IES MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ

SÍNTESI DEL REGLAMENT DEL VOLEIBOL

El VOLEIBOL es practica entre dos equips de sis jugadors, amb un d’ells com a capità,

és permeten a mes, sis suplents per equip. Per tant, el nombre màxim de jugadors que es poden

inscriure en acta és de dotze , i el mínim és de sis.

L’objectiu de cada equip consistix a fer passar el baló sobre la xarxa perquè caiga en el

sòl dels contraris o que estos no puguen controlar -ho, cometent algunes de les faltes que

assenyalen les regles de joc Abans de que el baló passe la xarxa, cada equip pot tocar-ho fins a tres

vegades i mai dos seguides un mateix jugador, excepte en el bloqueig.

L’elecció del camp i de qui comença traient es realitza per sorteig. Els

dos equips es col·loquen en costats oposats del camp, de manera que tres jugadors estiguen en

front de la xarxa (davanters) i els altres tres darrere dels anteriors (saguers o defenses ). Cada v

egada que un equip recupera el servici, e l s jugadors roten els llocs seguint les agulles del rellotge.

El joc s’inicia quan el saguer dret realitza el servici des de darrere de la línia de fons; si

el baló toca el sòl del camp adversari, o els seus jugadors no poden controlar-ho, o cometen alguna

infracció, es compte un punt a favor de l’equip que va efectuar el servici . En canvi, si el que perd

el control o comet infraccions és l’equip que va traure, este perd el punt i el servici passa a poder

del contrari.

Es considera falta i pèrdua del punt quan: un jugador toca el baló dos

Vegades seguides (excepte en bloquejos), no aconseguix passar – ho sobre la xarxa , ho llança fora

del camp contrari, toca la xarxa amb el cos, traspassa la línia central, adopta una conducta

antiesportiva, o quan l’equip toca el baló mes de tres vegades (excepte en bloqueig).

Un `partit consistix en guanyar tres de cinc sets o jocs. Un joc o set és guanyat per

l’equip que primer aconseguix vint -i-cinc (25) punts a favor seu, portant un avantatge de dos punts

almenys. En el cas que la puntuació estiga empatada a 24, el joc continuarà fins a aconseguir la

diferència de dos punts. En el cas d’empat a 2 sets, el set decisiu es juga a 15 punts amb un

avantatge mínima de 2 punts.

Durant el joc es permeten dos períodes de descans (temps morts) de trenta segons per

equip en cada set, i en estos períodes els entrenadors poden parlar amb els seus jugadors.

MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ

ALTURA DE LA XARXA

La xarxa està col·locada verticalment sobre la línia central i el seu borde superior es

troba a 2,43 m per a hòmens i 2,24 m per a dones. Es fixen les altures següents:

Categoria Masculina Benjamins 2,00 m

Alevins 2,10 m

Infantils 2,24 m

Cadets 2,37 m

Juvenils 2,43 m

Categoria

Femenina

.

.

. .

Infantils 2,10 m

Cadets 2,18 m

Juvenils 2,24 m

La seua altura es mesura des del centre de la pista. L’altura de la xarxa (per damunt de les

dos línies laterals) ha de ser exactament la mateixa i no ha d’excedir l’altura oficial en més

de 2 cm. PER A GUANYAR UN

SET

Un set (excepte el decisiu 5t set) ho guanya l’equip que primer anota 25 punts amb un

avantatge mínima de dos punts. En cas d’empat 24-24, el joc continua fins que

s’aconseguix un avantatge de dos punts (26-24; 27-25; ...) PER A GUANYAR EL PARTIT

El partit ho guanya l’equip que aconseguix guanyar tres sets. En cas d ’ empat 2-2, el set

decisiu (el 5 t ) es juga a 15 punts amb un avantatg e mínima de dos punts. ALINEACIÓ DE JUGADORS Ha d’haver-hi sempre sis jugadors per equip en joc. La formació inicial d’un equip indica l’orde de

rotació dels jugadors en la pista. Aquest ordre s’ha de mantindre durant el set. Quan un equip

utilitza l’opció de registrar un jugador

2

MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ

defensa "LLIURE", el seu número ha d ’indicar – se també en el full de posició del primer set, a

més dels sis jugadors inicials. Abans de començar cada set, l’entrenador ha de presentar la formació inicial del seu equip en un

full de rotació. El full ha de ser entregada, degudament omplida i firmada, al segon àrbitre o a

l’anotador. Els jugadors que no apareguen en la formació inicial d’un set són substituts per a eixe set. Una

