lainsídia que en les «finances privades»deuen existir tèrboles conxorxes.

«En honor de la veritat, deixeu-nosdir abans que tot que el senyor Maciàes va negar a rebre Mr. Bloch», afe-geix el seivyor Brunet. I l'honor d'a-questa veritat és de l'a mateixa menaque l'honor de l'articulista. Si el se-ii3'or Macià no rebé el senyor Blochfou per pura casualitat, puix amb lle-tra de presentació de persones ami-gues de la posició política i de la res-ponsabilitat de l'alcalde de Tolosacom la que reproduïm més1 avall—cappersona educada no podia refusar-sea rebre, encara que fos íbrmulària-ment, el seu portador.

Però és inútil tractar d'examinaraquesta obra mestra del periodismeescatològic. Cada ratlla té la seva ma-lícia, cada paraula porta el seu verí.

I bé ; si Mr. Bloch ha passat quin-ze dies a Barcelona—residint en unlloc tan amagat com l'Hotel Orient—,el descobriment del seu pas per lanostra ciutat és1, almenys, tan extra-ordinari com el propi descobri.mentdel Mediterrani. Amb un tan llargsojorn i amb propòsits de tanta en-vergadura com els que el citat finan-cier duia, és de suposar que el nom-bre de persones que haurà vist seràconsiderable ; encara que sols fossinci,nc per dia, arribarien, a 75. En l'ar-ticle, però, només es donen sis noms,i l'atac es1 concentra contra dos : eldel senyor Giralt i el del senyor Com-panys. Pel que fa al primer, ell sa-brà les raons que el portaren a ferles declaracions conegudes. Es tractadel cap de la minoria radical i pertanyal seu partit judicar la seva conduc-ta. A nosaltres, per tractar-se del capde la minoria del partit que avui re-geix la política catalana, ens interessa

!̂ *#«H€^ s f S?

Jfa^^j^ '¿¿^s .

¿..¿h** ·f·+'4**f· f<?*tt!Jii''**" . ' * . . •* •'"MM. '**«*•**. «£ #í<S*p~3Zf.

., &*~¿ «y^/j.n.jr· • •"" JU* V y f̂ J _ mm ., .

f~* ~ ^^Of iíïEr ̂ ~ ><*~~ : :.

«ú /' ¿p*****-

- ' * ' • • • • -¿LEl̂ *."*"•»«M <£»'4«^"" y^*,**^A **̂. r' *'•*!- *

ur.a.nu-.-.-f *- ./1 T -̂*"-

^^^^.

* , ,'• j"rff<Ht-irti"t %j«f

•**#^'-.&te&ì^*%L . ¥<**¿U™^ +ZT* ? *%W~ . i ï

• JtP^fci-*?* »»Ï"1 '• • v>*, - ,-v* --**••«*«**-"» • *- "jpfflgr*""^ ^ «•**?***£ "»«i*

;;"ÌA. '¿^'¿¿*^ *z*^r?. . . . r f ' > '-í

•»•• • : ( • • • ' t.-ilb.'«'- ' ,•»•• • : ( • • • ' f.jjgjkY-' . , l'ïJTr

;.,' ^ > ;í*-J'j^..'¿t*^: W..̂ r-4^: »•«•v. "* **" ¿V*««^*.-*1^«

_ , i7; *ÌÈt*L* ***•*«' ¿****jr "«t**1»* Ì'-«*v **"• **•*• *• . n^ *¿¿*¿¿r «~£*¿ /***•**, wfcz ^** -̂*

t'" "' "¿&»jh***^f'~**~ c****-**1*"*-„•»V7 ¿£»*> < 3***-' «•*•- S^***

v, sA^wZÍ¿: ^— -fr"

^? •T 1

. e. •*»*»

C"̂ ^>;&***-*'

H. Butterei, batlie de Tolo», pretenta M. Bloch

solament proclamar la nostra pienaconfiança eu l'absoluta honorabilitatde l'amic Companys, Això, és clar,sense deixar de reconèixer la lamenta-ble relliscada de La Humanitat. Sa-bem com s'han de fer, per desgràcia,els diaris a casa nostra, i les explica-cions donades pel senyor Companysens han convençut totalment.

I bé ; nosaltres sabem més coses.Sabem que Mr. Bloch visità diferentsindustrials i homes de negocis, i tam-bé altres1 polítics que els esmentats en

l'article del senyor Brunet. Entreaquests figura el nostre diputat, com-pany Campalans. Mr. Bloch va pas-sar per l'Escola del Treball i li lliuràla lletra de recomanació del companyBillières, alcalde socialista de Tolosa,que traduïm a continuació :

26 octubre 1931.

Estimat amic : M'hauria plagutmolt rebre-us a Tolosa amb la dele-gació de l'Ajuntament. Però sembla

La prudència dels homes públicsLa vinguda i breu estada a Barcelo-

na del conegut aventurer francès mon-sieur Bloch, ha donat lloc a una sèried'incidents lamentables que, per prouconeguts, no cal referir.

Dubte i disgust ha deixat en l'am-bient. No es pot dir que els homesd'Esquerra assenyalats siguin culpa-bles de res inconfessable. Però, creienti tot que honrats eren i honrats són,una atmosfera de malfiança els rodejai pot ofegar-los.

Puix han mancat a un dels deuresfonamentals de l'home públic : «Ladona del Cèsar ha d'ésser honrada isemblar-ho».

Han mancat a la prudència.Xo volem dir, certament, que els

homes' públics han de tancar-se ni

menys simular un aïllament absurddel món exterior.

Els homes públics no s'han de pro-digar. Heus ací la qüestió.

Pot, un home públic, tenir la portaoberta a tothom : obrers, industrials,comerciants, banquers.

El sol fet de rebre un home, no ésmotiu de retret. Però, si conegut l'ho-me, se l'honora acceptant un dinar, jahi cap veure un principi de complici-tat i, si res més no, de certes- origina-litats morals incompatibles amb la vi-da dels homes públics.

Lliçó dura és la que més aviat s'a-prèn, i més quan d'ella en treuen sucenemics sense escrúpols, de conscièn-cia i de propòsits tèrbols.

A no reincidir! J. CoMORERA

que en aquell -moment éreu a Moscou.Feliçment, ja n'heu retornat.

Dono aquesta carta a un delsimeus bons amics, M. Lazare Bloch,qui us pot fer assenyalats serveis enels treballs que aneu a emprendre nosolament a Barcelona, sinó a Espa-nya sencera.

Estic convençut que de la conver-sa que tindreu, amb -ell 'sortirà ui\interès real per a la -vostra ciutat iper a la República Catalana.

Creieu, estimat amic, en els meussentiments amicals. Billières, Batlle.

El nostre company—que no recor-dava en aquell moment que Mr. Blochfos l'ex-marit de Mme. Hanau—ator-gà a Mr. Bloch l'entrevista demana-da. En el curs d'aquesta el financierfrancès H exposà els seus punts devista i el seu desig de prestar al Go-vern el concurs d'un grup bancari in-ternacional per a controlar els movirments de la pesseta. El company Catn-palans es limità a oferir-li presentar-lo als ministres1 d'Hisenda i d'Econo-mia. Bon punt el company Campa-lans arribà a Madrid, el dia n delactual, s'entrevistà amb els senyorsBarbey i Ciúto, del .Ministeri d'Eco-nomia, els exposà l'entrevista tingu-da i els comunicà la visita a Madridque Mr. Bloch li havia anunciat, entermes que traduïen clarament quinaera l'opinió que el dit financier limereixia.

I bé ; aquesta notificació tenia llocdimecres de l'altra setmana. L'articledel sei^or Brunet no apareix fins eldiumenge següent. La conversa delnostre company amb els senyors Bar-bey i Cuito, ¿ li és hàbilment financia-da? Si s'hagués declarat que les ma-niobres de Mr. Bloch havien* estatcomunicades al Ministeri precisamentper un amic i aliat del senyor Com-panys, tot l'efecte polític que es trac-tava de produir s'hauria anorreat. Se-gurament, jutjant per la pròpia laconsciència dels altres, creu el senyorBrunet que el nostre company hauriacallat per a no veure el seu nom dig-ní ssi m barrejat en un pretès affaire.Però els socialistes tenim un altretret moral. Cal ara salvar l'Estatutde Catalunya, sigui com sigui. L'in-sensat atac de La Publicitat ha dei-xat, de moment, el grup parlamenta-ri català en la posició més difícil enquè s'ha trobat fins ara. Fins1 avuipodia lluitar contra enemics de carni ossos. Avui ha de lluitar contra elsfantasmes corrosius de la insídia i lacalúmnia. L'Estatut de Catalunya pe-rilla : vegeu el que diuen els diarisde Madrid. Cal que sàpiga tothomfins a quins límits pot arribar el jé-suitisme partidista. (Cal !que sàpigatothom, també, que el senyor Brunetés el director de Mirador, periòdic del

•senyor Amadeu Hurtado.Quin bell cas per a assolir un efec-

te polític ! Hi ha a Barcelona homesd'una tal vilesa, que són capaços, ambles armes més innobles, de posar enperill el reconeixement de les lliber-tats catalanes. Amb l'afer Brunet, elpartit d'Acció Catalana Republicanaté contret davant del poble una res-ponsabilitat molt feixuga.

Pag. 2 Justicia Social

LA SETMA.NA POLÍTICAL'atur forçós, arma derrotista

Són molts els burgesos, frares, ex-aristòcrates,que en to computigli, hipòcrita, lamenten : amb laRepública ha vingut la misèria!...' No ho diuenentre ells. Ho diuen quan poden sentir-los certesànimes fluixes, malauradament massa nombroses,ací i a Espanya.

Evidentment, sofrim una crisi intensa. L'hivernserà feixuc per .a centenars de mils de llars. Laparalització industrial i., consegüentment, la comer-cial, «'accentuarà. L'atur forçós, ja paorós, s'in-tensificarà.

Però, cal malparlar de la República?La crisi és un fenomen mundial. Arreu 'del món

ma immensos estralls materials, morals i intel·lec-tuals. Catalunya i Espanya no podien ésser unamiraculosa excepció. Tanmateix, Catalunya i Es-panva no en pateixen més que cap altre país, sinómenys.

Heus ací unes xifres, relatives als parats forçosostotals en els principals països occidentals :

Estats Units : 10.000.000.Alemanya : 5.000.000.Anglaterra : 2.500.000.Itàlia : 1.500.000.França : 750.000.El cas de França és d'una eloqüència corprene-

dora. No hi ha estadístiques oficials. Però, d'acordamb les estadístiques mensuals del Ministeri delTreball, el percentatge de parats forçosos ha estatfixat en un io per 100 del total d'assalariats, queés de 7.500.000. Ultra això, es compten 2.000.000de parats parcials : 19*5 per 100 d'aquests treballenmenys de 48 hores i més de 40 hores setmanals, itots els altres treballen menys de 40 hores setma-nals. Això, a França, Estat que per constituiruna colossal unitat harmònica amb el seu impericolonial, encara no utillat industrialment, ha po-gut restar un xic al marge de la crisi mundial.

A Nord-America, l'Olimp d'Or, que diria Gi-ralt per boca de M. Bloch, han fet fallida més de2.500 Bancs. A Anglaterra, la incommovible lliuraesterlina ha caigut. A Alemanya sols l'esforç heroicdel poder públic i. l'esperança d'una moratòriaaguanten el reichsmark. Itàlia, feu hermètic delsbandits feixistes, va per la carena de l'abisme.

Catalunya i Espanya no han arribat a tastartota la fel de la crisi mundial del capitalisme. Noobstant, hem baixat massa. Més del que calia.

