sistms ’in orma iÓ orÀ ia i computeritzada · sistms ’in orma iÓ orÀ ia i computeritzada 1...

19
SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA 1 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals. SESSIÓ 15 Avui intentarem resoldre l’exercici que us vaig posar ahir de Valls. Primer de tot ens descarreguem de la web de l’ICC l’ortofotomapa (1:25000), la base topogràfica (1:25000) i el MCSC (1:25000). Descomprimim tots els arxius. Requisit1. Crearem un vector vora.vec amb atribut 255. Després crearem un vector zu.vec on li copiarem el vector vora.vec (ctrl+C) amb atribut 255 i li direm finalitzar digitalització; tornaré a digitalitzar amb el vector zu.vec donant-li un atribut de 1 perquè ara faré les zones urbanes (tant de Valls com algunes urbanitzacions). A continuació faré el vector etiquetes.vec on li marcaré les zones urbanes amb “zu” i la resta li diré bosc “b”. El vector de zu.vec el passaré a .arc i després a .pol. A continuació faré l’etiquetatge de polígons. A continuació obriré el zu.pol i li faré una consulta per localització (veuré que tinc zones “zu” i zones “b”).

Upload: others

Post on 26-May-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

1 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

SESSIÓ 15

Avui intentarem resoldre l’exercici que us vaig posar ahir de Valls.

Primer de tot ens descarreguem de la web de l’ICC l’ortofotomapa (1:25000), la base

topogràfica (1:25000) i el MCSC (1:25000). Descomprimim tots els arxius.

Requisit1. Crearem un vector vora.vec amb atribut 255. Després crearem un vector

zu.vec on li copiarem el vector vora.vec (ctrl+C) amb atribut 255 i li direm finalitzar

digitalització; tornaré a digitalitzar amb el vector zu.vec donant-li un atribut de 1

perquè ara faré les zones urbanes (tant de Valls com algunes urbanitzacions).

A continuació faré el vector etiquetes.vec on li marcaré les zones urbanes amb “zu” i la

resta li diré bosc “b”. El vector de zu.vec el passaré a .arc i després a .pol. A continuació

faré l’etiquetatge de polígons.

A continuació obriré el zu.pol i li faré una consulta per localització (veuré que tinc

zones “zu” i zones “b”).

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

2 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

A continuació faig una consulta per atributs i li dic que vull que em marqui el camp que

abans li he donat jo el nom, i els valors vull que siguin els “zu” (podria fer buffers abans

d’hora, però si recordeu, hi havia qui no li va fer l’anàlisi perquè és un mapa molt i molt

gran i triga molta estona en processar... ); guardo aquesta consulta per atributs com

a “consulta_zu.pol”:

Ara fem el buffer, així que li direm que la nostra entitat diana és consulta_zu.pol, que

el resultat serà consulta_zu.img, que el camp serà el nom d’abans que jo li he dit i

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

3 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

hauré de dir-li “=zu” i que l’àmbit és “usar àmbit del vector” i “costat de píxel 1”, li

direm que volem zones buffer mín:0 i màx: 300.

Li direm “d’acord” i ens trigarà una mica menys que si li haguéssim dit que fes el buffer

a tot el vector anterior, però trigarà...

Un cop tingui aquest buffer, faré una consulta per localització a sobre del ràster per

saber quin valor li dóna a les zones zu (serà 1). Per tant, ara faig una consulta per

atributs i li diré el camp corresponent i que vull tots els valors =1. Guardem resultat.

Requisit2. Obrirem el mapa .mmm del topogràfic i buscarem les corbes de nivell més

petites. Quan les trobem, haurem de determinar l’equidistància entre corba i corba i

saber el fitxer que les conté (quin fitxer .arc és). Un cop tinguem el fitxer, tancarem el

.mmm i anirem a obrir el vector estructurat .arc. Li farem zoom. Ara crearem el MDE.

Un cop fet, el retallarem dient-li que el fitxer àmbit serà el vora.vec (així me’l retallarà).

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

4 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Ara tindrem un MDE retallat a la vora que jo vull. Ara puc fer el MDP directament amb

el MDE retallat. Un cop tinc el MDP faig una consulta per atributs i li dic que vull un

valor inferior al 20%. Guardem resultat.

Requisit3. Tornem a l’ortofotomapa, digitalitzem les vies principals (com a línies.vec i li

diem línia i enter). Les passem a .arc. Ara no posarem la vora a la digitalització, ja que

no tenim una zona interna a la línia, sinó que només hi ha rectes. Ara farem un buffer

dient-li que ens marqui de 0 a 50 metres i li direm que volem l’àmbit (el motiu de dir-li

l’àmbit, a l’hora de combinar capes en .img si no les tenim totes de la mateixa mida,

MM dóna errors per tenir píxels desplaçats, ja que a l’hora de generar la informació

desplaça algun píxel) de la vora.vec. Farem una consulta per atributs marcant-li que

volem una distància < 50 m. Guardem resultat.

