Eullia Orfila Camps

Sntesi reflexiva de lassignatura Processos i Contextos educatius

A lassignatura Processos i contextos educatius hem analitzat el significat i sentit que t ser docent a les aules davui en dia. Mitjanant la realitzaci de diverses tipologies dactivitats i algunes classes teriques he aprs quin sn els reptes actuals daquesta feina, com desenvolupar el pensament prctic i quines sn les competncies dels professors deducaci secundria actuals. Els docents sn la pea clau del sistema escolar i el principal provedor del servei pblic educatiu, s per aix que pel bon funcionament de leducaci en general s fonamental que estiguin gestionats i formats de manera adequada. Avui en dia el paper dels professors ha anat canviant, actualment no es poden limitar a ensenyar uns continguts sin que han dajudar als estudiants a aprendre a aprendre de manera autnoma, orientar-los, guiar-los i animar-los perqu aconsegueixin els seus objectius. Una de les causes daquest canvi de concepci s la facilitat que hi ha actualment per accedir a la informaci des de qualsevol lloc i idioma. Doncs, aix fa suposar un canvi en la manera densenyar, aprendre, el plantejament curricular i el paper dels docents.Com es planteja a larticle Aprender a educar. Nuevos desafos para la formacin de docentes de Prez Gmez que hem treballat a classe, per aconseguir aquest gran repte, la formaci dels docents i els ciutadans sha dencarar de manera conjunta, s a dir perseguint uns mateixos objectius reals i adaptats a la societat del segle XXI. Fins lactualitat, la formaci dels docents i ciutadans sha dut a terme mitjanant la concepci epistemolgica escolstica. Aquesta est caracteritzada per ser un procs de transmissi dinformaci unidireccional en la qual el docent imparteix un currculum prescrit sense connexi amb el sentiments i els valors, que es transmet des de la ment del professor als alumnes i de la ment dels alumnes a les seves prctiques. Per si el que es vol aconseguir es formar els ciutadans amb les competncies i qualitats bsiques que es consideren indispensables en el segle XXI, el docent haur plantejar situacions en les quals els alumnes pugin construir, modificar i reformular els seus coneixements, actituds i habilitats. Llavors shaur de produir un canvi en la manera dentendre leducaci, desembocant cap a una concepci densenyament diferent, la constructivista. Al tenir que plantejar-me dues activitats a classe, una de caire constructivista i laltre de caire escolstic, hem va permetre comprendre millor la diferncia que hi ha entre les dues visions. I s que el que es pretn en la nova concepci s que els alumnes participin en el seu propi procs daprenentatge i no noms sigui el professor el que tingui paper actiu. A ms a ms la prctica sha de considerar com una element indispensable per lassoliment de coneixements i no noms com una mostra prctica de la teoria descontextualitzada. Coma futurs professors, doncs, hem de deixar de perdre el temps en la correcci dexmens i la impartici de classes tipus seminari que no generen coneixement, i dedicar-lo al disseny dentorns daprenentatge adaptats a la realitat dels alumnes. Un recurs que es podria utilitzar per facilitar la construcci del coneixement s la realitzaci de mapes conceptuals. Aquests permeten observar com diferents estructures poden ser correctes i proporcionar un resum esquemtic del que els alumnes estan construint i aprenent, que pot ser ampliat i modificat al llarg del procs.He de comentar que al llarg de la meva etapa destudiant he elaborat molts cops mapes conceptuals, per casi mai els hi he trobat una utilitat clara com estudiant. Possiblement perqu no havia ents el sentit teric que tenen i hem limitava a fer-lo perqu els professor ens ho imposava, sense tenir cap inters ms. Per si que mhe donat compte en la realitzaci daquests a classe del Mster que tots els elaborats pels diferents grups eren igual de vlids. Tamb ens va fer pensar les relacions que tenien ens diferents conceptes, trobant moltes dificultats per consensuar una estructura que connectes i expresses tot el que volem plasmar en la realitzaci daquesta activitat. Igual que en aquesta activitat tenem visions diferents, ens vam adonar tamb que cadasc tenia visions diferents de la docncia a travs de les teories implcites de Marrero. Posant-nos ms dacord amb el que mai farem com a professors per amb dificultats per consensuar els tres tems que estvem ms dacord. Aix posa de manifest que