setembre [2017] agro · que qui sap si en un futur acabaran portant a terme grans projectes...

AGRO AC

TIV

ITA

T

S E T E M B R E [ 2 0 1 7 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

89

Són joves, ramaders i

emprenedors

EDITORIAL Consensuar noves estratègiesQuan vam celebrar l’última Assemblea General, a Falset, alguns sectors ja es trobaven en plena campanya mentre altres esperaven començar-la a curt termini.

El dia d’avui, passat l’estiu i a falta de la campanya de l’oli, podríem dir que els resultats estan sent complicats i cadascú té la seva problemàtica. Però si haguéssim de destacar un sector que ha sofert resultats especialment negatius, probablement parlaríem de la fruita d’ós (préssec, nectarina, paraguaià, albercoc, etc.).

Quan va començar campanya, tot feia predir una certa normalitat: bona producció, bona qualitat, bon comportament dels mercats, bon nivell d’exportacions i a més, el temps ens respectava. De sobte, però, les previsions es van capgirar i avui podem afirmar amb rotunditat que aquesta serà la pitjor campanya dels últims anys.

Des de la Federació de Cooperatives, igual que la resta d’organitzacions, hem treballat intensament durant l’estiu per posar remei a la dramàtica situació. Tot i que

hem assolit una nova autorització extraordinària per fer retirades, això no ha estat suficient donades les circumstàncies.

Arribats en aquest punt i si volem evitar una nova catàstrofe de cara a la pròxima campanya, tenim molta feina a fer i poc temps. Cal que plantegem propostes i nous objectius com a mesures imprescindibles per tal d’evitar la desaparició de moltes petites i mitjanes explotacions dedicades a la fruita d’ós.

Precisament per donar resposta a aquest i altres reptes del sector i tal com ja us vaig comentar al maig, en breu convocarem una Assemblea General en la qual presentarem l’actualització dels Estatuts Socials i del Pla estratègic.

Us agrairia la vostra assistència a aquesta Assemblea, que farem el 17 de novembre a Barcelona, perquè volem que esdevingui punt de trobada del nostre col·lectiu.

Les cooperatives tenim molt de què parlar i, entre tots, hem de decidir quina és la Federació que volem per als pròxims anys, avançant-nos als desafiaments i prenent mesures per afrontar-los de manera positiva.

Estic convençut que no restareu indiferents davant les propostes.

RAMON SARROCAPresident FCAC

AGROACTIVITAT 89SETEMBRE 2017

Portada: ©PeopleimagesBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 6 de setembre de 2017

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Maria Rosa Serra, Màrius Simon, Òscar Tolsà i Raquel Callol

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a [email protected]

AGRO SETEMBRE 2017/3

Els ramaders d’avui i del demàEls ramaders d’avui i del demà

4/EN PORTADA SETEMBRE 2017 AGRO

El sector agroalimentari ha esdevingut motor de desenvolupament a moltes zones del territori i això és així grà-cies a una activitat modernitzada que es contraposa a la imatge clàssica de l’agricultor o el ramader tradicionals que encara impera en una part de la societat.

En aquest sentit i fruit de l’aposta per l’emprenedoria en el sector, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Cooperatives Agro-alimentàries d’Aragó han col·laborat estretament amb Cajamar en l’organització del curs “Tècniques bàsiques de gestió empresarial”, dirigit a joves ramaders de cooperatives catalanes i aragoneses.Tenint en compte que vivim en un món canviant i que els joves han de fer front a importants desafiaments per continuar la seva activitat, l’aposta d’aquesta formació ha radicat a explicar tècniques de gestió empresarial amb l’objectiu de millorar les capacitats i augmentar la competitivitat de les explotacions d’aquests ramaders.Les sessions formatives han tingut una durada de sis setmanes amb alumnes de les cooperatives Plana de Vic, Camp de Bellcaire, GUCO, Ivars d’Urgell, Ganadera de Caspe, Agrocat i la d’Almudévar, a Osca. Algunes d’aquestes cooperatives, a més, han esdevingut seu del curs i s’ha analitzat el seu model de funcionament.Les temàtiques que s’han tractat en les sessions de treball han girat entorn del mercat, informació econòmico-financera,

gestió d’activitats i recursos, increment de productivitat, innovació i tecnologia, direcció i tècniques de mercadotècnia.De forma complementària, s’ha tractat de reptes com la sanitat, l’ali-mentació del bestiar i la qualitat, tenint en compte que el consumidor cada vegada més demanda carn saborosa i especialitzada segons els diferents mercats.En aquest sentit i donat els elevats volums d’exportació que protago-nitza el sector porcí, també s’ha plantejat la importància del control documental i la traçabilitat per respondre amb agilitat davant qualse-vol possible incidència.Aquest curs de gestió d’explotacions ramaderes s’ha dut a terme amb el suport dels recursos econòmics i humans aportats per Ca-jamar, entitat que aposta pel sector i reconeix el seu potencial de creixement i transformació.•

RAMON ARMENGOL RAMADERIA FCAC

“L’experiència em diu que cada dia és més necessari sortir del lloc on treballes i conèixer altres realitats.

Vivim en un món tan canviant que les decisions són cada vegada més difícils, i cal moure’s ràpid i estar disposat a canviar. Per tant, com major sigui la nostra formació, més instruments tindrem per fixar els nostres objectius i disposar de bones eines per fer front a les crisis i no malbaratar anys d’esforç.

Amb Cajamar vam pensar que un curs per a joves era una eina perfecta no només per aprendre i consolidar conceptes econòmics i empresarials, sinó per fomentar la interrelació entre ramaders que fan el mateix en àmbits diferents.Estem satisfets d’haver ajuntat ramaders aragonesos i catalans, ja que tot i estar en un mateix sector, és el territori i la cooperativa el que marca la manera de treballar i l’estratègia com a empresa.

Durant el curs hem fet broma amb el concepte ‘netporking’, que crec que defineix molt bé el que hem aconseguit: incrementar la coneixença entre ramaders de diferents cooperatives i que qui sap si en un futur acabaran portant a terme grans projectes conjunts”.

FCAC

MANUEL FILLOLA (1984)COOPERATIVA GANADERA DE CASPE

Per què et vas inscriure al curs?Des de fa uns set mesos, formo part del consell rector de la meva cooperativa i, juntament amb altres joves de la junta, vam decidir inscriure’ns per formar-nos i per conèixer altres models de cooperati-ves ramaderes, tant aragoneses com ca-talanes.

Alguna cosa que t’hagi sorprès?A part de coneixement sobre el funciona-ment d’altres cooperatives, m’ha impres-sionat veure la gran quantitat de gent jove que està a cooperatives i saber que, en un futur, aquests joves que hem partici-pat en el curs serem els que estarem a les juntes rectores i prendrem decisions. Amb tots els companys, hem creat un grup de WhatsApp que actua com a fò-rum on compartim inquietuds i ens man-tenim en contacte.

Quina valoració fas de l’experiència?Molt positiva. Hem assolit coneixements tècnics a nivell comptable i financer, i també valoro molt les xerrades privilegi-ades que hem pogut mantenir amb re-presentants de la distribució alimentària, d’escorxadors, d’empreses càrnies... Gent important dins del sector porcí als quals habitualment no tenim accés di-recte i que ens han aportat una visió més global del nostre negoci.•

6/EN PORTADA SETEMBRE 2017 AGRO

JORDI PRAT (1987)COOPERATIVA PLANA DE VIC

Com valores la formació rebuda?Aquest curs m’ha ampliat molt la visió en termes econòmics. Porto una explo-tació de truges i vedells d’engreix i crec que els ramaders estem molt enfocats a temes productius, deixant més oblidada la part econòmica. Abans decidia amb visió molt a curt termini, i en canvi ara puc fer una anàlisi més àmplia quan em plantejo inversions o analitzo situacions de mercat.

Un aspecte a destacar…Hem pogut fer contactes nous que ens permeten obrir-nos a molt territori de Catalunya i Aragó, i no quedar tancats a la nostra comarca. També m’ha sorprès trobar el curs tan dinàmic. Per la temàti-ca vaig pensar que potser seria més fei-xuc, però ens han explicat els conceptes econòmics de forma molt planera, amb casos pràctics i adaptats al nostre món.

