serrat agrocuina vall bas s.l.l. memòria de …ctesc.gencat.cat/doc/doc_32271439_1.pdf · 1 1....

60
SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L. Memòria de sostenibilitat 2013 Segons Codi de Gestió Sostenible

Upload: hanguyet

Post on 29-May-2018

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

SERRAT AGROCUINA VALL BAS S.L.L. Memòria de sostenibilitat 2013 Segons Codi de Gestió Sostenible

1

1. ASPECTES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ 1.1 Declaració de la direcció Em satisfà presentar la cinquena Memòria de Responsabilitat Social de Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., a través la qual informem del nostre desenvolupament en l’àmbit econòmic, social i mediambiental, i mostrem aquells aspectes més rellevants de l’any 2013. El nostre projecte neix de tot un seguit de realitats personals, familiars i d’arrelament territorial que li donen sentit i continuïtat. El nostre passat com a família pagesa, l’experiència en l’elaboració de plats cuinats i el nostre fort compromís social amb els afers locals de la Vall d’en Bas, ens han motivat a ampliar el projecte inicial i ubicar-lo al nostre poble, Joanetes, amb l’objectiu de seguir vivint a pagès. Al mateix temps, incorporem una activitat econòmica que revitalitzà un entorn rural i hi afegim un servei que pot establir potents sinèrgies amb les activitats agrícoles i turístiques tant a nivell local com comarcal.

L’organització Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., liderada per Gerència, assumeix el compromís de: • Implicar a tot el personal de l’empresa i també als nostres clients per tal d’anar

millorant el Sistema de Gestió Integrada. • Complir amb les obligacions i responsabilitats envers als nostres clients en quant

a la fabricació de productes segurs i que compleixin les normatives legals. • Assegurar la implantació de les Normes de Seguretat en la Manipulació

d’aliments expressades en el Codi de Bones Pràctiques a tots els nivells de l’organització, implicant també a tot el personal extern .

• Determinar, procurar i mantenir una infraestructura i un entorn de treball

necessaris per aconseguir la conformitat amb les exigències del producte. • Desenvolupar activitats formatives i de sensibilització per tal que tot el personal

de l’organització, conegui, participi i apliqui el Sistema de Gestió Integrat i que alhora permetin la millora en el desenvolupament de les seves tasques.

• Treballar per aconseguir la comprensió de les necessitats dels clients, el

compliment dels seus requeriments i la seva satisfacció, augmentant aquesta reduint les causes dels retorns.

• Intentar arribar a establir relacions amb clients que demandin productes d’alta

qualitat i d’elaboració artesana, per assolir l’objectiu fonamental d’incrementar gradualment les vendes dels nostres productes.

• Assegurar que les empreses subcontractades que treballen dins les instal·lacions

de l’organització apliquin unes normes de protecció equivalents a les nostres pròpies.

2

• Seguir desenvolupant un sistema eficaç de Prevenció de Riscos Laborals. • Treballar per tal de minimitzar els efectes ambientals que deriven de les nostres

activitats per prevenir la contaminació. • Treballar per a conservar els recursos naturals, a través de l’estalvi d’energia i

aigua, sempre que sigui econòmicament viable. L’objectiu d’aquesta memòria és que es converteixi en un instrument de comunicació i diàleg que permeti satisfer les expectatives d’informació dels nostres grups d’interès, i al mateix temps, posi en valor la tasca que desenvolupem en matèria de responsabilitat social. L’elaboració anual d’aquest document també ha de servir com a guia de millora continua a partir de la qual podrem comprovar el nivell del compliment dels nostres objectius, i avaluar els nostres progressos i també els nostres punts febles en matèria laboral, social, ambiental i econòmica. Aquesta memòria ha estat realitzada d’acord a l’aplicació del Codi de Gestió Sostenible i a la metodologia d’elaboració de memòries de sostenibilitat del Global Reporting Initiative (GRI), i pretén, en la mesura de les nostres possibilitats, contribuir a la implantació del desenvolupament sostenible en la societat, i donar a conèixer amb transparència i comparabilitat els assoliments obtinguts amb el bon fer, professionalitat i dedicació de tota la plantilla que formem part del projecte de Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. Gerent Josep Mª Serrat Prat

3

1.2 Descripció de l’empresa

Dades bàsiques de l’empresa

Raó Social: “Serrat Agrocuina Vall Bas, S.L.L.”

Adreça: Casa serrat s/n, 17176 Joanetes, La Vall d’en Bas, Girona

Tel./fax: 972690929

Mòbil: 678910591

Correu-e: [email protected]

Web: www.menjam.cat

Registre sanitari: RSIPAC:26.06225/CAT

ES- 26.1011/GE-CE

Serrat Agrocuina empresa familiar, amb la marca

4

Principals activitats, productes i/o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. és una empresa agroalimentària dedicada a la venda directa de productes de la terra (locals) i a l’elaboració i venda de plats precuinats seguint la cuina tradicional. Tot i que l’empresa es va constituir l’any 2006, ens avalen dinou anys d’experiència en el sector alimentari. Actualment disposem d’un punt de venda directa setmanal en una botiga a Olot i properament obrirem una agrobotiga a Joanetes. Distribuïm aliments refrigerats d’elaboració pròpia a altres comerços i restaurants. Des de 2007, portem a terme eventualment el servei de menjador (com a auxiliars de l’escola Verntallat) al parvulari i a la llar d’infants de Sant Esteve d’en Bas. Oferim servei de càtering per a col·lectivitats i per a esdeveniments (aniversaris, jornades tècniques, inauguracions i altres celebracions).

5

Principals impactes, risc i oportunitats

Estem ubicats a Joanetes, a la Vall d’en

Bas, en un entorn natural immillorable i amb una

important tradició agrària

Vincles amb productors locals per garantir la

qualitat de les nostres matèries primeres i per

potenciar el sector agrari. 55. % compres al territori

el

Mantenim la cultura culinària del nostre territori i

combinem els sabors tradicionals amb elements

innovadors

El nostre obrador està equipat amb tecnologies que permeten un òptim funcionament amb ús eficient de l’energia

Disposem d’un sistema integrat de gestió i d’un

programa informàtic, que ens permeten garantir la qualitat i traçabilitat dels

productes

Col·laborem amb diverses iniciatives del nostre territori: turístiques,

agràries, socials; tant amb el sector privat com públic

La nostra empresa ha donat feina, l’any 2013 a sis persones amb contracte fix

i té un índex de cohesió salarial de 1.41

Control dels abocaments, recollida selectiva,

depuració de les aigües residuals, compostatge en

la pròpia explotació.

