SINTAXI

Els pronoms adverbials

ALBERT fANÉ

En la sintaxi de la llengua cata-lana tenen una gran importanciados pronoms febles, en i hi, dits

adverbials a causa de les seves funci-ons originals, avui molt més extenses.La inexistencia d'unes formes análo-gues en el castella actual, el qual, pertant, per a expressar les mateixes fun-cions, recorre a altres elements gramati-cals, fa que les frases en que interve-nen aquests dos pronoms tinguin unafesomia molt característica, propia idiferenciada. Malauradament, en l' ac-tualitat, especialment en el llenguatgeoral, hi ha una tendencia a prescindird' aquests pronoms, cosa que es resol enuna fraseologia catalana calcada de ladel castella. D'altra banda, seguramentcom a reacció contra aquesta tenden-cia, en la llengua culta es percep, algu-nes vegades, un ús abusiu d'aquests dospronoms.

Formes i principals usosdel pronom EN

El pronom en revesteix també, segonsla seva collocació, les formes 'n, n' i neoExemples:

No en tinc tantes com tu.No se'n recorda ningú.Agafa'n tantes com vulguis.No n'has de fer res.Colliu-ne unes quantes.No vam poder-n e treure l'aiguaclara.

Les seves funcions principals són lessegüents:

a) Substitueix un substantiu en sentitpartitiu en el complement directe ien el subjecte complementarioExemples:

Ja tinc tres rellotges i no en neces-sito cap més.Em demanen conyac pero no entinc.Mocadors? Quants en voleu?

Van sortir a cacar conills pero noen van cacar cap.Si voleu préssecs agafeu-ne tantscom vulgueu.Em van regalar quatre llibres peronomés n'he llegit dos.Hi havia tot un cistell de pomespero ja només en queden tres.Avui han vingut tres forasters idema en vindran cinc més.Aquesta ermita cau a trossos: l' al-tre dia en va caure un altre tros.

Analogament, sigui quina siguil' analisi que es faci del sintagma queacompanya el verb haver-hi, aquestsintagmaes representa, partiti vament,pel pronom en. Exemples:

Abans només hi havia una cadira iaraja n'hi ha siso¿Cervesa, voleu? No n'hi ha.Ja ri'hi ha prou, d'aquesta come-dia!

b) Substitueix un substantiu que fade complement del nom del com-plement directe i del subjecte com-plementari i, quan va després delverb, del subjecte de ésser. Exem-ples:

Tinc una idea del cas pero no enconec els detalls.Abreugen els mots suprirnint-ne laterminació.El segell que porta cada producten'indica la qualitat.Posen aigua al vi per disminuir-neel grau.És un animal molt perseguit pertal d' obtenir-ne la pell.Si ja heu rebut I' ordre no en retar-deu l'execució.Ja han muntat la máquina encaraque no n'han rebut els accessoris.Se'n va anar i només en queda elrecord.És un llibre interessant pero nomésn'ha aparegut el primer volum.

Ens va parlar de la revista i de quann'era director.

En alguns casos, el complement delnom pot ser un infinitiu. Exemples:

No llegeix perque no en té ganes.Volen escriure una carta al presi-dent pero jo no en veig la neces-sitat.

Es considera inacceptable de recór-rer, en aquests casos, a el mateix, lamateixa, els mateixos, les mateixes:

*Tinc una idea del cas pero noconec els detall s del mateix.*Ja han muntat la máquina encaraque no han rebut els accessoris dela mateixa.

No és admissible, tampoc, de re-córrer al prono m en per a la represen-tació anaforica del complement denom d'un complement verbal regitper una preposició:

*Es va introduir a la cort del tsari se'n convertí en un dels homesmés influents.*Es un acte moIt interessant i n'hemde contribuir a les despeses.*Van prendre aquella decisió senseadonar-se'n de les conseqüencies.

En aquests casos cal recórrer al ter-me possessiu o a un altre terme deter-minatiu:

Es va introduir a la cort del tsar ies convertí en un dels seu s homesmés influents.És un acte molt interessant i hemde contribuir a les seves despeses.Van prendre aquella decisió senseadonar-se de les conseqüencies quecomportava.

e) Representa complements circums-tancials de procedencia, general-ment introduíts per la preposicióde. Exemples:

36 LLENGUA NACIONAL - núm. 67 - 11TRIMESTREDEL 2009

Quan tu hi vas ell ja en toma.Era una situació perillosa i se'n vaallunyar aviat.Hi entraran molt cofois pero ensortiran amb la cua entre carnes.D' aquella terra no en pot venir resde bo.Va parlar del carbó i dels productesque en deriven.

ti) Representa complements d'objec-te introdu'its per la preposició de.