Ho posaràs en pràctica?Sí, perquè les matèries tenien translació a la vida real. He après quins punts he de tenir en compte a l’hora de dema-nar crèdit, com s’ha de dirigir una em-presa, quina relació s’ha d’establir amb els treballadors... Per a mi, ha estat una formació molt interessant i que ja estic començant a aplicar a la meva empresa familiar.• EN

PA

RLEM

AM

B…

8/SECTORS SETEMBRE 2017 AGRO

A principi de setembre, el Ministeri d’Agricultura ha comu-nicat l’aparició d’un nou focus de Xylella fastidiosa al País Valencià, en concret a la mateixa zona de contenció ala-cantina on ja s’estava actuant a causa dels dos primers brots. Aquest és el tercer cas detectat a la península des-prés de l’arribada del bacteri a les Illes Balears el novembre de 2016.En aquesta ocasió, s’han vist afectades un total de 26 no-ves parcel·les d’ametller i s’ha establert una nova zona de-marcada, que inclou les 26 parcel·les infectades més un radi al voltant de 10 km. En total, s’ha delimitat una super-fície de 110.000 hectàrees i s’ha determinat el compliment de mesures fitosanitàries obligatòries.Fins al moment, Catalunya es manté com a zona lliure del bacteri i es continua treballant en la prevenció. Però, da-vant l’amenaça que suposen els nous casos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya demana més recur-sos per poder desenvolupar tots els protocols.Durant aquest estiu, la Federació ha mantingut trobades amb la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, i el seu equip i ha traslladat la preocupació de diferents sectors productius davant l’impacte que la Xylella fastidiosa podria tenir en el sector agroalimentari.El president de la Federació, Ramon Sarroca, explica que “hem analitzat les mesures de prevenció i control, les actuacions en cas de detecció, les indemnitzacions de parcel·les afectades, l’eventual situació de convivència i la

proposta de modificació de la normativa europea. Estem preocupats perquè “la Xylella és un bacteri que pot afec-tar nombroses plantes silvestres i cultius hostes (olivera, vinya, fruiters, cítrics o ametllers) que ocupen una àmplia superfície del territori de Catalunya”.

“La Xylella és un bacteri que pot afectar nombroses plantes silvestres i cultius que ocupen una àmplia superfície del

territori de Catalunya. Els danys que pot causar són greus i, en cas de detecció, la UE obliga a arrencar una extensió de

més de 3 hectàrees”

En aquest sentit, Sarroca argumenta: “Els danys que el bacteri pot causar són greus, ja que provoca la mort del conreu i, a més, en cas de detecció d’un focus, les mesures de la Unió Europea són molt estrictes i impliquen l’arrenca-da en una extensió de més de 3 hectàrees. El conjunt del país es veuria afectat a nivell mediambiental i paisatgístic”.És per això que la Federació, malgrat valorar l’activitat de prospecció i les mesures de prevenció que s’estan aplicant des del Departament d’Agricultura, reclama més recursos econòmics i humans per incrementar la vigilància i la inves-tigació amb l’objectiu minimitzar l’impacte”.•

Amenaça de Xylella

DARP

Símptomes Vinya

Símptomes Olivera

Símptomes Ametller

Símptomes Planta

última campa-nya de fruita de pinyol ha estat complicada...Sí, ha anat molt malament. Mal-

grat tots els esforços que hem fet des de la Federació, els preus han caigut en picat i això ha resultat nefast per al productor. La clima-tologia ens havia estat favorable i hem fet bons calibres i bona qua-litat, però el mercat no ha acom-panyat.

Per què aquests preus tan bai-xos?Les causes són múltiples. Les principals són la gran oferta de producte coincidint amb un des-cens de la demanda: cada vegada hi ha més fruita al mercat i se’n consumeix menys. Hauríem d’intentar revertir el sistema.

Des de la Federació, en quins àmbits s’ha treballat?Hem estat molt actius i hem aconseguit, fins i tot, que la Unió Europea aprovés una segona retirada de fruita del mercat. També es van crear la Circumscripció Econòmica de la Fruita i l’Observatori de Preus. Però res ha estat suficient. Per això, hem decidit formar grups de treball a nivell sectorial i en col·laboració amb altres organitzacions amb l’objectiu de començar a preparar la pròxima campanya des d’ara.

Quin plantejament té el sector?Crec que hem d’apostar per incrementar la qualitat, que es culli bé i amb calibres ade-quats. En aquest sentit, caldrien ajuts de l’Administració per a l’arrencada d’aquelles plantacions velles i de baixa qualitat que interfereixen en el mercat fent pressió a la baixa. També s’hauria de limitar les plantacions i valorar els efectes que poden comportar mul-tinacionals que estan plantant desenes d’hectàrees als nostres pobles, i hem de ser conscients que el sector està molt atomitzat mentre la distribució es concentra en po-ques mans. Per descomptat tenim l’assignatura pendent de fer campanyes de promoció.

La fruita de pinyol és dels pocs sectors que no invertiu en publicitat...Hem participat en algun anunci genèric de consum de fruita, però res específic i ens trobem que el consumidor local demana fruita de l’exterior, quan aquí tenim les càmeres plenes amb un producte de proximitat i de qualitat que acabem malvenent o destinant a retirada. Si volem una agricultura de país, que aporti valor al territori, hem d’aconseguir que cooperatives i productors puguem mantenir una renda mínima.•

L’

ALBERT CAPDEVILA FRUITA I HORTA FCAC

Albert Capdevila vetlla pel futur “d’un dels sectors més pròspers del país que en l’actualitat està travessant una devastadora crisi de preus” des de la seva responsabilitat en el consell rector de la Federació i participant en diferents grups de treball que busquen mesures estructurals per a la fruita pinyol.

Està convençut que “les cooperatives només serem vives si els pagesos ens hi guanyem la vida i si som representatives d’un nodrit grup de productors; si volem mantenir el territori actiu, la cooperativa no pot ser cosa de dos”.

El seu missatge al consumidor també és clar: “No es pot prescindir de la fruita perquè és un aliment bàsic en la dieta mediterrània, però necessitem que la gent de ciutat mengi les nostres pomes, les nostres peres, els nostres préssecs. Podríem arribar a doblar el consum de fruita de proximitat”.

“Sense solucions, el sector de la fruita es pot arruïnar”

“Cap de branca de fruita i horta de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Albert Capdevila (Puiggròs, 1948) ha estat pagès més de quaranta anys portant una explotació familiar agrària de poma i pera, amb una part de préssec. És soci de la cooperativa Foment Agrícola Les Planes de Torregrossa, està vinculat amb organitzacions sectorials i compta amb una dilatada experiència en política municipal i comarcal. Actualment també és responsable de fruita de llavor al Consell Sectorial de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya”.

Tots estem sent testimonis de períodes de sequeres més extremes i habituals, combinades amb règims de pluges irregulars i torrencials. I és que, segons els experts, Catalunya serà una de les regions d’Europa que més patirà els efectes del canvi climàtic, un fenomen que probablement implicarà el desplaçament de les vinyes cap a zones d’alta de muntanya.

A més d’aquesta reubicació del conreu a més llarg termini, el canvi climàtic ja deixa entreveure alguns dels seus primers efectes com l’avançament de la verema i una tendència a la baixa de la producció.

Enguany, l’inici de la collita s’ha avançat unes dues setmanes arreu del territori nacional. Al Penedès començàvem a collir els primers dies d’agost i no parlem de la resta de l’Estat, on les veremes van començar la tercera setmana de juliol en algunes comunitats com Andalusia.

Un altre resultat immediat d’aquests episodis de sequera és la disminució de la producció. La falta d’aigua fa que el raïm sigui més petit. Per continuar amb el mateix exemple, a la DO Penedès es preveu una reducció d’un 20% en relació amb una campanya normal i les estimacions de l’Institut Català de la Vinya i el Vi confirmen la previsió d’una collita similar a la campanya 2016, que també va ser molt baixa respecte de la mitjana.

També en el conjunt de la Unió Europea es preveu un descens de la producció. A l’Estat espanyol es preveu una reducció d’entre el 20 i el 25% –baixant a uns 33 milions d’hectolitres–, mentre l’estimació francesa afronta una caiguda del 17% –uns 10 milions d’hectolitres– i la italiana del 24% –que representaria una davallada de més de 13 milions d’hectolitres.

Altres països productors com Alemanya, Àustria, Txèquia, Macedònia, Bulgària i Hongria també han sofert afectacions en la collita per causes meteorològiques. En concret, es tracta de gelades que podrien restar fins a 2 milions d’hectolitres.

