Cristian, toni, jaume.

1.La terra i el sol

• El sol te un diàmetre de 1.392.000 km.

• D’edat té uns 4500 milions d’anys.

• Es necessari a la Terra per donar llum, escalfor i energia per activar les coses electròniques.

Mercuri

• És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del sistema solar. És menor que la Terra, però més gran que la Lluna.

• Quan un costat de Mercuri és de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425 ºC. Les zones a l'ombra baixen fins als 170 sota zero.

• Els pols es mantenen sempre molt freds. Això fa pensar que hi pot haver aigua (congelada, és clar).

Venus

• És el segon planeta del Sistema Solar i el més semblant a la Terra pel seu tamany, massa, densitat i volum. La superfície de Venus és relativament jove, entre 300 i 500 milions d'anys.

• Té amplíssimes planures, travessades per enormes rius de lava, i algunes muntanyes. Hi ha molts volcans.

• El 85% del planeta està cobert per roca volcànica. La lava ha creat solcs, alguns ben llargs. N'hi ha un de 7.000 km.

Terra

• És el nostre planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries

perquè existeixi vida. • L'escorça de la Terra està

formada per plaques que suren sobre el mantell, una capa de materials calents i pastosos que, de vegades, surten per una esquerda formant volcans.

Mart

• És el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el nom del deu de la guerra.

• Abans de l‘exploració especial, es pensava que Mart podia tenir vida. Les observacions han demostrat que no en té, encara que en podria haver tingut en un passat llunyà.

Júpiter

• És el planeta més gran del Sistema solar, té més matèria que tots els altres planetes junts i el seu volum és mil vegades el de la Terra.

• Té un tènue sistema d'anells, invisible desde la Terra. També té 16 satèl.lits. Quatre d'ells van ser descoberts per Galileu al 1610. Era la primera vegada que algú observava el cel amb un telescopi.

• Júpiter té una composició semblant a la del Sol, formada per hidrogen i heli, amb petites quatitats d'amoniac, metà, vapor d'aigua i altres compostos.

• Fa la rotació més ràpida entre tots els planetes i té una atmosfera complicada, amb núvols i tempestes. Per això mostra franges de diversos colors i algunes taques.

Júpiter

• La Gran Taca Roja es una tempesta fortíssima, més gran que el diàmetre de la Terra, que dura des de fa 300 anys i provoca vents de 400 Km/h.

• Els anells de Júpiter són molt més senzills que els de Saturn. Estan formats per partícules de pols llançades a l'espai quan els meteorits xoquen amb les llunes interiors.

• Tant els anells com les llunes de Júpiter es mouen dins d'un enorme globus de radiació atrapat en la magnetosfera, el camp magnètic del planeta.

• Aquest camp magnètic, que només arriba entre els 3 i 7 milions de km. en direcció al Sol, es projecta en direcció contrària més de 750 milions de km., fins arribar a l'òrbita de Saturn.

Saturn

• Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic que té anells visibles desde la Terra. Es veu clarament aplanat pels pols a causa de la ràpida rotació.

• L'atmosfera és d'hidrogen, amb una mica d'heli i metà. És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua. Si trobessim un oceà prou gran, Saturn suraria.

• El color groguenc dels núvols té bandes d'altres colors, com Júpiter, però no tant marcades. Prop de l'equador el vent bufa a 500 Km/h.

Saturn

• Cada anell principal està format per molts anells estrets. La seva composició és dubtosa, però sabem que contenen aigua. Podrien ser icebergs o boles de neu, barrejades amb pols.

• L'anell interior de Saturn, C, és a 1,28 vegades el radi, i l'anell exterior, A, a 2,27. Tots dos són dins del límit de Roche, però el seu origen encara no s'ha determinat. Amb tota la matèria que contenen es podria formar una esfera d'un tamany semblant al de la Lluna.

Urà

• És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar. És també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi.

• L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs. El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds.

• Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de l'òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols.

• La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. És tan lluny que, des d'Urà, el Sol sembla una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres.

