Inici de la manifestació per denunciar les morts de Ceuta i Melilla. Va reunir més de 2.000 persones a Barcelona

núm. 0 www.setmanaridirecta.info octubre 2005

setmanari de comunicació

Què es cou // Pàgina 19La Xarxa Agroecològicade Catalunya i la PlataformaTransgènics Fora treballen perintegrar plenament els valorsde l’ecologia social

Què es cou // Pàgina 21Des del col·lectiu de jovesdetinguts el 4 d’octubre de 2004 a Sants, s’engega unacampanya per denunciar lestortures a comissaries

12 Octubre Transgènics Fora Tortures 4 octubre

FAGC:30anysdonantpel cul

La fronteradel sudd’Europaporta a lamort elsimmigrants

10 anys de transformació i creació de xarxes socials

La línia d’alta tensiórevolta els poblesdel Pirineu Oriental

Així està el pati // Pàgina 14Durant el Día de la Hispanidad esferen manifestacions de protestaa Barcelona i València. També esvaren realitzar jornades i xerradescontra el genocidi indígena

directadirecta\nº0\fotografia\permaquetar\portada.tif

SCDA0N0F00001

Història recent de les lluites i moviments populars que han qüestionat l’actual model de societat

>>> De dalt a baix // Pàgines 3, 4 i 5

>>> Així està el pati // Pàgina 10

>>> Així està el pati // Pàgina 11

>>> Què es cou // Pàgina 18

Fa anys que l’arribada en pastera ales costes d’Andalusia s’ha conver-

tit en un carreró cap a la mort permilers de persones provinents delcontinent africà. A la majoria de ca-sos es tracta d’accidents. Enguany,però, la imatge dels policies espan-yols i marroquins tirant a matar con-tra centenars d’immigrants ha deixatclar que les polítiques excloents deles lleis d’estrangeria s’executen finsa les més inhumanes conseqüències.Alguns d’ells, tot i això, aconseguei-xen arribar a ciutats com Reus, Mata-ró, Lleida o Barcelona.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Foto: Regino Hillera

A les pàgines centrals trobaràs undesplegable amb tota la informaciósobre el setmanari Directa

Ordenances sobre civisme a l’estil Nova York

>>> Així està el pati // Pàgina 9

Benvingudes i benvinguts,

Això que tens a les mans és el primer passet que iniciauna llarga caminada. Un viatge que no sabem on ensdurà, perquè som conscients que fer un setmanari dels

moviments socials és un projecte ambiciós i difícil. En els temps de pensament únic que corren, sembla una

bogeria pretendre construir un mitjà de comunicació potent,dinàmic, atractiu, seriós i plural, alhora que políticamentincorrecte (sinó directament incòmode), independent delspoders econòmics i institucionals, amb l’únic suport de lagent i disposat a ser una veu que no es vol que se senti. Unaveu que digui que la barbàrie que ens ha tocat viure no és elmillor dels mons possibles sinó un malson que és possible (i imprescindible) canviar; una veu que denunciï les misèriesque ens envolten cada dia i que difongui els petits granets desorra que arreu malden per a combatre-les; una veu que siguila veu de nous pensaments i debats, sense pors absurdes niclixés preconcebuts.

Som conscients de l’ambició i la dificultat de la proposta.Per això sabem que aquesta no té sentit si no esdevé real-ment el setmanari dels moviments socials, si no s’hi recolzadirectament i sense complexos, si no passa a formar partindestriable. I els seus amos passem a ser els milers de donesi homes que creiem que s’ha de treballar d’una manera o unaaltra per a millorar el nostre entorn.

Per això, des d’ara, aquest ja no és el “nostre” projecte, sinóel “vostre”, en el benentès que “nosaltres” som “vosaltres”. Aixídoncs, benvingudes i benvinguts al vostre setmanari.

pàgina 2 la línia directa núm. 0 / octubre 2005

El racó il·lustrat

✓Pep Duch es resisteix a ser desallotjat de la

masia de Can Oliveras, a Esplugues de Llobre-gat. La seva masia es troba al bell mig del negociimmobiliari del pla Caufec. SACRESA és l’empresapromotora, dirigida per la multimilionària famíliaSanahuja. On ara hi ha la masia pretenen construirdiversos gratacels i centres comercials, destros-sant un dels pocs paratges verds que té la locali-tat al peu de Collserola. Les amenaces de desno-nament s’han aturat gràcies a la solidaritat.

➱Editorial

✑Kiki Lumbreras/directa@moviments.net/

Són nombroses les notíciespublicades últimament so-bre el que podríem anome-

nar comportaments asocials,amb l’Ajuntament de Barcelonacom a punta de llança de lespolítiques de tolerància zero.Des d’aquestes pàgines voldriafer una reflexió sobre el que real-ment considero intolerable coma comportament social.

Ja fa temps que la violènciadomèstica manté una presènciaconstant i macabra en els mit-jans de comunicació de masses.Fins que no va ser noticiable, enel sentit de numerar les mortsde dones a mans de parelles sen-se sentiments, la presència me-diàtica sobre el fet de la discri-minació femenina consistia, mésaviat, en les morboses sentèn-

cies absolutòries a violadors imaltractadors, del tipus “no espot tractar d’una violació quanes necessita certa connivènciaper a treure uns pantalons, si elcontacte sexual s’ha fet dins uncotxe de reduïdes dimensions”, obé, “no pot existir maltracta-ment en el matrimoni”.

Fins la data no hi ha hagutcap notícia sobre el fet queaquests personatges (em referei-

xo als jutges, és clar) hagin estatrecriminats pel fet d’institucio-nalitzar la discriminació de mitjapoblació. Com a molt, s’handedicat a purgar els magistratsde l’Audiència Nacional que jut-javen les causes que instruïa eljutge-estrella Baltasar Garzón.En canvi, sí que s’han publicatnotícies sobre la poca voluntatper cobrir les places lliures queels nous jutjats d’instrucció deviolència domèstica han ofert.

Per contra, igual que a l’èpo-ca de la crema de bruixes, aalgunes sentències es titlla labogeria de malaltia femenina,parany en el que cauen aquellesque no encaixen en aquestasocietat doncs no deixa de serun règim que, per molt demo-cràtic que vulgui dir-se, segueixexculpant els botxins per culpa-bilitzar les víctimes.

¿Malalts socials, malaltiessocials o societats malaltes?

Pensem, doncs existim

Antoni Siurana va ser alcalde de Lleida durantmés de 15 anys. A l’actualitat ocupa el càrrec

de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Desde l’arribada al capdavant d’aquest departamentha anat acumulant crítiques i exigències de dimis-sió per part de la totalitat de sindicats agraris. Laseva arrogància vers els problemes del sector i laincapacitat d’afrontar la crisi estructural quepateix l’han fet acumular antipaties. Davant d’aixòha optat per enrocar-se i mantenir-se al càrrec.

d

Com s’ha fet?Doncs, amb bon humor, nervis, assemblees

llarguísimes, contratemps de darrera hora... Unnúmero 0 sempre és imprevisible i fins que noarriba calent de la rotativa no les tens totes.Llavors serà el moment de valorar el resultatd’aquest exemplar de prova.

Hem volgut fer un número 0 que es fesressò d’aquells àmbits que volem cobrir. Noobstant, aquest matí comentàvem que, perexemple, no hem tocat de manera directa eltema laboral.

Aquest número s’ha acabat de fer el 17 d’oc-tubre. Abans d’ahir vàrem saber que no podíemcomptar amb l’entrevista de contraportada i esva decidir que la dedicaríem a la pel·lícula “Eltaxista ful”. L’endemà es feia l’entrevista i la foto.

A la portada volíem col·locar la foto inte-rior del sabotatge a unes vinyes. Era una imatgeque podia il·lustrar molt bé el moment actualde desencís general que viu la pagesia. A més amés, era una acció que no va passar a Barcelonai, això encara augmentava el seu significat.Després d’anar darrera d’ella durant vàries set-manes, va resultar que no era una foto prouclara per la portada. Hem esperat a la manifes-tació contra la MAT per fer-ne una bona foto-grafia. Però el resultat no ha convençut a ningú.Finalment, s’ha col·locat una fotografia de lamanifestació en repulsa dels assassinats ocorre-guts a Ceuta i Melilla i dels murs de l’apartheid,fets suficientment importants i dels quals esparla àmpliament a l’interior.

Pel que fa al disseny i a la fotografia, permanca d’equips adients, no hem pogut fer pro-ves de impressió i serà al cap de dos dies quanveurem si hem encertat o no amb les decisionsde caire més tècnic.

Aquest petit espai del setmanari vol expli-car per què es prenen les decisions que defini-ràn el setmanari. Agraïríem que ens feu arribarles vostres propostes i crítiques.

Edita: Associació per la Difusió Sense Límitsc/Violant d’Hongria 71 1a planta 08028 BarcelonaTel: 935306876 Mòbil: 661493117www.setmanaridirecta.infodirecta@setmanaridirecta.info

Seccions: redaccio@setmanaridirecta.infopublicitat@setmanaridirecta.infofotografia@setmanaridirecta.infoil.lustracio@setmanaridirecta.infodisseny@setmanaridirecta.infosubscripcio@setmanaridirecta.info

octubre 2005 / directa núm. 0

✑Guillem Sànchez/directa@moviments.net/

Suposem que existeix unespai sociopolític que noes conforma amb l’actualdemocràcia de mercat.

Suposem que aquest espai, sensebasar-se en organitzacions for-mals ni estructures permanents,manté un flux de relacions i im-pulsa idees, campanyes i infraes-tructures. A més, aquest espai ésvist des de l’exterior (el conjuntde la societat) com una “cosa”autònoma i diferenciada d’altrespropostes polítiques i que, tantperiodistes com policies, vanbatejant (sempre amb una ideareduccionista o criminalitzadora)de forma periòdica: okupes, anti-globalització, antisistema. Estemparlant dels anomenats movi-ments socials.

És possible fer diferents anà-lisis de l’estat actual dels movi-ments socials, però segur que hihaurà força consens en parlar decreixement quantitatiu, clara-ment visible si ens fixem en elgran nombre de col·lectius,locals, iniciatives i projectes quees porten a terme, així com en ladiversitat de temes tractats. Peròaixò no ha estat sempre així. Fauna dècada, el panorama eramolt més decebedor. A la prime-ra meitat dels 90, l’esquerraeuropea es trobava desfeta polí-ticament, amb un neoliberalisme,

Els últims 10 anys de moviments socials

Davidtorna aplantarcara aGoliat

SCDA0N0F00002

directa\nº0\fotografia\3-5 Mov.Soc\selecció fotos mmss\pàg.3\Cine princesa.tif

en una ofensiva ideològica tal,que arribava a afirmar que la his-tòria s’havia acabat. A casa nos-tra, l’antimilitarisme, que amb lainsubmissió havia dut el pes del’enfrontament amb l’Estat, esdesfeia ràpidament; tant el movi-ment llibertari com l’indepen-dentista es debatien en una crisipermanent, amb preocupantstendències caníbals i pèrdua d’in-fluència social. L’extrema esque-rra, cabdal en moltes de les granslluites dels anys 80 (referèndumde l’OTAN, lluita contra lesnuclears, moviment feminista,etc.) entrava en una crisi irrever-sible a conseqüència de múlti-ples causes que escapen a lacapacitat d’aquest article. Altresexperiències com l’okupa erenpràcticament desconegudes.

Què ha passat en sols unadècada perquè ara ens trobemen un moment de gran optimis-me? (a vegades, una mica infun-dat i tot). Hi ha hagut canvis aescala mundial: els zapatistesvan reivindicar novament l’espe-rança; sota la bandera, sovintconfusa, de l’antiglobalització,ha ressorgit la crítica radical alcapitalisme; una nova insurgèn-cia popular s’ha estés per l’ano-menat Tercer Món (especialmentAmèrica Llatina); i més tard, labogeria imperialista de Bush vagenerar una resposta inesperadaa nivell global. Només han passatdeu anys entre un panorama

i l’altre, un temps insignificant enhistòria i en que s’ha passat de laderrota total a un nou tempsd’esperança. Tot un rècord en elrànquing de regeneracions deprojectes polítics.

Breu història delsmoviments socials catalans

La nostra petita història co-mença, com a mínim per a qui ésde Barcelona, el 28 d’octubre de1996. Aquell dia, a dos quarts desis del matí, un impressionantdesplegament operatiu d’agentsantiavalots assaltava l’antic Cine-ma Princesa, després de doble-gar la resistència de la gent quel’estava okupant des de feia sismesos. Al vespre, milers de per-sones, la majoria joves i adoles-cents, s’enfrontaven durant horesa la policia en una autènticabatalla campal. Una nova genera-ció de militància revolucionàriaacabava de néixer, vuit mesosdesprés de la victòria electoraldel Partit Popular.

Llavors començaven uns anysviscuts amb vertígen en que

s’okupaven centenars de cases,les manifestacions acabaven so-vint en durs enfrontaments ambla policia, es multiplicaven elssabotatges amb còctels molotov,i també les detencions, que esrepresentaven desenes de judicis.I el moviment no parava de créi-xer amb nous joves que s’anima-

ven a okupar i resistir, atacavenETT o prenien els rectorats de lesuniversitats. Però tampoc enspodem enganyar, el movimentera poc format i inexpert políti-cament i, tot i despertar una es-pontània simpatia social, no teniacapacitat d’estendre el seu mis-satge (i molt menys les pràcti-ques) a àmplies capes socials nicrear aliances més enllà del su-port antirepressiu. El seu valorfou visibilitzar que lluitar encaraera útil i necessari en uns anys enque la majoria de l’esquerra no-més es llepava les ferides (i tam-poc tota, també van ser els anysd’insubmissió als rebuts abusiusde l’aigua, o de la campanya con-tra la cimera de l’FMI a Madrid il’Euromediterrània de Barcelona).

El 12 d’octubre de 1999, des-prés d’una manifestació antifei-xista que acabà amb grans en-frontaments amb la policia, 14persones foren empresonades.L’Estat deia prou. I molta gent vacomençar a replantejar-se lesseves estratègies.

(continua a la pàgina següent)

L’assalt del Cinema Princesa es va produir la matinada del 28 d’octubre de 1996 Foto: Ferran Nadeu

de dalt a baix pàgina 3

El 12 d’octubre de1999, desprésd’una marxa antifeixista,14 personesvaren ser

empresonades

Fotografies: Arxiu Contrainfos

Per sort, els anys d’eferves-cència “antiPP” no han estatdesaprofitats. Si gràcies a

una tàcita aliança els partits del’esquerra capitalista han aconse-guit el Govern, els movimentssocials n’han tret, a més de moltalegitimitat política i reconeixe-ment social, un reforçament deles xarxes de coordinació, lligamsamb sectors sovint allunyats deplantejaments radicals i una inci-pient infraestructura material ipolítica que pot ser la base d’unnou moviment real i potent decaràcter anticapitalista.

Quan es fa un recompte, ésespectacular la quantitat decol·lectius, iniciatives, propostes,campanyes, espais i mitjans ques’han creat en tants pocs anys. Lesokupacions encara són expres-sions de resistència al carrer i, apesar de la repressió i la crimina-lització, cada cop n’hi ha més; l’es-querra independentista s’ha reor-ganitzat i recupera presència tot iels intents de domesticar la lluitaper l’autodeterminació; el movi-ment ecologista, superada la crisidels 90 i totalment renovat, esmultiplica en els diferents “Sal-vem” arreu dels Països Catalans icelebra la victòria de l’Ebre; a lesciutats sorgeixen noves lluitescontra l’especulació com la delForat de la Vergonya a Barcelonao la del Cabanyal a València; ladefensa de la llengua es reprèn enun Correllengua amb un creixe-ment exponencial; aparició cons-tant de nous mitjans de comuni-cació impresos, virtuals i, fins itot, audiovisuals; els immigrantspoc a poc es van organitzant; l’an-timilitarisme reneix en l’oposicióa la base de l’OTAN a Bétera; les

directa núm. 0 / octubre 2005

El desembre de 1999, lesimpactants mobilitzacionscontra l’FMI a Seattle (EUA)

iniciavien la contraofensiva de lanova esquerra sota l’epítet d’anti-globalització. El març del 2000, elPP obtenia la majoria absoluta is’iniciava una legislatura basadaen la prepotència i l’autoritaris-me; per a gran part de la societatel sentiment d’ofec es faria insu-portable i es reviurien pràctiquesfranquistes, a Catalunya el senti-ment seria més extrem, reacti-vant una cultura de la militànciapolítica i un compromís antifei-xista que recordaria l’estètica dela transició. Així, al nostre país,s’ajuntaven la febre de l’antiglo-balització amb la resistència al PP.L’esquerra sociològica tornava alscarrers per oposar-se a la desfila-da militar el març del 2000 i unanova generació es forjava durantla campanya contra la cimera del’FMI a Praga. Neixia una menad’aliança tàctica, mai escrita, en-tre un ampli espectre social del’esquerra i el catalanisme, entreel jovent radicalitzat i els vellsprogres, que prendria els carrersen amplíssimes mobilitzacions ique estendria el seu discurs fins afer-lo hegemònic.

No cal aprofundir perquètothom recorda les manifesta-cions “anticimera” de Barcelona eljuny del 2001 i març del 2002 i aValència el febrer del mateix any,la constant lluita contra el trans-vassament de l’Ebre, els milers designatures per a defensar l’Hortavalenciana, la reclamació persis-tent del retorn dels papers de

Salamanca, les tancades delsimmigrants a les esglésies, la vagageneral de juny del 2002 i, so-bretot, la impressionant mobilitza-ció contra la guerra d’Iraq que, enalguns moments com les cas-solades o les acampades, tindrienun aspecte de veritable emancipa-ció social tant per la seva esponta-neïtat com per extensió i força.

El març del 2004 hi ha unnou tomb electoral i el PSOE dis-posa tots els seus mitjans per aaconseguir la desmobilització uncop recuperat el poder. Lesnoves aliances es trenquen jaderrotat el neofranquisme i uncop aconseguit el “retorn de lademocràcia”. Ens sembla reviureel malson de l’estafa de la transi-ció i, fins i tot, es redacten nousestatuts i es parla d’un nou perí-ode constituent per a l’Estatespanyol. Els moviments socialsja no interessen i qui no acceptaser cooptat per les estratègiesdels partits al Govern ha de tor-nar a la invisibilització mediàticai la higiènica repressió, arademocràtica i legítima.

Però sembla que no els seràtan fàcil liquidar aquest espai. Lacampanya de desemmascara-ment del Fòrum o de denúnciade la Constitució Europeademostren que hi ha un substratdens i seriós que no renuncia,però encara és d’hora per sabersi aquests són els últims esbufecsd’un moviment que només erad’oposició al PP o si és una histò-ria que acaba de començar.Nosaltres creiem fermament enla segona hipòtesi.

Del 16-M al 14-M

directa\nº0\fotografia\pàg.4\concentració diari pau 2 MMCC altern.tif

SCDA0N0F00003

Un moviment nou de cap a peus

SCDA0N0F00004

directa\nº0\fotografia\pàg.4\005contrainform a Cotxeres1maig2000.tif

lluites contra la precarietat, lesdeslocalitzacions, els transgènics,la repressió i la presó, el consumresponsable, un nou model edu-catiu, els drets dels animals, elprogramari lliure, les assembleesde joves, les festes alternatives, lacultura queer... és impossible feraquí un relat complet de tots elsfronts oberts i les iniciativesengegades, però és evident quearreu de barris i pobles són moltsels col·lectius que formen elmagma, de vegades dispers iinconnex, però de ben segur real isòlid, dels moviments socials.

És difícil xifrar aquest creixe-ment, però una de les formes sónels locals socials, ja es diguin ate-neu, casal, centre social o associa-ció cultural. De fet, és una de lesmillors maneres, tant pel querepresenta en la tradició combati-va catalana com pel que té de rea-litat, ja que l’existència d’un espaiamb quatre parets indica que, almarge que funcioni millor o pitjor,al darrere hi ha un grup de perso-nes que el mantenen obert, eltiren endavant i el fan possiblepagant un lloguer o resistint aldesallotjament. Doncs bé, en unrecompte força aproximat i segu-rament incomplet hem comptabi-litzat 168 locals als Països Catalansentre centres socials okupats,casals populars i independentis-tes, ateneus llibertaris i associa-cions culturals de marcat caràcterpolític. I encara faltarien, però sóninnumerables les associacions veï-

nals, sindicats i ONG combatives,espais culturals, locals de grups dejoves informals que sovint actuencom a espais de dinamització.Tampoc hem comptat altres tipusd’espais com bars “del rotllo”, lli-breries associatives, distribuïdoresi centres municipals gestionatsper gent vinculada o simpatitzantdels moviments socials. Una xarxaque en un 90 per cent s’ha createn aquests deu anys, temps en ques’ha multiplicat per quatre.

Després d’això no estranyaque la consellera Tura estigui pre-ocupada per la quantitat d’ate-neus de Berga (“crida certamentl’atenció... el fet que en una ciutatque té poc més de 16.000 habi-tants, hi hagi 4 centres d’ideologiaanarquista i 3 d’ideologia indepen-dentista radical”). I el que a ella lipreocupa, a molta gent l’alegra.

Darrerament encara obser-vem un nou salt qualitatiu, quanaquests col·lectius de base escoordinen en espais unitaris anivell local; per ara són pocs, comla Xarxa de Col·lectius de l’Horta,l’ARA de Santa Coloma de Gra-menet o l’Assemblea de Barri deSants, però són exemples de compodria articular-se un ampli mo-viment en un futur proper.

El cas de Sabadell, on elscol·lectius de base agrupats en elMoviment Popular de Sabadellderrotaren l’ajuntament és lamillor mostra del potencial d’a-questes experiències.

Es multipliquen per quatre els espais anticapitalistes

(ve de la pàgina anterior)

pàgina 4 de dalt a baix

168 locals: centres socials

okupats, casals popularsi independentis-

tes, ateneus llibertaris i

associacionsculturals de

càracter polític

Foto: Guillem ValleCotxeres de Sants, Primer de Maig de 2000

Foto: Regino HilleraConcentració Pl. Catalunya 20 de març 2004

d

d

CENTRE SOCIALNou local: c/Vern 15 -17004 Girona

Teteria-Bar c/Comtessa de Sobradiel 408002 Barcelona Tel. 93 260 45 33

de dalt a baix pàgina 5octubre 2005 / directa núm. 0

✑Martina Marcet/directa@moviments.net/

Ala darrera dècada tambéhi ha hagut importantscanvis en la forma dels

moviments socials d’organitzar-se, expressar-se i relacionar-seamb la societat. Si al llarg dels 80dominava una concepció bàsica-ment “partidista”, on els movi-ments eren poc més que corret-ges de transmissió de diferentscorrents polítiques, que mono-politzaven la visió “global” frontles “sectorials”, mentre compe-tien entre sí per l’hegemonia del’espai rupturista.