Davant d’aquesta situació, crec que tenim l’obligació de treballar per contribuir a pal·liar el canvi climàtic i, al mateix temps, no tenim altre remei que començar a adaptar-nos a veremes més curtes i avançades, buscant fórmules que ens permetin mantenir la competitivitat de les nostres explotacions.•

OPINIÓ

El canvi climàtic trastoca la verema

LLUÍS GROGUÉS. VI FCAC

AGRO SETEMBRE 2017 SECTORS/11

“Catalunya serà una de les regions d’Europa que més

patirà els efectes del canvi climàtic”

“L’avançament de la collita i el descens

en la producció de raïm, les primeres

conseqüències”

12/SECTORS SETEMBRE 2017 AGRO

Des de fa mesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya treballa juntament amb l’Administra-ció, les cooperatives, altres organit-zacions del sector i especialistes en diferents àmbits per a l’elaboració d’un pla d’actuació que garanteixi la viabilitat de les explotacions lleteres del país. El Pla d’Acció del Sector Làcti Català 2017-2019 es basa en les conclusions del grup d’experts creat l’any 2016, durant la crisi del sector lacti. A partir d’una anàlisi detallada de la situació i analitzant les mancances del sector a Catalunya, aquest pla s’estructura en tres grans eixos que busquen millorar l’eficiència en la producció, promoció i comercialització de productes làc-tis i la innovació. Es concreta en 15 actuacions encaminades a garantir la continuïtat del sector i aconseguir un major valor afegit per als productes làctis.Es tracta, en definitiva, de preveure lí-nies de treball per millorar la gestió de la producció lletera i la competitivitat

tant de productors com de la indústria transformadora, tenint en compte que el sector lleter català compta amb un entramat d’explotacions ramaderes i cooperatives que resulten ser un ele-ment clau de dinamització socioeco-nòmica i de cohesió del territori.

Pla d’acció

Quant a l’eficiència en la producció, es proposa facilitar als productors eines per potenciar el funcionament de l’explotació ajustant costos i mi-llorant la gestió tècnica i els mitjans per obtenir una llet de qualitat. Tam-bé es proposa diversificar l’explota-ció cap a produccions cada cop més demandades pel consumidor, com la producció ecològica o la venda de llet crua de vaca.El pla de treball, a més, preveu poten-ciar el desenvolupament de projectes innovadors que aportin valor afegit a la producció làctia catalana i als seus derivats perquè siguin més competi-tius i puguin accedir a nous mercats.

Finalment, en l’àmbit de comercia-lització, s’aposta per la diferenciació dels productes agroalimentaris cata-lans amb distintius d’origen i qualitat, per promoure el consum de produc-tes frescos i de proximitat, i també per crear estructures i associacions de comercialització que concentrin i donin més força a l’oferta. En aquest sentit, es realitzaran cam-panyes d’informació als consumidors que afavoreixin el consum de llet i productes làctis, i s’està treballant en un dels grans reptes a curt termini: la creació de l’Institut Català de la Llet i els Productes Làctis.•

Pla d’Acció del Sector Làcti Català 2017-2019

Eix 1. Millora de l’eficiència de la producció lletera. Eix 2. Comercialització i promoció.Eix 3. Innovació i transferència.

Per un sector lleter competitiu

AGRO SETEMBRE 2017 SECTORS/13

Les cooperatives d’arròs del Delta de l’Ebre participen en un Grup Operatiu d’innovació coordinat per Prodelta que estudia noves fórmules, com la sem-bra en sec, per combatre la plaga del cargol poma.Aquesta és una espècie aquàtica invasora de grans dimensions i originària d’Amèrica del Sud. A Catalunya, el cargol poma s’ha propagat àmpliament en els camps d’arròs i està resultant molt difícil de controlar per la seva elevada capacitat de reproducció i d’adaptació al medi.A diferència del que es fa habitualment, la tècnica que està experimentant el grup operatiu consisteix a sembrar l’arròs sense inundar els camps d’inici.Jordi Casanova, responsable d’arròs de la Federació de Cooperatives, expli-ca que “en lloc de sembra convencional amb els camps enaiguats i facilitant la irrupció del cargol, s’ha optat per plantar la llavor en línies amb els camps secs i sense deixar arribar l’aigua fins que la planta té unes quatre fulles. D’aquesta manera, evitem l’atac del cargol poma durant el creixement del brot”.Aquesta alternativa, a més de ser eficaç contra la plaga, permet reduir costos de cultiu a nivell de quantitat de llavors i tractaments fitosanitaris. A més, dis-minueix els danys causats per fauna salvatge, com flamencs, que confonen els camps d’arròs amb llacunes.La primera prova pilot es va fer l’any 2015 i l’última campanya ja s’ha utilitzat aquesta tècnica en unes 2.000 hectàrees. En aquest sentit, Jordi Casano-va subratlla que “es tracta d’una iniciativa sorgida del mateix sector, que ha fomentat la cooperació entre els diferents agents implicats en la producció d’arròs” i anuncia que “el canvi que s’està implantant podria acabar esde-venint una estratègia contra el cargol poma més respectuosa amb el medi natural”.•

Sembra en sec per frenar el cargol poma

MARC IBEASDIRECTOR TÈCNIC DE PRODELTA

Com valores l’experiència amb la sembra en sec?Tot just acabem de començar i és aviat per a fer-ne valoracions. De totes maneres, i a falta de resultats, hem pogut observar casos d’èxit i casos que no han anat bé. Res fora de l’esperat. Cal fixar-nos que es fa bé per una banda, i esbrinar què falla per l’altra.L’objectiu principal del Grup Ope-ratiu és poder establir unes reco-manacions per als agricultors a l’hora de sembrar en sec. Així que hem de tenir molt clar què fer i què no, en funció del tipus de terreny quan se sembra en sec.

Quins avantatges suposa per als productors?Principalment es tracta d’una eina alternativa per al control del cargol poma en cultiu d’arròs. Poder as-segurar el creixement i desenvolu-pament de les plantes d’arròs en un camp infectat per cargol poma és molt important, encara que això suposi un menor rendiment del cul-tiu. El que estem intentant és que aquesta davallada del rendiment del cultiu sigui el menor possible.

I presenta algun inconvenient?Sí, alguns. Tot i que en un principi la dosi de sembra es redueix, el cost augmenta a causa de la maquinà-ria emprada. D’altra banda, amb el sistema tradicional, la inundació ajuda a controlar algunes males herbes i amb la sembra en sec, això ho perdem. També tenim una davallada de la producció, ja que la inundació ens ajuda a rebaixar els nivells de sal del terreny i quan no inundem, la planta se’n ressent.•

AGROCRÈDITL’Institut Català de Finances (ICF), el banc públic de finançament per a les empreses, ofereix préstecs per a

empreses agràries, agroalimentàries, forestals i del sector de la pesca i l’aqüicultura per finançar inversions,

necessitats de circulant i capitalitzacions de les mateixes empreses. L’ICF estudia la viabilitat del projecte des

del punt de vista financer, formalitza i gestiona el préstec. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i

Alimentació (DAAM) estudia la viabilitat tècnica del projecte, ja que les operacions aprovades a través d’aques-

ta línia compten amb l’assumpció del 80% del risc creditici de l’operació per part del mateix departament.

Préstecs per a inversió Import: fins al 100% de la inversió, amb un mínim de 3.000 euros i un màxim d’1.500.000 euros.

Termini: màxim 10 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosos.

Interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 3,95% per als préstecs amb termini de fins a 7 anys

i Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 4,45% als de termini superior a 7 anys.

Garanties: a determinar en funció del projecte.

Préstecs per a circulant Import: mínim de 3.000 euros i màxim de 500.000 euros.

Termini: màxim 5 anys, amb fins a 1 any de carència inclòs.

Interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 3,95%


Préstecs per a capitalització Import: mínim de 10.000 euros i màxim de 100.000 euros.

Termini: màxim 8 anys, amb fins a 1 any de carència inclòs.

Interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 5%.