Som un país d'economia petita. Vivim al margede l'economia mundial. Exportem poc, consumimpoc, i, quasi la totalitat de les manufactures s'es-goten a la península. Lògicament, de la crisi ensdevia tocar, solament, les espurnes : encarimentde certes matèries primes per la desvalorització dela pesseta, una paralització parcial industrial pro-porcionada a la reducció de les esquifides xifres del'exportació.

Hem, doncs, agreujat la crisi nosaltres mateixos.Per culpa de la República?No.Per culpa dels monàrquics intrigantsPer culpa dels treballadors.Els monàrquics intrigants provoquen i augmen-

ten el pànic de certs industrials, especulen amb labaixa de la pesseta. I en aquesta indigna tasca sónacompanyats de certs capitalistes1 cavernícoles queno comprenen ni volen comprendre l'esperit delsnous temps. Això ofega el crèdit, desarticula elconsum, depaupera el comerç, anarquitza tot el sis-tema industrial.

Els treballadors, encegats1 pels irresponsablesfaistes loo per cent o 99 per cent dirigents de laC. N. T., han fet el joc dels enemics de Repúbli-ca, dels burgesos cavernícoles, lliurant-se a un caò-tic moviment vaguista i en l'hora menys propícia.Tot resta dit, en saber que a Catalunya sol, desdel 12 d'abril ençà, hi ha hagut més de 800 vagues.Aquesta anarquia sindical faria trontollar una econo-mia normal. ¿ Com no havia de ressentir-se'n l'eco-nomia catalana, ja ferida per l'economia mundial ila pèrdua de capacitat adquisitiva del poble es-panyol ?

A Catalunya i Espanya, tres factors són respon-sables del temible increment de l'atur forçós :

La crisi mundial.Les indignes intrigues monàrquiques.Les bretolades salvàtiques del faisme.Cal, si res més no, que la República neutralitzi

els factors interns. I seguint aquests dos camins :

( Aplicant inexorable la llei de defensa als capita-listes intrigants i sabotejadors.

Facilitant la ràpida evolució democràtica de laC. N. T.

I facilitant treball a tothom. Això és possible.En parlarem un altre dia.

Condemnat a mort i lliureDon Alfons de Borbó i d'Esté i d'Austria i de

Lorena i d'Hapsburg, ex-rei de la carn de gallinacomprada als moros, ha estat condemnat a presidiperpetu, i a mort si tornés.

El dictamen de la Comissió de responsabilitatsera contundent. Una peça històrica, certament, icom s'ha dit amb entusiasme per molts.

És cert : una peça històrica.Però en el buit.He llegit el dictamen i he seguit el -dictamen

amb cert neguit, amb poc dissimulada tristor.Ha jutjat la nació, però a qui ?A un absent.No a un absent qualsevol, sinó a un. absent vol-

gut. La República va acomiadar el Borbó i li varetre honors militars. Ara el condemna a mort.Va ésser justa llavors, o ho és avui ? Si aleshores,la sentència d'avui sobra. Si ara, la «hidalguía»d'aleshores equival a traïció.

No hi puc fer més.Les cares serios.es d'avui, el gest catonià d'avui,

ens1 semblen farisaics. Carn podrida per a la fera.Tots estem d'acord. Alfons de Borbó és un per-

juri, un sanguinari. Damunt la seva consciènciapesen els ossos dels sacrificats a Montjuïc, a Àfri-ca, a Jaca. Ha negociat, enriquint-se, amb. els afersnacionals. Ha envilit els trenta primers anys delsegle xx a Espanya.

I què ? No és a França ? ¿ No hi és pel bon volerdel primer govern revolucionari ? ¿ No li han dei-xat mans lliures i fortuna fabulosa?

«Los políticos españoles capean bien, pero nosaben rematar», va dir Galdós.

Malauradament, s'ha confirmat la sentència. 1tot sabent que la història es repeteix, de vegades.I que el sentimentalisme infantil que perdonà lavida a Ferran VII i que costà la vida als revolu-cionaris del 1820-1823, no és un conte de la Venta-focs.

Molt bonica la sentència.Immillorable fóra si hagués estat dictada davant

el criminal.Llàstima de Convenció !

Política municipalAviat, l'Ajuntament de Barcelona discutirà el

pressupost per a 1932.Serà aquest el primer pressupost republicà.Cal que no sigui, doncs, una reedició dels an-

tics i sempre iguals i sempre dolents pressupostosmonàrquics.

Ha d'ésser un pressupost revolucionari.Revolucionari en els impostos.Revolucionari en les despeses.Els impostos vigents ofeguen la vida ja mise-

riosa dels ciutadans que treballen i guanyen totjust per a anar tirant.

Les despeses vigents són negatives, per pagarserveis d'interès i amortització d'emprèstits estèrils,i una burocràcia d'inversemblable inutilitat.

La definició ens assenyala el camí a seguir : in-vertir els termes en política fiscal i administrativa.

És a dir : alliberar la càrrega dels petits i aug-mentar el rendiment positiu dels impostos.

Cap justificació no tindrà l'Ajuntament, de nofer-ho així. Contràriament, serà culpat d'incapaci-tat i de renunciament. Puix que aquesta va ésseruna de les senyeres de la Revolució.

Tenen a mà, els regidors barcelonins, exemplesmeravellosos. I si es volen estalviar la feina de latria, mirant en direcció a Viena en tindran prou.

A Viena, després de la guerra i de la revolució,els socialistes conqueriren, democràticament, la ma-joria municipal. Es trobaren amb una caixa esgo-tada. Sense cap simpatitzant en la vasta màquinaburocràtica, totalment orfes d'experiència adminis-trativa. I amb una ciutat depauperada, desmoralit-zada, minvada en homes i en virtuts, i amb ingentmultitud de coses a fer. I tot ho feren, coratjosa-ment, els* socialistes vienesos. I la ciutat esmorteïda

es revetlla fecundada per la sana, honrada i pro-funda força ideològica i executiva dels nous man-dataris. Fins a transformar-la en la ciutat exem-plar del món occidental !...

No ha estat obra de l'atzar, sinó de la voluntatd'un partit. Fruit d'una revolució dirigida per unpartit.

Potser pecaríem d'ingenus si demanéssim un es-forç parell, un coratge semblant, als homes queavui governen a Barcelona. Han perdut l'avantatgede la primera empenta. Varen menysprear les horesverament revolucionàries del començament, conta-giats també de l'enyor legalitari característic d'a-questa quasi revolució «hidalga» que entre totshem fet.

Però entre ells hi ha prou homes de cor, prousinceritat, prou d'anímica partidària i prou visió

-de l'immediat espedevenir polític, per a témer unrenunciament integral.

K s possible que el legalitarisme malaltís els lli-gui, encara, les mans. í que, excusant-se en quèsón vigents les lleis municipals monàrquiques1 i dic-tatorials, ajornin la feina que no en té, d'espera :la confecció d'un pressupost revolucionari. D'ésseraixí, dissortadament, els regidors farien molt béno fent res. Val a dir : prorrogant el pressupost vi-gent, mentre la República o Catalunya, amb l'Es-tatut, no faci la llei municipal nova i revolucionà-ria, també.

Tot és preferible, a una reedició del pressupostvigent, preparada, sancionada solemnialment pelselegits el 12 d'abril.

De debò, un ministre d'Hisenda?Monsieur Bloch ha merescut bé de la pàtria ca-

talana. Sortit tot fresc de les presons franceses,ha tingut la generositat de visitar-nos i de fer-nosun benifet que mai no li pagarem prou bé : reve-lar-nos la genial capacitat financiera de l'incom-mensurable senyor Giralt, representant de Ler-roux a la Generalitat.

Evidentment, tenim un ministre d'Hisenda queno el mereixem.

Es un home tan assabentat en matèria de finan-ces, que en sentir parlar de números, de canvis,d'intercanvis, de crèdits, de valors que pugen , ibaixen, s'adorm com una soca. Cal creure la pa-raula del senyor Comes, home seriós.

És un esperit tan generós, que obligat a fer unesdeclaracions periodístiques sobre matèria financie-ra, va inquibir en les seves brillants concepcionsconceptes literals emesos en nota «escrita» per mon-sieur Bloch, l'ex-marit de madame Haiiau—unareencarnació de Doña Baldomera—, «le mari qu'onsort».

És un home massa gran per a una Catalunyatan petita.

No diem un home indigne d'una Catalurya queencara no ho ha perdut tot...

Però... Però...

Pregunta innocentCampalaiis és l'obsessió dels herois del B. O. C.

—obrers, armeu-vos i aneu-hi !—. Ara els ha in-dignat el que ha contat Campalans del que ell havist a la U. R. S. S.

Aquests revolucionaris bons minyons, freturososd'aliar-se amb els faistes 100 per cent, no podenpermetre que ningú digui la veritat d'un país i d'unpartit que la necessiten i la mereixen.

Cadascú fa el que li plau. És clar, els herois delB. O. C. — obrers, armeu-vos i aneu-hi ! — estanen llur dret.

Però, homes tossuts, a mi em .sembla que hau-ria d'interessar-los més Anguera de Sojo, per exem-ple, que Campalans. En l'atac sistemàtic, i en elmalparlar, s'entén.

¿Com és, doncs, que «La Batalla», òrgan oficialdel B. O. C., i «L'Hora», òrgan oficiós, ignorentotalment que en el món hi sigui el senyor OriolAnguera de Sojo, governador civil de Barcelona?

Heus ací una pregunta innocent que ens veuremforçats a contestar si els herois* del B. O. C.— obrers, armeu-vos i aneu-hi ! — no ho fan !

JOAN COMORERA.

Justícia Social Pag. 3

CARTES OBERTES \l LLUNYÀI I I . - FINS A LA PORTA DK RUSSIA

l·tt i fet, de lots els camins possibles, el més còmode per a anar aMoscou és encara el de París-Berlín-Varsòvia. Altrament, els catalans queens proposàvem d'assistir al Congrés de Psicotècnia—motiu del nostreviatge- ens veiem forçats a seguir-lo, per haver de recollir el visat del pas-saport a la capital de França. El matí del dia 5 de setembre, pocs minutsdesprés de les vui t , després d'engolir un petrieó de llet, xuclant amb unapalleta, higiènica i econòmica fai.só com un serveixen la nutritiva secrecióconsagrada a Rumèlia (si no em fallen les remotes lectures clàssiques) enel quiosc de l 'andana num. i de l'estació de la «Friedrichstrasse», eixíem<le Berlín. Els serveis ferroviaris d'Alemanya rutllen, ja fa temps, amb lamateix perfecció d'abans de la guerra. Kl viatger no hi troba encara, és»clar, les comoditats dels trens nordamericans, però aquell que està acostu-mat als nostres «mixtes» i als nostres «correus», i a voltes, temeràriament,ha de fer transportar la seva humanitat per alguna línia d'aquestes queen diem «secundarias», per tal que ningú no pugni creure que pertanvena l'època «terciària», té la impressió que va en un tren de bo de bo i queel «servei» està regit per gent que, realment, es proposen de servir el pú-blic. Per exemple, a tots els trens correus, directes i ràpids, el conductorrep els telegrames que els passatgers volen expedir en ruta, i els dipositaa la primera estació, sense propina. Moments abans d'arribar el tren tin-guérem ocasió d'util i tzar uii altre còmode servei de les estacions alemanyes :a totes les andanes, tocant com qui diu a les vies, hi. ha cabines de telèfonautomàtic. No heu de córrer ; no heu de pujar ni baixar escales ; no heude demanar cap favor a ningú. Un dels companys—si hagués estat jotambé ho diria—s'adona que ha oblidat l'abric a l'hotel. Sols tenim ci.ncminuts d'espera. Però el temps és sobrat per a telefonar al porter de l'ho-tel i encarregar-li que trameti a Varsòvia el «pardessus» oblidat. Tots esti-mem massa la filosofia per a consentir que ningú pugui creure que elnostre admirat professor hagi hagut d'entonar la «vecchia zimarra» i que lahi guardin en qualsevol Sacro Milite.

