Edició de GironaDIVENDRES · 4 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15140 - AVUI / Any XLI. Núm. 14010 - EL PUNT

1,20€

1738

51-1

2112

67L

1224

54-1

2013

32Q

Vigilància policial alscontenidors de Figueres

Comarques gironines P24

La mesura podria tenir un impacte de26 milions en l’economia catalana

Europa-Món P32,33

Trump imposa aranzelsdel 25% a la UE

NACIONAL P14

La companyia irlandesa citaels sindicats per negociarl’ERO, que afecta 164 empleats Taulells de Ryanair a l’aeroport de Girona ■

Ryanair fa unpas més perdeixar Girona

Querella de víctimes del’1-O per lesa humanitatREPRESSIÓ · Nou ferits perles càrregues policials portendavant l’Audiencia Nacional elsresponsables de l’Estat

CAPS · José Antonio Nieto,Francisco Pérez de los Cobos iEnric Millo, entre els querellatsper haver dirigit les càrregues

Les filtracions delsumari dels CDR, alstribunals belgues

P10,11

Mazoni. Músic P30,31

“El rock téuna energia iuna mala lletúniques”

Avui, a les16.00 h

El Girona es manté productiu a casa guanyant el Deportivo (3-1)

L’ESPORTIU

Montilivi marca el camíBorja García, autor del primer gol del Girona, en una de les jugades del partit ■ QUIM PUIG

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.874

Divendres4 D’OCTUBRE DE 20191,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

FIGUERES cobrarà un recàrrec del 50%en l’IBI dels habitatges buits 13

LLORET Continuen els problemes en elsistema informàtic de l’Ajuntament 15

Els embassamentsja pateixen elsprimers símptomesde la sequera 8

Girona, el lloc més card’Espanya per treure’sel carnet de conduir7

A més a DdG

Un ciclista de 24anys resulta feritcrític en un xocamb un vehiclea Santa Pau

Detecten unaalga invasorad’origenaustraliàal nord delcap de Creus

ESTÀ CONSIDERADA UNAESPÈCIE MOLT AGRESSIVA ALMEDITERRANI I PROVOCA GREUSIMPACTES ECOLÒGICS

4

14

■Les primeres hipòtesis apuntenque el jove hauria perdut l’equili-bri i hauria topat de cara amb elcotxe. Un helicòpter del SEM vatraslladar-lo al Trueta, on roman al’UCI en estat molt greu. 9

AURICULARS SENSE FILSNo et quedis sense bateria en esdeveniments a l'aire lliure amb els auriculars esportius

La lluita per la igualtatmarca l’inicidel cursa la UdG

EL RECTOR DENUNCIA UN«FINANÇAMENT INSUFICIENT»DE LA UNIVERSITAT PER PARTDE LA GENERALITAT

4

35El rector, Quim Salvi, entre les conselleres Vilallonga i Chacón. MARC MARTÍ

«A Catalunya no tiraremmés gasolina al foc. Actuarem

amb serena fermesa»

«L’independentisme no reconeix l’altra meitatque no pensa com ells»

«Amb Podem, un governhauria defensat la Constitució il’altre, que hi ha presos polítics»

«L’independentisme hafracassat i fa deu anys que

trenca la convivència»

El del vi, elsector gironíexportadormés afectatpels aranzelsde Trump

LES EMPRESES

DE LA PROVÍNCIA PREVEUEN QUE LA MESURA TINDRÀPOCA REPERCUSSIÓ

4

■Les exportacions de vi em-pordanès, oli o carn de porcíals Estats Units suposen unpercentatge molt baix del vo-lum total del negoci.

PÀGINES2 a 3

ENTREVISTA A PEDRO SÁNCHEZ PRESIDENT EN FUNCIONS DEL GOVERN ESPANYOL

PÀGINES 24 i 25

Marc Gual celebrant el segon gol del Girona.MARC MARTÍ

EsportsDdG26 a 34

MONTILIVI INEXPUGNABLEEL GIRONA MILLORA PER LIQUIDAR EL DEPORTIVO AMB GOLS DE BORJA, GUAL I STUANI4

3GIRONA

1DEPORTIVO

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

182534-1216994L

La companyia irlandesaRyanair ha decidit tirarendavant el tancament dela seva base a l’aeroport deGirona. Segons es va saberahir, Ryanair ha citat al-guns sindicats ja el 15d’octubre per reunir-se aMadrid i començar les ne-gociacions per a un expe-dient de regulació d’ocu-pació (ERO). Segons fontsde l’ACN, de moment l’em-presa hauria citat tan solsalguns dels sindicats im-plicats, però no tots els re-presentants dels treballa-dors haurien rebut la car-ta per reunir-se amb els di-rectius. En el comunicatde la companyia als sindi-cats, Ryanair s’ha com-promès a oferir tota la do-cumentació que es dema-ni i, d’aquesta manera, co-mençar a negociar quinstreballadors van a l’atur.L’Unió Sindical Obrera(USO) calcula que hi ha enrisc 512 llocs de treball,164 dels quals a l’aeroportde Girona, entre tripu-lants de cabina i pilots.

També resulten afectatsels treballadors de les ba-ses de Tenerife, Gran Ca-nària i Lanzarote.

Ahir també es va saberque la Comissió de Peti-cions del Parlament Euro-peu havia acordat enviaruna carta als ministeris deTreball de tots els estatsmembres perquè infor-messin sobre l’aplicació

efectiva de la legislació eu-ropea a Ryanair a peticiódel sindicat de tripulantsSitcpla. A més, després deles sol·licituds plantejadespel sindicat, la Comissiód’Ocupació també reme-trà una carta de suport alsmembres de la comissiódel diàleg social perquès’apliqui la legislació socialeuropea, segons Sitcpla.També es va acordar en-viar una carta a Ryanairmanifestant preocupacióper tripulants i consumi-dors.

Tant els sindicats de pi-lots com els de tripulantshan qualificat d’abusius elsserveis mínims decretatsen les jornades de vaga ifonts del sindicat Seplahan indicat que recorrerana la via judicial per deman-dar que s’hagi negat aquestdret. A més, el col·lectiu depilots denuncia frau de llei,ja que, segons afirma, Rya-nair està obrint processosde contractació per refor-çar les seves filials mitjan-çat un traspàs de personal irecursos a Buzz i Lauda-motion, amb pitjors condi-cions. ■

U.C.GIRONA

Ryanair tiraendavant eltancament dela base a Gironaa La companyia irlandesa cita els sindicats el 15 d’octubreper començar a negociar l’ERO, que podria afectar 164llocs de treball a l’aeroport de Girona

Un mostrador de Ryanair a l’aeroport de Girona aquest setembre ■ J. SABATER

15.10.2019Dia en què Ryanair ha convo-cat els sindicats per començarles negociacions per un ERO.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

L’anunci de la primera reunióentre empresa i sindicats pertractar l’expedient de regula-ció d’ocupació ha confirmatla intenció de Ryanair de tan-car la base a l’aeroport de Gi-rona a partir del gener del’any que ve. De fet, les darre-res declaracions de represen-tants institucionals, tant de laDiputació de Girona comd’Aena, ja apuntaven que,malgrat que la companyia ir-landesa decidís tancar la ba-

164llocs de treball a l’aeroportde Girona es poden veureafectats. A tot l’Estat, la xifraafecta 512 treballadors.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

se, i amb tot el que suposavade pèrdua de llocs de treball,calia esperar que Ryanaircontinués operant diversesrutes des de l’aeroport de Gi-rona, on és l’operador princi-pal pel que fa al nombre deviatgers. Ara per ara, però, esdesconeix quin volum de volsmantindrà a Girona. Dime-cres mateix, el nou directorde l’aeroport de Girona, Vi-cent Pallarès, va afirmar quela decisió de Ryanair de mar-

xar d’aquesta base era “con-juntural” i que responia a in-teressos empresarials.

Malgrat això, des del sec-tor turístic gironí es veu ambmolta preocupació l’anuncide Ryanair, i, en l’àmbit labo-ral, la Generalitat –que faunes setmanes va desplaçara Dublín representants gover-namentals per reunir-se ambl’empresa– també va avançarque seguirà amb atenciól’ERO que es pugui fer. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Preocupació al sector turístic

ACN RIPOLL

■El refugi d'animals del Ripollèsalerta que torna acostar-se al límitde la seva capacitat. El centre, ges-tionat pel Consell Comarcal ambel suport de la Diputació de Giro-na i els ajuntaments de la comar-ca, ha tancat la temporada d'estiuamb gossos allotjats. Les ins-tal·lacions poden acollir un mà-xim de animals. El presidentdel Consell, Joaquim Colomer, vaexplicar que el canvi de «tendèn-cia» s'ha produït per la recollida,aquest estiu, d'una gossa abando-nada i embarassada, a banda dediversos cadells que es van trobar

dins d'una capsa al costat d'uncontenidor d'escombraries, a Ri-poll.

Crida a l’adopcióDavant d'aquesta situació, Colo-mer va fer una crida a l'adopcióper reduir la superpoblació del re-fugi. En aquest sentit, va alertarque les xifres d'adopcionsd'aquest són baixes en com-paració als últims anys. D'altrabanda, va detallar que dos de cadatres gossos recollits pel personaldel refugi acaben tornant a les fa-mílies que els han perdut o aban-donat. Aquesta és, segons diu, lacausa directa de l'augment d'ani-mals al centre. En la majoria delscasos, el propietari no aconse-gueix localitzar el gos perquè noporta xip. Per això, va insistir en laimportància de posar-los la iden-tificació i registrar-los a la base de

dades. Amb l'objectiu de millorarles instal·lacions, el president delConsell Comarcal va anunciartambé una inversió de . eu-ros, que serviran per renovar la

tanca que envolta la zona de qua-rantena i on s'allotgen els gossosdurant els primers dies d'ingrésTambé es millorarà l'accés a undels patis.

El refugi d’animals del Ripollès alerta ques’acosta al límit de la seva capacitatEl centre ha tancat latemporada amb un total de48 animals allotjats i en potacollir un màxim de 52

Alguns dels animals que acull el centre. ACN

Comarques-Necrològiques

Diari de Girona DIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 2019 17

ACN OLOT

■ Un mural en record de l'-O iamb el lema «Ni oblit ni perdó»davant de l'ajuntament d'Olot vaaparèixer malmès ahir. Segons vaexplicar l'Assemblea Artistes de laGarrotxa, que promou el projecteSobrecàrregues, els fets van passarcap a dos quarts de tres d'ahir almigdia quan una persona hauriallençat pintura verda sobre l'obra,de l'artista Xevi Prat i la dinovenaque es presenta en el marc de lainiciativa. El passat mes de marçuns desconeguts ja van destrossarel mural La Manada, on apareixiael rei Felip VI, Pedro Sánchez, Al-bert Rivera, Pablo Casado i San-tiago Abascal a cavall. Els indivi-dus van fer un gran tall a la part in-ferior de l'obra.

Malmeten unmural en recordde l’1 d’octubre a l’ajuntamentd’Olot

BANYOLES

ANNA OLIVÉ ANGELATSHa mort als 96 anys. Era vídua de

Francisco Soler Pujol i tenia dos fills. Re-sidia a Banyoles. L’enterrament se ce-lebrarà avui divendres, a 2/4 de 10 delmatí, a l’església parroquial de Sant Perede Banyoles.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

M. ROSA CAZORLA CASELLASHa mort als 74 anys. Era natural de Fi-

gueres i residia a Castelló d’Empúries.Era casada amb Jaume Solana Juncà i te-nia dues filles. L’enterrament se cele-brarà avui divendres, a les 10 del matí, ala basílica de Santa Maria de Castellód’Empúries.

FIGUERES

ALBERT PLANAS BARDIAHa mort als 72 anys. Era natural de

Barcelona i residia a Figueres. Tenia dosfills. L’enterrament se celebrarà demàdissabte, a les 11 del matí, a l’esglésiaparroquial de les Escaules.

PALAFRUGELL

REINALD ROVIRA ESPALLARGASHa mort als 77 anys. Era casat amb

Leo Ventura Canades i tenia un fill. Resi-dia a Palafrugell. L’enterrament se ce-

lebrarà demà dissabte, a 2/4 de 10 delmatí, a la parròquia de Sant Martí de Pa-lafrugell.

QUART

PAQUITA CANTERO RODRÍGUEZHa mort als 67 anys. Era casada amb

Pere Cabarrocas Sitjes i tenia una filla.Residia a Quart. La cerimònia se cele-brarà avui divendres, a les 12 del migdia,al Tanatori de Girona.

SALT

ANTONIO PERIS PRATS

Ha mort als 91 anys. Era casat ambMontserrat Garganta Canals i tenia unafilla. Residia a Salt. La cerimònia se ce-lebrarà avui divendres, a les 11 del matí,a la sala de cerimònies del Tanatori deSalt.

JULIA RODRÍGUEZ GRACIAHa mort als 95 anys. Era vídua de Ja-

cinto Cano García i tenia dues filles. Resi-dia a Salt. La cerimònia se celebraràavui divendres, a 2/4 de 4 de la tarda, ala sala de cerimònies del Tanatori deSalt.

SANT FELIU DE GUÍXOLS

EUSEBIA GÓMEZ GALDÓNHa mort als 97 anys. Era natural d’Al-

caraz (Albacete) i residia a Sant Feliu deGuíxols. Era vídua d’Ángel López García itenia cinc fills. La cerimònia religiosase celebrarà avui divendres, a les 10 delmatí, a l’oratori del Tanatori de Sant Feliude Guíxols.

SARRIÀ DE TER

SALVADOR LLAONA ABELHa mort als 77 anys. Era casat amb

Antonia Pedraza Espinosa i tenia un fill.

Residia a Sarrià de Ter. La cerimòniase celebrarà avui divendres, a 2/4 de 10del matí, al Tanatori de Girona.

DEFUNCIONS

FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON

AIGUAVIVA SENDRA (9-14/16-21) Circumval·lació, 3 649 09 43 69ALBONS COLLS (9-22) Dr. Francesc Martí, 24 618 79 50 01ALP SELVA DOLS, C.B. (9-22) Nord, 17 bxos. 972 89 02 01ANGLÈS ADELA BONMATÍ (9-21) La Verneda, 57 972 42 08 89ARBÚCIES GONZÁLEZ-HUIX (9-21) Pl. Doctor Turón, 9 972 16 21 81BANYOLES CUBARSÍ Figueres, 41 972 58 27 35BLANES MORELL Av. Catalunya, 12 972 33 74 45BORDILS DE PUIG (9-21) Ctra. Palamós, 90 972 49 00 12CADAQUÉS MORADELL Frederic Rahola, 9 972 25 87 51CALDES DE MALAVELLA PLANAS (9-21) Crta. de Llagostera, 29 673 79 59 97CAMPDEVÀNOL CUY (9-21) Av. Estació, 7 972 73 06 51CASSÀ DE LA SELVA FRIGOLA Major, 1 972 46 00 18CASTELLÓ D’EMPÚRIES CROSAS CASALPRIM (9-13/16-21) de la Presó, 6 972 25 01 08CELRÀ DELLONDER NAVARRO (9-21) Aumet, 48 972 49 20 18COLERA REVILLA Mar, 78 972 38 92 12EL PORT DE LA SELVA SALA Mar, 8 686 51 50 94EMPURIABRAVA BURSET (13-16) Bahia, 87 972 45 12 55FIGUERES PERXAS Rambla, 36 972 50 08 71FLAÇÀ PAGÈS (9-21) Pl. Estació, 7 972 48 81 08GIRONA JUANOLA RIBERA (9-21) Av. Sant Joan Bosco, 23 972 20 41 93 FINA RIERA Av. Sant Narcís, 111 baixos 972 23 26 01 FOLCH CAMPS, F. (9.15-22) Av. Jaume I, 61 972 21 45 11

L’ESCALA PLANAS Av. Riells, 18 972 77 14 73LA BISBAL D’EMPORDÀ GOÑI (9-20) Josep Irla, 14 674 038 640 PUIGBERT ESTEVAN, CB (20-9.15) Pl. Jacint Verdaguer, 1 972 640 622LA CELLERA DE TER JORNET (9-20) Dr. Codina, 32 972 42 14 63LA JONQUERA ESCUTIA (9-24) Major, 87 972 55 40 14LES PLANES D’HOSTOLES MASÓ (9-14/16-21) Av. Narcís, Arnau, 49 972 44 80 15LLAGOSTERA COLL TEIXIDOR (9-21) Av. del Gironès, 8 662 19 40 86LLANÇÀ FIGA Salmerón, 5 690 14 16 44LLORET DE MAR MATEOS (22-9.30) Av. Vidreres, 146 972 96 46 55 M. TALLADA (9.30-22) Av. Just Marlés, 5 972 37 28 68MAÇANET DE CABRENYS DE LAS CASAS (9-20) Pl. Vila, 11 973 54 40 15MAÇANET DE LA SELVA MARTÍNEZ (9-21) Vidreres, 6 972 85 92 43MEDINYÀ ARAGAY (9-21) Dr. Fleming, 3 617 59 99 18MONTAGUT ALBRICH PLANA (9-21) Font, 6 972 68 70 88NAVATA MAS DE XAXARS (8-21) Ctra. Olot, 40 639 31 65 99OLOT CARDELÚS, C.B. Pg. Barcelona, 4 972 27 45 50PALAFRUGELL BARBA FONT, C.B. Av. Generalitat, 32 972 30 84 15PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70 GÓMEZ MAESTRE (22-9) Av. Catalunya, 3 972 31 61 97PERALADA IÑARRA (9.30-21) Dr. Clos, 5 972 53 83 52PLATJA D’ARO SALA Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64PORTBOU LLANTA Mar, 8 972 39 01 45

PUIGCERDÀ V. BALLESTER Alfons I, 16 972 88 01 60RIBES DE FRESER RAMIS FOSSAS (9.30-20.30) Major, 24 603 53 49 15RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94RIPOLL CABALLERIA ALAMARCHA Pl. Berenguer el Vell, 5 972 70 39 36ROSES HARO Gran Via Pau Casals, 103-107 972 25 63 75SALT MIGUÉLEZ Major, 20 972 23 05 68ST. ANTONI DE CALONGE URQUIZU (9-21) Av. Catalunya, 3 972 66 16 93ST. FELIU DE GUÍXOLS SALLÉS Mall, 2 (Placeta St. Joan) 972 32 04 28ST. HILARI SACALM BROTO (9-21) Dr. Raventós, 1 646 59 39 29ST. JOAN DE LES ABADESSES SUNYER (9-21) Pere Rovira, 14 972 72 01 54ST. JOAN LES FONTS ARUMÍ (9-14/16-21) Ctra. Olot, 47 678 72 08 90ST. MIQUEL DE FLUVIÀ COLL (9-21) Figueres, 27 972 56 82 19ST. PAU DE SEGÚRIES TRAVERIA, C.B. (9-21) Guàrdia, 4 972 74 71 19STA. COLOMA DE FARNERS AMIEL Pare Lluís Rodés, 50 972 84 00 82STA. CRISTINA D’ARO MAGRANS (9-20.30) Av. Ridaura, 14 972 28 23 83SERINYÀ PAGÈS (9-22) Nou, s/n 619 60 14 60SILS P. ALTIMIR (9-21) Ctra. Sta. Coloma, 2 972 16 87 50TORROELLA DE MONTGRÍ FUNTANÉ Major, 55 972 75 70 18TOSSA DE MAR CASTELLÓ (9-21) Av. Ferran Agulló, 12 972 34 13 03VILOBÍ D’ONYAR PUIGVERT, C.B. (9-14/16-21) Onyar, 2 972 47 30 08

Rogad a Dios por

JULIA RODRÍGUEZ GRACIAViuda de Jacinto Cano García

Que ha fallecido cristianamente el día 3 de octubre de 2019a la edad de 95 años.

E.P.D.Sus hijos, Montse y José, Loli y Pedro; nietos, Loli y Sergio, Annabel y Miquel, Ángel yEli, Ester y Daniel; biznietos, Jordi, Álex, Marc, Eric, Agua, Estrella, y toda la familia,

participan a sus amistades tan sensible pérdida. La ceremonia se celebrará hoy viernes,día 4, a las 15.30 horas, en la sala de ceremonias del Tanatori del Gironès de Salt.

Sala velatorio: Tanatori del Gironès, c/ Rocacorba, 2 - SaltSalt, 4 de octubre de 2019

PARA PÉSAMES: www.memora.cat

✝

ESQUELES� 972 20 20 66

esqueles@ddg.catDiari de Girona

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

L’actuació de millora a lazona de cases del GrupSant Josep de Cassà de laSelva és l’opció més vota-da de les 10 propostes fi-nalistes en la quarta ediciódel pressupost participa-tiu. En concret, va obtenirun total de 55 punts d’unmàxim de 60 en el tallerparticipatiu que es va cele-brar el 24 de setembre al’Escorxador i en què vanparticipar una trentena deveïns.