Neptú

• És el planeta més exterior dels gegants gasosos i el primer que fou descobert gràcies a prediccions matemàtiques.

• L'interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L'exterior és hidrogen, heli, vapor d'aigua i metà, que li dóna el color blau.

• Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s'han mesurat vents de 2.000 Km/h.

• Neptú té un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tènues, difícils de distingir amb els telescopis terrestres. S'han format a partir de partícules de pols, arrencades de les llunes interiors pels impactes de meteorits petits.

Plutó

• És el planeta més petit i el que s'allunya més del Sol. Es va descobrir al 1930, però és tant lluny que fins ara hem tingut poca informació. És l'únic que encara no ha estat visitat per cap nau terrestre.

• Generalment, Plutó és el planeta més llunyà. Però la seva òrbita és molt excèntrica i, durant 20 dels 249 anys que triga a fer-la, és més proper al Sol que Neptú.

• L'òrbita de Plutó també és la més inclinada, 17 º. Per això no hi ha perill que es trobi amb Neptú. Quan les òrbites es creuen ho fan prop dels extrems de manera que, en vertical, les separa una enorme distància.

Plutó • Plutó té un satèl.lit molt

especial: Caront. Té 1.172 Km. de diàmetre i és a menys de 20.000 Km. del planeta. Amb el temps, la gravetat ha frenat les seves rotacions i ara es presenten sempre la mateixa cara.

• De fet, la rotació d'aquesta parella és única en el Sistema Solar. Sembla com si estessin units per una barra invissible i giressin a l'entorn d'un centre situat en la barra, més proper a Plutó, que té 7 vegades més massa que Caront.

• Per la seva densitat, Plutó sembla fet de roques i gel. En canvi, el seu satèl.lit és molt més lleuger. Aquesta diferència fa pensar que es van formar separadament i, després, es van juntar.

Galàxies

• Una galàxia és un ensems de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de determinades galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és difícil que es puguin detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Al voltant del forat negre hi ha diversos cúmuls estel·lars.

Asteroides

• Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s’utilitzen com a sinònims.

Meteorits

• Un meteorit és un cos celest relativament petit que arriba a la superfície terrestre. A l'espai, aquests cossos reben el nom de meteoroides (petits asteroides que generalment són el resultat de la col·lisió de dos o més asteroides). En entrar en contacte amb l'atmosfera, la fricció de l'aire provoca que el cos s'escalfi, emetent llum i formant un meteor, bola de foc o estrella fugaç.

Cometes

• Els cometes (del llatí Cometa i aquest del grec Kometes, cabellera), junt amb els asteroides, planetes i els seus satèl·lits, formen part del Sistema Solar. Són cossos sòlids molt semblants als asteroides però amb distinta composició, i descriuen òrbites tan allargades, que aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de molts anys, tants que fins i tot alguns només se'ls ha vist una única vegada.

Big-Bang

• El Big Bang ("Gran Explosió") és el model cosmològic de l'Univers que considera que aquest s'ha expandit fins al seu estat actual a partir d'una condició primigènia en la que existien unes condicions d'una infinita densitat i temperatura.

• Les proves observades que confirmen la teoria inclouen l'anàlisi de l'espectre de llum de les galàxies, que mostren un desplaçament cap a longituds d'ona més llargues en proporció a la distància de cada galàxia i en una relació descrita per la llei de Hubble.

El Dia la Nit

• La Terra fa dos moviments. El de rotació es sobre si mateixa, dura 24 hores i fa possible que tinguem dia i nit. Quan en un lloc del món és migdia, a l’ altra costat de la Terra és mitjanit.

Moviment de translació

• La terra dóna voltes al voltant del sol. Cada volta dura 365 dies, i permet definir el que és un any. El camí que descriu el nostre planeta s’anomena òrbita. Ja que l’eix de la terra està inclinat, segons on es trobi el planeta durant aquest moviment, els rajos solars il·luminaran amb més intensitat l’hemisferi Nord, essent aleshores estiu en aquest hemisferi i hivern en l’hemisferi Sud .

Les fases de la Lluna