Tot amb tot, encabir-se a mig trajecte, en el directe París-Varsòvia,quan, després de quinze hores de sotracs, els passatgers ja es creuen queen són els amos i s'han «salmat» estratègicament els compartiments, no éspas cosa fàcil ni planera. Molt menys, quan la majoria tenen els ulls plensde son i aquella esquerpesa que dóna el sobtat deixondiment matinal des-prés d'una nit damunt de rodes. I molt menys encara, quan us precipiteuen un mateix vagó nou de colla amb la folla pretensió d'anar' aplegats.Se'ns mira com a bàrbars, i tenim la impressió que l'abjectiu «indesitjable»va ésser inventat justament per tal que ens el poguessin aplicar a nosaltresels que, fins a Varsòvia, hauran de tolerar, vulguis no vulguis, la nostracompanyia. Sortadament, el barceloní—com el japonès—és home trempat,i la nostra exuberant gesticulació meridional i el nostre facècies tarannàcomença enternint el gest dels co-viatgers de l'altre sexe i acaba conquerint-nos la simpatia de tot el vagó. Als disset quilòmetres quatre-cents hecto-metres de Herlín, comptats des del cap de línia (estació de Silèssia) ja hiha un simpàtic teutó, rossot com un porcellet de bolquers, que ens llançala clàssica interrogació: —Sind Sic Spanier ? —I do!, fem nosaltres, ambmolta honra des del 14 d'abril, fis clar que les marques de les maletes sónprou eloqüents i que el nom de Barcelona esclata a cada dos per tres deles nostres converses. Però, ¿ qui li treurà al bon Herrn Professor Schmidtel noble orgull de la seva confirmada perspicàcia?

A les u h. 35 m. — com els déus i la guia de F. C. temei* previst —soni a la primera estació polonesa. No en feu cas que el seu nom el trobeuescrit «Zbaszyn». Se'n diu : «sbonxiny». Fet i fet, en aquestes discrepan-cies entre la grafia i la fonètica, nosaltres, els catalans, fem tan bonpaper, si més no, com qualsevol altre. I en aquest moment se m'apareixcom a present — agredolça emoció dels records jovenívols ! Divino tesoro —el concurs que vaig guanyar, ara fa v in t anys, entre un grup d'estudiantsde la «Technische-Hochschule» de Charlottenburg, pertanyents a terres deles parles més diverses, tractant justament d'aquest tema. Tots varen haverde reconèixer que cap de llurs idiomes no podia oferir un exemple tan fra-pant com el que jo vaig presentar-los : Kn català s'escriu «plaça de Le-sseps»i es pronuncia «els Jo-se-pets».

Però ja som a Polònia. Després del sumari examen de bitllets i passa-ports i d 'una gentilment formularia visita duanera, el tren s'endinsa, comaquell que res, per les línies del P. K. P. A la una i deu arribem a Posen,

la capital de la vella Polònia alemanya, restituïda avui al seu nom original :Poznan. Aprofitem els breus minuts de parada per a desentumir les jun-tures de les extremitats abdominals, com dèiem en els nostres anys debatxillers pedants. L'estimulant fiblada de l'aire fresc us invita a brincari a córrer. Com a gent educada, acceptem elr convit. I posats a fer les cosescom cal, assenyalem un circuit i una fita : Anem. a fer la cursa dels vintmetres llançats. Estil lliure ; com més lliure, millor. El doctor Pi i Sunyer,amb la solemnitat que la cosa comporta, dóna el senyal de sortida. Eldoctor Vilardell fa de jutge de meta, amb aquell aire seu—tan barceloní i—-que me'n gasta, del qual és impossible desxifrar l'assentiment seriós i el«donar fil» irònic. Al darrer moment, però, la contradictòria «por al ri-dícul», absurda i salvadora—tan barcelonina també!—fa desistir la ma-joria, i sols prenen la sortida dos dels nostres companys. A desgrat d'un«handicap» de deu anys, el més vell s'emporta la victòria. I ara ve l'^sve-rament i la meravella de tots els viatgers, atents a la nostra maniobra :Els amics del grup es precipiten damunt el guanyador, l'abracen i. el ma-seguen pel triomf i li donen sengles paquets de cigarretes alemanyes(aquells paquets que precisament ell, fumador impanitent, havia comprat,ignorant les qualitats del tabac polonès, i havia repartit sàviament entreels no-fumadors abans de traspassar la frontera). Al vagó-restaurant retro-bem el personal i el material de la Compagnie Internationale des Wagons-Lits». Per 6'4o «zlotys» se'ns ofereix un menú compost de : zupa, przystaw-ka, pieczyste, jarzyny i deser. I diem que sí. Què hauríeu fet vós? Pelservei, no inclòs, ens carreguen un 15 per 100, i tots donem la culpa a ladictadura polonesa. Els companys que han oblidat les precaucions neces-sàries reben, amb la nota, la desagradable sorpresa de 2*60 «zlotys» de re-càrrec (són els ordubre—que diuen a Madrid—que cal pagar separadament).

La meva sobrietat socialista i la meva experiència de rodamón em posena cobert del trasbals : davant nostre hi ha una terra ignota i cal evitar,per a assegurar la tornada, tot desnivell pressupostuari.

Amb tan bona companyia com la que duem, els uns amb els altres,les hores passen rodant. C'est bien le cas de le dire. I encara hem ti.ngutlleure per a discutir sobre tots els temes coneguts et quibiisdam alis, i per asubmergir de tant en tant l'esguard i l'esperit dins el paisatge, com fantots els viatgers que s'estimen. A les set de la tarda arribàvem a Varsòvia.

Polònia? No en parlem més. N'hi ha prou i massa amb l'aimpromtu»de la meva primera carta. El dia 7, al matí, a la mateixa estació d'arri-bada, davant del «Polònia Palace», agafàvem el tren de Moscou, amb larecança d'abandonar l'espiritual i. efusiva companyia de l'amic Juli Soler,enginyer-ciutadà, a les vel·leïtats del consulat soviètic, puix adherit a laconferència de Moscou a darrera hora, ignorem quin èxit tindran les nos-tres gestions per al favorable «visum» del seu passaport. El vagó que ensallotja, pertanyent al P. K. P., o, si ho voleu més clar, als ferrocarrilspolonesos, és un digne vagó de primera classe, en el qual, la nostra quali-tat de «savis estrangers», que hem al·legat a l'estació, ens ha donat dret—sense previ examen—a dos compartiments reservats. Un intrús tracta depenetrar-hi, i el fem fora d'una manera gentil i decidida, mostrant-li el lle-treret enganxat a la portella. Ens dóna moltes explicacions, completamentinnecessàries. El polonès no és idioma, avui per avui, del domini de capde la colla. Tots estem d'acord, però, que—com totes les llengües que des-coneixeu, s'assembla molt a 1'«esperanto» (per a poder fer aquesta justís-sima observació, és indispensable, però, que tampoc conegueu 1'«esperanto»,com era el nostre cas). La imminència de Rússia dóna a aquesta darreratirada del viatge un to i un interès inusitats. És, certament, l'hora deparlar d'«expectació». Qui més qui menys, tots estem «expectais». De tanten tant sortim al corredor. Mirem a la finestra com.si volguéssim aprendrede memòria un retolet que diu : Nie wyclilac sie, per tal de _saber dir elclàssic pleonasme del ne pas se] pencher en dehors, en un altre idioma.

A un quart de quatre de la tarda, després d'un dinar; ara unànime-ment sense «hors d'œuvre», som a Stolpce, la Stolbzy dels alemanys. Esel darrer poble de la Polònia independitzada. Pugen uns mossos de l'es-tació i fan una minuciosa requisa de tot allò que és moble o separable :S'enduen les tovalloles dels lavabos, el sabó, els cabdells de paper d'uti-litats íntimes, les lampares auxiliars... La maniobra no és gaire estimu-lant, que diguem. Però fem el cor fort. P^l tren arrenca. A 27 quilòmetres,si no menten les guies, hi ha Niegoreloje, l'estació duanera de la U. R. S. S.

RAFAEL CAMPALANS

il p p o P s l a m e n t a b l e sEl capital i el treball es poden com-

parar a aquelles famílies els mitjanseconòmics de les quals no els permetpagar el lloguer d'un pis i necessitentenir rellogats per ajudar-los a satis-fer l ' import de la mesada. Si els mem-bres de les dues famílies són discrets,i per tant democràtics, poden viureen una harmonia relativa, tot espe-rant emancipar-se per a poder gaudirla independència d'una llar autònoma.De no ésser així, aquella casa és uninfern.

El mateix passa amb aquests dosfactors. L'un necessita forçosamentl'altre ; han de viure sota el mateixsostre de l'edifici social i s'esforcen amantenir una posició tivant, d 'una as-

pror impossible, que origina una vidaplena d'angúnies moltes vegades com-pletament estèrils per a l 'un i per al'altre.

Es innegable que el règim burgèscamina precipitadament a la ruïna ;s'esforça a fer córrer una màquina quees desfà de tan vella i que ja sóninútils els adobaments que s'hi fan,puix que en convé una altra de com-pletament nova i diferent.

Però el fracàs del capitalisme novindrà per la pressió de la classe pro-ductora i explotada, sinó per aquestallei de gravetat que fa caure totes lescoses insostenibles. Caurà per la po-dridura dels seus propis defectes. Iquan hagi caigut, què passarà? En

aquesta pregunta s'inclou un núvol.La imaginació es perd en uns llimsesgarrifosos en contemplar l'estat llas-timós d'intel·lectualitat de la nostraclasse.

S'ha procurat sempre educar lamassa en un sentiment bèl·lic, anacrò-nic ; se l'ha ensenyada només que aodiar fins al paroxisme, amb paraulesque han tocat més al cor que al cer-vell, i en una literatura completamentpatètica. Se'ls ha fet somniar en unparadís artificial, una terra de pro-missió tan utòpica com el cel dels ca-tòlics.

Uns han seguit contagiats per aquestnarcòtic • altres, potser la majoria, perpor, per aquest fantasma sospès da-munt llurs caps com espasa de Damo-cles ; altres, per pur egoisme d'aques-ta «pesseta més» tan enganyosa i quetantes especulacions hi ha fet la bur-gesia.

Per comptes de seguir per aquestcamí perdut, fóra millor educar l'o-brer en un sentit de democràcia, nodient-li el que ja sap de sobres, per-què la vida massa que l'hi ha ense-nyat, , sinó educant-lo tècnicament,científicament, fins a posar-lo-en con-dicions d'enfrontar-se amb el burgèsamb una igualtat de capacitat fins aarribar a poder-lo suprimir definitiva-ment.

Dissortadament, l'obrer de casa nos-tra no és inclinat a l'estudi, salvant,naturalment, honroses excepcions.S'estima rnés que l'hi portin ja pre-jMrat^ en forma d'un específic, i queno li calgui més que «remenar l'am-polla» i «prendre una cullerada cadadues hores». Ara, que corre el perillque per comptes de curar-se s'emmet-zini.