Exemples:

És un tema molt delicat i no en volparlar ningú.Van caure quatre gotes pero no ensen vam adonar.És un autentic abús i se'n queixatothom.Sé com es diu pero ara no me'nrecordo.Si feu aquest disbarat, tard o d'ho-ra us en penedireu.

L'habitualitat d'usar el pronom encom a complement de verbs com re-cordar-se, burlar-se, riure's i pene-dir-se ha acabat per fer considerar elprono m com un prefix verbal, ambescriptura aglutinada, i desproveít dela seva funció original, pero aquestesformes verbals, *enrecordar-se, *em-burlar-se, *enriure's i *empenedir-seno es consideren admissibles i han deser evitades, especialment en el llen-guatge escrit. Un cas diferent és el del' aglutinació del pronom en als verbsportar i dur, que ha originat els nousverbs emportar-se iendur-se, certamentben legítims, i de valor diferent.

En el cas deIs verbs amb un com-plement d' objecte introduít per la pre-posició de, el pronom en pot repre-sentar la totalitat del complement, pe-ro no únicament el seu determinatiu oun element partitiu. Així, al costat deNo se 'n van adonar, tenim No es vanadonar de cap en lloc de *No se'nvan adonar de cap.

e) Representa el complement d'unverb factitiu. Exemple:

Esperava que el nomenessin presi-dent de l' Ateneu, pero no l' en vannomenar.

j) Substitueix el complement d'unadjectiu. Exemples:

Em diuen que cobraré pero non'estic gaire segur.De malagraíts, l'infem n'és ple.

g) Figura com a element lexicalitzatd'alguns verbs, cas en que, pertant, ja no és el representant decap complement. Exemples:

Se'n van anar corrents.Se'n van tomar aviat.Me n'he sortit bastant bé.

Principals usos del pronom HI

a) Designa ellloc on és, cap on va oper on passa (algú o alguna cosa).Exemples:

Volia anar al' Ateneu pero no hivaig poder anar: hi aniré derna.Ens reuníem sempre en un barde la placa: algun cop hi venial' alcalde i tot.Era un arbre molt dret pero aquellvailet s'hi va enfilar com si res.Si ens afanyem, a les deu ja hiserem.Ahir jo era a Vic: hi vaig estar sishores.Era tan pIe que no hi cabia ningúmés.Havia d'anar al jutjat pero ja m'hiarribaré dema.És una casa deshabitada: no hi viuningú.Viu a Sant Cugat pero no hi tre-balla.Si els nens volen sortir al balcó,que hi surtin.És un lloc molt fred pero hi nevamolt pocoEra un 1I0c tan fosc que feia pord'entrar-hi.Van arribar en una terra descone-guda i s'hi van establir.Vaig abandonar el local jurant queno hi posaria mai més els peus.A les vuit la sala era plena degom a gom pero a les nou ja no hiquedava ningú.El vi era massa fort i hi van afegiraigua.Volíem pujar fins al cim pero no hivam poder arribar.

SINTAXI

És un llibre molt interessant: hisurts tu i tot.Obre aquell calaix i desa-hi leseines.No van arribar fins al final peros'hi van acostar.Abans passava pel carrer de daltpero ara no hi passo mai.Si voleu mirar per la finestra ja hipodeu mirar.

b) Representa els complements delverb introduús per les preposicionsa, en i ambo Exemples:

•

EIs ho vam demanar pero no hivan accedir.És una bona obra i cal contribuir-hi.És una situació molt estranya i nom'hi acabo d'acostumar.El reglament és molt sever peroens hi hem d'atenir.Li hauria de telefonar pero no hipenso mai.Van exposar el cas i les circums-táncies que hi concorren.EIs agrada molt parlar de bruixespero no hi creuen pasoNo la veig mai pero hi penso so-vint.Com que no conec el cas, no hivull intervenir.Semblava un bon negoci pero nohi va voler exposar ni cinc.Va coneixer una empordanesa moltmaca i s'hi va casar.La seva ajuda és molt insegura: nohi podem comptar.Encara que tingui mania al secre-tari no s'hi batallará.