Troba més informació o fes la teva sol·licitud de finançament a www.icf.cat

Préstecs

AGRO SETEMBRE 2017 EMPRESA/15

La Confederació de Cooperatives de Cata-lunya, de la qual forma part la Federació de Cooperatives Agràries, ostenta la Presidèn-cia de l’Associació Economia Social Cata-lunya.Aquesta entitat s’ha constituït juntament amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector So-cial, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, la Federació de Mutualitats i la Xarxa d’Economia Solidària.En total, aglutina 7.422 organitzacions, 139.202 llocs de treball i una base social de 2,5 milions de persones. La facturació global se situa en 7.853 milions d’euros.En l’acte de presentació de l’Associació –que va comptar amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont–, es va posar en valor la importància de sumar esforços per a l’enfor-timent de l’economia social del país i a l’hora de reforçar un model econòmic plural, demo-cràtic i solidari.•

La DUN promou l’agrupació de productors

Augmenten les cessions de drets de pagament bàsic de petits agricultors

La DUN és la declaració anual que fan els titulars d’explotacions agràries amb l’objectiu d’actualitzar les dades d’explotació, realitzar diversos tràmits i sol·licitar determinats ajuts directes i associats al Contracte Global d’Explotació.En la campanya 2017, les 115 cooperatives i entitats adherides al Grup DUN de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han tramitat un total de 15.204 sol·licituds d’ajut sobre un total de 53.724 que s’han presentat en el conjunt de Catalunya. La tendència al descens del nombre de sol·licituds respecte de cam-panyes anteriors –tant a nivell de cooperatives com del global català– es manté en els últims anys i respon a l’entrada en vigor de la limitació en el pagament d’ajuts.Així doncs, i fruit de la nova PAC, les explotacions mostren una tendència a l’agru-pació per tal d’assolir imports superiors als mínims que estableix la normativa com a requisit per accedir a ajuts directes. Aquests imports se situaven en 100 euros l’any 2015, 200 euros el 2016 i 300 euros a partir de 2017. Com a resultat d’aquest procés d’agrupació de les explotacions, s’ha generat un volum impor-tant de cessions de drets de pagament bàsic dels petits agricultors. En qualsevol cas, les sol·licituds presentades a través de la Federació representen prop del 30% del total a Catalunya –en concret, el 28,3%–, i posicionen les cooperatives com a principals entitats en la tramitació d’ajuts de la DUN a nivell català.•

Associació Economia Social Catalunya

Les cooperatives agrà-ries són la millor opció dels socis per tramitar la DUN. El servei inclou gestió de la sol·licitud, assessorament indivi-dualitzat i seguiment de possibles incidències. A més, la cooperativa disposa d’una assegu-rança per cobrir possi-bles eventualitats i el seu personal tècnic compta amb formació i assesso-rament de la Federació sobre les novetats de cada campanya.

Anualitat 2013 2014 2015 2016 2017

Total DUN FCAC 17.795 17.268 16.628 16.087 15.204

Total DUN Catalunya 61.909 58.301 57.118 55.669 53.724

% sobre el total CAT 28,74% 29,62% 29,11% 28,90% 28,30%

FCAC

AgrimaxCrear valor a partir de residus agroalimentaris

La ciutat de Lleida acollirà, el pròxim 28 de setembre, un taller d’innovació sobre models de negoci que permetin crear valor a partir de subproductes del sector agroali-mentari. Aquest workshop s’emmarca en el projecte eu-ropeu Agrimax, que a Catalunya lidera la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

L’objectiu de reunir els grups d’interès en una sessió de treball és confeccionar un mapa de noves i innovadores formes de valoritzar els residus agroalimentaris.Només a Europa, es perden al voltant de 90 milions de tones d’aliments i 700 milions de tones de cultiu cada any. Davant d’aquesta situació, Agrimax és un projecte finan-çat per la Unió Europea que està desenvolupant produc-tes d’alt valor a partir de residus de processament i de conreu.

A més, el projecte té previst desenvolupar rutes compe-titives per a la comercialització d’aquests productes, uti-litzant instal·lacions de processament flexibles, priorità-riament cooperatives, que maximitzin la sostenibilitat en l’àmbit europeu.•

PARTICIPANTSEl projecte està obert a productors, cooperatives i altres fabricants d’aliments (processadors d’oli-va, tomàquet, patata i cereal). Igualment, hi poden participar empreses interessades a operar una bi-orefineria i possibles usuaris finals dels productes Agrimax (envasos, additius alimentaris i materials agrícoles).

OBJECTIUSLa reunió de Lleida aportarà informació sobre com els residus i subproductes poden afegir valor a les cooperatives interessades. També permetrà connectar i intercanviar coneixements amb per-sones d’idees afins i, finalment, posarà damunt la taula nous models de negoci basats en els resul-tats de la recerca.

PROCÉS A SEGUIRL’equip d’Agrimax guiarà les cooperatives interes-sades pas a pas de forma personalitzada i tenint en compte les diferents peculiaritats, les situacions econòmiques i financeres i altres factors externs.Els resultats de recerca i desenvolupament realit-zats al llarg del projecte es complementaran amb una revisió de les millors pràctiques per a models de negoci circulars innovadors i amb una anàlisi de context que garanteixi l’èxit.

DIJOUS 28 SETEMBRELLEIDA | 9.30h

Lleida acull un taller de grups d’interès buscant models de negoci per a noves

cadenes de subministrament

Només a Europa, es perden al voltant de 90 milions de tones d’aliments i 700 milions de tones de cultiu cada any

FCAC INNOVACIÓMàrius Simon | Anna Farrús | 932 292 016

16/EMPRESA SETEMBRE 2017 AGRO

FCAC INNOVACIÓMàrius Simon | Anna Farrús | 932 292 016


Les seccions de crèdit catalanes,un model per a Espanya

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i l’Associació de Seccions de Crèdit (ASC) han participat en la jornada organitzada per Cooperatives Agroalimen-tàries d’Espanya, que va reunir un nodrit nombre de representants de cooperatives amb secció de crèdit procedents de tot l’Estat amb l’objectiu d’analitzar l’escenari actual.En el marc de la sessió, Lluís Roig –que, a més de les seccions de crèdit catalanes, presideix el Consell Sectorial de seccions de crèdit espanyoles– va plantejar els reptes a què s’enfronta el sector amb l’horitzó 2025. La digitalització dels serveis financers, la desaparició d’oficines físiques, la concentració del sector, els baixos tipus d’interès o el risc d’exclusió financera són algunes de les qüestions a tenir en compte en dissenyar el full de ruta del sector.En aquest sentit, Roig va destacar que “les seccions de crèdit s’han de sustentar en cooperatives agràries que comptin amb una activitat econòmica rellevant, un elevat nombre de socis, arrelades al territori i amb socis implicats en la utilització d’una diversitat de serveis de la cooperativa”.En paral·lel, tècnics de les seccions de crèdit catalanes i andaluses van plantejar els procediments des de la perspectiva de la transformació digital, la governança, la disciplina i les normes de conducta. En concret, Josep Parcerisa de l’ASC va exposar els avantatges de disposar de la plataforma informàtica CoopCrèdit, un sistema operatiu que permet homogeneïtzar i millorar els sistemes de control sobre el col·lectiu.Precisament, en la reunió del Consell Sectorial de Seccions de Crèdit de Cooperati-ves Agro-alimentàries d’Espanya, duta a terme el dia abans de la jornada, es va acor-dar dinamitzar el col·lectiu aprofitant estructures com la plataforma CoopCrèdit per tal d’avançar cap a un servei d’assessorament viable, sostenible i professionalitzat.En el Consell Sectorial també es van posar en comú les dades econòmiques del sector. A Espanya, hi ha 248 cooperatives amb secció de crèdit que sumen uns dipòsits de 2.645 milions d’euros. Andalusia és la comunitat amb més seccions de crèdit i amb l’import més elevat de dipòsits. A Catalunya hi ha 71 seccions de crèdit que aglutinen 531 milions d’euros.•

LES XIFRES

248 seccions de crèdit a Espanya

71 seccions de crèdit a Catalunya

2.646 M€ de dipòsits a Espanya

531 M€ de dipòsits a Catalunya

La digitalització dels serveis financers, la desaparició d’oficines físiques, la concentració del sector, els baixos tipus d’interès o el risc d’exclusió financera són alguns dels reptes a què s’enfronta el sector amb l’horitzó 2025

FCAC

18/EMPRESA SETEMBRE 2017 AGRO

“Que millor que enriquir la nostra cuina amb

productes procedents de l’agricultura local o

artesans com embotits i formatges. Al mateix

temps que col·laborem amb el productor també

assegurem que, com més directa fem la compra, major és la frescor de l’aliment.

Si la matèria primera és bona, el resultat difícilment serà dolent. No cal ser un gran xef per fer bons plats si “respectem el producte”: com menys el manipulem, més gaudirem de les seves qualitats i propietats en estat pur.