cadasc t les seves prpies concepcions de com actuar, per tant per la formaci del pensament prctic dels docents, les seves competncies i qualitats humanes s fonamental atendre al desenvolupament de les seves teories implcites. Aquestes estan vinculades a emocions, necessitats, desitjos i vivncies al llarg de la vida de cada un. Per no s fins que som capaos de reconstruir les nostres prpies creences que estem capacitats per fer front a la realitat complexa de laula. Doncs els docents hem de ser capaos de reflexionar sobre la nostra prpia prctica, la manera dactuar i dels resultats sobre les investigacions educatives. En definitiva, aprendre a educar suposa estar contnuament en formaci al llarg de tota la vida professional per poder respondre als nous reptes de la societat en que es viu. Una de les noves competncies que sest pretenent desenvolupar en els professionals de leducaci s la del treball en equip. En la meva opini, i desprs dassistir a la sessi de Josep Juand en la qual ens va posar de manifest les mltiples avantatges que pot suposar, penso que cal potenciar les relacions entre companys en els centres i defugir de les tasques solitries que hi ha avui en dia. Daquesta manera es podria fer front de millor manera a la difcil situaci que hi ha en molts centres, millorar les condicions i la qualitat de treball, el funcionament del instituts i laprenentatge dels alumnes. Per altre banda tot el que he comentat permet als docents fer front a la diversitat dels estudiants que hi ha actualment i de les diferents situacions educatives que es poden donar. Els professors haurien de beneficiar-se de la gran quantitat de recursos que hi ha presents per personalitzar el seu propi treball docent i treballar conjuntament observant i reflexionant sobre la prpia activitat didctica cercant progressivament millores en les seves actuacions en concordana amb les circumstncies. Finalment durant les prctiques vaig poder observar diferents professors i analitzar quina tipologia dactivitats feien a les aules. Per fer-ho, abans, vam elaborar amb el grup de treball un gui dobservaci, per fixar-nos tots ens els mateixos aspectes i desprs poder comparar.Durant les prctiques al institut no vaig veure que elaboressin activitats de caire competencial i potenciessin lautonomia dels alumnes. Sin que les classes es basaven en el mtode escolstic, s a dir en la transmissi de coneixements per part del professor i recepci per part dels alumnes. S que vaig observar que realitzaven prctiques al laboratori, per aquestes des de la meva opini eren bastant descontextualitzades. s a dir no hi ha una connexi real entre la teoria explicada a les classes teriques i les prctiques, a ms a ms els alumnes es prenen aquestes com una hora desbarjo. Per tant crec que shauria de canviar la concepci de com es realitzen les classes de prctiques al laboratori, ja que al igual que les teriques tenen igual o ms dimportncia per laprenentatge dels coneixements cientfics que es volen assolir. Desprs de la posada en com entre tots els integrants del grup, s que vam poder observar diferncies entre els diferents centres, professors i assignatures. Per en general solen donar ms importncia als continguts que savaluen mitjanant la realitzaci dexmens, que a altres tipologies dactivitats. En conclusi, la realitzaci daquesta assignatura mha perms aprendre ms la tasca docent i el canvi de concepci que sest plantejant des de les investigacions educatives per que a la realitat en els centres deducaci secundria no sest produint. Per ltim dir que crec que perqu es pugi donar aquest canvi de model, shaur de produir un canvi radical tant pel que fa al paper dels docents com al currculum establert. Aquest haur destar basat en la prctica, centrat en situacions problemtiques i realista al temps del que es disposa. Ja que per la realitzaci dactivitats i plantejaments de caire constructivista s necessari molt ms temps que no amb lescolstic, per tamb val a dir que s de molt ms profit que no la memoritzaci de continguts com sest produint des de fa molts danys. BibliografiaMarqus Graells, P. (2000). Los docentes: funciones, roles, competencias necesarias i formacin. Departamento de Pedagoga Aplicada UABPrez Gmez, A.I. (2010). Aprender a educar. Nuevos desafos para la formacin de docentes. Revista Interuniversitaria de Formacin del Profesorado, 68(24), 37-60Prez Cabani, M.L. Los mapas conceptuales. Departamento de Psicologia de la Universidad de Girona