TAUME BARMONA

Pag. 4 Justicia Social

LA DEL SOCIALISMEPer mala fe sovint i gairebé sem-

pre per ignorància, hom oposa el co-munisme al socialisme i plaça aquestdarrer en els rengles de l'extrema dre-ta esquerrana i àdhuc en els de l'ex-trema esquerra burgesa. Però això no-més pot passar en països com el nos-tre, en el qual la burgesia encara escreu plena de força i hi ha molta gentque cínicament es fingeix esquerranade debò perquè el poble no pugui evo-lucionar cap el socialisme ; saben quesi la massa popular conegués el socia-lisme s'hi encaminaria, i han de re-córrer a tots els ardits per a impe-dir-ho.

Kl socialisme, a Catalunya, no té laforça que hauria de tenir. L'indivi-dualisme català troba terreny abonaten les doctrines burgeses i en l'anar-quisme. El comunisme pot tenir unaacceptació gairebé tan grossa com elsocialisme pur perquè l'exemple deRússia crida aquells desorientatso exaltats que senten desordenada-ment la justícia ; la burgesia no técap inconvenient a fer, dissimulada-ment, el joc al moviment comunistaperquè està convençuda de la distàn-cia que separa Catalunya de Rússia.

Però, a casa nostra, el socialismeva creixent. Creix lentament, peròmolt més de pressa del que voldrien elsnostres enemics. La creixença del co-munisme és també puixança del socia-lisme, i un dia més tardà o més pro-per ens trobarem formant una sola co-

sa, com ens hi trobaríem ja des d'arasi es presentés l'oportunitat d'ender-rocar el règim capitalista.

Objectivament, hem de reconèixerque dues forces socialistes han con-tribuït a formar un ambient contra elsocialisme : els socialistes espanyols—no tots—amb llur actuació tèr-bola durant la dictadura Primo de Ri-vera, llur centralisme imperialistaben contrari a la doctrina socialista illurs procediments d'harmonia ; elslaboristes anglesos col·laborant ambla monarquia, calçant guants sensenecessitat i sentint-se més britànicsque socialistes. El veritable socialismees oposat a aquestes coses ; el verita-ble socialisme repudia els qui no ac-cepten íntegrament el seu credo.

Volem assolir la nostra finalitat i,pesi a qui pesi, l'assolirem. La feinaurgent, ara, és el prosselitisme ; peròmentrestant, donarem tots els cops quepuguem al capitalisme i no deixaremperdre cap ocasió per a posar fona-ments de la futura societat.

El nostre moviment, per tant, ésrevolucionari ; tot aquell que coneguiel document que ha donat origen a lanostra doctrina, ho sap bé.

Però el poble es creu que si no hiha empenta tumultuosa, si no sonentrets, si no es veuen rodar caps xopsde sang, no hi ha revolució. I la re-volució hi és sempre que es destrueixun ordre de coses per a establir-ne unde distint. No sempre, doncs, la revo-

íució es fa al carrer i d'una maneracruenta. És tan revolucionari agafarles armes com. emprar la resistència,la desobediència, el sabotatge, l'assalta les institucions fonamentals del ca-pitalisme per a transformar-les, mi-llor, suplir-les, puix que l'essencial éscrear el règim socialista. Cal, en totmoment, seguir els camins més ad-dients i eficaços. Rússia i Viena hanemprès rutes ben distintes, i un i al-tre poble van construint el socialismei han obrat i obren revolucionària-nient.

Domades les condicions i el tempe-rament del poble català, creiem queuna revolució com la russa seria fatali desastrosa pel socialisme, a casanostra. Ens repugna també per Cata-l'anya la dictadura fèrria. Els socialis-tes no podem ésser mai messiànics inomés hem de recórrer als procedi-nV£nts catastròfics si ens hi veiem for-çosament obligats. El socialisme és es-sencialment constructiu.

No creiemi tampoc que aquí s'escai-gui l'evolució reformista. L'individua-lisme català seria un gros obstacle.

Hi ha molts procediments inter-mitjos i, segons les circumstàncies, und'aquests ha d'ésser l'apropiat.

L'urgetit, ara, és treballar per a fersentir l'amor al socialisme. El dia quehaurem pogut infondre una- veritableconsciència socialista, aquell dia seràavinent emprendre el camí que calgui.

J. ROTIRE i TORENT

Substitució del sistema del salaripel sistema cooperatiu de producció

Sobre aquest tema donà una confe-rència dijous passat, dia 12 del cor-rent, en el local social de l'Avenç Re-publicà Democràtic, de Sant Andreu,el nostre company Duran i Guàrdia,Secretari de la Federació de Coopera-tives de Catalunya.

Després de fer referència a l'actua-litat que té en els moments presentsla qüestió cooperativa al nostre país,en part degut a la promulgació de laLlei de Cooperatives pel Govern dela República i en part per estar pre-vista aquesta legislació en l'Estatutde Catalunya, el nostre company par-là de la necessitat de treballar per adesvetllar el sentiment de solidaritatentre, els homes i cercar solucions po-sitives a les causes que promouen lesinquietuds populars.

En el fons d'aquestes inquietuds—digué el nostre company—es trobael desig d'assolir un major benestar,una major seguretat i una major in-dependència. Glossà a bastament elquè ha aconseguit la classe obrera enaquests caires fins els nostres dies,posant de relleu com malgrat la pro-fecia de Marx relativa a la proletarit-zació de la major part dels homes,aquests, pels progressos de la ciènciai per les lluites sostingudes per les or-ganitzacions de progrés social, hanassolit una vida millor, tant en el cai-re moral com en el material.

Eéu remarcar com de poca cosa val-drien els progressos assolits si no tin-gués la classe treballadora una segu-retat en els mateixos mitjançant leslleis de caire social.

Amb relació a la major independèn-cia, aquesta aspiració tan noble i ra-cional, el nostre company digué queel mateix progrés de les coses obligaque hagi d'assolir-se pel camí o lapràctica de l'associació.

Entre altres caires interessantíssirasdel tema, tais com l'examen dels fac-tors que intervenen en la producció,capital, direcció i mà d'obra, explicàel què ha d'entendre's per salari i as-salariat, coses diferentes, ja que éspossible que existeixi el salari com amitjà de retribució del treball i qu'edesapareixi l'assalariat com a règimd'organització social per a realitzarla producció.

El company Duran i Guàrdia de-mostrà les fal·làcies en què es fona-menten els economistes de l'escolaclàssica liberal en defensar la bondatdel sistema del salari, ja que ni exis-teix per part dels dos contractants,patró i obrer, les condicions d'igual-tat que han d'existir.

Refutà també l'avantatge de la se-guretat en la remuneració fixa i altresarguments amb què s'ha volgut feruna defensa del salari. Així tambéparlà del pretingut salari just reco-manat per Lleó XIII en l'Encíclica«Rerum Novarum», puix és tan im-precís aquest concepte de justesa comés cert que els que més han demos-trat oposició a les demandes obreres,sobretot en el nostre país, han estatels .patrons que s'han dit creients dela dita doctrina.

Després féu un examen de les orien-tacions principals per a substituir elsalari com a forma de retribució detreball recordant el cas de Rússia quedesprés d'haver-ló abolit, el tornà aestablir amb disset categories.

Exposà les dues orientacions prin-cipals, la de la nacionalització dels ins-truments de producció i la de retor-nar als treballadors els instrumentsde treball organitzant-los en formacooperativa. Digué que això ultimi éssols possible si s'adopta el sistemacooperatiu dit de segon grau, o sigui

el cooperativisme de producció com aforma complementària del de con-sam. Malgrat això—afirmà—, no espot desconèixer que són molts els ser-veis o indústries que avui existeixenque no poden organitzar-se en formacooperativa complementària a la deconsum i que poden ésser organitzatscooperativament mitjançant organitza-cions autònomes.

Glossà per últim els factors més im-portants que intervenen en tota ent-presa industrial i que no poden ne-gligir les cooperatives de producciósi volen assolir l'èxit. Recordà lesparaules del gran Jaurès de què lescooperatives de producció són verita-bles laboratoris socials on s'assagenles solucions de tots els problemesque han de resoldre's en la societatfutura.

Arab una xardorosa ovació fou aco-llit el final de la conferència del nos-tre company Duran i Guàrdia, pelbon nombre de ciutadans que malgratun temps dolent de pluja, fred i vent,acudiren a l'acte.

Un company nos-t re p r o c e s s a l

La setmana passada va ésser dictataute de processament contra el nos-tre company de redacció Lluís Ar-diaca, pel seu article sobre l'afer dela Cooperativa Obrera de Vidre deColl-Blanc. Ja tindrem als nostres lle-gidors al corrent de la qüestió.

Entretant, el senyor jutge Lisar-do Fuentes, sobre el qual es formu-laven greus denúncies en aquell arti-cle, continua complint pundonorosa-mente el seu càrrec.

ELS PRESOSGOVERNATIUS

El senyor governador de Bar-celona manté il·legalment presosgovernatius. Tothom ho sap.Consta.

El senyor governador, doncs,actua arbitràriament, dictatorial-ment. I és una autoritat de la Re-pública portada pel poble i man-tinguda amb intenció legalista.

El senyor governador, quan lamonarquia, havia clamat contraels presos governatius.

Aquest home és el mateix quepermet mítings revisionistes enels quals es crida «Mori la Repú-blica ! »

Una prova de la il·legalitat delsdetinguts governatius. Conversasentida a l'atzar per telèfon. Pro-tagonistes : un patró que acaba'de sortir d'una vaga i una per-sona molt influent prop del go-vernador :

—Tinc dos obrers detingutsgovernativament (els noms delsobrers). Ja no m'interessa man-tenir la detenció, perquè ja hadesaparegut el perill Moltesgràcies ; li ho agrairé de debò.

Ja que el governador de Bar-celona no vol dimitir, ¿ què s'es-pera a treure'l ?

í/¡11/ tie Maupaxsaiit : «/ici/ antics, traduccióde Domènec UUÍIÏIKC. —- Kdicions Proa;biblioteca, «A tot vent», vol. 40. liadn-lona, 1931.

«Heli amic». Tot el Maupassant. Autor ab-solutament silicei', es project» en cada unade les seves obres ; el seu realisme és perfecte.Kl formidable retratista, el gran voluptuós,l 'agut observador, l'humíi, cl jocós, el zo-laniíi, ens mostra amb el seu f l u i d estil un

cinisme novel·lat amb J'on;a. L'empenta delcavall al galop.

Domènec Guansé lia desplegat -la seva tra-ça de traductor.

J. B. i T.N. dfí In Ji.—En aq un a I a secció hom no

parlarà sinó ilcls llibres que xe'na enviïn.

Organització de la U. S. C.Pel dissabte dia 21 dels cor-

rents, es convoca a tots els socisdel Districte IX a la Assembleageneral que tindrà lloc a les deude la nit a l'estatge del carrer delClot, 02, per aprovació d'Estatutsde l'esmentada Secció. Es pregal'assistència.

De la Secció de BadalonaPer aclariment de tothom i de la

mateixa interessada, aquesta secció deBadalona fa constar que la senyoraSaumell, veïna d'aquesta ciutat, queprengué part en el benefici que es ce-lebrà el dia 16 de setembre proppas-sat en honor de la família Domènec,d'aquesta mateixa ciutat, que Ta sevaactuació en dit benefici fou tan des-interessada, que en honor seu hemde dir que no cobrà cap quantitat,destinant la que li corresponia a be-nefici de la dita família.

Aclariment que aquesta secció té engran estima fer constar, al mateixtemps que a la senyora Saumell elnostre agraïment.

Badalona, 2 novembre 1931.Per la Unió Socialista de Catalu-

nya, B. Bonet.

