setembre-octubre 2001 / núm. 149 eleccions al claustre ... · generalitat de catalunya la...

Eleccions al Claustre General

La Junta de Govern de la Universitat Autò-noma de Barcelona, en la sessió del dia 20de setembre, va aprovar la convocatòria d’eleccions al Claustre General, que tindranlloc el dia 29 de novembre de 2001. El calendari electoral preveu les fases següents:

• De l’1 al 15 d’octubre: presentació de reclamacions al cens electoral (es podran consultar a partir del dia 1 d’octubre).

• De l’1 al 22 d’octubre: presentació de candidatures.

• 18 d’octubre: publicació dels censos definitius.

• 25 d’octubre: proclamació de candidatures.

• Del 12 al 28 de novembre: campanya electoral i vot anticipat.

• 29 de novembre: dia de les eleccions.

• 30 de novembre: publicació dels resultats provisionals.

• Del 3 al 13 de desembre: període d’impugnacions.

• 14 de desembre: resultats definitius.

A la sessió de la Junta de Govern també esvan elegir els membres que compondran laJunta Electoral: Enric Marín i Otto, secretarigeneral; Mercè Izquierdo Aymerich, vice-rectora d’Estudiants i de Promoció Cultural;M. Dolors Riba i Lloret, degana de la Facul-tat de Psicologia; Helena Estalella Boadella,professora del Departament de Geografia;Francesc Quesada Martos, representant delPersonal d’Administració i Serveis; MarcSuárez Calvet, Robert González García, Maria Esther Jordana Santiago i Maura Ara-gay Sastre, representants dels estudiants.

Junta de Govern

La Junta de Govern del dia 20 de setembretambé va aprovar la renovació de membresde les comissions delegades de la Junta deGovern. Els nous membres són: per a la Comissió d'Ajut a l'Estudi, Manuel Álvarez iLuci Nussbaum; per a la Comissió de Doctorat, Gemma Font; per a la Comissiód'Economia i Serveis, Xavier Cabañes i Marcial Murciano; i per a la Comissió d'Investigació, Juan José Villanueva i Fausto Miguélez.

setembre-octubre 2001 / núm. 149

l dilluns 1 d’octubre, va tenir llocla inauguració del curs acadèmic2001-2002. El doctor Juan Ber-trán va parlar sobre les princi-

pals qüestions que ha d’afrontar el científica l’hora d’abordar una nova recerca. CarlesSolà va dedicar gran part del seu parlamenta criticar amb contundència la nova Lleid’Universitats. Durant l’acte es va recordar,en diferents moments, el recentment tras-passat rector de la Universitat de Barcelo-na, Antoni Caparrós.

Inauguració de cursE Antoni Giró, va manifestar la voluntat del Go-

vern de Catalunya de negociar alguns as-pectes de la nova Llei d’Universitats, com laconsolidació de l’Agència per a la Qualitat delSistema Universitari a Catalunya i la capa-citat normativa per a polítiques específi-ques, alhora que va reclamar un inici decurs tranquil per propiciar el debat.

El rector Carles Solà va tenir un recordper al professor Ernest Lluch, assassinataquest curs, per a Antoni Caparrós, defen-sor abrandat de l’autonomia universitària, i

Juan Bertrán va pronunciar la conferència inaugural.

Enric Marín, secretari general de la UAB,va iniciar els parlaments de la inauguracióde curs amb un repàs a les dades més sig-nificatives del curs 2000-2001.

El doctor Juan Bertrán, catedràtic de Quí-mica Física de la UAB i Medalla Narcís Mon-turiol de la Generalitat de Catalunya, va pro-nunciar la conferència «A la recerca de larecerca», una anàlisi de les inquietuds queexperimenta tot investigador en el momentd’abordar una nova recerca. Per a Juan Ber-trán, la necessitat, el contingut, els centreson es portarà a terme la recerca i, final-ment, el seu finançament són les principalsqüestions que ha d’afrontar el científic.

Bertrán va afirmar que la recerca cien-tífica és un plaer intel·lectual però tambéuna necessitat social.

El doctor Pere Miró, president del Con-sell Social de la UAB, va destacar la preo-cupació i la desconfiança que li mereix el pro-jecte de llei universitària vers les comunitatsautònomes. En aquest sentit, demana a laGeneralitat de Catalunya la continuació dela tasca d’ampliació i reforçament de l’au-tonomia universitària. El director generald’Universitats de la Generalitat de Catalunya,

per a altres membres de la comunitat uni-versitària desapareguts el darrer curs.

Carles Solà va denunciar l’ofensiva me-diàtica organitzada pel govern del PP i va de-fensar la capacitat democràtica de la mateixauniversitat per dur a terme les reformesnecessàries en el marc de les propostes eu-ropees manifestades en les declaracions dela Sorbona, de Bolonya i de Praga.

Solà va remarcar que la nova llei oblidales directrius europees i els estudiants. Tam-bé va denunciar el dèficit de recursos, ambtendència a empitjorar, que viu la universi-tat espanyola, alhora que va recordar l’o-posició, no tan sols dels rectors, a la nova llei,sinó igualment la de nombroses juntes de go-vern, claustres i governs de comunitatsautònomes.

Malgrat tot, el rector va palesar la for-ta il·lusió amb què comença el nou curs,amb un bon grapat de projectes, com la Bi-blioteca i l’Hemeroteca Generals, que s’i-nauguraran aquest curs, o la continuïtatd’altres projectes, com el CRESA o Biocam-pus, així com els desplegaments que durà aterme el Centre Temàtic de Medi Ambient.

Ant

onio

Zam

ora

Autònoma 149 per pdf 17/10/01 11:26 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

Setembre-Octubre 2001 Núm. 149

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Qualitat acadèmica

Manuel Perucho explica

els mecanismes

moleculars del càncer 3

Ensenyar a ensenyar 4

Congrés sobre els reptes

de l’ensenyament de

les ciències 5

Neix el primer

institut de recerca

en neurociències 6

Cimera de químics teòrics 6

Atles Climàtic Digital

de Catalunya 7

Territori i medi ambient 7

Cicle de conferències

Tardor Científica 7

Programa pioner d’avaluació

de tercer cicleeguint l’empremta delprimer i el segon cicle,l’Escola de Doctorat i deFormació Continuada

(EDFC) de la Universitat Autònoma deBarcelona ha endegat un procés d’a-valuació dels estudis de tercer cicle.Onze programes de doctorat s’es-tan sotmetent ja, de forma voluntà-ria, a aquest control de qualitat inseriten l’anomenada avaluació institu-cional que promou l’Agència de Qua-litat Universitària. Amb aquesta ini-ciativa, pionera en el sistemauniversitari català, l’Autònoma pre-tén adaptar, també, el seu estil docent,

S els seus recursos en recerca i elsseus serveis en gestió a les necessi-tats dels estudiants de tercer cicle.

Paral·lelament al mètode de su-pervisió de les llicenciatures, l’anà-lisi dels programes de doctorat escompon d’una avaluació interna id’una altra d’externa. Dels onze de-partaments que estrenen aquestaavaluació, hi ha un grup que ha aca-bat la fase interna i està pendentde la participació externa de l’Agèn-cia de Qualitat, que s’espera que si-gui durant aquest curs acadèmic.Del primer grup, en formen part elsprogrames i departaments següents:

El segon grup, compost pels departaments següents, es troba

en la fase inicial o d’avaluació in-terna:

tercers cicles, un dels elements quedefineixen més clarament l’esperitd’una universitat, s’hi han volgut su-mar».

Paral·lelament a l’avaluació ins-titucional, i dintre d’aquesta filo-sofia de servei i de millora, l’EDFCté previst iniciar, aquest curs acadè-mic, un programa exhaustiu d’en-questes sobre el grau de satisfac-ció dels alumnes de tots elsprogrames de doctorat. Uns qües-tionaris que, amb les modificacionsescaients, es faran extensius, durantel mateix curs, a tots els alumnesdels mestratges i diplomatures depostgrau de la UAB.