vegada que el full de rotació ha sigut entregada al segon àrbitre o a l’anotador, no es permet cap

canvi en la formació sense una substitució normal. POSICIONS En el moment que el baló és colpejat pel jugador que trau, cada equip ha d’estar col·locat en el seu

propi camp en l’orde de rotació (excepte el que trau). Les posicions dels jugadors es numeren com seguix: Els tres jugadors col·locats junt amb la xarxa són els davanters i ocupen les posicions 4 (davanter-

esquerre), 3 (davanter-centre) i 2 (davanter-dret). Els altres tres són els saguers i ocupen les posicions 5 (saguer-esquerre), 6 (saguer-centre) i 1

(saguer-dret). Posicions relatives entre els jugadors Cada jugador saguer deu estar col·locat més arrere que el seu davanter corresponent respecte a la

xarxa. Els jugadors davanters i els saguers, respectivament, han d’estar col·locats lateralment en l’orde

indicat en l’apartat anterior. Les posicions dels jugadors es determinen i controlen d’acord amb les posicions dels seus peus en

contacte amb el sòl Cada jugador davanter ha de tindre almenys part d’un peu més prop de la línia central que els

peus del seu corresponent jugador saguer; Cada jugador dret (esquerre) ha de tindre almenys part d’un peu més prop de la línia dreta

(esquerra) que els peus del jugador central de la seua línia. Una vegada que s’ha efectuat el servici,

els jugadors poden desplaçar-se i ocupar qualsevol posició en la seua pròpia pista i en la zona

lliure.

3

MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ

JUGADOR

L L I U R E El Lliure ha de ser anotat en l’acta del partit, abans del mateix, en la línia especial reservada per a

això. El seu número també haurà d’aparéixer en el full de posició del primer set. Les regles específiques per al Lliure són les següents: Equipament: El Lliure ha de portar una camiseta o jaqueta de distint color en contrast amb el dels altres

membres de l’equip (o de diferent disseny)

Accions de joc:

a) El Lliure pot reemplaçar qualsevol jugador saguer.

b) N o més pot jugar com saguer i no pot completar un colp d’atac

des de cap part (incloent l’àrea de joc i la zona lliure) si en el

moment del contacte el baló està completament per

damunt del bord superior de la xarxa.

c) El Lliure no pot traure, bloquejar ni fer temptativa de bloqueig.

d) Un jugador no pot completar un colp d’atac per damunt del bord superior de la

xarxa si el baló ve de passe de dits fet per un Lliure en la zona d’atac. El baló pot

ser atacat lliurement si el Lliure realitza esta mateixa acció des de més arrere de la

zona d’atac. Reemplaçament de jugadors

a) Els reemplaçaments en què intervinga un Lliure no es compten com a

substitucions regulars. El seu número és il·limitat, però ha d’haver-hi una jugada

entre dos reemplaçaments de Lliure. El Lliure només pot ser reemplaçat pel jugador

a qui aquell va reemplaçar.

b) Els reemplaçaments només poden tindre lloc abans del toc de xiulat per al

servici:

I. Al començament de cada set després que el segon àrbitre ha comprovat

el full de posició inicial.

II. Amb el baló fora de joc.

4

MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ

GESTOS TÈCNICS

Els diversos procediments específics que ens van a permetre el desenrotllament del joc

en voleibol, es denominen gestos tècnics.

Es classifiquen en:

*EL PASSE

D’ATAC * SERVICI

*REMAT *

*PASSES MÀ BAIXA

DE DEFENSA *BLOQUEJOS

*PLANXES O CAIGUDES 3.1. ELS

PASSES

En aquest esport del voleibol, l’acció de rebre un baló i posteriorment enviar-ho a un

company, és la mateixa que rep el nom del passe: Sí que és amb les dos mans: Es denomina PASSE A DOS MANS Si és

amb els avantbraços: Se l’anomena PASSE DE MÀ BAIXA 3.1.1. PASSE A DOS MANS

També se l’anomena TOC DE DITS, es pot realitzar Cap Avant, Cap Arrere o de forma

LATERAL. A) Passe avant

Per al seu aprenentatge i posterior execució és necessari dur a terme els moviments següents:

-Jugador darrere del baló amb les cames flexionades -Un

peu més avançat que un altre

-Les mans davant de la cara, amb els dits polzes i índexs en forma de triangle.

-Estendre simultàniament braços i cames per a trobar el baló.