6

Organigrama de l’organització La societat Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. està constituïda amb els següents percentatges de participació: Josep Mª Serrat Prat 33.33% Pilar Plana Esteba 33.33% Sandra Serrat Plana 11.11% Laia Serrat Plana 11.11% Arnau Serrat Plana 11.11% Té com administradors solidaris a Josep MªSerrat Prat i a Pilar Plana Esteba, i un dels socis de la societat amb el 11.11% no treballa a l’empresa.

Localització de l’organització L’obrador i l’agrobotiga, de propera obertura, estan situats a la Casa Serrat de Joanetes, a l’adreça de la seu social, i la botiga d’Olot és al C/ Puig Roig, 59. El telèfon d’aquesta última és972263563

Nombre de països on opera l’organització

Catalunya: Girona i Barcelona.

Naturalesa de la propietat i forma jurídica

Societat limitada laboral. Constituïda el 24 abril 2006, inscrita en el reg. Merc. de Girona , volum 2460, full Gi-41310, amb NIF: B17893124

GERÈNCIA Josep M. Prat

ADMINISTRACIÓ I VENDES Pilar Plana

PRODUCCIÓ Mercè Prat

OPERÀRIA Laia Serrat

OPERÀRIA Sandra Serrat

OPERÀRIA Menna Aswal

OPERARI TEMPORAL

7

Mercats on opera l’organització La procedència del client de Serrat Agrocuina és diversa: Client de venta directa, que adquireix a les nostres pròpies botigues, client dels serveis de catèring organitzats per tercers, o clients indirectes, que compren o degusten els nostres productes envasats a través de petits comerços, supermercats o establiments de restauració locals.

En aquest cas, volem aprofitar la qualitat i prestigi dels productes i la gastronomia local, sens dubte un dels valors turístic fonamentals de la Garrotxa, per oferir una cuina de qualitat, saludable, compromesa amb l’entorn natural i humà, i vinculada a les llargues tradicions culturals de la nostra terra.

Dimensions de l’organització

Nº de treballadors: 6 Plantilla mitjana equivalent1: 4 Total balanç : 225.074,02 € Volum facturació: 210.668,96 € Costos explotació: 169.166,25 € Retribució a treballadors: 53.443,09 € Inversions a la comunitat: 1.219,00€ Beneficis no distribuïts: €

Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria Durant l’any 2013 no s’ha produït cap canvi significatiu en l’organització.

Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert Durant el període cobert per la memòria, s’ha rebut la concessió d’ús de la marca del codi de Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra.

Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis normatives, especificant el vector al qual fa referència Serrat Agrocuina no ha rebut cap sanció ni multa durant el període cobert per la memòria. En el passat, tampoc es va registrar cap sanció.

1 La plantilla mitjana equivalent ajusta el nombre de treballadors, considerant que 1 és un treballador que

ha fet jornada completa durant tot l’any.

8

Procediments implantats per evitar conflictes d'interessos en els màxims òrgans de decisió de l'organització

El socis, per ser-ne, han d’assumir la política de l’empresa (vegeu declaració de la direcció). La distribució de càrrecs per al funcionament ordinari de l’empresa garanteix que no es produeixin conflictes, atès que cada persona té perfectament acotades les seves funcions.

Per a la presa de decisions de major transcendència, cal l’acord dels dos administradors solidaris, mitjançat el protocol establert.

Procediment de determinació de la capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgan de govern Al ser una empresa familiar, no existeix cap procediment objectiu per determinar la capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern. Amb tot, cal que els socis assumeixin com a pròpia la política de l’empresa.

9

1.3 Característiques de la memòria de sostenibilitat

Aquesta és la cinquena memòria de sostenibilitat que presenta Serrat Agrocuina i comprèn l'activitat realitzada per l'empresa durant l'any 2013. La memòria més recent publicada correspon a l’any 2012. El cicle de presentació de la memòria de sostenibilitat és anual. Els continguts d'aquesta memòria són conseqüència de la reflexió i l’aposta per la millora contínua realitzada per la direcció i els treballadors de Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., tenint en compte els objectius i els valors de l’empresa. Per a definir-los, s’ha portat a terme un procés de reflexió interna entre la direcció i els treballadors per determinar els aspectes més rellevants de l’organització en matèria d’impacte sobre la sostenibilitat. El procés s’ha complementat amb una consulta als grups d’interès externs de l’empresa, que han proposat informar sobre el sistema de gestió de qualitat, l’ús de recursos locals, el consum d’energia, les condicions sociolaborals, i el màrqueting responsable.

Els principals grups d’interès de l’organització són: -Clients -Treballadors -Proveïdors -Veïns/comunitat -... La formula de consulta utilitzada ha estat fonamentalment el telèfon i les entrevistes personals. En el cas dels clients i proveïdors, s’ha realitzat una trucada telefònica o entrevistes personals, i s’ha sol·licitat que escollissin aquells aspectes que consideraven més determinants. Val a dir que s’ha observat una bona reacció al nostre exercici de transparència. En el cas dels treballadors, s’ha optat per una reunió interna. Destaquem la implicació i participació demostrada per tot el personal. Els aspectes identificats: -Us de recursos locals. -Gestió empresarial i planificació. -Sistema de gestió. -Política ambiental./gestió energia/residus -Condicions sociolaborals./igualtat d’oportunitats. -Satisfació del col.lectiu client. -Conservació entorn. Escollits els diferents aspectes a informar, s’ha realitzat un exercici per determinar la materialitat dels indicadors de referència.

10

L’eina utilitzada per a determinar les tècniques de mesura de dades i càlcul dels indicadors ha estat el Codi de Gestió Sostenible (www.garrotxalider.com). Aquesta memòria ha estat verificada per la Fundació Privada Garrotxa Líder, com a coordinadora de la implantació del Codi de Gestió Sostenible a les empreses de la Garrotxa i el Collsacabra, i propietària de la marca “Gestió Sostenible”. D’acord amb la verificació realitzada per aquesta entitat, el nivell d’aplicació equival a una “C” en l’estàndard de la Guia G3.1 de Global Reporting Initiative.. Aquesta memòria no registra modificacions d’informacions donades en altres memòries ni canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats. La persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria és:

Josep Mª Serrat Prat Casa serrat s/n. 17176 Joanetes. La Vall d’en Bas.Girona Telf/fax 972690929 - Mòbil 678910591 [email protected]

11

2. INDICADORS 2.1 Indicadors econòmics

A través de la seva activitat, Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L., contribueix a generar riquesa en el territori, que distribueix a la societat en forma de salaris, pagament a proveïdors, col·laboracions amb la comunitat, impostos, etc. No obstant això, conscients de l’impacte que pot generar la nostra activitat, assumim també els següents compromisos amb la societat i amb el nostre entorn.