Justicia Social Pag. 5

Divagacions sobre la crisi econòmicaL'estat de depressió econòmica mun-

dial, els primers símptomes externsde la qual comencen a mostrar-se alpúblic en general a partir de les aca-balles de 1929, segueix el seu curs is'agreuja cada dia més. Han aparegutdurant aquests últims temps multitudd'articles, publicat nombrosos llibres,pronunciat no menys nombre de con-ferències, etc., tractant d'aquest tema.No obstant, malgrat que quasi tothompropugnava solucions, aquestes no hantingut lloc.

Com aclariment a aquesta anomalia,és primordial remarcar que per partde les persones que disfruten d'unprestigi, niés o menys ben guanyat, enmatèries econòmiques, hi ha una tàc-tica quasi general d'involucrar les cau-ses qiie influeixen en la crisi atual,fent que aquesta presenti un aspectecaòtic, a fi que el gros públic creguique la seva solució està solament al'abast de quatre personalitats. Aquestconfusionisme permet amagar certescauses internes, que veurem més en-davant, i sols imputables a l'organit-xació econòmica actual, i enlaira, encanvi, aquelles que són provocades perl'ambient polític, com són : manca deconfiança, superarmament i les barre-res duaneres.

A l'ensems, aquesta tàctica abansdi.ta complementa aquells procedi-ments, que per a certs estaments sónuna doctrina, de mantenir la ignoràn-cia del poble, fent que l'ambient, jaenrarit per les causes reals, propugniuna solució netament conservadora. Alnieu entendre, la solució és en sentitcontrari. Encara que seria molt agra-dable poder demostrar-ho, per a evi.tarcaure en el mateix pedantisme quecritiquem, i a més avui els problemes,per a solucionar-los, cal primer que lagent els comprengui, ens limitarem aexposar en aquest i en articles succes-sius, les causes principals internes quehan provocat i mantenen la crisi ac-tual.

Abans de tot és convenient fer unxic d'història. Fins fa poc, els econo-mistes feien càlculs i demostracions,assegurant impassiblement que aques-ta crisi era passatgera i que seria sal-vada, com totes les anteriors, quanes restablís la confiança, i auguravenque promte retornaria una època demajor prosperitat, que l'existent abansde la crisi. Inclus hi havia qui ja do-nava dates aproximades d'aquest res-tabliment. Dites asseveracions es fo-namentaven en la teoria correntmentacceptada dels cicles econòmics. Aques-ta teoria es basava en què abans dela guerra mundial existia aproximada-ment (descomptant els estocs) un equi-libri entre la producció agrícola i in-dustrial considerades mundialment.Com que la gran massa de productesindustrials era lliurada segons coman-des i per consegüent amb temps, laindústria no provocava la crisi, sinóque aquesta era produïda per les na-cions agrícoles, en les quals les malescollites, una guerra, causes acciden-tals, etc., dificultaven la seva econo-mia, i reduïen per manca de diner lacompra de productes industrials. Alcap d'algun temps, el període —que trigava una comanda a, ésser lliu-rada—és quan començava a sentir-se la crisi en els sectors industrials.Es produïa un desequilibri, s'encarienels productes i es passava una tem-porada malament. Llavors les nacions1

industrials feien emprèstits per a aju-dar les nacions agrícoles, s'emprenienobres públiques per a atenuar la mi-sèria del poble, l'equilibri es restabliai la crisi havia passat.

Unes breus consideracions. Cadacrisi augmentava el predomini i laprosperitat dels països industrials(Anglaterra, Alemanya, etc.), puix els

crèdits significaven en la majoria delscasos, monopolis d'empreses públiques,concessions de terrenys productors deprimeres matèries, a la vegada queles nacions agrícoles s'anaven endeu-tant. Es de remarcar l'entusiasme queels partits liberals, àdhuc els conser-vador.y comprensius, sentien per l'es-tructura de l'economia francesa, queprocurava un equilibri entre la pro-ducció industrial i agrícola. Encaraque, indubtablement, aquest tipus d'e-conomia era el més ben estructurat,avui dia, davant la nova organitzacióindustrial, treballant a base d'estocsi de «dumping», l'augment de l'equi-libri econòmic nacional fa figa.

La teoria dels cicles econòmicsabans dita, és1, al nostre entendre, in-aplicable a la crisi actual, ja que ac-tualment sobren productes de tota me-na, agrícoles i industrials, i s'envilei-xen els preus en lloc d'encarir-se. Comhem dit, creiem que hi ha altres cau-ses més profundes i, quasi totes de no-va existència, les més importants dele;( quals es resumeixen a continuació :

El domini, del diner o crèdit ha can-viat de mans i per consegüent de pro-cediments.

Les economies nacionals, amb llurcaràcter rabiosament proteccionista.

La protecció de l'Estat, directa oindirecta, considerant nacionals cer-tes indústries.

La nacionalització de la indústriasense ésser degudament informada icontrolada.

La volatització de l'estalvi, el qualredueix la capacitat de resistència en-vers la crisi.

La rigidesa dels procediments dedistribució, que han evolucionat ambmenys rapidesa que els de producció.

La massa formidable de diner va-gabund que provoca la restricció delcrèdit.

La nova estructura de les empresesfinancières (trusts, holdings, etc.)

Conseqüència immediata de l'ante-rior : la sobrecapitalització.

L'excessiva dependència entre l'e-conomia d'un país i la seva moneda.

(Seguirà.) S. GOL VENDRELL

Cl X E M A

Professió de fe d'un director d'escena sovièticAmb ocasió de la presenta-

ció a Barcelona del gran fumucrania d'Alexandre Dovjenko,«La Terra», reproduïm aques-ta magnifica pàgina d'aquestddrectO'T, cii la- qual ens expres-sa la seva concepció del cine-ma, tan radicalment oposada ala gran majoria de directors ci-nematogràfics europeus i sobre-tot americans.

1. La principal diferència que hiha entre el cinema soviètic i l'altre ci-nema és l'absència, en el cinema so-viètic, de finalitats comercials.

El cinema soviètic és un Institutd'educació i de cultura.

2. Aquesta situació dóna una su-perioritat considerable al director.El director soviètic pot dedicar méstemps a les qüestions de les formes,a l'experimentació i a un examenprofund del contingut del film.

3. Sóc un director d'escena ucra-nia ; el meu centre de treball és lafàbrica cinematogràfica de Kiev.

4. He realitzat tres grans films :Z,Tfni-Gora, L'Arsenal, La Terra. Enel primer, he volgut mostrar l'estatd'una vila ucraniana en 1929, és a dir,en un moment en què s'hi produïentransfomacions no sols econòmiques'sinó també en la mentalitat de lesmasses.

5. Per a aquests tres films, he re-collit una documentació social. Hifaig sortir el nostre país : la seva his-tòria, les maneres de viure, les condi-cions socials, la lluita i els ideals.

6. Els meus principis són :a) No m'interessen els temes per

si mateixos. Jo els prenc per la ma-nera que poden traduir, al màximum,,formes socials importants ;

b) És per això que treballo sobredocuments típics i aplico el, mètodesintètic. Els meus herois són represen-tants de llur classe així com llurs ges-tes ;

c) La documentació dels meusfilms és concentrada al moment, finsal darrer límit ; al mateix temps, lafaig passar pel prisma de les emo-cions : això els dóna vida i a vegades,eloqüència.

Jo no resto mai indiferent davant dedocuments ; cal saber estimar molt i

fortament, i odiar. Si no és així lesobres resten dogmàtiques i seques.

7. Treballo amb actors, però so-bretot amb persones triades entre lesmultituds. La meva documentació hoexigeix. No cal tenir por de la gentque no és professional. Cal recordarsempre que cada home pot represen-tar-se perfectament a si mateix, al-menys una vegada, a la pantalla.

S. Quan escullo actors profes-sionals, el meu primer esforç va a quèlllur paper en; el film. impedeixi que sesenti massa llur professió.

-g. Amb relació als altres perso-natges dels meus films, utilitzo totamena de mètodes que em permetenobtenir sense dificultats els resultatsque desitjo.

ió. Compto que «La Terra» serà elmeu darrer film mut.

ir . El: pròxim serà sonor i parlati espero que l'aplicació de la paraula idels sons no em, farà desviar del ca-mí que he seguit fins aquí.

Agost, 1930.ALEXANDRE DOVJENKO

L' ESCENANovetats. — Estrena de «La Priora

del Rosen, tres actes en vers deJosep M." de S agarra.

Més que poema, com diu el subtí-tol, melodrama en vers. Però un me-lodrama sense interès, fet de situa-cions velles, de tòpics arnats, tractantd'explotar tot el pòsit tèrbol del sen-timentalisme carrincló. Sembla quel'autor amb un afany d'omplir totsels escenaris hagi escrit aquest poe-ma, sense cap fe ni entusiasme, ambla pruïja d'acomplir un compromíscontret tal vegada amb l'empresa, quehaurà cregut que un nom popular ide prestigi, no una obra, podia salvarla temporada.

Gairebé, cada vegada que es comen-ta una estrena de Sagarra,.surt a llumel pitarrisme. Però en aquesta ocasióseria una irreverència l'esmentar-ho.La poca qualitat de la producció laposa molt per sota de les coses mésprimes de Frederic Soler. Mes quel'obra d'un professional de la Htera-

Ciència i saviesa, segons RussellEn un dels seus últims llibres, Ber-

trand Russell l'il·lustre matemàtici sociòleg anglès, fa una subtil distin-ció entre ciència i saviesa, entre sa-ber i seny. Sigui'm permès traslla-dar al carnet d'avui les seves parau-les :

«En considerar la influència de laciència sobre la vida humana, hem deconsiderar tres aspectes més o menysenllaçats entre si. El primer és la na-tura i l'objecte del coneixement cien-tífic ; el segon és el major poder demanipulació que es deriva de la tèc-nica científica ; el tercer són els can-vis en la vida social i en les institu-cions tradicionals que resulten de lesnoves formes d'organització exigidesper la tècnica científica. La ciènciacom, a coneixement és la raó fonamen-tal dels altres dos aspectes, puix quetots els efectes que la ciència produeixsón el resultat del coneixement per ellaassolit. Fins ara l'home s'ha vist pri-vat de realitzar les seves esperancesper ignorància dels mitjans. A mesuraque aquesta ignorància desapareix, escapacita cada vegada més per a em-motllar el seu medi ambient, el seumedi social i el seu propi ésser a lesformes que judica millors. Mentre tin-gui seny, aquest nou poder li serà be-neficiós. Però si no en té, li serà con-traproduent. Per tant, perquè una ci-vilització científica sigui una civilit-zació bona, cal que l'augment de co-neixement vagi acompanyat d'un aug-ment de saviesa. Jo entenc per saviesatuia concepció justa clelsi fins de la, vi-da. Això és quelcom que la ciènciano proporciona per ella mateixa. Pertant, l'augment de la ciència no ésprou, per ell mateix, a garantitzar capprogrés genuí, per bé que proporcioniun dels ingredients exigits pel pro-grés.»

ULISSES

tura i de l'art dramàtic sembla la d'unaficionat a escriure per un teatre desocietat particular, i encara d'aquellescatòlico-inoral-recreatives.

Trobem que avui no hi ha dret acreure que el públic és un ramat d'in-feliços, que tot s'ho empassen. I niels autors hai; d'escriure certes coses,per respecte a ells mateixos, ni lesempreses han de llançar com aquellque tira un rosegó a un gos, la pro-ducció d'un autor, per bo i prestigiósque sigui, quan la producció és unrave.

¿ Es comprendrà finalment que el tea-tre català ha d'ésser una cosa moltdistinta d'aquest que correntmentse'ns dóna? ¿Es tindrà al públic i ala institució el respecte necessari ? Hodubtem en absolut. Calia veure enla nit de l'estrena com aplaudiencertes mans interessades i responsa-blbs de la migradesa del teatre català.

