Sóc intel·ligent?

Només els éssers humans són intel·ligents?Hipòtes i :

“A més grans de cereals, el pes dels micos augmenta”

Experiència contrastable:“es barregen els grans de cereals amb els grans de sorra de la platja”

Experiment: “cada setmana s´augmenta els grans de cereals barrejats amb els de sorra de la platja.

Resultat: “els micos cada setmana estaven més prims”

Conclus ió: “la hipòtesi queda refutada”

Aplicació del mètode científic

Només els éssers humans són intel·ligents?

“El científico se apostó, con el corazón al galope, para espiar a los monos. El espectáculo que se mostraba a sus ojos le pareció digno de una efeméride cosmogónica. (...) Nadie había presenciado el momento justo del descubrimiento, pero poco costaba imaginárselo: un individuo joven mira, con impaciencia ansiosa, los 15 granos que ha logrado incrustar en la yema de uno de sus dedos. Solo uno es de trigo. Se trata de hacer diana con la lengua. Casi nada. Prueba. Y una vez más ... Falla. La irritación acumulada se transforma en furia y la furia en venganza. Ante la sorpresa de sus congéneres, el joven simio se lía a mandobles con la arena. Nada puede calmarle. Chillidos, patadas y manotazos de rabia.”(continua)

Només els éssers humans són intel·ligents?“La arena sale proyectada en todas direcciones como el agua de una manguera de jardín fuera de control. Los demás amigos y familiares, se apartan cansinamente para seguir con su interminable y penoso menú unidimensional. Todavía llueve arena sobre la playa, sobre el mar y sobre el propio mono histérico. Pero se ha quedado súbitamente inmóvil, jadeante. Algo llama su atención. Allí en la superficie del mar, junto a la orilla, descubre toda una flota de preciados granos de trigo a merced de las ola. Justos, solos, hermosos, listos para comer. De momento comerá, pero cuando el alimento vuelva a faltar, ya nada será igual: tomará un puñado de arena, se acercará a la orilla, dejará caer la arena sobre el agua, esperará que los granos de arena se hundan y recogerá, tranquilamente, el cereal sobreabundante.(…) Se darán sí, algunas peleas. Pero, al poco, casi todos habrán captado cuál es el signo de los nuevos tiempos.No hay duda, es conocimiento (transmisible por vía no genética, se aprende)”.Jorge Wagensberg, Un macaco científico, El País, 18/05/1994

Només els éssers humans són intel·ligents?

Quins han estat els passos que han conduït a l macaco a trobar una solució a l seu problema?

1- Un seguit d´intents fracassats.2- Un acte fortuït provocat per la ràbia i la impotència li permet observar una realitat fins a aquell moment desconeguda: que els grans de blat suren en l´aigua.3- Aquesta possibilitat inesperada li serveix d´inspiració per proposar una solució al problema.4- Aquesta proposta la posa a prova i funciona la primera vegada, després la repeteix i comprovarà que torna a funcionar i a continuació la resta de macacos imiten el seu comportament.

Activitats:1- Podem considerar el comportament del macaco com un comportament intel·ligent? Per què?2- Es pot afirmar que la intel·ligència dels animals no és gaire creativa, és a dir, està massa lligada a programes establerts per rutines biològiques? Per què?

Només els éssers humans són intel·ligents?

Conclus ions:1- La intel·ligència d´aquests macacos no és una intel· l igència captiva, és a dir, una intel·ligència que només actua obeint programes establerts per rutines biològiques.2- La intel·ligència del macaco és capaç d´utilitzar eficaçment un fet fortuït per construir una resposta oportuna a una dificultat que semblava insalvable i que amenaçava el benestar i fins i tot la supervivència del grup.3- La intel·ligència del macaco, per tant, com la d´altres animals, també és una intel· l igència creadora: una facultat capaç de generar una cosa (artefacte o comportament) d´allò que abans no existia, treure´n profit de les situacions novadores.4- Això permet no caure en el pessimisme i la impotència davant un destí implacable, insalvable, cec a opcions que ens podrien permetre desafiar-lo i fins i tot superar-lo.5- La intel· l igència creadora depèn més del profit que se li pugui treure a l´atzar que a una estratègia deliberada i metòdica per aconseguir solucionar un problema.

Hi ha maneres de mesurar la intel·ligència?Un test és un instrument utilitzat per mesurar la intel·ligència, i està constituït per una sèrie de preguntes o tasques que s'administren a individus per a comprovar si tenen una capacitat o un coneixement determinat. Les respostes del subjecte permeten comparar-lo amb el seu grup de referència.