Ús de recursos locals Un 55.0% de les compres realitzades per Serrat Agrocuina durant el 2013 han estat fetes a la Garrotxa. Del 45.0% restant, la part més important s’ha realitzat a les comarques veïnes i a un radi de distància de 40 km. Aquest indicador ha variat a la baixa respecte a exercicis anteriors, perquè s’ha considerat oportú treballar amb proveïdors amb una política empresarial semblant a la pròpia tot i no ser del territori. L’índex de les matèries comprades amb segells o distintius de qualitat és molt baix (1.5%), degut a que molta de la matèria primera prové de productors locals de petites dimensions, que no tenen actualment un segell o distintiu.

Compres realitzades al territori

88% 88,50% 89% 89%

55%

12% 11,50% 11% 11%

45%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2009 2010 2011 2012 2013

Compres territori Compres fora territori

Compres realitzades al territori

amb segells de qualitat

2% 2,00% 2%2% 2,00% 2%0%

10%

20%

30%

40%

50%

2011 2012 2013

Compres territori "qualitat" Compres territori sense distintiu

12

Així mateix, un 57% de la despesa en serveis durant l’any 2013 s’ha realitzat al al territori, concretament a Olot i a la Vall d’en Bas. Aquest indicador es manté respecte a exercicis anteriors.

L’empresa no utilitza transports de mercaderies aliens a la pròpia organització.

El percentatge de ventes fora de la Garrotxa durant l’any 2013 contínua a l’alça i ha estat del 24%, dos punts més que l’any 2012.

Serveis contractats del territori

53% 56% 56% 56% 57%

47% 44% 44% 44% 43%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2009 2010 2011 2012 2013

Serveis territori Serveis fora territori

Vendes fora del territori

21% 22% 24%

79% 78% 76%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2011 2012 2013

vendes fora el territori vendes dintre el territori (garrotxa)

13

Bona gestió empresarial

Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L ha realitzat un anàlisi de l’entorn i un posicionament estratègic de la seva empresa, i destaca les següents fortaleses i debilitats. Com a punts forts, la traçabilitat i la qualitat del producte, presentant la cultura culinària de la zona i la dieta mediterrània. Com a punts febles, potser uns preus alts, comparat amb altres empreses amb productes similars i competidors directes a la zona urbana d’Olot. El coneixement de les empreses competidores és una qüestió que es tracta en el dia a dia, i és el motiu de la majoria de canvis estratègics i d’innovació. Tot i així, no hi ha cap registre de les empreses competidores ni dels seus punts forts i febles. L’empresa disposa d’una política en la que s’expliciten els compromisos de l’organització, i a través de la memòria de sostenibilitat, anualment, determina i fa el seguiment dels objectius que s’ha fixat en matèria econòmica, ambiental i social. Serrat Agrocuina disposa d’un control operacional, en el que es defineixen els procediments, que permeten assegurar i controlar les activitats essencials del sistema, permetent fer un seguiment i comprovació del seu compliment. La gerència assumeix el compromís de la realització de la revisió periòdica del sistema de gestió, avaluant el seu grau d’eficàcia, el qual té per objecte establir la millora continua, amb l’objectiu de millorar la gestió. A nivell de planificació i gestió pressupostària, es fa una revisió trimestral del balanç (la comparació amb els darrers exercicis, el compliment de la planificació...) i una revisió anual en el tancament de l’exercici per part de la direcció de l’empresa i un consultor econòmic extern. Paral·lelament, per al control específic de la línia de producció, s’utilitza el seu propi sistema informàtic de gestió.

Ús sistemes de gestió per a garantir la qualitat del servei, productes i proveïdors prioritzant els locals

A l’hora de seleccionar els seus proveïdors, l’empresa prioritza sempre que és possible els locals. Volem aprofitar la qualitat i prestigi dels productes i la gastronomia local per oferir uns productes de qualitat, saludables, compromesos amb l’entorn natural i humà, i vinculats a les llargues tradicions culturals de la nostra terra. El sector primari a la nostra Vall ha disminuït, i a través de la nostra empresa, intentem potenciar-lo incentivant un increment dels cultius autòctons, prioritàriament ecològics i amb menys productes químics. Es tracta de promoure i donar sortida a l’agricultura de la nostra zona per donar a conèixer una part molt important de la nostra cultura. Es tenen en compte totes les empreses i establiments que ofereixen una oferta similar a la nostra o poden significar un complement (totes aquelles que estiguin en línia amb la filosofia de la nostra empresa). S’ofereix informació de les mateixes en el nostre establiment.

14

Serrat Agrocuina també utilitza un Sistema de Gestió Integrat per assegurar que es compleixen les normes de qualitat, seguretat alimentària, prevenció de riscos laborals i gestió ambiental en tot el procés productiu (vegeu annex 1). El sistema es basa en l’estructura de la norma ISO 22000, incorporant-hi la ISO 14001 i la norma OSHAS 18000. Aquestes normes complementen tot el funcionament de l’empresa i podran derivar, en el futur, en una certificació externa ISO.

Aplicació del màrqueting responsable

L’empresa utilitza la seva pàgina web www.menjam.cat com a principal eina de comunicació per a transmetre els seus valors i establir, en un clar exercici de transparència, un fort vincle amb els seus principals grups d’interès: Clients i proveïdors. Tant és així, que un dels seus trets diferencials és la utilització de la imatge de les persones que formen part de l’empresa,, els seus orígens i les seves motivacions per portar a terme l’activitat. La web es revisa periòdicament i compte amb un apartat d’actualitat. Així mateix, s’està treballant per incorporar-hi un sistema que possibiliti al client consultar la traçabilitat dels productes, aprofitant que en l’actualitat ja es registra la procedència, el procés de manipulació i la distribució de cada un d’ells. En l’etiquetatge dels productes s’inclou tota la informació requerida d’acord amb la normativa vigent d’etiquetatge: ingredients, caducitat, pes, lot, recomanacions d’ús, etc. L’empresa està oberta a participar en activitats sectorials, a cooperar amb altres empreses i a explicar les seves bones pràctiques de manera desinteressada a altres organitzacions, fet que també li ajuda a donar-se a conèixer i a posar en valor els seus trets diferencials. L’anagrama de l’empresa ha sorgit d’un estudi de detall tant del nom com del logotip per tal d’establir i estar en consonància amb el projecte. El logotip agrupa quatre conceptes importants: Pensament ecològic: Utilització com a color identificatiu el verd. Tradició: Nom personal de Mercè, que evoluciona a menja’m tema arran d’un conflicte de registre de marques. La zona de la vall d’en Bas: Insinuació del paisatge de la Vall, amb forma dels dos pics i la part verda sota d’aquests. Actual: La simplicitat de formes i colors. La forma del logotip prové de l’accent de Mercè, i el símbol “m” és la lletra doblada, formant així una m més cal·ligràfica i pròxima a l’expressió “mmm”, que s’usa quan un aliment agrada i és bo. Com que acompanya temes alimentaris, la imatge es treballa amb formes arrodonides. Finalment, la m amb tres cames també significa els tres vectors de la sostenibilitat.