La proposta del GrupSant Josep inclou la millo-ra de la zona verda, la ins-tal·lació de mobiliari urbà ireg automàtic. A més, esreforçaria la il·luminacióen alguns punts. La pro-posta inclou la pavimenta-ció del carrer Llagostera,una actuació que ja estàprevista. La segona pro-posta amb més puntuació–44 del màxim de 60– ésampliar el parc de patinat-

ge actual. També s’han se-leccionat, com a tercera iquarta proposta més benvalorades, les millores alparc de l’Estació i del pavi-ment de la zona de jocs dela plaça Xesco Boix. En elcas del parc de l’Estació, esdemana canviar els jocsinfantils existents i ins-tal·lar-ne algun altre per amainada de menys de 6anys. Renovar el pavimenti material de la sala d’acti-vitats dirigides de la pisci-na municipal coberta s’hasituat com a cinquena pro-posta més votada. Tambéhan passat a la fase final devotació el recanvi de les

màquines de fitnes delgimnàs i la millora del mo-biliari de les pistes polies-portives. Una nova il·lumi-nació dels passos de via-nants del carrer Marina, elcarrer de la Via, la ramblaOnze de Setembre i la zo-na del CAP amb l’objectiud’incrementar la segure-tat dels vianants ha obtin-gut 34 punts del màxim de60 i se situa en sisena op-ció. Finalment s’ha escollittambé l’eliminació de lesbarreres arquitectòniquesa la rambla Onze de Se-tembre i al carrer de la Viai la millora dels jocs del pa-ti de les escoles públiquesPuig d’Arques i Aldric.

Els tècnics municipalsvaloren quines propostessón econòmicament via-bles. L’import que es desti-na a aquesta partida és de60.000 euros. Aquests 10projectes se sotmetran avotació popular a partirdel novembre a través delweb www.participa.cas-sa.cat. ■

G. Busquets RosCASSÀ DE LA SELVA

a És la proposta més valorada de les 10 finalistes delpressupost participatiu a Es podrà votar al novembre

Trien millorarla zona de SantJosep a Cassà

El Grup Sant Josep. L’actuació inclou millorar la zona verda ■ JOAN SABATER

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

60.000euros és l’import de la parti-da destinada al pressupostparticipatiu.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DEL 201922 | Comarques Gironines | GIRONÈS

118280-1200073L

CASA A SANTA PAU 5395PREU VENDA: 325.000 €HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 155. M2 TERRENY:200. Zona molt tranquil·la, calefacció de gas,adossada, garatge, llar de foc, jardí, piscina

CEE GPIS A PLATJA D’ARO 5463

PREU VENDA: 329.000 €

HAB.: 4. BANYS: 2. M2: 87.

Espectacular pis a primera línia de mar amb

vistes laterals, terrassa, calefacció, ascensor.

CEE EPIS A FIGUERES 5509PREU VENDA: 128.000 € HAB.: 3. BANYS: 2. M2: 124.Gran terrassa, calefacció central, exterior, as-censor.

PIS A GIRONA 5247PREU VENDA: 198.000 € HAB.: 3. BANYS: 1. M2: 80.Zona Eixample Nord, molt cèntric, espaiós,balcó, safareig, necessita reforma.

CEE E

CEE E

La desena edició de la Mos-tra d’Emprenedors de Gi-rona, organitzada per l’As-sessoria Codina, va pre-miar ahir el projecte EkkoWC, que es dedica a la ven-da i lloguer de lavabos secsi ecològics per a esdeveni-ments de curta i llarga du-rada, i que juntament ambtres projectes més de lavintena de participants vaser presentat a més d’un

centenar d’empresaris. Ladesena edició està centra-da en la sostenibilitat i elrespecte pel medi ambienti les persones, segons vadestacar ahir Anna Codi-na: “Quan vam començarla mostra, ara fa 10 anys,era l’època de les apps i en-guany aquests projecteshan baixat i, en canvi, latendència és la sostenibili-tat.”

Tots els emprenedorsque presenten els seusprojectes o són gironins otenen un vincle amb Giro-na. La Mostra d’Emprene-dors es va crear fa 10 anysper posar en contacte em-presaris consolidats i em-prenedors. ■

U.C.GIRONA

Arriba la desenaedició de la Mostrad’Emprenedors

a En aquesta edició,centrada en lasostenibilitat, s’hapremiat Ekko WC

L’Idibgi organitza avui alvespre a l’Aula Magna de laUdG un concert solidariper recaptar fons contral’esclerosi múltiple. Prota-gonitzat per cinc corals:Coral Cypsella de Sant Fe-liu de Guíxols, Cor deCambra de la Diputació deGirona, Coral Vall d’Aro deCastell-Platja d’Aro, Tallerde Veu i cor de grau mitjàde l’Escola de Música deSant Feliu de Guíxols. Lesentrades tenen un preusimbòlic de 10 euros i elsfons recaptats van desti-nats al grup de recerca enneurodegeneració i neu-roinflamació de l’Idibgi. ■

Concert perrecaptar fonsper l’esclerosimúltiple

U.C.GIRONA

Encara estàs enfadada amb mi, oi, Helga?

Per quèho dius?

Ah, no, per res, és una intuïció...

INSTRUCCIONS:

Ompliu les files, columnes i cel·les amb tots els números del’1 al 9 sense repeticions. «Fila» és la línia de nou casellesque va de dreta a esquerra. «Columna» és la línia de noucaselles que va de dalt a baix. «Cel·la» és cadascun delsnou quadrats de nou caselles marcats entre les línies mésgruixudes. És important col·locar els números fàcils, com-pletant el de la cel·la en la qual no hi ha el número que jafigura en les dues contigües. Recomanem usar llapis alprincipi i només marcar els números un cop estiguem se-gurs que s’elegeixen els correctes.

EL SUDOKU D’AHIR

LES SIS DIFERÈNCIES

ELS ESCACS

SUDOKU PER J. L. BANGO

OLAF EL VIKING PER CHRIS BROWNE

MOTS ENCREUATS PER JP. PETIT

DIFERÈNCIES: 1. El pentinat de la jove és diferent. 2. Falta una barana. 3. El llibreés diferent. 4. El seient és diferent. 5. El cobrellit és diferent. 6. L’escot del vestit ésdiferent.

Solució escacs1.Th6+, Re7; 2.Tg7+, Rd8; 3.Td6+, Rc8;4.Tg8+

Les blanques juguen i

guanyen

PASSATEMPS

Entreteniment

Diari de GironaDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 201954

ÀRIES21 MARÇ A 19 ABRIL

Potser sorgeixi unproblema amb unsoci per motius eco-

nòmics. La vetllada s’anunciabàsicament casolana i ambmolta comunicació.

TAURE 20 ABRIL A 20 MAIG

El seu tarannà opti-mista i el seu dina-misme l’ajudaran a

aconseguir progressos a lafeina. Dia favorable per culti-var l’amistat.

BESSONS 21 MAIG A 20 JUNY

En l’aspecte econòmicla jornada resultaràimmillorable. Bones

relacions afectives. Algú que liinteressa mostrarà una consi-deració especial cap a vostè.

CRANC 21 JUNY A 22 JULIOL

Una oferta de treballserà pitjor del que liprometien. Estudiï els

pros i contres abans de donaruna resposta. Els fills li dona-ran més d’una satisfacció.

LLEÓ 23 JULIOL A 22 AGOST

Una entrevista pro-fessional presentaràaspectes molt posi-

tius per a vostè. A la nit sesentirà desitjós de divertir-se iho aconseguirà.

VERGE 23 AGOST A 22 SETEMBRE

Els resultats profes-sionals que obtinguiavui donaran el seu

fruit a curt termini. En eltemps d’oci no cometi exces-sos innecessaris.

BALANÇA 23 SET. A 22 OCTUBRE

La seva feina presen-tarà més dificultatsque de costum. La llar

li brindarà l’ambient necessa-ri per alliberar tensions i des-cansar.

ESCORPÍ 23 OCT. A 21 NOVEMBRE

Un contratemps en elpla professional potafectar la seva econo-

mia. Si busca solucions segurque les trobarà. La vida socialtendirà a intensificar-se.

SAGITARI 22 NOV. A 21 DESEMBRE

Controli la seva ambi-ció i no es proposi fi-tes de difícil consecu-

ció. En el terreny sentimentalhaurà de ser persuasiu i mésafectuós.

CAPRICORN 22 DES. A 19 GENER

Haurà de contempo-ritzar amb un soci ocompany tot i que no

estigui d’acord amb el seupunt de vista. Pari més aten-ció a la seva família.

AQUARI20 GENER A 18 DE FEBRER

Trajectòria professio-nal en auge. La sevatendència a exagerar

pot conduir-lo a gastar ener-gies de forma innecessària.Tranquil·litat en el pla afectiu.

PEIXOS 19 FEBRER A 20 MARÇ

En una reunió d’amicsserà vostè el que por-ti la veu cantant. Pari

més atenció a la seva salut ifugi de qualsevol tipus d’ex-cessos.

a

f

e

g

c

b

l

k

j

i

h

d

HORÒSCOP

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Indica el nord. Bóta. Lletra gi-rada. 6. Revista humorísticacreada el 1917. Radi. Entrada.7. Aliatge de zinc i níquel. Ele-vació d’un temps feble en unamelodia. 8. Entrada d’aparca-ment. Aixequi l’ànim. Enmig deLondres. 9. Dues de res. Casc.Llet tallada. 10. Centre deNorue ga. Planeta. Miri algú.Final del món. 11. Casa gran.D’acord amb la llei. 12. Untipus de formiga. Fer originali-tats. Gos.

HORITZONTALS: 1. Passant-ho molt bé. Grumeja. 2. Difa-mar des de la dreta i senseai gua. Bigues d’un vaixell.Tàntal que torna. 3. Onoma-topeia explosiva que ved’orient. Pi lota. Ella tota sola.4. Comarca catalana. Plaers.5. Gramalla. Gens religiós. 6.Indica l’est. Estrenyem algú.Au. 7. Música. Crit. Lletra he-brea. Vocal. 8. Espai ocupatper cases. Fa una etilació. 9.Tenen poders. Cavall sensedents picants. Tret. 10. Enaquest punt, ni més ni menys.Un tipus de pintura. 11. Vassobre rodes. Una del final.Cent un girats. 12. Indica unamper. Dona cap d’estat enun país amb república. VER-TICALS: 1. Noies molt atracti-ves. Geografia plana molt útilper viatjar a l’estranger. 2.Pren la forma de fus. Cosaque no deixa passar la llum.3. Tumor benigne. Un pigotmolt desordenat. 4. Adéu amitges. Personatges de granfortuna. El cor de la fira. 5.

LA SOLUCIÓ D’AHIR

ARXIU HISTÒRIC

DE BLASONS I LLINATGES

PER A MÉS INFORMACIÓ O PER SOL·LICITAR

QUE EL SEU COGNOM SIGUI PUBLICAT EN

AQUESTA SECCIÓ, TRUQUI AL TELÈFON

✆ 93 6560976

www.heraldicafamiliar.com

ARMESUns Parreño van portar: En camp

de plata, un senglar, de sabre, fe-

rit i gotejant sang. Bordura de gu-

les, amb quatre aspes, d'or, alter-

nades de quatre maces de guerra.

Cognom, relativament freqüent i re-partit per Espanya, amb els seus prin-cipals assentaments a les provínciesd'Alacant, Barcelona i València, sentmenor la seva presència a Huelva, Cas-telló, Múrcia, Balears, etc. Va tenir elseu origen en el gentilici -parreño-,nom donat als naturals de llocs ano-menats Parra existents al nostre país,especialment a les províncies de Bada-joz, Conca i Toledo. Hi va haver, pertant, diferents famílies Parreño, noemparentades entre si. Notícies funda-des acusen l'existència d'aquest cog-nom a Aragó al s. XIII, des d'on algunsParreño van passar a servir Jaume I enles seves conquestes. Ramon Peire deParreño va figurar entre els setantahomes de cavall que va portar a lescostes de les Balears l'arquebisbe deTarragona, don Pedro de Albalate, iRamon de Parreño entre els que vaconduir a la mateixa campanya Beren-guer de Palau, bisbe de Barcelona. Fé-lix Parreño va realitzar prova de noble-sa per ingressar a l'Ordre d'Alcántara,el 1610. Davant la Reial Cancelleria deGranada va provar la seva noblesa, el1717, Carlos Parreño del Castillo, veí deVillalba del Alcor (Huelva). L’any 1789va presentar proves de noblesa Ber-nardo Parreño Castro, natural de l'Ha-vana (Cuba), capità del Regiment d'In-fanteria de l'Havana, cadet del Regi-ment de Dracs d'Amèrica, per ingres-sar a l'Ordre de Santiago.

Parreño

Tal dia com avui

1971. Es produeix un accidentmortal al carrer Nou de Girona encaure un mur d'un edifici en pro-cés d'enderroc.

1986. L'Ajuntament declaraquatre cases del carrer de la Rut-lla en «estat de ruïna imminent» in'ordena l'enderrocament.

1994. Josep Arnau deixa el càrrec de president de la Diputa-ció de Girona i és substituït perPere Macias.

2002. S'inaugura el Mas Abellacom a nova seu de les entitatsFal·lera Gironina i els Diables del'Onyar.

2006. Se celebra a l'AuditoriPalau de Congressos de Girona el25è aniversari de la Federació deMunicipis de Catalunya.

COGNOMS

9 3

918 5

26 9

6

3

8

1 63 5

61

8 7

2 4

8 13

4

B O T O N S M A N I AO L O R A P O M U L SR M A R C A A L L IN U S R A P A T E L I D R E B O T E N S O F E S A E T I C L L I S L A T E X CU A T E S T O I C AD O N A R E S C U R I I I C E T N I A U AC R E S C U T L L E CS E N T S S I M I L S

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

ituem-nos en el ple ex-traordinari i urgent deldarrer dijous: els dos

punts del dia eren molt clars iconsistien a aprovar una solucióals errors gestors dels governsconvergents que arrosseguemamb Girona + Neta. L’alcaldessaarriba directe del Parlament –pluriempleada– perquè no la te-nim a dedicació exclusiva, comhauria de ser en una ciutat de. habitants i capital deprovíncia. A les . h, amb elquòrum de constitució del ple,

queda oberta la sessió tal com esdetalla en el Reglament OrgànicMunicipal (ROM), articles i. L’alcaldessa està molt afecta-da per les detencions dels noupresumptes terroristes i veu ne-cessari donar-los-hi suport alple, tal com hores abans ho ha-via fet al Parlament, evitant con-demnar el terrorisme, la violèn-cia i el totalitarisme, i aplaudint-los al càntic de «llibertat, lliber-tat». Aquesta cerimònia, méspropera a la CUP que a l’antigaConvergència, s’ha convertit en

un hàbit al consistori de la màd’aquesta alcaldessa. Però el Re-glament Orgànic Municipal,aprovat per tots els grups políticsés clar i no permet aquesta de-claració personal perquè es trac-tava d’un ple extraordinari i ur-gent sobre un tema concret. L’al-caldessa havia de limitar-se adonar per iniciada la sessió i nopodia fer un monòleg partidari.Però suposem que algú ho trobaadequat, que és una qüestió ve-ritablement de llibertat d’expres-sió i l’alcaldessa continua il·lus-trant-nos sobre els Drets Hu-mans i la seva defensa. Doncsnovament en base al ROM, itambé al sentit comú, vaig sol·li-citar la paraula per una qüestiód’ordre a l’alcaldessa, ja que nohavia respectat les normes decortesia en proferir paraulesofensives contra altres adminis-tracions públiques.

Denegada la petició, i vulne-rant per segona vegada el regla-ment, l’alcaldessa també va si-

lenciar l’oposició prohibint aCiutadans el dret a rèplica peral·lusions. L’alcaldessa tampoces va atrevir a escoltar el regla-ment, el sentit democràtic i l’èti-ca institucional: aquesta és la lli-bertat d’expressió que vol? Si-lenciar l’oposició fins i tot vulne-rant el mateix reglament? Onqueden les paraules que cons-tantment li sentim dir sobre dià-leg?

No pot ser que l’alcaldessas’apropiï de la institució públicaque és l’Ajuntament perquè estracta d’una institució de tota laciutadania, independentistes ino independentistes. La neutra-litat del que és institucional ésfonamental. Les institucions nogaudeixen de Drets Humans,només les persones, els indivi-dus, és per això que és vital ga-rantir aquesta serenor i decèn-cia en el marc legal vigent. Dequalsevol altra forma, qui eltraspassi és el primer que vulne-ra els Drets Fonamentals.

S

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓSILENCIANT L’OPOSICIÓ

Daniel PamplonaPORTAVEU DE CIUTADANS A L’AJUNTAMENT DE GIRONA

DdG GIRONA

■Fira de Girona acollirà, del al de desembre, la primera fira nada-lenca batejada amb el nom de «festival Handmade Christmas». Estracta d’un esdeveniment de cairefamiliar on hi haurà espais de bricolatge, costura, «lettering», de-coració, cuina i música, entre d’al-tres. Tot plegat amb un nexe comú:el Nadal i la creativitat. S’hi podranfer tallers de decoració de taules,centres i arbres de Nadal, entre d’al-tres. Segons la directora del saló icap d’Evident Events, Anna Ventu-ra «tots tenim el nostre potencialcreatiu, només cal trobar la inspi-ració o que algú ens empenyi a tro-bar-la». També hi haurà un «mar-ket» amb productes nadalencs fetsa mà. A Barcelona, el «HandmadeChristmas», va reunir . per-sones.

La fira «HandmadeChristmas» aterra a Girona del6 al 8 de desembre

El gran repte de la ciu-tat de Girona en l’àm-bit turtístic té un nom:congestió. Al voltantd’aquesta paraula,l’expert en turisme i

professor de la UdG José AntonioDonaire apunta tres claus: «S’ha deplantejar quina capacitat d’acollidamàxima té la ciutat; fins a on es potdesenvolupar el producte del BarriVell, que és el seu producte estrellai gairebé l’únic, i fins a quin punt potdesenvolupar productes alterna-tius que descongestionin la ciutat i,finalment, afrontar la convivència,l’accés a l’habitatge i l’us turístic. Elfutur passa per la descongestió del’activitat i de l’allotjament turístic».El resum: «La ciutat ha d’afrontarque si no fa res, probablement arri-barem a situacions de congestió».

Donaire va participar en un acteorganitzat pel PSC al col·legi d’Eco-nomistes sobre els nous reptes delturisme sota el títol: «Del Girona

m'enamora... al Tourists, go home!»i va fer tres propostes «bàsiques»per evitar el col·lapse: un «pacte pelturisme» que englobi tots els actors;que la ciutat passi a convertir-se enuna base d’operacions per tota laregió, i que s’aposti pel turisme del

«coneixement turístic». Sobre aquest pacte va argumen-

tar que «és necessari conciliar moltes mirades diferents sobre quèés el turisme a la ciutat i quin és elseu futur», més enllà dels partitspolítics. La segona idea és que la ca-pacitat de creixement de Girona«en un futur dependrà de la sevacondició de hubterritorial». «El fu-tur -va detallar Donaire- no passa

tant per desenvolupar el productedel Barri Vell, que està arribant alllindar de la saturació, sinó que pas-sa per canviar d’escala». Va matisarque s’haurà de «passar de ciutat aterritori per convertir la ciutat en labase d’operacions de l’accés turísticen una regió densa i amb moltespossibilitats». Finalment, va recor-dar que s’està caminant cap a unasocietat del coneixement i que la

demarcació té moltes peces, comel Patronat i la facultat de turisme,que la poden convertir en una re-ferència en l’espai del coneixementturístic. «Girona ha de ser un delscentres, a escala internacional en lacreació de coneixement turístic».

Lloret i BarcelonaTot plegat fruït d’una diagnosi so-bre la situació actual de la ciutat:«Té deu vegades menys de turistesque Lloret de Mar» però que «haimportat una mica el discurs deBarcelona on sí que hi han proble-mes greus.

La jornada l’havia iniciat l’actualportaveu del PSC a Girona, SílviaPaneque. La representant munici-pal va recordar el progrés de la ciu-tat durant els anys vuitanta i noran-ta i va afirmar que Girona «hauriaestat una altra de ben diferent i pit-jor sense un alcalde socialistaaquells anys». D’aquí va sorgir el«Girona m’enamora». Va exposarque en aquella època, el model deturisme «s’edificà a l’entorn d’edi-ficis públics al centre, de respecteal patrimoni i recuperació, de laUniversitat de Girona al Barri Vell ode la cura pels elements de valorcultural immaterial». Al seu parer,això ha canviat i considera que«l’excés es produeix ara. La gentri-ficació és avui. Una programaciócultural massa repetitiva i de tipusparc temàtic al centre o no regularbé la bona convivència entre veïnsi pisos turístics produeix minva lavida interna de ciutat. I si no femciutat per ser el millor que podemser, tampoc no ho podem oferir a lagent que ens visita de fora».