Dit això, també vull aclarir que sempre és bo fer un curs de cuina perquè s’aprenen coses noves, es descobreixen productes,

tècniques, altres maneres de fer... Oriento les sessions des d’un punt de vista molt pràctic i

participatiu perquè crec que és així com s’aprèn a fer les coses, i no cal tenir nocions prèvies

sinó que m’adapto al nivell dels alumnes.Aquestes activitats tenen com a objectiu

perdre la por a la cuina i la rebosteria i, sobretot, passar una bona estona compartida

amb persones amb una afició en comú.Intento traslladar el sentit d’esbarjo social que tenen els àpats des del primer minut

en què comencem les elaboracions. El contrast d’opinions o maneres de fer de

cadascú és enriquidor, un valor afegit a les receptes que proposo. M’agrada compartir

plegats els trucs que passen de generació en generació i gaudeixo també amb l’evolució

dels meus alumnes cap a una conscienciació per l’alimentació de proximitat”.

ALBA MOLASCuinera i directora del projecte “Una de Postres”. Guardonada

el 2016 amb el 1r Premi en el certamen Reus Empresa i amb el 1r Accèssit en els Premis Tarragona Impulsa. Professora del curs de cuina que organitza la FCAC a la SAT la Vall d’en Bas.

Cuina de proximitatCuina de proximitatAmb l’objectiu de promoure els aliments de proximitat, la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya organitza tallers de cuina en el marc dels quals promociona els productes cooperatius, la cultura del vi i l’alimentació sa-ludable i de qualitat.Mitjançant aquesta activitat, treballadors

XXI FIRA DE L’OLI NOVELL, DELS CÍTRICS I DEL COMERÇ

Santa Bàrbara17-18-19 de novembre de 2017www.santabarbara.cat

XXI FIRA DE L’OLI NOVELL, DELS CÍTRICS I DEL COMERÇ

Santa Bàrbara17-18-19 de novembre de 2017www.santabarbara.cat

Ajuntament deSanta Bàrbara


“Tinc una casa de turisme rural –Cal Carreter, de Mieres-, on oferim servei d’àpats per als nostres hostes. M’agrada molt cuinar i sempre va bé aprendre tècniques i receptes per poder introduir algunes novetats.Penso que el producte de proximitat ha d’esdevenir la base de la nostra cuina, que pot ser moderna però sense deixar de banda la tradició. El producte d’aquí transmet valors que representen el paisatge i la nostra gent, valors que a través del turisme rural també intentem fer arribar als nostres visitants. Potenciant les cooperatives generem un impacte mediambiental menor i som afortunats de gaudir de productes d’alta qualitat.El curs que dirigeix l’Alba Molas és interessant perquè ens aporta tota aquesta informació sobre productes de proximitat i també perquè podem aprendre tant receptes noves com trucs per millorar les receptes de sempre. Hem fet des de sessions per cuinar un timbal de salmó fins a l’elaboració d’un pastís de xocolata amb nata i maduixes”.

ANNA CASALSAlumna del curs de cuina que organitza la FCAC a la SAT la Vall d’en Bas.

FCAC FORMACIÓM. Rosa Serra | 973 247 982

Cuina de proximitatCuina de proximitatd’agrobotigues de les cooperatives reben formació en cuina, sommelieria, maridatge i presentació de bufets. Els cursos estan adaptats a les necessitats i el nivell dels alumnes i són impartits per professionals amb una àmplia experiència.La Federació, mitjançant aquestes sessions, pretén que els alumnes gaudeixin mentre aprenen i comparteixen receptes, productes o consells.•

20/COOPERATIVES SETEMBRE 2017 AGRO

Protagonistes a CapraboUna desena de cooperatives participen en la II Fira de Productes de Proximitat que aquest su-permercat organitza a Barcelona en col·laboració amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Després que posés en marxa un Programa de Pro-ximitat per Comarques l’any 2014, la cadena de su-permercats Caprabo ha impulsat la producció local incrementant el nombre de referències de productes cooperatius en els seus lineals. Aquest compromís s’ha reforçat amb accions de promoció davant del consumidor que han comptat amb la complicitat de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.L’última d’aquestes accions ha estat la II Fira Caprabo de Productes de Proximitat. Cooperatives com Pla-na de Vic, Falset-Marçà, Cambrils, Agropecuària de Soses, Cadí, Llet Nostra, Unió Corporació Alimentà-ria, Celler Espolla i Vinícola de Sarral han gaudit d’un aparador privilegiat a L’Illa Diagonal de Barcelona, on desenes de consumidors urbans han pogut tastar i comprar els seus productes.Està previst que aquesta fira tingui caràcter itine-rant per Catalunya i també visitarà les comarques de l’Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Terres de Ponent.

Cistella de proximitat per TV3

Una altra de les accions impulsades per Caprabo en col·laboració amb la Federació ha estat la participa-ció en el programa “Divendres” de TV3, obsequiant amb una cistella de productes de proximitat als fina-listes del concurs “Divendres per Catalunya” que pre-miava el coneixement del territori.En aquesta ocasió, les cooperatives que van partici-par aportant producte a les cistelles són Cellers Do-menys, Empordalia, Càmara Arrosssera del Montsià, SAT Apícola El Perelló, Coselva i la Cooperativa Agrà-ria de la Baixa Tordera.•

Bombons i xocolata d’oli Degustus

“La nostra inquietud per una imatge més comercial i que alhora ens ajudés a comunicar la qualitat del nostre oli

Degustus, ens va portar a diversificar l’oferta. Fruit d’aquesta motivació i amb la col·laboració de l’amic

Xavi Rodríguez, vam aprofitar el bon maridatge del cacau amb l’oli i vam crear la xocolata d’oli que poc després va donar pas als bombons d’oliva i de mel i

oli, elaborats amb processos totalment artesans.Tot i que els començaments no van ser fàcils, em sento

orgullós d’aquest projecte que a poc a poc ha anat assolint la viabilitat necessària per arribar a un nou públic”.

RAMON BARRULLPRESIDENT

Cooperativa La Granadella

La Granadella I Les Garrigueswww.olidegustus.com

La Cooperativa de La Granadella aposta per la qualitat i la diversificació dels seus pro-ductes. Fruit d’aquesta inquietud per innovar, es va començar a treballar la combinació d’oli verge extra amb cacau i es va obtenir com a primer resultat la xocolata d’oli d’oliva “Degustus”.Elaborada amb sucre integral de canya, resulta un plaer saludable i ric en àcids grassos insaturats, d’agradable textura i sabor suau.L’èxit assolit per la xocolata d’oli, ha portat la cooperativa a desenvolupar dos nous pro-ductes, ambdós ben originals: el bombó d’oliva i el bombó de mel i oli.De forma complementària, durant la campanya de recollida d’olives, s’organitzen expe-

riències d’oleoturisme que permeten al visitant esdevenir “pagès per un dia” i visitar el Museu de l’Oli de Catalunya, obert fa un parell d’anys.

Punts de Venta

Aquests productes artesans es poden trobar a l’agrobotiga de la cooperati-va (Plaça Joan Perucho, 4), a la botiga virtual www.olidegustus.com, botigues especialitzades i la cadena Plus Fresc.•

AGRO SETEMBRE 2017 COOPERATIVES/21


El cava “Centenari” és una edició limitada

de 1.917 ampolles d’un Reserva Brut

Nature elaborat amb macabeu de

vinyes velles

a celebració del centena-ri de la Vinícola de Nulles és un homenatge més que

merescut a tots els socis, sòcies i persones que han fet possible aques-ta fita”. Així ho anuncia Francesc Boronat, president de la cooperativa fundada l’any 1917.

Vinícola de Nulles és un celler que des de sempre ha tingut molt present els seus orígens i la seva denomina-ció d’origen, i que s’ha mantingut fi-del a un procés de selecció i produc-ció molt curós, propi i al nivell de les grans cases vinícoles. Un celler que porta al darrer una llarga trajectòria i un poble envoltat de vinyes.

Un camí d’unió i esforç

A final del segle XIX, l’arribada de la fil·loxera –un insecte que acabaria pràcticament amb tota la vinya– va ser un moment greu de crisi. La unió dels habitants del poble en el Sindi-cat Agrícola de Nulles va permetre aixecar, amb tot l’esforç, una bode-ga modernista única que, cent anys després, continua sent el referent

simbòlic de tot un poble amb tradició vinícola.La història de la Vinícola és un exem-ple de superació, un model de la Ca-talunya agrària i del Camp de Tarra-gona, que commemora el centenari en un moment de màxima esplendor de la seva reconeguda marca de vins i caves “Adernats” i diferenciant-se per les singulars i pioneres experièn-cies d’enoturisme.