Aquesta “cultura del partit”s’ha anat substituint per la “cul-tura de la xarxa”, basada en for-mes d’organització per conne-xions horitzontals i interaccionsentre diferents elements autò-

Una nova cultura assembleària i en xarxa

SCDA0N0F00005

directa\nº0\fotografia\fotosmmss\pàg.5\garzon al forum.tif

SCDA0N0F00006

directa\nº0\fotografia\fotos mmss\pàg.5\L1030807.tif

noms. Aquesta nova cultura polí-tica, sorgida (almenys en part) dela irrealitat de grans organitza-cions amb poca gent i recursos,es converteix en una forma d’en-tendre la intervenció social i lamilitància, més a prop del modelde societat que ens agradariaconstruir en un futur. Es caracte-ritza per la descentralització il’autonomia, que permeten la lli-bertat de cada element, indivi-dual i col·lectiu (convertit en unnode de la xarxa) per a que puguirealitzar la seva activitat, i gene-ració d’alternatives de formacoordinada. Per tal que es puguidonar aquesta coordinació, s’hande fomentar els canals de troba-da entre els diferents elements il’aparició d’eines que facin latasca de connexió.

No s’ha de caure en confon-dre els conceptes de descentra-lització i atomització o disgrega-

ció. En l’atomització els diferentsnodes s’aïllen tant els uns delsaltres que es generen conflictes

distanciadors. Tampoc s’ha deconfondre coordinació amb cen-tralització. Els diferents nodes espoden coordinar i establir es-tructures permanents (per exem-ple, les assemblees de barri),sense que aquestes condicionintotalment l’activitat quotidianadels col·lectius.

La horitzontalitat és tambéinherent a l’estructura de xarxa,ja que la pròpia descentralitza-ció dels col·lectius els situa en unmateix pla, i dificulta la centralit-zació permanent, que podriatendir a la jerarquització. Aquí,els espais de decisió són múlti-ples, el consens és una pràcticahabitual a l’hora de dinamitzarels debats i les activitats. Aquestmecanisme fa que, per unabanda, el moviment esdevinguirealment fort, ja que no té cen-tres de comandament on espodria donar un “atac”, sinó que

totes i cada una de les persones iels col·lectius són generadoresde pràctiques transformadores.

Ara bé, també existeixenalguns riscos, com l’excessivaatomització, la dispersió de for-ces o la desconeixença d’altrescol·lectius amb qui col·laborar iestablir sinergies. Per poder evi-tar aquests problemes és neces-sari desenvolupar més eines iespais de trobada que permetincoordinar lluites. La construcciód’aquests elements cohesiona-dors pot permetre optimitzaresforços, connectar espais iestendre cada vegada més laxarxa, de manera que esdevinguimolt més forta i dinàmica.

El que està clar és que, araper ara, ja es donen unes condi-cions mínimes per a començar ateixir la xarxa. La feina és nostra(i és molta feina) per a queaquesta sigui un dia realitat. d

SCDA0N0F00007

directa\nº0\fotografia\fotos mmss\pàg.5\8_mar_2005_05.tif

SCDA0N0F00008

directa\nº0\fotografia\fotos mmss\pàg.5\mani_okupa_03.tif

Foto: Mireia ComasAcció pels Tres de Gràcia a una conferència al Fòrum 2004 Foto: ArxiuPintades durant la diada del 25 d’abril a València

Foto: Oriol ClaveraJornada del 8 de març de 2005 a Barcelona Foto: Oriol ClaveraSuport a la Kasa de la Muntanya, octubre de 2003

Construir elements

cohesionadorspot permetre

optimitzaresforços,

connectarespais i

estendre cadavegada més

la xarxa

D

pàgina 6 impressions directa núm. 0 / octubre 2005

Impressions Impressions

ino amb les notíciespresidint el menjador. Morts al’Iraq, enfrontaments a Palestina,desesperació a les fronteres deCeuta i Melilla... Res de nou.Segueixo menjant. La normalitatnomés es trenca quan coneixesqui és el desafortunat d’havernascut en el camp de refugiatsde Tulkarem o de viure on hi hahagut l’última ofensiva a Bagdad.Són notícies que es repeteixenmassa sovint en els nostresinformatius. Notícies que passena formar part de la rutina iquotidianitat de masses deciutadans. O bé el cas contrari.Notícies frapants enmig del’enorme volum d’informaciómundial i que són oblidades entemps récord. Notícies queabsorbim amb una naturalitatespantosa. Parlar de morts, deguerres o de catàstrofes naturalsse’ns ha fet habitual.

Segueixo menjant. El so de latelevisió no em despista de lesmeves cabòries.

En aquest context, massainformacions ens passendesapercebudes. És per això quecelebro el naixement d’aquestprojecte informatiuindependent. Un pas més en lacreació d’espais de debat,denúncia i propostes sorgidesdes de la ciutadania. I és quenomés així es pot entendre unademocràcia participativa real. El vot és un dret democràticfonamental i és important fer-neús. Però sembla que els políticsnomés reclamin la participaciódels ciutadans en aquestsmoments. Que votem i ensoblidem de la política durantquatre anys. Ni se’ns consulta, ni se’ns escolta, ni se’ns informa.S’executa. I no pas seguint unprograma polític clar ni les

promeses electorals, sinó enfunció d’enquestes d’intenció devot i de la creació d’impactesmediàtics que reforcin la figuradel líder de torn.

Esdeveniments recentsm’han reafirmat en la mevaposició crítica respecte elpanorama polític actual. El debat sobre l’Estatut ha fetmoure una vegada més totes lesarmes polítiques i mediàtiquesdels diferents grups polítics. I ésque s’hi juguen molt. Totsbusquen la millor estratègia pertreure el màxim rendiment deldebat. Intento seguir-lo peròtinc la sensació d’estar dins unteatre on cadascú agafa el seupaper i l’interpreta de la millormanera possible. Mirant-m’hoamb una mica de perspectivaveig que aquí, igual que alsteatres, els actors també vancanviant de paper. Segons siformen part del Govern o del’oposició els toca interpretarpapers més durs o conservadors.És igual si en un acte hasd’interpretar el paper

del dolent. L’important és queels guionistes tinguin la capacitat per canviar-te la imatge i que al final de l’obraesdevinguis l’heroi, el més aplaudit del públic. Tota unamaquinària publicitària molt potent on s’interrelacionengrups polítics, econòmics i mediàtics, que exerceixen unpes definitiu en uns mitjans de comunicació sens dubtemassa influenciables. No crecque aquest sigui el millor context per a subministrar a la ciutadania les eines suficientsper a poder participar d’aquestademocràcia. S’ha de donar veu al poble, preguntar als ciutadansi potenciar espais de discussió,informació i debat transparent.És el millor camí perquè deixemd’assistir a les notícies com a simples espectadors més o menys desolats.

Oleguer Presas Redactor Ordint la Trama (Sabadell)

Cal donar veu al poble

i potenciarespais de discussió,

informació i debat

transparent

En temps passats les catedralseren símbols de conquesta,imposició cultural i espoliacióde recursos vers altrescontinents. Com agraïment alsenormes guanys es construïenmonumentals edificis per, rere elculte a un déu o un credo,emmascarar un model desocietat desigual imposat per els“civilitzadors”, especuladors, icapitalistes, sota genocidicultural, ecològic i humà.

Ara, en el s. XXI, aquest culteno ha variat en essència i el seuobjectiu segueix sent conquerir,acumular capital, malbaratarrecursos i augmentar lesenormes desigualtats. Uns pocs,encara que molt potents,continuen conquerint, imposantla seva cultura/explotació/normatives/dependències, i espoliant els recursos d’alienssense cap escrúpol amb l’únicafinalitat d’enriquir-se més a curttermini sense ni tants solspensar amb els seus propisdescendents.

Ara, la directiva Bolkesteinde la Unió Europea, en la línia dela OMC fixa unadesregularització de tots elsserveis públics, és a dir, anul·la el somni del benestar social, mai realitzat, de la igualtatd’oportunitats per a laciutadania i per tant contradiuqualsevol principi anomenat“democràtic”.

La privatització –ara, nidiuen liberalització– de tots elsserveis essencials: educació,sanitat, pensions, energia, ciclede l’aigua, transports,comunicacions, etc., estan sent

atorgats sense cap tipus deconsulta ciutadana prèvia a 4-5empreses privades,multinacionals o mixtes, queamb els diners públics fanbeneficis privats ambconcessions i clàusulescentenàries i milionàries.

La darrera inauguració aBarcelona de la torre d’AGBAR–Aigües de Barcelona, filial deLa Caixa i d’una de lesmultinacionals de l’aigua mésimportats del món– és tot unsímbol del poder fàctic i fàl·licde les multinacionals i el capitalfinancer. Mentre, la sequera junta una mala gestió de l’aigua

–que en mans privades mairegularà la demanda ni apostaràper l’estalvi i la limitació d’usosen funció del territori– està apunt de generar enormesproblemes, dels quals, sensdubte, el ciutadà serà el mésperjudicat.

Darrerament, sembla ser,AGBAR abandonarà bona partde Llatinoamèrica on estavaprivatitzant el cicle de l’aigua,potser seria més correcte dirque ha estat expulsada desprèsdels referèndums d’Argentina iUruguai, però amenaça amb fer-se amb un nou mercat, la Xina.

Potser algun dia, a Barcelona,seu del “pirulí de les Glòries”fem també un referèndum sobresi volem o no que un bé comú,tan bàsic, i escàs, siguigestionant per mans privades,que estan diversificant serveisper a privatitzar el que encaraens queda de públic.

Podem establir un símil ambel Pla de Energia de Catalunyaestablert pel 2006-2015 a puntd’aprovar-se sense capparticipació de la societat civil,sense cap orientació cap unanova cultura energètica –que en definitiva estableix elmetabolisme de l’economia–, ésa dir, sense superar allò que endèiem transició o l’aspiraciód’alguns de ser una nació.

La línia de MAT, provenint deles centrals nuclears franceses,està sent acordada pel Govern i l’oposició catalana i espanyola,junt amb el Govern centralfrancès, sense cap consideracióa la ciutadania. Que passi, arribi,travessi Catalunya i potser tota

la península, que arribi al Marroco al món subsaharià, i potser, quiho sap, en un futur, retorni i lesnuclears es desplacin al sud i l’electricitat com el gas, elpetroli, la roba, la fruita, els aliments, ens vinguin de terresllunyanes on la gent és pobre i malviu, mentre aquí es van fentmurs perquè els “altres” noenvaeixin les nostres fronteres.

La regla és, ara per ara, queuns pocs s’apoderin delsrecursos d’aquí i d’allà i la restaaquí i allà malvisquin ambtreballs precaris, granshipoteques per un sostre i pocademocràcia o és juguin cada nitla vida per saltar els murs. Ésl’Europa fortalesa a imitació delsEUA fortalesa.

Som ben poc originals.

Núria Vidal Ecologistes en Acció

La darrera inauguració a Barcelona de la torre

d’AGBAR és tot un símbol

del poder fàctic i fàl·lic

de les multinacionals

i el capitalfinancer

Les catedrals del s. XXI s’anomenaran Bolkestein?

Torre AGBAR emergint rere la Sagrada Família

Foto

: Arx

iu D

irect

a

Espectadors passius davant la societat /oleguerpresas@setmanaridirecta.info/

/nuriavidal@setmanaridirecta.info/

D

A

octubre 2005 / directa núm. 0

Francesc Arnau Advocat

vui m’ha passat pel costat i ni m’ha mirat. Jo estava asseguta un banc del corredor dejutjats, a la porta d’un jutjatd’executòries, esperant elmanament de llibertat d’unpres. Asseguda amb mi, hi haviala mare del pres. Tinc lasensació que, per aquesta jutgessa (E.C.C.) que ha passat alnostre costat, som com mobles.I no es pot dir que no ens hagivist perquè anès capficada ambalgun afer pendent de resoldre.Ella es dirigia cap als ascensors i la seva única preocupació eraaquesta: que arribés aviat,perquè mentrestant se sentiaatrapada entre l’ascensor i nosaltres. A més a més, era la seva hora de plegar: pelsvolts de les dues del migdia.

No s’estava quieta. Mentrel’ascensor no venia, sembla quetinguès el ball de Sant Vito:anava fent saltironets nerviososi no va mirar enrere ni una solavegada. No volia que la sevamirada es creués amb la nostra.Se’n recordava molt bé de lasetmana passada, quan, al jutjatde guàrdia, em vaig negar aseguir dirigint-li la paraula siella no aixecava els ulls de lataula i em mirava a la cara.Aleshores estava asseguda alseu despatx i li semblava quetothom estava al seu servei.

Davant seu, la personaacusada. Al seu costat, el fiscal(G.C.). I al costat de l’acusat,l’advocat. Més enllà, l’intèrpretde l’idioma bengalí. Per unmoment, mentre la personaacusada li explica la seva versió,se li nota a la jutgessa un gest ala cara, com si estigués a puntde caure en la temptació decreure allò que li explica aquellhome de pell fosca, que tambéparla mirant-la a la cara, ques’escarrassa a defugir la sevamirada. Sembla com si realmentanés a dubtar de la veracitatd’allò que la policia explica enel seu atestat. És com si liquedés algun bri d’humanitatsota la seva crosta de jutgessa...

Però no: immediatament

reprén l’interrogatori, amb elmateix to desconsiderat iinquisitorial de sempre. Voldeixar clar davant de tothomque no se’l creu, l’acusat..., que aqui creu, naturalment, és a lapolicia. I, quan ens posen l’actasobre la taula, per a que lasignem, no puc deixar deremarcar alguns errors detranscripció, de certaenvergadura, que podrien induira confussió i perjudicar eldetingut. Això els obliga arectificar i a trencar la primeraacta que havien imprès... i queja havien signat la jutgessa i elfiscal, sensa llegir-la.

Imprimeixen novament. Ide nou, jutgessa i fiscal signensensa llegir. Quan començo allegir, la secretaria (M. del T. L.) ila seva auxiliar, aferrades al’ordinador, tremolen només depensar que pugui haver-hialguna altra rectificaciónecessària, perquè la jutgessahavia tret del meu davant l’actaanterior, sense permetre’macabar de llegir-la...

I efectivament, encara caliarectificar més coses, però lajutgessa ja en té prou i es nega arectificar. I jo li dic que protestoi que no li signaré l’acta. I lasecretària, amb aquell servilis-me exagerat que només sabenusar alguns secretaris i secretà-ries judicials, diu: "¡Pués ya lafirmaré yo por él ! ¡Y daré fe!"

Així vam acabar aquelladeclaració, però encara sen’havia de fer una altra. Jo agafola meva cartera i em disposo aabandonar el despatx de lajutgessa, fins que portin l’altredetingut, quan sento que ellaem diu: “Señor letrado, lacartera ya puede dejarla aquí,que estará muy biencustodiada...” I jo, a contracor,torno enrere i deixo la carteraal costat de la seva taula, alspeus del fiscal. I torno aintentar sortir, però abansd’arribar a la porta, encara tinctemps de sentir com la jutgessarebla la seva venjança i formulala provocació suprema, quanem diu a l’esquena: "Bueno,déjela... si se fia de nosotros..."

Jo, encara que no els veia,vaig notar les rialletes i lesmirades de complicitat entrejutgessa, fiscal i secretària.Sensa girar-me, vaig dubtarsobre si havia de donar-me peral·ludit o fingir que no haviasentit res. Vaig optar per aixòúltim. Em vaig equivocar?Hagués hagut de plantar cara?Hauré contribuït a que creixi,encara més, la prepotència judi-cial d’aquesta donota?

Aviam qui em pot contestaraquestes preguntes...

Jutgessa prepotent

arrerament hem parlat,perquè han afectat a moltespoblacions vulnerables, decatàstrofes naturals, de la sevaimprevisibilitat i de les dificultatsper a fer front als comportaments

d’un planeta que té vida pròpia.Sabem que quan la terra explota,les víctimes es compten permolts milers, que els efectesduren anys i que no afecten pasper igual a rics i pobres. Tot i així,podríem apaivagar-ne lesconseqüències si establíssimsistemes de prevenció –enedificacions, comunicacions,serveis sanitaris...– i també sifuncionessin forces de protecciócivil. Cal que ens treiem del capque aquesta és la missió delsexèrcits, que no estan ni de llunypreparats per a fer-la i que quanl’assumeixen, ho fan tard,malament i amb uns costoselevadíssims. Ha arribat l’hora dedestinar bona part de la despesamilitar a la protecció delsciutadans davant les inseguretatsque veritablement els posen enperill i que no només tenen a veure amb les catàstrofes, sinótambé amb les mancancesmediambientals, els riscos de lacircul·lació viària, els accidents laborals i, sobretot, amb lesgaranties alimentàries.

Precisament és en l’àmbit del’alimentació on amb més cruesaes pot veure l’absurd comporta-ment dels que regeixen el món.Una producció d’aliments supe-rior a la necessària, però una dis-tribució desequilibrada amb ex-cedents en els països del Nord idèficits en els del Sud que ensportaran, segons les estimacionsde la FAO, a més de 35.000 nensmorts de gana a diari. La pròpiaFAO demana una inversió anualde 50.000 milions de dòlars pera resoldre el problema, dinersque els governs dels països ricsno li faciliten argumentantdificultats pressupostàries.Paradoxalment, però, aquestsmateixos països destinen cadaany unes vint vegades més alspressupostos mal anomenats dedefensa.

Quan sabem això i veiem lesimatges famèliques de subsa-harians, haitians o bengalís, enspodem preguntar raonablementsi, a un cert nivell, no estem pasgovernats per delinqüents.

Arcadi Oliveres Professor d’economia

La jutgessa voldeixar clardavant de

tothom que nose’l creu, l’acusat,

que a qui creu,naturalment, és

a la policia

La fam i les catàstrofes naturals

Els països ricsdestinen cada

any vint vegades més als

pressupostosmal anomenats

de defensa, que a resoldreel problema

endèmica de la fam

/francescarnau@setmanaridirecta.info/

/arcadioliveres@setmanaridirecta.info/

impressions pàgina 7

Vía Laietana 18, 9ª PlantaBARCELONA 93 310 33 62

LLUITA CONTRALA PRECARIETAT

SOCIAL I LABORALAVUI

ANARCOSINDICALISME

Cooperació poble a poble

Telèfon 93 268 33 66www.pangea.org/epueblos

Vista aèria de l’huracà Linda abans d’afectar Mèxic i California

Foto

: Arx

iu D

irect

a

E

Aningú no se li escapa que latransferència de recursos desdels països més empobrits alsmés rics, en forma de pagamentdel deute extern, és un greuobstacle en la lluita contra lapobresa i suposa per a molts països la impossibilitat d'invertirels propis recursos en serveisbàsics com la seguretatalimentària, la salut, l'educació,les infraestructures... Davantd'aquesta injustícia evident (i dela pressió de milions de personesque no han deixat de mobilitzar-se per la cancel·laciódel deute extern) els governs delspaïsos més rics del món (G8) vandecidir al juliol fer un "gest soli-dari" i proposar la cancel·laciódel deute multilateral a entre 18 i 28 països. El gest, com no podiaser de cap altra manera, va quedar molt lluny de les reivindi-cacions de la societat civil: estracta d'una cancel·lació parcial,insuficient i condicionada alcompliment de les polítiqueseconòmiques neoliberals quemarquen l’FMI i el Banc Mundial.

La proposta del G8 novamentobvia una de les qüestions centrals de la problemàtica deldeute extern, la seva il·legitimitat. El deute dels païsosempobrits ha estat generat i s’hamultiplicat a través de mecanis-

mes il·legítims: els préstecssovint van ser contractats perrègims despòtics o per governscorruptes, amb el beneplàcit o la instigació dels creditors delNord; en no poques ocasions eldestí dels diners va suposar unaviolació dels drets humans; o elsprojectes finançats van causardesastres ecològics. Des de lacampanya "Qui deu a Qui?" (quideuaqui.org) vam voler posarsobre la taula la qüestió de laIl·legitimitat del deute extern, tot"jutjant" la responsabilitat del'Estat espanyol, les empresestransnacionals espanyoles i les institucions financeresinternacionals en el procés del’endeutament dels països empobrits. Així, el 14 i 15 d'octubrees van celebrar a Barcelona, Còrdova i Salamanca les vistesprèvies del Tribunal Internacionald'Opinió sobre el Deute Extern,la sessió final del qual va tenirlloc a Madrid una setmana després. Durant les diferents sessions del Tribunal, les veusdels testimonis del Sud van posaren evidència l'origen il·legítim deldeute extern, així com la respon-sabilitat de governs, empresestransnacionals i institucions internacionals en l'acumulaciódel deute ecològic, social i polític que el Nord deu al Sud.

pàgina 8 Impressions directa núm. 0 / octubre 2005

Qui deu a qui?Iolanda Fresnillo XCADE

Tribunal del Deute el 15 d’octubre a la Facultat d’Econòmiques de la UB

ls fets ocorreguts a la Patumd’enguany, més enllà de laconsternació popular que suposàl’assassinat d’en Pep Isanta, vadeixar a la vista una sèrie demancances dels col·lectiussocials de Berga; tant pel que faa l’esquerra independentista comals de l’àmbit llibertari. No pasperquè els col·lectius socialspatim, a Berga, una confusió iuna manca de reflexió especial,sinó perquè vam picar de caraamb una part de la realitatpolítica que els col·lectius detransformació social —odigue’n rupturistes, o digue’nrevolucionaris— semprehem defugit.