Paneque va apuntar que «el mo-del de la dreta catalana de turismeha estat el de voler-ho tot i voler-hoara». «Excessius en restaurants i bo-tigues només dirigits a turistes. Ex-cessius en els pisos turístics. Exces-sius en espectacles que no són cul-tura. I el resultat és una experiènciaràpida, on cada detall no es cuida»,va lamentar.

Turisme. El col·legi d’Economistes de Girona acull un col·loqui sobre els nous reptes de turisme de la ciutatsota el títol: «Del Girona m’enamora... al Tourists, go home!» dins del cicle de conferències que organitza el PSC.Es va parlar de la situació actual de la ciutat, alguns dels punts que ja estan en conflicte i de les claus a tirarendavant per si es vol evitar arribar al col·lapse.

Donaire alerta del risc d’arribar a la «congestió» turística a Girona L’expert en turisme de la UdG avisa que el «Barri Vell està arribant al llindar de la saturació» SílviaPaneque lamenta que el model de turisme de la dreta catalana és el de «voler-ho tot i voler-ho ara»

La jornada es va celebrar alcol·legi d’Economistes. MARC MARTÍ

CRÒNICA

Tapi CarrerasGIRONA

Diari de GironaDIVENDRES, 4 DE SETEMBRE DE 20194

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

ART

47 DIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 201946

JOAN VILAJOANASala d’Exposicions Dolors

Xabé, Sarrià de Ter. Plaça de laRenaixença s/n.HDel 14 de se-tembre al 31 d’octubre. De di-lluns a divendres de 16 a 21 h.Festius tancat.

DIDIER LOURENÇO

Galeria d’Art l’Arcada, Bla-nes. Passeig de Dintre, 11 HDel13 de setembre al 10 d’octubre.Diari de 17,30 a 20,30 h. Dissabtesd’11 a 13 h. i de 17,30 a 20,30 h.Festius tancat.

Didier Lourenço (Premià de Mar,1968) no es conforma amb anar ge-nerant icones més o menys adapta-des al gust del consumidor sinó queopta per desplegar-se, fidel a laseva particularíssima iconografia,per multitud de formats i suportsque poden anar des de la il·lustracióperiòdica, passant per la policromiade pedres de riu, fins als polípticsinclassificables i, sovint, amarats d’i-ronia gràfica. I és que Lourenço —dela mateixa manera que fan autorspropers com Marc Jesús o ManelAnoro— aposta pel goig visual sensetenir en compte condicionamentsde cap altra mena. L’indissimulatregust decoratiu de les seves obresno és cap inconvenient. E. CAMPS

MANUTRILLOMuseu del Suro, Palafrugell.

Plaça del Museu del Suro H Del’11 de maig al 31 de desembre.De dimarts a divendres de 10 a 13h. i de 16 a 19 h. Dissabtes de 10 a14 h. i de 17 a 20 h. Festius de 10 a14 h. (a partir de setembre).

Súber és una exposició que ser-veix per posar en valor el mediter-ranisme present en els treballs deManutrillo: «La sureda —expliquenels responsables de la mostra— noes pot entendre sense els homes iles dones del camp. Ni ells sense elseu entorn. Darrere de cada tap decada ampolla de vi, no només que-da l’imaginari buit que va deixar enla pell de l’arbre. En ell, també hihabiten les mans, els braços, elscossos, les vides dels artesans queel varen despullar». D’això es tracta:a nivell estrictament fotogràfic, des-taca la capacitat del sevillà per en-carnar un inventari de cossos i mi-rades extraordinari. E. CAMPS

Les diferències entre ambduesartistes, d’entrada, és el que méssobtarà a l’espectador: per unabanda, Clara Oliveras, una artistaque poua sense complexes en elbigarrat univers domèstic assu-mint una estètica «impura» quela pot portar a territoris tan dis-pars com els de la ceràmica deco-rativa (pensem en Lladró, mes-tres fallers de la terracota) o enla iconografia mel·líflua de Dis-ney; i, per altra banda, Roser Bo-ver, enemiga de tota forma d’es-tridència que basa tot el seu peri-ple creatiu en un joc de subtilíssi-mes insinuacions gràfiques i d’in-tervencions físiques (tallar, en-ganxar, sargir) tan imperceptibles

i definitives com una ferida mor-tal... Atès, per tant, que les diferèn-cies, des d’una perspectiva for-mal, són més aviat evidents, lapregunta que cal fer (que, en elfons, serveix per identificar el«lloc» on s’esdevé el diàleg) és:Què tenen en comú Oliveras i Bo-ver? La resposta, ens la regalaMagdala Perpinyà que, com unamena de cor antic (o moderadoraomniscient contemporània) s’afe-geix a un diàleg que, en darrerainstància, és triangular: «D’algunamanera —reflexiona Perpinyà almagnífic text que acompanya lamostra—, ambdues artistes con-ceben el llenguatge artístic comuna forma de col·locar-se en laferida i convertir-la en un espaide conflicte i resistència. Els seusprojectes visuals deixen entreveu-re aquesta esquerda del temps,aquest malestar provocat pel des-encaixament del subjecte amb elmón contemporani». E. CAMPS

ROSER BOVER I CLARA OLIVERAS

Casa de Cultura-FundacióFita, Girona. Plaça de l’Hospital,6.HDel 20 de setembre el 20de novembre. De dilluns a di-vendres de 9 a 21 h.

A Claudi Casanovas li agradaportar a col·lació la seva genealo-gia familiar encapçalada, per unabanda, per l’escultor noucentistaEnric Casanovas i, per l’altra, perRamon Sarsanedas, un artesà laca-dor que va nodrir de japonismesaquella voraç Barcelona de la BelleÉpoque: dos avis, un artista i un al-tre artesà que, no obstant això, vanser igualment llorejats a l’ExposicióInternacional de 1929, un fet quedemostra fins a quin punt no no-més no es tracta de disciplines an-tagòniques (art i artesania) sinóque aconsegueixen excel·lir quanencaren sense complexos la sevacomplementarietat. E. CAMPS

CLAUDI CASANOVASTerracota Museu, La Bisbal

d’Empordà. Carrer del Sis D'Oc-tubre de 1869, 99 HFins el 6d’octubre. De dimarts a diven-dres de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.Dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a20 h. Festius de 10 h a 14 h.

CLARA OLIVERAS

VILAJOANA

CASANOVAS

E. CAMPSLOURENÇO

Com ell mateix sol explicar, Vi-lajoana és un artista que «pintasense pintar»: si ho pot fer és per-què confia en les possibilitats delpaper amb el que treballa; les se-ves obres són fruit d’una íntimacomprensió del material que no-més pot aconseguir aquell queporta gairebé dues dècades explo-rant-ne les possibilitats. Sigui comsigui, Vilajoana destaca per laseva capacitat per reduir els seusplantejaments formals a unamena de dialèctica ancestral queno és altra que la que s’estableixentre l’atzarositat dels ritmes dic-tats pel mateix procés de sedi-mentació i l’ordenació geomètricad’origen humà. E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cultural la Mercè, Girona.

Pujada de la Mercè, 12. H Del 19 de se-tembre al 15 de novembre. De dillunsa divendres de 9 a 14 h i de 16 a 21 h.Caps de setmana i festius tancat.

La pregunta no és retòrica: a casanostra, quants responsables de centreso museus d’art contemporani seriencapaços de deixar la seva visibilitat ex-terior en mans de la pintura? Dit d’u-na altra manera: quines possibilitats re-als tenen autors com Xevi Solà o Ma-nolo Sierra (per citar un parell de ca-sos prou significatius) de figurar en unahipotètica mostra col·lectiva destina-da a ser exportada més enllà de les nos-tres fronteres? A Catalunya, l’ombra del«monocultiu conceptual poc estimu-lant» —en paraules de Catalina Serra—segueix eclipsant multitud de pràcti-ques artístiques que, per entendre’ns,continuarien explorant les possibilitatsdels materials i dels procedimentsamb certa càrrega de memòria. Ésallò sobradament conegut del «model

MACBA» i de tota una generació de-sinfectada que somia en subvertir«des de dins» la mateixa institucióque l’aixopluga (de fet, la naturalesa ne-tament conceptual de les seves pro-postes fa que siguin impensables sen-se suport i finançament públics). Iencara més: com li hauria anat aquí auna artista com Nate Lowman (la jovepintora de Las Vegas ha exposat allocs com el MOMA, el Pompidou o elPalais de Tokyo)? I a un «paisatgista»com el brasiler Lucas Arruda? (per cert,tan Lowman com Arruda estan re-presentats per la David Zwirner galle-

ry, una de les més prestigioses delmón). La resposta és evident: haurienpassat pràcticament desapercebuts o,com a molt, haurien exposat a la Fun-dació Vila Casas.

Diem tot això —no és un lament: ésuna constatació— per posar en valoraquesta mena de «políptic desacom-plexat» que ens arriba des de terresfinlandeses: que un terç dels artistesescollits facin pintura més o menys fi-gurativa (en qualsevol cas, ni rastred’art concret o d’abstraccions decora-tives) és un fet indicatiu d’una ten-dència a nivell global que aquí, pel quèsembla, es resisteix a arrelar, a saber,la del ressorgiment d’un cert tipus depintura netament contemporània(pels seus temes i formats) que no re-nuncia a una genealogia que, per des-comptat, transita per multitud de se-gles precedents. La idea, relativamentsenzilla, segueix resistint-se a molts:de la mateixa manera que es va segu-ir escrivint poesia després d’Ausch-witz, també s’ha seguit pintant des-prés de la mort de la pintura (assassi-nada, per cert, diverses vegades al llarg

EUDALD CAMPS

GIRONA EL CENTRE CULTURAL LA MERCÈ ACULL UNA MOSTRACOL·LECTIVA AMB UNA QUINZENA D’ARTISTES ARRIBATS DE FINLÀNDIA

Tres dècades ambl’art contemporani

L’Associació d’Ar-tistes Visuals de Ca-rèlia del Sud Etelä-Karjalan Taiteilija-

seura Ry, amb seu aLappeenranta, va

ser fundada per sisartistes el 14 d’agostdel 1989. Avui comp-ta amb cent vint afi-liats. El seu objectiu

és «difondre l’artcontemporani a la

ciutat i el seu entorna través de la col·la-

boració amb enti-tats públiques i pri-vades». El finança-

ment de l’Associacióes basa en les quo-tes anuals dels afi-

liats i els ajuts del’Estat, l’Ajuntament

i també d’institu-cions privades.

Políptic desacomplexatARJA MARTIKAINEN

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

ALBA CARMONA GIRONA

■ La reivindicació per la igualtatreal entre dones i homes va mar-car ahir l’inici del curs acadèmic ala Universitat de Girona (UdG), unacte en què el rector, Quim Salvi,va aprofitar també per denunciarun «finançament insuficient» que«limita la capacitat transformado-ra» de les universitats.

La lliçó inaugural de la periodis-ta Cristina Fallarás, impulsora dela campanya Cuéntalo per reco-llir testimonis de violències mas-clistes, va destacar «la revolució»que suposa parlar de les violènciesmasclistes donant veu a testimo-nis i no només parlant de xifres.«Testimoni a testimoni es generauna nova memòria col·lectiva, esmodifica la visió que la societat téd’ella mateixa», va reblar Fallarásen un discurs que va despertarforts aplaudiments a l’Aula MagnaModest Prats.

En la mateixa línia, la presiden-ta del Consell Social, Rosa NúriaAleixandre, va reivindicar la ne-cessitat de treballar per a l’«equi-

tat» de gènere a la universitat, bus-cant fórmules perquè la materni-tat no penalitzi la carrera de do-cents i investigadores. A més, vaexigir que l’equitat també siguieconòmica i va demanar més im-plicació en les beques salari queatorga la UdG.

En el mateix sentit va anar eldiscurs col·laboratiu elaborat ambaportacions de la comunitat uni-versitària, en què es va reivindicarla defensa dels drets, la visibilitza-ció del talent femení i la perspec-tiva de gènere.

Va entomar el guant el rector dela UdG, Quim Salvi, que va insistirque cal lluitar «contra les diferèn-cies i va posar com a exemple al-gunes mesures que ha pres durantel seu mandat. A més, va avançarque el centre està tirant endavantun nou pla d’igualtat de gènere.

Malgrat que el paper que ha dejugar la universitat en la defensadels drets i en la lluita contral’emergència climàtica van cen-trar bona part del seu discurs, Salvitambé va enumerar alguns dels

reptes que la institució té al davantaquest curs, com «el desenllaç» dela crisi del Parc Científic i Tecno-lògic o la concreció del pla estra-tègic UdG , i va denunciar lamanca de recursos.

«Les universitats estem clara-ment infrafinançades», va afirmarQuim Salvi, ja que «la inversió pú-blica se situa en un , del PIB»mentre la mitjana europea és del’,. Tot i així, va assenyalar queno es tracta només d’una exigèn-cia al Govern, sinó que cal que lasocietat sigui conscient del valorde l’educació.

Per la seva banda, la consellerad’Economia i Coneixement, Ma-ria Àngels Chacón, va dir que laGeneralitat manté «la rebaixa ini-ciada el » de les taxes univer-sitàries i que és una de les sevesprioritats.

Durant l’acte també es va ator-gar la medalla de la UdG a l’exrec-

tor Sergi Bonet pel compromísamb la universitat. Bonet, rectordel fins al , va agrair latasca a l’equip que l’havia acom-

panyat en un «període difícil degestionar» per la crisi del ParcCientífic, les retallades i la situaciósociopolítica.

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DEL 2019 35

CORREU ELECTRÒNIC cultura@ddg.cat

L’Aula Magna Modest Prats de la UdG, ben plena durant la inauguració del curs acadèmic. MARC MARTÍ

La lluita per la igualtatmarca l’inici del curs a la UdGQuim Salvi reclama un millor finançament i que la societat prengui consciència del valor de l’educació L’exrector Sergi Bonet rep unadistinció pel seu compromís amb la universitat

Salvi entregant la medalla a Bonet, amb Fallarás al fons. MARC MARTÍ

El duet de pianistes format per Carlos Lama i Sofia Cabruja estrena nou disc,Catalan Heart. El treball inclou la Suite for Catalonia, encarregada per Carles &Sofia arran dels fets de l’1 d’octubre del 2017 i estrenada a l’Auditori de Girona, iel tret més especial és que una de les peces és Els segadors acabats en tonali-tat major, per expressar la voluntat dels artistes. Els altres moviments de laSuite són l’Emigrant, el Cant de la senyera i el Cant dels ocells.

Carles & Sofia piano duo presenten nou disc

DdG

EL FESTIVAL TEMPORADA ALTA va presentar ahir la nova edició delTorneig de Dramatúrgia Catalana,que consta d’una fase prèvia, unessemifinals, que tindran lloc a la salaLa Planeta de Girona els dilluns d’oc-tubre i novembre, i una final que secelebrarà el 9 de desembre. Hi com-petiran autors consolidats i novesveus, incloent-hi els guanyadors deles darreres edicions balear i valen-ciana de la competició, Laura Gost iAdrián Novella. Els altres autors sónMarc G. de la Varga, Alejo Levis, Da-niel J. Meyer, Concha Milla, Sílvia Na-varro i Alícia Serrat.

El Torneig deDramatúrgiaescalfa motors

MARTÍ ESCUDER

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

El Consell Interuniversitari deCatalunya (CIC), òrgan que aple-ga totes les universitats públiquesi privades, rectifica i vol que la Fi-losofia torni a formar part del pa-quet de matèries obligatòries dela selectivitat, després d’haver-larelegat a optativa el . Durantaquest temps, els docents lamen-ten que «s’ha perjudicat l’assigna-tura i la formació dels alumnes»,en paraules de Xavier Serra, secre-tari de l’associació Filosofia, ara imembre del Grup de professorsde Filosofia de Girona.

Dos anys després que els direc-tors dels instituts rebessin unacarta que els informava, a menysd’una setmana per començar elcurs, que Història de la Filosofiapassava de la fase comuna de laselectivitat a l’específica, el CIC esfa enrere i demana al Govern de laGeneralitat que acordi tornar-laallà on era. Tal com ahir van infor-mar des de l’òrgan universitari,perquè això sigui possible, caldràque el Ministeri d’Educació hoautoritzi; a més, van explicar queFilosofia es va treure del bloc ob-ligatori per adaptar-se a la llei d’e-ducació espanyola, la Lomce.

Aquest dimecres, la junta delConsell Interuniversitari de Cata-lunya –on també hi ha represen-tants del Govern– ha aprovat undocument que remarca la impor-tància d’Història de la Filosofia ique «la situació actual subestimaclarament una matèria rellevanten la formació intel·lectual de l’a-

lumnat de Batxillerat i futur estu-diant universitari».

A l’espera que el Govern catalàiniciï els tràmits que li demana elCIC, aquest òrgan ja ha aprovataugmentar el pes de la Filosofiacom a matèria ponderable a partirdel , quan comptarà en l’ad-missió a graus universitaris.

Davant d’aquestes decisions, elprofessor Xavier Serra reclama ce-leritat en els canvis, perquè «eli-minar Filosofia ha perjudicat la

formació dels alumnes en aques-ta matèria troncal, crítica, analíti-ca». El docent gironí va explicarque les classes d’aquesta assigna-tura a Batxillerat s’han impartit«amb la mateixa exigència» quequan era d’examen obligatori a lesproves d’accés a la universitat(PAU), però que ho hagi deixat deser «fa que l’alumnat la miri dife-rent i no la consideri una matèriarellevant en el seu currículum».«En dos anys, s’ha notat el canvide percepció i una queixa silen-ciosa per no poder-la portar a laselectivitat», va afegir.

Per l’integrant del Grup de pro-

fessors de Filosofia de Girona, l’úl-tima decisió del Consell Interuni-versitari de Catalunya pot ser«una possible reparació de l’erra-da de fa dos anys»; que espera ques’hagi corregit per a la selectivitatdel .

Abans d’arribar al Batxillerat,ara es dediquen a la Filosofia duesi tres hores setmanals a primer isegon curs d’ESO, respectiva-ment, i és una assignatura optati-va que s’ha d’oferir a quart. En pa-ral·lel, durant tota la secundàriaobligatòria s’ofereix Cultura i va-lors ètics com a alternativa a Reli-gió catòlica.

PILI TURON GIRONA

Les universitats rectifiquen i volen que laFilosofia torni a ser obligatòria a la selectivitat

El Consell Interuniversitari de Catalunya demana iniciar els tràmits perquè la matèria deixi de seroptativa, una condició que l’òrgan li va donar el 2017 Un acord de l’ens admet que la matèria arase «subestima» El professorat afirma que «s’ha perjudicat l’assignatura i la formació de l’alumnat»

Un examen de la selectivitat,aquest juny, a la Facultat de Dretde Girona. MARC MARTÍ

«La situacióactual subestimaclarament unamatèria rellevanten la formacióintel·lectual del’alumnat deBatxillerat», diu el consell

L’escola pública catalana es reivindica amb la primera ediciód’un congrés que demà al matí espresentarà al Teatre Nacional deCatalunya (TNC) i que comptaamb la participació d’una dotze-na de centres i entitats gironines.

A l’organització hi ha les escolesDoctor Robert, de Camprodon;Àgora, de Girona; Lacustària, deLlagostera; Malagrida, d’Olot;

Vila-romà, de Palamós; Nou deQuart, d’aquest municipi; l’insti-tut escola Francesc Cambó i Bat-lle, de Verges; i la zona d’escolarit-zació rural (ZER) Tramuntana, deViladamat.

De moment, la representaciógironina es completa amb el mo-viment de renovació pedagògica(MRP) de Girona, l’associaciód’ensenyants de música de Cata-lunya a Figueres, Ep! MRP de l’AltEmpordà i el Centre de recursospedagògics (CRP) del Gironès.

La iniciativa vol implicar tots elscentres públics de tots els nivellseducatius, des de les escoles bres-sol fins a les d’adults, passant perles diferents etapes de l’educació

obligatòria i sense oblidar l’espe-cial. El congrés preveu una sèriede taules de treball territorials quees desenvoluparan entre el d’octubre amb una primera sessióa Olot i una data encara per deter-minar del maig de a Girona,on es tancarà després de passarper Ripoll, Palafrugell i Figueres.

Els objectius principals del pro-jecte són definir els principis del’educació pública i les seves líniesd’actuació, visibilitzar-la i reivin-dicar-la com a motor de canvi so-cial, a més d’establir allò que per-metria millorar, consolidar i es-tendre’n el model. De moment, hiha actes planificats arreu deCatalunya.