5

MARIA CARBONELL I SÁNCHEZ

- Colpejar el baló davant de la cara en la part davantera. Errors

a tindre en compte:

-Portar les mans separades -Posar els

dits de punta -Separar massa els colzes

-Colpejar lluny de la cara -Colpejar el

baló a l’altura del pit

-No efectuar un correcte treball de cames, flexionant-les

B) Passe d’esquena (arrere)

El jugador es fica davall del baló i realitza una extensió del

maluc, tronc i braços cap arrere, seguint la trajectòria amb la vista.

Errors a tindre en compte: - Colpejar per davall del cap amb els dits dirigits cap avant i les palmes cap amunt

- Separar les mans en el moment de colpejar (com si s’estiguera

nadant a estil braça)

6

3.2. PASSES DE MÀ BAIXA Fonamentalment s’utilitza per a la recepció dels servicis i la defensa dels acabaments, també

s’utilitza quan el baló li arriba excessivament davall al jugador. Es realitzen els moviments següents:

-Situar-se darrere de la trajectòria del baló amb les cames flexionades i els peus

separats un més avançat que un altre.

-Agafar-se les mans posant una dins de l’altra , de manera que les mans i braços es

troben totalment simètrics

-Estendre els braços i projectar els muscles cap amunt i avant, eixint a la trobada del baló

iniciant l’extensió de les cames i colpejant amb la part interna dels avantbraços. Estirar

completament els braços

-Colpejar el baló davant i separat del cos

-No moure en excés els braços al colpejar

-Bon treball d’extensió de cames

-Tronc recte

Errors més freqüents: -Encollir

els braços -Tindre'ls

blans -Colpejar amb els

dits

-Colpejar amb cames esteses

-Colpejar amb els braços pegats al cos

-Alçar els braços massa al colpejar 3.3. EL SERVICI

Encara que hi ha diversos tipus per a efectuar el servici, ací tractarem el servici davall o de

seguretat i el cridat servici de tenis. 3.3.1. Servici de baix o de seguretat

-El jugador es col·loca amb els muscles paral·lels a la xarxa

-El peu contrari al braç que trau, avançat

-Lleugera flexió de cames

-El baló subjectat per la mà contrària a la de servici

-El cos oscil·la de darrere avant i el braç que colpeja paral·lel al cos,

colpeja el baló amb tota la mà.

-En el moment del colpeig, el baló estarà en l’aire. Errors més freqüents:

-Colpejar amb el puny

-Colpejar amb el braç encollit

-Colpejar fluix

-Rotar el tronc 3.3.2. Servici de tenis El baló se situa en la mateixa posició que en el servici per davall però amb el tronc recte i el baló

a l’altura de la cintura.

-El baló es llança a l’aire perpendicular al peu avançat. -El braç que colpeja s’alça per darrere del cap, arquejant el tronc cap arrere.

-A continuació s’avança el tronc, el braç s’estén i colpeja el baló en la seua part posterior

amb tota la mà.

S’ha d’evitar:

-Llançar el baló massa avançat

-Colpejar amb el braç encollit

-Abaixar el braç excessivament

3.4. LA REMATADA És una de les accions tècniques més difícils i complexes, es compon de tres fases : carrera - bot

- colpege

-La carrera és de tres passos. Els dos primers són de preparació i l’últim de batuda.

-Amb el bot, canviem l’impuls horitzontal en vertical, sent l’últim pas el més llarg. E l

maluc haurà d’estar retardada.

-Cames flexionades i braços arrere.

-El bot s’efectua amb els dos peus al mateix temps . Una vegada en l’aire, la mà que

colpeja es dirigix al bescoll com si fóra un a rascar-se.

-A continuació s’estén el braç i es colpeja el baló en la part superior, amb la palma de la

mà, flexionant el canell.

3.5. EL BLOQUEIG És precís col·locar- se a mig metre de la xarxa, les mans elevades a l’altura dels muscles i les

cames lleugerament flexionades per a poder-se moure ràpidament. El bot es pot fer bé des del siti

si rematen per on estic o bé amb un o dos passos d’impuls i batuda semblant a la de l’acabament;

en este últim cas giraríem el tronc en l’aire per a posar-nos d’enfront del rematador. Si sóc prou

alt fique les mans en el camp contrari i avanç les cames per a equilibrar-me. L’aterratge he de fer-

ho dins del meu camp perquè no em xiulen falta.

en el bloqueig cal botar un poc després que el rematador per a fer coincidir el seu acabament amb

la major altura del nostre bot. El bloquejador ha de botar en el moment en què la mà de l’atacant

passa davant de la seua vista. El bloquejador no ha de mirar el baló, sinó els peus de l’atacant.