Teresa Vila, tècnica en metodologiai estudis de l’EDFC, coordina aques-ta iniciativa d’avaluació dels tercerscicles en estreta col·laboració ambl’Oficina de Programació i de Quali-tat de la Docència (OPQD). Vila de-fineix aquest procés d’avaluació comuna forma de «crear instrumentsque permetin validar la qualitat delsestudis i serveis oferts i, alhora, queserveixin per dirigir un pla de mi-llores adaptat a les necessitats delsestudiants». La coordinadora d’a-quest projecte destaca que «en elsdarrers anys la cultura de l’avalua-ció ha anat impregnant tota la co-munitat universitària, i per això els

Programa DepartamentQuímica QuímicaMatemàtiques MatemàtiquesPsicologia Social Psicologia de la Salut i Psicologia SocialLlengua Catalana Filologia CatalanaLiteratura Catalana Filologia Catalana

Programa DepartamentInformàtica InformàticaProducció Animal Ciència Animal i dels AlimentsDoctorat Internacional Economiad’Anàlisi Econòmica i Història EconòmicaHistòria Comparada Social, Història ModernaPolítica i Cultural i ContemporàniaFilologia Clàssica Ciències de l’Antiguitat

i de l’Edat MitjanaArqueologia i Història Ciències de l’AntiguitatAntiga i Medieval i de l’Edat Mitjana


3Informació

Les universitats catalanes denuncien l’anticonstitucionalitat

de la llei d’universitatsn informe elaborat pelscatedràtics de Dret MarcCarrillo, Joaquim Ferreti Tomàs Font considera

que almenys cinc articles de la pro-posta de llei de la reforma univer-sitària del PP són anticonstitucionalsi nou més són de constitucionalitat«dubtosa».

El rector de la Universitat deBarcelona, Joan Tugores, i el de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona,Carles Solà, van presentar el dicta-men en nom de tots els rectors ca-talans, que creuen que el projecte

U del PP té «greus defectes que vul-neren l’autonomia universitària i deCatalunya».

L’estudi considera inconstitu-cionals els articles sobre la creaciód’una Agència Nacional d’Avaluaciói Acreditació, perquè vulneren lescompetències de les comunitatsautònomes, i el que nega el vot delsrectors en els consells socials, per-què viola l’autonomia universitària.També qualifica de «clarament an-ticonstitucionals», perquè vulnerenel sistema de distribució de com-petències, els articles sobre el règim

de departaments, l’accés a la uni-versitat i el règim de concerts entreles universitats i les institucions pri-vades.

Entre els articles que es consi-deren de constitucionalitat «dub-tosa» hi ha el referent al sistema d’aprovació d’estatuts de cada uni-versitat.

El document s’ha enviat a laresta d’universitats de l’Estat es-panyol i a tots els grups parla-mentaris com a eina per presen-tar esmenes a la nova llei abansde la seva aprovació.

l professor Manuel Pe-rucho, director de l’On-cogene and Tumor Su-pressor Gene Program

del The Burnham Institute de LaJolla Cancer Research Center, a Ca-lifòrnia (EUA), va pronunciar, el di-mecres 3 d’octubre, la conferència«Exploració de les rutes del càn-cer», amb motiu de la inauguraciódel cicle de conferències AspectesGenerals i d’Investigació Bàsica enCàncer de Mama, organitzat pelGrup Multidisciplinari per a l’Estudidel Càncer de Mama del Departa-ment de Biologia Cel·lular, de Fisio-logia i d’Immunologia de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona.

En una sala de graus plena avessar, el professor Manuel Peru-cho, un dels primers investigadorsde tot el món a estudiar el càncer desde l’òptica de la genètica, va expo-sar els mecanismes moleculars quedesencadenen un tumor. Perucho,que es va centrar en el cas del càn-cer colorectal, va explicar que espot desenvolupar a partir de duesvies diferents. D’una banda, la via su-pressora, caracteritzada per lapresència d’un nombre anormal decromosomes en les cèl·lules del tu-mor, provocat per mutacions en l’on-cogen k-ras (gen que facilita l’apa-rició de tumors quan és mutat), i

en els gens supressors de tumorsp53 i APC. D’altra banda, la via mu-tadora, caracteritzada per la presèn-cia de centenars de milers de mu-tacions en les cèl·lules del tumor,localitzades en zones de la molècu-la de DNA denominades micro-satèl·lits (DNA «deixalla» que no codifica per cap proteïna).

La investigació que desenvolupael grup del professor Perucho se cen-tra actualment en la cerca dels orí-gens d’aquesta via mutadora. Per aPerucho, mutacions en uns pocs gensrelacionats amb la fidelitat del pro-cés de replicació del DNA provoquenmúltiples errors en les seqüènciesreproduïdes, que es tradueixen encentenars de milers de mutacionsen els teixits tumorals. Així, en aquestcas, l’origen dels tumors està en l’a-parició de «mutacions mutadores»,és a dir, mutacions en gens que pro-voquen moltes més mutacions. Pe-rucho va explicar que, tant en el casde la via supressora com en el de lavia mutadora, el procés que desen-cadena el càncer obeeix a un efectedominó on les mutacions d’uns gensconcrets són anàlogues a la caigudade la primera peça, amb un efecte uni-direccional envers l’aparició del tu-mor.

Del cicle de seminaris, del qual en-guany té lloc la setzena edició, ja se

Manuel Perucho explica elsmecanismes moleculars del càncer

E

n’han fet 500 sessions conduïdesper 320 professors diferents. Els se-minaris constitueixen l’activitat do-cent de la Xarxa Temàtica Estudi delCàncer de Mama i formen part delsestudis propis de la Universitat Autò-noma de Barcelona i de l’EuropeanSchool of Oncology. A més, es trac-ta del títol de postgrau en càncer demama més antic dels cinc que ac-tualment hi ha a l’Estat espanyol.

Manuel Perucho va pronunciar la conferència inaugural.


4 Informació

Ensenyar a ensenyares primeres classes delCurs Pràctic de Docèn-cia a l’Aula s’han co-mençat a impartir des

del 13 de setembre passat. El cursestà orientat cap a professors uni-versitaris que volen fomentar la par-ticipació dels estudiants i millorar

L Aquests són els eixos principals so-bre els quals s’ha erigit aquest cursde docència, eminentment pràctic,impartit per les doctores Anna Crosi Montserrat Vila, professores delDepartament de Filologia Catalanaa la Facultat de Ciències de l’Educacióde la UAB. Segons Montserrat Vila:«El curs ha tingut una resposta po-sitiva, ja que els professors que s’hihan matriculat ho han fet amb lamotivació de conèixer el seu estil, lesseves errades i saber com fer lesseves classes més eficaces».

El Curs Pràctic de Docència al’Aula està estructurat en tres parts:la primera és un taller de formacióinicial, en el qual es tracta de veureles necessitats específiques de for-mació dins de l’àmbit de la docència. Posteriorment, s’ha dissenyat perals assistents al curs un itinerari deformació individualitzada, on es po-den escollir tres opcions. Aquest iti-nerari tracta de veure l’actitud de ca-da professor davant dels seusalumnes. Cada professor assistent alCurs Pràctic de Docència a l’Aulapot optar per enregistrar-se a l’au-

la i autoavaluar-se segons una pau-ta prefixada. La segona possibilitatconsisteix a deixar el seguiment il’avaluació a una de les professoresdel curs. I la tercera es basa en el fetque el professor serà observat i ava-luat per un company escollit per ellmateix.

La part que conclou aquest cursés un taller de valoració de les clas-ses enregistrades durant l’itineraride formació individualitzada. Aquí estracta d’analitzar conjuntament lessituacions acadèmiques que han es-tat valorades i de veure quines es-tratègies didàctiques i retòriquess’hi han utilitzat. D’aquesta manera,els alumnes poden participar i apren-dre de l’experiència de la resta delgrup.