c) En alguns casos, pero no sistema-ticament, representa complementsverbals introduíts per la preposiciópero Exemples:

No s'hi encaparri, per les sevesmanies!Sempre s'hi interessa, per la sevasalut!Diu que ell treballa pel país: tambéhi treballem nosaltres.

ti) Substitueix complements circums-tancials de natura diversa, especi-alment de manera, de companyia id'instrument. Exemples:

LLENGUA NACIONAL - núm. 67- 11TRIMESTRE DEL 2009 37

SINTAXI

Abans sempre anava amb corbatapero ara no hi va mai.Si volen treballar malament, quehi treballin.Hi parla perque vol, a cau d' ore-Ila.No cal que hi caminin, a les pal-pentes, que hi ha prou claror.Presumeix d'haver anat amb laNúria a Sitges; jo hi vaig anar aParís.Avui ha dinat amb el director, de-ma hi dinaré jo.la no hi treballo, amb l' Agustí.Amb aquesta gent, val més no col-laborar-hi.Hi imprimeixen la revista, ambaquesta máquina.Ara hi treballa tothom, amb ordi-nador.

Cal fer observar que les locucionsi frases adverbials, especialment demanera, també es redueixen al pro-nom hi encara que comencin per lapreposició de. Exemples:

Si volen obrir les portes de bat abat que les hi obrin.Quan volen anar de pressa, bé hivan.

Abans sempre anava de bracetamb la dona, pero ara no hi vamai.

e) Representa termes predicatius, es-pecialment amb verbs altres queser, estar i semblar. Exemples:

Duia un barret negre: també hiduia la corbata.Si vol portar la camisa descordada,que la hi porti.Nosaltres hem deixat el menjadornet i endrecat i ells hi han deixat lacuina.Diuen que té el geni molt fort peroI'hi té més del que es pensen.

f) En un cert nombre de casos elpronom hi s'ha lexicalitzat i, ha-vent -se integrat en la significaciódel verb, ha deixat de ser el repre-sentant d'un complement verbal.EIs casos principal s són el que haoriginat el conjunt haver-hi i eldels verbs de percepció, com veu-re-hi (o veure-s'hii, sentir-hi, clis-sar-hi, tocar-hi, etc.

Exemples:

En aquella casa hi havia moltagent.

En aquest món hi ha d'haver de tot.Dins del calaix no hi havia res.Amb aquestes ulleres hi veig moltbé.Sense Ilum no t'hi veuras.No hi sento tant com abans.Hi clisso més que tu.És molt vell i ja no hi toca gaire.

En la fraseologia popular trobemmolts exemples en que el pronom hiha sofert un grau variable de lexi-calització:

N'hi ha per a Ilogar-hi cadires.Hi posaria la ma al focoQue t'hi vols jugar?Abans de prendre una decisió valmés que hi dormiu.Ara hi corro! la hi som!Correu-hi tots. Déu n'hi do.Déu hi faci més que nosaltres.Que hi farem! No s'hi val.No t'hi cansis. No hi caic.Per a sucar-hi pa. Ballar-hi faldi-Iles.la hi firmaria.Ni pensar-hi.Tomem-hi que no ha estat res.Posa-t'hi fulles .•

)ADES PERSONALS:

Iom CognomsSe subscriu a la revista trimestral LLENGUANACIONAL pel període d'un any, prorrogable,si no hi ha ordre en contra, amb un import de:O 45 € = soci protectorO 30 € = soci numerariO 18 € = subscriptor regular

'odi postal Poblacióelefon Adreca electrónica

'ORMES DE PAGAMENT:

J ingrés directe: 2 01 3 O088J banc: Entitatl __ I __ I __ 1

691

0200522492 (Caixa de Catalunya)Oficinal __ I __ I __ I __ 1 Controll _

Núm. compte 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1 __ 1

dreceu aquesta butlleta a:.ssociació Llengua Nacional I C. de Sant Pere més Alt, 25 I 08003 Barcelonaelefon: 93 456 88 79 - ale: llengua@llenguanacional.cat