P.T.V. GIRONA

Participació gironina en el primerCongrés d’Educació pública

Una dotzena de centres ientitats educatives de Girona jas’han adherit a un projecte pervisibilitzar i reivindicar l’escola

Comarques

Diari de GironaDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 201912

DdG GIRONA

■ «Parlar i escoltar salva vides».Aquest és el lema d’un seguit d’ac-tivitats que es desenvoluparanaquest mes en diferents munici-pis gironins amb l’objectiu de pre-venir el suïcidi. Es tracta d’una ini-ciativa de l’Associació Família i Sa-lut mental de Girona i comarques,la Fundació Drissa, l’Institut d’As-sistència Sanitària (IAS) i Support

Fundació Tutelar. Amb motiu del Dia Mundial de

la Salut mental, la campanya vaarrencar l’ d’octubre a Palafru-gell, va seguir dimecres a l’hospi-tal Santa Caterina i dissabte almatí celebrarà l’acte central a larambla de la Llibertat de Girona.Dilluns serà el torn de Figueres,dimarts de Banyoles, l’endemà estraslladarà a la seu de la FundacióSupport a Girona, dijous es faranactivitats a una desena de pobla-cions, el dia a Blanes i, fins al d’octubre, altre cop a Girona, Ri-poll o Palafrugell. Tots els actes espoden consultar, per exemple, awww.fundacio.drissa.

Un mes d’activitats perprevenir el suïcidi arreu deles comarques de GironaLes institucions i entitatsque treballen per la salutmental impulsen la campanya«Parlar i escoltar salva vides»

REIVINDICACIONSManifestos iconcentracions El menyspreu de la Filoso-fia a Secundària no és nou i,poc abans del canvi a la selec-tivitat, va motivar un mani-fest que exigia incloure-la a laLlei d’educació de Catalunya.El març de 2017, 2.645 perso-nes i institucions com el De-partament de Filosofia de laUdG havien signat aquestapetició, que reivindicava laimportància de la matèria aESO, Batxillerat i FP. L’acciórecordava les peticions ante-riors al Departament d’Edu-cació, com una que totes lesentitats amb estudis de Filo-sofia van signar el 2008. El2009, una plataforma en de-fensa de la filosofia a Secun-dària va aplegar un centenarde docents i estudiants alcentre de Girona. P.T.V. GIRONA

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

Diari de Girona DIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 2019 15

LA SELVA laselva@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

DdG HOSTALRIC

■ L’Ajuntament d’Hostalric haaprovat una ordenança munici-pal que preveu bonoficar aquellspropietaris d’habitatges que ins-tal·lin plaques solars fotovoltai-ques.

Segons va expressar el consis-tori en un comunicat, la iniciativapreveu bonificar l’IBI als habitat-ges que utilitzin aquest sistema

d’energia renovable. «L’energiasolar fotovoltaica és una de lesprincipals tecnologies que contri-buirà significativament al desen-volupament d’aquest nou model,en termes d’incrementar l’eficièn-cia energètica i facilitar la integra-ció d’energies renovables en el sis-tema», van expressar des del’Ajuntament, que no ha concretatcom seran les bonificacions.

Hostalric bonificaràl’IBI dels habitatgesque instal·lin plaquessolars fotovoltaiquesLa mesura té l’objectiu d’incentivar l’ús del’energia renovable i revertir el canvi climàtic

Imatge aèria del municipi d’Hostalric. DIARI DE GIRONA

DdG BLANES

■ L’empresa de neteja i recollidade residus Nora va celebrar ahir elprimer Consell d’Administració ila primera Junta General d’Accio-nistes d’ençà que l’empresa és pública –un de NORAera propietat de CESPA S.A. L’em-presa ha nomenat Víctor Tornerócom a nou gerent de Nora. El diri-gent formava part de l’equip direc-tiu de l’empresa des del .

Un dels temes que es va tractaral Consell d’Administració va serel Pla d’Actuacions, Inversions i Fi-nançaments per al . Enaquest sentit, la societat va mani-festar que «confia plenament enquè la nova gestió de Nora acon-seguirà assolir els objectius detransparència i eficiència que hande caracteritzar sobretot les em-

preses públiques». En passar a seruna empresa pública, Nora s’estal-viarà la retribució del soci privat.Per això, els Ajuntaments paguena l’empresa estrictament els costoscomprovats del servei que reben,més un percentatge inferior al per dotar reserves que enforteixin

l’economia de la societat i perme-tin fer inversions amb fons propis,sense pagar despeses financeres.

Actualment Nora dona servei aun total de municipis d’arreu dela comarca de la Selva. El è mu-nicipi que s’ha incorporat ha estatTossa de Mar.

L’empresa Nora celebra la primerareunió executiva d’ençà que és públicaLa companyia ha nomenatVíctor Torneró, que formavapart de l’equip directiu desdel 2010, com a nou gerent

Pla general dels directius en el Consell d’Administració, ahir. DdG

DdG BRUNYOLA

■La població de Brunyola es con-vertirà de nou en la capital catala-na de l’avellana amb la celebracióde la a edició de la fira dedicadaa aquesta fruita seca, que comen-çarà el divendres i s’allargarà finsal diumenge d’octubre.

El president de l’Associació del’Avellana de Brunyola i comar-ques gironines, Albert Horta, vadestacar que la producciód’aquest «ha pujat», tot i queva afegir que els efectes de la fortacalor de l’estiu han resultat un im-pediment. Horta, que va lamentarque els efectes del canvi climàtic«fan molt mal a la producció»,també va remarcar que «no s’han

perdut camps d’avellaners». «Elspagesos consolidats de Brunyolatreballen conjuntament i mante-nen els camps que hi ha. El nom-bre d’avellaners s’ha estabilitzat»,va puntualitzar en aquest sentit.Actualment, i segons fonts de laGeneralitat de Catalunya, el nom-bre total d’hectàrees d’avellanersa Catalunya és de gairebé un miler().

La presentacióL’esdeveniment es va presentarahir a la seu de la Generalitat deCatalunya amb la intervenció dela cap del Servei de Coordinació iGestió Territorial del DARP a Gi-rona, Rosa Geli; el president delConsell Comarcal de la Selva, Sal-vador Balliu; l’alcaldessa de Brun-yola, Anna Mascort, i el presidentde l’Associació de l’Avellana deBrunyola i comarques gironines,Albert Horta. També hi han assis-tit els regidors de Brunyola.

Brunyola acollirà la 25a edició de la Fira de l’Avellana de la SelvaLa fira, que comença aquestdivendres i s’allargarà fins aldiumenge 6 d’octubre, esperareivindicar el producte

DdG HOSTALRIC

■ L’Ajuntament de Lloret conti-nua sense resoldre els problemesderivats del ciberatac informàticque van patir la setmana passada–quan un grup de hackers va ata-car el sistema amb un virus cone-gut com a ransomware amb la fi-nalitat de segrestar les dades i de-manar-ne un rescat amb mone-des digitals. Segons el regidor deSeguretat Informàtica, Albert Ro-bert, el principal problema que hiha ara mateix és que «sembla que

el virus s’està reproduint més rà-pidament del que treballa l’anti-virus».

Les complicacionsRobert va expressar que els tèc-nics estan treballant per treure elvirus dels ordinadors, un per un,una tasca que s’allarga degut a lacomplexitat de l’esmentat virus.Per aquest motiu, el sistema nos’ha pogut restaurar i gran part delpersonal continua sense podertreballar amb normalitat: «Elprincipal problema és que el virusté mutacions que van per davantde l’antivirus, i això endarrereixmolt la feina». Segons Robert, launitat especialitzada en delictesinformàtics dels Mossos «està alcas de tot», tot i que «de momentno hem denunciat, a l’espera depoder resoldre primer els proble-mes». Robert va insistir que apro-fitant que s’ha d’actuar d’un enun, estan fent una restauració detot el sistema «des de zero».L’Ajuntament va alertar per Twit-ter que molts usuaris han rebutcorreus electrònics que no són del’Ajuntament, ja que no en pot nirebre ni enviar degut al virus.

L’Ajuntament deLloret continua ambproblemes des delciberatac informàticEl virus que van insertar els hackers esreprodueix més ràpidament que l’antivirus utilitzat

ACN MADRID

■ La secció segona de la sala pe-nal de l’Audiència Nacional hadeixat en llibertat provisional al’espera de sentència l’únic delstres germans detinguts a Arbúciesi Santa Coloma de Farners entre i que estava en presóprovisional.

Després que el judici quedésvist per a sentència dimecres, eltribunal va acordar ahir alliberar-lo mentre delibera perquè eltemps que ha passat en presó pre-ventiva ja és de gairebé la meitatde la pena sol·licitada per la fisca-lia, segons consta a la interlocutò-ria. Fonts de la defensa conside-ren que és un «bon senyal» de caraa com pugui ser la sentència. Lafiscalia de l’Audiència demana setanys de presó per als tres germansper un delicte de finançament aorganització terrorista. Els tresgermans van enviar diners a unquart germà que havia marxat aSíria a combatre amb el Daesh.

El germà alliberat és AbdelhakE.J., detingut el de juliol de a Arbúcies juntament amb el seugermà Omar E.J. El jutge instruc-tor va decretar presó provisionalcomunicada sense fiança per atots dos un dia més tard. L’d’agost de Omar i el tercergermà, Mohamed E.J. que va serdetingut el de març de ,van ser alliberats mentre que Ab-delhak continuava a la presó.

Llibertatprovisional per aun dels germansacusats definançar el Daesh

L’Ajuntamentha anunciat quediversos usuarisi empreses hanrebut correus ennom del consistorique són falsos

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

CONTRACORRENT DdG/EFE

Fotografia: EFE

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 4 8 7 4

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.

PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

4 d’octubre de 2019

La Fundació Climent Gui-tart, l'Agència EFE i l'Agèn-cia Catalana de Turismevan organitzar ahir la sego-na edició del fòrum BTM deLloret de Mar que enguany

es va centrar en la fallida de l’operador bri-tànic Thomas Cook com a exemple de lanecessitat d’adaptar-se a la tecnologia delturisme. L'esdeveniment va assessorar so-bre el salt tecnològic en el sector turístic iva comptar amb la participació d’expertsen àmbits com el de la gastronomia o laseguretat.

Els assistents van poder conèixer nove-tats com les experiències amb ulleres derealitat virtual que permeten mostrar llocsi establiments a clients interessats a co-nèixer-los en persona, presentats pels res-ponsables de la firma Totalweb. La tec-nologia D va ser mostrada pel fundadorde The Earthnauts, Rick Alfaro, i la realitatimmersiva pel director de Serveis al Clientde Visyon, qui va deixar clar que es tractade novetats que decantaran la decisió delclient en el moment d'escollir un viatge.La presidenta de la Fundació ClimentGuitart, Cristina Cabañas, i el delegat ge-neral de Catalunya de l'Agència EFE,Leandro Lamor, van introduir la jornadai van destacar que els models turístics ex-plotats fins ara han quedat obsolets ambaquest exemple de Thomas Cook.

Una de les taules destacades va ser lade seguretat, amb presència de la PoliciaLocal i els Mossos d’Esquadra, que vanafirmar que aprecien un menor riscd'atemptat gihadista a Catalunya desprésd'anys de preocupació i tensió amb els

successos de Barcelona i Cambrils com asituació més al límit. El seu cap de la Uni-tat Central d'Anàlisi Estratègica d'Organit-zació, la identitat del qual es va ocultar perraons de seguretat, va donar aquest mis-satge d’optimisme i també va parlar sobre

la importància de l’aplicació de mesures«més fortes per evitar la radicalització através de les xarxes socials.

D’altra banda, el cap de la Unitat BàsicaPolicial Selva Litoral d'aquest mateix cos,David Castro, va posar de relleu l'atenció

que presten a turistes que són víctimesd'algun delicte perquè tinguin una per-cepció de seguretat en el moment de ladenúncia.

Una altra de les taules destacades va serla de gastronomia, on es van asseure cui-ners com Carme Ruscalleda i Carles Gaig,el cocteler Javier de las Muelas, el mestrepastisser Christian Escribà i el propietaride Ca l'Isidre, Isidre Gironès. Ruscalleda,en la seva anàlisi del salt tecnològic i totallò que comporta, va subratllar que «calreinventar el restaurant» i de las Muelasva vaticinar que molts d'aquests establi-ments «desapareixeran».

El sociòleg Ramon Folch va protago-nitzar una ponència en què va deixar clarque el turisme s'enfronta a un «canvi sis-tèmic». La consellera d'Empresa i Conei-xement, Àngels Chacón, va cloure l’acte.

Thomas Cook i les tecnologiesen turisme, a debat a Lloret

Els assistentsvan provar

ulleres derealitat virtual.

Lloret de Mar va acollir ahir la segona edició de la jornada Business Tourism Market (BTM), un espai dedebat on van participar experts en turisme, seguretat i gastronomia com la xef Carme Ruscalleda.

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

Diari de Girona DIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 2019 21

ECONOMIAeconomia@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ocr40 - www2 15 30 290

ari

asora BL o

omentEl c el 03-10-2019 a les

c..r40 - www2 15 30 290

S.A., 4 BANCO, Pàgines elaborades per RENTA

om

h.

om

19:00

eu

SS ÍNDEXALPRINCIPPA

rP arV

asil)a (BrspevoB 612,300.001 ,1-419

C 40AC 077,438.5 0,61

XAD ,2502511.9 ,5338-

sJonewoD 84044126 266

s RontingutC

.r

01

00

58

22

eurP

ile)(IGPA 077.222,25

xatibeL ,500863.4

entina)gal (ArvMer 2,98060.30

xic)Mexbol (M 30142342

a 4ent

.arV

01,87-

0,27

70,918-

,23002

7,507

05,64

78,-436

11,94

67,3

yAn% .ar

,2828

,549-

32,9

722,1

862,

08,35-

11,96-

,5334-

83,02-

2,51-

7,377,-2

06,79

05-2,

3711,-

2742,-

,9961

,1144

,9015

32,52

6822,

62,-8

7,138

86,0-2

32,9

30,71

,545

,5641-

27,18

,535

7,577,-

45-2,

9611,-

70,9

79,77,-

,5415-

.% arV

,220

,110

7,30

,31-0

,120

4,2-0

,390

sJonewoD 840,44.126 ,266

50xxtooxsourE 07,3741.3 0,4

00SE 1FT 640,770.77. ,9-44

SE MIBFT 021.311,51 ,231

35xIbe 002,2.908 0,01-

mbia)IGBC (Col 042,81812. ,539

eu

35IBEX

rP

CIONACA 800,94 9

XCERINOA ,38477,

22

06

90

72

00

53

xic)Mexbol (M 30,142342.

00Nasdaq 1 621,356.77.

.Nasdaq Comp ,291849.77.

ei 225Nikk 40721.341,

500S&P ,5509982.

50xxSto .122,3303

Mín. Màx. .arV .%arV aV

,5594 ,3596 ,90-0 ,94-0

,317 60,77, ,23-0 05,3-

.TT.ONSS CCA 082,34 3

AENA 850,651 1

S ITUAMADE 62,580 6

ALCEL.MITTTAAR 28011,

ADELLAB S.B 881,0

ANKIAB 6761,

ANKINTERB ,5565

AVVABB ,5194

ANKABAIXC 2,298

OMCTELECELLNEX 071,73

.TT.OMOUTACIE 00021, 2

SAGENA 840,02 2

3

45,34 30,35 ,150 43,0

0,165 ,30681 65,-0 ,39-0

61,90 8662, 64,0 301,

11,56 0412, ,19-0 1,55-

85,0 98,0 01,0 011,

601, 961, 01,-0 68,-0

49,5 62,5 30,-0 61,-0

46,4 ,554 00,0 00,0

2,26 2,31 00,-0 3,1-0

44,73 40,38 4,20 64,0

,5802 22,12 41,2- ,58-5

84,02 721,3 7,2-0 1,28-

09,3 ,303 09,-0 27-2,

,3923 67,23 08,0 ,340

,3425 98,25 ,250 ,990

,3826 83,26 04,0 ,150

7,29 7,39 01,-0 ,11-0

,2372 71,77,2 3,10 48,0

45,77, 27,77, ,19-0 46-2,

11,12 4011, ,120 081,

30,5 0,25 ,11-0 30-2,

72,3 412, 30,-0 61,1-

022,1 22,96 ,180 80,0

4774,5 85,5 30,-0 ,55-0

2,96 04,77, 30,-0 ,36-0

6112, 8812, 05,0 40,0

,3523 68,23 06,-0 ,25-0

,9877,1 ,1818 20,0 ,110

62,31 ,9531 ,23-0 681,-

48,3 7,53 01,-0 4,2-0

711,5 0412, ,28-0 40-2,

37,6 81,6 01,-0 ,12-0

4,140 84,40 06,-0 ,15-0

eu

sDiviserP

$ 0981,

en ,330711

raiL 788,0

Franc 0961,

uecaCorona 806,01

$ Canad 4641,

liaAustr$ 6281,

43

7,

ENCE 42,13

ASENDE ,55023 2

VIALOFERR ,50025 2

SOLGRIF ,54026 2

OLAIBERDR ,3009

INDITEX 042,72

AINDRA ,52577,

ONIALOLCINM. 4011,2

GRP.AIRL.INTT. ,1125

MAPFRE 2,388

VILSMOMA 08222,

SPESETTMEDIA 794,5

S

Tipus d’interès

TEL HOMELIA 015,7

.OPP.MERLIN PR 00712,

YGTURNAAT 490,23 2

ORPCRED ELE. 020,18

OLSREP 357,31

ANDERANTTAS ,5093

ASAMESIEMENS G 60511,

AONICTELEF 767,6

ANOFFACVIS 640,40

bor 1 aEur ,32-0

s

olietrP

Brent 21 d 4,77,5

Or

Metalls

,77,1.50

ACN/EUROPA PRESS/DdG BARCELONA

■ El Ministeri de Foment preveuque l’increment de seients pro-gramats durant la temporadad’hivern als aeroports catalanssuperi el en comparació ambl’any passat i que s’assoleixi el ,en el cas del de Girona. Aquest ésun dels temes que es va tractar enel marc de la reunió del Comitè deCoordinació Aeroportuària quees va celebrar ahir a Barcelona.Durant la mateixa també es va do-nar a conèixer un increment del dels passatgers a l’aeroport delPrat i una millora de la puntualitatde punts percentuals. El minis-teri va valorar positivament la ini-ciativa BCN a Punt, impulsadaper millorar la qualitat i la regula-ritat de les operacions al Prat.

Des de Foment van defensarque el pla ha permès «millorar elfuncionament» de l’aeroport du-rant l’estiu en un context de «con-gestió de l’espai aeri europeu» queafecta especialment Barcelonaper la seva situació geogràfica. En-tre les mesures introduïdes, vadestacar nous mitjans de coordi-nació entre les companyies, Enai-re i Aena, millors eines de predic-ció meteorològica per disminuirels retards o la incorporació demés recursos de control aeri i l’op-timització dels procedimentsd’aproximació.

En línies generals, es va fer un«balanç positiu» de la iniciativa, jaque tot i l’augment del trànsit«s’ha produït una reducció nota-ble del nivell de retards i una ope-

rativa més robusta, que inclouuna major coordinació entre elsactors implicats i redunda en mésqualitat per al passatger». Pel quefa les cancel·lacions, s’ha passatde les diàries de l’estiu del -sobre un total d’uns mil vols dia-ris- a les nou d’enguany.

Un cop finalitzat l’estiu, Fo-ment continuarà desplegant lainiciativa «BCN a Punt» i preveumillorar els procediments opera-tius i els recursos per a la gestió deltrànsit aeri, així com es continuaràtreballant conjuntament amb les

companyies per assolir una ope-rativa «cada cop més eficient». Te-nint en compte la gran influènciade la congestió de l’espai aeri eu-ropeu en l’operativa de Barcelona,Foment «continuarà treballantactivament per fer realitat les me-sures que s’estan impulsant per ala modernització del Cel Únic Eu-ropeu». A la reunió hi van assistirla secretària general de Transportde l’Estat, María Jose Rallo, i el se-cretari d’Infraestructures i Mobi-litat de la Generalitat, Isidre Ga-vín.

Norweggian, a AlguaireD’altra banda, la línia aèria de baixcost noruega Norwegianinstal·larà «una petita unitat demanteniment d’avions» a l’Aero-port de Lleida-Alguaire on, durantels mesos de la temporada baixa,també hi aparcaran aeronaus.Fonts de l’aerolínia van assegurarque l’arribada de la companyia ala infraestructura lleidatana estàprevista durant les «properes set-manes».

El secretari d’Infraestructures iMobilitat va avançar dimecresque la Generalitat havia arribat aun acord amb una aerolínia euro-pea que té previst portar els seusavions a Alguaire per fer-ne elmanteniment i la reparació. La in-corporació de Norwegian formapart de la nova estratègia desen-volupada per la Generalitat perconvertir l’aeroport lleidatà enuna plataforma aeronàutica in-dustrial.