Els comediants feren humanamenttots els possibles per a salvar l'obra ;la claca s'excedí en l'acompliment delseu deure. Però ni així. De seguird'aquesta manera el teatre català esmorirà com un pollet entre les mansque més deure tenen de salvar-lo.

A. C.

Asamblea del MM Mi de Llu i fortaEl Sindicat Únic de Llum i Força»

convoca els companys que formenles Comissions Tècniques i Comitèsde Fàbrica a la reunió que, per laCompanyia Catalana tindrà efecteen el seu local Guàrdia 12, el prop-vinent divendres a les 9'5 de la nit.

Pag. é Justicia Social

C O O P E R A T I S M E; ••-'< s - . • , • : • ' . . . ; - . ; . / . - - _ • - - , j . .

La Cooperació de Consum a la U R. S* S.La progressió impetuosa de l'edificació so-

cialista en el conjunt de l'economia nacionalde la Unió Soviètica, planteja immensos pro-blemes a In cooperació de consum : es trac-ta de proveir les masses treballadores de laciutat i del camp; d'aprovisionar els centresindustrials, les regions de nova construcció,les sovcoses (granges soviètiques) i les col-coses (granges col·lectives); d'elevar el sala-ri real d'e l'obrer, de satisfer leg noves ne-cessitat» que sorgeixen amb relació amb lacol·lectivització de nombrosos milions degranges camperoles.

¿Com resol la cooperació de consum dela U. B. S. S. aquests problemes i quinssón els resultats que ja ha aconseguit?

Revisem les principals xifres que caracte-ritzen la seva activitat.

AFILIATSLa progressió del reclutament de nous to-

cis cooperadors queda expressada per les xi-fres següents :

M"1 toljft *M»_ 1930 1931Miler» d'unitat»

Ciutat .Camp

. IS.050'7

. 30.877 '9ie.701'432.212 '8

24.000'045.000'0

Total . 8».428'6 48.904'2 69.000'0Segons les previsions de reclutament per

a l'exercici 1082, la Cooperació de consumes proposa reclutar la totalitat gairebé de lapoblació adulta en exercici dels drets cí-vics.

CAPITAL SOCIALPiu-íiHelament a l'augment dels socis aug-

menta també el capital social. En 1929 hihavia recollits un total de 865'80 milions derubles de capital en accions; en 1980, 622'80milions de rubles, o sigui un augment de81'2 per 100 en un any, i a primers d'oc-tubre da 1981, 1.2,60 milions de rubles-, xi-fra (jue representa per als nous primers me-sos d'aquest any un augment de 90 per 100.A 1 d'octubre de 1931, el promig de capitalper soci era de 18 rubíes i 25 copecs, enlloo de 10 rubles 95 copecs en 1929.

Per a.1 'exercici 1982, el pla de subscrip-ció d'accions esta fixat a 1.000 milions derubles, amb la qual quantitat el promig decapital per soci pagarfi a 24 rubles 75 copecs.

VENDESL'augment de les operacions comercials

s'expressa en les següents xifres:

1938 . 1930 1931Xif ra de vendes de

les cooperatives deconsum en milionsde rubles . . . . 9.810 12.200 16.400

Aquestes xifres no comprenen l'alimenta-ció col·lectiva (restaurants cooperatius). En1931, les operacions realitzades pels restau-rants cooperatius s'eleven a 3.400 milions derubles. Així, la xifra total de tot el sistemacooperatiu de venda al detall arribarà aquestany à 19.800 milions de rubles.

XABXA DE COOPERATIVES T D'ESTA-BLIMENTS DE VENDA

Proporcionalment a l'augment de la xifrad'operacions augmenta també, d'any en any,el nombre d'unitats comercials (establimentsde venda) de la Cooperació.

A primers d'octubre de 1929 els establi-nfe'rits aé venda eii les ciutats i en el camperen en nombre de 113.209,. i al cap d'un•By «fen 147.618. A últims á'aquesfc any se-rari, d'acord amb, el pla establert, en nombrede 172.482. El nombre de cooperatives hapassat durant aquests dos darrers anys, de

24.561 en 1929 a 45.455 a la fi de setembred'aquest any.

ALIMENTACIÓ COL-LECTIVAEn 1930, a les ciutats teníem 5.308 restau-

rant» fixos amb un rendiment de 3.305.739íipats per any. La xifra de vendes anual•d'aquests restaurants era de 1.010.692.000rubles.

Aquest any, al començament del segonsemestre, teníem 13.178 restaurants fixos,dels quals 49 fàbriques-cuines i 286 restau-rant» mecanitzats, amb un rendiment anualde 8.827.710.000 àpats.

El pla per a 1982 preveu per a l'alimen-tació col·lectiva en el camp (sector socialit-zat), un rendiment diari de prop de 75 mi-lions d'àpats, dels quals 37 milions en lescolcoses.

Les operacions realitzades durant el pre-sent any en el sector de l'alimentació col-lectiva, s'elevaran a 8.400 milions de rubles.

PANIFICAMOActualment, el «Centrosoius» (Unió Cen-

tral de Cooperatives de consum de la U.B. S. S.) ha creat una Unió de panificamoindustrial que comprèn, más de 800 empresesde panificamo, da les quals 175 fàbriques depa i forns mecànics.

El rendiment global diari d'aquestes em-preses trustificades és de 15.000 tones depa, amb una xifra d'operacions de 700 mi-lions de rubles l'any. Durant aquests dar-rers mesos de l'any seran oberts 116 fornsmés, amb un rendiment diari de 5.000 to-nes.

El pla per a 1932 preveu la concessió decrèdits per valor de 175 milions de rublesper a la construcció de 175 noves fàbriques

de pa en les. ciutats i centres indusitrials, ide 1.685 forns mecànics en les eoleoses jsovcoses.

GRANGES COOPERATIVESEn 1981 ,la Cooperació de -consum de la

U. B. S. S. té una superfície de 828.000hectàrees dedicades al conreu de marmanyesi hortalisses, i 428.000 hectàrees destinadesa pastura. En les seves granges, la Coope-ració de consum posseeix 181.000 vaques,4.200 bous, 64.400 vedelles i 118.200 trugesreproductores.

GRANS CONSTRUCCIONSLes inversions de capitals en grans cons-

truoions afectades al servei de la cooperacióde consum, són caracteritzades per les xi-fres següents :

En 1928-29 les construccions realitzadess'elevaren a 90 milions de rubles; en 1929"-30,les construccions realitzades han costat 225milions de rubles. En el trimestre especialde 1930 les construccions realitzades sond'un valor de 90 milions de rubles. En 1981el pla preveu 432'8 milions de rubles enconstruccions; a primers de setembre lesconstruccions realitzades s'evaluaven ja en800 milions de rubles. El valor de les cons-truccions que es realitzaran abans d'acabarl'any no baixarà de 400 milions de rubles.

DESPESES DE CIRCULACIÓLes despeses de circulació del sistema de

la Cooperació de consum de la U. R. S. S.disminueixen d'any en any. En 1928-29 ar-ribaren a 17'56 per 100 de la xifra d'ope-racions; en 1929-80 passaren a 15'75 per 100,i segons el pla per a l'exercici 1931, aquest

any seran només de 14'8 ppr,ÍOO de la xi-fra d'operacions.

BALANÇ GLOBAL DE LA COÓPERAÒIQDE CONSUM DE LA U. R. S. S.

Mtkrim9 OtlaknmoEn milioni d* nib!«

Capital propi ;Capital accions . . . 862'O 681'4Altres capitals . . . 625'3 831'1Excedents d'explotació 256'O 181'2

Total 1.248'8 1.648'7

Capital prestat :Crèdits financiers i

creditors . . . . 1.782'7 1.589'9

Total del Balanç . . 2.976'O 8.233'6

EDUCACIÓ COOPERATIVAEl ràpid augment de la cooperació de con-

sum li imposa el deure de recrutar cada anymilers de nous treballadors qualificats peral seu servei.

El següent estat expressa en xifres eldesenrotllament de la xarxa d'establimentsd'ensenyança professional cooperativa i elnombre d'alumnes :

1930 1931 1933Establiments d'ense-

nyança 1 '. . . 475 750 880Nombre d'alumnes (en

milers) . . . . 160 356 552Despeses en milions de

rubles . . . . . 20 65 171

(Comunicat del «.Centrosoius de laU.-R. S. S.», Moscou.)

L'Inslilul Internacionald'Estudis Cooperatius

Els dies 5 i 6 d'octubre de 1931 ha estatconstituït a Basilea l'Institut Internacionald'Estudis Cooperatius. ¡Aquesta associació,deguda a la iniciativa de Charles Gide, pro-fessor honorari del «Collège de Franca», té«per objecte establir una relació entre elsintel·lectuals interessats en les qüestions co-operatives i perseguir en plena llibertat cien-tifica, per mitjà de reunions i "per intercan-vi de comunicacions entre els membres, l'es-tudi de les principals qüestions relative« ala doctrina o a la pràctica cooperativa» (ar-ticle 1 dels Estatuts). \'

«L'Institut actuarà sobre" el terreny cien-tífic i s'abstindré, d'immiscuir-se, sigui en elgrau que sigui, en el funcionament de lesorganitzacions representatives del moviment

• cooperatiu». (Art. 1).Onze cooperadors, autors o professors,

s'han reunit a Basilea per a constituir aquestnou Institut. Eren M. Barou, director ,de lafilial anglesa del Banc Popular d« Moscou";S. Borodaewski i V. Totomianz, de la Uni-versitat de Praga; Henry Faucherre, de Ba-silea; Charles Gide i Ernest Poisson, deParís; Bernard I.avergne, de la Facultat deDret de Lille; Ernst Grünfeld, de la Uni-versitat d'Halle (Saxònia); Mladonatz, deBucarest; Karl Ihrig, de la Universitat deBudapest, i el Prof. Tomagnini, d'Oporto.

El» membres reunits a Basilea acordarenper unanimitat nomenar Charles Gide pre-sident fundador de l'Institut. Els professorsGrünfeld i Lavergne quedaren nomenats di-rectors generals. La «Revue des Etudes Coo-peratives», de París, i la «Vierteljahschrift

C O N E I X E N Ç ALes directives de la major part de

les nostres cooperatives — nosaltrestambé ens hi hem trobat —• ignorenl'existència d'associacions i tallers ofàbriques cooperatives, així com la dela major part de sindicats de produc-tes de la terra, la desconeixença delsquals comporta la nul·la relació entreles dues modalitats més característi-ques del moviment cooperatiu d'arreudel món.

Una enquesta entre els albaransd'entrades de gèneres de la major partde les nostres cooperatives, ens de-mostraria aquest desconeixement, quelamentem i que haurien d'evitar elsque poden fer-ho.

A la nostra matei.xa ciutat funcio-nen tallers cooperatius de vidriers, decadiraires, de 'sabaters, de sastres, depintors, de rajolers, i és gairebé se-gur—i força que ens plauria l'equivo-car-nos—que ens resultaria molt di-fícil de trobar productes elaborats perles nostres cooperatives de produccióen els despatxos de les nostres socie-tats cooperatives Se consum.

Cal, sigui com sigui, evitar aquestdesconeixement. L/es unes i les altres

für Genossenschaftswesen», d'Halle, que di-rigeixen els dos secretaris generals, servirand'òrgans de difusió dels treballs de l'Insti-tut.

entitats, i tots en general, hem de ferels possibles per acabar amb aquestasituació, absurda. Indubtablement, sónles cooperatives de producció-les cri-dades, per mitjà d'una intensificacióde la propaganda de llurs productes,a organitzar una croada que porti llurexistència a coneixement dels consu-midors organitzats de la nostra terra.Cal evitar que treballin per un senyor,que en aquest cas s'anomena magat-zemista, per tal que aquest realitziun negoci lucratiu en oferir i ; pro-porcionar a les nostres cooperatives de,consum allò que 'haurien pogut adqui-rir directament à les cooperatives deproducció.