Requisit4. Tornem a l’ortofotomapa i obrirem el MCSC per localitzar si hi ha antenes

de telefonia (mosaiquem/sincronitzem). Si en trobem, les digitalitzarem com a punts

amb text; si no en trobem, posarem alguns punts suposant la seva localització. Ara

farem un buffer de 0 a 200 m i farem una consulta per atributs, escollint les zones >

200 m. Guardem resultat.

Requisit5. Tornem a l’ortofotomapa, digitalitzem les L.A.T a partir del MCSC (si no n’hi

ha, suposem, fent línies i text). Farem un buffer de 0 a 100 m i seguidament una

consulta per localització escollint > 100 m. Guardem resultat.

Requisit6. Tornem a l’ortofotomapa i copiarem la vora.vec i digitalitzem les piscines

municipals de les poblacions que hem digitalitzat abans, fent línies i etiquetes que

haurem d’estructurar i fer polígons etiquetats. A continuació obrirem el vector .pol

etiquetat i li faré una consulta per localització (per veure que tinc les piscines).

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

5 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

A continuació faig una consulta per atributs i li dic que vull que em marqui el meu

camp específic, i els valors vull que siguin els de les piscines municipals (podria fer

buffers abans d’hora, però si recordeu, hi havia qui no li va fer l’anàlisi perquè és un

mapa molt i molt gran i triga molta estona en processar... ); guardo aquesta consulta

per atributs. Ara fem el buffer, així que li direm que la nostra entitat diana és el polígon

de les piscines, li hauré de dir el camp i li hauré de dir el valor; l’àmbit és “usar àmbit

del vector” i “costat de píxel 1”, li direm que volem zones buffer mín:0 i màx: 500. Faré

una consulta per atributs i em quedaré amb les zones majors de 500m.

Requisit7. Tornem a l’ortofotomapa i copiarem la vora.vec i digitalitzem les esplanades

i aparcaments de les poblacions que hem digitalitzat abans, fent línies i etiquetes que

haurem d’estructurar i fer polígons etiquetats. A continuació obrirem el vector .pol

etiquetat i li faré una consulta per localització.

A continuació faig una consulta per atributs i li dic que vull que em marqui el meu

camp específic, i els valors vull que siguin els dels aparcaments i esplanades (podria fer

buffers abans d’hora, però si recordeu, hi havia qui no li va fer l’anàlisi perquè és un

mapa molt i molt gran i triga molta estona en processar... ); guardo aquesta consulta

per atributs. Ara fem el buffer, així que li direm que la nostra entitat diana és el polígon

dels aparcaments i esplanades, li hauré de dir el camp i li hauré de dir el valor; l’àmbit

és “usar àmbit del vector” i “costat de píxel 1”, li direm que volem zones buffer mín:0 i

màx: 100. Faré una consulta per atributs i em quedaré amb les zones menors de 100m.

Ara hauria de combinar totes les capes, de dues en dues amb el COMBICAP. Penseu

que podem combinar el 1r requisit amb el del 2n requisit; el resultat d’aquests dos es

pot combinar amb el 3r requisit; el resultat d’aquests dos es pot combinar amb el 4rt

requisit, etc... Al final obtindríem unes zones on ara li podria aplicar l’últim requisit:

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

6 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Requisit8. Obrim el .img resultat de totes les combinacions i el vectoritzem (passem de

ràster a vector). Un cop el tinguem en .pol li farem una consulta per atributs i

escollirem com a camp “àrea” i el valor li direm > 500; desarem aquesta consulta i serà

el nostre resultat definitiu per a posar la piscina.

Exercici: Trobar les zones urbanes de la zona de Sant Genís dels Agudells amb

alçades superiors als 150 m, als 200 m i als 250 m. Després troba les zones urbanes de

Sant Genís dels Agudells amb pendents superiors al 10%, superiors al 20% i superiors

al 30%.

Passos a seguir: Primer de tot, pensa quina informació necessitaràs: ortofotomapes,

topogràfics, MCSC... . Descarrega’ls de la web de l’ICC o si ho tens al teu directori fes

servir aquests mateixos.

Hauràs de digitalitzar les zones urbanes a sobre del ràster de Sant Genís, creant un

vector límit.vec (crea’n un i te’l copies al vector de línies.vec), un vector .vec de línies

(on digitalitzaràs les zones urbanes) i després un d’etiquetes (només cal que facis “zu” i

“b”), que acabaràs associant al vector estructurat (per tant, hauràs de passar a .arc el

vector de línies i després a .pol i al final hauràs d’etiquetar aquests polígons).