El Curs Pràctic de Docència al’Aula és impulsat pel Vicerectoratd’Ordenació Acadèmica i de QualitatUniversitària, per l’Institut de Cièn-cies de l’Educació (ICE), pel Progra-ma de Suport a la Innovació de laDocència Universitària (PSIDU), i hicol·laboren la Facultat de Ciències ila Facultat de Veterinària de la UAB.

la relació que estableixen amb l’a-lumne, la manera d’explicar els co-neixements de l’assignatura i la ma-nera d’organitzar-se dins de l’aula.

a Universitat Autòno-ma de Barcelona obriràel mes d’octubre uncentre d’ensenyamentd’idiomes a Sabadell.

UAB-Sabadell/ Centre d’Idiomesestarà situat al’edifici del Centre d’Estudis i Ser-veis de Tecnologies d’Informació iComunicació Avançades (CESTIC).

L’activitat lectiva s’iniciarà ambcursos d’anglès i seguirà les ma-teixes pautes metodològiques que

La UAB amplia la seva oferta en idiomes amb un centre a Sabadell

s’apliquen al Servei d’Idiomes Moderns (SIM) del campus de Be-llaterra.

L’oferta acadèmica combinaràl’activitat presencial amb l’ús deles noves tecnologies aplicades a l’aprenentatge d’idiomes. S’hi podranseguir cursos convencionals ambsuport d’activitats assistides perordinador, i també cursos d’autoa-prenentatge individualitzat, amb elsuport de tutories i de classes presencials en grups reduïts.

Amb aquesta iniciativa, la UABvol potenciar la seva implicació ambSabadell, on ja té una presència rellevant mitjançant l’Escola Univer-sitària d’Estudis Empresarials, l’Es-cola Universitària d’Informàtica i laFundació Indústries de la Informació-F2i.

Així mateix, UAB-Sabadell/Cen-tre d’Idiomes refermarà l’interèsque aquesta universitat té per laformació instrumental en llengüesestrangeres.

L

Discussió sobre la innovació docent

Bre

u

La Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB va organitzar, els dies11 i 12 de juny, unes jornades de discussió i reflexió al voltant de lainnovació docent. L’objectiu de la trobada va ser difondre el conjuntde projectes de renovació de la docència que es plantegen diferents col·lectius, a més de trobar millores en la qualitat docent.

Les ponències que integraven les jornades van abordar diferents temàtiques dins el camp de la docència. La discussió es va

centrar a veure la relació entre teoria i pràctica, analitzar els procediments d’ensenyament i aprenentatge, la coordinació intra iinterdisciplinària, i la utilització de les tecnologies de la informaciói la comunicació.

Les jornades es van iniciar amb una conferència a càrrec de ladoctora M. Lluïsa Hernanz sobre els acords de Bolonya.

Curs pràctic de docència a l’aula.


a Universitat Autònomade Barcelona (UAB) vaaplegar, del 12 al 15 desetembre, el VI Congrés

Internacional sobre Investigació enla Didàctica de les Ciències. Aques-tes jornades, organitzades per l’Ins-titut de Ciències de l’Educació de laUAB, conjuntament amb la Universitatde València, van reunir un gran nom-bre d’experts internacionals al voltantde les principals temàtiques que ac-tualment són objecte d’anàlisi i de dis-cussió en el camp de l’ensenyamentde les ciències. Els assistents al con-grés van poder participar en ponèn-cies, comunicacions, simposis, ta-llers i taules rodones orientats aaprofundir la transmissió, des de l’es-cola fins a la ciutadania, de la im-portància de la ciència en el progrésde tota societat.

5Informació

L Aquesta última edició del con-grés es va centrar en els reptes del’ensenyament de les ciències al se-gle XXI. La trobada va tenir tres ob-jectius principals com a base. Undels eixos del congrés ha estat el declarificar el marc teòric del conei-xement didàctic per delimitar mi-llor l’àmbit de l’ensenyament de lesciències i de les seves relacions ambaltres disciplines. Tanmateix, els ex-perts en didàctica de la ciència vantractar de reflexionar sobre els pro-blemes relacionats amb la defini-ció de les línies de treball i amb elsmètodes d’investigació. Alhora,aquestes jornades han esdevingutun fòrum per afavorir l’articulacióde la comunitat científica, espe-cialment la llatinoamericana, i in-crementar la comunicació amb to-ta la societat.

Els reptes de l'ensenyament de les ciències

n grup de trenta-cincalumnes i quatre pro-fessors de Recursos Hu-mans de l’Escola Social

Heverlee, centre de la Catholic Poly-technic de Lovaina, va visitar, el 20de setembre passat, la Facultat deDret de la UAB per conèixer la Di-plomatura de Relacions Laborals.

La coordinadora de la titulaciói vicedegana de la Facultat de Dret,M. Jesús Espuny, es va encarregard’explicar els trets generals dels

Estudiants de Lovaina, a Dretestudis universitaris i les caracte-rístiques d’aquesta titulació a laUAB. Els alumnes i professors con-vidats es van mostrar molt inte-ressats en el desenvolupament deles pràctiques externes i en els re-sultats pel que fa a la inserció laboraldels alumnes d’aquesta diploma-tura.

En un col·loqui posterior, la pro-fessora Carolina Gala, del Departa-ment de Dret Públic i de CiènciesHistoricojurídiques, va parlar del sis-

tema espanyol de la seguretat social;el professor Antonio Martín Artiles,del Departament de Sociologia, va ex-posar la possibilitat d’un màster eu-ropeu de relacions del treball, i elprofessor Àlex Rialp, del Departa-ment d’Economia de l’Empresa, va in-cidir en les assignatures de campusi, en particular, en la creació d’em-preses.

Aquesta visita va tenir el suportdel Vicerectorat de Relacions Inter-nacionals.

U

Durant la jornada inaugural, esva destacar la importància de la ce-lebració d’aquestes jornades sobredidàctica de la ciència davant la dis-minució de l’interès per les cièn-cies per part dels estudiants. Enaquest punt van coincidir el rector,Carles Solà, i el degà de la Facultatde Ciències de l’Educació, JoanPagès, que van mostrar la seva pre-ocupació davant la disminució dela demanda de carreres científi-ques. En aquest sentit, el rectorCarles Solà va manifestar que el VI Congrés Internacional sobre In-vestigació en la Didàctica de lesCiències «és un benefici per als es-tudiants i un esforç per part delprofessorat» en buscar una milloratant en els continguts com en les me-todologies usades pels docents dela branca científica.

XII Congrés d’Antropologia Biològica

Bre

u

L’estudi de l’antropologia biològica va ser el tema delcongrés que va tenir lloc a la Facultat de Ciències, del 10 al 13 de juliol passat. Van assistir-hi més de200 participants i s’hi van presentar 194 comunicacions,entre conferències i panells informatius.

El professor Lluís Ferrer, vicerector de la UAB, va presidir la inauguració, en la qual van participar el pro-fessor Antoni Oliva, president de la CIRIT; CristinaReal, alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, i el profes-sor Antoni Méndez, degà de la Facultat de Ciències.

La reunió extraordinària del congrés va tractar so-bre «Les perspectives de l’antropologia a Espanya». Les comunicacions orals es van dur a terme en tressessions paral·leles per tal de donar cabuda a l’elevatnombre d’intervencions. Tot i ser un esdeveniment d’àm-

bit nacional, el congrés va aplegar participants detretze països d’Europa i Amèrica del Sud. Entre els ponents, van destacar Leslie Aiello, membre del Departament d’Antropologia del University Collegede Londres, que va oferir una conferència titulada«Neanderthals and cold adaptation in ice age Euro-pe»; Geoff Daniels, del Bristol Institute for TransfusionSciences, qui va parlar de «The molecular basis ofhuman blood group polymorphism», i Sakari Knuuti-la, del Departament de Genètica Mèdica del HaartmanInstitute i del Helsinki University Central Hospital,que va tractar el tema del «Gene expression profi-ling in tumours by cDNA microarray analysis». Coma fruit del congrés, s’ha publicat un llibre amb els re-sums de les comunicacions.