Art per ofici

“La vinya és la base del nostre ofici. Tenir passió i estimar la terra són l’es-sència de la feina ben feta. A Nulles tenim clar que només amb el millor raïm obtindrem els millors vins. Per això la feina de l’enòleg comença al camp al costat dels pagesos, els so-cis del celler que aporten l’experièn-cia de moltes generacions”, explica Francesc Boronat i continua: “Conèi-xer el sòl i el clima que ens caracterit-za fa possible obtenir vins únics, vins que són l’expressió d’un territori”.A Nulles el clima és càlid, temperat i típicament mediterrani. A només 12 km del mar, es combinen una excel-lent maduració per la gran quantitat d’hores de sol amb una bona acide-sa, atorgada per la marinada.A més, la major part de les 400 hec-tàrees de vinya, repartides entre el centenar de socis de la Vinícola, en-cara estan plantades en vas, fet que propicia una alta qualitat i més quan es tracta de vinyes velles de més de 80 anys.

“L

Nulles I Alt Campwww.adernats.cat

Nulles:una història de

superació

“La vinya és la base del nostre ofici: tenir passió i estimar la

terra són l’essència de la feina ben feta”


Adernats

L’any 1987 va néixer “Adernats”, la marca que portaria el reconeixement a Nulles.“Adernats”, nom que prové del con-junt de terres més proper al celler, es manté tres dècades després com un segell de vins i caves de referència, amb més de 17 productes embotellats.Les varietats tradicionals amb què ha treballat el celler són les blanques autòctones de la zona com maca-beu, xarel·lo i moscatell. Recentment, també ha incorporat parellada i char-donnay per als blancs i ull de llebre i merlot en negres.Després d’haver aconseguit diversos premis internacionals, la Vinícola de Nulles viu un moment dolç: “No tenim mai estocs. Ho venem tot”, subratlla Francesc Boronat.

1.917 ampolles

Precisament, el celler ha volgut retre homenatge a aquesta història amb el cava “Centenari”, un Singular Reser-va Brut Nature. Es tracta d’una edició limitada de 1.917 ampolles que els enòlegs han elaborat cent per cent amb la varietat macabeu procedent de les vinyes més antigues, de més de quaranta anys.Altres actes que s’han preparat per a la celebració de l’aniversari són la creació un logotip commemoratiu, la Festa del Centenari, tot un calendari d’actes culturals, festius i lúdics, con-ferències i tallers entorn del món del

vi i l’organització de diverses activi-tats d’enoturisme.

Catedral del Vi

Les diferents propostes enoturís-tiques conflueixen en l’edifici em-blemàtic de la cooperativa, obra de Cèsar Martinell, un dels màxims ex-ponents del moviment modernista.Aquesta Catedral del Vi no només destaca per la seva bellesa, sinó per reunir totes les qualitats necessàries per a l’elaboració d’un bon vi. La fun-cionalitat, el gust per la tradició cons-tructora rural i la utilització de solu-cions estructurals de gran projecció han coincidit en l’edifici del celler.

“A Nulles escrivim la història amb vi”, conclou Francesc Boronat. “Per això organitzem experiències enoturísti-ques i gastronòmiques, per portar el visitant a conèixer i gaudir d’una de les millors riqueses culturals del nos-tre país: el món vinícola”.•

La Catedral del Vi es diferencia per proposar singulars experiències d’enoturisme en un moment de màxima

esplendor de la marca “Adernats”

LES XIFRES

95 socis productors

400 hectàrees de vinya

2 M litres de vi

17 referències de vins i caves

10.000 visitants anuals del celler

ADAM ALBERT - ADERNATS


Amb el sistema de doble collita s’augmenta la disposició de cereals de proximitat per a la producció de pinso

Durant el darrer any, una de les apostes més importants de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell -que suma 3.700 socis- ha estat en recerca, desenvolupa-ment i innovació.En aquest sentit i arran de la implantació del projecte de doble collita i obten-ció del pastone, s’ha incrementat considerablement la producció de cereals. El nou sistema consisteix a sembrar el panís a principi d’estiu en finques que s’han segat després que a l’hivern hi hagués hagut un cereal d’hivern, o un altre cultiu alternatiu com el pèsol o la colza. En l’últim any, les entrades de cereal a la cooperativa han augmentat un 16%.A més, s’aposta per la producció de panís pastone perquè fermenta i es converteix en un producte molt digestiu, similar al iogurt, que millora la salut intestinal dels animals i augmenta la resistència a les malalties. En tres anys la producció d’aquest blat de moro s’ha duplicat i enguany superarà els 15 milions de quilos.D’altra banda, la Cooperativa d’Ivars ha iniciat un nou procés de conserva-ció de panís humit en una atmosfera controlada sense oxigen. El principal avantatge és la disposició d’un panís més digestible, a més del consegüent estalvi energètic, ja que s’evita haver d’assecar el panís per guardar-lo.Finalment, també en l’àmbit d’innovació, s’ha posat en marxa un nou labo-ratori que permet intensificar el Pla de Control de Qualitat ja implantat a les fàbriques i implementar noves tècniques d’anàlisi ràpida per donar resposta a les necessitats de socis, fàbriques i centres productius.•

www.coopivars.coop

En l’última campanya, les entra-des d’ordi, blat i panís a la Coope-rativa d’Ivars han estat de 73.009 tones, un 16% més que l’any an-terior.Però no només això: també s’ha registrat un increment de la co-mercialització de bestiar. En por-cí s’ha arribat als 516.513 caps –increment del 8%–; en boví als 22.849 caps –augment del 10%–, i en el sector avícola s’ha arribat a 1.504.959 pollastres –creixement del 2,5%–.Aquesta cooperativa també ha cercat l’equilibri intern en la pro-ducció de pinsos entre els 3 cen-tres de producció especialitzats en porcí, remugants i avicultura respectivament, i s’ha arribat a una producció anual de 283.128 tones. L’objectiu és anar incre-mentant l’abastament de cereals i matèries primeres de proximitat per ser menys dependents de la importació.

INNOVACIÓ I Cooperativa d’Ivars

El panís pastone millora la salut del bestiar

COOPERATIVA D’IVARS


Premis DO Conca de BarberàEl Consell Regulador de la Denominació d’Origen Conca de Barberà ha donat a conèixer els guanyadors del 26è Concurs de Vins i Caves en el marc d’un acte de germanor fet al Museu de la Vida Rural.Al concurs s’hi van presentar prop d’un centenar de mos-tres. Un total de 15 tastadors repartits en tres panells van ser els encarregats del tast a cegues de les referències participants en les 11 categories: tres de cava, dues de vi blanc, una de rosat i la resta de vins negres, on també s’inclou el trepat.La Vinícola de Sarral, Castell d’Or i Cellers Domenys han estat distingides amb diversos guardons.•

www.cava-portell.comwww.castelldor.comwww.cellersdomenys.com

BLANC JOVE1r Premi – “Portell Blanc de Blancs” de Vinícola de Sarral

ROSAT JOVE2n Premi – “Portell Rosat Trepat” de Vinícola de Sarral

BLANC FERMENTAT I/O CRIAT EN BÓTA2n Premi – “Portell Macabeu 2015” de Vinícola de Sarral

NEGRE CRIAT EN BÓTA2n Premi – “Francolí 2012” de Castell d’Or3r Premi – “Portell Criança 2014” de Vinícola de Sarral

CAVA BRUT1r Premi – “La Parellada 2013” de Vinícola de Sarral2n Premi – “Castell de la Comanda” de Castell d’Or

CAVA BRUT NATURE1r Premi – “Les Tres Naus Reserva 2013” de Cellers Domenys3r Premi – “Francolí Brut Nature” de Castell d’Or

CAVA ROSAT1r Premi – “Portell Brut Trepat 2015” de Vinícola de Sarral2n Premi – “Puig de Solivella Trepat” de Castell d’Or