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

7 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Aquí puc veure el fitxer .pol etiquetat:

Un cop ja ho tinguis, hauràs de rasteritzar el vector.pol, per tant, tingues en compte els

camps (escull el teu camp) i el valor (escull valor “zu”).

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

8 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Ara ja tindràs el .img amb valors de “zu” i valors “b”, per tant, fes una consulta per

localització a sobre de les zones urbanes i veuràs que et surt “1”, per tant, ara fem una

consulta per atributs per a seleccionar les zones que t’interessen (les “zu” que

corresponen al valor 1; el valor 0 correspon a la zona de bosc), per tant, li hauràs de dir

que vols un valor =1:

un cop feta la consulta, la guardes.

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

9 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Ara ens descarregarem el .mmz topogràfic de la zona de Sant Genís i buscarem el

vector que ens dóna informació de les corbes de nivell (recordeu que quan l’obriu li

haureu de fer un zoom perquè aparegui a la pantalla):

Ara farem el MDE:

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

10 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Un cop fet, l’haurem de retallar partint com a fitxer marc el vora.vec que has fet abans.

Ara farem consulta per atributs de les zones superiors a 150 m d’alçada, superiors a

200m i superiors a 250m.

Ara farem el MDP a partir del MDE retallat:

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

11 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

i fem les consultes per atributs de pendents superiors al 10%, al 20% i al 30%:

A l’hora de combinar capes, ja hem vist que tenim el COMBICAP (eines → combinació

analítica de capes). Una altra solució i possiblement més senzilla per a algú i ràpida és

utilitzar la calculadora/reclassificadora de ràsters i vectors (eines →

calculadora/reclassificadora de ràsters i vectors).

Quina diferència hi ha entre la combinació de capes i la calculadora? doncs que la

combinació de capes només ens permet combinar dues capes, en canvi, la calculadora

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

12 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

permet combinar tantes capes com vulguis, i el resultat acaba sent el mateix, però va

bé conèixer les dues vies de combinació de capes, per si algun d’ells falla.

Ara ja podem combinar capes! Jo us faré l’exemple de combinar amb la calculadora les

zones urbanes retallades amb un pendent superior al 20% i una alçada superior als

150m (tots ells han de tenir el mateix format, en aquest cas el .img):

el resultat és aquest:

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

13 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Vosaltres proveu de fer la resta de combinacions, i determineu quines són les zones

urbanes superiors al 20% de pendent, ja que en aquests moments si s’hi construís seria

il·legal.

Pel tema de la calculadora, podeu trobar més informació a l’ajuda de MM; tot i així,

aquí us poso un exemple de quan es pot utilitzar el símbol * i el símbol +:

Exemple 1: suposem que tenim una imatge A i volem combinar-la amb els valors

superiors de 3000 que té la imatge B; l’operació seria:

[A]*([B]>3000)

Exemple 2: Volem reclassificar en dos grups els valors d'una imatge 'C'. Els valors

inferiors a 100 els passem a 50. Els valors superiors a 100 els passem a 200. L'operació

seria:

([C]<100)*50+([C]>=100)*150

Georeferenciació

Els satèl·lits ens donen informació d’un punt cada cert temps.

Quan volem georeferenciar una imatge, el que fem és donar-li els valors x i y, per tant,

podem dir que li estem donant uns punts de control que associem a un mapa

topogràfic georeferenciat. Les coordenades d’un punt han de ser llocs permanents en

l’espai. Aquests punts que trobem al topogràfic els digitalitzarem a la imatge satèl·lit,

tenint en compte el MDE que el combinarem. Com més punts de control, més exacte

serà a la realitat.

Obrim el MM i obrim el RGB de Sant Genís que teniu a

sessio15/dades/sant_genis_R.img i el mateix pel G i pel B.

Obrim una altra sessió de MM amb el .mmm del topogràfic (obriu-lo com a mapa); el

trobareu a:

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

14 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

sessio15/dades/ descomp.santgenis-topo/ bt5mv20mm0f288124an0r040.mmm

Ara mosaiquem/sincronitzem les dues sessions:

Fent un zoom molt proper i clicant en el mateix punt de l’ortofotomapa i del

topogràfic, puc veure que les coordenades no són iguals, que hi ha diferència de

metres.

Per tant, haurem de digitalitzar a sobre del RGB. Com digitalitzarem punts de control?

doncs de la següent manera: creem un vector que li direm puntscontrol.vec i el farem

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

15 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

com a punt i com a text, i a títol li direm “vector no estructurat de punts de control”.