La nostra relació políticaamb les anomenades “forcesd’ordre públic” ha estatpràcticament sempre —tret,potser, d’algun cas puntual, deforça menys transcendència— ladenúncia de la repressió política.I aquesta denúncia ha fetreferència tant a la repressióevident —i moltes vegadessagnant— com a la que no haexistit més enllà de la imaginaciódels les persones mésfolklòriques del nostre entorn iles nostres files, que necessitenrepressió constant —existeixi ono— per alimentar una mena derevolució de tall romàntic,dinàmica que, fet i fet, no duuenlloc. I de fet si parem apensar-nos-ho, cada denúncia

exagerada, cada sospitainfundada, cada cas de manca derigor antirepressiu no fa res mésque abaratir els casos reals derepressió, n’insulta les víctimes ies burla del seu sofriment.Valdria la pena aprofondir-hiperò ara, fugiria d’estudi.

El cas és que, derepressió política n’hi ha,i de maltractaments n’hi hai, fins i tot, de tortura, n’hiha. Avui, aquí.

Quan l’atac i l’agressió hanvingut per part de l’extremadreta, en la pràctica totalitatdels casos, els atacants hancomptat amb tanta complicitat i auxili policial i judicial que hompodria arribar a pensar que totplegat —agressió i exculpació—forma part del mateix pla.

Aquesta és la nostra únicarelació política amb les “forcesd’ordre públic”. Però ara enstrobem en un cas diferent.L’assassinat de Josep Maria Isantano és un crim polític. Cal serrigorosos. Només el rigor duu a la credibilitat. Per molt fatxesque sigui algun dels atacants, enPep no va ser assassinat per serindependentista, ni anarquista;va ser assassinat perquè vatrobar-se a l’ull de l’huracà d’unafollia de violència. Éssimptomàtic que aquella collaataqués el concert organitzatpels col·lectius socials encomptes de la pista de cotxes de

xoc? Evidentment! Però nopodem convertir un símptomaen una raó. I menys en una raópolítica rigorosa si pretenemtenir credibilitat, política.

Crec que tot plegat ensobliga a la reflexió. Però no a una reflexió folklòrica, sinórevolucionària.

I potser si examinem segonsquines conclusions ensadonarem que no responen auna reflexió prèvia sinó al’adequació o modernització oevolució d’altres conclusions quesi que van néixer de la reflexió.

És cert que la funció delsMossos d’Esquadra ve a suplir laque recentment havia dut aterme la Policia Nacional o laGuàrdia Civil: la salvaguardad’una sèrie de lleis i preceptesfets per a protegir una minoriaprivilegiada i que desempara a lamajoria de ciutadans. Ara bé, és clar que no és el mateix unaforça policial duta de fora,tancats amb llurs famílies en unfortí amb garites i l’enemic delsquals és tothom de forad’aquells quatre murs que unaforça policial formadamajoritàriament per veïns,excompanys d’escola o, fins i tot,parents als quals no es potdiscutir l’arrelament social. No és el mateix. I mantenir el criteri de similitud hereditàrianomés ens portarà a altres casosde decalage evident del discurspolític amb la realitat; si no quefeiem independentistes i llibertaris davant del Jutjat de Berga cridant “Presó!”?

On sí que hi ha similitud és,com deia, en els objectius dedefensa d’unes lleis i un modeld’organització social que calsuperar. I que crec fermament

que tard o d’hora superarem.Però, per d’hora que sigui, noserà el desembre d’aquest any niel juny de l’any que ve. I mentrestant, què? Mentre no es construeix una societat on hi hagi una gent que treballi perl’auxili ciutadà, què? Hem derestar a mercè de les vel·leïtatsviolentes del primer pertorbatque ens creuem pel carrer? Hemde renunciar a la seguretat? No renunciem pas a la sanitat, i ens la confereix el mateix Estat.No renunciem a l’educació, i ensla confereix el mateix Estat. No renunciem a la xarxa viària, ni al clavegueram. Cal que exigimseguretat, però cal tambéreflexionar tant sobre el modeld’auxili civil que es desprenguidel capgirell social quepretenem, com dels protocolspolítics de relació amb elsdiferents “cossos de seguretat”mentre no arriba el dia que se’lshi puguin treure les cometes.

No podem denunciar“opressió estatal” si se’ns haembussat la claveguera per haverabocat al wàter tots elssuplements dominicals, per moltque creguem que la conduccióhauria de ser més ampla. Lacrítica als “cossos de seguretat” jal’hem fet, ara toca també ferl’autocrítica. Segur que hemcomès errors i això és humà, peròcal destriar-los per a no repetir-los, que això també és humà.

Cas Isanta: nosaltres i la policia/titot@sempremes.org/Francesc Ribera, Titot Cantant

Mentre no hi hagi una

societat amb l’auxiliciutadà, que?

Hem de restar a mercè

de les vel·leïtats violentes

del primer pertorbat que ens

creuem pelcarrer?

/iolandafresnillo@setmanaridirecta.info/

Foto

: Reg

ino

Hill

era

octubre 2005 / directa núm. 0

Q

BARCELONA // L’APROVACIÓ DE LES NOVES ORDENANCES MUNICIPALS

Civisme a cop de decretEl debat sobre l’incivisme potenciat per CiU i PP, catalitzat per La Vanguardiai assumit pel govern PSC-ERC-ICV, degenera en un autoritari decret d’ordenances

✑ Jesús Rodríguez/directa@moviments.net/

L’Ajuntament de Barce-lona pretén aprovarabans de gener de2006 el nou Decret

d’Ordenances municipals. Estracta d’un nou paquet de nor-matives inspirades clarament enles doctrines de tolerància zeroimplantades a ciutats com NovaYork. Durant la seva visita delpassat mes de maig a Barcelona,el cap de la policia novaiorquinava aportar nombrosa informaciói dossiers a la Guàrdia Urbana deBarcelona, mostrant així la supo-sada efectivitat de les mesuresde mà dura que allí s’apliquen desde fa anys. De fet, dins de laGuàrdia Urbana de Barcelona jafa anys que existeix un sector decomandaments partidaris del’actuació contundent i sense mi-raments dels agents. Precisamentés aquesta línia dura, defensadatambé des de la gerència de ViaPública i especialment des delseu màxim responsable, BlasAlascio, la que s’està imposantdesprés de la renovació d’inten-dents que, per la via d’oposicions,es produí a inicis d’any. El guanya-dor de les oposicions, tot i lesqueixes internes, fou l’intendentde la Unitat Policia Administrati-va i de Seguretat (UPAS), JuanJosé Vilanova Juanola.

Paral·lelament a aquests mo-viments interns dins del cos de laGuàrdia Urbana, les picabarallespolítiques entre el tripartit bar-celoní (PSC-ERC-ICV) i els grupsde l’oposició (PP-CIU) –amb l’ajuteditorial de diversos mitjans decomunicació– han degenerat enafirmacions de l’alcalde JoanClos que deixen entreveure l’a-plicació d’un decret d’ordenan-ces molt autoritari.

Algunes filtracions de l’esbo-rrany d’aquest decret –tot i que

s’està elaborant amb molt pocatransparència– deixen entreveu-re les línies bàsiques. Una de lesmàximes serà carta blanca a laGuàrdia Urbana per a expulsartota mena d’activitats de la viapública, sigui de la mena quesiguin. Amb l’excepció d’aquellesocupacions de via pública quesiguin una font d’ingressos pelconsistori. És a dir, s’expulsaràper la força a indigents, captai-res, prostitutes, músics de carrer,paradetes informatives, i altresactuacions que no retribueixen ales arques municipals. Per contra,es tolerarà i incentivarà, la grava-ció d’anuncis publicitaris, elsactes institucionals, els carnavalsoficials, i d’altres tipus d’activi-tats que moguin prou diner. Esvol prohibir demanar caritat,seure al carrer i anar sense sama-rreta, entre altres. Una potestatque es vol introduir és la llibertatd’actuació de la Guàrdia Urbanasense haver de consultar al Jutjatde Guàrdia: precintar i desallotjarlocals sense previ avís, tancargent al calabós durant 72 horesper no pagar una multa, per

posar algun exemple. El cúmulde vulneracions de drets quesuposarà l’aplicació d’alguns d’a-quests articles al nou decretd’ordenances és llarguíssim, i peraixò, diverses entitats, com ara laFAVB (Federació de Veïns i Veï-nes) s’han interessat per conèixerl’esborrany, abans que passi aldebat del plenari municipal pocabans de les festes de Nadal. Enel redactat de la comissió d’ex-

La Vanguardiaposa fil a l'agulla

Ainicis del mes de juliol d'en-guany, la direcció del rota-tiu del grup Godó, va deci-

dir centrar la seva campanya dedesgast contra l'ajuntament deBarcelona mitjançant la utilitzacióreiterativa de la figura de l'incivis-me. Trenta-dues portades delrotatiu han estat encapçalades pertitulars que hi feien referència. Elcontingut d'aquestes portades haestat molt aleatori, mostrant imat-ges d'indigents dormint al carreramb peus de foto denunciant l'in-civisme que es viu al carrer Ferran.Aquesta estratègia informativa haestat paral·lela en el temps a laconsolidació d'Albert Gimenocom a director de l'apartat Vivir enBarcelona, després de la marxad'Eugeni Madueño. Albert Gimenotenia un llarg currículum de perio-disme policial, i fins i tot haviaestat denunciat algunes ocasionsper la manca de contrastació decertes afirmacions.

La nova Inquisició

La guàrdiacívica de Clos

Les UPAS (de dia) i la UnitatNocturna Centralitzada,UNOC (nits i caps de setma-

na) són les encarregades de fer elque, Aznar 'anomenaria "netejarels carrers de la ciutat". Tenen laseu central a la caserna de la ZonaFranca, i han rebut des de fa anysl'adoctrinament de l'intendentJuan José Vilanova Juanola, cone-gut per la seva brutalitat. Sónconegudes internament com a“guàrdia pretoriana” de Clos, i maisón criticades pels socis, Mayol iPortabella. Acumulen denúnciesper pallisses a immigrants, indi-gents, músics, okupes, manifes-tants 0'7, i un llarg etcètera.

✑Ivan Miró (La Ciutat Invisible)/ivan@moviments.net/

uan les ideologies esressequen, quan dretes i esque-rres es confonen deliberadament,quan la política és únicamentgestió de l’existent, és l’hora institucional de reclamar civisme.Quan es renuncia a l’erradicacióprofunda de la desigualtat, quan es descarta la pròpiaemancipació, quan la forma de vida dominant exclou

l’experiència d’un temps mésenllà de la mercaderia (sigui l’habitatge, sigui la càmeradigital) o del treball assalariat, és l’hora ciutadana de reclamarcivisme. Quan l’economia demercat ha esberlat les relacionscomunitàries, quan l’Estat hamonopolitzat l’acció col·lectiva,és hora que milers d’individusatomitzats s’esgargamellin reclamant civisme. Quan, sota lacatifa de la marca Barcelona, s’hiha escombrat dissimuladamentl’escòria que genera el

“desenvolupament sostenible”, i quan de tants bonys sotal’esquena la catifa es tornaincòmoda, és hora de reclamar–unànimement– civisme.

Aleshores, una novaInquisició es posa en marxa, i protagonitza discursos depolítics mediocres alleujats detenir per fi un discurs; i escalfaels ànims d’anodins ciutadans finsa fer-los saltar del sofà i abando-nar el comandament a distància; i totalitza el llenguatge socialfins a tornar-lo un monocord crit

histèric que reclama: a la foguera!I al foc purificador del noudogma s’hi llencen bruixes i brui-xots, putes de carrer, bonguerosimpertinents, okupes radicals,guiris borratxos, veïnes porques,fumetes adolescents, sorollososimmigrants, ionquis despistats,homeless a seques.

I així, la Institució, com unTorquemada sadollat, respira afons sabedora de poder guanyar labatalla per un espai públic massadisputat –de fet reconstruït– pelsmoviments socials heretges dels

darrers anys. I així els nous senyorsfeudals de les constructores i immobiliàries continuen –sensefer soroll, és un dir– edificant i ventilant-se pisos a 40 milions. I així els mass media tanquen–virtuosos com teòlegs demonestir– el cercle de denunciar ireclamar solucions a un problemade la seva creació. I així el ciutadàdorm el son dels justos, confiat enassolir l’únic cel possible. Civisme,civisme, civisme. Haurem decapgirar el concepte fins que perditot sentit.

Així està el patiAixí està el pati

així està el pati pàgina 9

Demanarcaritat,

menjar unentrepà al parc,

anar sensesamarreta,

seran algunesde les

activitatsprohibides

La reflexióLa reflexió

perts que ha fet l’informe previ ala proposta d’ordenances -queper cert, està en castellà-, s’uti-litzen expressions com ara: “ciu-dadanos de segunda”, “mendici-dad violenta i organizada, tam-bién la que utiliza miembrosamputados”, “decoro de las per-sonas que circulen por la viapública”, etc.... Podem entreveureque els criteris d’anàlisi s’apro-pen al prejudici moral.

SCDA0N0F00009

DIRECTA\NUMERO 0\fotografia\9-14 notícies\incivisme\incivisme1.tif

Llenguatges artificials i debats fictícis com el de l'incivismea Barcelona, acaben servint per ocultar les problemàtiquesreals de la ciutat Foto: Edu Ponces/Ruido

d

✑Roger Palà/directa@moviments.net/

Nidec Defense Group iAndreu Soler i Asso-ciats són dues empre-ses catalanes que im-

porten defenses elèctriques. Unaarma de característiques sem-blants és la que va fer servir eltinent de la Guàrdia Civil JoséManuel Rivas per colpejar l’agri-cultor Juan Martínez Galdeano,que va morir aquest estiu al quar-ter de la Guàrdia Civil de Roque-tas de Mar (Andalusia).

Andreu Soler i Associats im-porta pistoles de la marca Taser.Es tracta d’una arma de fabrica-ció nordamericana que disparadards elèctrics paralitzants. L’úsde la Taser és habitual als EstatsUnits i Canadà. Als Països Cata-lans només l’usa oficialment lapolicia local de Xivert (Baix Ma-estrat), i a l’Estat espanyol lespolicies locals de les Canàries id’Espartinas (Sevilla).

Actualment existeix undebat sobre si l’arma és regla-mentària o no. Arran dels fets deRoquetas de Mar, el ministreespanyol de l’Interior, José An-tonio Alonso, va explicar que eltinent Rivas havia fet servir“porres antireglamentàries” pera reduir Martínez Galdeano. Se-gons explica en la seva webAndreu Soler i Associats, l’ús deTaser en mans de les forces deseguretat s’adequa al reglamentd’armes. El govern d’Aznar en vaautoritzar la importació l’any2003, però l’actual govern delPSOE, a instàncies d’AmnistiaInternacional (AI), va considerarel seu ús “no apropiat” per a lesforces de seguretat. Així hoexpressava el ministre Alonso enuna carta remesa a AI el 26 d’a-bril de 2005, on també reconei-xia que els GEO de la policiaespanyola disposaven d’algunesd’aquestes armes.

Armes per abusarSegons la denúncia d’AI, les

armes com la Taser “són suscepti-bles de ser utilitzades per acometre abusos contra els dretshumans”. Diversos informes

assenyalen que el seu ús ha cau-sat a Estats Units i Canadà propd’un centenar de morts elsdarrers dos anys. Andreu Soler iAssociats ha engegat una cam-panya de neteja d’imatge sota ellema “Taser no va intervenir a Ro-quetas”, i llença dures crítiquescontra AI, a qui acusa de “difon-dre falsedats” i “ignorar informesmèdics i sentències judicials”favorables a Taser. Segons AndreuSoler, l’arma emprada pel tinentRivas era “un puny elèctric”.

Nidec Defense Group tambéimporta armes de descàrrega e-lèctrica: l’Stinger, una pistola decartutxos i dards electrificatsque actua de forma semblant a laTaser, i les defenses de descàrre-ga Escort, més semblants a unaporra. Nidec desenvolupa la sevaactivitat des de 1992 i factura 5,1milions d’euros anuals. És propie-tària de la xarxa de botigues

Nitspy, especialitzades en gad-gets d’espionatge i contraespio-natge. La seu central de l’empre-sa és a la Gran Via de Barcelona.

Els Mossos s’ho plantegenDes de fa prop d’un any, elsMossos d’Esquadra estan estu-diant la possibilitat d’emprar lapistola Tàser. El director generalde Seguretat Ciutadana, JordiSamsó, considera que “el debatsobre la necessitat de buscararmes alternatives a les de focés antic” i que “hi ha una reco-manació de l’ONU en aquestsenti t”. Samsó feia aquestes declaracions el desembre de 2004després d’assistir a una demos-tració pràctica de l’ús de Taser acàrrec del Sindicat de Policiesde Catalunya (SPC), majoritarientre els mossos d’esquadra. Demoment, la decisió encara estàen l’aire.

pàgina 10 així està el pati directa núm. 0 / octubre 2005

REPRESSIÓ // ELS MOSSOS ES PLANTEGEN L’ÚS DE PISTOLES D’ELECTROXOC

Aquestes dues empresestambé importen bastonspolicials extensibles o te-

lescòpics. Unes porres flexiblesd’ús i tinença restringida a lesforces de seguretat, especial-ment dissenyades per a la policiade paisà. A hores d’ara, a l’Estatespanyol n’hi ha més de 16.000en actiu. Als Països Catalans,l’empren diverses unitats de lapolicia espanyola i de la GuàrdiaCivil, i la pràctica totalitat de lesdotacions dels Mossos d’Esqua-dra. Però on està més estés el seuús és entre les policies locals: l’u-sen 46 cossos de seguretat muni-cipals, entre ells la Guàrdia Urba-na de Barcelona.

Empreses catalanes importen armeselèctriques denunciades per AmnistiaNidec Defense Group i Andreu Soler i Associats també distribueixen porres extensibles dissenyades per a les brigades de policia secreta

AndreuSoler negaque Taser

intervinguésa Roquetas.

SegonsAmnistia

Internacional,l’arma ja hacausat 100

morts als EUA i Canadà

16.000 porrestelescòpiquesen actiu

d

Intervenció dels Mossos al Festival D-Form a l’Hospitalet, amb destrosses i material requisat

SCDA0N0F00010

directa\nº0\fotografia\9-14 notícies\Mossos\mossos d-form mireia.jpg

Foto: Mireia Comas

Carrer Riego 16, 08014 Sants 93.331.20.30

TETERIA MALEA scclDe dimarts a divendres de 8 a 13 i de 16 a 22

Dissabtes de 10 a 13 i de 16 a 23Diumenges de 16 a 22 Dilluns

D

així està el pati pàgina 11octubre 2005 / directa núm. 0

CATALUNYA // EL MODEL ENERGÈTIC

L’altra realitat de la construcció de la MAT✑Redacció Directa/directa@moviments.net/

Ja fa un temps que la MAT hacentrat una important contro-vèrsia a tots nivells caracteritza-da per la desinformació i atiadapels interessos econòmics parti-culars de les multinacionals delssector elèctric i pels despropò-sits dels polítics. De bon co-mençament, tant les elèctriquescom l’administració i certes asso-ciacions empresarials, en espe-cial les cambres de comerç, hanvolgut disfressar la veritable raóde ser de la línia amb justifica-cions que la realitat ha anat des-mentint una darrera l’altra. Poc apoc va sortint a la llum que estracta d’una autopista elèctricaentre els Estats francès i espan-yol (interconnexió) que serviràper a canalitzar els excedents d’e-lectricitat nuclear francesos.

Les negatives repercussionsd’aquestes interconnexions esprodueixen no tan sols local-ment afectant el paisatge, l’eco-logia i la salut; sinó també anivell més global. La dependèn-cia de l’electricitat nuclear fran-cesa comprometrà seriosamentla implantació a Catalunya (i a laresta de l’Estat espanyol) d’unmodel energètic sostenible ba-sat en les fonts renovables i lageneració distribuïda com alter-nativa a les grans infraestructu-

res de generació i transport (nu-clears, tèrmiques, cicles combi-nats i línies de molta alta tensió).Les MAT suposaran la continuï-tat de l’actual model energèticsuïcida basat en la dependènciaenvers els combustibles fòssils il’energia nuclear, i absolutamentincapaç de limitar i reduir lesemissions de CO2 (principal cau-sa de l’escalfament del planeta).

Per altra part, no podemdeixar de banda que la intencióde les elèctriques, canalitzada através de l’ObservatoriMediterrani de l’Energia, éscrear una gran anella de trans-port energètic (gas i electricitat)que per una banda mantinguicaptiva la creixent demandadels estats en vies de desenvo-lupament del nord de l’Àfrica i,per l’altra, asseguri a les multina-cionals el control de l’explota-ció (o seria millor dir espolia-ció?) dels recursos energèticsd’aquests països i el seu submi-nistrament a la Unió Europea.

La MAT compromet, pertant, no només el dret a preser-var la nostra qualitat de vida,sinó també la necessitat delspaïsos del nord d’Àfrica a desen-volupar-se econòmicament. Peraquestes raons, és imprescindi-ble que tots ens mobilitzem con-tra la MAT i per una nova culturade l’energia.

La Tura que no surta “ràdiosocialista”✑Lluís Ansó(Grup ecologista Cànem)/lluisanso@terra.es/

iuen que per poder opinard’una persona, d’un poble o d’unpaís, és necessari viure-hi a prop.M’ha tocat relacionar-me ambpersones de diferents llocs deCatalunya i sempre m’he adonatque la imatge que tenien deMontserrat Tura, actualconsellera d’Interior de laGeneralitat i exalcaldessa deMollet del Vallès, la majoria deles vegades era equivocada.

Per què? Senzill! Més enllàdel poble que ella governava, les notícies es transmetien per“ràdio socialista”. La premsa delrègim ha exalçat sense escrú-pols la intel·ligència, la saviesa,

el somriure, les salutacionsmatinals als ciutadans... Han quedat amagades lesactuacions especulatives queha realitzat a Mollet durant elseu mandat, on els veïns hemvist com la ciutat creixia decolor gris fins a exhaurir el sòl edificable.

Montserrat Tura ha estatimpulsora de la implantació dela Coca Cola a can Fenosa,(Martorelles-Montornès), defen-sora dels camps de golf, (TorreBonica a Terrassa), del TAV, deltúnel de Collserola, de les cen-trals tèrmiques... Res més llunyde la imatge que se li ha donat

com defensora de l’ecologia,perquè havia estat present als primers moviments de defensa de Gallecs.