MATERIAL AGRÍCOLA PER A EL TXADLa Cooperativa del Camp d’Alcarràs ha col·laborat amb Banc de Recursos cedint les seves instal·lacions perquè es pogués recepcionar i carregar un contenidor amb material agrícola, sanitari i esportiu que s’ha enviat a una escola agrària del Txad, un dels països més pobres del món. A més, la cooperativa Fruits de Ponent –exemple de solidaritat i responsabilitat social– ha donat uns 100 kg de llavors de panís per aquesta causa. Tot el material reunit va destinat al centre de formació de Tatemoë, d’unes 107 hectàrees. L’escola acull famílies d’aquesta república de l’Africà central que es traslladen a viure al centre, durant dos anys, per rebre una formació integral que els ajudarà a obtenir millors condicions de vida quan tornin a les seves comunitats. La formació inclou coneixements d’agricultura, ramaderia, transformació de productes, jardineria, sanitat, higiene, alfabetització, idiomes, fusteria, costura a màquina, brodat, educació cívica del ciutadà i organització-lideratge. www.fruitsponent.com


MEL MÚRIA, sabor EXCEL·LENTLa Mel de Romer Bio i la Mel de Bosc Bio amb all negre han aconseguit dues estrelles daurades, corresponents a la qualificació de sabor excel·lent, en els premis “Superior Taste Award” organitzats per l’International Taste&Quality Institute de Brussel·les.A l’edició 2017 dels premis s’han presentat més de 2.000 productes d’arreu del món entre aliments i begudes. El jurat d’aquests premis està format per més de 125 xefs i sommeliers de 15 institucions culinàries europees de prestigi com Maîtres Cuisiniers de France, Academy of Culinary Arts, Hellenic Chefs’ Association, Académie Culinaire de France, Verband der Köche Deutschlands, Federación de Asociaciones de Cocineros de España, Federerazione dei Cuochi Italiana, Årets Kock of Sweden, Euro-Toques, Gilde Van Nedrlandse Meesterkoks, Associação de Cozinheiros Profissionais de Portugal, Craft Guild of Chefs, Turkish Cooks Association, World Master Chefs Society i Association de la Sommellerie Internationale.Durant el procés d’avaluació, els diferents productes són sotmesos a un tast a cegues d’acord a un procés d’anàlisi sensorial molt rigorós.

www.melmuria.com

CELLER MASROIG CELEBRA EL centenariCeller Masroig va celebrar el centenari amb una festa pensada per agrair i enfortir lligams amb tots aquells que han acompanyat la cooperativa fins al dia d’avui: socis, amics i col·laboradors. L’acte es va realitzar a la casa Joan Miret, a Tarragona, amb una rebuda de catifa vermella per als convidats i una exposició dels 100 anys d’història del celler.L’acte més destacat de la nit va ser la presentació i degustació, en primícia, del vi del Centenari, una edició limitada de 500 ampolles firmades pel director tècnic i enòleg del celler, Carles Escolar. Es tracta d’un vi 100% masrojà, 100% carinyena. Un gran pastís en forma de 100 i l’espectacle de foc i malabars van protagonitzar la cloenda d’aquest moment històric per Celler Masroig.

www.cellermasroig.com

CABANAL, L’ESCUMÓS ELABORAT AMB MÈTODE ANCESTRALLa Cooperativa Agrícola de Barberà ha presentat el vi escumós “Cabanal”, elaborat de forma pionera a la Conca de Barberà amb la varietat trepat i el mètode ancestral.El mètode ancestral es caracteritza perquè s’obtenen escumosos molt frescos i afruitats, ja que el vi s’embotella abans de finalitzar la fermentació. Això fa que la presa d’escuma resultant es produeix a partir de la transformació dels sucres naturals del mateix vi per part dels llevats, sense afegir-ne més.La presentació del nou producte es va fer en el marc de la 8a Festa del Trepat, que té l’objectiu de donar a conèixer aquesta varietat de raïm mitjançant l’organització d’actes que van des d’una trobada de col·leccionistes de plaques a un esmorzar popular o l’habilitació d’una zona de Food Trucks maridada amb vins del celler cooperatiu.

www.coop-barbera.com

CAMP D’ALCARRÀS

AGRÍCOLA DE BARBERÀ

CELLER MASROIG


VINÍCOLA DEL PRIORAT, UN ceLLer AMB COS I LLARGA VIDAUn dia de germanor i esperit cooperatiu entre els socis i sòcies de l’entitat i d’homenatge a les dones i els homes que han ajudat a construir la cooperativa. Aquest ha estat l’objectiu de Vinícola del Priorat en la celebració dels cent anys d’història del Sindicat Agrícola Vinícola de Gratallops.Un dels actes a destacar ha estat la presentació del Vi del Centenari, d’edició limitada, que pretén commemorar l’aniversari amb una representació de l’essència de la cooperativa: fresca i llaminera, però amb cos i una llarga vida.L’etiqueta d’aquest vi recrea el mural que la il·lustradora catalana Marina Capdevila ha pintat en una de les parets de l’edifici històric de Vinícola del Priorat.En el marc dels actes commemoratius, també s’ha fet una jornada de portes obertes a l’antic edifici que la cooperativa que ha remodelat recentment, una cercavila pels carrers del poble, dinar i actuació musical.

www.vinicoladelpriorat.com

Premi A LA FAGEDAUna acció conjunta amb supermercats Bon Preu destinada a incentivar la venda dels gelats de La Fageda ha obtingut un important reconeixement en els premis Shopper Marketing 2017 que convoca l’Associació Espanyola de Codificació Comercial, una de les organitzacions empresarials més grans de l’Estat.La campanya de promoció dels gelats que li ha suposat rebre el Premi de Màrqueting a La Fageda destaca valors com sostenibilitat, qualitat, natura, transparència i proximitat.

www.fageda.com

VINS D’àmforaFa més de 2.000 anys, grecs i romans van estendre l’ús de les àmfores a l’Empordà com a recipient per fermentar el raïm i elaborar vi. Aquesta mil·lenària tècnica de producció vinícola ha tornat a les terres empordaneses de la mà de diversos cellers de la DO Empordà que han recuperat aquest recipient de fang per oferir vins que destaquen per la seva mineralitat, frescor i un elevat grau de puresa dels aromes primaris de la varietat emprada.Celler Gerisena, de la Cooperativa Agrícola de Garriguella, és un dels cellers que ja ha començat a elaborar vins creats amb aquesta històrica tècnica que posa en contacte el vi i el fang i que “fan respirar la terra”.En concret, Celler de Gerisena elabora un vi dolç de Samsó sobremadurat en àmfores de terracota. “Gràcies a la porositat –el doble que una bóta normal– i l’efecte estabilitzador de l’acidesa del vi per part de la terra cuita, busquem obtenir un vi dolç on el perfil de fruita madura es vegi potenciat al mateix temps que guanya complexitat en boca”, explica l’enòloga Natàlia Duran.

www.cellergerisena.com

ALCARRÀS EN FRUITFruits de Ponent Grup Cooperatiu col·labora amb el municipi d’Alcarràs per a la promoció de la seva fruita amb visites a camps, tastos i rutes a cavall.Els participants de la iniciativa “Alcarràs en Fruit” van visitar els camps de fruita de pinyol del Pla de l’Ermita, on un tècnic de la cooperativa va explicar el cicle de la fruita al camp. També es van fer passejos a cavall entre arbres fruiters i es va organitzar un esmorzar saludable amb fruita per tastar el sabor dels préssecs i les nectarines acabats de collir. La ruta va continuar amb una visita a la central de confecció de Fruits de Ponent i a l’agrobotiga per tastar melmelades artesanes.Alcarràs és una de les poblacions més importants en la producció de fruita de pinyol del Baix Segre.

www.fruitsponent.comALBERT CILVETI

FRUITS DE PONENT


TEM

PS D

’OC

I

Avui us proposem fer un tram de Via Verda que va de Ripoll a Ogassa, seguint el trajecte de la gran línia ferroviària que unia l’extrem nord gironí amb Barcelona.El principal objectiu d’aquesta línia de tren era portar el carbó dels vessants de la serra Cavallera fins al port barceloní. La crisi de la mineria, però, va fer que el tram anés perdent força fins que el 1985, per motius de segure-tat, es va decidir clausurar definitivament.