Foment preveu programarun 8,4% més de seients al’aeroport de Girona a l’hivernLa projecció que fa el ministeri per al conjunt dels aeroprts catalanspreveu que l’oferta de places creixi un 5% respecte a l’any passat

ACN/DdG BARCELONA

■Pimec i diverses organitzacionspatronals del sector de l’atenció ales persones critiquen el projectede llei de contractes d’atenció a lespersones, coneguda com a «lleiAragonès», perquè creuen queposa en risc el seu accés a la con-tractació pública. En un manifest,asseguren que el text «ni promouni facilita l’externalització de ser-veis públics», com apunten altresdels seus crítics, però sí que li

veuen el risc de «discriminar lici-tadors per la seva forma jurídica,tot penalitzant les empreses mer-cantils». «Això afectaria molt es-pecialment la petita i mitjana em-presa, que basa la seva competi-tivitat en la feina de proximitat i enla qualitat del servei», afirmen, totafegint que «l’estructura società-ria dels licitadors» no té «res a veu-re amb la qualitat del servei a pres-tar».

Pimec i algunes organitzacionspatronals també critiquen la pos-sibilitat que inclou el projected’establir com a criteris de selec-ció prèvia formar part de les em-preses socials. Segons diuen,aquesta és «una figura jurídicaque encara no s’ha regulat, amb

l’evident inseguretat jurídica queaquesta mesura produirà». En lamateixa línia, també indiquenque preveure la possibilitat desubscriure contractes reservatsper les empreses socials suposa el«risc d’exclusió per a la petita i mit-jana empresa».

En un altre ordre de coses, Pi-mec i CCOO de Catalunya no do-naran suport a la vaga convocadaper la Intersindical-CSC i la IACper l’ d’octubre. El president dePimec, Josep González, i el secre-tari general de CCOO, Javier Pa-checo, no comparteixen els mo-tius per convocar aquesta vaga ivan apostar per altres vies de mo-bilització quan es faci pública lasentència del procés.

La patronal creu que la «llei Aragonès»aparta les pimes de la contractació públicaPimec i CCOO esdesmarquen de la vagaconvocada per a l’11 d’octubreper Intersindical-CSC

THOMAS COOK Pla de xoc de 300milions del Govern

El Govern activarà el pro-per 11 d’octubre un pla de xocde 300 milions d’euros perpal·liar els efectes de la falli-da de l’operador turístic bri-tànic Thomas Cook. Segons laministra d’Indústria, Comerç iTurisme, Reyes Maroto, la fa-llida impedirà l’arribada de300.000 turistes a Balears i400.000 a les Canàries que jahavien comprat els seus bit-llets. El pla busca pal·liaraquests efectes mitjançant 13 mesures, que inclouen una rebaixa de les taxes aeroportuàries.

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

Cultura i societat

Diari de GironaDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 201936

L’efervescència artística d’unmoment de grans turbulènciespolítiques i socials, les avantguar-des de principis del segle XX, és lagran protagonista de la nova ex-posició al CaixaForum Girona. Lamostra Les avantguardes històri-ques -. Construint nousmons recull els moviments mésrepresentatius d’una època enquè l’art volia capgirar-ho tot a tra-vés de més d’un centenar de pe-ces provinents de la col·lecció del’Institut Valencià d’Art Modern(IVAM), un dels centres culturalsde referència en la matèria enl’àmbit internacional.

Man Ray, Juan Gris, André Bre-tón, Joan Miró, Marcel Duchampo Valentina Culagina són algunsdels noms presents a l’exposició,que està comissariada per JosepSalvador i José Miguel Cortés ique, volgudament, evita l’ordena-ció cronològica.

«El discurs que proposem ésuna visió menys canònica i mésfresca», assenyala Salvador, querecorda que l’art «no són nomésnoms, sinó també context».

Així, l’exposició «trenca la lògi-ca evolutiva de la història de l’art»,apunta la directora del CaixaFo-rum Girona, Anna Colomer, perrecórrer l’escena artística de tres

dècades a partir de grans eixos: lescreacions poètiques i oníriques,relacionades amb el dadaisme i elsurrealisme per explorar el somnii l’inconscient; les obres analíti-ques que experimenten amb laforma i van cap a l’abstracció; i l’artcompromès, de crítica i social ipropaganda política en una èpocatrasbalsada per les guerres, la ir-rupció del comunisme i el feixis-me i la crisi econòmica.

A partir de obres entre pin-tures, escultures, fotografies i co-llage, estructurades de forma te-màtica en cinc seccions, la mostrapretén exposar la base del desen-volupament de la modernitat.

Prenent com a punt de partidael llegat de l’escultor Julio Gonzá-lez, s’estén en diferents ramifica-cions pels moviments i les perso-nalitats més representatives delperíode d’entreguerres, com PaulKlee, Francis Picabia, Olga Roza-

nova o Natalia Pinus. «Hi ha figu-res clau de l’època, homes i donesque van capgirar la manera d’en-tendre la pintura, el cinema o l’es-cultura», detalla Colomer.

«Són obres fruit d’un períoded’intensa creativitat, marcat per lavoluntat d’investigació i de demo-cratització de l’art», remarca el co-missari de la mostra, que explicaque tant des de l’IVAM en generalcom des d’aquesta mostra en par-ticular s’ha volgut fer «un relat

complex de l’art en una època degran acceleració històrica i revo-lució tecnològica, un moment enquè es volia que l’art tingués mésincidència política i social al car-rer».

En aquest sentit, explica el co-missari de l’exhibició, també s’hihan inclòs elements «delicats i efí-mers» com revistes i cartells, quedurant anys l’IVAM ha buscat enfires i cases de subhastes d’arreud’Europa. A més, totes aquestespeces es completen amb la pro-jecció de quatre films que ajudena entendre el moment, comTemps moderns() de Chaplino El cuirassat Potempkin() deSergei Einsenstein.

El nucli central de l’exposició alCaixaForum s’enriqueix amb di-vuit peces com una cafetera, unaràdio o un tocadiscs, procedentsde la col·lecció Alfaro Hofmann.Aquest fons, únic a escala mun-dial en el camp del disseny indus-trial, subratlla «el paper de l’objec-te quotidià com a símbol de des-envolupament i progrés», assegu-ra la responsable del CaixaForumGirona.

La mostra estarà oberta al pú-blic fins al de febrer i va acom-panyada d’activitats complemen-tàries com visites comentades,vermuts-tertúlia a més d’un ciclede quatre conferències centrat enles dones de les avantguardes ar-tístiques a càrrec de la professorad’Història de l’Art de la Universitatde Lleida Mercedes Valdivieso.

ALBA CARMONA GIRONA

El CaixaForum Girona acull la mostra «Lesavantguardes històriques. 1914-1945», amb 162peces d’artistes com Man Ray, Joan Miró o AndréBreton provinents de la col·lecció de l’IVAM

Una relectura de l’art que volia canviar-ho tot

A l’esquerra, Salvador mostrant aColomer una de les obres del’exposició al CaixaForum. A ladreta, un recull de cartells, unexemple de militància artística. A baix, una de les esculturesexposades. ANIOL RESCLOSA

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

Esports

Diari de GironaDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 201932

CSKA MOSCOU-ESPANYOLuCSKA MOSCOU: Akin-féev; Divéev (Gogoua,min.46), Sarlija, Magnus-

son; Akhmétov (Bijol, min.76), Bystrovic, Ku-cháev (Obliakov, min.67), Mario Fernandes,Vlasic; Chálov i Sigurdsson. uESPANYOL:

Diego López; Corchia, David López, Calero,Pedrosa; Marc Roca, Granero (Lozano,min.89) y Víctor Sánchez; Vargas, Wu Lei(Piatti, min. 76) i Calleri (Campuzano,min.22).uGOLS: 0-1, min. 64: Wu Lei. 0-2,min.95: Campuzano. uÀRBITRE: Ali Palabi-yik (TUR). Va amonestar Mario Fernandes,Obliakov i Wu Lei.

EFE/DdG MOSCOU

■ L'Espanyol va aconseguir ahiruna gran i alhora important victò-ria al camp del CSKA Moscou grà-cies sobretot a una magnífica se-gona part. Un resultat que li per-met somiar a avançar en la se-güent ronda de la Lliga Europa itambé recuperar l'ànim desprésd'un decebedor inici de tempora-da que havia deixat en entredit lacontinuïtat del seu entrenador,David Gallego.

Va patir l'equip blanc-i-blaudurant pràcticament tota la pri-mera part, en la qual es va mostrarbastant desencertat i superat pelseu adversari. Després del des-cans la transformacio va ser un feti els de Gallego van oferir la sevamillor versió. L’argentí Matías Var-gas, autor de la passada del -, vaser un dels jugadors més desta-

cats al costat del porter Diego Ló-pez. Als seus anys continuasent una assegurança de vida i ho

va agrair el seu equip. Va desviarel primer avís, a peus de Vlasic,poc abans que Calleri marxés le-sionat, donant així entrada alcamp a Víctor Campuzano.

Després d’un primer acte enquè els locals van tenir el controli també les oportunitats, els retocsde Gallego van donar els seusfruits. L’Espanyol va passar a tenirla pilota, a dominar. També a ge-nerar i fins i tot marcar. Vargas vadibuixar una excel·lent passada

entre línies perquè Wu Lei fes el -, superant així amb un toc subtilel proter Akinfeev. Amb el CSKA ala desesperada buscant un empatque no arribaria mai, els blanc-i-blaus van sentenciar al descomp-te. Regal de la defensa i gol deCampuzano.

Altres resultatsdels equips es-panyols a la jornada de Lliga Eu-ropa: Sevilla-Apoel (-, debut deBounou a la porteria andalusa);Krasnodar-Getafe (-).

FUTBOLuLLIGA EUROPA

0 2

Victòria balsàmica a MoscouuL’Espanyol reactiva la seva confiança després de guanyar el CSKA gràcies a una molt bona segonameitat uEls gols de Wu Lei i Campuzano multipliquen les opcions de continuar amb vida a Europa

David López i Corchia, en acció durant el partit d’ahir a Moscou. REUTERS/EVGENIA NOVOZHENINA

FUTBOL-FC BARCELONA

Ansu Fati s’entrena denou amb normalitat■ El davanter Ansu Fati, lesionat altendó rotular i baixa els últims par-tits, es va entrenar ahir amb norma-litat i podria estar disponible pelpartit que el diumenge que ve elBarça jugarà contra el Sevilla. Fati,una de les sensacions en aquest ini-ci de curs, va patir problemes al ge-noll fruit de la seva etapa de creixe-ment. D’altra banda, el club blau-grana va anunciar que jugarà unamistós a Cartagena el de no-vembre, la recaptació del qual esdestinarà als damnificats per lesriuades que han afectat la zona.

FUTBOL

El Reus B és exclòs dePrimera Catalana■ El Comitè de Competició de laFederació Catalana de Futbol vadecidir ahir excloure el Reus B delgrup de Primera Catalana. Lesdues incompareixences, contra elLlagostera B i Rubí, sumades alsdos ajornaments, amb Júpiter iLloret, en les quatre primeres jor-nades del campionat han provo-cat aquest veredicte. En tractar-sede la primera volta, es consideracom a no participant i cap equipha puntuat contra ells. D’aquestamanera, el - amb el LlagosteraB queda anul·lat.

MOTOCICLISME

Márquez, «relaxat»tot i poder ser campió■ El pilot català Marc Márquez,qui podria proclamar-se matemà-ticament campió del món de MotoGP per sisena vegada aquest diu-menge, reconeix estar relaxat jaque «és un cap de setmana en elqual es pot aconseguir quelcomimportant». «Som conscients, peròaixò no canvia l'estratègia, perquètindrem més boles de partit», des-tacava el pilot de Repsol, que es vamostrar satisfet pel fet que els seusrivals destaquin la seva consistèn-cia, ja que era «un dels objectiusque m'havia marcat».

BÀSQUET

L’Efes, primer esculldel Barça a l’Eurolliga■ L'Eurolliga, el gran objectiu delBarça per a aquest curs, començaavui amb un deute pendent, ambun enfrontament amb l'AnadoluEfes, l'equip que el va apartar latemporada passada de la fase finalde la competició. Delaney és l’únicbase disponible per a Svetislav Pe-sic, ja que Thomas Heurtel és baixaper una lesió de llarga durada,mentre que Kevin Pangos i Pau Ri-bas tenen problemes físics méslleus. Per tot això, Pesic ha impro-visat amb Hanga fent de base.

Breus

Mechaal, en segon pla, al centre, en la cursa. ALEKSANDRA SZMGIEL/REUTERS

DdG DOHA

■Adel Mechaal i Esther Guerrero,els dos representants gironins alMundial d’atletisme de Doha, vanquedar eliminats ahir. Mechaal, ales sèries preliminars de ., i labanyolina, en les semifinals feme-nines de la mateixa distància. Elpalamosí, que havia sigut quart fados anys a Londres, s’acomiadavaprematurament aquesta vegadaen la ronda inicial. Mechaal esta-va ben col·locat al toc de campa-

na, pero se li van posar molts rivalsper davant. Va ser vuitè (..) ino va poder classificar-se per lessemifinals (on sí que hi seran Ke-vin López i Jesús Gómez) ni en larepesca. Una estona més tardtambé quedava fora, en aquestcas de les semifinals, Guerrero. Labanyolina va ser vuitena en la pri-mera sèrie (..). Tampoc vapoder obtenir la classificació l’al-tre representant espanyola, MartaPérez.

Mechaal i Guerrero quedeneliminats al Mundial de Doha

DdG SALT

■Marina González, del Salt Gim-nàstic Club, ha estat seleccionadaper formar part de l’equip espa -nyol de gimnàstica artística feme-nina que competirà al Mundialque se celebrarà a Stuttgart. Elstècnics han determinat, desprésdels entrenaments oficials, que lagimnasta de Malgrat que defensael club gironí des de fa una dècadacompeteixi a Alemanya. Elsequips femenins hi participarandemà dissabte a partir de les del matí. A Stuttgart hi haurà enjoc nou places per equips per par-ticipar als propers Jocs de Tòquio.

Marina González(Salt Gimnàstic Club)competirà alMundial de Stuttgart

RFEG

Marina González.

EUROPA PRESS DOHA

■L'atleta espanyol Orlando Orte-ga ha guanyat finalment la meda-lla de bronze en la prova dels metres tanques del Mundial d'at-letisme després que prosperés eltercer recurs emès per la Federa-ció Espanyola, confirmant que eljamaicà Omar McLeod va obsta-culitzar la seva trajectòria quanera tercer. Ortega havia acabatcinquè en la cursa de dimecres.

La Federació acabareconeixent el bronzed’Ortega

DdG GIRONA

■ El Garatge Plana Girona va su-perar anit el Noia a Palau i conti-nua imbatut a casa aquesta tem-porada a l’OK Lliga. L’equip gironíva acabar desequilibrant un duelmolt igualat amb un gol d’AniolMangas a vuit minuts del final. ElNoia s’havia avançat per - peròdos gols de Gurri havien capgiratel marcador. Aragonés va fer el - i Mangas, el definitiu -.

El Garatge PlanaGirona guanya elNoia a Palau (3-2)

LLIGA EUROPA - GRUP H

CSKA Moscou-Espanyol 0-2Ferencvaros-Ludogorets 0-3

uClassificació

Ludogorets 2 2 0 0 8 1 6Espanyol 2 1 1 0 3 1 4Ferencvaros 2 0 1 1 1 4 1CSKA Moscou 2 0 0 2 1 7 0

FutbolMASCULÍ

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

Diari de GironaDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 2019 8

COMARQUES comarques@ddg.catCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG GIRONA

■L’any hidrològic -, queinclou l’efecte de les pluges i l’evo-lució dels recursos hídrics entreels mesos d’octubre, ha evidenciatun final de humit i un molt sec.

Aquesta realitat ha fet ques’acumuli un important dèficit depluja, sobretot a partir de l’estiu,cosa que ha comportat un incre-ment de la producció d'aigua des-salinitzada per alentir el descensde reserves.

En el conjunt global de les con-ques internes, s’ha passat d’un vo-lum de reserves del de finalsdel al actual, segons da-des de l’Agència Catalana de l’Ai-gua (ACA).

Hi ha dos casos amb un com-portament diferenciat. Per unabanda, els embassaments de Siu-rana i Riudecanyes van començaramb només hm (), però lespluges del van permetre as-solir els hm () i l'any hidro-lògic es va tancar amb , ()després de mesos marcats perles escasses pluges d’aquest any.

L'embassament de DarniusBoadella ha tingut un comporta-ment similar. Va començar l’anyhidrològic amb hm (),però les pluges de finals del van ser molt productives i van as-solir pràcticament l’ompliment del’embassament amb hm

(). No obstant això, es tancal’any amb hm () desprésd’un període estival especialmentsec i calorós.

Durant l’any hidrològic -, els rius han presentat un pe-

ríode de cabals alts i mitjos al llargde tot el i un període de re-ducció continuada de cabalaquest any.

A l’estació de Guardiola de Llo-bregat, a la capçalera del riu Llo-bregat, la manca de pluges durantel ha generat una reducciópersistent de cabal, que s’ha situatentre normal i sec, tot i les plugesde primavera i la disponibilitatd’importants fonts naturals queestabilitzen els cabals del riu.

En el cas del riu Ter, al seu pasper Ripoll, és encara més marcada

la variació, que se situa entre sec imolt sec i els darrers dies arriba avalors extrems històrics propersals de la sequera del i no dis-posa de registres de cabals infe-riors des de l’any .

Evolució dels aqüífersEn les masses d’aigua subterrà-nies hi ha comportaments moltdiferenciats. Els aqüífers que esgestionen conjuntament ambfonts alternatives, com és el cas dela Vall Baixa del Llobregat o la VallBaixa de la Tordera, es mantenen

en situació òptima d’explotació.Cal tenir en compte, també, quedes de l’abril del s’està injec-tant aigua regenerada a l’aqüíferdel delta del Llobregat, amb l’ob-jectiu d’evitar la intrusió d’aiguade mar.

A l’altre extrem hi ha els aqüí-fers, que encara no disposen defonts de subministrament alter-natives, com són els casos del’aqüífer de Carme Capellades o elde Fluvià-Muga, que els darrersmesos han assolit valors de situa-ció seca, fruit de la manca de plu-ges.

Increment d’aigua dessalinitza-daEl volum generat en aquest anyhidrològic per les dessalinitzado-res ascendeix a un total de hm,dels quals hm corresponen ala planta del Llobregat i hm, a laplanta de la Tordera.

Des de finals de setembre, ambel volum embassat al sistema Ter-Llobregat per sota del (hm), s’ha incrementat el nivellde funcionament de les dessali-nitzadores, fins al en la plantadel Llobregat (. m/dia) ifins al a la planta de la Tordera(. m/dia).

Pel que fa a la producció d’ai-gua regenerada, aquesta ha estatper sobre dels hm durant el, un valor lleugerament infe-rior al de . Aquest descens esdeu, sobretot, al fet que el hagi estat un any humit, la qualcosa ha requerit una menor pro-ducció d’aigua regenerada per ausos ambientals.

Els pantans ja pateixen els primerssímptomes de la intensa sequeraL’any hidrològic ha evidenciat un final de 2018 humit i un 2019 molt sec que ha comportat que s’acumuli un importantdèficit de pluja, sobretot a l’estiu L’embassament de Darnius ha passat del 95 d’ocupació al 41 en pocs mesos

L’embassament de Darnius Boadella tanca l’any al 41%. DdG

DdG BANYOLES

■L’Ajuntament de Banyoles instala Generalitat que no desestimi elprojecte de desdoblament de la C- entre Cornellà de Terri i l’enllaçde l’N- a Besalú.

La moció, presentada pel grupConvivència i Progrés durant elple ordinari de dilluns, va seraprovada per majoria. ERC - Juntsper Banyoles i JuntsxCat van vo-tar-hi a favor, mentre que el grupmunicipal Sumem Banyoles-Al-

ternativa municipalista hi va votaren contra.

La formació va recordar queestà en marxa el projecte de mi-llora de la seguretat d’aquest tram.La carretera, que comunica laCosta Brava amb la Garrotxa, ac-tualment està desdoblada entreels municipis de Sarrià de Ter iBanyoles.

El projecte de millora del De-partament de Territori i Sosteni-bilitat de la Generalitat preveiauna actuació que abasta , qui-lòmetres que consistia en la im-plantació d’un tercer carril (+),la col·locació d’un separador físicentre els dos sentits, la millora delsenllaços, la construcció de novesrotondes, la millora del ferm i de

les cunetes i un estudi per reduirl’impacte acústic.

El es va xifrar en mi-lions d’euros, però es va descartarper motius econòmics. La mociórecorda que altres administra-cions territorials han reclamat eldesdoblament. El text insta el Go-vern de la Generalitat que es com-prometi a no desestimar el projec-te. Aquest és l’únic tram de la viaentre Olot i Girona que no estàdesdoblat.