Ambiciosa i superba,prepotent i autoritària, va ferservir tots els mitjans al seuabast perquè els esclausl’adoressin i els vassalls

incondicionals la veneressin. Va dividir el moviment associatiuen bons i dolents. Els bons erenrecompensats. Els dolents,criminalitzats. Tot el seu mandata Mollet va estar ple d’episodisrepressius, carregats deprepotència i autoritatdictatorial. De la llarga llista exis-tent, el més important va ser lainauguració del Parc dels Colors,parc de disseny, incongruent ambles moltes mancances socials dela ciutat. Denúncies, judicis,escorcolls a locals alternatius i independentistes, càstig a per-sones i grups que li feien nosaperquè no pensaven com ella. Jo soc testimoni de la sevarepressió. Fins al punt que va arri-bar a acusar-me de tenir relacióamb grups propers a ETA. Així hofer públic a l’Agència EFE, i vaarribar a publicar-se en algunsdiaris de premsa estatal. Va espe-rar a exercir la seva macabra i dia-bòlica actitud a la mort d’ErnestLluch. Ningú s’ho va creure.

El llegat que ens ha deixatTura és una ciutat insostenible,de color gris i endeutada ambles obres faraòniques que tant li agradava executar.

noalamat_premsa@yahoo.es

Dissabte 15 d’octubre es varen manifestar a Barcelona milers de persones vingudes des deles comarques nord-orientals de Catalunya. Exigien la paralització del projecte de la MAT,però també el replantejament de la cultura energètica actual. Foto: Oriol Clavera

SCDA0N0F00011

directa\nº0\fotografia\aixíestàelpati\mani_contra_la_MAT_10.tif

d

La reflexióLa reflexió

E

pàgina 12 així està el pati directa núm. 0 / octubre 2005

✑Amarela Varela/directa@moviments.net/

ntre el 27 i el 29 de setembre, reunits a Sevilla i a Còrdova, els ministresd’Exteriors espanyol i marroquíprotagonitzaven una “reuniód’alt nivell” en la qual, sota el“sagrat vel de la cooperació i eldesenvolupament” es discutien,si fa no fa, les directrius quecaracteritzen la políticamigratòria espanyola. El mateix28 de setembre, però a Ceuta, la tanca d’acer galvanitzat reforçada amb una tanca de filferro espinós estava en obresper elevar la seva alçada a sismetres, això com a conseqüència,i un mes després, de l’assassinat

de tres immigrants subsahariansen aquesta mateixa tanca, presumiblement a causa de larepressió amb bales de goma perpart de la Guàrdia Civil.

Aquella nit, mentre elsenviats del rei Hassan II feienrelacions amb la classe políticasocialista a Còrdova, centenarsde refugiats africans, econòmics i polítics, intentaven “creuar la línia”, com dirien els veteransmexicoamericans. 36 van sucum-bir en l’intent, un d’ells de 3mesos, 50 van ser hospitalitzats,10 dones amb els seus nadons i 50 embarassades entre els2.400 “deportats de facto”, mésels innumerables desapareguts.

Segons les publicacions quevan fer a Indymedia Estret

testimonis presencials d’aquellanit, la Guàrdia Civil va expulsar,“empenyent per la porta petita”cap a territori marroquí,sol·licitants d’asil polític que vanmanifestar la seva condició deperseguits davant la premsaespanyola. A l’altra banda elsesperava la policia marroquina,les forces repressives d’unrègim despòtic.

Dos dies després, RodríguezZapatero enviava tropes a lafrontera colonial. A la CadenaSer els comentaristesdemanaven “mà dura” davantd’aquesta amenaça a la “seguretat nacional” i justifica-ven així la presència militar.Aquest cop no hi va haver manifestacions massives per fer

tornar les tropes espanyoles ales casernes. Perquè la desobe-diència civil va tenir, en aquestepisodi, uns altres protagonis-tes: els immigrants que van saltar les tanques.

Així, de nou, els immigrantsvan desobeir, van irrompre i vandesafiar el Govern i la societatespanyola. Perquè els immigrantsseguiran desobeint, diuen elstestimonis que circulaven per laxarxa aquells dies, als qui propo-sen que la cooperació pel desen-volupament sigui instal·lar centresd’internament contra immigrants a l’Àfrica, als qui coordinen volsconjunts “i més barats” per adeportar immigrants refugiatsa Europa i als qui militaritzenles fronteres.

Davant la militarització, desobediència civil

✑Laia Alsina/directa@moviments.net/

Fa un parell de setmanesque dormen al ras, en unbanc de la plaça Catalun-ya. Però es consideren a-

fortunats. Han estat perseguitsdurant molt de temps, amb unavida clandestina on el que mésimportava era arribar a Europa iel que menys, que podien moriren l’intent. Ara ja són aquí. Sóndos joves de Mali –un d’ells nas-cut a Libèria–, que no passendels 30 anys i que prefereixen nodir el seu nom després de con-fessar que “encara els venç lapor”. Són els nous inquilins delcentre de Barcelona que podenpresumir d’haver guanyat la batalla contra la desgraciada-

ment famosa tanca de Melilla.Les ferides que tenen a les mansi al cos són les proves que hanparticipat a la guerra.

Volen ser com “els amics queels anaven a veure quan eren aMali”. Uns amics que eren tanpobres com ells i que ara veuencom a veritables triomfadors.

Des de fa dies, unes mongesdel carrer Hospital els donenmenjar una vegada al dia. I per alsdos joves protagonistes és gaire-bé un banquet perquè fa anysque, a casa seva, només tastavenuna sardina diària. Per això se sen-ten afortunats, però també per-què ells van creuar la tanca quanno era notícia, quan ho aconse-guien, tot i haver d’esquivar elstrets dels policies que “defensenun mur ple de punxes”.

Falses esperances“L’esforç ha valgut la pena” asse-gura sense cap mena de dubte elque sembla més jove. “Ja novolem parlar del que vam deixarenrere, només de la vida que ensespera”. Una vida que sorprén aqualsevol que parli amb ells.“Des de Melilla ens van pagar unautobús fins a Màlaga, podíemanar a Madrid si volíem, però,amb els pocs diners que ens que-daven, vam venir a Barcelona”.Tothom els ha dit que aquesta ésla ciutat més rica de l’Estat espan-yol i “els nostres amics expliquenque gairebé tothom cobra uns4.000 euros al mes”. No serveix deres dir-los que no és veritat, mirenla gent que passa pel carrer de dalta baix i, assenyalant les sabates o

la samarreta sentencien “ells sónrics”. Amb poc més de 25 anys, enfa deu que intenten arribar a Eu-ropa. “Des que ets petit noméspenses en canviar de vida, i quanets major d’edat ja ho tens totplanejat ”. S’hi juguen la vida sen-se saber-ho o sense voler saber-ho. La ruleta russa de la que for-men part, quan el somni és arri-bar a una Europa que els rebutja,no importa.

L’última hora des de MelillaEls protagonistes d’aquesta his-tòria segueixen la situació queels seus compatriotes pateixenara mateix a Melilla a través dela ciutadania i de periodistesque s’acosten a parlar amb ells.Això, mentre el Govern espan-yol es limita a fer la famosatanca més alta i menys “peri-llosa” per als qui que vulguinsaltar-la. L’executiu de JoséLuis Rodríguez Zapatero hapassat la pilota al Marroc. Iaquest país, lluny de voler posarremei al drama de la immigracióes dedica a repatriar qui ha fra-cassat en l’intent. Hi ha qui, demanera privilegiada però obliga-da, han tornat a casa en aviómentre un nombre que superade llarg el miler segons diversesONG, han estat abandonats des-prés al desert d’Algèria o a lafrontera amb Mauritània senseaigua ni menjar. En aquest gruphi podria haver dones embaras-sades. És el final de trajecte deles que podrien ser les noves“caravanes de la mort”.

Després de saltar la tancaDesenes de subsaharians arriben a Barcelona i dormen al ras

ESTRET DE GIBRALTAR // L’EUROPA FORTALESA

d

TERRASSA // MEMÒRIA

El consistoriegarenc noreconeix elsrepublicansde la fossacomuna

✑Redacció Terrassa/terrassa@setmanaridirecta.info/

Des de 1996, el Ministeriespanyol de Defensa haviadestinat subvencions per

valor de 130.000 euros per aexhumar els caiguts de la DivisiónAzul a Rússia. En canvi, el tractecap a les víctimes del bàndolrepublicà s’ha caracteritzat peruna falta d’interès absoluta, tot ila resolució que condemna elfranquisme, de 20 de novembredel 2002, en virtud de la qual lesinstitucions públiques hauriend’haver-se dotat dels mitjansnecessaris per a fer front a les res-ponsabilitats que se’n deriven.

Un cas, entre molts d’altres,és el de Terrassa. El 1930, aproxi-madament, es va construir la fos-sa comuna del cementiri de laciutat. Inicialment es va utilitzarper a enterrar persones senserecursos econòmics, però durantla Guerra Civil també s’hi ente-rraren els caiguts d’ambdós bàn-dols. Amb la fi de la guerra, lesrestes dels combatents franquis-tes es van treure de la fossa, esvan identificar i van ser enterra-des segons la voluntat de lesfamílies. Però s’hi varen deixarles restes republicanes.

A dia d’avui, l’Ajuntament deTerrassa continua fent cas omísde la demanda, realitzada enmúltiples actes, de col·lectius, as-sociacions i organitzacions polí-tiques i sindicals de la ciutat d’ex-humar i enterrar dignament lesvíctimes de la repressió franquis-ta, per tal de recuperar la justícia,la veritat i la dignitat.

L’última desconsideració mu-nicipal es donava l’11 de setembre.Mentre una cinquantena de per-sones reivindicaven al carrer larecuperació de la memòria histò-rica, el Saló de Plens de l’ajun-tament acollia la conferència “Els300 anys del trencament de Cata-lunya amb la Corona borbònicaespanyola”, de Màrius Carol, actualdirector de comunicació del GrupGodó, comentarista del “Prota-gonistas” de Luis del Olmo.

L’ajuntament ha fet cas omís de les queixes de

nombroses entitats

SCDA0N0F00012

directa\nº0\fotografia\Ceuta i Melilla\mani 16.10.05.tiff

Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebelió Zapatista c/de la Cera 1 bis08080 BCN 933290643 ellokal@pangea.orgwww.pangea.org/rai

OFICINAANTIDISCRIMINATÒRIAPER A GAIS I LESBIANES

Dilluns, Dimarts i Div. de 19h a 21h93.217.26.69 (Contestador automàtic 24h)

Verdi, 88 08012 Barcelona

FRONT D’ALLIBERAMENT GAI DE CATALUNYAwww.fagc.org fagc@fagc.org

Cooperativa Autogestionària deDistribució de Productes Ecològics

c/Àvila 71,75 Àtic BarcelonaTelf. 934 855 596 Fax. 934 855 609

monverd@monverd.netwww.monverd.net

El 16 d’octubre a Barcelona 2.500 persones denuncien la mort d’immigrants Foto: Regino Hillera

La reflexióLa reflexió

d

directasetmanari de comunicació

PPeerr qquuèèccaall uunn sseettmmaannaarrii ppeerr aallss mmoovviimmeennttss ssoocciiaallss??

““EEnnss ccaall uunnrreeffeerreenntt pprrooppii aallss mmiittjjaannss ddeeccoommuunniiccaacciióó,, qquuee eessttiigguuii aall’’aallççaaddaa ddeellssmmoovviimmeennttssttrraannssffoorrmmaaddoorrssccaattaallaannss””

En els darrers anys el conjunt demoviments socials que podríemanomenar alternatius o

anticapitalistes hem vingut experimentantun creixement sostingut, sobretotquantitativament, però també qualitativa.En relativament poc temps hem vist comuna nova generació de militants i activistess’afegia a les diferents lluites, al caliu deprotestes que sense cap mena d’exageraciópodem anomenar massives. Així, lesrespostes a les diferents cimeres, tant alnostre país com a d’altres, la protestaestudiantil contra la LOU, la vaga generalde fa quatre anys i, sobretot, les immensesmobilitzacions contra la guerra van generarun ambient propici perquè fos possiblepensar de nou que el món es pot canviar ique ho podem fer nosaltres. A partir d’aquíhem anat veient com per totes lescomarques s’han anat creant xarxes decoordinació local, butlletins i portals decontrainformació, locals i centres socials,okupats i de lloguer, candidaturesmunicipals assembleàries, assemblees dejoves i d’estudiants i una constant aparicióde noves iniciatives, caracteritzades, nonomés perquè n’hi ha més, sinó perquè sónmés sòlides i de major qualitat.

Però tampoc podem ser il·luses(com a mínim no del tot) i pensar que totaixò només és a causa del nostre esforç itreball. Durant els anys del Govern PP,l’oposició socialdemòcrata i catalanista ensva donar un fort protagonisme mediàticper tal d’erosionar al govern. Naturalmentno van ser ells els impulsors d’aquellesmassives mobilitzacions ni nosaltres unacreació mediàtica de PRISA, però totplegat va generar un ambient adient peldesenvolupament de noves lluites i perestendre les idees de resistència iautodeterminació socials. Ara, però, uncop el PSOE ha recuperat el poder hemdesaparegut de nou de l’escena mediàtica.Només cal posar dos exemples: lacampanya dels moviments socials pel no ala Constitució europea i la manifestaciódel MayDay. Dues iniciatives autònomes del’esquerra anticapitalista que van mobilitzarmilers de persones, amb un discurs propi ique traspassaren les fronteres dels àmbitsestrictament militants i que no sortiren aabsolutament cap mitjà. I sense parlar deles campanyes directamentcriminalitzadores com les que s’han donata Sabadell i Berga o, més recentment,contra els moviments que donaven suportals anarquistes italians empresonats. Ésevident que hem crescut, molestem i queestan intentant fer-nos desaparèixer.

Però les agressions externes nosón l’únic perill que afrontem elsmoviments socials. Aquests, ara mateix,estem conformats per un magma difús i sovint inconnex d’iniciatives, lluites iresistències sovint desconnectades, a vegades fins i tot enfrontades i massa

cops desconeixedores unes realitats de lesaltres, encara que sovint estiguin realmentmolt a prop. Per tant, la necessitat d’unreferent comunicatiu dels movimentssocials també implica un factor «intern». Es tracta de donar un pas més, que siguicohesionador, que millori laintercomunicació entre col·lectiusgeogràficament o ideològica diferents, que aclari malentesos i que faciliti el diàleg. És també una aposta per reforçar la creacióde discursos propis dels moviments, ambespais de reflexió que ajudin a consolidaraquests discursos, tant en els aspectes desolidesa ideològica com d’extensió socialdel missatge.

És per tot això que una de lesnecessitats més urgents que tenim elsmoviments socials és la construcció d’unapotent xarxa de mitjans de comunicació quepermeti visualitzar les nostres pràctiquesquotidianes, socialitzar el nostre discurs ique sigui un fre a les campanyes decriminalització mediàtica, que avui per avuiés segurament la més constant forma derepressió. Tot i que hi ha molta feina feta(som les primeres a saber-ho precisamentperquè portem molts anys fent-la), larealitat és que fins ara només hem estatcapaços de fer viables petits o mitjansprojectes molt acotats, sigui en un espaifísic (premsa local) o ideològic (publicacionsvinculades a un col·lectiu, lluita o fins i totcampanya concreta). Aquestes iniciativestenen un sostre que marca la sevacaracterística específica i que impedeix unamajor difusió. Una altra conseqüènciad’aquesta situació és la saturaciód’informació desordenada icompartimentada, allunyada d’una visióalternativa global del món i la realitat queens envolta. Després de tot el que hem ditja deu ser evident que estem pensant enque ens cal un referent propi als mitjans decomunicació, que estigui a l’alçada de laforça i pujança dels movimentstransformadors catalans i que serveixi peramplificar aquesta força i transmetre-la a tot arreu.

El grup promotor d’aquestaambiciosa iniciativa no sortim del no res,juntes sumem molts anys d’experiènciaen projectes de contrainformació icomunicació popular. Des de la gent queha fet posible l’edició del setmanarimural Contra-Infos durant més de setanys de forma ininterrompuda, a lespersones que van impulsar els projectesintermitents (lligats a campanyesconcretes) com han estat l’Altaveu(Campanya contra l’Europa del Capital,vaga general) i el Diari de la Pau(mobilitzacions contra la guerra icampanya pel no a la Constitucióeuropea). També s’hi ha sumat gentindividual que forma o ha format partd’altres projectes comunicatius, compoden ser La Burxa, Masala, Xibarri oKale Gorria, així com periodistes,cansades de les limitacions i censuresexistents als mitjans de comunicacióoficials, i que volen contribuir així a lacreació d’un projecte que sigui méscoherent amb les seves idees.

Fidels a les nostres tradicions iidees polítiques hem conformat uncol·lectiu assembleari i de base per tirarendavant el projecte. Encara que veiemque un setmanari és un projecte quedifícilment seria realitzable sense unamínima professionalització, tampoc ensvolem convertir en una empresa. Lesnostres experiències en autoorganitzacióens donen la seguretat que també elsprojectes grans i ambiciosos poden serorganitzats sobre la base del’horitzontalitat, l’assemblearisme il’autogestió que, per altra banda, no estangens renyides amb una àgil organitzacióde les feines i una rigurositat a l’hora demarcar i complir objectius. D’altra banda,optar per qualsevol altra formaorganitzativa creiem que desvirtuaria laidea en si de la proposta i que fariainviable una veritable sinergia delsmoviments i col·lectius socials als qualsvolem donar veu.

El dossier que tens a les mans és unaproposta de creació d’un setmanaripensat, dirigit i sostingut des dels

moviments socials i per als movimentssocials. Es tracta de crear un mitjà de co-municació potent, atractiu, seriós i plural,que sigui capaç de trencar els estretsmarges de lectors i lectores jaconvençudes i que pugui arribar a tota lagent que no acaba de creure’s el que lidiuen els mitjans convencionals, però queno es troba identificada amb cap delsmitjans alternatius existents fins ara. Peraixò, creiem imprescindible que sigui unprojecte semiprofessionalitzat (superantaixí el simple voluntarisme militant) i devenda als quioscos (trencant les barreresde la distribució alternativa, a la que, peraltra banda, tampoc renunciem). Però aixòno és tot.

Ha de ser un mitjà amb un mínim«cos», o sigui un pes i una qualitatcomparable a la premsa professional(objectiu que llegint els actuals diaristampoc és tan difícil d’assolir), que superiles tradicions contrainformatives dirigidesa cercles prèviament convençuts i quetingui un llenguatge entenedor i unaestètica atractiva per a amplis sectorssocials. També volem que sigui un mitjàplural, que reflexi la diversitat social; i ambaixò ens referim tan a les diferentssensibilitats ideològiques i polítiques delsmoviments socials, com a tots aquellsprocessos socials poc o gens organitzats, oque ho estan fora de les fronterestradicionals de l’esquerra anticapitalista ique, de forma sistemàtica, sóninvisibilitzats o tergiversats pels massmedia. Ens referim a realitats com laimmigració, la prostitució, la vellesa o lesmalalties mentals, per posar uns exemplesentre els centenars que podríem esmentar.Realitats a les que els moviments socialsens acostem poc i malament, i amb les queja és hora de començar a establir ponts decomunicació si volem ser una alternativatransformadora mínimament creïble.

També ha de ser un mitjà útil, osigui constant i ràpid. Hem valorat diferentspropostes de periodicitat, i després dedescartar la diària per qüestions òbvies decapacitat, hem optat per la setmanal. Somconscients que és una aposta ambiciosa iarriscada. Que un setmanari no és unabroma i que el volum de feina i esforç quegenera fa tirar una mica enrere. Però tampocvolem crear una altra revista de reflexió,que només doni informació ja coneguda pertothom quan surt al carrer. Necessitem unaeina que serveixi per acostar les nostresrealitats de forma eficient a la societat, i lanostra intenció és treballar per a aquestobjectiu. La periodicitat setmanal és, alnostre entendre, la mínima que s’ha de tenirperquè el projecte pugui assolir tots elsobjectius ressenyats més amunt.

““JJuunntteess ssuummeemmmmoollttss aannyyss dd’’eexxppeerriièènncciiaa eenn pprroojjeecctteess ddee ccoonnttrraa--iinnffoorrmmaacciióó iiccoommuunniiccaacciióóppooppuullaarr””

QQuuii ssoomm ii

dd’’oonn vveenniimm??

Quan es prepara qualsevol publicacióperiòdica s’han d’establir els criteris pera definir els diferents components que

li donen cos; els relacionats amb la redacció, lesseccions, la fotografia, la il·lustració, el disseny itambé, si s’escau, la publicitat. A continuació,expliquem breument els criteris que nosaltreshem seguit:

RedaccióNo hem discutit gaire sobre el propòsit i laorientació política d’aquest setmanari: fer-nosressò de les activitats dels anomenatsmoviments socials. No ho hem discutit perquèera una idea que se sobreentenia, donades lestrajectòries de les persones que integrem elprojecte. Ara bé, tampoc renunciem a dir lanostra, ja sigui en temes que guarden relacióamb l’àmbit dels moviments, com en temesmés generals. També hi guardarem un espai peraquelles qüestions socials més oblidades.

Un dels reptes de la Directa, serà,certament, la representació territorial. Com ferque un setmanari fet des de Barcelona no siguicentralista? Editar un periòdic comportaestablir jerarquies informatives i les realitats deles persones que viuen a Barcelona no són lesmateixes que les que viuen a Sort. O, com espoden prendre decisions si estàs vivint a Vic ino pots venir a les reunions? Diferents personesestan establint contactes a la seva comarcaperò cal veure com ho lliguem tot plegat.

Sí que volem tenir uns criteris de llibred’estil, en els que encara hi estem treballantgràcies al bagatge de les publicacions a les queja hem participat.

SeccionsEl seu ordre està pensat per a combinar-hi

planes lleugeres amb d’altres més pesades. -A la pàgina dos tenim la editorial, un article

d’opinió d’alguna persona de la Directa i unaexplicació breu de com s’ha fet el setmanari i els possibles debats que haguem tingut.

-Obrim el setmanari amb el tema quevolem destacar. Normalment serà un fetimportant d’aquella setmana però tambépodria ser un tema d’investigació o d’opinió.Aquesta seria la secció que es destacaria a laportada, sota l’entradeta De dalt a baix.

-Tenim una secció per a articles d’opinió -Impressions-, tot i que també hi apareixeranper a completar les pàgines de les notícies. Laperiodicitat de la Directa ens ha fet pensar encomptar amb un llistat de columnistes fixes.