15

L’anagrama de l’empresa s’utilitza en el vestuari del personal, en anuncis, en els vehicles, etc. Serrat Agrocuina participa en fires i fa anuncis en premsa. Ha col·laborat amb material de divulgació, com la Guia de Productors Artesans de la Vall d’en Bas, juntament amb altres productors d’àmbit i distribució local.

Ús de les noves tecnologies de la informació

La nostra empresa dóna una gran importància a les noves tecnologies de la informació ja que treballem amb el suport d’un potent programa informàtic, que conté les fitxes dels productes i dels proveïdors, fa la traçabilitat i el control d’estocs, incorpora la informació de moviments del producte i els controls de temperatura gràcies als registres continus, i controla la sala de màquines mitjançant un autòmat que regula els consums, la cogeneració i la triple tarifa. En tot moment, intervé en el procés productiu mitjançant el codi de barres del producte. Durant l’exercici 2013 la despesa en noves tecnologies de la informació no ha estat significativa, ja que la inversió es va realitzar a l’inici de l’activitat en el 2006 i en els dos anys posteriors. Actualment només es realitza manteniment. El percentatge de treballadors que fan servir les noves tecnologies és del 100%, ja que tot el procés productiu -comandes, elaboració, expedició, comptabilitat, manteniment, etc.-està informatitzat. A continuació es fa una breu descripció dels tres principals sistemes informàtics:

Sistema informàtic pel control de la sala de màquines

Instal·lació d’un programa i quadre elèctric programat que controla les demandes i ofertes dels diferents compressors per tal d’optimitzar els consums i treballar a ple rendiment. El compressors utilitzen la franja de cost més baixa de la tarifa elèctrica.

16

Sistema de registre de temperatures

Instal·lació d’un sistema informàtic de registre de temperatures. Consisteix en un programa i aparells de registre continu de temperatures de totes les sales pels diferents processos, tant d’emmagatzematge, com de manipulació d’aliments.

Sistema de traçabilitat

Nosaltres fugim del simple motiu d'implantar un sistema de traçabilitat per complir amb les normatives o les exigències de les parts vinculades: autoritats, clients i consumidors. La traçabilitat és una gran oportunitat perquè l’empresa obtingui clars beneficis derivats de la seva implantació.

Disposem d'un sistema de traçabilitat que parteix d'un programa informàtic, que permet:

Un control de la traçabilitat, no tan sol per lots, sinó també per dates i/o senzillament pels equips i/o elements industrials que intervenen en cada etapa, possibilitat que no contemplen els sistemes de gestió més generalistes. Un control àgil i senzill de totes les etapes que intervenen en la seva cadena logística i productiva, incloent-hi tots els elements i recursos. Una captura ràpida, senzilla i flexible de la informació requerida des de la pròpia planta (in situ). Analitzar la traçabilitat de manera ascendent i descendent mitjançant la representació dinàmica d'arbres o llistats del resultat d'una etapa, per exemple la d'expedicions. Actuar immediatament davant d'incidències i/o emergències, generant automàticament les ordres de retirada i/o recuperació dels lots de producció afectats, incloent-hi els pertinents comunicats oficials a les parts involucrades (clients, autoritats, premsa, consumidors) i seguint els protocols dictaminats per les autoritats. Possibilitat de consulta dels clients respecte el producte mitjançant la plana web.

A l’annex 2 s’hi pot trobar una descripció del nostre sistema de traçabilitat.

Innovació

A Serrat Agrocuina considerem que cal estar innovant constantment. Les principals actuacions que realitzem en aquest àmbit són:

- Incorporació i ampliació dels diferents programes informàtics. - Millora de la pàgina web. - Ús de nova maquinària. - Modificació i millora dels plats. - Creació de nous plats. - Millores en les presentacions dels productes.

17

Durant l’any 2013, les principals actuacions fetes en aquest àmbit són:

- Manteniment de plats que es complementen amb existents, per tal de obtenir un millor rendiment (productiu/aprofitament de matèria primera).

- Sensibilització i recollida selectiva en tots els nostres càterings. - Treballar per incorporar d’espècies vegetals autòctones en els

nostres menús.

Els recursos destinats a innovació durant l’any 2013 no han estat significatius, atès que no ha estat necessari realitzar grans inversions. En el transcurs de l’activitat diària, es van introduint nous productes, presentacions, tipus de servei.

18

2.2 Indicadors ambientals

Com qualsevol activitat econòmica, Serrat Agrocuina Vall Bas S.L.L. genera impacte ambiental. Per aquest motiu, el nostre objectiu és minimitzar la repercussió de l’activitat sobre el medi, implementant un seguit de mesures d’eficiència energètica, reducció de consums i integració amb l’entorn. Durant l’any 2013, s’ha continuat treballant per ordenar diversos procediments de treball amb la conseqüent optimització de recursos.

Responsabilitat ambiental

Actuant sota els principis de la responsabilitat ambiental, tenint present la màxima de prudència i precaució que ha de presidir tota activitat humana, essent coneixedors que vivim en societat i que altres poden patir les conseqüències de les nostres accions, s’ha optimitzat el consum d’acord al creixement experimentat i se n’ha assolit una disminució gràcies a la optimització dels processos en produir quantitats majors. En els propers anys, esperem seguir baixant, millorant processos i repartint uns consums fixes a un major volum productiu (consum per neteja, funcionament obrador...). Pel que fa al transport de productes, el 55.0% de les compres realitzades per Serrat Agrocuina durant 2013 s’han fet a la Garrotxa. Del 45% restant, una part important correspon a les comarques veïnes, amb un radi de 40 km. Les vendes fora del territori han estat del 24%. La resta, el 76% s’han concentrat a la mateixa comarca. Pel que fa al transport o desplaçament de personal, cinc dels treballadors resideixen a menys de 100 mts. de l’empresa, per tant no utilitzen transport particular. El treballador restant resideix a 8 km. Tot i no estar ubicada l’empresa dins el parc natural de la Garrotxa es disposa d’una sèrie de mecanismes i procediments per tal de no afectar la biodiversitat de l’espai: les aigües utilitzades en el procés són tractades; tot i que l’empresa no utilitza cap material contaminant pel sòl, tot el paviment de l’establiment està impermeabilitzat amb un terra continu; la possible contaminació per emissions és poc significativa, la campana d’extracció té filtres per aconseguir retenir els greixos, i el soroll que emet és menor pel fet que funciona amb dos motors variadors.