Cal fer aquesta coneixença — unaamical i benfactora coneixença ^- quepermeti d'avançar amb pas segur versel camí on lá cooperació ens mena,si volem recollir tots els fruits que ensofereix amb tota prodigalitat.

Mentre la cooperació de constum,per ella matei.xa no pugui establir elstallers i fàbriques a què cal que arribi.si vol acomplir el fi social per al qualfou creada,-no ens queda altre recurs,almenys, que fer coneixença i prote-gir amb là potencià adquisitiva quecom a consumidors posseïm, als qui,,,pels mateixos procediments coopera-tius que nosaltres, han sabut emanci-par-se d'unes lleis fatals que els ju-nyià al jou de l'esclavatge.

- • "URSUS

La Cooperació no evita la Revolució sinó que la prepara i la realitza

Joiticla Social Pá*?

Característiques essencials del pensamentantic: cultura gfpeco-romana

Dijous passat, dia 5 de novembre,a les nou.del vespre, el Dr. JoaquimXirau, catedràtic de Filosofia a laUniversitat de Barcelona, inaugurà aLlagostera (vila de la comarca de laSelva) un curset de conferències dedivulgació filosòfica.

Aquest curset de filosofia és el pri-mer d'una sèrie d°e vulgarització cien-tífica i tècnica organitzat pen un grupde joves entusiastes de l'estudi i delsgrans ideals humans de justícia i re-novació. Els seus esforços s'han vistpremiats per l'ajut de l'Ajuntament id'uns quants homes altruistes, de bo-na voluntat. Això els permet d'obtenirla col·laboració de conferenciants de ve-ritable vàlua, millor manera d'asse-gurar l'eficàcia cultural d'aquests es-forços mancomunats.

L'acte fou importantíssim ; a partdel seu valor intrínsec per la cate-goria del conferenciant, té una signi-ficació rellevant : suposa la naixençaen els petits nuclis urbans d'inquie-tuds enlairades ; suposa en ells unafany (potser una necessitat) de saber,d'intervenir conscientment, comprensi-vatnent, en l'estudi i en la possiblesolució dels grans problemes humans.

Si la ciutat sapj (o pot) satisferaquests anhels (encara incipients) ambla seva fina sensibilitat per a totes .lesconvulsions i problemes dels nostresdies, podem esperar un canvi radicalen la vida dels nostres petits pobles ;les seves possibilitats espirituals esdesenrotllaran ; s'accentuarà la influèn-cia recíproca entre la ciutat (hiper-activitat) i el poble (mesura, quie-tud). I la incorporació de totes aques-tes forces al control i a la direcció dela societat, accelerarà la nostra marxavers un món nou.

#* *El Dr. Xirau dissertà sobre les «ca-

racterístiques essencials del pensamentantic : cultura greco-romana».

(En una segona conferència expo-sarà les característiques essencials dela cultura Cristiana-medieval, i en unatercera tractarà de la cultura i el pen-sament moderns.)

La cultura greco-romana—digué elDr. Xirau—es destaca clarament en-front de les cultures asiàtiques per uncaràcter essencial : racionalisme. LaFilosofia, la Ciència, l'Art grecs, sónracionalistes.

Les cultures orientals (índia, egíp-cia, xinesa) es fonamenten, en gene-ral, en una concepció del món i deles coses que té la „seva basé en unagamma de preocupacions i d'interessosque va des dels impulsos i tendències

.més primaris fins a les qüestions mésenlairades (com és la religiosa, perexemple). Aquesta base és completa-ment sentimental. Sentiment és unió.En la base de les cultures sentimentalshi ha, per tant, una tendència a lafusió de l'ànima amb les coses, ambel cosmos.

El pensament grec, en canvi, és es-sencialment, especulatiu i científic. En.el fons, en l'arrel de les coses hi posaen lloc del sentiment, l.'intel·lecte i laraó. Així com sentiment implica ' fu-sió, l'intel·lecte, la raó, suposen dis-tinció, claredat. La raó enfront dieles coses es situa en una actitud fre-da, serena.

Els homes de Grècia es proposenveure totes les coses sense prejudi-cis, fent cas omís dels sentiments. Esproposen veure com són i què sónles coses. Perquè ells investiguen comsón les coses, llur cultura s'anomenaespeculativa. Especular, etimològica-ment, ja vol dir reflectir. El mirallreflecteix les coses com elles són. Per

Conferència del DP, Joaquim Xirau a Llagosteraaixò podem dir que l'intel·lecte espe-cula, percep les coses tal com són,té funció d'espill.

Però, a més, els grecs es preguntenquè són les coses.

Collocar-se davant les coses i pre-guntar què són, de bell antuvi, semrbla que no tingui sentit. Perquè sem-bla que les coses són tal com s'«es-peculen», es «retraten».

Malgrat això, la ciència, la filoso-fia, pregunten què són les coses.Aquesta pregunta suposa un dubte.Suposa dubtar que les coses siguintal com apareixen. Si no, la preguntano seria lícita, no seria comprensiva.¿ Per què hem de dubtar de l'ésserde les coses? Són tan clares davantnostre !

L'aparença de les coses, però, enspresenta contradiccions, problemes,dificultats.

(Ací, l'orador, per mitjà de clarsexemples a l'abast de l'auditori, facomprendre com les coses no són maien dos moments elles mateixes, carsempre canvien, es transmuden, esde-venen constantment.)

Aquestes dificultats i contradic-cions es troben en totes les coses del

món. Són el moment en què hom diuque són, ja no són. Les coses s'esca-pen. Apareixen i desapareixen inces-santment.

Però, què són aquestes coses ? ¿ Quèés l'Univers? Només quan queda plan-tejat aquest dubte neix la ciència. Inomés és capaç de fer ciència, l'hom>:que és capaç de dubtar. Plató diguéque sols podia ésser un científic "i'iiome que era capaç d'admirar-se.

La ciència i la filosofia nasquerena Jònia, precisament en el momenten què els homes es donaren compteque allò que saben o es pensen saberno ho saben ; en el moment en quèsaberen que no sabien. (Aquest és üsentit profund de la cèlebre frase so-cràtica : «Jo sols sé que no sé res.»

L'home vulgar creu que les cosessón tal com apareixen ; taules, cadi-res, llibres, paper... L'home de cièn-cia, en canvi, diu : Tot' això semblaaixí ; però què és ? I d'una maneraparadoxal veiem que és home de cièn-cia precisament Aquell que no sapres.

Els grecs descobreixen per primeravegada que les coses són contradictò-ries, que passen, que esdevenen :

L'ESPERIT DE LA DISCÒRDIADiu una dita antiga, tan antiga que

és dels inicis del desenvolupament de-ia Humanitat, que Pobra de l'home,amb tot i ésser el més bella i magní-fica possible, no és mai perfecta, per-què Peâperit de les males passions quenia també en la seva ànima no li dei-xa assequir aquell grau superlatiu depuresa i de divinitat que tant hauriad'ésser seu.

En els pobles i les col·lectivitats hu- •manes d'arreu els indrets de la ter-ra, en els segles i segles que voltael món, en totes les accions, en totsels moviments Espectaculars i formi-dables que s'han succeït en les planesde la història de la Humanitat, hi hahagut sempre per entremig l'esperitde la Discòrdia, que ha fet de notadiscordant en tot moment;

Malgrat la voluntat dels homes,malgrat l'epopeia de les accions i l'è-pic de les lluites, sempre la discòrdia,posant-se per entremig, ha estat l'es-perit de contradicció que ha fet fra-cassar les grans gestes, i ha estat laprecursora de les grans derrotes . i d eles gans hecatombes de la civilització.

,En el nostre país, en la nostra ter-ra, malgrat l'estretor de les seves fron-teres i del seu perímetre reduït, sem-pre l'esperit de la discòrdia ha estatper a nosaltres els catalans, el mal fati el fatal signe del destí que ens. haamargat l'existència i en ha fet ésserel que som.

La nostra història, tan llarga i tanagitada, n'és ben plena, de fets quedemostren que l'individualisme de lanostra gent ha fet que en tots mo-ments, creient-nos més papistes que elpapa, ens baralléssim com a feres enlluites intestines, en comptes d'unir-nos tots i lluitar junts per a conqueriraquelles fites i aquells drets que enseren tan preuats.

Des dels inicis de la reconquestafins a la plenitud de la nostra/ grande-sa, passant per la decadència, i en elsmoments actuals, és una cadena llar-ga i interminable en què la discòrdianiant en la nostra ànima com un ma-nyoc de serps, ens ha fet passar elsanys, la vida i els segles barallant-

nos els uns amb els altres de la ma-nera més pobra del món.

Mentre arreu l'Univers els poblessacundit-se de la modorra que els en-tumia, reclamen la llibertat, i les mul-tituds trenquen les cadenes de l'es-clavitud que les oprimeix, aquí al nos-tre país ens tapem les orelles, i traintels nostres sentiments, ens tornem bút-xares de les nostres quimeres i de lesnostres aspiracions. •

Amb la presumpció del nostre ca-ràcter altaner i fent gala de la nostraabsurda mentaltiat pobra i escadusse-ra, ens passem la vida teoritzant i fentfilosofemes els uns niés que els1 altres,acabànt-per tiráronos els testos pel cap.de la manera més fàcil del món.

Les qüestions ètniques i. racials queens atanyén, les idees que commouenel món, el socialisme, el comunisme,l'estructuració política del nostre po-ble ; el nacionalisme, l'autonomia ; elsproblemes de la post-guerra ; la cri-si ; l'economia, l'obrerisme, malgratque ens interessen a tots per un iguald'una manera particular i contundent,reclamant cabdals solucions, amb apre-ciacions.ï conceptes diametralment opo-sats els uns dels altres, no sabem po-sar-hi la fi adequada.

Malgrat que els aires renovadors demés enllà de les fronteres embaten elnostre esperit i, que l'hora de la nos-tra alliberació i redempció truca deses-peradament a les portes closes de lanostra ànima, som encara com els jueusde la llegenda, que van pel món bara-llats els uns amb els altres per l'es-perit de la discòrdia. SALVADOR MAJÓ

Subscripcióper a costejar la placa que ha de donarel nom de Pablo Iglesias a l'actualcarrer de la Princesa.Granier-Barrera i*—Joan Capdevila ... ... 0*50J. Salles i>—Claudi Jové i'—Joan Rull ... ... 0*50

Segueix oberta la subscripció.

«No ens podem banyar mai dues ve-gades en un mateix riu». Les aigüesd'un riu, no són mai les mateixes ;canvien constantment. No hi ha resque romangui dos instants una ma-teixa cosa.

Al mateix temps, però, els grecses donen compte que aquesta contra-dicció no pot tenir realitat ; les cosesno poden ésser una contradicció. Aixòés «irracional».

La contradicció no pot ésser realperquè és irracional... Les-aigües-delriu passen. Bé, sí ; però üha cosà "que-da : la IDEA que nosaltres tenim deriu. Aquesta no passa ; és eternaftientla mateixa.

I en totes i en cada una de les co-ses ocorre el mateix : les idees quetenim d'elles són immutables, eter-nes. Trobem, doncs, darrera les co-ses mutables, quelcom de permanent :la IDEA.

Allò que la idea és en ordre a l'in-tel·lecte, és la llei en ordre a l'uni-vers. Idea i llei són una mateixa co-sa. La idea d'home és la llei, de lahumanitat. La idea de justícia fa queles accions siguin justes.