-Les planes de les notícies d’actualitats’anomenaran Així està el pati, i no anirandividides territorialment ni sectorialment peròla línia superior al titular ens servirà per aubicar-les. En aquestes pàgines pot aparèixeralguna entrevista, tot i que en aquest núm. 0no ho haguem fet.

-L’Observatori és una secció dedicada a lacrítica als mass media, en la que la participacióde tothom serà important, ja que nosaltres noens passarem el dia mirant la tele, la ràdio, leswebs i la premsa i, menys, simultàniament.També destacarem projectes comunicatius del’àmbit popular.

-Continuarem amb els fets que succeeixenmés enllà de l’àmbit de distribució de la Directa.

-A les planes de Què es cou? volem explicaràmpliament projectes, iniciatives i campanyesrelacionades amb els moviments socials.

-Expressions serà l’espai reservat per a lesqüestions relacionades amb la cultura.

-L’agenda setmanal engloba convocatòries,activitats culturals, tallers i xerrades, il’anomenarem La Graella.

-Finalment tancarem cada número amb unaentrevista i la columna d’opinió decontraportada, la capçalera d’aquesta pàginaserà La Indirecta.

Els elements gràfics

El contingut i la forma En general, hem acordat que la fotografia

apareixerà preferentment a les planes de lesnotícies i les il·lustracions a les pàgines d’opinió.El treball de selecció i edició de la fotografia,així com els peus de foto, estan en mans delsfotògrafs, sempre i quan no ho vulguin delegaren membres de la redacció. Volem comptaramb imatges pròpies i de qualitat.

Pel que fa al disseny, hem assumit que volemdonar-li al periòdic un aspecte d’originalitat. Detota manera també veiem que tenim certshàbits adquirits de lectura i que per tal debuscar un equilibri en el que tothom s’hi senti agust, no hem de dur el risc gaire lluny. Ara bé, onsí que volem arriscar més és a la secció decultura. Per a dotar-la d’un cert component decreació es faria un disseny molt diferenciat de laresta del setmanari. Us proposem que feudissenys per a aquestes dues planes. Nosaltresens els guardaríem i els aniríem treient. Penseuen tots els elements que podrien aparèixer.

El paper que teniu a les mans és una micamés gruixut i de millor qualitat que l’habitual.Això ens costarà uns calers extres però creiemque val la pena.

La publicitatSi fos possible, si el número de subscripcions

fos molt gran, ens podríem arribar a plantejar lainexistència de la publicitat. De moment, però,és necessària, però establint uns criteris. Enaquest aspecte prescindim de la publicitat queens pugui caure de les grans firmes o de lesinstitucions. Ara bé, també tenim pendentsalguns interrogants sobre els quals decidir-nos.

Pel que fa a aquest primer número hemtrucat a molta gent i molt diversa.

Evidentment, no hem pogut arribar atothom i hi haurà qui pugui sentir-se obviada.Nosaltres he tingut un espai determinat i duessetmanes per dedicar-hi. Si voleu aparèixernomés ens ho heu de fer saber.

“Un dels reptes del Directa, serà,certament, larepresentacióterritorial. Com fer que un setmanari fetdes de Barcelonano siguicentralista?”

posem la directa!

www.setmanaridirecta.info

“Els mitjans de comunicació de masses actuen com a sistemade transmissió de missatges i símbols per al ciutadà mitjà.

La seva funció és la de divertir, entretenir i informar, aixícom la d’inculcar als individus els valors, creences i codis de

comportament que els faran integrar-se en les estructuresinstitucionals de la societat. En un món en que la riquesa

està concentrada i en que existeixen grans conflictesd’interessos de classes, el compliment d’aquest paper

requereix una propaganda sistemàtica.”

Els guardians de la llibertat.Noam Chomsky - Edward S. Herman

setmanari de comunicació

d

D

✑Mariona Ortiz/directa@moviments.net/

Des de l’aire es podia lle-gir “cacics” després quealgú s’entretingués atallar 475 ceps d’una

vinya que Freixenet té a Lavern.L’acte arribava en plena crisi delsector i precedint la jornada devaga que va convocar Unió dePagesos (que es van desmarcar del’acció a la vinya) el dia cinc desetembre. Durant la jornada deprotesta, un centenar de pagesosvan bloquejar les entrades a lestres grans empreses vitivinícoles,Torres, Freixenet i Codorniu, enplena temporada de verema.

El sindicat denuncia que elpreu pagat per aquestes com-panyies als pagesos no cobreix niel cost de producció i molts pro-fessionals s’han vist obligats aabandonar l’activitat. Els pagesosreclamen a la indústria del vi i elcava un preu mínim just pel quilode raïm i el litre de vi base, pertal que el sector sigui viable.D’altra banda, exigeixen a l’admi-nistració que assumeixi les sevesresponsabilitats i que controli elcompliment de la D.O.

Fa més d’un any que el Par-lament va instar el Govern a ela-borar un pla sectorial per al sec-tor de la vinya i el vi a Catalunya.El juliol passat, finalment, el De-

partament d’Agricultura Rama-deria i Pesca (DARP) va presentaruna proposta però, segons Unióde Pagesos, “lluny de ser un veri-table pla per assegurar la viabili-tat de les explotacions vitícolescatalanes, es tracta d’un seguitde suggeriments sense concreciófets amb una anàlisi del sectorparcial, que no contempla ni uncalendari d’execució ni un pres-supost per desenvolupar el pla”.Pel responsable nacional del sec-tor del Vi i la Vinya del sindicat,Joan Santó, els elaboradors i lesadministracions “els prenen el pèl”.

La crisi del sector vitiviníco-la s’emmarca dins d’una daval-lada general dels preus de la

fruita dolça, agreujada per lasequera i l’augment del preu delgasoil. Sota el lema “Pel futur dela nostra fruita, prou abusos”, elspagesos fruitaires també vanprotagonitzar el passat 19 desetembre una acció de protestaa la Plaça S.t Jaume. L’objectiuera donar a conèixer al públic ladiferència entre el preu al que espaga la fruita als pagesos i el quecosta al ciutadà, i per a fer-hopretenien vendre-la al preu decost. Aquesta vegada, però, l’in-civisme de la guàrdia urbana vaimpedir l’accés dels manifes-tants a la Plaça Sant Jaume i l’ac-ció va acabar duent-se a terme ales Drassanes.

així està el pati pàgina 13octubre 2005 / directa núm. 0

Preu mínim, preu justConclosa la verema, el sector continua reclamant un preu just

SCDA0N0F00013

directa\nº0\fotografia\\conflicte vinyes\Conflicte vinyes.tiff

ALT PENEDÈS // EL CONFLICTE VITIVINÍCOLA

Vinyes tallades per uns pagesos a uns camps de Freixenet, en protesta pel baix preu del raïm Foto: FdG/Rita Lamsdorff

El Pla Caufecamenaça elParc Naturalde Collserola✑Entrebastidors/entrebastidors@esplugues.org/

L’Ajuntament d’Espluguespromou des de 1991 un delsprojectes més clarament

especulatius de l’àrea del BaixLlobregat, segons denuncia laPlataforma contra el Pla Caufec.El soterrament d’unes línies elèc-triques és l’excusa per a una sèried’actuacions que pretenen enci-mentar un gran espai natural alpeu de Collserola. Primer FECSA,i ara SACRESA i ACS –de 2001–esperen la construcció dels 600habitatges de luxe, les duestorres bessones amb el seu parcempresarial, l’hotel i el gran cen-tre comercial.

El juliol de 2005 es publicà lasentència del primer contenciósadministratiu que les asso-ciacions veïnals interposarencontra la primera versió del pro-jecte. El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya desestimàles proves d’il·legalitat per a dei-xar via lliure a l’inici d’obres.Segons membres de la platafor-ma veïnal, “aquest és un delspocs grans espais lliures (40 hec-tàrees) de l’àrea metropolitanasense urbanitzar”. El projecte haestat llarg i complex, ple dedenúncies per irregularitats icorrupcions. Des de la platafor-ma també s’ha editat abundantinformació “sobre Sacresa i elsseus truculents negocis” que espot trobar a la pàgina webwww.noalplacaufec.net.

En paraules dels opositors alprojecte: “No cal explicar elssentiments que desperta la sen-tència del TSJC (...) i les influèn-cies que l’envolten. Anirem alTribunal Suprem i seguirem de-nunciant la desproporció delprojecte, les seves irregularitats iels seus promotors i beneficiaris.”

La tensió entre el veïnat aug-menta a mida que s’apropa ladata d’inici de les obres i estarien“disposats a aturar les màquinesamb el seu propi cos”, afirmenmembres de la Plataforma contrael Pla Caufec.

ESPLUGUES // URBANISME

El projecte haestat llarg i

complex, ple d’irregularitats i corrupcionsdenunciades

✑Pep Riera

e les mobilitzacions pagesesd’aquest estiu es pot fer mésd’una lectura. Es pot interpretarcom a problemes sectorials: el preu de la fruita dolça o delraïm, l’efecte negatiu de lasequera en els sectors del cerealo les lleguminoses o que la lletla paguin avui a preus de fa vintanys. Som molts els que pensemque darrera d’aquestes crisisconjunturals, hi ha unaproblemàtica de caràcter

estructural que afecta gairebétots els territoris de Catalunyai tots els sectors de producció.

La «globalització» ens obligaa competir amb produccionsaconseguides a països quetenen territoris immensos pera bastir-hi grans latifundis ambuns costos de producció moltmés baixos que els nostres. Cas ben il·lustratiu: la granproducció i exportació deconreus intensius que exigeixenmolta mà d’obra al Marroc,utilitzant el dimping social.I conreus fins fa molt poc

localitzats a la Mediterrània,com és la vinya, avui la trobemamb importants produccions aAustràlia, Califòrnia o Xile.

Les velles polítiques agràries,inclosa la PAC de la UnióEuropea, segueixen orientadesal productivisme, terreny en elque ben poc hi tenim a ferdonades la disponibilitat deterra plana, el clima i lapluviometria. En aquest nouescenari no tan sols s’haurà dereplantejarel contingut de lesreivindicacions, sinó també elmateix «model sindical».

Essencialment, un sindicat ha deser un «grup de pressió social» amans dels propis pagesos, peraglutinar i canalitzarcol·lectivament unes aspiracionsinassolibles individualment. Deres no serveix una organitzaciósubordinada als poders políticso econòmics, així com tampocun sindicat de «serveis»centralitzat i burocratitzat. Unaestructura simple, controlada i dirigida pels propis pagesospot seguir essent fidel al vellmodel «unitari, independent i democràtic».

Crisi agrària i sindicalisme

La reflexió

d

Sendic, las vidas de un tupamaroSamuel Blixen

VIRUS EDITORIAL

Tel. 934 413 814www.viruseditorial.net

Ca l’AmèliaCoop. de productor*s

i consumidor*s

verdura agroecològicacistells bàsics

vil mel llegums ous

Tel 677 508 724calamelia@moviments.net

VALLS (TARRAGONA)

La reflexióLa reflexió

d

✑Jesús Rodriguez/directa@moviments.net/

Més de 150 agents antia-valots de la PoliciaNacional, 60 mem-

bres de la brigada d’informació,50 antiavalots de la GuàrdiaUrbana i 40 antiavalots delsMossos d’Esquadra. Aquestesxifres sumen més de 300 poli-cies destinats a protegir la seude la llibreria Europa durant lamanifestació antifeixista del 12d’octubre a la vila de Gràcia. LaDelegació del Govern –dirigidaper Joan Rangel, en coordinacióamb l’ajuntament i el Departa-ment d’Interior– va mobilitzartots aquests agents per aturarl’acte de rebuig al feixisme.

Més d’un miler de personesva fer el recorregut que s’iniciàa la plaça de la Virreina. Lamarxa va baixar per Gran deGràcia amb la intenció d’apro-par-se a la llibreria propietatdel conegut lider neonazi,Pedro Varela, ubicada al carrerSèneca. Aquest carrer, però,estava bloquejat per la policia ila protesta va haver de desviar-se per evitar l’enfrontament. Elpunt final va arribar amb la lec-tura d’un comunicat a les por-tes del metro de Fontana,homenatjant així en RogerAlbert, que va ser apunyalat perun grup d’ideologia feixista enaquest lloc el 15 d’agost de2004 i va morir pocs mesosdesprés per les greus lesions.Mentrestant, a Montjuic, cen-tenars de feixistes reclamavenla pena de mort, l’expulsiód’immigrants, la prohibició de

la interrupció de l’embaràs. Totaixò, envoltats amb banderesfranquistes i fent apologia delnazisme.

A València, el partit ultra-dretà España 2000 –on tenencabuda nombrosos membres

de l’empresa de seguretat LaLevantina i que està dirigit perun empresari de prostíbuls– vaconvocar una manifestació quepretenia ser multitudinària. Lesxifres més optimistes parlavende poc més de 1.000 persones.Paral·lelament, unes 2000 per-sones es manifestaven contra elfeixisme a la mateixa ciutat.

Nombroses jornades i acti-vitats tingueren lloc a ciutatscom Reus, Sabadell i Girona.També al centre social La Gàbiade Lleida i a la Casa de la So-lidaritat de Barcelona s’hi ferenactes contra la commemoraciódel genocidi dels pobles indí-genes d’Amèrica.

pàgina 14 així està el pati directa núm. 0 / octubre 2005

✑Roger Costa /directa@moviments.net/

Autoritarisme, arbitrarie-tat i irregularitats són leslleis que fa servir la jut-

gessa Ma del Prado Martín Gar-cía, del Jutjat de Primera Instàn-cia núm. 31 de Barcelona, en elprocés civil obert contra el cen-tre social Kan Mireia, a la TrinitatVella. Des de l’inici del procés,ara fa un any, ha aplicat literal-ment els escrits de l’acusació,mentre nega el “dret a unadefensa digna” segons els acu-sats, els manté en rebel·lia pro-cessal i no els permet personar-

se en el procés. La magistrada,prepotent i segura de la sevaposició, afirma que l’advocatdefensor no li cau bé i queaquest cas està solucionat abansde començar-lo. En aquestescondicions ha fixat la vista prè-via pel 10 de novembre, que secelebrarà encara que ja tinguiclar el veredicte.

Kan Mireia es va okuparl’octubre de 1996; no haviaestat habitada des que es vaconstruir l’any 1973 ja que elstreballadors no van cobrar perla feina i el bloc va quedar enuna situació d’il·legalitat. Elspropietaris, la família Atienza

Martos, porten 30 anys especu-lant amb l’edifici i la seva inten-ció és vendre-ho.

En aquests anys d’okupa-ció, Kan Mireia, amb una granactivitat al barri, ha superat dosprocessos penals dels que n’hasortit absolta. Ara s’enfronta aun nou procés en el que elsencausats denuncien que eldret a l’habitatge queda ensegon pla i que la justícia sem-pre es posa de part de qui té elsdiners. Des de Kan Mireia afir-men que “ni les lleis, ni elsdiners esborraran les nostresil·lusions” i recorden que “LaTrini existeix!”.

Procés judicial a Kan MireiaIrregularitats per part de la jutgessa

Protecció policial dels feixistes

BARCELONÈS // REPRESSIÓ A L’OKUPACIÓ

CATALUNYA // 12-O RES A CELEBRAR

Tres jovesa judici perdenunciarla policiamunicipal✑Ordint la Trama/sabadell@setmanaridirecta.info/

La policia municipal de Saba-dell segueix fidel a l’estil delseu antic cap, Manel Bustos.

El 4 de març intentà desallotjarsense ordre judicial l’habitatgeokupat L’Alhambra, amb el resul-tat de dues persones ferides.Aquestes, juntament amb unatercera persona que va presen-ciar els fets, van denunciarl’ac-tuació policial. Sembla queaquesta consideració ha estatsuficient pel Jutjat d’Instrucciónúm. 4 de Sabadell per a imputarels tres joves d’un pressumptedelicte d’usurpació. Cap d’ells haestat identificat entrant o sortintde la casa i els seus noms no apa-reixen a l’atestat policial. Elsjoves asseguren que es tractad’una selecció política per partde la fiscalia, que ha utilitzatinformació d’un altre procés tra-mitat pel mateix jutjat.

A més, es dóna la contradic-ció que la mateixa causa estàessent jutjada penalment i civil,doncs Narcís i Ma Teresa MartíBarnusell, propietàries de l’im-moble, ja van engegar un procéscivil contra Pau LL. M., membrede l’Assemblea d’Okupes deSabadell, que fou qui es posà encontacte amb ells per notificar-los la voluntat de rehabilitarl’espai i adequar-lo a les necessi-tats de les persones que l’okupa-ren. Segons advocats consultatsés il·legal l’existència de dosprocessos judicials per unsmateixos fets.

Davant d’aquesta situació,l’Assemblea d’Okupes de Saba-dell ha emés un comunicat onafirma que “la defensa de la pro-pietat és la principal escomesade l’aparell burocràtic capitalistaper la qual jutjats i comissariesdecideixen vulnerar les sevespròpies lleis”. També es reafermaen la voluntat de defensar elsseus companys i els seus “projec-tes col·lectius.”

SABADELL // ESTIL BUSTOS

La Fiscalia hautilitzat dades

d’un altre procés contra

els okupes

El paisatge,patrimonid’un poble✑Talaia/info@laturba.org/

El 8 de juny va entrar en vigorla nova llei de protecció,gestió i ordenació del pai-

satge. Després d’un preàmbul plede principis genèrics i frasescarregades de bones intencions,no queda clar quin és el modelde gestió que volen aplicar.

Caldrà veure com s’aplica lanova llei. Tenint en compte l’ex-periència fins ara, les actuacionspolítiques no s’adiuen amb lesbones intencions que el text pre-veu. Des del túnel de Bracons,passant per la destrucció de lacosta catalana o el conflicte deltransvassament de l’Ebre, semprehan estat els col·lectius sensibi-litzats amb el medi els qui hanposat el crit al cel per unesactuacions que van en contra dela preservació del paisatge.

A l’Alt Camp hi ha molts pa-gesos que han estat pressionatsper a vendre les seves terres al’Institut Català del Sòl (INCA-SOL). Els cultius d’oliveres, a-metllers o garrofers formen partdel nostre paisatge i de la nostrahistòria com a poble. Un copl’INCASOL tingui la parcel·la deterra, que haurà comprat com asòl rústic a baix preu, la requalifi-carà com a urbanitzable i la ven-drà cara. Un negoci rodó.

VALLS // PAISATGE

directa\nº0\fotografia\aixíestàelpati\12 oct\12 Oct 1.jpg

SCDA0N0F00014

Protestes i actesreivindicatius per denunciar

el feixisme i el genocidi

indígena

d

La manifestació antifeixista de Barcelona a prop de la Llibreria Europa Foto: Regino Hillera

dd d

Treballsen fusta

XAVIERMARTINPça. Osca nº8 baixos08014 Barcelona

octubre 2005 / directa núm. 0

Freqüències de ràdios lliures o populars de CatalunyaRàdio Bronka 104.5FM (Barcelona), Contrabanda 91.4FM (Barcelona), Postscriptumradio.org (Terrassa), Ràdio Barraka 103.1FM (Terrassa), Ràdio Kaos 90.1FM (Terrassa), Ràdio Línea IV 103.9FM

(Barcelona), Ràdio Pica 96.6FM (Barcelona), Ràdio Klara 104.4FM (València), Ràdio Gràcia Rebel 95.8FM (Gràcia), Ràdio R.S.K. 107.0FM (Barcelona), Ràdio Korkó 90.3 (L’Hospitalet de Llobregat)

Observatori dels mitjans Observatori dels mitjans

Zapping

El Dial

Paparazzi

Xarxa en negatiu Xarxa en positiu L’altra informació

Entrebastidors és una publicaciópopular d’Esplugues de Llobregat.

Es distribueix gratuïtament arreu debotigues i locals socials. L’últimnúmero centra especial interés alvoltant dels equipaments a la vila.

l’observatori pàgina 15

Aquest portal, dirigit i editatper l’autoanomenat periodis-

ta Jiménez Losantos, és la veu ainternet dels sectors més ultra-dretans del Partit Popular. Perso-natges com Acebes i Zaplana sónaplaudits i defensats. La Fundació

Francisco Franco també ha estatdefensada des d’aquestes pàgines.Han fet crides a evitar per la forçala sortida dels papers catalans del’arxiu de Salamanca. Fins i totmantenen la tesi que l’11-M vatenir autoria intel·lectual d’ETA.

Des de la pàgina web de LaHaine es pot fer el seguiment

en temps real de manifestacions,accions i actes de resistència odesobediència civil. Mitjançantun tècnic informàtic i un telèfonmòbil es pot recuperar aquell

model informatiu minut a minutque va potenciar Indymediadurant les cimeres i contracime-res, però que en el dia a dia potser tan útil i rigorós. A més, tam-bé podem trobar un recull detextos teòrics força interessant.

Les Festes Alternatives de Sants van ser l’objectiu designat per la direcció deLa Vanguardia i executat pel periodista Xavier Aldekoa el 29 d’agost. Haviende ser el cap de turc de qualsevol queixa veïnal al voltant de sorolls i molès-ties. Sota el títol “Impunidad Alternativa” es relaciona les festes dels col·lec-tius alternatius amb les destrosses al carrer Finlàndia, quan aquestes es vanproduir tres dies abans d’iniciar-se els actes alternatius. Es mostra una foto-grafia d’un noi pixant realitzada a la plaça del centre –a 500 metres de plaçade Sants. Es parla de tambors fins les 7 del matí, però no s’explica que prove-nien d’una festa reggae organitzada pel Districte de Sants Es diu que el so nova finalitzar a les 3 de la matinada, però no es diu que ho va fer a les 3 i 10.

La ràdio en general és considerada com un mitjà molt més proper i directe,que pot fer arribar la realitat d’una forma immediata a les nostres llars. L’ústemerari d’aquesta virtut de les connexions en directe pot degenerar eninformacions tergiversades i sobredimensionades per a cridar l’atenció del’audiència. Aquesta és una pràctica habitual de la unitat mòbil del programade l’Albert Castillón, a Onda Rambla (Punto Radio). Ja des de l’època deGemma Majadas, i també a l’actualitat, diversos testimonis han pogut veurecom les cròniques que surten per antena tenen poc a veure amb el que real-ment està passant, generant alarma social als oients de la ràdio amb la únicafinalitat de mantenir els nivells d’audiència.