Alfred Binet(1857-1911)

•El psicòleg francès Alfred Binet va desenvolupar el primer test d'intel·ligència per a mesurar les capacitats intel·lectuals i predir el rendiment escolar.•El test consistia en una sèrie de proves seleccionades per ordre de dificultat creixent i agrupades per diversos nivells d´edat.

Hi ha maneres de mesurar la intel·ligència?

William Stern(1871-1938)

La idea de Quocient Intel·lectual (QI) fou obra del psicòleg alemany Wil l iam Stern.Per calcular-lo va emprar la fórmula següent: QI = EM/EC x 100

EM = Edat mentalEC = Edat cronològica

Un nen mitjà, amb la mateixa EM i EC, té un QI de 100. Però si un nen que té vuit anys d´EC respon a les preguntes com si tingués deu, quin seria el seu QI?

125

Hi ha maneres de mesurar la intel·ligència?•Les puntuacions de la majoria dels tests d'intel·ligència es distribueixen segons la campana de Gauss.•La puntuació mitjana és 100, i entre els valors 85-100 i 100-115 s´agrupen les puntuacions del 68% de la població.•Com més s´allunyen les puntuacions del valor central (100), menys casos hi ha. •Així, només un 0,13% de la població treu puntuacions per sobre de 145 o per sota de 25.

DeficiènciaProfund 0-24Mitjà 25-49Lleu 50-69

NormalitatNormal baix 70-89Normal mitjà 90-109Normal alt 110-119

SuperioritatSuperior 120-129Molt superior 130-140Superdotat >140

Hi ha maneres de mesurar la intel·ligència?

La persona superdotada destaca en totes les aptituds intel·lectuals. Contràriament a la imatge que se n´ha volgut donar, en disposar d´un alt nivell d'intel·ligència social i emocional, rares vegades tenen complicacions en les seves relacions amb els companys i companyes.En tot cas, la situació d´excepcionalitat intel·lectual pot conduir a nivells discrets de motivació.

La persona amb talent mostra una elevada aptitud en un àmbit o en un tipus d´informació (per exemple, talent artístic, verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu)En la resta d´àmbits o formes de processament poden presentar nivells discrets, fins i tot deficitaris.En les àrees pròpies del seu talent, el talentós es mostrarà, amb freqüència, molt més efectiu que el superdotat.

Hi ha maneres de mesurar la intel·ligència?

A l´extrem inferior de la campana de Gauss estan situades les persones que obtenen puntuacions per sota de 70.Aquest individus han estat anomenats persones amb retard mental.

Classificació clàssica del retard mental

nivel l QI %

lleu 50-69 85

mitjà 35-49 10

sever 20-34 4

profund 0-20 1

Podem confiar en el QI?

Els defensors dels tests d'intel·ligència que mesuren el QI asseveren que són útils:- per predir l´èxit escolar- per predir qui tindrà èxit en la formació superior (Batxillerat i Universitat)- per predir l´èxit laboral (qui tindrà les professions més prestigioses i millor retribuïdes)- per trobar els candidats més adequats en processos selectius

“El QI és vital per sortir-se´n bé en la vida, almenys financerament, encara que no garanteix la felicitat! No garanteix l´èxit, tampoc; també cal treballar fort, ser tenaç i tenir una motivació elevada. Amb un QI baix, d´altra banda, aquestes qualitats no són suficients.”Hans Eysenk, Com fer-se un mateix un test d'intel·ligència, Edicions 62, Barna 1995

Podem confiar en el QI?Descripció de l´experiment dut a terme a la London School of Economics cap a la fi de la Segona Guerra Mundial

Dos tipus de selecció de candidats

Una entrevista a càrrec d´un catedràtic experimentat, amb el suport de la recomanació d´un director i un treball escrit pel candidat.

Un test d'intel·ligència

El catedràtic va escollir els pitjors estudiants

Va encertar amb una exactitud força acceptable l'èxit i el fracàs dels estudiants.

Podem confiar en el QI?

El QI és genètic o ambiental?

Descripció d´un experiment dut a terme a la Polònia comunista

Les autoritats havien reduït les diferències ambientals tant com era humanament possible.

Els pares dels nens guanyaven la mateixa quantitat de diners

Vivien en cases idèntiques

Les escoles i els serveis de salut eren els mateixos

Resultats:Hi havia diferències entre els QI dels nens amb una proporció similar a la dels nens dels països capitalistes.

Què demostra aquest experiment?