3.6. PLANXES

La planxa o caiguda de front, es realitza

impulsant amb un peu cap avant

Les cames s’eleven a més altura que els

muscles

Una vegada efectuat el colpeig, s’amortix

La caiguda amb els braços alhora

que el cos fa d’assecant contra el sòl

4. TÀCTICA

4.1. Definició

S’entén per tàctica, “la totalitat de les accions individuals i col·lectives dels jugadors d’un

equip, organitzades i coordinades racionalment, dins dels límits del reglament i de l’esportivitat,

per a aconseguir la victòria, tenint en compte d’una banda les qualitats i particularitats dels

jugadors d’un equip i per unes altres les fallades de l’adversari”

4.2. Aspectes generals

En voleibol, cap acció és aïllada • si el baló ve de l’adversari, jo defenc • si el baló ve d’un company, construeix l’atac • si el baló va al camp de l’adversari, immediatament jo defenc • si el baló està en el meu camp, jo recolze.

En general, l’orde de colps correcte, i el que més s’utilitza és el següent: 1. Servici de l’equip contrari (atac) 2. Recepció amb toc d’avantbraç (defensa) 3. Col·locació amb toc de dits (atac) 4. Acabament cap al camp contrari (atac) 5. Intent de bloqueig (defensa) o recepció (defensa) de l’equip contrari, que a partir d’ací

construiria el seu atac.

4.3. Idees tàctiques generals

A) ATAC: 1. Traure el baló -

Als espais lliures.

- A la zona del terreny contrari en què siga més difícil rebre el baló.

2. Construcció de l’atac - Realitzar bons tocs. - Observar espais lliures del contrari. - Passar el baló cap eixes zones amb 1, 2 o 3 tocs. - Realitzar un acabament.

B)

DEFENSA: 1. Davant d’un servici - Ocupar tots els espais possibles. - Desplaçar-se per a rebre - Avançar el peu contrari a la direcció en què volem enviar el baló, (avançar el peu

esquerre, si volem dirigir el baló cap a la dreta i viceversa) - Rebre el baló amb la possibilitat de ser jugat per un altre company. 2. Davant d’una jugada d’atac - Observar els moviments del contrari. - Ocupar bé els espais. - Intentar bloquejar el baló. - Recuperar el baló. SISTEMA DE JOC: Es distingixen els aspectes següents:

- FORMACIÓ: És la distribució dels papers en l’equip. Exemples de formació:

C : Jugador que passa bé de dits.

: Jugador amb bona resolució en xarxa. : Jugador que passa bé d’avantbraços i gran mobilitat.

: Jugador amb característiques de C i A i/o R.

Cal buscar un equilibri, és a dir, tindre sempre un jugador fort almenys tant en la

línia

davantera com arrere.

4 remateu. + 2 col·loqueu. 3 rematadors.+ 3 col·loqueu. 5 remateu. + 1 col·locador 5 remat. + 1 col·loqueu 4 remateu. + 2 univers. 3 remateu. + 3 univers.

4 remateu. + 1 col·locadors 6 univers (col·locador a torn)

- DISPOSITIU: organització en el terreny de joc en atac o defensa de l’equip.

Exemples de dispositiu en recepció del servici. Primer s’anomenarà la

màxima responsabilitat i després la menor responsabilitat.

• Dispositiu de 5 jugadors en recepció:

2

2+3 3+2

• Dispositiu De 4 jugadors en recepció:

2+2 3+1

(6 no rep)

• Dispositiu de 3 jugadors en recepció:

3+0 2+1

-ORIENTACIÓ: definició de les trajectòries que ha de realitzar cada jugador. Poden ser:

• Permutes: canvi de lloc específic entre 2 o més jugadors. Per exemple, el

defensor de 6 va a zona 1 i el de zona 1 a zona 6.

4 3 2

-PERMUTA

5 6

1

• Penetració: Un jugador que li correspon una posició de saguer passa a

zona d’atac per a la col·locació

-PENETRACIÓ

2

4 3 1

5 6

• Canvi de zona: Es produïx durant l’atac. Es tracta de concloure l’atac en

una zona diferent de la que se situa l’atacant al començament del punt.

-CANVI DE ZONA

Cobertura: Es tracta de recolzar el jugador que realitza l’atac. És una situació entre atac i

defensa, ja que es tracta d’una acció durant la fase d’atac, però imminentment defensiva