La catàstrofe del Katrina ha posat sobre la taula les pitjors pràctiques delsmitjans de comunicació, i en especial la televisió. Els primers dies es parlavade prop de 20.000 morts a la ciutat de Nova Orleans –quan finalment n’hi vahaver 823, la meitat dels que hi hagué en un sol poble de Guatemala durantles últimes esllavissades de fang–, i és que quan una catàstrofe es pot vendrede forma massiva a la televisió, els periodistes eviten que la realitat elsrebenti un bon negoci. TV3 va decidir enviar Albert Elfa com a corresponsaldurant setmanes en què ens explicava tot tipus de detalls sobre els fets, aixòdesprés de passar els filtres informatius dels marines. A altres llocs del pla-neta, TV3 necessita centenars de milers de morts per decidir-se a enviar uncorresponsal, tal i com va succeir amb el Tsunami del sudest asiàtic.

La família del David, un sabade-llenc de 14 anys que havia estatdetingut i agredit per la policiamunicipal, va ser víctima d’unprocés de criminalització del seufill per interessos polítics aliens.El conflicte creat arrel de ladetenció del noi va comportarmanifestacions i nombroses con-centracions, amb l’edició d’en-ganxines i cartells amb el lema“Estil Bustos, no gràcies”, refe-rint-se així als dos germans de lafamília Bustos que hi havia alconsistori, amb càrrecs d’alcaldei regidor de la Policia Local.

Sota el títol “Los apoyos deDavid” apareixia a La Vanguardiauna peça redactada per AlbertGimeno (especialista en premsapolicial) i inserit a un article dePaloma Arenós. S’indicava que elnoi apareixia a una llista de per-sones que donaven suport amembres de grups radicals bas-cos, quan realment era un full designatures que demanaven la pre-sumpció d’innocència. A partird’aleshores, mitjançant la inter-posició d’una querella es va haverde pressionar al rotatiu per acon-seguir una rectificació que final-ment es va produir en el terminiprevist per la llei de sis dies.

Denúncies dela manipulacióperiodística

Punt de Interacció de Collserola

Centre Social Obert tots els diumenges

www.canmasdeu.net

Periodista enxampat

✑Jaume Botey/jaumebotey@setmanaridirecta.info/

Del 20 al 22 del maig esva celebrar a Barcelonauna sessió del TribunalInternacional sobre l’I-

raq. Set personalitats de l’Iraq vanvenir expressament convidadescom a testimonis: un líder religióschiíta i alhora secretari generaldel Congrés Fundacional Nacio-nal Iraquià, una periodista i exdi-rectora de l’Observatori de l’ocu-pació, una metgessa directorad’un hospital infantil, el directordel Centre de Drets Humans deFaluja, un sindicalista del petroli,un dirigent de barri i un professord’economia de la Universitat deBagdad. Vistos aquests testimonisi el suport jurídic que prestarenels relators de les tres sessions, el Tribunal dictà una llarga sen-tència fonamentada en els princi-pis del Dret Internacional.

La informació oficial que ensarriba de l’Iraq, filtrada per agèn-cies nordamericanes, pretén fo-namentalment dues coses: pri-mer, convèncer la opinió públicaque el procés de democratitzaciós’està consolidant i segon, que eldesordre i atemptats són atribuïtsa la resistència, la qual, així, posade manifest la seva debilitat. Larealitat és exactament la contrà-ria. Posaré sobre la taula algunselements nous, que per raonsd’espai només podré enunciar.

1. La invasió ha fracassat fins itot militarment. Els invasors po-dien ocupar un país des de l’aire oamb les distàncies que donen elsmíssils, però no en l’ocupació delcarrer. La invasió ha sigut moltmés cara del que havien previst,les tropes ocupants viuen atemo-rides i aquarterades en les ano-menades zones verdes de segure-tat, el degoteig de morts delsocupants no s’acaba i l’opiniópública dels EUA es gira en con-tra. Tan Bush com Cheney parlenja de la necessitat de la retirada,que no hauria de ser tan vergon-yosa com la de Vietnam.

2. La resistència creix. Resis-tència vol, dir en primer lloc, lacivil. Fer funcionar un hospitalque era públic i es vol que seguei-xi essent públic, davant el progra-ma de privatitzacions, és resis-tència. Organitzar la neteja d’unbarri amb patrulles de voluntarisen una ciutat que arriba a 45º al’estiu, i davant la dessídia de lanova administració, és resistèn-cia. Posar en marxa els pous depetroli que encara poden gestio-

nar els sindicats i sabotejar elspous o oleoductes de compan-yies estrangeres, és resistència.

3. Però també s’ha incremen-tat la resistència militar. Tots elstestimonis que van venir, fent-seressò de les veus del carrer, de-fensaven la legitimitat d’aquesttipus de resistència, davant de lail·legitimitat de la invasió. Té, amés, el suport del Dret Internaci-onal. I no s’explicaria la duradadel conflicte o la necessitat perpart dels ocupants d’operacionsde genocidi com la de Faluja delnovembre passat si no es mantin-guessin vius, actius i amb recur-sos, exèrcits clandestins ambcapacitat operativa davant de lesarmes de destrucció massiva i deprecisió que utilitza l’ocupant.

4. Refús del terrorisme. Ambabsoluta contundència tots elstestimonis va condemnar el ter-rorisme i el van refusar com a es-tratègia de lluita. Es tracta d’as-sassinats covards contra poblaciócivil indefensa, que genera pànic,propicia que es confongui ambresistència, és un fre a la possibleconstrucció d’un Iraq sobirà i afa-voreix els objectius de l’invasor.Els testimonis no dubtaren enafirmar que molts d’aquestsatemptats porten sense capdubte el segell de l’invasor.

5. La invasió ha fracassat enl’objectiu de fragmentar geogràfi-

cament i ètnicament l’Iraq. Les in-vasions actuals pretenen conver-tir el conflicte social en conflicteètnic. Vegi’s Iugoslàvia. En el casde l’Iraq es tractava de fomentarl’enfrontament entre kurds, sun-nites i xiítes que propiciés la frag-mentació del país en tres zones,nord, centre i sud. Els testimonisreafirmaren que de sempre al’Iraq les diferències ètniques hanestat considerades com una ri-quesa i que en la base social hi habarreja ètnica i religiosa i matri-

monis mixtes. Els enfrontaments,exagerats interessadament per lapremsa occidental, són entre lescúpules.

6. La invasió ha fracassat da-vant dels inversors. L’ocupant noha aconsseguit donar la sensacióde seguretat, en conseqüènciano hi ha inversions i no hi ha elsnegocis que les multinacionalspreveien. El fiasco de la confe-rència de Madrid a l’octubre de2003, que sota l’eufemisme de“Conferència de donants” inicia-va la rapinya i la privatització deles riqueses de l’Iraq ha conti-nuat. Només les concessions dediner públic a empreses privadesnordamericanes, especialmentla Haliburton de Dick Cheneyfan el negoci de l’anomenadareconstrucció.

7. Derogació dels DecretsBremer. Durant l’any escàs quePaul Bremer va estar al front del’Autoritat Provisional de la Coali-ció (APC) va desenvolupar una fre-nètica activitat normativa can-viant de dalt a baix el model jurí-dic, politic i econòmic de l’Iraq.Això està expressament prohibitper les normes internacionals quepreserven els drets dels païsosocupats. Es tracta de cent decrets(un cada tres dies) i que fan refe-rència a tots els camps de l’activi-tat: privatització de tot, noumodel de relacions laborals, noumodel fiscal, d’inversions

estrangeres, de propietat, nou mo-del de justícia, d’exèrcit, de banca,d’indústria, nou codi penal, noumodel electoral, de partits, etc.De res servirà la marxa dels exèr-cits ocupants si no es deroga elmodel imposat pels EUA.

8. Retirada de les bases delsEUA. Tampoc servirà de gaire laretirada dels exèrcits si es mante-nen les 12 bases militars actual-ment en contrucció i l’Iraq no potdisposar de la seva principal ri-quesa. Estan ubicades als llocs deproducció del petroli i al llargdels oleoductes amb l’objectiu degarantir la seva privatització.

9. Eleccions i Constitució. Totacte polític emanat d’una autoritatil·legítima i imposada serà tingutper il·legítim i imposat. En conse-qüència el poder de l’AssembleaNacional resultat de les eleccionsdel 30 de gener, el nou cap d’EstatJalal Talabani i el primer ministreIbrahim al-Yafari, per la majoria dela població són considerats il·legíi-tims i usurpadors. No serà conside-rada tampoc legítima la nova Cons-titució que s’ha elaborat i que esdurà a referèndum el 15 d’octubre.Els testimonis demanaven que lesdemocràcies occidentals no es dei-xin pressionar i que no caiguin en elparany dels interessos econòmicsde les seves empreses donant l’avalde democràcia a un règim resultatd’una violació.

10. Reconstrucció. La invasió iocupació de l’Iraq i el procés detransició dissenyat pels ocupants,contràriament a les seves decla-racions, no anava dirigit contra elGovern de l’Iraq sinó contral’Estat i la població de l’Iraq. Haestat un genocidi planificat i pre-meditat: ningú de l’Iraq podràoblidar el que ha significat elmilió i mig de menors de 5 anys iels 200.000 de cinc a dotze anysmorts des de 1991; els residus d’u-rani dipositats per sempre a laterra, a l’aigua i al subsòl, la des-trucció massiva i sistemàtica detota l’estructura productiva, civili de serveis, la humliació perma-nent i la violació de drets humansd’un poble culte que, malgrat ladictadura, havia començat a sor-tir de la misèria a la que estansotmesos la resta de països àrabs.Les vides perdudes són irrecupe-rables i quedaran com a llosa d’undels grans crims contra la huma-nitat. Però no podrà haver-hi sobi-rania del nou Iraq si, com a mínim,les potències il·legítimament ocu-pants no reconstrueixen l’enormedestrucció provocada.

pàgina 16 roda el món directa núm. 0 / octubre 2005

Roda el mónRoda el mónORIENT MITJÀ // L’IMPERIALISME HEGEMÒNIC DELS ESTATS UNITS

Fracàs de l’ocupació de l’Iraq i condicions per la reconstruccióPunts per l’anàlisi després del Tribunal Internacional celebrat a Barcelona

Ha estat ungenocidi

planificat ipremeditat:ningú podrà

oblidar el que ha

significat elmilió i mig demenors de 5anys morts

SCDA0N0F00015

directa\nº0\fotografia\16-17 internacional\16 Iraq\17_bagdad_milicians.tif

Foto: Alejandro Zapico

d

Un vehicle de paramilitars entrenats per Estats Units als carrers de Bagdad. En l’actualitat,es costrueixen 12 bases militars situades als llocs de producció de petroli i al llarg dels ole-oductes amb l’objectiu de garantir la seva privatització

roda el món pàgina 17octubre 2005 / directa núm. 0

Quan la solidaritat és un crimCentenars de detencions, escorcolls i empresonaments els darrers tres anys

✑Zoe Pomodori/directa@moviments.net/

Durant els darrers anys a Ità-lia hi ha hagut un desple-gament repressiu que ha

colpejat especialment l’àmbit a-narquista. Des de juny de 2004 hiha hagut més de 200 escorcolls iunes 50 detencions, acompanya-des de diverses investigacionsencara obertes, amb les quals l’Es-tat italià intenta destruir el con-junt del moviment anarquista, es-tudiant i atacant les relacionssocials que mantenen les perso-nes que el formen.

Els primers esdeveniments atall d’exemple d’aquesta lògicarepressiva arriben amb l’anome-nat “muntatge Marini”, que va ini-ciar-se el 1996 amb 54 imputats iva acabar el 2004 després de 8anys de detencions, creació deproves i falsos testimonis, i con-demnes de fins a 39 anys de presóper a 7 persones.

L’estiu de 2004 comença “l’o-peració Cervantes”, després de ladetenció de 9 persones a Pisa.Més de 100 escorcolls a tot Itàlia,uns 34 avvisi di garanzia (notifica-ció que s’està oficialment sotainvestigació) i 4 detencions són el

resultat d’una operació que con-tinua aquest any amb 25 escor-colls i 5 detencions a les ciutatsde Roma i Viterbo. Durant aquesttemps també escorcollen els do-micilis de més de 150 anarquistes,detenen 7 persones a Bolonya, 7 aSardenya i 5 a Lecce, i segresten lapàgina web de Creu Negra Anar-quista. Totes aquestes investiga-cions i detencions tenen en comúla falta de proves concretes i re-als i el fet d’estar basades sobreproves circumstancials com enre-gistraments telefònics, traçats deGPS col·locats en vehicles, fotos,enregistraments sonors i de ví-deo que estableixem connexions,amistats i relacions personals.

En aquest sentit, l’Estat italiàha trobat en els anarquistes un“monstre”, un “perill social” quejustifica la necessitat de segure-tat i el desenvolupament de totauna sèrie de mesures repressives,probablement inacceptables enuna situació normal però justifi-cables en un “estat d’emergència”.Així, assistim a la introducció denous règims d’empresonamentcom l’article 41.3 i 41.4 (similar alde l’aïllament FIES a l’Estat es-panyol) i de noves mesures le-gislatives com l’article 270 i 270

bis recuperades de l’an-tic codi penal de l’èpocade Mussolini, que con-demnen delictes asso-ciatius.

Amb aquestes lleis,els contactes o l’afinitatentre les persones esconverteixen en provesper a la policia, que in-tenta investigar i repri-mir fins i tot la socialit-zació. La solidaritat i l’a-finitat entre les perso-nes, sentiments que desde sempre han caracte-ritzat les relacions méshumanes com l’amor ol’amistat, ara passen a serdelicte punible amb finsa 15 anys de presó.

D’aquesta manera intententransformar les relacions afecti-ves i socials en perilloses i tèrbo-les relacions clandestines.

Seguint aquesta lògica de cri-minalització de la solidaritat, s’hareprimit el moviment solidari queha sorgit a Barcelona de formaespontània després de la darreraonada repressiva a Itàlia. Aquestacampanya s’ha desenvolupantamb l’intent d’informar sobre elsesdeveniments a Itàlia a través de

nombroses activitats (xerrades,cartells, adhesius) i de dues mani-festacions que han estat dura-ment criminalitzades pels mitjansi reprimides per les forces deseguretat amb el resultat de nom-broses persones ferides i 7 detin-gudes, una dels quals ha passatgairebé dos mesos a la presó.

Aquests fets no són fortuits is’han d’emmarcar dins un d’con-text polític internacional con-cret. La “política de la por” deBush s’expandeix a tot el món

amb l’objectiu de crear una socie-tat aterrida i que senti la sevapròpia seguretat sota constantamenaça. En aquest sentit, sem-bla que les formes de controlsocial estan canviant. Si als anys70 l’Estat va tenir la necessitatd’erigir-se en garant dels dretssocials de la població com a for-ma de pacificació social, ara sem-bla que aquesta funció està mu-tant cap a una noció de legitima-ció d’Estat a través de la creacióde la necessitat de seguretat.

ITÀLIA // REPRESSIÓ A L’ANARQUISME

CHIAPAS // SISENA DECLARACIÓ DE LA SELVA LACANDONA

✑Iñaki Garcia/ellokal@pangea.org/

Des de la Marxa per laDignitat Indígena del2003, la rebel·lió zapa-tista ja no surt als mit-

jans. Sembla com si aquest silen-ci certifiqués la fi de l’esperançaque va despertar en moltes per-sones de tot el món l’inici de laRebel·lió Zapatista. Però no ésaixí. Des de llavors, a les comuni-tats indígenes, s’han anat obrint iexplorant possibilitats d’altresformes de fer política al mónactual. Una aposta que, de dife-rents maneres i temps, és comú amoltes persones a tot el món.

El naixement de les Juntes delBon Govern i els Caracoles l’agostde 2003 va ser la resposta delszapatistes a la traïció de la classepolítica en conjunt. Davant de lanegativa a reconèixer la reformaconstitucional pels drets i la cul-tura indígenes, aquestes responenaplicant de fet allò que la llei elsnega de dret. Ja són dos anys d’ex-periència d’autogovern de lescomunitats i el balanç és més quepositiu. Han demostrat, no senseerrors, que sí que poden autogo-vernar-se amb democràcia, lliber-tat i justícia; una altra forma degovern per a tots en el qual elprincipi de manar obeint es fa rea-litat. La feina feta en salut, e-ducació i la creació de cooperati-ves de cafè en són exemples del

desenvolupament des de les prò-pies comunitats rebels, sensesuport del Govern, i amb l’acom-panyament de la societat civilnacional i internacional. Sobretotgràcies a la constant organització itossuderia de les comunitats en elmarc d’una guerra de desgast perla presència militar i paramilitar ila divisió permanent de les comu-nitats per les ajudes del Govern.

La declaració de l’alerta rojadurant el juny va trencar el silen-ci zapatista. La causa era la realit-zació d’una consulta per a definir

la proposta d’una nova etapa enla lluita zapatista, plasmada en laSisena Declaració de la SelvaLacandona. Després d’analitzar lasituació de les comunitats i delpaís, entenen que la lluita indíge-na només es podrà mantenir u-nint-se amb la resta de lluites quees mouen des de baix i cap a l’es-querra, al país i al món. I per fer-ho proposen L’Altra Campanya.

Construir des de la base i perla base, amb l’esquerra mexicanaque no té registre electoral, unaCampanya Nacional de Lluita cap

a una nova Constitució i la convo-catòria d’una nova trobada interga-làctica. Els zapatistes fan coincidirl’inici de la seva proposta amb elprocés electoral, ja pràcticamenten precampanya. I ho fan mitjan-çant una dura crítica a tota la clas-se política, especialment al candi-dat de l’esquerra, Andrés ManuelLópez Obrador, actualment el mésavantatjat a les enquestes.

Des de llavors i fins ara, s’hananat succeint una sèrie de troba-des i reunions a la Selva per defi-nir els eixos de la campanya con-

juntament amb les organitza-cions i les persones que s’hi hanimplicat. Entre totes elles s’estàdefinint l’embrió del que serà unesdeveniment polític de primerordre a llarg termini, en la històriade Mèxic i de l’esquerra mundial.L’aposta s’ha de veure, però elcamí ja no té retorn.

En el ple realitzat els dies 17 i18 de setembre s’anuncià el llistatd’adhesions a la Sisena Declaració,on es va constatar un augmentconsiderable de tot tipus desuports: des de col·lectius in-dígenes i moviments socials fins aorganitzacions polítiques d’esque-rres i persones a títol individual.També s’acordà el pla d’acció perdesenvolpar L’Altra, mitjançantuna delegació zapatista que reco-rrerà el país per escoltar les pro-postes i necessitats de les perso-nes i organitzacions que els hanconvidat, des de l’u de gener al 25de juny de 2006, i es reprendrà elsetembre d’aquell any. Encarafalta, però la convocatòria de laTrobada Intergalàctica està anun-ciada per desembre de 2005 ogener de 2006.

Entenem que l’Altra Campa-nya pot servir de pretext per,mantenint l’acompanyament i lasolidaritat amb les comunitatsindígenes, fer alguna cosa més ala nostra realitat, escoltant l’altreper construir des de baix unaalternativa plural i diversa al reg-nat neoliberal.

Què està passant a Chiapas?L’Altra campanya pot servir per mantenir l’acompanyament a les comunitats

SCDA0N0F00016

directa\nº0\fotografia\internacional\10 Chiapas Pau.jpg

Text de l'himne zapatista. Reunió preparatòria per a la Sexta: trobada amb organitzacionssocials d'esquerra a la comunitat zapatista Dolores Hidalgo, Chiapas 20/8/05 Foto: Pau Coll/Ruido

d

d

pàgina 18 què es cou directa núm. 0 / octubre 2005

✑Taller contra mobbing/violenciaurbanistica@sindominio.net/

Es parla molt del mobbing oassetjament immobiliari enels mitjans de comunicació,

és una d’aquestes expressions quehan entrat al rànquing de la termi-nologia de moda acabada en “ing”.Inclús l’Ajuntament de Barcelonava obrir una Oficina contra elMobbing, tot i que les seves actua-

cions en defensa de llogaters i/oresidents de Ciutat Vella són míni-mes i mai qüestionen la violèncialegal que fa la pròpia Administra-ció. Per això, i donada la durasituació que es viu dia a dia acausa de la mercantilització delterritori de la ciutat s’ha creat unàmbit de debat, reflexió i accióper defensar-se d’aquest tipusd’assetjament i assenyalar als seusartífexs. La Coordinadora contral’Especulació del Raval, l’Oficinad’Okupació del Forat de la Ver-gonya, grups i plataformes contral’especulació dels PERI i gransplans urbanístics i persones a títolindividual, s’han articulat a travésde les sessions dels Tallers contrala Violència Immobiliària. Laintenció és crear eines comunesque permetin trobar un fil entreles diverses lluites i fer patent quela situació del mercat immobiliari,així com les actuacions urbanísti-ques, no són quelcom natural iinevitable. Al contrari, hi ha unmarc institucional i legal queactualment incentiva aquestfenomen, així com decisions polí-tiques que el podrien evitar.

Per això s’ha elaborat unacarta en què es recullen tresactuacions que canviarien de rel

el problema: la regulació delspreus de venda i lloguer, unamoratòria dels PERI i les reformesurbanístiques i l’abolició de la Lleid’Arrendaments Urbans. Existei-xen també un seguit de mesuresd’emergència que suposarien unamillora parcial, com la transpa-

rència del Registre de laPropietat, penalitzacions als pro-pietaris d’immobles buits o la tipi-ficació com a delicte de pràcti-ques que vulnerin el dret a l’habi-tatge. De totes formes, mentre noes duguin a terme reformes radi-cals, des del taller es fa una crida

a emprendre accions de desobe-diència civil que visibilitzin i opo-sin resistència a aquests fets.

Per consultar la carta de me-sures contra la violència immobi-liària i urbanística o per col·la-borar s’ha creat un weblog:<mobbingbcn.blogspot.com>

Com aturar la violència urbanística?

Què es couQuè es cou

✑Teresina Montsolís/directa@moviments.net/

El 1978 va arribar formal-ment la democràcia a l’Es-tat espanyol, el 1979 es vaderogar la Ley de Peligro-

sidad Social, especialment dis-senyada contra els gais, el 1980 elFront d’Alliberament Gai de Cata-lunya (FAGC) fou legalitzat, peròenguany, octubre de 2005, a-questa organització celebra el30è aniversari de la seva creació.Els inicis durant el franquisme vanser de lluita en la clandestinitat,quan el delicte era ser homose-xual. Les coses han anat progres-sant i si bé és cert que l’aprovaciódel matrimoni entre parelleshomosexuals és un fet normalit-zador que cal celebrar, també hoés que les discriminacions alcol·lectiu no s’han aturen i quecanvien de forma segons els noustemps. El que no canvia és eltarannà de l’enemic, les mentali-tats ràncies i autoritàries que nopoden admetre que el seu modelde vida es vegi alterat.