L’alcalde, Miquel Noguer, vadestacar que el projecte del tercercarril que es durà a terme en elsmesos següents ja és una millorasubstancial i que el túnel de Bra-cons ha fet baixar la densitat devehicles.

Banyoles insta la Generalitat a nodesestimar el desdoblament de la C-66S’ha aprovat per majoria lamoció presentada pel grupConvivència i Progrés ambl’abstenció de Sumem

En el conjuntglobal de lesconques internes,s’ha passat d’unvolum de reservesdel 86% a finalsdel 2018 al 57%actual

DdG GIRONA

■Ryanair ha començat a citar elssindicats per reunir-se el proper d'octubre a Madrid i començarles negociacions d'un ERO de lacompanyia que afectarà els tripu-lants de cabina de les bases de Gi-rona, Tenerife, Gran Canària iLanzarote. De moment l'empresahauria citat tan sols alguns dels

sindicats implicats, però no totsels representants dels treballa-dors haurien rebut la carta perreunir-se amb els directius. En elcomunicat de la companyia alssindicats, Ryanair s'ha compro-mès a oferir tota la documentacióque es demani i, d'aquesta mane-ra, començar a negociar quins tre-balladors van a l'atur. L'Unió Sin-dical Obrera (USO) calcula que hiha en risc llocs de treball entretotes les bases. Aquest podria serel primer pas per al tancament dela base de l'aerolínia irlandesa a laterminal gironina el gener de.

Ryanair cita els sindicatsper negociar el tancamentde la base de Girona

La companyia ha cridatalgunes de les entitats perdebatre l’ERO que pot afectar512 treballadors a Espanya

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

4

emporda.info » Cultura

Girona

S'obre una nova convocatòria del Premi Joves Fotògraf(e)sINSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, fa pública una nova convocatòria

adreçada a fotògrafs de 18 a 30 anys

EMPORDA.INFO 03.10.2019 | 09:39

INSPAI, Centre de la Imatge de la Diputació de

Girona, fa pública una nova convocatòria per

escollir el projecte fotogràfic que compondrà la

divuitena edició del Premi Joves Fotògraf(e)s. La

convocatòria està dotada amb un premi de 1.000 €

i hi poden participar tots els fotògrafs catalans

(nascuts a Catalunya i/o residents) de 18 a 30

anys.

La proposta expositiva seleccionada es presentarà

a la Casa de Cultura de Girona i després també

passarà a formar part del programa d'exposicions

itinerants de la Diputació, de manera que es podrà veure a diferents municipis de la demarcació. Així

mateix, se n'editarà un catàleg.

A banda, l'exposició farà estada al Festival Off de Perpinyà, al FineArt d'Igualada, al Festival Imaginària

de Castelló de la Plana i al Mirador Photo Garrigàs, entre d'altres.

La convocatòria i les bases en què s'especifiquen els detalls del procés selectiu es poden consultar a

l'apartat «Joves Fotògraf(e)s» del lloc web d'INSPAI (http://www.inspai.cat), en què es dona informació

sobre participants, projectes, documentació, lliurament, criteris de valoració, etc. El període per

presentar les sol·licituds comença el 8 d'octubre i acaba el 8 de novembre de 2019.

La Fira del Vehicle d'Ocasió de Figueres ofereix centenars d'oportunitats amb rodes

Contingut per a tu

No es pot accedir a aquesta pàgina

Agenda Art Cinema Festivals Llibres Música Teatre

Serveis Identifica't o Registra't03 de octubre de 2019

Figueres25 / 14º

L'Escala24 / 14º

Roses24 / 14º

Empordà Més Noticies Cultura Esports Economia Opinió Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia

Martí Albesa ha guanyat la darrera convocatòria MARTÍ

ALBESA

04-10-2019

SUBSCRIU-TE

Page 1 of 3S'obre una nova convocatòria del Premi Joves Fotògraf(e)s - Empordà

04/10/2019https://www.emporda.info/cultura/2019/10/03/sobre-nova-convocatoria-del-premi/44...

Compartir a TwitterCompartir a Facebook

Una comissió d'avaluació formada per representants de la Diputació de Girona i per persones

especialistes i professionals del món de la fotografia, les arts i la cultura serà l'encarregada d'escollir el

projecte fotogràfic. La resolució de la convocatòria es farà pública a partir del 9 de desembre.

Joves Fotògraf(e)s és un dels projectes més consolidats del conjunt d'activitats que organitza la

Diputació de Girona en matèria cultural. Aquest projecte, impulsat per INSPAI, Centre de la Imatge, té

per objectiu crear un espai de trobada de l'obra de fotògrafs i fotògrafes i fer-ne difusió per tal d'acostar

al gran públic la fotografia des de totes les vessants. Pel que fa als autors, es persegueix la promoció i

la projecció professional de la fotografia, i pel que fa als ajuntaments, institucions i entitats gironines,

se'ls ofereix l'exposició itinerant perquè la programin a l'agenda cultural.

El projecte Joves Fotògraf(e)s va comenc?ar l'any 2001. Des de llavors, han estat protagonistes

d'aquestes exposicions: Quim Giro?, Javier Marroquin, Maria del Mar Ribot, Rafael Bosch, Eloi Bautista,

Marti? Artalejo, Pere de Prada, Tonyi Mateos, Elisabet Serra, Joel Lo?pez, Ali?cia Rius, Yurian Quintanas

(fotògraf guardonat amb el prestigiós premi SFR Jove Talent de Paris Photo Contest a l'edició de l'any

2014), Carles Palacio, Marina Calahorra i Daniel Casanovas.

El guanyador de la darrera convocatòria és Martí Albesa, amb l'exposició «La frontera Sud, a l'ombra del

Nord», que justament s'inaugurarà per primer cop d'aquí a pocs dies a la Casa de Cultura de Girona.

Més informació

Foment preveu augmentar un 5% de passatgers a Catalunya i assolir el 8,4% a Girona.

Nuri Teixidor presenta el repte solidari 'Quilòmetres x Somriures' a Garrigàs.

La Mostra d'Emprenedors de Girona celebra 10 anys centrada en la sostenibilitat.

Rep les nostres newsletters al teu email APUNTA-T'HI

La casa més cara de l'Alt Empordà es ven a Cadaqués per 22 milions

El Dia Mundial del Turisme reuneix 600 empresaris i autoritats a Masarac

L'Amicale francesa de l'Alt Empordà celebra a Roses els 25 anys d'existència

La Mostra d'Emprenedors de Girona celebra 10 anys centrada en la sostenibilitat

Vols veure com és per dins la casa de Cadaqués a la venda per 22 milions d'euros?

No es pot accedir a aquesta pàgina

• Assegura\u2019t que l\u2019adreça web https://tpc.googlesyndication.com sigui correcta.

• Cerca aquest lloc al Bing

• Actualitza la pàgina

Enquestes

ANAR A L'ENQUESTA ►

Temes relacionats: Cultura Diputació de Girona Girona Inspai Joves fotògrafs

03-10-2019

30-09-2019

03-10-2019

03-10-2019

03-10-2019

Page 2 of 3S'obre una nova convocatòria del Premi Joves Fotògraf(e)s - Empordà

04/10/2019https://www.emporda.info/cultura/2019/10/03/sobre-nova-convocatoria-del-premi/44...

(http://www.instagram.com/GironaSecreta)

�

(http://www.facebook.com/GironaSecreta)

�

(http://www.twitter.com/GironaSecreta)

�

(mailto:hola@gironasecreta.com)

© Girona Secreta, 2016 - 2019

La botiga al carrer més gran de

Girona

Aquest dissabte 5 d’octubre els carrers de Girona es preparen per rebre la sisena edició de la

botiga al carrer “Compra & Somia”, celebrant així la botiga al carrer més gran de la ciutat!

Aquest esdeveniment, organitzat per l’agrupació de comerciants Girona Centre Eix Comercial

omplirà de botigues (i moltes més sorpreses) els carrers de la Creu, Migdia, Pare Claret, rambla

de la Llibertat, Hortes, Argenteria, plaça del Vi, Santa Clara, carrer Nou, avinguda Sant

Francesc i plaça Catalunya.

Durant tot el dissabte, la botiga al carrer anirà acompanyada d’activitats d’entreteniment per

als més petits i, entre d’altres, posem de relleu el taller de tricotar, que duran a terme “Els

amics de la gent gran”, a la rambla de la Llibertat (de 17.00 a 20.00 hores), organitzat amb

motiu de la botiga al carrer i en el marc de la VII Setmana Sempre Acompanyats. Aquest

dissabte 5 d’octubre també se celebrarà al punt de trobada de la rambla l’acte gironí del Dia

Mundial de la Salut Mental. Durant tot el matí hi haurà taules informatives on persones que

tenen un problema de salut mental i professionals donaran resposta a les preguntes freqüents

sobre la temàtica, i activitats per a la mainada, d’11 a 13.30 hores (tallers de perruqueria,

origami, macramé …).

La iniciativa Compra & Somia es va impulsar ara farà sis anys com a complement de les

botigues al carrer de l’estiu, limitades a una zona comercial, i amb l’objectiu de dinamitzar el

sector entre el període d’inici de la nova temporada de tardor i la campanya de Nadal.

L’objectiu de l’associació de comerciants, que compta per a aquesta actuació amb el suport

de l’Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona, és atreure una

gran fluència de públic i consum que “ajudi a tancar la facturació de la temporada d’estiu amb

un balanç positiu”, segons diu el seu president, Josep Maria Noguer. Compra & Somia respon a

la demanda històrica d’una botiga al carrer a la tardor per part de petit comerç la ciutat,

especialment del sector de la moda i complements. El comerç local clou amb aquesta fira la

campanya estival i dona et tret de sortida a la temporada de tardor.

Aquestes són totes les botigues que participaran al “Compra i Somia”:

CARRER MIGDIA

SUSHIMORE

CARLES FALCÓ

CLOET’S

CULLINARIUM

DNINS

Botigues

(https://gironasecreta.com/post-category/que-fer/botigues/)

Girona

(https://gironasecreta.com/post-category/noticies/girona/)

Notícies

(https://gironasecreta.com/post-category/noticies/)

03

(https://gironasecreta.com/)

Inici (https://gironasecreta.com/)Explorar (https://gironasecreta.com/explorar-2/)Esdeveniments (https://gironasecreta.com/explorar-Blog (https://gironasecreta.com/blog/)Qui som? (https://gironasecreta.com/quiGS Studio. (https://gironasecreta.com/gs Cerca

Page 1 of 5La botiga al carrer més gran de Girona | Girona Secreta

04/10/2019https://gironasecreta.com/botiga-carrer-mes-gran-girona/

Ocio

Lloret de Mar (Girona), 3 oct (EFE).- La quiebra del operador

británico Thomas Cook como ejemplo de la necesidad de

adaptarse a la tecnología del turismo ha copado el foro BTM

de Lloret de Mar (Girona), que ha contado con la

participación de expertos en ámbitos como el de la

gastronomía o la seguridad.

La Fundación Climent Guitart, la Agencia EFE y la Agencia

Catalana de Turismo han organizado este jueves la segunda

edición de una cita que asesora sobre ese salto tecnológico

en el sector turístico.

Los asistentes han podido conocer novedades como las

experiencias con gafas de realidad virtual que permiten

mostrar lugares y establecimientos a clientes interesados en

conocerlos en persona, presentados por los responsables de

la firma 360Totalweb.

La tecnología 4D ha sido mostrada por el fundador de The

Earthnauts, Rick Alfaro, y la realidad inmersiva por el

director de Servicios al Cliente de Visyon, quien ha dejado

claro que se trata de novedades que decantarán la decisión

del cliente en el momento de escoger un viaje.

CAT-FORO TURISMO (PREVISIÓN)

Thomas Cook y las necesidades tecnológicas del turismo copan el BTMREDACCIÓN

03/10/2019 16:22

Page 1 of 3Thomas Cook y las necesidades tecnológicas del turismo copan el BTM

04/10/2019https://www.lavanguardia.com/ocio/20191003/47787848536/thomas-cook-y-las-necesidades...

La presidenta de la Fundación Climent Guitart, Cristina

Cabañas, y el delegado general de Cataluña de la Agencia

EFE, Leandro Lamor, han introducido la jornada y han

destacado que los modelos turísticos explotados hasta ahora

han quedado obsoletos con ese ejemplo de Thomas Cook.

El BTM ha tratado diferentes ámbitos del turismo como el

de la gastronomía, para lo que ha contado con una mesa en

la que se han sentado cocineros como Carme Ruscalleda y

Carles Gaig, el coctelero Javier de las Muelas, el maestro

pastelero Christian Escribà y el propietario de Ca l'Isidre,

Isidre Gironès.

Ruscalleda, en su análisis del salto tecnológico y todo lo que

comporta, ha subrayado que "hay que reinventar el

restaurante" y De las Muelas ha vaticinado que muchos de

estos establecimientos "van a desaparecer".

Otra de las mesas destacadas ha sido la de seguridad, con

presencia de Policía Local y Mossos d'Esquadra, estos

últimos con un experto en la lucha antiterrorista, quien sin

desvelar su identidad por motivos de protección ha lanzado

un mensaje positivo al subrayar que aprecian un menor

riesgo de atentado yihadista en Cataluña.

El jefe de la Unidad Básica Policial Selva Litoral de este

mismo cuerpo, David Castro, ha puesto de relieve la

atención que prestan a que los turistas que son víctimas de

algún delito tengan una percepción de seguridad en el

momento de la denuncia.

Por su parte, el responsable de la Unidad Central de Delitos

Informáticos de los Mossos, Albert Álvarez, ha detallado que

un estudio avisa de que "el sector hotelero es una de las

industrias más ciberatacadas del panorama comercial" y ha

abogado por la prevención.

Page 2 of 3Thomas Cook y las necesidades tecnológicas del turismo copan el BTM

04/10/2019https://www.lavanguardia.com/ocio/20191003/47787848536/thomas-cook-y-las-necesidades...

El jefe de la Policía Local de Lloret de Mar, Joaquim Martín,

ha cerrado estas intervenciones y ha puesto en relieve el

trabajo en materia de seguridad que afrontan destinos

turísticos como lo es su municipio, donde "25.000 personas

viven de noche".

El sociecólogo Ramon Folch ha protagonizado una ponencia

en la que ha dejado claro que el turismo se enfrenta a un

"cambio sistémico" y dos responsables de Datos y Análisis de

Vueling Airlines, Rita Barata y Héctor Fornés, han explicado

el programa de innovación de su compañía y herramientas

con las que trabajan como robots de conversación o

algoritmos predictivos.

La cofundadora de Fibracat, Meritxell Bautista, ha calificado

la tecnología 5G como "un tren que todo el mundo debe

aprovechar" y el director de la Agencia Catalana de Turismo,

David Font, ha relatado cómo la promoción que realiza esta

entidad ha debido adaptarse a la nueva realidad digital.

El divulgador y consultor Marc Vidal ha cerrado el turno de

intervenciones y ha dado paso a la clausura del foro, de la

que se ha encargado la consellera de Empresa y

Conocimiento de la Generalitat, Àngels Chacón.

El BTM ha contado con el apoyo de Fundacón Bancaria "la

Caixa", la Diputación de Girona, el Patronato de Turismo

Costa Brava Girona y el Ayuntamiento de Lloret de Mar. EFE

dar/fl

(foto) (audio) (vídeo)

Page 3 of 3Thomas Cook y las necesidades tecnológicas del turismo copan el BTM

04/10/2019https://www.lavanguardia.com/ocio/20191003/47787848536/thomas-cook-y-las-necesidades...

Diari de GironaDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DE 201950

La Bisbal d’Empordà, les Planesd’Hostoles, Platja d’Aro, Pinedade Mar, Porqueres, Portbou,Port de la Selva, Salt, Sils.

BEGURVersos i vins A les 7 de la tar-da, a la biblioteca Salvador Rau-rich, Versos, vins i natura. Lectu-ra de textes i tastos de vins a cà-rrec a càrrec de Miquel Martín iOlga Cercós.

OLOTPresentació A les 7 de la tar-da a l’Arxiu Comarcal de la Ga-rrotxa, presentació del llibre«Perseguint la llibertat. La cons-trucció de l’espai socialista a Ca-talunya, 1945-1982», a càrrecdel seu autor, Jaume Muñoz.

PALAFRUGELLPresentació A les 7 de la tar-da, a la sala polivalent de la bi-blioteca, presentació del llibre«El darrer crit» de Jordi SerraMayoral, professor i escriptor.

GIRONARepresentació A 2/4 de 9 delvespre a la sala La Planeta, Ma-ria Jover i Andrea Pellejero pre-senten l’espectacle de cant i tea-tre «Cartografia del cos es-trany». Aquesta peça teatral ésun viatge pel territori descone-gut del propi cos mirat des defora. Estranyant-lo. Preu: 12 €

TOSSA DE MARFort Festival La Vila Vella deTossa de Mar és l’escenari finsdiumenge d’una nova edició delFort Festival, un esdevenimentque du fins a la Costa Brava al-guns dels artistes més destacatsde l’escena internacional de lamúsica electrònica.

PALAMÓSDansa A 2/4 de 9 del vespre, al’exterior de la Capella del Car-me, dins del festival de dansaONAdance, representació de«We-ding!» a càrrec de la Cia.Los Moñekos. Un espectacle quebarreja dansa, teatre, humor iamor. Activitat gratuïta.

PLATJA D’AROFesta de la Cervesa 32a edi-ció de la Festa de la Cervesa dePlatja d’Aro del 4 al 6 i de l’11 al13 d’octubre a la Plaça del Mil·le-nari, a l’inici de la gran avingudaper a vianants davant el Palaud’Esports i Congressos. L’accésal recinte, on hi ha instal·lats elsestands i l’escenari és gratuït is’hi poden tastar una trentenade marques i varietats nacionalsi d’importació, i per cinquè anyconsecutiu també hi participenproductors artesanals catalans.Per commemorar més tres dè-cades de celebració es podrà ad-quirir la característica gerra deceràmica (6 euros) i com a nove-tat d’enguany tota la resta de

gots seran reutilitzables. Horari:tots els dies a les 12.30 h delmigdia, i tanca l’activitat a la 1de la matinada, excepte els diu-menges que ho farà a les 23 h.

VIDRERESFesta de la Cervesa De les 5de la tarda a les 9 del vespre, ala plaça de l’Església, espai in-fantil.- A les 7 de la tarda, obertura dela Fira, a la Plaça Lluís Com-panys.- A les 8 del vespre, Tast guiat decerveses. Places limitades.- A 2/4 de 10 del vespre, presen-tació de la nova cervesa de LaSelvaseria.- A les 10 del vespre, concertamb O.N. Rock Trio.

FIGUERESFira vehicle ocasió Entre les10 del matí i les 8 del vespre,fins diumenge, el Recinte Firalde Figueres acull una nova edi-ció de la Fira del Vehicle d’Oca-sió. Exposició i venda de vehiclesdels concessionaris i empresesde venda de vehicles de segonamà. Amb entrada gratuïta.

PERATALLADAFira Medieval A 2/4 de 8 delvespre, a l’església de sant Este-ve, inici de la visita guiada«Bruixes, mamaraques i altrespors medievals» a càrrec de NikDuserm.

PORQUERESExposició A les 7 de la tarda,al Centre Cívic, inauguració del’exposició participativa «Plan-tes silvestres. La flora local obli-dada». Es podrà veure fins al 20de desembre.

ROSESArqueologia A partir de les 9del matí, a Ca l’Anita, III Semina-ri Internacional d’ArqueologiaMedieval i Moderna. La casa ur-bana al nord-oest de la medite-rrània en època medieval i mo-derna.

BEGURCinema A les 10 del vespre, alcinema Casino, projecció de «Lavida sense la Sara Amat» ambpresència de Maria Morera, pro-tagonista del film.

OLOTCine Club A 2/4 de 10 de la nitals Cines Olot, projecció «Genè-se» de Philippe Lesage. Guillau-me, la seva germanastra Char-lotte i en Felix experimenten elsalts i baixos del primer amor.Preu: 5,5 €

RIPOLLDocumental A partir de les 9del vespre, al Teatre Comtal,projecció del documental «Ma-leïda 1882».

SANTA CRISTINA D’AROTeatre A les 7 de la tarda, alPunt d’Igualtat, taller de teatresocial amb Geòrgia Bonell.

ROSESPort A les 5 de la tarda, alport de pesca, visita guiada alport i a la llotja de Roses.

