serveis socials, educatius i comunitaris albert serra
DESCRIPTION
Presentació d'Albert Serra sobre com la crisi econòmica global està afectant als serveis socials i d'atenció a les personesTRANSCRIPT
1
Perspectives dels serveis socials i d ’’’’atenció a les persones
Albert SerraBarcelona. 1 de juliol de 2011
© Albert Serra 2011
Les causes de la crisi
� ESTRUCTURA ECONÒMICA� La globalització dels mercats
� Els costos socials de l’estat del benestar i la competitivitat
� El desenvolupament espontani del model de benestar� Increment continuat de la demanda i de les prestacions. Noves formes d'exclusió
� La crisi fiscal� Conflicte entre increment de la despesa i fiscalitat
� La desocupació� Redueix la contribució fiscal. Sobrecarrega els subsidis.
� ESTRUCTURA SOCIAL� El canvi demogràfic
� Descens de la natalitat, recomposició migratòria i l’envelliment de la població.
� Els canvis en l’estructura familiar� Dimensió, estructura, variabilitat i rols
� ELS EFECTES DISFUNCIONALS DEL MODEL� Desincentivació del treball. Absentisme, Reducció vida activa, grups subsidiats� Pèrdua del sentit d’auto-protecció� Excessos i malbaratament en el consum.
2
© Albert Serra 2011
La crisi accentua canvis globals en marxa
� La crisis accelera l’evolució de la globalització desestructuradament: � dèficit de governança global� desplaçament de l’eix de la riquesa� empobriment relatiu europeu� envelliment i moviments migratoris
� Pressió creixent sobre les estratègies fiscals incrementalistes� Dificultats per accedir a finançament� Recuperar l’ocupació i la competitivitat. � La qualitat de la política importa
� VISIONS DE LA CRISI� Tornar enrere o posar-nos on toca? � Globalització i democratització del risc vital
3
4
© Albert Serra 2011
U
Les formes de la crisi
V W L
© Albert Serra 2011
Les formes de la crisi
5
© Albert Serra 2011
Responsabilitats i responsables
� La política� L’economia� La classe dirigent� La reestructuració del sistema globals de poder� La crisi dels sistemes de governança � La recomposició dels grups socials d’interessos� El medis de comunicació� Els moviments socials� Els creadors d’opinió� Les dinàmiques generacionals
Miguel Sebastian. El modelo social europeo. Laboratorio de Alternativas-Policy NetworkSeminarios y Jornadas 28/2006
L ’’’’impacte sobre l ’’’’estat del benestar
6
7
© Albert Serra 2011
L’estat del benestar
Sanitat universalEducació Universal Pensions UniversalsServeis Socials i DependènciaCultura, Esport
Serveis Generals a la ProduccióSeguretat PúblicaMobilitat…….
8
© Albert Serra 2011
L’estat del benestar
Sanitat universalEducació Universal Pensions UniversalsServeis Socials i DependènciaCultura, Esport
Serveis Generals a la ProduccióSeguretat PúblicaMobilitat…….
IRPF-Impost sobre la rendade les persones físiquesIS-Impost de Societats IVA-Impost sobre el Valor Afegit IBIIAE………….Indirectes (carburants, tabac,alcohol i altres)
© Albert Serra 2011
L’estat del benestar: el nostre model
Sanitat universalEducació Universal Pensions UniversalsServeis Socials i DependènciaCultura, Esport
Servís Generals a la ProduccióSeguretat PúblicaMobilitat
IRPF-Impost sobre la rendade les persones físiquesIS-Impost de Societats IVA-Impost sobre el Valor Afegit IBIIAE………….Indirectes (carburants, tabac,alcohol i altres)
Mirant al nord……?
9
© Albert Serra 2011
La sostenibilitat de l’estat del benestar
Sanitat universalEducació Universal Pensions UniversalsServeis Socials i DependènciaCultura, Esport
Serveis Generals a la ProduccióSeguretat PúblicaMobilitat…….