Han estat 30 anys d’assemble-es locals arreu dels Països Cata-lans, de campanyes contra la milii l’homofòbia a l’exèrcit, contral’església catòlica i per l’aposta-sia, contra el mercat de la pesse-ta rosa i un model únic gai. 30anys de revistes, primer Infogai,després Homosexualitats i Debat

Gai en l’actualitat. Una trajectò-ria que sempre ha estat lligada ales trobades estatals i internacio-nals (COFLHE i ILGA) per a dissen-yar discursos i estratègies conjun-tes d’actuació. La seva lluita per atransformar la societat els haconduït a participar de la totali-tat de lluites, ja sigui als centressocials okupats, a la mani delPrimer de Maig o a la Diada, per-què també són les seves lluites.Són mariques, són obrers, sónd’esquerres.

El FAGC ha volgut aprofitaraquesta celebració per a reunirles persones que els han acom-panyat al llarg d’aquests anys.

Han organitzat unes jornadesdurant els dies 21 i 22 d’octubre aCotxeres de Sants en les que tin-drà lloc una taula rodona en laque el fundador de l’organització,Armand de Fluvià, i altres mem-bres d’associacions del movimentGLT repassaran la història d’a-quests 30 anys a Catalunya i al’Estat espanyol. L’endemà tindràlloc una altra taula rodona que,aprofitant la convocatòria de latrobada estatal de grups GLT,abordarà les perspectives de fu-tur d’aquest moviment sota elnom de «Dels drets a les lliber-tats». També se succeiran un ta-ller de ràdio en directe i un altrea càrrec del sociòleg madrilenyJavier Sáez, «30 anys de promis-cuïtat: de la plataforma políticaal plataformón drag». Les can-çons del company Adolf Ostaposaran la nota entranyable coma cloenda.

No es tracta de modificar iaprovar lleis sinó de transformarla mentalitat de les persones. Enl’actualitat, l’Oficina Antidiscri-minatòria continua rebent denúncies d’agressions, com esrecull a la Guia Antidiscrimina-tòria per a Gais i Lesbianes, pre-sentada anualment i, com deial’Armand de Fluvià, «...encara fafalta lluitar molt per tal que elfet homosexual i lèsbic, malgratels avenços assolits, estiguisocialment normalitzat».

FAGC: 30 anys donant pel cul

L’organitzaciódegana

del moviment d’alliberament

gai, lesbià itranssexual celebra elseu trentè aniversari

S’ha elaboratuna carta en què es

recullen tresactuacions quecanviarien de

rel elproblema

d

SCDA0N0F00017

directa\nº0\fotografia\mobbing\1_Josefina.tif

La Josefina era una de les veïnes de l’edifici del número 29 del carrer Robador. La imminentconstrucció d’un hotel al solar que limita amb la Rambla del Raval va degenerar en unclima de pressions per fer-la fora sota interessos especulatius Foto: Eduardo Soteras/Ruido

d

15 anys buscant l'assassí✑Redacció Directa/directa@moviments.net/

Des de fa uns mesos laPlataforma de Suport ala Família de PedroÁlvarez perfila una

campanya de denúncia i visibilit-zació. Fa 15 anys de la mort delnoi, que la nit del 15 de desembrede 1991 va rebre un tret al cap,mentre estava aturat –dins d’unvehicle amb la seva companya–,a un semàfor de l’avinguda Cata-lunya de l’Hospitalet de Llobre-gat. Després de l’assassinat vandetenir un policia nacional, li vanconfiscar la pistola, i molts indi-cis l’apuntaven com a autor delcrim. Sorprenentment va quedaren llibertat a les poques hores i,des d’aleshores, mai més s’ha tor-nat a investigar la mort del noi.Quan el cas va arribar a l’Audièn-cia Provincial de Barcelona,casualment la mateixa jutgessa

que havia portat el cas als jutjatsde l’Hospitalet va ser la designa-da per a resoldre els recursos.Com era d’esperar, el cas fouarxivat de nou. Des d’aleshores,tots els 15 de desembre es realit-za una marxa pels carrers del’Hospitalet, sortint des del punton va ser assassinat, passant perdavant de la Policia Nacional ifinalitzant a la plaça de l’ajunta-ment. Cap institució catalana

–en aquests 15 anys– s’ha inte-ressat a fons pel cas, rebutjantobrir-ne una investigació queaclarís els fets.

Ara, es vol donar més força ales mobilitzacions, que estarancentrades en tres fases: del 21 al 27de novembre es faran encartella-des, actes i xerrades; del 28 denovembre al 8 de desembre esrealitzaran accions; del 9 al 15 dedesembre tindran lloc els actesfinals de la campanya. I, per supo-sat, la manifestació del 15 de des-embre. A l’exigència d’una investi-gació, aquest any s’hi suma tambéla demanda per a que finalitzi lapressió contra la família den PedroÀlvarez; una pressió que s’hamaterialitzat en un procés judicialcontra Juanjo (el pare), acusant-lod’amenaces i injúries, pel fet devoler arribar a l’esclariment finalde les causes de la mort del seufill. Per qualsevol informaciósobre el cas es pot contactar a:<pedro_alvarezp@yahoo.es>

què es cou pàgina 19octubre 2005 / directa núm. 0

✑Mariel /transgenicsfora@moviments.net/

Un dels eixos sobre elsque s’erigeix el modeloccidental productivis-ta actual és la separació

societat-natura. Des d’una visióque exclou els criteris ecològicsdels àmbits econòmics, polítics,socials i culturals, el desenvolupa-ment de la societat ha donat a laterra una funció de rebost, allun-yada de nosaltres i de la qual sem-bla que ens podem alimentaril·limitadament.

Actualment, els ritmes occi-dentals de producció i consumenergètics s’acceleren, i es genera-litza i fomenta una agriculturaindustrial i tecnificada que explotales terres en lloc de cultivar-les,sense tenir en compte els ciclesnaturals de la regeneració de recur-sos. Aquestes formes d’explotaciósón impulsades per polítiques agran escala que monopolitzen elsistema alimentari en detrimentdels mercats locals i les formes tra-dicionals de producció agrícola.Així es crea una barrera entre con-sumidors i productors que nomésafavoreix als grans capitals i minvadia a dia la nostra capacitat de coo-peració i treball en xarxa.

És precisament per a crear idesenvolupar una alternativa aaquest model de producció i con-sum industrial que el novembre del2002 va néixer a Catalunya la XarxaAgroecològica (XAC), un intent decoordinació de grups, persones icol·lectius del territori catalàimplicats les lluites en defensa dela pagesia i de la terra. Una iniciati-va que pretén contrarestar lesagressions que el model imperantinfligeix al medi, per substituinr-les per noves formes d’economiasolidaria, una organització socialequitativa, i una alternativa al des-envolupament, basada en la recu-peració de la cultura tradicional idel vincle amb la terra. Ara bé, perfer front a un dels reptes actuals del’agroecologia com és l’extensió de

l’agricultura transgènica, i donaruna resposta específica a les impo-sicions de les institucions i de laindústria biotecnològica la Plataforma Transgènics Fora! (PTF!) s’i-nicia l’octubre de 2003 com unespai d’acció política per la lluitacontra els transgènics. La PTF! inte-gra persones i grups provinentsd’espais com cooperatives de con-sumidores i de productores ecolò-giques, sindicats alternatius d’agri-cultors, grups de recerca acadèmi-ca i ONG de cooperació per aldesenvolupament.

Així doncs, des de la XAC, peruna banda es promou l’enforti-ment d’economies locals basadesen la producció ecològica i la rela-ció directa entre consumidors iproductors per tal de contrarestarla dependència de les transnacio-nals agroquímiques i biotecnolò-giques, i de les grans distribuïdo-res d’aliments. Les campanyes dela PTF! pretenen, d’altra banda,alertar a la població sobre la preo-cupant i, en general, desconegudasituació que estem vivint en rela-ció a l’agricultura i l’alimentació

transgènica. Alhora intenta obrirvies d’intervenció política mitjan-çant la desobediència civil i l’ac-ció directa, que interfereixin elsinteressos dels que pretenenimposar-nos els transgènics per lavia dels fets consumats. Actual-ment s’està treballant en una cam-panya per a la declaració de“zones lliures de transgènics” aCatalunya per aturar d’una vegadaper totes l’avenç dels transgènicsals camps i als plats. Per una visióholística del nostre entorn: salut,alegria i agroecologia!

La Xarxa Agroecològica i Transgènics Fora!arrelen les lluites per la sobirania alimentària

L’agriculturaindustrial

i tecnificadad’Occident

explota la terraen comptes de

conrear-la

d

Novacampanyaper a exigir

una investigacióde la mort dePedro Álvarez

SCDA0N0F00018

directa\nº0\fotografia\transgènics\transgènics.tif

SCDA0N0F00019

directa\nº0\fotografia\pedroalvarez\alvarez.tif

DE DIMECRES A DIUMENGE DE 23 A 3C/ D’EN ROBADOR 23,METRO LICEUBARCELONA

(Subscripció: 18 euros per 6 números )

Revista d’informació per un consum conscient

Tel. 934127594 cric@pangea.org www.opcions.org Centre de Recerca i Informació en Consum

Consumir menys, energia verda, hort urbà, cooperatives, intercanvi, materials ecològics...

Cooperació per al desenvolupament,Solidaritat internacional (Marroc,

Argèlia, Palestina...), Diàlegintercultural, Comerç just i

Consum responsable

Solidaritat per al desenvolupament i la pau

Ptge del Crèdit 7 pral 08002 BarcelonaTel. 933010171

sodepau@sodepau.orgwww.sodepau.org

Foto: Guillem ValleUn agricultor antitransgènics segant un camp d’experimentació a Gimenells

Foto: Edu Ponces/RuidoJuanjo Álvarez a Can Vies, Santsd

pàgina 20 què es cou directa núm. 0 / octubre 2005

4 del 4 denuncia la tortura policial✑Jesús Rodríguez/directa@moviments.net/

El grup conegut com a “4 del4”, creat per a donar suportals dos joves de l’Hospitalet

i un de Cornellà que el 4 d’octu-bre de 2004 van ser detinguts imaltractats, continua denunciantla tortura. Aquell dia d’ara fa unany, aquests tres joves –més unquart que va ser posat en recercai captura– van ser acusats d’haverparticipat en el llançament d’uncòctel molotov a la porta de lacomissaria de Sants. Durant ladetenció i els interrogatoris a lamateixa comissaria van patircops, amenaces, humiliacions ivexacions, segons expliquen a lesdeclaracions i a les denúnciespresentades davant dels tribu-nals. L’únic que es va salvar d’a-questa situació va ser el quartimputat, ja que va presentar-seals jutjats sense haver de passarper dependències policials enassabentar-se de la seva recerca

per part dels agents. A les denún-cies relaten amb testimonis i ambinformes mèdics tot el que els vapassar a despatxos i calabossos.

Un d’ells va patir perforació deltimpà i la pèrdua d’oïda durant sissetmanes. També va rebre ame-naces físiques, i li van arribar a

proposar que fos un informadorinfiltrat de la policia espanyolaals col·lectius socials, a canvi deno ser perseguit i jutjat per

aquells fets. La denúncia en unprimer moment va ser arxivadapel Jutjat d’Instrucció núm. 13, toti que l’Audiència Provincial vaobligar a reobrir el cas, citantcom a imputats a sis agents delcos policial implicats en els fets -–el 21 d’octubre d’enguany–,entre els que hi ha diversos mem-bres de la Brigada Provincial d’In-formació (successora de la briga-da politicosocial del franquisme).A la denúncia per tortures tambés’ha sumat l’entitat Cristians perl’Abolició de la Tortura. Des delgrup de suport s’ha engegat unacampanya per arribar fins al finalen l’esclariment de les tortures,així com aconseguir l’absolucióde tres dels joves, que estan pen-dents de judici amb peticions fis-cals de 8 anys i mig de presó. Elquart imputat ja ha estat absoltper manca de proves. Com amostra de suport i solidaritat hanconvocat una manifestació el 12de novembre a les 5 a la plaçaUniversitat de Barcelona.

✑Teresina Montsolís/directa@moviments.net/

El 3 de setembre sortí de Rià(Conflent) la flama de lallengua que simbolitza el

Correllengua en la seva novenaedició. Seran més de 250 elspobles i barris que enguany acolli-ran i celebraran aquesta nova edi-ció organitzada per la CAL i, alPaís Valencià, per la Xarxa deCasals Jaume I i Acció Cultural delPaís Valencià (ACPV). Els actescentrals van tenir lloc el 8 d’octu-bre a València (aquest any s’hahagut de canviar la convocatòriadel 9 d’octubre, Diada del PaísValencià, a causa de la decisió delGovern Civil de concedir a grupscom España 2000 i DemocraciaNacional els permisos per a cele-brar la manifestació en comme-moració del seu 12 d’octubre eldia 9, al mateix recorregut que facada any la Comissió 9 d’octubre),el 29 d’octubre a Barcelona i lamanifestació de cloenda el 5 denovembre a Perpinyà. Xerrades,concerts, activitats infantils, con-cursos i mostres de cultura i fol-klore popular, presentacions dellibres, actuacions teatrals, cerca-viles, exposicions, seran moltesde les activitats que es podrangaudir mentre duri el recorregutdel Correllengua.

Els objectius del Correllenguasón essencialment dos i conti-nuen essent tant o més actualscom en anys anteriors: reivindicar

un major ús social del català entots els àmbits i defensar la unitatde la llengua en tot el seu territo-ri. En aquesta edició cal destacardos fets que adquireixen relle-vància i que fan més important laconsecució d’aquests objectius:la negativa del Consell Europeu aadmetre l’oficialitat d’una llenguaparlada per prop de 10 milions depersones; la polèmica, més enllàde criteris filològics, entre valen-cià i català, buscant un enfronta-

ment del qual alguns partitstreuen un descarat benefici, altemps que s’ajuda a enrarir l’am-bient entre ambdues comunitats.

Malgrat que estudis i enques-tes demostren que augmenta elconeixement de la llengua catala-na per part de la població, elretrocés en l’ús és més que evi-dent. Només cal sentir el que esparla al pati de les escoles i enquin idioma estan escrits elsrètols de comerços o els menúsdels bars, per citar alguns exem-ples. La normalitat encara no haarribat i cal que es continuï evi-denciant i exigint-la als mitjansde comunicació, a les televisions,a l’etiquetatge, al cinema, i tambéque es faci complir la normativaja existent.

La feina amb els i les nouvin-gudes ha de ser constant i es potpalesar al llarg de l’any en les cam-panyes de voluntariat lingüístic ien la creixent presència d’aquestscol·lectius en els actes del Corre-llengua. Potser aviat participarantambé en la seva organització.

Com altres anys, entre tot elmaterial de difusió que la CAL dis-tribueix des de les parades (sa-marretes, pins, bosses...) hi ha elCD Correllengua 2005, un recopi-latori de música popular catalana.Una novetat d’aquest any serà la1a edició del concurs «Coneixemels Països Catalans?», amb la claraintenció de fer conèixer el país entos els àmbits. Cada divendres almigdia, a partir del 7 d’octubre i

fins el final del Correllengua, a Ca-talunya Cultura, i en col·laboracióamb Vilaweb i Ràdio Arrels, esfaran 10 preguntes de diferent te-màtica. Quinzenalment s’edita unbutlletí en el que s’informa de lamarxa del Correllengua, els actesde l’agenda i articles d’opinió.

Gràcies a l’esforç de la societat

civil catalana que ha fet sevaaquesta iniciativa podem dir queestem davant d’un dels pocs pro-jectes unitaris que recorren trans-versalment la consciència de lagent que lluita perquè el catalàrecuperi el seu lloc i no acabi es-sent una llengua de segona a casaseva. Que corri el Correllengua!

El nostre valencià, el català de tots

La frased’Enric Valorserveix coma lema de lacampanya

que recorreels PaïsosCatalans

amb actes en defensa

de la llengua i la cultura

SCDA0N0F00020

directa\nº0\fotografia\campanyes\correllengua\correllengua 1.jpg

SCDA0N0F00021

directa\nº0\fotografia\Tortura Sants 4 oct\tortura sants.jpg

Foto: Regino Hillera

Foto: Guillem ValleDavant la seu de la comissaria de Sants per denunciar la tortura

d

d

Acte del Correllengua, Mataró 17/10/2005

expressions pàgina 21octubre 2005 / directa núm. 0

En la música d'aquesta superbanda,com en tota paella que mereixi aquest nom,

hi ha condiments per donar i per vendre. Peròsi alguna cosa hi manca són els complexes.

Dijous Paella no és l'enèsima trifurca d'en Titot(que també). Ell és un musclo més en aquesta

arrossada rumbera que ja triomfa arreu delterritori. La pregunta que és fa tothom, a hores

d'ara, és: a qui se li ha acudit, en ple auge del buenrollito mestizo, barrejar sense remordiments els

elements tradicionals de la cobla i la sardana ambuna altra música d'arrel com és la rumba catalana?

El secret, com sempre, el trobem al sofregit: lesguitarres de Marc Serrats (Xerramequ Tiquis Miquis), els

vents d'Eric Herrera (Glissando*, Dr. Calypso), o la veud'Àgata Casas, germana de l'Helena Casas de Pomada,

avui reconvertida en Conxita. Podríem seguir,perquè hi ha deu components i tots aportenel seu regust personal a la història. El disc handecidit autoeditar-lo –que tremolin lesmajors– i penjar-lo íntegrament a internet. Hi trobem temes propis i versions, entre les quedestaca "Un gran dia" de La Trinca, un referentindiscutible del grup. A més, l'extrinco MiquelÀngel Pasqual participa a la cançó "Cuní de boh".També hi ha una versió de "M'aclame a tu"d'Ovidi Montllor –sempre inevitable– o"Premsa lliure" de Brams, en què Titot,pentinant el rínxol, es versiona a ell mateix.Bon profit!

✍ www.dijouspaella.com

Com us vau conèixer i com es va crear Gadjo?Ens vam conèixer tocant pels carrers d'Anglaterra i l'Estat espanyol.Al Bar Bas, durant les noces d'una de les component, es va crearGadjo com a grup.

Què és el que us agrada de tocar al carrer?El fet que qualsevol persona tingui accés a la nostra música;sempre hi ha àvies ballant, mares amb les seves nenes, veïnstreient el cap per la balconada somrient. És una interacció entrela gent que viu al lloc o que en aquell moment passa per allà inosaltres. Nosaltres els donem música, elles ens donen alegria,diners; és com un regal mutu.

Com us van afectar les noves ordenances aparegudes elgener de 2005?En aquell moment vam fer l'últim concert al carrer Ferran abansque vingués la Guàrdia Urbana i ens fes fora. Aquestes lleissorgiren a partir d'un "suposat" problema amb el veïnat, peròen realitat mai va haver un debat real entre veïnes i músics decarrer. Criminalitzen el fet de tocar música al carrer.Perquè som un grup de més de quatre persones, només hi haun lloc a Ciutat Vella en el que puguem actuar, i ara han paratde concedir permisos. Quan toques sense permís etconfisquen els instruments i et posen multes. La majoria demúsics de carrer són professionals que es guanyen la vida fentaixò, gent amb fills, famílies, lloguers per pagar: com pretenenque paguis una multa de 170 euros quan et treuen el mitjàque tens per a guanyar aquests diners? És hipòcrita per partde l'ajuntament que ven una marca registrada, una cultura decarrer, un art i una creativitat que desprès, pel darrere,extermina. En realitat, molts grups de Barcelona han sorgit delcarrer, grups que després l'ajuntament inclou a la sevapropaganda. No té sentit.

Parla'ns de l'últim treball que heu fet.El juny d'aquest any vam gravar un disc. Vam pagar tota laproducció amb el que havíem guanyat de la música. Desprésl'hem distribuït allà on toquem (Mercat de la Música Viva deVic, Festival de Tàrrega i altres) i a l'Ateneu de Nou Barris.Molts grups anhelen una gran companyia que els dugui a lafama, nosaltres estem contentes d'autoproduir-nos idistribuir-nos.

Quins plans teniu pel futur?Encara que farem algun concert, ara dedicarem més energies apreparar nous temes i la pròxima gira que començarà a l'estiu.

✍ gadjomusica@hotmail.com

Gadjo"L'Ajuntament persegueix

la música al carrer"

Foto: Lucia Guerrero Platas

Gadjo és un grup de vuit músics de França, Dinamarca, EUA, Anglaterra i Bèlgica que

duen 3 anys tocant a Barcelona i els seus voltants. Units per un amor a la música gitana

van decidir anomenar-se Gadjo, que significa "paio" en llengua gitana. Amb veu, acordió,

vents, guitarra, percusió i contrabanjo (un híbrid entre bombo i baix) toquen cançons prò-

pies barrejades amb temes tradicionals de l'Europa de l'Est i jazz en concerts que tenen l'e-

nergia i bogeria de les noces gitanes

Dijous Paella Més mestissos

que un tallat

ex

pr e

ssio

ns

Foto: Mireia Bordonada

ENTREVISTA

L’ALTRA

ÀFRICAArticles i entrevistes,biblioteca virtual d’accés lliure, edició de llibres, enllaços...

www.oozebap.org

RAD

IO LLIU

REA

104,5 FMRADIO BRONKA

www.sindominio.net/bronka

rbronka@sindomini.net

Apartat Correos 25102

08080 Barcelona

Tel:933594900

EM

ISS

IÓ 2

4H

Escolta’ns per internetwww.radio.sakeos.net:8001/r.bronka.org

pàgina 22 expressions directa núm. 0 / octubre 2005

La empresa total

Renato Curcio

Traficantes de sueños, 2005nodo50.org/ts

El nom de Renato Curcio ens porta a la Itàliadels 70, a les Brigades Roges i als anys derepressió, però en aquest llibre canvia deregistre i passa a donar veu a treballadors itreballadores de grans superfícies, d'allòanomenat empresa total, ocupació habitualen el nostre mercat laboral. Recopila lesseves experiències sobre «els mecanismesde cooptació i destrucció de les resistències,de l'asfixiant atmosfera d'indefensió iaïllament, però també de les estratègies desupervivència, els assaigs d'organitzaciósindical i la possibilitat d'un nou frontlaboral».