Per a la construcció de l’edifici on s’ubica l’empresa, es va rehabilitar una antiga granja i es van utilitzar materials i colors de la terra per tal d’integrar-lo en l’entorn.

19

Gestió de l’aigua

Durant l’any 2013, s’ha registrat un consum de 187.00 m3 d’aigua provinents de la xarxa pública d’abastament. Això representa una mitjà de 0,0068 m3 d’aigua per quilo produït, que suposa un lleuger increment respecte l’any anterior, en què el consum fou de 0,0065 m3.

A continuació expliquem les diverses mesures que apliquem per a una bona gestió de l’aigua: L’aigua d’entrada a l’establiment no ha de patir cap tractament, i per tant s’utilitza aigua de la xarxa municipal. Tota l’aigua utilitzada en el procés té la categoria d’aigües residuals sanitàries, la qual cosa permet tenir un únic punt d’abocament. No obstant això, si es donés el cas, es podria fer de manera separada, ja que per una banda ens arriben totes les aigües recollides de la pluja, i per l’altra les aigües a tractar, que al mateix temps venen separades en diferents col·lectors:

aigües provinents del nucli més dur de la transformació (la cuina) i els serveis.

aigües grises provinents de la resta de sales, bàsicament produïdes en la neteja de les mateixes; de rentamans, dutxes, i desglaços de maquinària.

D’aquesta manera es pot optimitzar el tractament de cada tipus d’aigua a depurar. Un cop depurades aquestes es condueixen a una zona de recollida i emmagatzematge, per poder ser reutilitzades en el sistema de reg de la pròpia explotació. Per tan,t es pot considerar que es recicla el 100% de l’aigua utilitzada. Totes les piques de l’establiment disposen de polsadors que permeten reduir els consums d’aigua d’aquests punts del procés. Es disposa d’un doble circuit d’aigua sanitària calenta, per tal d’optimitzar-ne el consum i subministrar-ne immediatament a les diferents màquines que la utilitzen durant la manipulació d’aliments (forn, paella basculant, fogons, renta peroles...).

Metres cúbics aigua consumida per unitat

de producció

0

0,005

0,01

0,015

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Aigua consumida

20

Al tractar-se d’una empresa situada en un entorn rural, no disposa de connexió a la xarxa de sanejament municipal. És per això, que es compta amb la instal·lació d’un sistema de tractament de les aigües residuals. Com que les aigües estan considerades d’origen domèstic, el seu tractament es realitza mitjançant un sistema d’oxidació total de fangs en unitat d’aeració activa. Pel seu disseny i sistema de funcionament, aquest tipus de planta de tractament no afecta a l’entorn ja que és estanca, queda amagada a la vista i normalment exempta de males olors.

Consum d’energia

Les principals fonts d’energia que utilitza l’empresa són l’electricitat, el gas propà i gas-oil. Electricitat: Durant l’any 2013 hem consumit 0.96 Kw per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2012, que fou de 1,09 Kw.

Gas propà: Durant l’any 2013 hem consumit 0.057 kgs de gas propà per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2012, que fou de 0,067 kgs.

Consum d'electricitat per unitat de

producció

0

1

2

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Consum energia

Consum de gas propà per unitat de

producció

0

0,05

0,1

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Consum energia

21

Gas-oil: Durant l’any 2012 hem consumit 0.075 litres de gas-oil per quilo de producte, quantitat inferior a la de l’any 2012, que fou de 0,084 kgs.

L’empresa preveu seguir minimitzant el consum de les tres principals fonts d’energia utilitzades. Es disposa de llums de baix consum a tot l’establiment. A més, al tractar-se d’una instal·lació elèctrica nova, aquesta està sectoritzada per a poder optimitzar les enceses dels diferents llums i només tenir engegats els realment necessaris segons les zones on s’estigui treballant. A les zones de pas, les enceses de la il·luminació estan temporitzades. A la major part de les sales de l’establiment, s’hi van deixar obertures per aprofitar al màxim la llum natural de l’exterior. Val a dir que l’horari de treball és intensiu i de matí. Una altra mesura aplicada és la programació del quadre elèctric de maniobra perquè els compressors de fred utilitzin la franja de cost més baixa, tenint contractada la triple tarifa. Cal destacar la utilització d’un intercanviador de plaques per tal de reutilitzar la potència calorífica de les màquines de refrigeració, per escalfar l’aigua sanitària amb estalvi doble: la màquina no s’ha de refredar perquè l’hi ha robat escalfor i alhora no s’ha de gastar combustible per escalfar l’aigua. A més, els gasos calents es recondueixen per tal de fer els desglaços oportuns a les bateries de fred amb un estalvi estimat en 68 – 100 KW/h diaris. En els motors d’extracció i ventilació, disposem de reguladors per tal d’ajustar els consums. Totes les parets de tancament, estan revestides de material aïllant capaç de mantenir un salt tèrmic mínim de 30ºC, mentre que els revestiments de les cambres de temperatura negativa, permeten aguantar un salt tèrmic de 60ºC amb el conseqüent estalvi energètic. Pel que fa al gas propà, tota la maquinària adquirida fa que durant la cocció hi hagi una combustió optimitzada. Els llums exteriors són de baix consum i van comandats mitjançant cèl·lula fotoelèctrica/horària.

