sinopsi - pel·lícula basada en la novel·la de joan...
TRANSCRIPT
Front d’Aragó, 1937. Lluís (Marcel Borràs), un jove oficial republicà destinat a un lloc tempo-ralment inactiu, coneix una enigmàtica vídua de la qual s’enamora, la Carlana (Núria Prims), que aconsegueix entabanar-lo perquè falsifiqui un document que la converteix en la senyora de la comarca. El millor amic del Lluís, el Soleràs (Oriol Pla), un oficial degradat, descobreix el frau i, a can-vi de no delatar-lo, li exigeix que allunyi dels bombardejos de Barcelona el seu fill i la seva dona, de qui ell està secretament enamorat. Quan la Trini (Bruna Cusí) arriba al poble no triga a descobrir la traïció del Lluís i s’estableix entre ells dos un “estat de guerra” que farà trontollar tots els seus fonaments morals. Una pel·lícula on el rerefons d’una guerra fa aflorar les passions humanes amb tota la seva intensitat.
SINOPSI
FITXA ARTÍSTICALluís
Carlana Soleràs
Trini
Olegaria Molinera Moliner
Cagorcio
Marcel Borràs Núria Prims Oriol Pla Bruna Cusí
Luisa Gavasa Terele Pávez Fernando Esteso Juan Diego
Amb la col·laboració especial de:
FITXA TÈCNICAGuió
DireccióProducció Executiva
Direcció de ProduccióProducció Delegada TVC
Producció DelegadaProducció Associada
Direcció de FotografiaDirecció Artística
VestuariMuntatge
Efectes VisualsMúsica
So
Maquillatge i PerruqueriaAjudant de Direcció
CàstingDistribució nacional
Distribució internacional
Coral Cruz i Agustí Villarongabasat en la novel·la “Incerta Glòria” de Joan Sales
Agustí VillarongaIsona PassolaAleix CastellónElisa PlazaAlba FornGaizka UrrestiJosep M. Civit, AECAna AlvargonzálezMercè PalomaRaúl RománBernat AragonèsMarcus JGRXavier MasFernando NovilloRicard Galcerán Alma CasalManel MartínezPep ArmengolALFA PICTURESFILM FACTORY
Una producció de MASSA D’OR PRODUCCIONS i TELEVISIÓ DE CATALUNYA amb la participació de RTVE, MOVISTAR+ i ARAGÓN TV amb el suport de l’ICEC (GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT DE
CULTURA) i l’ICAA (GOBIERNO DE ESPAÑA, MINISTERIO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE)amb la col·laboració del DEPARTAMENT D’AFERS I RELACIONS INSTITUCIONALS I EXTERIORS I
TRANSPARÈNCIA juntament amb el MEMORIAL DEMOCRÀTIC de la GENERALITAT DE CATALUNYA, GOVERN DE LES ILLES BALEARS (CONSELLERIA DE TRANSPARÈNCIA, CULTURA I ESPORTS),
DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE ZARAGOZA, DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE HUESCA i GOBIERNO DE ARAGÓN i amb la producció associada d‘URRESTI PRODUCCIONES
DADES TÈCNIQUESDuració: 116 minuts
Llengua: VO (català i castellà)Llargmetratge: Ficció
Any de producció: 2017Nacionalitat: Espanyola
“Com passa en dues de les meves anteriors pel·lícules, El mar i, sobretot, Pa negre, l’eix central sobre el qual s’articula INCERTA GLÒRIA és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre els éssers humans. No planeja sobre el conflicte bèl·lic, ni proposa una oberta disquisició política sinó que se centra en les emocions i els sentiments dels seus personatges. I és a través d’ells que descobrim les conseqüències de la guerra lluny del camp de batalla. En el nostre cas, tan a prop i tan lluny. INCERTA GLÒRIA respon a la necessitat de tancar aquesta temàtica amb una tercera pel·lí-cula que tanqui una impensada trilogia. L’estructura dramàtica que conforma el nostre relat sorgeix de la poderosa i grandiosa novel·la de Joan Sales. L’adaptació de les seves més de mil pàgines ha estat molt laboriosa i sobretot selectiva. En el tinter hem deixat, conscientment, la seva part més filosòfica i religiosa, justa-ment per a crear un relat fluid en què les imatges generen acció i els sentiments, en estat pur, acaparen l’atenció de l’espectador. D’INCERTA GLÒRIA s’ha dit que podria ser una novel·la d’amor si no fos una novel·la de guerra. Respecte a la pel·lícula diria el contrari: podria haver estat una pel·lícula bèl·lica si no fos perquè és una pel·lícula d’amor. Un amor passional i romàntic que enfronta dos homes que estimen les mateixes dones i dues dones que se senten atretes per aquests mateixos homes. La manera de filmar-la és com tocar una partitura a quatre mans. Quatre personatges vivint les mateixes històries i reaccionant i sentint-les de manera diversa. A aquesta diversitat en recrear els mons interns i externs dels personatges li convé la filmació polièdrica, en la qual ha estat molt útil la utilització de diverses càmeres per a crear un movi-ment constant. Essencials són les localitzacions. Som en terra de ningú. Un espai erm que no acull els seus personatges: simplement els perfila en aquests paratges especialment àrids. Ratlles en un de-sert. Els interiors són d’una sobrietat descarnada. I amb aquesta finalitat, la direcció d’art és despu-llada i potent, amb poques referències òbvies de l’època, i centrada en la sobrietat i la simpli-citat dels elements que es necessiten. Per damunt de tot s’ha de situar el treball amb els actors. Quatre actors. Dos homes i dues dones molt joves. Rostres nous i plens d’interès que ens fan pensar que existeixen ara. Que vénen no se sap d’on. Acompanyant-los hi ha alguns secundaris potents, però el treball dels protagonistes, i d’això n’estic convençut, és formidable.”