és de 150 científics vanassistir, del 19 al 21 desetembre, al congrés in-ternacional sobre quí-

mica teòrica Electronic Structureand Chemical Reactivity, que va te-nir lloc a l’Hotel Melià Confort Cam-

Cimera de químics teòricspus de Bellaterra. El congrés, orga-nitzat pel Grup de Química Teòricadel Departament de Química de laUniversitat Autònoma de Barcelo-na, va retre homenatge al profes-sor Juan Bertrán, un dels més pres-tigiosos especialistes europeus enaquest camp, fundador del Grup deQuímica Teòrica de la UAB, i un delsprincipals responsables i impulsorsde l’enorme desenvolupament quela química teòrica ha assolit a Ca-talunya i a l’Estat espanyol.

El doctor Juan Bertrán, que araes jubila de la seva tasca docent i derecerca a la UAB, ha publicat més de260 articles d’investigació, la ma-jor part en les revistes científiquesinternacionals de més prestigi i demés alt índex d’impacte (Journal ofthe American Chemical Society, TheJournal of Physical Chemistry, Inor-ganic Chemistry, Journal of Organic

Chemistry, Organometallics, Journalof Chemical Physics, etc.).

La seva tasca ha estat recone-guda amb la concessió del Premi dela Fundació Catalana per a la Re-cerca (1992), de la Medalla NarcísMonturiol de la Generalitat de Ca-talunya (1996), i per haver estat no-menat doctor honoris causa per laUniversitat de Nancy (França), l’any2001.

Al congrés van intervenir-hi elsexperts internacionals en químicateòrica més destacats. El professorSantiago Olivella, de l’Institut d’In-vestigacions Químiques i Ambien-tals «Josep Pascual i Vila» (CSIC), vapronunciar la conferència inaugu-ral de la cimera, una exposició histò-rica sobre la contribució de Cata-lunya a la química teòrica al llargdels darrers disset anys.

M

l primer institut de re-cerca de tot Catalunyaen l’àmbit de les neuro-ciències serà l’Institut de

Neurociències de la Universitat Autò-noma de Barcelona, un centre de re-cerca que aplegarà grups d’investi-gació de diferents disciplines entornde l’estudi dels mecanismes del cer-vell i de les patologies del sistema ner-viós.

L’institut formarà part de l’es-tructura del Biocampus, complex derecerca dins el campus científic i tec-nològic de la UAB, i aplegarà inicial-ment un total de 23 grups d’investi-gació multidisciplinaris de laUniversitat Autònoma de Barcelonaque enfoquen l’estudi de les neuro-ciències des d’àmbits tan diversos

6 Recerca

E

Neix el primer institut de recerca en neurociències de Catalunya

grups externs a la UAB de qualitat re-coneguda, que treballen en l’àrea dela neurobiologia en el Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques.L’Institut de Neurociències de la UABdisposarà d’una divisió clínica alsHospitals Vall d’Hebron de Barcelo-na i ubicarà tots els seus grups de re-cerca sota un mateix complex ar-quitectònic en una segona fase quees preveu que s’iniciarà abans del’any 2003.

En l’actualitat, només existeixendos centres de característiques si-milars a tot l’Estat: l’Institut de Neu-robiologia Santiago Ramón y Cajal deMadrid, i l’Institut de Neurociènciesde la Universitat Miguel Hernándezd’Alacant.

La recerca en neurociències ésuna línia prioritària carregada de fu-tur i una de les àrees de la recercabiomèdica que ha experimentat unmajor desenvolupament al llarg delsdarrers anys.

La importància de la recerca enaquest àmbit queda palesa en la se-va priorització en el V ProgramaMarc de la Unió Europea, en el HumanFrontiers Research Program, i en elPlan Nacional de Investigación Cien-tífica y Desarrollo Tecnológico. Aquestfet és conseqüència, en bona part, dela transcendència mèdica i social

que estan adquirint les malaltiesneurològiques i psiquiàtriques enl’actualitat, i de les importants des-peses econòmiques derivades de l’a-tenció dels malalts afectats pels es-mentats processos en el mónoccidental.

L’estudi del funcionament nor-mal i patològic del sistema nerviós requereix, més que altres àrees de recerca, aproximacions multidisci-plinàries com poden ser estudis bio-químics, farmacològics i morfofun-cionals de la neurotransmissió i delsprocessos neurodegeneratius; estu-dis de modelització molecular per aldisseny de neurofàrmacs; estudis so-bre les bases neurobiològiques delcomportament emocional i de l’a-prenentatge, recerca en intel·ligènciaartificial i en xarxes neuronals, o apro-ximacions a les neuropatologies desdel camp de la genòmica, entre d’al-tres.

Per tant, el desenvolupament ila pràctica de la recerca bàsica i apli-cada multidisciplinària relativa a lesneurociències constituirà una de lesfinalitats de l’Institut de Neurocièn-cies de la UAB.

Així, l’Institut integrarà els pro-fessionals de la recerca neurobiolò-gica de la UAB i d’altres centres perfacilitar i potenciar la seva tasca.

Vista general d’una de les sessions del congrés.

com la biologia, la física, la ma-temàtica, la filosofia o la lingüística.La iniciativa ja ha rebut l’interès de


7Recerca

a Universitat Autònomade Barcelona genera con-tínuament grans quanti-tats de coneixement cien-tífic. Per tal d’apropar tot

aquest coneixement al públic, la UABva endegar, el darrer semestre, Les 3Estacions Científiques de la UAB, unscicles de conferències–debat on elsinvestigadors de la Universitat Autò-noma de Barcelona comparteixenamb els assistents les seves activi-tats de recerca d’una manera divul-gativa i entenedora, i aborden temescientífics d’actualitat des de la seva po-sició d’expertesa.

Cicle de conferències Tardor Científica L El dia 18 d’octubre comença el cicle

de conferències Tardor Científica, quetindrà lloc els dijous, cada dues set-manes, de 19 a 21 h, a la Casa Conva-lescència UAB (Sant Antoni M. Cla-ret, 171, Barcelona), al recinte del’Hospital de la Santa Creu i de SantPau.

L’entrada és gratuïta i obertaa tothom. L’assistència a les con-ferències dels tres cicles (tardor,hivern i primavera) permetrà als es-tudiants universitaris l’obtenciód’1,5 crèdits de lliure elecció re-coneguts per la Universitat Autò-noma de Barcelona.

n equip de científics delDepartament de Geo-grafia i del Departamentde Biologia Animal, de

Biologia Vegetal i d’Ecologia (Uni-tat de Botànica) de la UniversitatAutònoma de Barcelona ha elabo-rat el nou Atles Climàtic Digital deCatalunya, molt més precís i fiableque l’anterior, que estava basat ensèries meteorològiques de fins afinals dels anys setanta. El nouatles, que es pot consultar per In-ternet, ofereix més de setanta ma-pes de temperatures mitjanes, mit-janes de les màximes i de lesmínimes, pluviometria i radiaciósolar mensuals i anuals amb unaresolució sobre el terreny de 180 x180 metres.

L’extrema fiabilitat del nou AtlesClimàtic Digital de Catalunya és fruitd’una àmplia recerca amb l’objec-tiu de modelitzar el clima de Cata-lunya amb noves metodologies. L’en-focament utilitzat per a l’elaboraciód’aquest atles combina per primercop les dades de les estacions me-teorològiques distribuïdes per total’àrea de Catalunya i les dades d’al-titud, latitud, continentalitat (distàn-

Atles Climàtic Digital de CatalunyaU cia al mar), radiació solar i factor

de nuvolositat obtingudes a partir desistemes d’informació geogràfica.Els nous mapes són totalment su-perposables (sinèrgics) als prop dedos-cents mapes que el Departa-ment de Medi Ambient de la Gene-ralitat de Catalunya posa a l’abast ales seves pàgines web.