Consum de gas-oil per unitat de

producció

0,060,070,080,090,1

2011 2012 2013

Consum energia

22

Control dels residus generats

L’empresa Serrat Agrocuina Vall Bas, S.L.L. genera els següents residus: aigua, oli vegetal, restes vegetals i embalatges. Aigua: Aquest apartat ha estat explicat anteriorment en “Gestió de l’aigua”. Subministrament, consum, gestió, tractament i reciclatge. Oli vegetal: L’empresa disposa de contracte de recollida de l’oli produït en l’activitat amb una empresa gestora. Restes vegetals: Una de les principals matèries primeres utilitzades en l’activitat, és una àmplia varietat de productes vegetals (patates, cebes, enciams...), que s’han de netejar, pelar, i tallar segons formes o mides per als diferents plats, generant així una important quantitat de fracció orgànica de rebuig. Una part d’aquesta, en concret la de les patates, que representa un volum molt importat de la fracció vegetal, es reutilitzada per plats que permeten introduir aquest subproducte en forma de pures. De la resta de subproducte que no es pot reutilitzar, se’n fa compostatge en una planta domèstica. Aquest s’utilitza com adob orgànic en els camps de la mateixa propietat, dels quals s’extreu la major part de la matèria primera que s’utilitza. Embalatges: Dels diferents productes que arriben envasats a l’establiment, se’n separen els embalatges en funció de la seva naturalesa: plàstic i cartró bàsicament. Aquests materials es pleguen o apilonen en un espai reservat, i se separen en funció de la seva naturalesa, per tal de transportar-los de forma periòdica a la deixalleria o als contenidors de recollida selectiva més propers. En aquest apartat, però, és fa difícil reflectir el manteniment i els controls periòdics de les instal·lacions pel que fa la recollida de residus, que és molt poc significativa -pràcticament inapreciable- respecte la inversió inicial. La quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres és molt alt ja que s’hi ha inclòs: l’aprofitament de les aigües pel reg de la pròpia explotació; una part de matèria orgànica pel compostatge pels nostres cultius, i una altre part de matèria que prové d’un producte primari i s’aprofita com a subproducte.

Quantitat de material utilitzat en

tm.(214,113 kgs)

16

18

20

22

2011 2012 2013

tm utilitzats

23

Control dels abocaments de l’activitat i mesures aplicades per minimitzar la contaminació acústica, lumínica, del sòl i de l’aire

Els únics abocaments que realitza l’empresa són les aigües utilitzades en el procés, i són tractades segons s’ha explicat anteriorment. Es realitzen anàlisis físico-químics periòdics elaborats per una empresa externa especialitzada en el punt de sortida de l’aigua de l’edifici, per tal de certificar que l’activitat actua segons la normativa vigent. Tot i que l’empresa no utilitza cap material contaminant pel sòl, exceptuant els olis vegetals utilitzats per la fregidora, s’ha impermeabilitzat tot el paviment de l’establiment amb un terra continu a base de resines que es caracteritza per ser impermeable, rentable, imputrescible, transpirable, sanitari de gran aspecte decoratiu i compleix la norma C.E.E., amb molt bones prestacions a la compressió i abrasió. Totes les entregues de les parets impermeables amb el terra es fan amb unes mitges canyes d’acer inoxidable de 18 cm d’alçada. Aquest terra s’assenta sobre una capa de 15 cm de formigó, una capa aïllant en base de plàstic de 20 cm. La possible contaminació que podria fer a l’atmosfera és assimilable a la d’una cuina d’un restaurant, ja que les emissions són molt petites. La campana d’extracció té filtres per aconseguir retenir els greixos, i disposa d’un pla de manteniment periòdic. Aquest manteniment permet el correcte funcionament dels filtres i disminuir l’emissió a l’atmosfera, la qual també es redueix pel fet que la campana d’extracció funciona amb dos motors variadors. Tot i aquestes mesures, no es pot considerar que l’empresa no tingui cap incidència sobre l’atmosfera de la zona.

Quantitat de subproductes

utilitzats en relació al total de

materies primeres

92% 87% 88%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2011 2012 2013

Aprofitament o reutilització de residus Columnas 2

Quantitat de subproductes reutilitzat en

tm.(188,920kgs)

14

16

18

20

2011 2012 2013

tm reutilitzats

24

Mesures aplicades per integrar-se en l’entorn

Per tal de poder iniciar l’activitat, Serrat Agrocuina va passar per un procés de idoneïtat mitjançant un pla especial. En el mateix, s’especifica l’abast de l’activitat. Es va rehabilitar una antiga granja utilitzant materials i colors de la terra per tal d’afavaorir la integració de l’edifici al paisatge. La pavimentació dels voltants es va fer amb formigó colorejat, es van plantar plantes autòctones i es va recuperar l’entorn de l’explotació amb arbres i matolls protegits com per exemple el teix, el boix, i la farigola. També es van plantar espècies vegetals d’arbres fruiters autòctons per garantir la seva preservació i poder-los incorporar, en el futur, als nostres plats. Dintre de l’agrobotiga (espai previst de propera obertura) es té intenció de posar uns plafons informatius dels valors de la zona i estris de treball tradicional per difondre la cultura del territori. Durant l’exercici 2013, la inversió en mesures mediambientals no ha estat significativa, ja que la inversió es va realitzar a l’inici de l’activitat en el 2006.

Quilograms equivalents de CO2 llançats a l’atmosfera/unitat de producció

Les principals fonts d’energia que utilitza l’empresa són l’electricitat, el gas propà i el gas-oil. La suma dels valors en quilograms de CO2 emesos per cadascun d’aquests tipus d’energia en relació a les unitats de producció del 2013 suposa 0,71 Kg de CO2 emesos per unitat de producció.

Participació del personal en qüestions medioambientals

Serrat Agrocuina disposa de lprocediment SAVB-PR-P-P2 (“Avaluació Mediambiental”), que estableix la metodologia per a identificar els impactes ambientals de les activitats, productes i serveis i per assegurar el compliment dels requisits legals vinculats a les mateixes, a més d’establir mesures que potenciïn la prevenció de la contaminació i contribueixin a la millora continua.

Quilograms equivalents de CO2 llançats a

l'atmosfera/unitat de producció

0

0,5

1

2011 2012 2013

Kg. CO2

25

El caràcter familiar de l’empresa propicia d’entrada un entorn molt horitzontal tant de tasques com de presa de decisions.

El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina té definit el procediment i les activitats de comunicació (consulta, informació i participació) per a tot el personal de l’empresa segons les àrees en què es veu relacionat i tal i com ’indica en el procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”). Un cop a la setmana, l’últim dia laborable (divendres), es fa una reunió per part de l’organització, per fer balanç de les diferents activitats.

El 100% del personal participa en els processos de consulta.