Agustí Villaronga
NOTES DEL DIRECTOR
Agustí Villaronga posseeix una llarga trajectòria cinematogràfica. Un dels seus últims èxits, Pa negre, que relata la vida d’un nen durant la postguerra en la Catalunya rural, es va con-vertir en el gran èxit de 2010. Amb aquest film va aconseguir innumerables premis, entre què destaquen 9 premis Goya, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió Adap-tat. També va ser la pel·lícula candidata per a representar Espanya als Oscar el 2011.Altres títols aclamats de Villaronga són El testament de la Rosa (documental); Carta a Eva (minisèrie TV), premiada com a Millor Minisèrie i Millor Actriu al Festival de Montecarlo, Hamburg, Biarritz i Nova York; Aro Tolbukhin, en la ment del assassí; El mar; 99.9; El nen de la lluna i Darrere el cristall. La seva última pel·lícula estrenada en cinemes és El Rey de La Habana. Agustí Villaronga va rebre el Premi Nacional de Cinematografia el 2011.
AGUSTÍ VILLARONGA: DIRECTOR I COGUIONISTA
Joan Sales no només ha estat un dels grans escriptors de la literatura catalana, sinó que tam-bé és un dels màxims propulsors de la llengua. Coneixedor de la guerra, acaba destinat als fronts de Madrid, Aragó i Catalunya, d’on en surt com a comandant d’infanteria de l’exèrcit republicà. Aconsegueix sobreviure en diferents camps de concentració de França al llarg de 1939. No és fins uns anys després de vagar pel món, que torna a Catalunya el 1948 amb l’objectiu d’editar tot el que pogués en català. L’any 1954 s’enfronta a l’aventura d’escriure “d’allò que coneix” i en surt INCERTA GLÒRIA. Una novel·la destinada a ser escoltada amb els ulls, llegida des de la veu de l’ex-periència. Parla dels que no surten als llibres d’història, dels perdedors que no sols cauen en la guerra. De la desesperació d’una generació, d’un país. Un cant a conèixer el que és en realitat una batalla. INCERTA GLÒRIA ha estat una de les veus més importants de la narrativa de la postguerra que ha tingut Catalunya, ajudant a explicar amb paraules més exactes el que d’altres no van poder fer. Traduïda al francès, l’alemany, el neerlandès i l’anglès, la novel·la de Joan Sales ha estat consi-derada recentment una de les deu millors novel·les de ficció segons The Economist.
INCERTA GLÒRIA ,LA NOVEL·LA DE JOAN SALES
FILMOGRAFIA DELS ACTORS
Malgrat la seva joventut, Marcel Borràs s’ha convertit en una de les personalitats més impor-tants de l’escena teatral catalana. A més de participar en més de 20 obres, aquest olotí de 26 anys n’ha escrit i dirigit gairebé una dotzena, que li han valgut el Premio El Ojo Crítico de Teatro 2016. Marcel també ha participat en nombroses sèries d’èxit, com ara Polseres vermelles, Carlos Rey Emperador, Cites i Sé quién eres. Aquest any podrem veure’l a la pel·lícula INCERTA GLÒRIA d’Agustí Villaronga, el seu primer paper protagonista a la gran pantalla després de papers secundaris en pel·lícules com ara Ahora o nunca, Tengo ganas de ti i Tres metros sobre el cielo.