I així, quan' els grecs comencen apensar que el món és un immens in-terrogant, que les coses , són segonsles lleis de la raó, i que darrera lescoses mudables del caos hi ha les im-mutables del cosmos, és llavors quanneix la Flosofia i la Ciència.

La Ciència i la Filosofia són comun impuls que tracta de posar llei,raó, a les coses. Per això deia Plató :El fonament de la Ciència és l'Eros,l'amor, J'impuls, l'aspiració.

. Aquest intent de posar llei a l'uni-vers el trobem més tard a l'Evange-li, quan San Joan-diu : «En el prin-cipi era el Verb.» Verb, idea, llei, raó,llum que penetra en les tenebres.

Trobem, doncs, en un inici, meressensacions : món de l'home vulgar,món que ens basta per a viure la vi-da de cada dia, món carent de pro-blemes. I l'home es mou entre aquestinici (món sensorial) i una finalitatsuprema (món ideal). L'home es tro-ba entre la ignorància i la cjèjlpift.Tota la vída humana consisteix adescobrir problemes, a acostar-se a laciència.

I aquesta posició enfront del mónfísic transcendeix al món moral. Homveu la injustícia social. Hom es pre-gunta com és possible la vida huinana.

I ve l'aspiració de tot «J món, detota la conducta, per a posar en tot,ordre, mida, llei. Ve un intent de «ra-cionalització) ; es cercà més veritat,menys error ; més justícia, menys in--,justícia; més bellesa, menys lletjor.Les coses es van creant cada dia .méspròximes a la raó.

I aquest pensament, que trobem enSócrates, en Sant Joan, el trobem tam-bé modernament en Goethe quan diu :«Llum, més llum b

Aquesta idea de llum caracteritzatot-el món grec.

Finalment, el Dr. Xirau fa unaclara síntesi de l'evplució del pensa-ment grec que enllaça amb l'apariciód'e la ideologia cristiana, el desenvo-lupament de la qual constituirà el te-ma de la seva segona conferència.

** *

El Dr. Xirau fou llargament i fer-vorosament ovacionat pel nombrós pú-blic que emplenava el teatre del Casi-no Llagosterenc, en acabar la sevamagistral conferència, dita amb unaclaredat i elegància insuperables, iescoltada amb veritable fruïció per totl'auditori.

A. VIDAL

Pàf. 8 JuUoia Social

ini - NOVEMBRE - 1931 «••Vi?;f s,.

Les darreres hores que deeidiren la victoria•••

A les12

2

350

6

650

Reproduïm del nostre confrare frailees tMondetaquest document que ha estat extret d'un llibrerus destinat a contar a la mainada els fets de laRevolució russa.

Per millor comprendre aquest text, direm quel'institut Smolny (antic col·legi per a noies dela noblesa) fou convertit des del primer dia\ de laRevolució, en quarter general dels bolxevics, ique el govern Kerenski ocupava el Palau d'Hi-vern, guardat pels Junkers, joves oficials del'exèrcit rus.

EL PALAU D'HIVERN. — Els ministres estan reunitsen consell secret. Decideixen apoderar-se de Smolny. Estem

al dia 6, a mitja nit.

SMOLNY. — Ametralladores a l'entrada. Sentinelles propdels focs. A fora, no paren de rodar automòbils, camions, au-tomòbils blindats. Guàrdies roges, soldats, mariners, Totesles finestres de l'edifici estan enceses. Els membres del co-mitè revolucionari han donat ordre per tal de rebre armes, i,sobre un plànol1 de Petrograd, s'han senyalat amb banderes

els indrets on cal expedir tropes...

ESTACIONS. — Les estacions Bàltica i Nicolaiev sónocupades pels destacaments del Comitè de guerra revolucio-

nari.

ESTACIONS ELÈCTRIQUES. — La del Canal Obvodi,ocupada també.

EL CREUER «AURORA». — .L'«Aurora» ha rebut Vor-dre del Comitè d'aixecar àncores i d'apropar-se al port Nico-laiev. El comandant declara, «impossible : hi ha fons». Elcomissari del creuer fa detenir el comandant i fa baixar la xa-lupa. En la xalupa els mariners sondegen la profunditaï del'aigua fins al pont. No hi ha fons. El creuer arriba al pont,que els «junkers» abandonen. I els mariners fan baixar les

ales del pont.

EL BANC DE L'ESTAT. — Aquesta nit, els soldats delregiment Semionovski ocupen el Banc de l'Estat. Un vigilants'havia adormit dintre la garita. Quan es desperta, veu alseu costat els mariners rojos. Massa tard per avisar! Els telè-fons i les caixes de cabals són guardats pels destacaments re-

volucionaris.

ELS COSSACS. — Kerenski ha donat l'ordre als Cos-sacs. «Per la llibertat, per l'honor i la. glòria de la nostra esti-mada pàtria en perill, veniu en ajut del govern provisional».Els Cossacs li han ben contestat: «A dalt de cavall!» mes

han restat en'llurs casernes.

yso

9

10

210

EL PALAU P;HIVERN. — Els «junkers» pregunten aKerenski quan vindran les tropes del front. Els ministres Upregunten : «què hem de fer?». Kerenski puja a dalt d'un au-tomòbil tancat, dóna l'ordre al xofer de marxar «a tot gas»

cap a Gatxina, en la direcció del front.

EL PALAU D'HIVERN. — Tots els carrers que hi por-ten estan ocupats. Dos ciclistes rojos es presenten a les por-tes. Porten l'ultimàtum del Comitè revolucionari de guerra

al govern provisional : 20 minuts per a rendir-se.Passen vint minuts. El govern provisional no contesta res.

Passen deu minuts.El Govern provisional no dóna cap resposta : els ministres

esperen Kerenski amb els seus reforços.A Smolny, entretant, els delegats estan ja reunits per al Con-grés dels Soviets. 600 homes : obrers, camperols, soldats, ma-riners, atapeïts en la vasta sala glaçada, esperant que el Con-

grés s'obri.Arriba un avís de Lenin per als membres del Comitè revolu-cionari de guerra : «Cal obrir la sessió i el Palau d'Hivern

encara no està pres ! »El Comitè ordena : Cal començar l'assalt deï Palau. Estem, al

matí del dia 7.

EL CREUER «AURORA». — Els mariners e'stan al costatde les peces i esperen el senyal. Per fi, en la torre del castellPere i Pau s'encén un fanal vermell. L'«Aurora« engega unasalva ; el gont Nicolaiev dispara contra el palau. El Governprovisional ha fet tancar les finestres. Els projectors de V «Au-

rora» enfoquen el palau. El castell no tira.

EL PALAU D'HIVERN. — 700 «junkers», í 130 dones delBatalló de Dones defensen el palau. Els «junkers» resisteixeni es repleguen en el1 pati interior. Les dones cedeixen i lliuren

les armes.Entretant eís ministres de Kerenski redacten un informe on«consideren la situació favorable. S'ha pogut comprovar la fe-blesa de l'enemic. Arriben tropes deï front per deslliurar-nos».

EL PALAU D'HIVERN. — Guàrdies roges i mariners fanretrocedir els «junkers» i lluiten dintre el palau. Els «jun-kers» tiren de dalt, de les escales estant. Els guàrdies rojos iels mariners els van encerclant, es rendeixen. El comissaridel Comitè revolucionari de guerra penetra en l'a gran sala ones troben reunits els ministres, que s'alcen. El comissari anun-cia : «En nom de la revolució, declaro dissolt el govern pro-

visional» .

SMOLNY. — La sessió del Congrés dels Soviets. El Con-grés pren el poder. Els telegrames arriben del front : l'exèr-

cit està, amb els Soviets.Mitja nit del dia 7. La Revolució ha triomfat.

Unió Socialistde Catalunya

91 novembreConferència de Rafael Campalani,

a Manresa. B les 10 del vespre, orga-nitzada per la secció local de la U. S. C.Tema: «El socialisme i Catalunya».

22 novembreConferencia de Joan Comorera, a

Sani Sadurní de Noya, a dos quarts dedeu de la nit, organitzada pel Centred'Esquerra. Tema: «La qüestió religiosa».

22 novembreConferencia de Felip Barjau, a Sani

Vicenç de Castellet, organitzada per l'Ate-neu Cultural, a les 4 de la tarda. Tema:«El control obrer en la producció».

25 novembreConferència de Joan Comorera, en

el Casal Icaria, Poble Nou (Barcelona), ales 10 del vespre. Tema: «La qflestió re-ligiosa».

27 novembreConferència de Emili Granler Bar-

rera, en el local de la U. S. C., Secciódel Districte IX. .a les 10 de la vetlla.Tema: «Partits burgesos i Partits obrers».

ELS CARTELS I LA COOPERACIÓA l'hora actual, els problemes més

importants que esperen solució con-sisteixen a provocar un augment deconsum i a posar en moviment el sis-tema de la producció, amb la conse-güent represa de treball dels milionsd'homes que avui estan sense feina.Per raons diverses, dues forces assa-gen en aquest moment de salvar ladiferència que existeix entre la pro-ducció i el consum ; hi ha les empre-ses particulars que estan concentra-des en cartels i trusts, i hi ha elsconsumidors organitzats, que, gràciesa les cooperatives de consum, hanaprès la tècnica de la distribució iprodueixen ara en llurs pròpies fàbri-ques els gèneres de què tenen neces-sitat. Les activitats dels trusts i car-tels tendeixen a encoratjar la produc-ció. Llur objecte és el d'aconseguirper als propietaris de les empresescapitalistes el major benefici possiblede la producció. La diferència fona-mental que hi ha entre el movimentcooperatiu i el dels cartels, és que to-tes les energies del primer tendeixensimplement i exclusivament a servirels interessos dels consumidors orga-nitzats. L'objecte del moviment coope-ratiu, el qual situa el consum al centrede tota activitat econòmica, no ésservir els interessos i els beneficis d'al-guns, sinó millorar el nivell de vida de

tota la població. Les activitats produc-tores dels consorcis cooperatius .estanregulades per les necessitats dels con-sumidors aplegats en les cooperativesde consum. Per aquesta raó, les em-empreses cooperatives operen amb mol-ta més eficàcia per la solució de la cri-si que els cartels, tot i que el poderde compra dels socis cooperadors haestat fortament reduït. Els consumi-dors tenen interès a mantenir els preustan baixos com sigui possible ; els car-tels, per la seva part, procuren man-tenir-los tan alts com poden.

Els conflictes entre els sectors delcomerç privat i la lluita pels mercatsmundials, són les veritables causes dela guerra. La creació de cartels i detrusts internacionals no podria evitarmai la guerra, car llur manera de «re-muntar» els afers és una de les cau-ses de la depressió mundial i consti-tueix una amenaça per a la pau. Lacooperació, al contrari, és la més sò-lida garantia de pau. On no hi ha con-flictes d'interessos comercials, on elpoble tracta els seus afers per mitjàde les cooperatives en el país i a l'es-tranger, no hi ha pas perill de guerra.Com més fort es faci el movimentcooperatiu i milions de persones detots els països en prenguin part, mésaviat es reduirà el poder dels trusts idels cartels. RUDOLF FISCHER

T A L L E R S

KGIISConstrucció de l'apa-rell de Ràdio "ZEUS"de 3, 5 i O vàlvwleicompletament selec-tius » Reparaciód'altres aparells deRadio I gramòfons de

totes menes

"ZEUS" Sepúlveda, 174Telèfon 30889

Dels articles firmats sónresponsables llurs autors.

NAGSA : Casanova, -212-214 : Barcelona