La via fa camí en una banda del riu Ter, sense cotxes, per internar-se en un paisatge rural de prats verds. Els 15 km de recorregut permeten gaudir d’una passejada a peu o en bicicleta, agraint el petit desnivell de 160 metres i la suau pendent de l’1%.L’excursió comença en el quilòmetre 9, just da-vant de l’edifici de l´antiga estació de Sant Joan de les Abadesses. A uns 300 metres, la via tra-vessa la carretera d’Ogassa i comença a ascen-dir suaument per la vall del Malatosca, un afluent del riu Ter que neix a la serra Cavallera. El tra-jecte és plàcid i transcorre sense problemes fins al carregador de Toralles, on arribava el carbó procedent del ferrocarril miner d’Ogassa.El tram de via verda que connecta Toralles amb Ogassa ha estat rehabilitat per suavitzar els pen-dents i s’avança creuant els túnels per on viatja-ven les vagonetes que transportaven el carbó de les mines.Final del recorregut: Ogassa, a quatre quilòme-tres de Sant Joan de les Abadesses i a tretze de Ripoll.

La cuina del xup xup

Després de la caminada, és hora de fer un bon dinar a La Barricona, un restaurant de Ripoll que pertany a la Cooperativa Riembau, nascuda amb un objectiu que els socis defineixen molt clara-ment: “passar del va com va, al va com volem, de la certesa que ja no ens alimenten molles perquè volem el pa sencer”.El restaurant, dins una antiga masia catalana, és rústic i acollidor. Fan menús treballats i equili-brats, cuina tradicional elaborada en funció del mercat, la temporada i els productors locals. Tenen una carta de vins de diferents cellers ca-talans –alguns d’ells cooperatius– i elaboren La Calavera, la cervesa artesana de la cooperativa.

La Rutadel Ferro i del Carbó

VIA VERDA15 quilòmetres.1% desnivell.Dificultat mínima.Altitud màxima 777 m (St. Joan de les Abadesses).Zones d’interès: Campdevànol, Ogassa, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

www.viesverdes.cat

A dormir!

I per arrodonir el dia, que millor que anar a descansar a la Masia Can Xila. Aquesta casa de turis-me rural nascuda en el si de la Cooperativa Agropecuària de Sant Isidre, té tres allotjaments independents amb una capaci-tat total de 21 places.La Masia està situada a Vallfo-gona del Ripollès, un d’aquells nuclis rurals que conserven la màgia i l’encant dels pobles medievals.El portal de la Muralla, l’únic que resta dempeus dels tres portals originals, dóna pas al nucli vell amb carrers empedrats, cases que conserven llindars cente-naris i la plaça de la Vila, a tocar del Castell de la Sala i el Cam-panar del Pòpul.Travessant el pont medieval a la sortida del poble, s’obre tot un món de natura: la font de la Tosca, els gorgs i els salts d’ai-gua de la Masica, el mirador de Puig Estela i, més enllà, les restes del que fou el Castell de Milany.Però, potser, això ja ho deixem per a l’endemà...•


CAN XILAPlaça de la Salut, 2 (Vallfogona de Ripollès)659 85 57 14

www.canxila.com

Passejant per la Via Verda que uneix Ripoll i Ogassa

Sant Joan de les Abadesses.JASE WILSON-PTCBG

LA BARRICONACtra. de Sant Joan de les Abadesses, km 3,6 (Ripoll)972 70 23 52

www.labarricona.cat

JASE WILSON-PTCBG


“Vaig néixer en un poble pe-tit, agrícola, en una família de pagesos. El pare, l’avi, el besavi... tots eren pagesos. He mamat la feina de pagès: lo bo i lo dolent, i també el funcionament de l’explotació familiar agrària, on tot-hom posa els braços per treballar”. Però abans d’incor-porar-se a l’activitat agrària com a professional, Eduard Vernet (Margalef de Montsant, 1973) es va llicenciar en Administració i Direcció d’Empreses “perquè a casa sempre m’havien dit que s’havia d’estudiar; i no me’n penedeixo. Tot allò que fas a la vida et forma i defineix la teva manera de ser”.

Tant clar com la seva vocació per tre-ballar la terra, l’Eduard també sabia que no podia continuar en el Margalef de la seva infància: “Estava tip de veure com es perdien les collites per falta de pluja, de veure com les olives s’anaven tornant negres fins a caure de l’arbre, d’esperar l’ar-ribada del reg, del malestar i els nervis que aquesta situació provocava en la família... i va ser justament quan vaig llicen-ciar-me que va arribar l’aigua al poble. En aquell moment se’m va plantejar un dilema perquè ja havia trobat feina, però ho vaig plantar tot. Vaig tornar a casa i vam muntar el reg amb el meu pare”.

Poc temps després va conèixer la que avui és la seva dona. “La Maite era de la Palma d’Ebre que és un poble petit, però no tant com Margalef. Vam marxar cap allà, vam agafar terres i em vaig fer soci de la cooperativa des del moment que vam arrendar la primera finca. El dia d’avui, tenim olivera en regadiu de conreu convencional i superintensiu, ametller de secà i estem plantant ametller amb reg que aviat començarà a donar fruit”.

En aquesta zona de les comarques del Priorat i la Ribera d’Ebre no es pot fer una agricultura de terreny pla. “Quan vaig per Catalunya i veig terres planes ermes em fa mal el cor perquè nosaltres hem de conrear en terrasses i entre marges de pedra, on és més difícil incorporar la maqui-nària. A més, només disposem reg de suport, amb poca

aigua per hectàrea. Som cons-cients d’aquestes limitacions,

però sabem que gràcies al regadiu ja no perdem el fruit i això ens permet mantenir la il·lusió tot l’any”.

I no només això, sinó que el mercat de l’oli ha re-muntat les últimes cam-panyes després d’uns anys complicats. “Ens estem mantenint amb

preus correctes, que ens permeten guanyar-nos la

vida. Hi ha bon ambient a la cooperativa, fem alguna inver-

sió, tenim més jovent al poble... L’ideal fora que els preus es man-

tinguessin estables, ni molt alts ni molt baixos”.

Des de la reflexió serena, l’Eduard també apunta: “Nosaltres som la Catalunya interior i aquí, alternatives a l’agricultura n’hi ha poques. Les coses van millorant, però estem una mica més lluny dels serveis que la ma-jor part de la població catalana. Si n’estàs convençut i t’agrada, això no és un problema; però si no t’agrada aquest món, no t’hi dediquis”.

Compromès amb l’entorn, afirma que “des de sempre m’ha agradat poder col·laborar amb la comunitat”. Pot-

ser per això presideix la Cooperativa de la Palma des de fa set anys. “Als pobles petits, l’empresa més important

és la cooperativa i gairebé el cent per cent dels pagesos en som socis; formar-ne part és una continuació de la nostra feina. Potser sí que les coope-ratives ens caracteritzem per anar a poc a poc a l’hora de prendre decisions, però quan representes els interessos de molta gent t’ho has de mirar bé. També és cert que hem de fer un esforç per la professio-nalització, ja que el mercat és

cada vegada més global i més exigent”.

Optimista i xerraire, l’Eduard Vernet s’atura durant uns instants i continua: “Si em posés a somiar, m’agrada-ria disposar de més aigua perquè això significaria més producció, m’il·lusionaria veure com la cooperativa aug-menta el volum d’envasat, desitjaria la incorporació de més joves i que les famílies tinguessin a l’abast serveis que els permetessin viure tots al poble. En aquest sentit, el tema de les noves comunicacions ens està ajudant molt perquè permet treballar per Internet i desenvolupar una activitat diferent de l’agrària”.

I mentre somia, també toca de peus a terra. “Tenim no-ves tècniques de cultiu i noves plantacions. Mentre no caiguin els preus, ens podem defensar. Estic convençut que si fem les coses bé, el futur està assegurat. Però cal treballar amb idea, amb constància i amb compromís”.•

“Si em posés a

somiar…”EDUARD VERNET

Cooperativa Agrícola la Palma

GENT&TERRITORI

> www.valtra.com/Nseries

UN TAMAÑO INTELIGENTE.UNA EJECUCIÓN PERFECTA.

Esta serie ofrece funcionalidad nórdica en su mejor momento, afrontando el año de trabajo independientemente de las condiciones, por muy exigentes que estas sean. Diseño compacto y un rango de potencia hasta los 171 CV ofrece la solución ideal para la mayoría de tareas en ganadería y agricultura, así como en aplicaciones forestales y municipalidades.

Valtra N Series. Your Working Machine.

La nueva serie N de Valtra ofrece el mejor rendimiento y especificaciones en un equilibrado paquete.

Valtra es una marca mundial de AGCO.

setembre [2017] agro · que qui sap si en un futur acabaran portant a terme grans projectes...

Documents