El nou Atles Climàtic Digital deCatalunya, presentat a la revistaInternational Journal of Climato-logy, recull dades de moltes mésestacions de referència i disposade sèries molt més llargues que elsanteriors, la qual cosa li confereixuna fiabilitat molt més gran. A més,la metodologia utilitzada per a l’e-laboració dels mapes digitals permetuna actualització àgil de l’Atles apartir de dades noves de les esta-cions meteorològiques (noves es-tacions automàtiques o estacionspreexistents que vagin assolint sè-ries prou llargues), i és aplicable aqualsevol altre territori mitjançantla introducció de les dades geo-gràfiques i meteorològiques cor-responents. En el procés s’utilitza l’ei-na informàtica MiraMon, la mateixaque, en una versió simplificada (lec-

tor), permet visualitzar els mapes através d’Internet. També cal desta-car que aquesta eina, desenvolu-pada per l’equip del professor de

la UAB Xavier Pons, s’utilitza en di-versos webs; precisament, la im-plementació en el web del Depar-tament de Medi Ambient va rebre lamenció especial de millor aplicacióen ciència i tecnologia a Internet, enel certamen internacional Prix Mö-bius de l’any 2000, a París.

Territori i medi ambientEl 4 de juliol es va presentar el Cen-tre Temàtic Europeu de Territori iMedi Ambient, a càrrec de la seva di-rectora, la professora de la UABFrançoise Breton; el director exe-cutiu de l’Agència Europea del Me-di Ambient, Domingo Jiménez Bel-trán; el rector de la UAB, Carles Solà;el conseller de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya, Felip Puig;el director general de Qualitat i d’A-valuació Ambiental del Ministeri deMedi Ambient, Germán Glaría; i laregidora de Medi Ambient i Soste-nibilitat de l’Ajuntament de Barcelona,Imma Mayol. L’ acte va reunir més dedues-centes persones al recinte mo-dernista de la Casa Convalescència.

Presentació de l’Atles Climàtic Digital de Catalunya.

PP rr oo gg rr aa mm aaDra. Anna Aguilar-Amat. Multi-culturalisme. Traducció i ciència cognitiva. 18 d’octubre de 2001 Rafael Mora Torcal. Volviendo a África. En busca de lo que nos hacehumanos. 8 de novembre de 2001 Martí Pumarola. L’encefalopatia espongiforme bovina: impacte científic i social.22 de novembre de 2001 Eduard Escrich Escriche. Ackon-Cahuac, sentinella de pedra, sostre d'Amèrica. Una visió esportiva i de la fisiologia i de la patologia de l'alta muntanya.13 de desembre de 2001


8 Informació

Prohibició de la venda de tabacdonar aquest hàbit. A més, propor-ciona els pegats de nicotina, el trac-tament recomanat pel Departamentde Sanitat de la Generalitat de Ca-talunya. Els interessats a deixar de fu-mar només han de pagar el 50 %del tractament; l’altra part està fi-nançada per la Generalitat.

La restricció del consum del ta-bac als centres va començar par-cialment, el setembre passat, ja quecom a prova pilot s’han habilitat zo-nes de fumadors a la Facultat de Ve-terinària i a la Facultat de Filosofia iLletres. El vicerector de Campus ide Qualitat Ambiental, Manel Sabés,ha manifestat: «En funció de l’èxit quetingui aquesta campanya, especial-ment a la Facultat de Filosofia i Lle-tres, intentarem aplicar-la a altresfacultats, perquè la llei ho dicta així.

Hem començat per la prohibició ge-neral de la venda de tabac a tot elcampus, amb l’objectiu d’ampliar l’a-plicació de la llei de manera pro-gressiva, i que d’aquí un temps noméses pugui fumar en zones restringides,respectant la bona convivència en-tre tots els membres de la nostracomunitat». La Vila Universitària iel bar de l’estació dels Ferrocarrils dela Generalitat són els únics llocs queno es veuen afectats per la llei, per-què, segons Sabés: «Entenem queno són centres universitaris».

El balanç de l’experiència des-prés d’un mes és positiu, segons Ma-nel Sabés, malgrat que afirma ques’han trobat dificultats amb un delsdos grups de restauració que operendins del campus perquè acceptés laprohibició de la venda de tabac.

Suport logístic a la Universitat de Matanzas

a Universitat Autònomade Barcelona (UAB) hadonat un autobús i unvehicle de la seva flota,

a més de 350 cadires i taules, a laUniversitat de Matanzas (Cuba).Aquesta donació és una de les ac-cions que s’emmarquen dins del con-veni de col·laboració científica, acadè-mica, de suport en estructureslogístiques i solidari que la UAB téamb la Universitat de Matanzas.

La iniciativa la va prendre Al-berto Jorge Acosta, director de Qua-dres, Desenvolupament i RecursosHumans de la Universitat de Ma-tanzas i professor de cursos de for-mació de la UAB. Jorge Acosta es vaposar en contacte, el maig passat,amb el Rectorat i la Gerència de laUAB per gestionar la concessió d’a-quest material logístic. L’acord es

Mòbil de la UAB. D’aquesta manera,l’autobús estarà en perfectes con-dicions per millorar la mobilitat delsestudiants cubans a l’hora d’arribara la Universitat de Matanzas.

L

a Universitat Autònomade Barcelona ha prohi-bit la venda de tabac atots els centres del cam-

pus de Bellaterra, Sabadell i Barce-lona. Amb aquesta iniciativa, pione-ra a tot Catalunya, la UAB aplica la lleisobre la regulació de la venda d’al-cohol i tabac a centres d’ensenya-ment, aprovada per la Generalitatde Catalunya el 1991.

La mesura impulsada per la Uni-versitat pretén donar un cop de màals estudiants, professors i personald’administració i serveis que vulguindeixar de fumar, i fomentar, alhora,els hàbits saludables. Des de fa cincanys, el Servei Assistencial de Salutde la UAB ofereix ajuda i assessora-ment mèdic i psicològic gratuït aaquelles persones que vulguin aban-

L

Benvinguda al nou PAS

Bre

u

El gerent, Jordi Monserrat, el gerent adjunt, RamonCorbella, i els vicegerents Montserrat Roca i JordiRojas van donar la benvinguda a la UAB als membresincorporats recentment a l’Àrea de Personal d’Admi-nistració i Serveis. Durant l’acte, es va destacar la im-portància d’aquestes persones que treballen a la Uni-versitat per dotar-la d’un nivell idoni de qualitat iservei. Al mateix temps, se’ls va demanar una actitud

reflexiva i crítica davant la seva feina quotidiana. Enaquesta línia, Jordi Monserrat va indicar que el bon tre-ball fet dins de la Universitat ha de tenir un reflex al’exterior. Els nous treballadors del PAS van explicarbreument les seves impressions en incorporar-se a unauniversitat que el gerent va qualificar com una de lesmillors. L’acte va tenir lloc a la sala de juntes del Rec-torat el dia 3 d’octubre.

va tancar durant la visita a la UAB,el juny passat, del cònsol cubà, IsmaelHermida Medina.

La posada al punt dels vehicleses va fer al taller mecànic del Parc


L'esport en català, a la plaça Cívica

n equip d’investigadorsde la UAB, coordinat pelprofessor Vicenç Llull, dela Divisió de Prehistòria

del Departament d’Antropologia So-cial i de Prehistòria, treballa, des del’any 1974, en el jaciment arqueolò-gic de Son Fornés, al bell mig de l’illade Mallorca, a pocs quilòmetres alnord-oest de la localitat de Montuïri.