IRPF-Impost sobre la rendade les persones físiquesIS-Impost de Societats IVA-Impost sobre el Valor Afegit IBIIAEIndirectes (carburants, tabac,alcohol i altres)
PARTICIPACIÓ REDISTRIBUTIVADELS USUARISEN ELS COST DELS SERVEIS
Gasto público UE y España
Miguel Sebastian. El modelo social europeo. Laboratorio de Alternativas-Policy
NetworkSeminarios y Jornadas 28/2006
10
© Albert Serra 2011
Els debats actuals sobre l’estat del benestar
� El debat de la universalització: Qui rep què?� Quines necessitats han de ser ateses per l’Estat? Quins ciutadans han de rebre
les prestacions? Segmentar o mantenir prestacions universals? Orientar-se vers els pobres? Cobrir les classes mitjanes? Crear rendes mínimes?
� El debat del finançament. Qui paga què?� Quan i com s’han d’establir mecanismes de copagament? Segona redistribució� S’han d’estimular els fons privats? Quin és el paper de les assegurances
privades? S’ha d’admetre el finançament privat de serveis addicionals?
� El debat de la gestió: Qui fa què?� Qui produeix els serveis? Separació provisió-producció, Externalitzacions,
Monetarització-Xecs, Com desenvolupar mecanismes de regulació-control eficaços?
� El debat dels incentius vs. les normes
© Albert Serra 2011
Els reptes estratègics
Exhaustivitat vs PrioritzacióUniversalitat vs SegmentacióGratuitat vs Copagament
QUI FA QUÈESTRATÈGIA PRODUCTIVADELS SERVEIS PÚBLICS I
COOPERACIÓ PÚBLIC PRIVAT
QUI PAGA QUÈESTRATÈGIA FISCAL
QUI REP QUÈESTRATÈGIA DE SERVEI PÚBLIC
11
© Albert Serra 2011
Les nostres especificitats
� El diferencial de consolidació institucional 35 anys� 1945-1980-2007
� La pressió fiscal � 38-47-55
� La cultura pública� Els desequilibris sectorials: salut, educació, pensions, serveis
socials, polítiques actives d’ocupació i protecció. � El model de provisió
� Universalitat, exhaustivitat d’oferta i gratuitat
� La cobertura social. Classe mitja o assistencialisme?� La productivitat del sistema� L’atur
© Albert Serra 2011
La gestió de l’ajust de l’estat del benestar
� L’’’’ajust pressupostari: retallades
� Productivitat, eficiència, efectivitat i qualitat
� La cartera de serveis: demanda, oferta i expectatives
� El finançament: impostos i copagament
� Els públics
� Els drets
� Fer sostenible el model o canviar de model?
12
© Albert Serra 2011
La posició dels serveis socials
� Posició central en la nova etapa
� El quart pilar: les polítiques locals de serveis de benestar social � Dependència, pobresa, inclusió social, familia, habitatge,…
� El paper central dels serveis socials en les polítiques de benestar social local
� El caràcter emergent del sistema de serveis socials
� El repte
� Com passar d’’’’un aglomerat feble de serveis a un sistema de serveis socials…en un entorn de crisi
econòmica?
© Albert Serra 2011
Les especificitats positives: un model equitatiu i sostenible
� Accés universal
� Priorització de públics
� Redistributiu� Recurs pressupostàri� Copagament en base a renda
� Descentralitzat
� Cooperatiu � Tercer sector, empresa, ciutadania participativa
� Organitzativament equilibrat� Política, tècnica i gestió
13
© Albert Serra 2011
Els reptes d’un sector emergent
� El pressupost no és l’únic ni potser el principal problema: qualitat de la política, del treball professional i de la gestió
1. Identitat i espais propis en procés de definició� La identificació de la missió, del resultat i del valor aportat
2. Model d’intervenció (provisió i producció) cooperatiu, però, complex i insuficent. Desenvolupament sistèmic feble
3. Desenvolupament cientifico tècnic i professional incipient
4. Sistema de valors en desenvolupament1. Qualitat tècnica2. Professionalitat3. Responsabilització
© Albert Serra 2011
Els programes
� Atencio Social Bàsica
� Familia, infància i adolescència
� Dependència
� Integració social i educació comunitària
� Habitatge social
� Pobresa i exclusió
�
�
14
© Albert Serra 2011
La cooperació com senyal d’identitat
� Tots els recursos d’una societat són recursos potencials per la gestió de les polítiques i els serveis públics
� La cooperació públic-social-privat implica, genera sinergies i optimitza recursos
� La cooperació públic-social-privat esta al servei de les polítiques públiques
� La cooperació públic-social-privat ha de respectar i assumir les especificitats de l’altre: aliança estratègica, client-proveïdor o súbdit i administrat?