26

2.3 Indicadors socials

Responsabilitat social Actuant sota els principis de la responsabilitat social, tenint present principis la màxima de prudència i precaució que ha de presidir tota activitat humana, essent coneixedors que vivim en societat i que altres poden patir les conseqüències de les nostres accions, respectem els drets laborals i donem participació en les decisions a tots aquelles persones que són part del projecte. D’altra banda, l’activitat de l’empresa també repercuteix en els seus grups d’interès, és a dir col·lectius que hi estan relacionats o bé es veuen afectats per la seva activitat, de manera que intentem, en tot moment, satisfer les seves expectatives, establir vincles de comunicació per a crear un canal de diàleg relatiu a la nostra gestió, i col·laborar amb la comunitat que ens envolta, per a contribuir al desenvolupament del nostre territori. Així doncs, hem establert diferents sistemes de comunicació amb els nostres grups d’interès, i de valoració de la seva satisfacció:

Grups d’interès Sistemes de comunicació Sistemes de valoració de la seva satisfacció

Clients Telèfon, correu electrònic... Enquesta a clients

Proveïdors Telèfon, correu electrònic... Enquesta a proveïdors

Comunitat Internet, publicitat... Enquesta

Adm. Públiques Telèfon, correu electrònic... No hi ha registre

Treballadors Reunió específica Enquesta a treballadors

I assumim els següents compromisos:

- Creixement d’altres sectors vinculats

Establir complicitats amb el sector creixent d’agricultura ecològica i sostenible, creant un servei de plats cuinats en un entorn rural, establint complicitats i fent de pont entre uns i d’altres. Contribuir a la creació de la xarxa de col·laboració entre empreses que comparteixin els mateixos principis.

- Compromís social Compromís social i humà amb la gent i el territori on vivim i treballem, participant i donant suport a les activitats socials i culturals que s’hi realitzen, enriquint l’entramat social local, fent millor i més humana la vida quotidiana de tots i totes.

27

- Seguretat i sobirania alimentària

Defensar la seguretat i sobirania alimentària, fomentant la producció i el consum de proximitat, certificant la traçabilitat i la qualitat del producte en totes les seves fases, i promovent els aliments d’agricultura ecològica.

- Alimentació saludable

Fomentar una alimentació saludable, equilibrada, i rica en olors i sabors.

- Producció local Promoure i donar valor a la producció local, potenciant i prestigiant la Vall d’en Bas i la Garrotxa com un territori social i ambientalment sostenible.

Condicions sociolaborals de les persones treballadores

El percentatge de persones treballadores de l’empresa que resideixen al territori és del 100% i ho fanconcretament en un radi inferior als 10 km de l’empresa.

El tipus de contracte és indefinit, amb horari intensiu sempre que és possible, per tal de poder compaginar l’horari de treball amb els afers personals. El 100% de la plantilla té contracte fix (s’inclou en el concepte els treballadors per tasques i períodes molt concrets, els que tenen contracte temporal).

Contractació fixe/temporal

100% 100% 100% 100% 100%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2009 2010 2011 2012 2013

Contracte fix

Treballadors residents al

territori

100%

0%

0%

50%

100%

31/12/2013

persones treballadores no residents al territori

persones treballadores residents al territori

28

La relació entre el salari més alt i el més baix té un valor de 1,41. Aquesta relació indica que Serrat Agrocuina és una empresa amb un elevat grau d’igualtat salarial, tant a nivell jeràrquic com en la relació home-dona per una mateixa categoria professional, que és 1. L’índex de permanència a l’empresa és de 5,00 anys, tenint en compte que es tracta d’una empresa jove, creada al 2006. L’any 2009 l’empresa va patir una reestructuració molt important com a societat limitada i va comportar una baixa laboral lligada a la societat. El personal contractat de nou provenia de col·lectius desfavorits, i se’ls va fer contracte fix des del principi per tal d’afavorir la complicitat entre l’empresa i el lloc de treball. El nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments respecte el total de plantilla treballadora és zero.

Relació entre el salari més alt i el més

baix

00,5

11,5

2009 2010 2011 2012 2013

Índex cohesió salarial

Índex de permanència del personal a

l'empresa

0

2

4

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Índex permanència

29

El nombre de contractes parcials de l’organització respecte el total de contractacions és alt. Això és degut al fet que l’organització pertany al sector serveis i les variacions de feina (estacional) requereixen que algunes contractacions es facin segons la temporada. L’altre aspecte a tenir en compte és l’horari laboral. L’organització vol fomentar la conciliació de la vida laboral i personal i ha establert un horari intensiu de matins. El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina ha definit el procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”), per establir el sistema d’actuació, investigació i anàlisi dels accidents i incidents.

Participació de les persones treballadores

El caràcter familiar de l’empresa propicia d’entrada un entorn molt horitzontal, tant en l’organització de les tasques com en la presa de decisions. Això dóna l’oportunitat d’establir mecanismes molt directes de participació democràtica, que en futures ampliacions de la plantilla, poden ser la base d’un model més creatiu i no autoritari.

El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina té definides les accions de comunicació per a tot el personal de l’empresa en relació a les àrees en què treballa, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”). Un cop a la setmana, l’últim dia laborable (divendres), es fa una reunió per part de l’organització per fer balanç de les diferents activitats, canvis, nous projectes i valoracions dels clients i productors.

Actualment les persones treballadores de l’empresa representen el 33 % de titularitat de la mateixa. El 100% de la plantilla participa en els processos de consulta.

% de contractes

parcials/total de

contractacions

50%

0%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

31/12/2011

Nombre de contractacions parcials Columnas 2

30

Igualtat d’oportunitats

A l’empresa, el 16% del total de treballadors són homes i el 84% dones. Un 50% dels llocs de responsabilitat estan ocupats per dones, i del total de contractes, un 75% és a col·lectius desafavorits. Per política, a l’hora de contractar es busca un perfil de treballador que coincideixi amb el caràcter entregat i participatiu de l’empresa.

Grups d’edat Percentatge de treballadors Composició òrgans govern

16-30 anys 16.66 % 33.33 %

30-45 anys 33.33 % -

45-més anys 50.00 % 66.66 %

% de persones treballadores que participen en

processos de consulta.

100%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

31/12/2009

Persones participen

% d'homes i dones a la plantilla / % llocs de

responsabilitat ocupats per dones

25%

16% 16% 16%

75%

84% 84% 84%

20%

25%

80%75%

50% 50% 50% 50%50% 50%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Homes

Dones

Llocs de responsabilitat ocupats per dones

31

Formació de les persones treballadores El Sistema Integrat de Gestió de Serrat Agrocuina disposa del procediment SAVB-PR-P-P4.3 (“Formació”), on s’indica com es garanteix que cada treballador rebi una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria de medi ambient, de qualitat i de prevenció de risocs amb l’objectiu que desenvolupi les habilitats necessàries que requereixen les condicions de treball. Aquesta formació se centra específicament en el seu lloc de treball o funció, està adaptada a la seva evolució, i es repeteix periòdicament, quan és considera necessari. L’empresa realitza una reunió formativa a tots els treballadors per tal de poder implicar-los en el procés, aportant, si escau, suggeriments. Els treballadors realitzen la formació obligatòria per llei en prevenció de riscos laborals. Aquesta formació va suposar una despesa, durant el 2013, de 64.45€ per persona. Els treballadors també tenen en vigència els títols de manipuladors d’aliments, i assisteixen a diversos cursos de formació adaptats a l’empresa. El total de la inversió en formació respecte la massa salarial és d’un 1.05 %. En la relació, s’inclouen cursos específics i prevenció de riscos laborals.