BANYOLESExposició El Museu Darder deBanyoles acull, de forma per-

manent, l’Espai d’Interpretacióde l’Estany, un equipament mu-seístic de nova generació, equi-pat amb les tecnologies més modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur deles ciències naturals. - També de forma permanent

es pot visitar, a l’espai del sote-rrani del Museu Darder, unacol·lecció que ens permet enten-dre i recrear com era la visióque al s. XIX i principis del s. XXes tenia de les ciències naturals.Més informació a: www.museus-debanyoles.cat.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de forma

permanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que per-meten conèixer d’una maneraamena i experimental els diver-sos continguts del museu. Així,es poden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «Lafont d’energia», «El blat, la fari-na i el pa» i «El procés produc-tiu». Per a més informació i ho-raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

CELRÀExposició L’Espai Cultural Ri-zoma acull, fins el pròxim 23 de

novembre, l’exposició «Duesmolars de Mamut» d’Irene Solà.El projecte d’Irene Solà (Malla,1990) és el resultat d’un encà-rrec específic fruit de la col·labo-ració amb l’Associació Binarid’Olot: pensar en una propostaque es pogués desplegar en for-mat expositiu.

FIGUERESExposició El Museu del Jo-guet de Catalunya acull, fins el

pròxim 24 de novembre, l’ex-posició «L’arte è vita, la vita ètransformazione». En aquestaexposició es mostra una selecciódels materials sobre LeopoldFrègoli (Roma 1867- Viareggio1936) aplegats pel poeta JoanBrossa durant tota la seva vida,junt amb altres inèdits proce-dents de col·leccions particularsi del fons del Museu del Joguetde Catalunya.

Exposició El Museu de la Tèc-nica de l’Empordà, a Figueres,acull, de forma permanent,una exposició de peces que for-men part del fons del mateixmuseu, i és una de les millorscol·leccions dedicades a les mà-quines que simbolitzen el tempsde la Revolució Industrial. Hora-ri: De dimecres a dissabte de 10a 13 h i de 16 a 19 h. Diumengesde 10.30 a 13 h. Dimarts de 16 a19 h.

Museu Dalí El Teatre-MuseuDalí, l’objecte surrealista mésgran del món, ocupa l’edifici del’antic Teatre Municipal, cons-trucció del segle XIX, parcial-ment destruït a la fi de la GuerraCivil. Sobre aquestes ruïnes, Dalíva decidir crear el seu museu.

L’equipament acull, de forma

permanent, una exposició dedi-cada al geni del surrealisme. Pera més informació i horaris visi-teu www.salvador-dali.org.

GIRONAExposició El Centre CulturalLa Mercè acull, fins el pròxim

15 de novembre, l’exposiciócol·lectiva «Finlàndia crea».Aquesta mostra presenta el tre-ball de quinze artistes acurada-ment seleccionats, diversos pelque fa a edats, tècniques empra-des i temes, però que en bonamesura ens permet una visió po-lièdrica del treball que s’estàfent en aquests moments en elpanorama de l’art finlandès.

Exposició El Claustre de LaMercè acull, fins el 18 d’octu-

bre, l’exposició «Il·lustració: ma-leït qui fa gàbies» de FrancescPujol. En el marc d’Art propi, unprojecte que pretén mostrar elstreballs més interessants de ex-alumnes i alumnes de l’escola.

Exposició El Centre CulturalLa Mercè acull, fins el pròxim 1

de novembre, l’exposició «Imat-ges ocultes» de Pere Sicília.

Exposició El Taller Del Barri -Acadèmia de Còmic acull, fins el

pròxim 29 d’octubre, l’exposi-ció d’originals del còmic «Ferra-ter Mora. Filòsof» titulada «Vin-yetes». Entrada lliure.

Exposició El Museu d’Històriade Girona acull, fins el 3 de no-

vembre, l’exposició «ValentíFargnoli. L’art en la fotografia».Fargnoli va ser un fotògraf am-bulant, circumstància que li vapermetre fixar l’objectiu de laseva càmera en múltiples esce-naris i esdeveniments i sempredes de l’excel·lència va conreardiversos gèneres fotogràfics.

Exposició La Biblioteca Car-les Rahola acull, fins el 30 d’oc-

tubre, l’exposició «Comadira i laUdG». La mostra glossa quatreaspectes rellevants de la vincu-lació del poeta, pintor, drama-turg, traductor, periodista i críticliterari de la Universitat de Giro-na. També compta amb un vídeoque recull fragments de les múl-tiples activitats de la Universitatde Girona en les quals Comadiraha participat.

Exposició La Fundació Valviacull, fins el 9 de novembre,l’exposició «Rectes i corbes. Pe-ríode 1990-2010», del pintorbarceloní Artur Aguilar.

Exposició Al Museu d’Històriadels Jueus s’hi pot visitar fins el

30 d’abril, l’exposició «ParallelTraces. Una nova mirada al pa-trimoni jueu». Una mostra sobreles empremtes jueves en l’arqui-tectura i l’urbanisme del passat idel present, en 5 ciutats euro-pees: Girona, Belgrad (Sèrbia),Tblisi (Geòrgia), Breslau (Polò-nia) i Sighet (Romania), a travésde mirades molt personals icreatives. Projecte en el marcdel programa Creative Europe2018-2020 de la Comissió Euro-pea. Entrada lliure.

Exposició L’Estació Espai Joveacull fins el 18 d’octubre l’expo-sició de pintura «Fer parlar lanatura» de Ferran Puig. Aquestaexposició forma part de la 29aedició. Mostra d’art jove de L’Es-tació Espai Jove

Exposició La seu de Gironadel Museu d’Arqueologia de Ca-talunya explica, en la seva expo-

sició permanent, l’activitat hu-mana des de l’aparició de l’ho-

me fins a l’època tardoromana,a través de materials arqueolò-gics trobats a les excavacions dejaciments de les comarques gi-ronines. Per realitzar la visita alMuseu de manera cronològica,cal començar pel sobreclaustre.

Exposició L’Espai Santa Cate-rina, a la seu de la Generalitatde Catalunya aGirona acull, fins

el pròxim 14 de desembre, l’ex-posició «L’envelat. Arquitecturasingular i símbol de la festa ma-jor». La mostra analitza el feno-men cultural dels envelats defesta major, el tradicional espaide balls, concerts i tota classed’activitats populars.

Exposició Fins el pròxim 19

d’octubre es pot visitar a la Ga-leria Richard Vanderaa l’exposi-ció «Joan Claret. Composició, rit-me, organització»

LA JONQUERAExposició La temàtica del’exposició permanent del Mu-seu Memorial de l’Exili (MUME),que és la més extensa i el re-clam bàsic del museu, està dedi-cada a l’exili republicà del 1939,als seus antecedents i a les se-ves repercussions més immedia-tes. Elaborada en funció de pú-blics molt diversos, aquesta ex-posició posa a disposició dels vi-sitants diversos nivells de lectu-ra que permetin una major omenor complexitat interpretati-va sense apartar-se en cap mo-ment del rigor científic. Natural-ment, es parteix del principi queel rigor no ha d’estar renyit ambl’amenitat. Així, els recursos au-diovisuals i les diferents formesd’escenificació s’han fusionatamb d’altres de més tradicionalscom poden ésser els panells ex-plicatius o l’exposició de docu-ments originals de gran interèshistòric. Pel que fa als contin-guts, el projecte museogràfic,redactat pels historiadors EnricPujol i Jaume Santaló i dissenyatper l’escenògraf Sr. Ignasi Cris-tià, consta d’una exposició per-manent dividida en cinc àmbits.

Exposició El Museu Memorialde l’Exili (MUME) acull, fins a fi-

nals d’any l’exposició «Testimo-ni de l’exili infantil a Mèxic du-rant la Guerra Civil, amb la his-tòria de la família Barroso Ca-marena», dins la secció Biogra-fies d’exiliats.

L’ESCALAExposició El Museu de l’Anxo-va i de la Sal de l’Escala acull de

forma permanent una exposi-ció que mostra un recorregut te-màtic sobre la història de la pes-ca i la salaó al municipi de l’Es-cala, des dels seus inicis, aixícom la procedència i la texturadels diferents tipus de sal, en co-merç marítim, la importànciadels alfolins i dels usos de la salen l’alimentació i en l’imaginaripopular, a més d’altres aspectesde la tradició. Horari de visitesal Museu: de dilluns a dissabtede 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Diu-menges de 10 a 13 h.

QUARTEscultura El Museu de la Te-rrissa de Quart acull de forma

permanent una mostra centra-da en l’art de la ceràmica. La te-rrissa ha estat per a moltes po-blacions un recurs vital durantsegles. Però, amb el pas deltemps i amb el sorgiment de lesnoves societats, les necessitatshan canviat i la tradició terrisse-ra ha treballat amb nous mate-rials i models productius. Hora-ris: Dissabtes de 10.30 a 14 h ide 16.30 a 20.00 h, Diumenges ifestius de 10.00 a 14.00 h.

Mercats

Espectacles

Inauguració

Lletres

Tallers

Jornades

Visites

Projeccions

Festes

Festivals

Teatre

Fires

Exposicions

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu agenda@ddg.cat

AVUI DESTAQUEM

Girona

Concert de jazz a la Casa deCultura amb els Movin’ Wes A les 8 del vespre a l’Auditori Viader de la Casa de Cultura, con-cert de Movin’ Wes, grup de jazz encapçalat pel bateria RamonPrats, que va néixer inicialment per experimentar la sonoritat deltrio de guitarra, orgue Hammond i bateria, inspirat en un dels àl-bums més emblemàtics de Wes Montgomery (1923-1968). Preu: 3 €

Girona

El Bòlit inaugura l’exposició«Ascension», de Bill Viola A les 12 del migdia al Bòlit_LaRambla, sala Fidel Aguilar, inaugura-ció de l’exposició Ascension. En les seves obres, Bill Viola (Nova York,1951) fa servir les tecnologies audiovisuals més avançades per endin-sar-se en l’espiritualitat humana. Els seus treballs busquen com ferarribar una experiència visual i sonora que transmet una reflexió.

Olot

Josep-Maria Balanyà presenta«Groc & Yellow» a El Torín A les 9 de la nit a la sala El Torín, Josep-Maria Balanyà presentaGroc & Yellow. Aquest pianista barceloní, amb més de quaranta anysde treball a l’escenari i vint discos enregistrats, ha evolucionat desde la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisa-ció, l’art acústic experimental i la performance. Preu: 6 € / 8 €

jamargant - 04/10/2019 09:16 - 81.32.132.142

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DEL 201950 | Apunts |

Mercats� La Bisbal d'Empordà, Celrà, lesPlanes d'Hostoles, Platja d'Aro, elPort de la Selva, Portbou, Porque-res, Salt, Sant Esteve d'en Bas iSils.

BallsQUART� 21.00. Restaurant La Brasa. So-par i Karaoke.

ConcertsGIRONA� 20.00. Casa de Cultura. Concertde jazz amb Movin’Wes, amb Ra-mon Prats, bateria; Cesc Adroher,guitarra, i Txema Riera, orgueHammond.

L’ESCALA� 21.30. Restaurant Ultramar.Concert amb Rogiérs Fibby Trio.

OLOT� 21.00. Sala El Torín. ConcertGroc & Yellow, a càrrec de Josep-Maria Balanyà. Dins el cicle Músi-ques improvisades.

PALAFRUGELL� 21.30. Frankfurter Gretel. Con-cert de Joko Jazz Soft Swing. Dinsl’Off Festival Jazz Costa Brava.

PAU� 19.00. Sala Teatre. Concert dePau Jazz Project.

SALT� 22.00. Ateneu Coma Cros. Ka-ramba i dj Juanita Alimaña.

TOSSA DE MAR� Fort Festival (Música electròni-ca). Vila Vella. Actuació d’Akkan +Frank Wiedemann + Âme & Mat-hew Jonson + Henry Saiz + LisSarroca + Mind Against + N’To +Pulp + Raxo + Squire.

DansaPALAMÓS� 20.30. Exterior de la Capella delCarme. Festival ONADAnce, ambl’espectacle We-Ding!, a càrrec dela companyia Los Moñekos.

FestesCORÇÀ� Festa major. 15.00. L’Escola vade festa!.� 20.00. Seguici de festa major,amb els Dracs, els geganters deCorçà i la Xaranga Damm-er.� 21.30. Sopar popular i teatre acàrrec de la companyia CascaiTeatre, amb l’espectacle Zirocco.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Commemoració dels 150 anysdel Foc de la Bisbal. 20.00. ArxiuComarcal del Baix Empordà. Xer-rada Què volien els republicans fe-derals bisbalencs l’any 1869. Mos-tra de documents i notícies.

MEDINYÀ� Festa major. 20.30. Centre so-cial. Pregó a càrrec de l’EscolaSanta Fe.� 21.00. Centre. Botifarrada.� 22.00. Centre social. Monòleg acàrrec d’Oriol Serra.

FiresBRUNYOLA� XXV Fira de l’Avellana. 20.30.Sopar amb espectacle de màgia.

CALDES DE MALAVELLA� 15a Fira de l’Aigua i del Benes-tar. 19.00. Biblioteca. Projecte jo-ve. La volta al món en 80 vides.

CORNELLÀ DEL TERRI� 24a Fira de l’All. 21.00. Carpabar. Inauguració de la 24a Fira del’All. Sopar popular amb músicaambient.

FIGUERES� Fira del vehicle d’ocasió, al re-cinte firal.

PLATJA D’ARO� 32a Fira de la Cervesa. 12.30 a01.00. Plaça del Mil·lenari. Es-tands amb diferents varietats.� 19.30. Actuació de The CountryRevival Farmers.� 21.00. Inauguració amb la tradi-cional punxada del primer barril.� 21.30. Concert de versions ambStop80.

SALT� 22a Fira Internacional del Cis-tell. 18.00 a 21.00. Església deSant Cugat. Jornada tècnica.� 18.00. Inauguració de l’exposi-ció del país convidat Itàlia Il Cestoin Cornice i conferències dins elmarc de l’exposició.� Tot seguit, conferència: Els cis-tells en les obres d’art des del s.XV al s.XX, a càrrec d’Andrea Ma-gnolini, cisteller italià.� A continuació, Cistelleria i biodi-versitat a itàlia, una presentaciócol·lectiva a càrrec dels cistellersGiovanni Claudio Zuffo, Mirco Pe-derzini, Arianna Ancarani, SergioGermanà i Paolo Vergnaghi, oncadascú presentarà la cistelleriatípica de la seva àrea i les diversi-tats culturals.

VIDRERES� Fira de la cervesa artesana.17.00 a 21.00. Plaça de l’Església.Espai infantil.� 19.00 a 21.00. Promobirra.� 19.00. Plaça Lluís Companys.Obertura de la Fira.� 20.00. Tast guiat de cerveses.� 21.30. Presentació de la novacervesa de La Selvaseria.� 22.00. Concert amb l’actuacióO.N. Rock Trio.

InfantilsGIRONA� 17.00. Centre cívic Ter. Jocs detaula en família, a càrrec de La Ju-ganera.� 18.00. Biblioteca Salvador Allen-de. Club de lectura: Sessió oberta,coneixem el club de lectura infan-til amb Tastets de Lectura, a càr-rec de Marta Feliu.

RIPOLL� 17.45. Annexos de la bibliotecaLambert Mata. Classe gratuïta dedansa per a infants de P4.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� 17.30. Biblioteca. Taller Dibui-xem Kawaii.

TeatreBANYOLES� 21.00. La Factoria. EspectacleFood Truck. La venjança dels mi-riàpodes, a càrrec del grup T6 del’Aula de Teatre.

GIRONA� 20.30. Sala La Planeta. Especta-cle Cartografia del cos estrany, deMaria Jover i Andrea Pellejero.

OLOT� 21.00. Núria Social. Espectaclede màgia El Núria vestida de nit, acàrrec del mag Baliri.

RIPOLL� 21.00. Teatre Comtal. Especta-cle Pols a la memòria, d’AnònimsProduccions. Dins el cicle Teatreíntims.

ConferènciesFIGUERES� 19.30. Centre cívic Creu de laMà. Xerrada-debat Bicicletes pera l’educació, una experiència decooperació nascuda a Figueres, acàrrec d’Inés Carrillo, formadora i

coordinadora de les accions deBicicletes sense Fronteres al Se-negal.

GIRONA� 19.00. Centre cívic Santa Eugè-nia. Xerrada trobada de meditacióViure el silenci, a càrrec de PilarQuera, professora de PensamentPositiu i Meditació Raja Ioga deBrahma Kumaris.

LA VALL D’EN BAS� 19.30. Can Tista. Conferència Elpas de les guerres per Sant Estevei la Vall d’en Bas.

LLAGOSTERA� 20.00. Local Social La Caixa.Xerrada 1869-2019. 150 anys delluita republicana. Els casos d’Isa-bel Vila i Pere Caimó, a càrrec deToni Strubell. Presentat per Do-lors Grau.

S’AGARÓ� 19.30. Conferència-col·loqui so-bre Els litorals, territoris sensibles.De l’alerta roja d el’explotació delsvalors a la gestió equilibrada delsrecursos. Territori Costa Brava, acàrrec de Carles Llop, arquitecte iurbanista. Tot seguit, sopar.

JornadesFIGUERES� Congrés d’homenatge a EduardPuig Vayreda. 16.00 a 20.00. Audi-tori dels Caputxins. Taula rodona:El bagatge cultura. pintura i litera-tura, amb Mariona Seguranyes,historiadora de l’art; Alicia Viñas,pintora, Alfons Martínez, historia-dor d’art, Joan Manuel Soldevilla,catedràtic de literatura de l’INSRamon Muntaner.� Taula rodona: La difusió musical,amb la participació de Jordi Jor-dà, periodista; Alba Albert, presi-denta de Joventuts Musicals, Is-mael Suñer, director de l'escolade música del Casino Menestral, iAnna Carné, violoncel·lista en ac-tiu i coordinadora dels Planters.

GIRONA� 10.00. Sirius Mifas Girona. Jor-nada Principis de la biomecànicade la marxa, a càrrec de Neus Vi-dal. Principis biomecànics de lamarxa. Desenvolupament de lamarxa humana i la marxa patolò-gica. Productes de suport per a lamarxa.

ROSES� 09.00. Centre cultural Ca l’Ani-ta. III Seminari Internacional d’Ar-queologia Medieval i Moderna. Lacasa urbana al nord-oest de la me-diterrània en època medieval i mo-derna.

SANTA COLOMA DE FARNERS� 10.00 a 12.15. El Centre-Eix deNegocis. Enxarxem-nos!, jornadaen el marc de la IX Taula Territo-rial de l’Economia Social de TerresGironines, amb la presència deXES Ripollès, Coordinadorad’ONG Solidàries, SOS Costa Bra-va i Associació d’EmprenedoriaFemenina Catalana.

GastronomiaL’ESCALA� Ruta de la Tapa de l’Anxova. Finsal 6 d’octubre.

L’ESTARTIT - TORROELLA DEMONTGRÍ� XIV Jornades gastronòmiques"La Poma a la Cuina". Fins al 31d’octubre.

LLORET DE MAR� XVI Jornades gastronòmiquesde la cuina del peix de l’art. Fins al31 d’octubre.

InauguracionsFIGUERES� 19.00. Museu de l’Empordà. In-auguració de l’exposició Eudaldde Juana i la transgressió de laforma. Artistes, cossos, afinitats,dissemblances.

GIRONA� 12.00. Bòlit_LaRambla, Sala Fi-del Aguilar. Inauguració de l’expo-sició Bill Viola. Ascension, comis-sariat per Víctor García de Gomari Carme Sais.� 19.00. Aparador de la 22. Inau-guració de l’exposició Sobre lamesa, de l’artista Ascensión G.Lorenzo.� 20.15. Galeria d’Art El Claustre.Inauguració i vernissatge de l’ex-posició de l’artista Frank Jensen,a càrrec de Carme Renedo, direc-tora dels serveis territorials delDepartament de Cultura de Giro-na.

PORQUERES� 19.00. Centre cívic. Inauguracióde l’exposició participativa Plan-tes silvestres. La flora local oblida-da.

RIPOLL� 18.00. Església de Sant Pere. In-auguració de l’exposició Experièn-cies matemàtiques. Tot seguit,conferència Geometria amb bom-bolles de sabó, a càrrec d’AntonAubanell.� 19.30. Sala Abat Senjust. Inau-guració-vernissatge de l’exposició20è aniversari del taller arts. Col-lectiva.

VILABLAREIX� 19.30. Centre Cultural CanGruart. Inauguració de l’exposicióLeonardo Da Vinci. La seva in-fluència.

PresentacionsBANYOLES� 19.30. Llibreria l’Altell. Presenta-ció del llibre Els dies del Rainbow,d’Àngel Burgas.

BLANES� 19.30. Sala d’actes del CentreCatòlic. Presentació de l’ONG Gi-ronina Health Us Nepal (Salut pelNepal).

OLOT� 19.00. Arxiu Comarcal de la Gar-rotxa. Presentació del llibre Perse-guint la llibertat. La construcció del’espai socialista a Catalunya,1945-1982.