El QI és genètic

Podem confiar en el QI?Plantejament del problema: on és més efectiu l´ensenyament, en classes d´alumnes amb QI similars o QI diferents?

Hipòtes i 1: classes amb alumnat de QI similar obtenen millors resultats

Hipòtes i 2: classes amb alumnat de QI diferent obtenen millors resultats (escoles integrades)

El nivell acadèmic es va mantenir

El nivell acadèmic va caure en picat

El govern laborista britànic elimina el procés de selecció de l´escola secundària i la universitat, optant per les escoles integrades

Podem confiar en el QI? “Els alumnes brillants s'avorreixen massa amb repeticions que la resta necessita, perden l´interès, comencen a saltar-se classes o a fer-ne de les seves. El pitjor de tot és que comencen a perdre motivació i l´escola esdevé avorrida. A l´altre extrem, els dèbils acaben deixats de banda per la manca d´un ensenyament especial que, si estiguessin sols, els ajudaria a entendre les coses. (...) Aneu contra les lleis de la natura i tots els infants en patiran –tal com ha passat certament durant els darrers trenta anys.”

Hans Eysenk, Com fer-se un mateix un test d'intel·ligència, Edicions 62, Barna 1995

Hans Eysenk(1916-1997)

“Des del punt de vista biològic, la diversitat humana és una gran benedicció; és la nostra protecció i el nostre recurs en època de canvis. Que avorrit i insuportable seria la vida humana si efectivament fóssim tots iguals!” Hans Eysenk, ob. cit.

QI, hereditari o adquirit? James Flynn, filòsof americà i activista dels

drets civils, va començar a investigar la història dels QI.

Descobrí que el departament d´Estats Units encarregat dels QI adaptava de manera rutinària els exàmens per assegurar-se que una persona d'intel·ligència mitjana tragués una puntuació de 100 en el test.

De manera que cada cert temps revisaven els números i retocaven el test per assegurar-se que la puntuació mitjana fos de 100.

Era indiscutible, doncs, que sense adonar-se´n anaven augmentant de mica en mica el nivell de dificultat del test, igual que si anessin accelerant gradualment la cinta caminadora d´un gimnàs.

James Flynn

QI, hereditari o adquirit? D´una banda, si desconeixes aquestes continuades

revisions, sembla que les puntuacions del QI no han canviat gens.

Però si tens en compte aquest factor: que la dificultat dels tests havien crescut en dificultat, s'arriba a la conclusió que en quaranta-sis anys la població americana (independentment de la raça, la classe social o el nivell educatiu) ha guanyat 13,8 punts de mitjana de QI.

Aquest descobriment és el que s´anomena efecte Flynn.

QI, hereditari o adquirit? Imagineu aquest escenari: una persona que el 1920 als Estats

Units havia presentat un QI dels més alts, viatja 80 anys en el temps i torna a fer el test. A causa de l´efecte Flynn avui aconseguiria un resultat dels més baixos.

Els defensors del QI han menyspreat les influències ambientals a l´hora d´assolir un determinat QI, tot i atribuint-lo a factors genètics, hereditaris.

Tanmateix, no s´observen canvis genètics significatius entre les generacions que es van succeint en l´espècie humana.

Per tant, l'augment d'intel·ligència caldria atribuir-lo a algun (o alguns) factor ambiental.

QI, hereditari o adquirit?

Quins poden ser els factors ambientals que han incidit en l

´agument dels QI? Sistema educatiu

Entorn tecnològic

Dieta alimentària

QI, hereditari o adquirit?

Dieta al imentària

1. Existeix una correlació clara entre millora alimentària i augment de l´estatura mitjana del món industrialitzat.

2. Tanmateix, després de la II Guerra Mundial l´increment es va estabilitzar.

3. Curiosament és en aquest moment en què l´augment del QI enregistra l´augment més significatiu.

4. Si fos la dieta el factor causant de l´augment del QI, el creixement de l´estatutura i del QI harien d´avançar de forma paral·lela.

QI, hereditari o adquirit?

Sistema educatiu

•Els tests que mesuren les habilitats que són específicament ensenyades a l´aula (matemàtiques, història, literatura ...) enregistren any rere any pitjors puntuacions.

QI, hereditari o adquirit?

Entorn tecnològic1. Fora de l´entorn escolar els cervells dels nens són posats a prova

constantment per nous mitjans audiovisuals i tecnològics que fan que adquireixin estratègies més avançades per enfrontar-se a la resolució de problemes.