MARCEL BORRÀS
Ha treballat en un gran nombre de sèries i llargmetratges. Va debutar a la gran pantalla el 1995, de la mà de Montxo Armendáriz, amb la pel·lícula Historias del Kronen, a què van seguir Andrea, de Sergi Casamitjana, Un cos al bosc, de Joaquim Jordà i El domini dels sentits - el gust, de Teresa de Pelegrí.En 1997 va participar en el llargmetratge Suerte, de Ernesto Tellería y en 1998 en el film de Fernando Colomo, Los años bárbaros.En 1999 la vam veure a Saïd, dirigida per Lorenzo Soler i a Sobreviviré, de David Menkes. Altres títols que consten en la seva filmografia són: Tiempos de azúcar, de Juan Luis Iborra, Inconscientes, de Joaquín Oristrell i Tomando té, d‘Isabel Gardela, per la qual va rebre el Premi Manzana de Plata a la Mejor Actriz en Ópera Prima a The First Festival Latino Ameri-cano de Nova York i el Prix d’Interpretation de la Ville de Montpellier, l’any 2000. La vida lliure, de Marc Recha, i INCERTA GLÒRIA, d’Agustí Villaronga, són els últims llargmetratges en què ha participat.
NÚRIA PRIMS
Oriol Pla va néixer a Barcelona dins una família d’artistes. Fill d’un actor i una violi-nista, és sobre els escenaris des que era un nen.Considerat un dels millors actors de la seva generació, la seva irrupció a la gran pan-talla es va produir el 2012 amb el film Animals, de Marcel Forés, i Any de Gràcia de Ventura Pons. Recentment l’hem vist a Truman, la premiada pel·lícula de Cesc Gay, i ara a INCERTA GLÒRIA, d‘Agustí Villaronga.Malgrat el seu èxit al cinema, l’Oriol no ha deixat de banda la seva passió pel teatre, i actualment porta l’aclamada obra Ragazzo per tot Espanya.
ORIOL PLA
Nascuda a Barcelona fa 30 anys, Bruna Cusí va debutar al món de la interpretació sent una adolescent i va aparèixer a sèries com ara El cor de la ciutat i Psico-express, de Dagoll Dagom. Tanmateix, no va deixar els estudis i el 2010 es va llicenciar en Art Dramàtic a l‘Ins-titut del Teatre. Bruna ha participat en gairebé 20 obres de teatre, mitja dotzena de pel·lícules i sèries de èxit com ara Polseres vermelles i Cites. 2017 es presenta com el seu gran any, i és que, a més de Verano 1993, protagonitza INCERTA GLÒRIA, la nova pel·lícula d’Agustí Villaronga.
BRUNA CUSÍ
FILMOGRAFIA DELS ACTORS
Els escenaris de la pel·lícula són Sariñena, Barluenga, Pallaruelos de Monegros, An-güés, Castejón de Monegros, Alquézar, Casbas, Quicena, Alcubierre, Leciñena, Bel-chite, Caminreal, La Garriga, Jafre de Ter, Rubí, Barcelona i Santa Maria de Merlès.
LOCALITZACIONS
El 1992, Isona Passola funda MASSA D’OR PRODUCCIONS, amb què ha produït els se-güents llargmetratges, documentals i TV movies:
2017 Incerta glòria, d’Agustí Villaronga (llargmetratge)2015 El testament de la Rosa, d’Agustí Villaronga (documental)2014 L’endemà, d‘Isona Passola (llargmetratge)2013 Per on passa el futur, de Joan Dolç i Isona Passola (documental)2010 Pa negre, d’Agustí Villaronga (llargmetratge)2009 Catalunya-España, d‘Isona Passola (llargmetratge)2008 Les veus del català, de Sergi Doladé (sèrie documental)2008 Mirant al cel, de Jesús Garay (llargmetratge)2006 Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines, de Joan Dolç (documental)2005 Maria i Assou, de Sílvia Quer (TV movie)2004 El manifest groc, de Xavier Montanyà i Agustí Vila (documental)2004 Desaparegut, de Julien Cunillera (documental)2003 De nens, de Joaquim Jordà (llargmetratge)2002 Mucha sangre, de Pepe de las Heras (llargmetratge)2002 Caballé, más allá de la música, d’Antonio Farré (llargmetratge)2001 Germanes de sang, de Jesús Garay (TV movie)2000 Valèria, de Sílvia Quer (TV movie)1999 El mar, d’Agustí Villaronga (llargmetratge)1998 El pianista, de Mario Gas (llargmetratge)1995 El pasajero clandestino, d’Agustí Villaronga (llargmetratge)1993 Los de enfrente, de Jesús Garay (llargmetratge)
LA PRODUCTORA:ISONA PASSOLA - MASSA D’OR
ALFA PICTURES és una distribuïdora creada el 2011 que aposta pel cinema independent. El seu catàleg, amb més de 50 pel·lícules d’animació i ficció, compta amb títols guanyadors de diversos premis en festivals nacionals i internacionals, com ara Món petit, Paco de Lucía, Enemy, Fill de Caín, I am your father, La deuda, Quatretondeta, Rey borni o Tots volem el millor per a ella.
A la 60a edició dels Premis Sant Jordi (abril 2016) que organitza RNE, ALFA PICTURES va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia a la Indústria.
LA DISTRIBUÏDORA: ALFA PICTURES