PALAFRUGELL� 19.00. Sala polivalent de la bi-blioteca. Presentació de la novel-la juvenil El darrer crit, de JordiSerra Mayoral, professor i escrip-tor.

SANT JAUME DE LLIERCA� 19.30. Espai el Fil. Presentaciódel llibre Campanes i campanarsde la Garrotxa, de Xavier Pallàs, iconferència Les campanes deSant Jaume de Llierca.

VILAJUÏGA� 19.00. Espai d’art Celler Espelt.Presentació del llibre Espais Blausde la Mediterrània. Com viure mési millor, d’Antoni Salamanca,

DiversosARBÚCIES� 20.00. Can Son. Acte de consti-tució del grup promotor del Con-sell Local de la República Catala-na d’Arbúcies.

BEGUR� 19.00. Biblioteca Salvador Rau-rich. Versos, vins i natura. Lecturade poemes a càrrec d’Olga Cer-cós. Tria i comentari de textos acàrrec de Miquel Martín Serra.Tast i comentari del vi a càrrec deRaquel Sibeca. Cal inscripció prè-via al 972 5624305.� 22.00. Cinema Casino. Projeccióde la pel·lícula La vida sense la Sa-ra Amat, de Laura Jou. Dins el ci-cle Nits dels Amants del Cinema.

BLANES� 18.00. Biblioteca comarcal. Clubde jocs de taula amb David Que-sada.� 22.00. Plaça Verge Maria: 10aDocus a la fresca.

FIGUERES� 16.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Club de lectura fàcil, ambcomentaris del llibre L’home queva poder regnar, de Rudyard Ki-pling, adaptat per Vanessa Fan-derl.

GIRONA� 10.00. Servei municipal d’Ocu-pació. Taller Què he de saber so-bre el mercat de treball?.� 17.00. Espai cívic Can Gibert.Jocs per a tothom. Jocs de taula.� 19.00. Centre Cívic Ter. TallerDisseny digital: cartells i posters.

LA VALL D’EN BAS� 20.00. Can Trona. Projecció deldocumental del mes: Push: gentri-ficació i especulació immobiliària,de Fredrik Gertten.

LLANÇÀ� 20.00. Casa de Cultura. Aperitiusolidari en motiu del Dia Interna-cional dels Animals. Campanya derecaptació de fons.

LLORET DE MAR� Montphoto Fest. 17.00. Hall Tea-tre. Accés i acreditacions.

� 18.00. Inauguració MontphotoFest 2019. Discurs inaugural.� 18.15. Ponència: Ornitografies, acàrrec de Xavier Bou.� 19.30. Ponència: Crossing bor-ders, una història sobre guineos,refugiats, i fotografia, a càrrec deJon Andoni Juárez.� 20.15. Ponència: Geometry ofice - My journey to the heart of thearctic, a càrrec de Stephan Fürn-rohr.

OLOT� 21.30. Cines Olot. Cineclub: Ge-nèse, de Philippe Lesage.

PALAMÓS� 20.00. Museu de la Pesca - Es-pai del Peix. Show cooking de cui-na marinera amb peix de la con-fraria de pescadors de Palamós.Degustació dels plats acompa-nyat de cervesa Inedit Damm i viPeralada.

PORQUERES� Concurs Endevina les plantessilvestres, del mural expositiu il-lustrat per Marta Bellvehí al Cen-tre Cívic.

RIPOLL� 17.00. Casal de Joves El Galliner.Trobada informativa. Vols formarpart del Consell de Joves de Ri-poll?.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 20.00. Biblioteca Octavi Viader iMargarit. Club de lectura narrati-va: Ferdydurke, de Witold Gom-browicz, coordinadt per Toni Sala.

SANTA CRISTINA D’ARO� 19.00. Punt d’Igualtat. Taller deteatre social amb Geòrgia Bonell.

TORROELLA DE MONTGRÍ� 10.00 a 16.00. Hípica Mas Pagui-na. Portes obertes al Campionatde Catalunya d’Enganxes.

VisitesPALAMÓS� 16.30, 17.00 i 17.30. Museu de laPesca. Visita guiada a la subhastadel peix a la llotja.

PERATALLADA� 19.30. Església de Sant Esteve.Visita guiada Bruixes, mamara-ques i altres pors medievals, a càr-rec de Nick Duserm.

ROSES� 15.00. Espai cultural La Ciutade-lla. Visita guiada Un passeig d’his-tòria, en català i francès, i a les16.00, en castellà i francès.� 17.00. Port de pesca. Visita gu-iada al port i a la llotja de Roses.

Cap de setmanaBANYOLES� 8è Banyoles Dragon Boat Fest. +Rema contra el càncer, per dis-sabte, 5 d’octubre. De les 10.00 a15.00, al Club Natació Banyoles.Més informació al 972 58 06 39.

BESCANÓ� 30 cims. Santuari Mare de Déudel Fau (949m), per dissabte. Re-corregut: 13,3 km i desnivell+777m. Sortida a les 07.00, del’aparcament de l’Ajuntament, i ala mateixa hora des de Fontajau.Informació: www.collaisard.cat.

BREDA� II Cursa Americana, per dissab-te. Inici a les 09.00, al circuit delfinal del Passeig de les Escoles.

CALDES DE MALAVELLA� Caminada verda, per diumenge,6 d’octubre. Sortida a les 09.00,de la plaça de l’Església.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Sortida en trenet pels Aigua-molls de l’Empordà, per diumen-ge. Trobada a les 12.00, al Centred’informació del Cortalet. Més in-formació, al telèfon 696 14 27 13.

L’agenda

Karamba, a l’Ateneu Coma Cros

Karamba ■ @KARAMBAMUSIC

SALT 22.30 CONCERTKaramba, una potent banda multicultural i 100% fe-menina que barreja ritmes llatins amb rap i lletresconscienciades, obre aquesta nit la temporada musi-cal i cultural de l’Ateneu Coma Cros (7 euros). ■ X.C.

| Apunts | 51EL PUNT AVUIDIVENDRES, 4 D’OCTUBRE DEL 2019

BanyolesAnna Olivé Angelats. Va morirabans-d’ahir als 96 anys. Vivia a Banyo-les. Vídua de Francisco Soler Pujol i dei-xa dos fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 10del matí, a la parròquia de Sant Pere deBanyoles.

Castelló d’EmpúriesM. Rosa Cazorla Casellas. Vamorir abans-d’ahir als 74 anys. Era natu-ral de Figueres i vivia a Castelló d’Empú-

ries. Casada amb Jaume Solana Juncà ideixa dues filles. Exèquies, avui, a les 10del matí, a la basílica de Santa Maria deCastelló d’Empúries.M. Rosa Cazorla Casellas. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 74 anys.Era natural de Figueres i vivia a Castellód’Empúries. Casada amb Jaume SolanaJuncà i deixa dues filles. Exèquies, avuidivendres, dia 4 d’octubre, a les 10 delmatí, a la basílica de Santa Maria deCastelló d’Empúries.

FigueresAlbert Planas Bardia. Va morirabans-d’ahir als 72 anys. Era natural deBarcelona i vivia a Figueres. Deixa dosfills. Exèquies, demà, a les 11 del matí, ala parròquia de les Escaules.

PalafrugellReinald Rovira Espallargas. Vamorir abans-d’ahir als 77 anys. Vivia aPalafrugell. Casat amb Leo Ventura Ca-nades i deixa un fill. Exèquies, demà, a

2/4 de 10 del matí, a la parròquia deSant Martí de Palafrugell.

QuartPaquita Cantero Rodríguez. Vamorir abans-d’ahir als 67 anys. Vivia aQuart. Casada amb Pere Cabarrocas Sit-jes i deixa una filla. Exèquies, avui, a les12 del migdia, al tanatori de Girona.

SaltAntonio Peris Prats. Va morir di-marts passat als 91 anys. Vivia a Salt.

Casat amb Montserrat Garganta Canals ideixa una filla. Exèquies, avui, a les 11del matí, a la sala de cerimònies del ta-natori de Salt.Julia Rodríguez Gracia. Va morirahir als 95 anys. Vivia a Salt. Vídua deJacinto Cano i deixa dues filles. Exè-quies, avui, a 2/4 de 4 de la tarda, a lasala de cerimònies del tanatori de Salt.

Sant Feliu de GuíxolsEusebia Gómez Galdón. Va morirahir als 97 anys. Era natural d’Alcaraz

(Albacete) i vivia a Sant Feliu de Guíxols.Vídua d’Ángel López García i deixa cincfills. Exèquies, avui, a les 10 del matí, al’oratori del tanatori de Sant Feliu deGuíxols.

Sarrià de TerSalvador Llaona Abel. Va morirabans-d’ahir als 77 anys. Vivia a Sarriàde Ter. Casat amb Antonia Pedraza Espi-nosa i deixa un fill. Exèquies, avui diven-dres, a 2/4 de 10 del matí, al tanatori deGirona.

Les necrològiques

La Corporació Municipal comparteix el dolor de la família

i vol expressar-li el seu condol.

Mare de la regidora M. Elena Solanade l’Ajuntament de Castelló d’Empúries

M. Rosa Cazorla Casellas

Castelló d’Empúries, 4 d’octubre del 2019

L’Ajuntament de Quart i els seus treballadors

s’afegeixen al dol de la família per tan sentida pèrdua.

Paquita Cantero Rodríguez

Quart, 4 d’octubre del 2019

La seva esposa, Leo; fi ll, Albert; nora, Núria; netes, Emma i Mireia,

tota la família i amics participen a les seves amistats i coneguts tan

sentida pèrdua. La cerimònia religiosa en sufragi de la seva ànima

se celebrarà demà dissabte, dia 5, a 2/4 de 10 del matí,

a la parròquia de Sant Martí de Palafrugell.

Sala de vetlla: Tanatori de Morena, camí del Cementiri, 35 - Palafrugell.

Va morir cristianament el dia 2 d’octubre del 2019

a l’edat de 77 anys.

Pregueu Déu per

E.P.R.

Reinald Rovira Espallargas✝

Palafrugell, 4 d’octubre del 2019

GIRONA� Passejada guiada Coneixem Pa-lau, per diumenge, 6 d’octubre.Sortida a les 09.30 de davant dellocal social de Palau-sacosta.

LLAGOSTERA� XX Caminada Llagostera-La Bis-bal, Memorial Isabel Vila, per di-umenge. Se sortirà a les 07.30 dela urbanització Els Escuts.

MATA� Passejada botànica Mira el teuvoltant, per dissabte, 5 d’octubre.Sortida a les 11, de davant de l’es-glésia de Sant Andreu de Mata.

OLOT� Caminada popular al Volcà Ai-guanegre i Sant Cosme, per dis-sabte, 5 d’octubre. Sortida a les08.00, des de Les Mates.� Caminada solidària La marxa dela Set, per diumenge, 6 d’octubre.Sortida a les 10.00, des de la pla-ça del Carme. Recorregut: 10 km.� Sortida matinal a Sant MartíVell, Mare de Déu dels Arcs i SantVicenç de Sallent, organitzadapels Amics de l’Alta Garrotxa, perdiumenge. Se sortirà a les 08.30,de davant dels Escolapis d’Olot.

PALAFRUGELL� Oncotrail 2019. Sortida de la 7acursa solidària per equips, 100km, per dissabte, 5 d’octubre.Sortida a les 09.00, de la plaça deCan Mario. Informació www.onco-trail.cat.� Ruta dels ibers. Sortida visitateatralitzada al Jaciment de SantSebastià de la Guarda (Llafranc) ial poblat de Castell (Palamós),per diumenge, 6 d’octubre. Sorti-da a les 09.30, de la plaça d’Euro-pa. Bus gratuït des de Palafrugell iPalamós. Cal reserva prèvia alMuseu del Suro.� Sortida per dibuixar amb el grupUrban Sketchers, amb Lluís Bru-guera i Mercè Coll, diumenge, 6d’octubre. Sortida a les 10 de SantSebastià de la Guarda. Informacióa la biblioteca, 972 30 48 09.

PLATJA D’ARO� 11è Aquatló de Platja d’Aro, perdissabte, 5 d’octubre. Sortida ales 16.00, a la platja Gran (Riuet).Curses a peu (2,5 km), nedant (1km) i a peu (2,5 km).

ROSES� Sortida de Cabirols Roses a lacascada dels anglesos (Sant Mar-tí del Canigó), per diumenge, 6d’octubre. Sortida a les 07.00, del’estació d’autobusos. Més infor-mació i inscripcions: www.cabi-rols.cat.

SANT JOAN DE LESABADESSES� 4a Cavallera Enduroxtrem BTT,per diumenge, 6 octubre. Sortidaa les 08.30, del pavelló municipald’esports.

SANT MARTÍ SACALM� Via Brava, neda dins l’embassa-ment, per dissabte, 5 d’octubre. Ales 09.30. entrega de dorsals. Sor-tida a les 10.00. Inscripcions:www.viesbraves.com.

SANTA CRISTINA D’ARO� Sortida Descoberta del jacimentde Plana Basarda, per diumenge,6 d’octubre. Sortida a les 09.00,de l’aparcament Can Llaurador.Recorregut: 6,1 km.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Sortida Postals del Montgrí V - Elcamí d’Empúries al Montgrí, perdiumenge, 6 d’octubre. Sortida ales 09.00, de l’aparcament delcostat de l’estació d’autobusos.Travessarem el Montgrí per l’anticcamí d’Empúries passant per bos-cos i dunes. Recorregut. 8 km.Més informació al 972 75 51 80,Museu de la Mediterrània. o 620092 160.� Sortida ornitològica per cele-brar el Dia Mundial dels Ocells,per diumenge, 6 d’octubre. Sorti-da a les 10.00, de l’aparcamentdavant Espai Ter. Més informació iinscripcions, al telèfon 972 75 5180 o museu@torroella-estar-tit.cat.

TOSSA DE MAR� Excursió guiada + taller: Camídels Ruixons - Anem a buscar bo-lets, per dissabte, 5 d’octubre.Sortida a les 08.30, de l’Oficina deTurisme. Més informació al telè-fon 972 342 987 o mediam-bient@tossademar.org o 609 173746.� Sortida Bany de bosc: Sèlvans aSant Grau - Ardenya, per diumen-ge, 6 d’octubre. Sortida a les10.00, de l’ermita de Sant Grau.

VILANOVA DE LA MUGA� XIII Marxa popular Senglallina,per diumenge, a les 10.00. Les ins-cripcions es podran fer el mateixdia, fins a mitja hora abans.

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca. Flors a l’oli d’AiditaMéndez. Fins al 31 d’octubre.� Museu Darder. Girones, 25 foto-grafies de gran format a partir deltreball del fotògraf Pere Soler i elpilot Andreu Pujades. Fins al 5 degener.

BLANES� Biblioteca comarcal, vestíbul.Viuen al carrer perquè volen. Finsal 13 d’octubre.� Casa Saladrigas. Mediterrània,col·lectiva ArtPirineus. Fins a l’11d’octubre.� Casa Saladrigas. La casa Nou-centista: arquitectura unifarmiliara Catalunya (1913-1932). Fins al’11 d’octubre.� Casa Saladrigas. Levi Orta. Co-pista d’artistes-polítics. Fins a l’11d’octubre.

BREDA� Centre cultural Els Forns. Ex-posició permanent de la terrissade Breda. Dissabtes i diumenges,tot l’any.� Museu municipal Josep Ara-gay. Exposició permanent del’obra de l’autor. Dissabtes i di-umenges, tot l’any.

CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. Cassà. La nit, delfotògraf Leandre. Fins al 27 d’oc-tubre.� Sala exposicions La Coma. Ex-posició de dibuix i pintura delsalumnes de l’escola d’art JosepLloveras. Fins al 6 d’octubre.

CASTELL D’ARO� Castell de Benedormiens. Vi-sió personal, pintura i escultura,de Manel Àlvarez. Fins al 20 d’oc-tubre.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Ecomuseu-Farinera. Geografiescompartides. Fins al 6 d’octubre.� Museu d’Història Medieval dela Cúria-Presó, s. XIV. Carles Fa-ges de Climent, l’arcàdia empor-danesa. Fins al 31 de desembre.

CELRÀ� Biblioteca. Àlbums il·lustrats.Fins al 4 d’octubre.� Espai Cultural Rizoma. Duesmolars de mamut. Fins al 20 denovembre.

FIGUERES� Casa Empordà-Antic Escorxa-dor. Agita. Beques a la creació(2009-2019). Fins al 3 de novem-bre.� Centre cívic Creu de la Mà. Co-lor infinitum, pintures de Cati Sa-lazar. Fins al 18 d’octubre.� Centre cívic Joaquim Xirau.Nparanpare, fotografies de DanielCasanovas. Fins al 30 d’octubre.� Galeria d’Art El Claustre. Pin-tures de l’artista Alessandro San-nino. Fins a l’11 d’octubre.� Museu del Joguet. Les trans-formacions de Leopold Frègoli.L’arte è vita, la vita è transforma-zione. Fins al 24 de novembre.� Museu del Joguet. Ictíneo. Elgran invent de Narcís Monturiol.Fins a l’1 de gener de 2020.

GARRIGÀS� Centre cívic 1 d’octubre. Valen-tí Fargnoli. El paisatge revelat. Finsal 30 d’octubre.

GIRONA� Amics del Museu d’Art. Un ar-tista versàtil entre el sacre i el pro-fà, de Guillem Soler i Gatvillaró.Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Carles Rahola. Co-madira i la UdG. Fins al 30 d’octu-bre.� Bòlit_LaRambla, Sala FidelAguilar. Bill Viola. Ascensión. Finsal 5 de gener del 2020.� Casa de Cultura. La fronterasud, a l’ombra del nord, fotogra-fies de Martí Albesa. Fins al 5 denovembre.� Centre cívic de Pedret. Raholafoto 2019. Fotografies presentadesa la desena edició dels PremisCarles Rahola de Comunicació Lo-cal. Fins al 21 d’octubre.� Centre cívic Pont Major. Aigua,sobre l’aigua potable. Fins al 10d’octubre.� Centre cívic Sant Narcís. His-tòria visual del Club de Lectura deSant Narcís. Fins al 15 d’octubre.� Centre cultural La Mercè. Fin-làndia crea. Fins a l’11 de novem-bre.� Centre cultural La Mercè.Imatges ocultes, del fotògraf PereSicília. Fins a l’1 de novembre.� Claustre de la Mercè. Pensa-ments profunds, una peça de lasèrie Rostres, de Tomàs Pons.Fins al 29 de novembre.� Claustre de la Mercè. Il·lustra-ció: maleït qui fa gàbies, de Fran-cesc Pujol. Fins al 18 d’octubre.� El Taller del barri. Vinyetes, ori-ginals del còmic Ferrater Mora. Fi-lòsof. Fins al 29 d’octubre.� Espai Santa Caterina. L’enve-lat. Arquitectura singular i símbolde la festa major. Fins al 14 de de-sembre.� Fundació Fita. Esquerda deltemps, de Clara Oliveras i RoserBover, Fins al 15 de novembre.� Fundació Valvi. Rectes i corbes(període 1990-2010), de ArturAguilar. Fins al 9 de novembre.

� Galeria d’art El Claustre.Olis,de Frank Jensen. Fins al 19 d’octu-bre.� Galeria Dual. Mars desèrtics,d’Elena Camacho i Marcos Zrihen.Fins al 3 de novembre.� Galeria Richard Vanderaa.Joan Claret. Composició, ritme,organització. Fins al 19 d’octubre.� L’Estació Espai Jove. Fer parlarla natura, pintures de Ferran Puig.Fins al 18 d’octubre.� La Cova de la Demarcació deGirona del COAC. Clara Groma-ches. Entropia i paisatge urbà al’Índia. Fins al 15 d’octubre.� Museu d’Art. Dels anys 70 alsanys 90. D’una certa abstracció al’art conceptual. Fons d’Art delDiari Avui. Fins al dia 3 de novem-bre.� Museu d’Història dels Jueus.Parallel Traces. Una nova mirradaal patrimoni jueu, projecte del pro-grama Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea.Fins al 30 d’abril.� Museu d’Història. Valentí Far-gnoli. L’art en la fotografia. Fins al3 de novembre.� Sala Rafael Masó de la Demar-cació de Girona del Col·legid'Arquitectes de Catalunya. Ex-posició permanent La Pia Almoinade Girona.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Castell Palau. Adaptació al can-vi climàtic. Fins al 16 d’octubre.� Terracotta Museu - Espai LaPeixera. Diàlegs, de Laura Niubó.Fins al 6 d’octubre.� Terracotta Museu. Rajoles demitgeria, col·lecció de Carles Alsi-us. Fins al 31 de desembre.� Terracotta Museu. Ceràmica vi-va Empordà, de l’Associació deCeramistes de la Bisbal. Fins al 31de maig del 2020.� Terracotta Museu. Pedrets &All shall be well, de Claudi Casa-novas. Oberta fins al dia 6 d’octu-bre.

L’agenda