Les investigacions fetes duranttots aquests anys i les interessantstroballes aparegudes han donat lloca la creació d’un museu arqueològica la localitat de Montuïri i a l’edició d’unllibre: La prehistòria de les illes Bale-ars i el jaciment arqueològic de SonFornés, la presentació del qual es va

9Informació

U

rofessionals del món de lainformació esportiva ca-talana es van reunir, el 5de setembre, a la plaça

Cívica de la Universitat Autònoma deBarcelona, per celebrar les noces deplata de les retransmissions de futbolen català.

Una tarda com aquella, vint-i-cincanys enrere, el periodista Joaquim Ma-ria Puyal va fer història retransmetentun Barça-Las Palmas en català a lafreqüència de Ràdio Barcelona. Aquellpartit, que va acabar amb un aclapa-rador 4-0 a favor dels de casa, tambéva significar una golejada esperança-dora per a la normalització lingüísticade Catalunya. L’acte commemoratiud’aquesta fita va quedar plasmat enuna fotografia de família a la plaça Cí-vica, on apareixen tots els professionalsque han retransmès futbol en català du-rant aquest període de temps.

A la recerca dels orígens a Son Fornésfer al Col·legi de Periodistes de Cata-lunya, a finals del mes de juliol.

A Son Fornés, un dels poblatsprehistòrics més importants de l’illade Mallorca, fundat a inicis de l’èpo-ca talaiòtica, fa quasi tres mil anys, s’hi han fet més de vuit campanyes d’in-vestigació arqueològica, les quals hanquedat reflectides en publicacionsd’àmbit estatal i internacional. L’àreaexplorada, que tot just representa el10 % de les aproximadament 3 ha del’extensió total del jaciment, ha permèsde recuperar una gran quantitat de res-tes arqueològiques de diversa índole:edificacions de pedra seca, recipientsceràmics modelats a mà i amb torn,estris de metall, pedra i os, així com

P Tanmateix, l’aniversari i la foto-grafia van servir d’excusa perquè els pro-fessionals congregats a la UAB po-guessin retre un homenatge al periodistaque va obrir una via de normalitzaciólingüística i social per a Catalunya através de l’esport i mitjançant les ones:Joaquim Maria Puyal. Puyal, que haviamanifestat el seu desig de no concen-trar l’acte en la seva persona, no vapoder evitar l’emotiu reconeixement delsseus amics, alumnes i companys deprofessió. L’artífex d’aquesta nissaga de periodistes va pujar, finalment, a l’es-cenari, on va agrair el caliu dels con-gregats.

Puyal va cloure l’acte recordant alsprofessionals que, «en un món encontínua tensió d’interessos diversos,els periodistes han de refermar lesbases acadèmiques d’on han d’ex-treure els criteris professionals que con-dueixin la seva tasca». Segons Puyal,

per aquest motiu el periodisme es-portiu en català havia de retornar alsseus orígens acadèmics, a la UAB,per celebrar una data tan reeixidacom aquella.

una àmplia varietat de restes orgàni-ques, entre les quals destaquen ossosd’animals i d’éssers humans i restes deplantes (llavors i fragments de fus-tes carbonitzades).

El Museu Arqueològic de SonFornés és gestionat per la FundacióSon Fornés, institució sense ànim delucre creada l’any 1999 amb la fi-nalitat d’investigar, preservar i di-vulgar les troballes arqueològiquesfetes al jaciment. Actualment, laFundació Fornés està formada perla Fundació AENA, l’Ajuntament deMontuïri, la Universitat Autònoma deBarcelona, el Rotary Club Palma-Almudaina i l’Associació d’Amics deSon Fornés.

Amics de la UAB

Montserrat Boada, de l’Institut Universitari Dexeus, va inaugurar lestertúlies de l’Associació d’Amics de la UAB, el dia 2 d’octubre, enaquesta nova etapa en la qual es vol crear opinió i establir vincles ambel món de l’empresa. Les tertúlies, que són una tradició de l’Associa-ció, aglutinen aquest any acadèmic 2001-2002 vuit ponents de menysde quaranta anys que donaran una opinió plural d’una generació. Lespròximes tertúlies es faran els primers dimarts de cada mes i serana càrrec del dramaturg Sergi Belbel, del geògraf Francesc Muñoz i del’escriptor Javier Cercas. Montserrat Boada va parlar dels diversos factors que tenen a veure amb la reproducció assistida i els efectes d’aquestes tècniques sobre els models de família.

La reproducció assistida facilita la família monoparental o la incorporació de fills biològics a parelles formades per dues dones.Montserrat Boada va tractar el tema de l’entorn social i ètic d’aquesta tècnica, i les polèmiques que es generen al seu voltant,la qual cosa va propiciar un interessant debat entre els tertulians. L’Associació d’Amics de la UAB presenta enguany noves propos-tes, com un servei de col·laboració amb la petita i mitjana empresa, viatges i sortides guiades per especialistes, una publicacióperiòdica, que es presentarà el dia 19 d’octubre, el mateix dia quees farà un sopar a la Casa Convalescència, sota el lema «La Major Festa dels Amics».


10 Extensió universitària

La F2i organitza un mestratge sobreDirecció de la Innovació en les Empreses de la Societat de la InformacióLa Fundació Indústries de la Infor-mació-F2i, dependent de la FundacióUniversitat Autònoma de Barcelona,començarà, a mitjan octubre, l’MBADirecció de la Innovació en les Em-preses de la Societat de la Informació.Aquest mestratge és un programad’aprenentatge, d’alta qualificació,amb l’objectiu de preparar personescapacitades per dirigir o participaren projectes d’innovació tecnològicafonamentats en les tecnologies de lainformació i les comunicacions.

L’equip docent, format per mésd’un centenar de prestigiosos docentsdel món acadèmic, empresarial i ins-titucional, s’encarrega de transmetreel seus coneixements i experiència

als futurs directius, que hauran detreballar en un entorn econòmic ca-racteritzat per l’ús intensiu d’eines dedigitalització electrònica de la infor-mació. L’equip docent ha realitzat unimportant esforç en la metodologiadidàctica, de característiques similarsa les de les escoles de negocis mésprestigioses del món, i en els proce-diments de qualitat i d’avaluació apli-cats, que permeten assegurar la bo-na fi del procés d’aprenentatge igarantir la capacitació dels alumnes peraplicar els coneixements adquirits enel treball.

En la present edició, el progra-ma de mestratge té una durada de450 hores, de tipus presencial, i es

presenta en una doble modalitat:• amb dedicació parcial (octubre 2001– juny 2002), adreçat principalment apersones professionalment actives;• amb dedicació total intensiva (oc-tubre 2001 – febrer 2002), adreçat apersones llicenciades recentment.

La Generalitat de Catalunya ha ca-talogat el programa com a Curs selec-cionat en fase de desenvolupament enel marc del pla gencat form@tic, qua-lificació que s’unirà a la titulació ator-gada per l’Escola de Doctorat i de For-mació Continuada de la UniversitatAutònoma de Barcelona.

Els exalumnes de la UAB tenendescomptes especials en el preu d’a-quest mestratge.