2. Quan una nena petita de deu anys, per exemple, aprèn a fer anar tots els aparells amb un sol comandament, està exercitant els “músculs mentals” que participen en la resolució de problemes amb una obstinació que no aplica a res del que aprèn a l´escola.

3. L´aparició dels media: videojocs i altres formes d´entreteniment de caràcter interactiu t´hi obliquen a prendre decisions en tot moment.

4. Un entorn complex com el tecnològic obliga a un exercici constant de la intel·ligència: més decisions s´hi haurà de prendre i més factors s´hi haurà de tenir en compte a l´hora de prendre aquestes decisions.

5. Si aquest entorn complex acaba recompensant l´esforç cognitiu, més motivats estaran els individus per desenvolupar la seva capacitat intel·lectual i extrapolar els processos cognitius resultants a d´altres situacions.

QI, hereditari o adquirit? L‘efecte Flynn encara és més espectacular si prescindim dels

tests del model centrar en l´anàlisi d´habilitats com la capacitat verbal o matemàtica, que donen compte del bagatge escolar.

En aquests tests s´avalua el que els psicomètrics anomenen g, l´índex que mesura l´anomenada “intel· l igència f luïda”.

Els tests que mesuren l´índex g prescindeixen de paraules i números i els reemplacen per preguntes que només es valen d´imatges i que avaluen l´habilitat del subjecte per reconèixer patrons i completar seqüències de formes i objectes.

El més conegut d´aquests tipus de test és el test de Raven.

QI, hereditari o adquirit?

En aquest extracte del test de Raven es demana que omplis l´espai en blanc escollint la forma correcta de les sis que apareixen a sota.

Per realitzar aquest tipus de test podeu provar en els exercicis que planteja aquesta pàgina web

http://www.testdeinteligencia.com.ar/v-test-de-raven.htm

QI, hereditari o adquirit?

“El misteri s´esvaeix si dónes per fet que aquestes aptituds estan influenciades per l´entorn cultural. No, però, pel tipus de cultura que tradicionalment associem a l´augment del nivell d'intel·ligència. La creixent habilitat de la gent per resoldre problemes és el resultat de la influència d´una cultura de masses que ha esdevingut més complexa amb el pas del temps. Quan et dediques a passar l´estona interaccionant amb una tecnologia i uns mitjans de comunicació que t´obliguen a “emplenar els buits” i a “inclinar-te cap a la pantalla”, estàs desenvolupant unes habilitats que es tradueixen finalment en una puntuació g més alta”

Steven Johnson, Si és dolent t´ho recomano

QI, hereditari o adquirit?

“Hem viscut durant tant de temps sota la hipòtesi que els jocs ens estan idiotitzant, ens hem acostumat tant a avaluar aquestes noves formes culturals com si fossin versions degradades de les antigues, que, a part de la macrotendència de l´efecte Flynn, disposem de molt poques dades sobre els beneficiós impacte cognitiu dels videojocs. Jo tinc l´esperança que estiguem ja començant a apreciar algunes d´aquestes virtuts i que d´aquí a poc ja hi hagi estudis sobres l´impacte que jugar als videojocs té sobre la nostra capacitat de testar i telescopar un entorn complex.”

Steven Johnson, Si és dolent t´ho recomano

QI, hereditari o adquirit?“Si els factors ambientals són els responsables de l´increment del QI que s´ha donat en aquests últims cinquanta anys, la pregunta que, lògicament, un ha de fer-se després és: “Quins canvis s´han produït en el nostre entorn durant aquest període?” En el món industrialitzat, on l´efecte Flynn ha estat més pronunciat, la resposta és ben simple: hi ha hagut un canvi mediàtic i tecnològic.”

Steven Johnson, Si és dolent t´ho recomano

Steven Johnson

Aquest expert en cultura de masses i en l´impacte de les noves tecnologies en la societat, contra la idea que la tendència actual és que la idiotització social augmenta per influència dels nous mitjans de comunicació, defensa la tesi contrària: que hi ha un significatiu augment en els individus de les societats avançades de la seva intel·ligència mitjana. A aquesta tendència l´anomena la “Corba del dormilega”. (Si és dolent t´ho recomano, La Campana, Barna 2009) http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/03/la-corba-del-dormilega.html

Activitats:

Comenteu la següent afirmació: “L´entorn social no pot millorar

el QI d´una persona. L´extensió de l´ensenyament públic a les capes de la societat menys afavorides l´únic que aconsegueix és augmentar el nombre d´estudiants fracassats.”

(mínim 30 línies)