Anirem al topogràfic i clicarem en un punt concret, ens copiarem la coordenada x i y

(ctrl+C) i seguidament anem al RGB, cliquem F4 i enganxem les coordenades que hem

copiat (ctrl+V), i així successivament per a cada punt (cada vegada li haurem de fer F4

per a canviar les coordenades).

Farem 50 punts de control repartits per tot el mapa. Penseu en fer un zoom ben

pròxim per no tenir errors després...

Per seguir fent punts no tanquem digitalització, òbviament!

Quan els tinguem fets tancarem la digitalització; com més punts control tinguem,

millor! perquè així serà més representatiu a la realitat.

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

16 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Tanquem digitalització.

Ara realitzarem el MDE del topogràfic, buscant aquell vector.arc que em doni

informació de corbes de nivell cada 5 metres; vull el MDE per a poder donar-li alçades.

Un cop tinguem el MDE ja podrem convertir el vector punts en punts de control: eines

→ geometria → convertir .vec a punts de control (COR).

Aquí li direm que volem les alçades extretes del MDE que acabem de fer (en .img), el

fitxer punts de control serà el puntscontrol.vec i el fitxer destí serà el puntscontrol.cor

(aquest nom li dono jo).

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

17 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

li marcaré que vull unitats i li diré: m (de metres) i també ho vull bilineal (perquè és

una realitat quantitativa; si tingués vectors li diria “veí més proper” (és qualitatiu; la

“bicúbica” també és per ràsters i és quantitatiu); li dic que me’l generi.

Ara aniré a obrir el fitxer puntscontrol.cor que s’obrirà anant a “eines” → “geometria”

→ “obrir fitxer punts control”:

i aquí em dirà primer de tot quants punts de control he fet, i a continuació em dirà les

x i y originals de l’orto i després em dirà les x i y georeferenciades i per últim em dirà

les alçades del MDE.

Ara haurem de realitzar la correcció geomètrica perquè ens mostri l’error que hi ha en

els punts i l’error recalculat, per tant: “eines” → “geometria” → “correcció polinòmica

de ràsters i vectors”:

li marco “ràster” ja que voldré corregir el st.genis_R.img; li diré que el meu fitxer COR

és el puntscontrol.cor que el ràster a corregir és st.genis_R.img, que el píxel sigui de

0’5 m (metres), que el fitxer residus sigui st.genis_R_corregit.cor i li dic a on el guardo

(crearé una carpeta i li diré “fitxers_corregits”) i li dic “d’acord”.

Ara et mostra l’error de cada punt i l’error recalculat. Com que hem posat un píxel de

0’5 m, l’error màxim permès haurà de ser menor de 1 (el doble), per tant, miraré

l’error acumulat (XY) per saber si l’error és menor de 1.

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

18 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Mirem els errors!!!

Ara podem tancar aquesta pantalla d’errors (la blanca) i ens quedarem amb la negra i li

direm 1 (no hem efectuat modificacions al fitxer st.genis_R_corregit.cor i li tornarem a

donar 1 (perquè ens posi els valors que tenim a la pantalla blanca). Ara ens genera el

ràster (el RGB georeferenciat). Ara hauríem de tornar a modificar aquells punts de

control que ens haguessin donat més gran de 1 (XY), és a dir, que tornaríem a

digitalitzar fins que l’error sigués menor de 1.

Al final de tot obrirem el RGB de la carpeta “fitxers corregits” i el sincronitzarem amb

el meu topogràfic i veurem que les coordenades són molt semblants.

SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I COMPUTERITZADA

19 Aquests apunts han estat creats per Rubén de Castro, Susanna Martí i Xavier Roijals.

Ara podem sobreposar el meu ràster georeferenciat amb el topogràfic (el topogràfic el

col·locarem a sobre i amb una transparència del 50%) i veurem si es corresponen les

coordenades que he introduït abans a ma.

Bibliografia

Ordoñez, Martínez – Alegría (2003) Sistemas de Información Geográfica. Aplicaciones

prácticas con Idrisi32 al análisis de riesgos naturales y problemáticas

medioambientales. RA-MA Editorial, Madrid.

Goodchild, M. (2000). New horizons for the social sciences: geographic information

systems en Social Sciences for a Digital World: Building Infrastructure and Databases

for the Future. Organisation for Economic Cooperation and Development, Paris 163-

172.

Gómez Delgado, Monserrat; Barredo Cano, José L. (2005) Sistemas de Información

Geográfica y evaluación multicriterio en la ordenación del territorio. RA-MA Editorial,

Madrid.