El Sírius i La Marmita presenten innovacions gastronòmiques

Els restaurants Sírius i La Marmita, ubicats a l’hotel del campus de-nominat Tryp Campus Hotel Escola, han variat significativamentla seva oferta gastronòmica. La nova carta de La Marmita està ba-sada en plats estacionals amb productes de temporada, bufetsd’amanides i cuina i postres casolanes. També, com a novetat,destaca la programació de diverses setmanes gastronòmiquesorientades per professors de l’Escola Universitària de Turisme i Di-recció Hotelera. El Sírius, per la seva banda, ha renovat el menú ambun bufet d’amanides que varia en funció de l’època de l’any i ha apos-tat per la cuina casolana i les postres fetes a casa. El Sírius fa des-comptes especials per a la comunitat universitària.BBaarrccaammppuuss..nneett,, uunn cciibbeerrccaaffèè aall ccaammppuussBarcampus.net és el nou cibercafè que s’ha instal·lat on abans hihavia el Sírius Verd. El cibercafè, lloc de reunió dels cibernautes,consta de diversos ordinadors per connectar-se a Internet.TTrryypp CCaammppuuss HHootteell EEssccoollaa ddoobbllaa eell nnoommbbrree dd’’hhaabbiittaacciioonnss L’hotel del campus ha millorat les seves instal·lacions doblant el nom-bre d’habitacions fins a 104 i dotant-les de connexió a Internet, cai-xa forta digital amb capacitat per a un ordinador portàtil, minibari aire condicionat.

Passarel·les internes entre la Diplomatura de Turisme i el Graduat en Direcció Hotelera

L’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera (EUTDHUAB) ofereix la possibilitat a tots els alumnes que hagin cursatel Graduat en Direcció Hotelera d’adquirir una visió més àmpliadel sector turístic amb els coneixements que proporciona la Di-plomatura de Turisme. Tanmateix, els diplomats en Turisme quevulguin especialitzar-se en el món hoteler poden realitzar elGraduat en Direcció Hotelera. D’aquesta manera, i tan sols cur-sant un any més, els estudiants de l’EUTDH UAB poden obtenirles dues titulacions.

Els requisits per a l’obtenció de les titulacions varien en fun-ció dels estudis cursats. En el cas dels graduats en Direcció Ho-telera, per aconseguir el títol de Diplomat en Turisme, han d’haveraccedit a aquesta formació mitjançant la preinscripció universitàriai han de cursar 57 crèdits corresponents a assignatures de la Di-plomatura de Turisme. Per la seva banda, els diplomats en Tu-risme que vulguin obtenir el Graduat en Direcció Hotelera hande cursar 54 crèdits corresponents a assignatures d’aquestsestudis. D’aquesta manera, l’EUTDH UAB crea unes passarel·lesque permeten als alumnes, amb quatre anys de formació, obte-nir les dues titulacions.

L’EPSI enregistra una alta matriculació L’Escola de Prevenció i de SeguretatIntegral de la UAB desplega aquest anyel tercer curs del Graduat en Pre-venció i Seguretat Integral. L’EPSI,que té 180 alumnes entre segon i ter-cer curs, incorpora aquest curs 85nous alumnes de primer curs, 43 delsquals provenen de la selectivitat. L’EPSI també té 503 alumnes de for-mació continuada distribuïts en 46

cursos, diplomes de postgrau i mes-tratges, així com diversos grups derecerca i processos de consultoria en-degats amb administracions i em-preses.

L’EPSI també va ser present a laII Fira Preventia, que va tenir lloc al Pa-lau de Congressos de Barcelona, elsdies 8, 9, 10 i 11 d’octubre de 2001.L’EPSI estava ubicada a l’estand 216,

al nivell 5 de Segurlabor. L’EPSI formatècnics i directius capaços i respon-sables en un sector –el de la segure-tat integral i la prevenció– que, peldesenvolupament espectacular de lademanda de professionals que hi hande treballar, ha estat qualificat per laUnió Europea com un dels jacimentsd’ocupació emergent amb més crei-xement d’Europa.


11Extensió universitària

L’EUTDH UAB organitza dos mestratges especialitzats

en la gestió turística i hoteleraL’Escola Universitària de Turisme iDirecció Hotelera (EUTDH UAB) or-ganitza, aquest curs acadèmic, dosmestratges amb un alt grau d’es-pecialització en els sectors turístici hoteler. Concretament, es tractadel Mestratge de Gestió i Planifica-ció de Destinacions Turístiques i delMestratge d’Alta Direcció de GrupsHotelers, els quals s’inicien l’octubrede 2001 i finalitzen el juny de 2002.

L’EUTDH UAB és molt conscientde les necessitats d’especialitzaciódels professionals del sector, tant d’a-quells que es troben ja en actiu comdels que acaben de finalitzar elsestudis, per la qual cosa ha desen-volupat un programa de mestrat-ge i de postgrau, amb titulació del’Escola de Doctorat i de FormacióContinuada de la UAB, així com cur-sos d’especialització, alguns delsquals es realitzen amb la col·labo-ració d’altres centres universitarisnacionals i internacionals, o bé d’ins-titucions de prestigi del sector tu-rístic.

El Mestratge de Planificació iGestió de Destinacions Turístiques

és d’especial interès per a aquellespersones que actualment treballeno volen treballar en la gestió i pla-nificació estratègica de les desti-nacions turístiques. Aquests estudisestan específicament dissenyats peraportar als participants les habilitats,els valors i els coneixements ade-quats per desenvolupar tasques degestió de destinacions turístiques,tant en l’àmbit del sector públic comen el privat, des d’una visió actua-litzada i professional. També s’ofe-reix a l’alumne la possibilitat d’es-pecialitzar-se en turisme i esport oen productes turístics.

Aquest mestratge està espe-cialment adreçat a llicenciats enGeografia, Economia, Arquitectura,Urbanisme, Història de l’Art, a di-plomats en Turisme, Hoteleria, Ad-ministració d’Empreses i TEAT, i aprofessionals i directius del sectorturístic.

L’objectiu del Mestratge d’Alta Di-recció de Grups Hotelers és formarprofessionals en els coneixements,les habilitats i les tècniques especí-fiques per dirigir, administrar i ges-

tionar d’una manera innovadora ieficaç els grups hotelers. Aquestmestratge està adreçat a profes-sionals que desenvolupin la seva tas-ca en l’àmbit de la direcció hotelerai a titulats universitaris interessatsa adquirir una formació especialit-zada.

El Mestratge de Gestió i Planifi-cació de Destinacions Turístiquess’ha organitzat amb el reconeixe-ment de l’Agència de Promoció Tu-rística de la Diputació de Barcelo-na, de l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques, i de la Fun-dació de Municipis de Catalunya.

El Mestratge d’Alta Direcció deGrups Hotelers té el reconeixementde les principals cadenes dels àmbitsde l’hoteleria, la restauració i l’as-sessorament turístic.

L’equip docent està format perprofessors i professionals que pro-venen dels àmbits acadèmics i delsector turístic. Amb aquesta con-junció de coneixements teòrics ipràctics, es pretén atorgar als cur-sos uns continguts reals, actuals iinnovadors.

Màsters i diplomatures de postgrau 2001-2002 de la Fundació Doctor Robert

La Fundació Doctor Robert (FDR), centre de for-mació en ciències de la salut i de la vida, pro-mogut per la UAB, té previst realitzar, l’anyacadèmic 2001-2002, les activitats següents:

MMÀÀSSTTEERRSS

• Especialització en Documentació Mèdica.432 h. 7a edicióHSCSP, IMAS, HUVH, HUGTP, HUSJD, FSI• Mediació Familiar. 400 h Escola Teràpia Familiar, HSCSP• Teràpia Familiar. 700 h Escola Teràpia Familiar, HSCSP• Atenció Primària de Salut (en elaboració).380 hICS, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Departament de Medicina de la UAB• Direcció d’Institucions Sanitàries. 320 h. 2a edicióFundació Parc Taulí, F. Puigvert, FI Guttman,FGS de HSCSP, ICS, Institut Dexeus, IMAS

• Gestió i Direcció de Laboratoris. 330 h. 3a edicióHUVH, HCPB, Hospital Josep Trueta• Especialització en Gestió i Metodologia de la Qualitat Assistencial. 475 h. 2a edicióFundació Avedis Donabedian• Registre Europeu de Medicaments. 320 h.3a edició Departament de Farmacologia i de Terapèutica de la UAB• Plantes Medicinals i Fitoteràpia. 320 h. 1a edició (en tramitació)Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona

DDIIPPLLOOMMAATTUURREESS DDEE PPOOSSTTGGRRAAUU

• Estratègies Relacionals en la Funció Docent. 200 h. 1a edicióEscola Teràpia Familiar, HSCSP • Intervencions Sistèmiques en Contextos no Clínics. 350 h. 7a edicióEscola Teràpia Familiar, HSCSP

• Documentació i Sistemes d’Informació Sanitària. 200 h. 2a edicióHSCSP, IMAS, HUVH, HUGTP, HUSJD, FSI• Recerca Qualitativa i Participativa en les Ciències de la Salut. 200 h. 1a edició Escola Universitària d’Infermeria de SantPau i Escola Universitària de la Creu Roja• Atenció Primària de Salut. 200 h. 1a edicióICS, Societat Catalana de Medicina Familiar iComunitària, Departament de Medicina UAB• Metodologia d’Avaluació i Millora de la Qualitat Assistencial. 220 h. 9a edicióFundació Avedis Donabedian • Registre Europeu de Medicaments. 230 h.3a edició Departament de Farmacologia i de Terapèutica • Atenció Integral d’Infermeria en el BlocQuirúrgic. 1a edició (en elaboració)Consorci Sanitari de Mataró• Plantes Medicinals i Fitoteràpia. 200 h. 1a edició


renta investigadors deles universitats catala-nes van ser guardo-nats, el juny passat,

amb distincions del Departamentd’Universitats, Recerca i Societatde la Informació (DURSI) a la pro-moció de la recerca universitària, enles categories d’investigadors mésgrans de quaranta anys i de joves in-vestigadors (menys de quarantaanys).

Pel que fa a l’Autònoma, i enla categoria d’investigadors reco-neguts de més de quaranta anys, vanser distingits els professors se-güents: Joaquim Bruna Floris, delDepartament de Matemàtiques, perles seves aportacions importantsen les àrees de funcions de moltesvariables complexes i en anàlisi

harmònica, i l’interès del qual ara s’a-dreça a les aplicacions de l’anàlisiharmònica; també en aquesta ca-tegoria ha estat distingit el profes-sor Francisco Rico Manrique, delDepartament de Filologia Espa-nyola, reconegut especialista en li-teratura medieval i del Segle d’Or espanyol i membre de la Reial Aca-dèmia Espanyola, per la seva re-cerca, que se centrarà en el paperque l’evolució textual de l’obra cer-vantina va tenir en les edicions pu-blicades a Barcelona.

Quant a la categoria de jovesinvestigadors, van ser guardonatsla professora Anna Carruza Basté,investigadora de l’Àrea de Músi-ca, qui proposa una investigacióde notable interès per a la com-prensió de les vies d’introducció de

la música instrumental i escènicaa la península Ibèrica a través delsPaïsos Catalans i, molt especial-ment, de Barcelona; Josep NoguésSanmiquel, professor ajudant de Fí-sica de la Matèria Condensada, quiha realitzat excel·lents contribu-cions a l’estudi de les propietatselèctriques dels superconductorsd’alta temperatura i a les propietatsmagnètiques de materials tenint encompte la seva dimensionalitat;Jesús David Pérez Castrillo, pro-fessor titular de Fonaments del’Anàlisi Econòmica, ben conegutper les seves destacades contri-bucions a l’estudi de les researchjoint ventures o a l’anàlisi de lesamnisties fiscals; també cal des-tacar els seus treballs en teoria dejocs cooperatius i d’implementa-

ció; el professor Alejandro Po-marol Clotet, del Departament deFísica, del qual cal destacar el seutreball actual en el camp de les te-ories multidimensionals i, en par-ticular, la compactificació a l’escaladel TeV; la professora MarionaSodupe Roure, del Departamentde Química, de qui destaquen elsseus treballs sobre interaccions lli-gand-metalls de transició, de graninterès en problemes bioquímicsi mediambientals; i, finalment, elprofessor Manuel del Valle Zafra,també del Departament de Quí-mica, qui destaca en l’estudi desensors i biosensors i qui en seuprojecte pensa aplicar sensorspotenciomètrics, amb els qualsha estat treballant amb èxit fins ara.

T

12 Informació

El DURSI premia els investigadors

Nomenaments

En l’àmbit acadèmic, els nomenaments que s’han produït recentment han estat: el 28 de juny passat, el professor FrancescSánchez i Ferrando va ser nomenat vicerector d’Investigació; el mateix dia, el vicerector Jordi Bartrolí i Molins va ser nome-nat delegat del rector per a projectes; i, des de l’1 de setembre,el professor Faustino Miguélez Lobo és degà de la Facultat de

Ciències Polítiques i de Sociologia. Pel que fa al personal d’ad-ministració i serveis, des del 5 de setembre, Ana Isabel Poveda Barbero és la responsable de l’Oficina d’Investigació i Trans-ferència de Tecnologia. Finalment, el 10 de setembre, Pere LluísBarbarà Butifull va passar a ser cap de l’Oficina de l’AutònomaInteractiva Docent.

Caarrmmee RRiieerraa ii GGuuiilleerraa,professora del De-

partament de FilologiaEspanyola, ha estat dis-tingida per la Generali-tat de Catalunya amb elPremi Nacional de Cul-tura de 2000 en l’apar-tat de Literatura. El pre-mi l i ha estat atorgatper la seva novel·la Capal cel obert, obra en laqual relata els encon-tres i desencontres en-tre dos mons: Mallorca iCuba, i que, segons eljurat, culmina una tra-jectòr ia que l ’ha con-vertit en un paradigmade la literatura catala-na moderna . E l j u rat ,presidit pel conseller deCultura, Jordi Vilajoa-na, es componia per ca-torze membres més.

Beerrnnaarrddoo CCaasstteellllaannooLLóóppeezz, professor del

Departament de Biolo-gia Cel·lular, de Fisiolo-gia i d’ Immunologia, iresponsable del Serveid’ Invest igacions Neu-robiològiques de la Fa-cultat de Medicina de laUniversitat Autònomade Barcelona, ha estatnomenat recentment se-cretari de la SociedadEspañola de Neurocien-cias. Aquesta és la pri-m e ra ve g a d a q u e u nprofessor de la Univer-sitat Autònoma de Bar-celona deté aquest càr-rec a la junta directivad’aquesta prest ig iosasocietat, una de les mésact ives , impor tants idestacades de l ’Estatespanyol.

Crr ii ss tt ii nn aa LL aa bb oo rr dd aaMMoollllaa, professora del

Departament de Peda-gogia Aplicada, ha es-tat la guanyadora de laXXIII edició del Premid’Educació Josep Pa-llach pel seu treball L’es-tructuració del pensa-ment de l ’ infant sord.Aquest premi l’atorga laDiputació de Barcelonai el grup editorial CEAC.E l t reba l l guanyadortracta de la manera comel bil ingüisme oral ( laconv ivènc ia de duesllengües orals, el catalài el castellà) influeix enel desenvolupament lin-güístic i cognoscitiu del’infant amb discapaci-tat auditiva.

Llluuííss BBaarrbbéé ii DDuurraann ,professor del Depar-

tament d ’Economia i d’Història Econòmica, haestat el guanyador delPremi Sant Joan pel seullibre Retrat de famíliasobre fons de trèvols ,obra b iogràf ica que reconstrueix la trajectò-ria de la famíl ia Edge-worth, mirall de la vida al’imperi britànic, de l’any1764 al 1864. És el pri-mer cop que aquest pre-mi es concedeix a un textbiogràfic, malgrat que el1993 es va obrir a totesles modalitats de prosaliterària. Retrat de famí-lia sobre fons de trèvolses publicarà en català ien castellà. El Premi SantJoan l’atorga la FundacióCaixa Sabadell.


setembre-octubre 2001 / núm. 149 eleccions al claustre ... · generalitat de catalunya la...

Documents