� La qualitat del sistema depén de la qualitat de la cooperació i de la descentralització
L’escenari intersectorial
SECTORPÚBLIC
SECTORSOCIAL
SECTORMERCANTIL
15
L’escenari públic
GOVERNNACIONAL
GOVERNLOCAL L’escenari
social
OPERADORSSERVEIS PÚBLICS COMUNITAT
OPERADORS NO LUCRATIUS
OFERTAPRIVADAL’escenari
mercantil
El nou escenari organitzatiu
….en un marc global
© Albert Serra 2011
Les cadenes de valor: complementarietat
RECURSOSINPUT
ACTIVITATSPRODUCTES
OUTPUT
RESULTATPOLÍTICOUTCOME
PROCESSOSPÚBLICSUSUARIS
BENEFICIARIS
OBJECTIUSOCIAL
OBJECTIUDE SERVEI
ORGANITZACIÓ i ENTORN SOCIETAT
16
© Albert Serra 2011
Les prioritats del proper mandat
� Una política orientada a la governança integral� Accents de la concepció del rol públic: lideratge estratègic, model territorial i
provisió de serveis� Els recursos públics: propis i aliens. Cooperació
� Les polítiques prioritaries� Competitivitat territorial i creació d’ocupació� Capital social: educació i inclusió social i econòmica� Convivència i desenvolupament comunitari
� Necessitat de prioritzar l’articulació de les polítiques d’inclusió, promoció econòmica i ocupació i educació
� Vinculació de la formació básica i continua al territori
© Albert Serra 2011
L’escenari del benestar i l’espai dels serveis soci als
TERRITORIS/SECTORS DE POBLACIÓTERRITORIS/SECTORS DE POBLACIÓ
Línia d’exclusió
CU
LTU
RA,
ESP
OR
T, C
OM
UN
ITAT
SEG
UR
ETAT
, JU
STIC
IA,..
.
HAB
ITAT
GE
ATU
R I
OC
UPA
CIÓ
PEN
SIO
NS
SER
VEIS
SO
CIA
LS
SAN
ITAT
EDU
CAC
IÓ
PROMOCIÓ
ATENCIÓ
INCLUSIÓ
CONTENCIÓ
PREVENCIÓ
17
© Albert Serra 2011
Estructura dels mercats: demanda
� Necessitat social� Tendències demogràfiques� Formes d’organització de la convivència � El mercat de treball
� Les prioritats� Piràmide de Maslow (?)� Opcions de mix (treball+serveis o serveis enlloc de treball)
� Capacitat de demanda� Disponibilitat pressupostària� Estratègies de provisió (públic, social, privat, mixte): accessibilitat � Estratègies de finançament (gratuitat, copagament, cost directe, cost total):
capacitat de rendes� Estratègies de producció
© Albert Serra 2011
L’estratègia econòmica: fiscalitat, serveis i copag ament
Serveis
RecursosServeis
Serveis, Fiscalitat i Copagament
Fiscalitat
?
18
© Albert Serra 2011
L ’’’’estructura dels mercats: oferta
Provisióvs
Producció
Escenaris de futurProvisió
ProduccióFinançament
Estratègies??
© Albert Serra 2011
La cooperació públic privat
� Concebre al CPP com un instrument estratègic per a la gestió de les polítiques i els serveis públics
� Partir de la COMPLEMENTARIETAT dels objectius de les parts i no de la seva COINCIDÈNCIA. Construir sistemes consistents d’objectius diferents
� Establir la creació de valor públic com a condició bàsica per a la CPP
� Assegurar la viabilitat de la consecució dels objectius privats necessaris per a la factibilitat de la CPP
� Orientar la CPP, per ambdues parts, a la eficiència i qualitat del servei públic i no exclusivament a costos
� Desenvolupar capacitació directiva pública i privada adequada a la complexitat de la gestió de la CPP
� Transitar de l’administració burocràtica de la contractació pública a la gestió estratègica de la cooperació publicoprivada