A Tornallom

Documental 48'edicioneslaburbuja@yahoo.com

«A tornallom» és una expressió de l'hortavalenciana que descriu l'intercanvi de feina

per feina, sense diners pel mig i que reflexael tipus de relacions que es van donar entre

el veïnat, els de tota la vida i que els que esvan sumar a defensar un projecte de vida. Fa

3 anys, i després de 10 de lluita contra unprojecte d'ampliació del port, els i les

habitants de La Punta de València han hagutde marxar del seu barri cap a poblacions

properes, expropiats i alguns en espera deser reallotjats. Han recollit aquesta expe-

riència comunitària i de solidaritat en undocumental que iniciarà una gira depresentacions per donar-se a conèixer apartir del 2 de novembre.

Abenduak 29

Jabier Muguruza. Cançó(Resistencia)

El germanet gran de la nissaga Muguruzatransita per camins musicals més relaxats queFermin i Iñigo, però en el seu camp assoleix elmateix nivell que la resta de la família.Abenduak 29 és un disc de títol fred–"abenduak" vol dir desembre– però -d'escolta molt càlida. El vuitè treball ensolitari d'un creador madur que, amb versosde profunditat planera, reflexiona sobre elpaís, les militàncies, la vida i l'amor. En aquesta ocasió col·labora amb el cantau-tor uruguaià Jorge Drexler, que canta en basca "Bizitza bizitza da" ("la vida és la vida"): "La vida és la vida/és el més gran/qui latreu/ho treu tot".

Pe

l·lì

cu

les

Mú

sic

aLli

bre

sLes barbaritats de la COPE

Àlvaro Vioque

Ara Llibres

"El Gobierno español sólo habla conterroristas, homosexuales y catalanes, aver cuando se decide a hablar con gentenormal". Podria ser un acudit. Però no. Ésuna cita textual de Federico JiménezLosantos al programa “La mañana” de laCadena COPE, pronunciada el 13 de junyde 2005. En voleu més? "La minoría omayoría castellanohablante en Cataluñaes la más desprotegida, maltratada,incomprendida, silenciada y machacada"."En Cataluña los terroristas mandan".I podríem seguir... Per a amants delsadomasoquisme polític, Ara Llibresedita “Les barbaritats de la COPE”.Un complet recull de despropòsits del'emissora dels bisbes. Perquè no per la seva quotidianitat les mentidesi els insults ens han de deixarindiferents.

RMXMadeinbarna

La Kinky Beat. Ragga fusió(Kasba Music)

La Kinky Beat remescla els temes del seuprimer disc, Made in Barna (Kasba Music,2004), per donar un nou rumb a cançonsque han sonat i sonaran arreu de les festespopulars. El ragga festiu i mestís de LaKinky és una orgia musical on hi ha lloc pelpunk, el drum&bass, el jungle, el hip-hop il'electrònica. Amb la col·laboració d'amicsi coneguts com Fermin Muguruza,Electroputas o Dj Panko d'Ojos de Brujo.Festa per la vena de la mà d'uns clàssics del'extrarradi musical de Barcelona.

Mesquita no!

A Contraluz Films. Documental 28'www.aulamedia.org/dvdno/

Mesquita no! és un documental sobre elconflicte ocorregut a Santa Coloma de

Gramenet a finals de 2004. La instal·laciód'un oratori musulmà als baixos d'un edifici

d'habitatges va desencadenar protestesveïnals, que es queixaven perquè el local

no estava en condicions per acollir un cen-tre de culte. L'ajuntament havia concedit

un permís provisional per a la celebraciódel Ramadam per, posteriorment, reubi-

car-los a un altre lloc. Però els veïns es vansentir enganyats. Enmig del conflicte entre

veïns, musulmans i ajuntament, gent delsateneus de Santa Coloma van intervenir

reclamant el dret i el respecte a la llibertatde culte.

Les protestes veïnals, però, es van enduriri van desembocar en veritables mostresde xenofòbia.

Creieu que des del món de l'espectacle s'haoblidat molt fàcilment aquell esperit del"No a la guerra"?Aquest tipus de manifestacions en unmoment donat tenen molta empenta i criden molt l'atenció. Sovint cauen en el més pur oblit. Val la pena utilitzarl'escenari, la càmera, el que sigui, perdonar veu i subratllar problemesi desgràcies del nostre món. També calmatisar que ràpidament van a la baixa.

El compromís ètic i/o ideològic ha de posar límits o condicionar lesexpressions musicals o teatrals?Per nosaltres, el primer compromís que tenim és amb nosaltres mateixos.Respectant la pròpia manera de fer, el sentit primer, estar en concordançaamb un mateix i amb la resta de labanda és bàsic. A partir d'aquí éspossible adquirir-ne més, decompromisos. D'una altra manera enssemblaria una absurditat. Omplir-se laboca de compromisos i ètiques quan,per començar, un ja no sap qui és o perquè fa el que fa no porta enlloc.

En què us fa pensar la paraulatripartit?Una fórmula per a poder governar aquestpaís en l'actualitat. N'hi ha d'altres. Per una banda, hi ha una façana de partitsd'esquerres que d'entrada semblainteressant. A nivell de resposta a lesnecessitats socials ho hauríem de notar. Perl’altra, és una fórmula difícil de mantenir perculpa dels interessos partidistes. No semblapas que n'estiguin fent un molt bon ús.

La televisió, a diferència del teatre en viu,comporta certes renúncies des d'un punt devista de la llibertat d'expressió?La televisió i el teatre són medis diferents i, per

tant, es regeixen per regles diferents. Nosaltresno ens hem sentit mai retallats ni a un lloc ni a

l'altre, però som conscients que el poder decomunicació que té la televisió també comporta

una "vigilància" més estricta. Això que sembladolent, tampoc no ho és tant. En el sentit que ens

sembla bé un control d'emissió, de contingutssegons horaris. En el moment que ens sentíssim

censurats injustificadament també ho diríem.

Què es pot aportar des de la vostra feina per aconseguir un món millor?

Sense voler donar lliçons a ningú, això d'entrada i sempre per davant, explicar com veiem el món, buscar

la part ridícula de les coses, dels problemes, per a fer-losmés humans, més assequibles i solucionables… Obrir ponts

de diàleg aprofitant els escenaris. Parlar i escoltar,enraonar. Tot això, com a tots els oficis, ajuda a fer un món

millor, al nostre entendre.

Teatre de Guerrilla

“En el moment que ens

sentíssim censurats

injustificadament

també ho diríem”

ENTREVISTA

LA COOPERATIVA DE SERVEIS INTEGRALS PER A L´ESPECTACLE

SO, BACKLINE, IL·LUMINACIÓ, ESCENARIS

Instal·lació, venda, lloguer i manteniment

PRODUCCIÓ , CONTRACTACIÓ I MANAGEMENT ARTISTIC

C/ Agusti i Milà 63-65 (08030) BarcelonaTEL:93 443 01 90 / 93 345 65 90 FAX: 93 329 71 52e-mail: autonomia@autonomiadelespectacle.comhttp: www.autonomiadelespectacle.com

Destaquem

La graella pàgina 23octubre 2005 / directa núm. 0

LA RUTA DE L’ANARQUISME22 i 23 d’octubre i 6, 12, 13, 19, 20 de novembre, de 10h a 14h, a Barcelona

Sortida del Portal de Santa Madrona, <M> DrassanesVenda d’entrades: La Rambla 7 (dimarts i dijous de 10h a 13:30h)

info@tacticaltourism.org - www.turismetactic.org

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE“HIPOTÁLAMO: EL MÚSCULO DEL RECUERDO” dijous 3 de novembre, a les 20h, Against c/Notariat 9 Barcelona

CURS SOBRE DRETS SOCIALS OBSERVATORI DESCdel 7 de novembre al 19 de desembre dilluns, dimecres i divendres de 18h a 21:30h ambel suport de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. XVI Trobada de Barcelona dijous

10, divendres 11 i dissabte 12 matins i tardes. L’edició d’enguany se centrarà en la concep-ció de les armes com a eines per la pau o instrument de guerra Cal inscripció prèvia

Casa del Mar c/Albareda 1-13 Barcelona preu: 100 euros (estudiants 75 euros) Barcelona

2n CICLE DE CINEMA I DRETS HUMANSFacultat de Dret de la Universitat de Lleida Campus Cappont Avda. Jaume II, 73

dijous 27 d’octubre de 20h a 21:45hDret a no ser torturat: “Pors”, de Larraitz Zuazo

dijous 3 de novembre, de 19:30h a 21:45hDret a l’habitatge: “El Forat” de Chema Falconetti

dijous 10 de novembre, de 20h a 21:45hDrets dels refugiats: “Yákar” (Esperanza) de Guillermo Sempere

dijous 17 de novembre, de 20h a 21:45hTancament d’empreses: “200 Kilómetros” de Discusión

14 dijous 24 de novembre, de 20h a 21:45hViolència de gènere: “Más allá del papel” de Carmen López i Unai Aranzadi

FESTIVAL ANTIFEIXISTAdissabte 5 de novembre, a Cotxeres de Sants c/Ozinelles (Barcelona)

PRESENTACIÓ DEL NOU DISC DE DÚMBALA CANALLAdissabte, 5 de novembre , a Manresa

FESTES ALTERNATIVES DE SANT ANDREU DEL PALOMARdivendres 25 de novembre, a les 21h, al Brot c/Abat Odó 73 <M> Fabra i Puig

Pregó d’inici de festes i Bicifarra divendres 2, a les 21h, a la carpa de festes alternatives c/Segadors

Concert bailongo contra la impunitat policialdissabte 3, a la carpa

Dinar popular vegetarià i Concert punk contra l'incivisme institucionaldiumenge 4, a les 17h, a la carpa

Taula rodona sobre els moviments socials a St. Andreu i Jam sessiondilluns 5, a la carpa

Dinar pels encausts del 4 d'oktubre i Concert de suport als moviments socialsdimarts 6, a la carpa

Matinal infantil, Taller de pintura i Concert Jazz-fussiondimecres 7, a les 17h, a la carpa

Xerrada: Situacio actual de la zona Fabra i Coats i Sesió golfa de cinema a la frescadivendres 9, a les 21h, al local de Diables de St. Andreu c/Ramón Batlle 17

Cabaret d’espectacles i varietesdissabte 10, a les 22h, al Rock&Trini Via Favencia 371

Guateke de fi fe festes

SEGONA FESTA SOLIDÀRIA A BELLMUNT D’URGELLdissabte 29 d’octubre a partir de les 16:30h, amb música i teatre

BARCELONA MÀFIES POINT. PROU VIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIAdissabte 29 d’octubre, a les 12h Manifestació a la plaça dels Països Catalans“civisme: dieu que no embrutem el terra, pero que el paguem a preu d’or”

ACTE FINAL DEL CORRELLENGUAMANIFESTACIÓ CENTRAL A PERPINYÀdissabte 5 de novembre 16h al Pla de Catalunya (per reservar autocar 934 159 002)

MANIFESTACIÓ de SUPORT als 4 del 4 d’OCTUBRE’04dissabte 12 de novembre, a les 17h, a la Plaça Universitat (Barcelona)

CONTRA-CIMERA BCN+10 (cimera oficial al recinte del Fòrum)del 26 al 29 de novembre a Barcelona, manifestació dissabte 26 de novembre

MANIFESTACIÓ CONTRA ELS ABUSOS DE PODEREN MEMÒRIA DE PEDRO ÁLVAREZdijous 15 de desembre, a les 20h, Av. Catalunya, <M> Torrassa L-1 (L’Hospitalet)

MARXES DE TORXES PELS PRESOS POLÍTICS23 de desembre, a les 20h, arreu de ciutats i pobles de Catalunya

CAP D’ANY CONCENTRACIÓ CONTRA LES PRESONS31 de desembre a Barcelona, davant les presons de Wad-Ras, la Trinitat i la Model

JORNADES CONTRA LA CONSTITUCIÓdel 3 al 8 de desembre, xerrades i manifestacions a diversos punts de Catalunya

MASSA CRÍTICA DE BICICLETESEl 1er divendres de cada mes, a les 20h, a la plaça dels Països Catalans (Barcelona)

MARXA D’HOMENATGE ALS MAQUISdissabte 5 de novembre, a les 17:10h, a ArbúciesAudiovisuals sobre els maquis i presentació del llibre “Odio las mañanas” de JM Rouillan.diumenge 6 de novembre, a Sant CeloniMural dedicat al Quico i míting del llibre “Odio las mañanas” de Jean Marc Rouillan.dimarts 15 de novembre, a la Universitat de BarcelonaMurals de la campanya per la llibertat dels presos d’Action Directe. Inauguració de l’ex-posició d’Antonio Téllez. Primera Assemblea Pública pel programa d’actes del 2006.dijous 5 de gener 2006, a les 12h, al cementiri de Sant CeloniTrobada en record del company Quico Sabaté

XERRADA DE “MOVE”dijous 9 de novembre, a les 20h, al Brot c/Abat Odó 73 <M> Fabra i Puig (Barcelona)

PRESENTACIÓ DE DIRECTAdissabte 19 de novembre, a les 18h, a la Llibreria Anònims, c/Miquel Ricomà 57 (Granollers)

TALLER D’AUTODEFENSA PER A DONESdissabtes 5, 12, 19 i 26 de novembre, a les 10h, al local dels Xiquets de Reus, c/ Rosic 4-8preu: 30 25 afiliades a CGT, sòcies del Casal Despertaferro o si esteu a l’aturPer fer les inscripcions passeu pels locals: CGT Raval Sta. Anna 13, 2n 977 34 08 83dilluns, dimecres i divendres de 18h a 21h o Casal Despertaferro dilluns, dimecres idivendres de 17:30h a 20:30h Reus

Convocatòries

OFICINA PER L’OKUPACIÓdijous de 16h a 20h

Cyber Forat c/Metges 18<M> L1 Arc de Triomf (Barcelona)

DONES I DESENVOLUPAMENTAL MARROC. QUIN TIPUS DE

DESENVOLUPAMENT?11 i 12 de Novembre de 18h a 22hCCívic Pati LLimona, c/Regomir 3

(Barcelona) Org: Entrepobles

PLATAFORMA CAN ZAM, SERRAMARINA I EL RIU BESÓS

divendres a les 20h At. Júlia Romera c/Santa Rosa 18<M> L1 Sta. Coloma (Sta. Coloma)

INTERCANVI JUVENIL A JERUSALEM

21 de novembre a l’1 de desembrePer inscriure’s truca: 935 531 543Organitza: Xarxa Enllaç Palestina

LA MAKABRA Cada dia 11h-21h Espai de circ

c/Tànger i Sancho d’Àvila <M> L1 Glòries (Barcelona)

Actes Culturals

Jornades, Xerrades...

Música

Festes populars

Cinema

Tallers

novembre

octubre

desembre

Pots enviar convocatòries, cartells, etcètera a:agenda@setmanaridirecta.info

octubre

novembre

E

La indirectadirecta núm. 0 / octubre 2005

El dilema

del gall dindi✑Matthew Tree/matthewtree@telefonica.net/

n anglès hi ha una expressióestranya: "to talk turkey".Literalment traduïda, aixòsignifica: "parlar com un galldindi", però el seu sentit real és"parlar sense embuts", és a dir,parlar directament, sensedissimular la veritat. Quan enstrobem amb amics de confiança,no hi ha cap problema a l'hora deparlar d'aquesta manera,al contrari, els amics de confiançagalldindiegen cada dos per tres. Elproblema és quan t'hasd'expressar a través d'un mitjà decomunicació.

I això val per a tots elsmitjans de comunicació senseexcepció, siguin alternatius osiguin convencionals. Cada mitjà,per "obert" que es proclami, esguia segons una sèrie deparàmetres sovint implícits, quemarquen els límits de què s'hipot dir i què no. Vaig descobriraixò, curiosament, quan escriviaamb una certa regularitat per auna revista anarquista anglesaque es deia Black Flag.Convençut que una publicacióllibertària mai no censuraria cap article, perpolèmic que fos, en vaig fer unsobre una qüestió que encara emfascina: quina és la posició delsanarquistes pel que fa al'existència dels països senseestat? Creuen que existeixen o no? Si no existeixen, què passaamb els països amb estat?Aquests sí que són reals? Perquètenen estat? Etcètera. L'article,tot i que no defensava cap menade postura nacionalista, va serprohibit immediatament pertenir un "contingut poc adequat".Si hagués presentat el mateixarticle al Daily Telegraph (el diarimés conservador d'Anglaterra)segurament no hauria patit unrefús tan contundent.D'aleshores ençà, cada vegadaque he treballat per a algunmitjà, des d'aquesta revista queteniu entre mans fins a ElPeriódico, posem per cas, sempreintento esbrinar fins a quin puntpuc dir el que em dóna la gana.Perquè un cop saps quin margetens, pots explotar el petit espaide llibertat que se t'ha atorgat, almàxim. Tot i això, costa. Déumeu, com costa. Si m'ho vanensenyar uns anarquistes...

Butlleta de subscripció

directasetmanari de comunicació

Nom......................................... Cognoms..............................................................................

Població................................................................................... Codi Postal..........................

Adreça.........................................................................................................................................

Correu electrònic.............................................................. Telèfon....................................

Signatura: Ordinària 60 euros / Solidària 120 euros

Em vull subscriure al setmanari de comunicació Directa:

Amb la subscripció rebré cadasetmana lapublicaciódurant un any.La domicilia-ció bancàriaés una de lesvies per fer-ho.

pàgina 24 la indirecta

La indirecta

Cada mitjà, per"obert" que es

proclami, es guiasegons una sèriede paràmetres

✑Laia Alsina/directa@moviments.net/

Quan arriba somriu, fados petons i preguntasi volem un taxi. PepeRovira és el protago-

nista d’”El taxista ful”, l’últim tre-ball del director barceloní Jo Solque ha merescut una mencióespecial al darrer Festival deCinema de Sant Sebastià.

Amb gairebé 54 anys, nascutal camp cordovès, és un homeque es dedica a “repartir la vidaentre el més quotidià i les mogu-des que hi ha a Barcelona”.

Ens ha convocat davant laDelegació de Govern, i no és ca-sualitat, acaba de participar enuna manifestació per denunciarla situació dels immigrants quesalten la tanca de Ceuta i Melilla.

La primera pregunta l’hau-ràs sentit massa sovint: què hiha de realitat a la pel·lícula?

A la pel·lícula tot és real. Dirque és cinema està mal dit. Si elcinema és una fàbrica de menti-des, això no és cinema.

Com és ara, doncs, la vidadel Pepe Rovira davant del qualestem asseguts?

Em llevo a les 7. Vaig a treba-llar. Arribo a casa cap a les 3.Intentem dinar junts, amb ladona i el fill. I després sortim afer un tomb. La meva vida no hacanviat en absolut. Durant 5 diesva ser divertit estar allà, a SantSebastià. És molt superficialperò està bé. Van ser 5 dies alcel, vaig passar per una estrella...bé, una estrelleta petita, no?Petitíssima. Però després vaigtenir una caiguda a terra bestial!

Tot i tocar de peus a terra,faria el mateix que el protago-nista de la pel·lícula?

Jo no robaria per treballar. Sijo robés seria per no treballar.Això ho he aprés ara. Abans no

ho veia així. Ell roba taxis a la niti deixa part de la recaptació alpropietari del vehicle. El taxistaful arriba a aquesta situació per-què vivim en un món fastigós. Ésun home portat al límit, fins a labogeria. En la manifestació d’a-vui només pensava fàstic, ver-gonya i ràbia.

Hi ha qui diu que abans derobar hi ha altres sortides.

Que les busquin.Ets dels qui creu fermament

que el diner no dóna la felicitat.(Fa que no amb el cap) A la

meva edat ja no crec en massacoses.

En què creu encara?Una mica en la gent i molt en

els amics, però els amics còmpli-ces com els de Miles de Viviendaso els de Dinero Gratis, no els quequeden per anar al bingo. El capi-talisme salvatge i l’Estat podenser els responsables de tots elsmals però, nosaltres què fem?Som massa covards. A la vida caljugar-se-la, si no, vas malament.

I com trobes aquests amicscòmplices?

Hauràs de veure la pel·lícula(esclata a riure). Jo només sé queaquests amics van ser la solució.Eren el contrari del que jo era,però es van oferir a donar-mealguna cosa quan ja no tenia onanar i em van amagar. És unameravella.

Després de totes aquestesexperiències, què penses quanpasses per davant d’una cua al’oficina de l’INEM?

No sóc ningu per donar con-sells perquè tampoc tinc la solu-ció. No els diré que facin la revo-lució. No puc ser un revolucio-nari perquè no sé com puc guiaro aconsellar la gent. Només séque he fet de tot, he viscut elmón laboral quan encara existiaclasse obrera i he viscut situa-cions molt precàries. Ningú potdir que la història de la pel·lículaés la d’un home estrany, perquèés la història de molta gent.

I que ningú senti llàstima de mi,

que en sentin d’ells mateixos perquèels passa el mateix i ho amaguen.

Aleshores, la pel·lícula no laveuran només els convençuts?

Home, el cinema arriba atothom. D’una banda, als movi-ments socials per dir-los “mireu,aquesta és la gent normal, acos-teu-vos-hi o ignoreu-la”. De l’al-tra, al senyor panxut que va ambel diari esportiu sota el braç i laràdio enganxada a l’orella sentintel futbol, i li dius “mira, aquellsque et penses que tenen banyesi cua i que es dediquen a ferorgies són així. Tu tries”.

(Somriu) Això és molt difícilde respondre. Jo et puc dir que jano sóc el taxista ful, que reconecque em vaig equivocar i que esta-va fent una cosa de la qual estavaorgullós, però estava equivocatperquè ho feia sol. Si et dic que eltaxista sóc jo, em faràs preguntesque no podré respondre. I si etdic que sóc actor, que no ho sóc,em passarà el mateix. Clarament,continuo amb el misteri...

“Jo no robaria per treballar,si jo robés seria per no treballar”

L’ENTREVISTA // PEPE ROVIRA, “EL TAXISTA FUL”

SCDA0N0F00022

directa\nº0\fotografia\Pepe Rovira\42 p. Rovira 1.jpg

Foto: Regino Hillera

d