Col·laborar amb la comunitat

L’empresa col·labora amb la vida associativa del municipi i la comarca donant l’ajut professional per complementar activitats, així com a través de la participació activa del personal. Els integrants de l’empresa fa molts anys que participen, o han participat, activament en totes les associacions culturals i esportives del municipi, formant part de la junta o col·laborant en les diverses activitats que s’organitzen.

Les col·laboracions són ben diverses; econòmicament i amb espècie, i es realitzen a Càrites, a iniciatives culturals com l’associació de veïns, al pessebre vivent, a aplecs, al futbol i a altres activitats esportives.

Cooperar interempresarialment

Serrat Agrocuina coopera amb l’Ajuntament de la Vall d’en Bas pel què fa a la divulgació cultural, amb el SIGMA per a la recuperació d’espècies vegetals autòctones, amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i amb Adrinoc i la Fundació Privada Garrotxa Líder. També forma part del gremi del seu sector a través del qual han promogut l’elaboració d’una guia de productors artesans de la Vall d’en Bas. Així mateix, participa en fòrums de debat i xerrades tècniques del sector. L’empresa també proporciona informació sobre els valors identitaris del territori a través de la pàgina web, i està integrada en la proposta cultural i pedagògica de la Vall, com a exemple d’activitat econòmica territorialment sostenible.

32

També s’han establert diversos contactes amb altres empreses del sector, per tal de complementar serveis i engegar nous projectes comuns. Fruit d’aquests contactes i peticions, es reben visites periòdiques a l’empresa. Més concretament, en el 2013 algunes de les cooperacions han estat:

Marca gestió sostenible Garrotxa, Collsacabra 2013.

19 de desembre de 2013

La Marca “Gestió Sostenible Garrotxa i Collsacabra” s’atorga a les organitzacions de la Garrotxa i el

Collsacabra, que incorporen en la seva gestió quotidiana el compromís amb el territori i els...

Xerrada a l'Institut Montsacopa d'Empresa: Responsabilitat Social i Empresarial

21 de novembre de 2013

El dia 21 de novembre l'Empresa " Menja'm" va fer una xerrada a l'institut Montsacopa d'Olot en el curs

"d'atenció a persones en situació de dependència" de grau mitjà , ón es va parlar de "...

Fira Sant Nicolau 2013.

6 i 7 de desembre del 2013

Un any més, Fira de Sant Nicolau a la Vall d'en Bas.

Durant aquest cap de setmana se celebra la Fira de Sant Nicolau "Fira Remença" al Mallol (mes de 50

parades, exposicions, espectacles...

Gran recapte.

30 de novembre del 2013

"Menja'm" participa com a voluntari al gran recapte

Disseny i màrqueting del producte agroalimentari.

18 i 25 de novembre del 2013

Serrat Agrocuina "Menja'm" participa a les jornades organitzades per L’Àrea d’Agroalimentari del Consorci

Ripollès Desenvolupament fa una bona valoració del curs de Disseny i Màrqueting...

Visitem la Fira Orígens.

novembre del 2013

Visita d'un grup de desenvolupament rural de polònia.

28 d'octubre del 2013

Visita d’un grup de desenvolupament rural de Polònia

La setmana passada, un grup de propietaris i propietàries de diferents establiments de turisme rural i de

personal ...

Màrqueting i Comunicació sostenible.

33

2 d'octubre de 2013

Serrat Agrocuina participa en la jornada de formació del Ripollès.

MÀRQUETING I COMUNICACIÓ SOSTENIBLE: UNA NOVA VISIÓ EMPRESARIAL 2 d’octubre a les

17.00h. Com fer que la teva empresa...

Taller memòria

22 de març del 2013

Un total de 24 empreses de la Garrotxa han participat als Tallers per elaborar memòries de sostenibilitat

Ahir es va celebrar el segon Taller per elaborar memòries de...

"S.I.T.C" Saló Internacional del Turisme a Catalunya" amb les nostres patates farcides.

19,20 i 21 d'abril de 2013

Menja'm" estar present en el "S.I.T.C" Saló Internacional del Turisme a Catalunya "en el recinte de

Montjuïc del 19 al 21 d'abril del 2013 amb les nostres patates farcides en l'...

Fira tast de Girona.

29,30 de novembre i 1,2 de desembre de 2012.

FIRATAST GIRONA’12 arriba a la 18a. edició, i per celebrar aquesta majoria d’edat, s'oferirà l’edició més

dinàmica, gustosa i sorprenent tant per als expositors com per als visitants...

Segon taller per elaborar memòries de sostenibilitat segons GRI per Garrotxa Líder.

20 de març de 2013

Primer taller per elaborar memòries de sotenibilitat segos GRI per Garrotxa Líder.

20 de febrer de 2013

VIII Jornada sobre productes agroalimentaris locals a Batet de la Serra.

9 de febrer de 2013

En el marc de la vuitena Fira del Fajol de Batet de la Serra s'organitzarà la vuitena jornada sobre

productes agroalimentaris locals en que "Menja'm" va assistir-hi.

Satisfer el col·lectiu client

La satisfacció del client és un element prioritari per Serrat Agrocuina. Dins les normes de l’empresa està inclosa la traçabilitat del producte, que ens assegura d’on prové la matèria primera i quin procés de manipulació ha experimentat. En l’etiquetatge, s’inclou tot el què fa referència al producte, caducitat, pes, lot, recomanacions d’ús, etc. Els contractes amb els clients es fan verbals o per escrit, i es compleixen els compromisos adquirits i els acords de confidencialitat. Paral·lelament, es posa a diposició dels clients documents de reclamació, perquè puguin manifestar opinions, queixes o suggeriments.

34

El nombre de queixes registrades per part del col·lectiu client ha estat de zero durant l’any 2013. No es comptabilitzen com a queixes el flux continu de correccions per donar un millor servei als diferents col·lectius: clients i proveïdors, en ambdues direccions. En consonància amb el nombre de queixes que és inexistent, el nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client també ha estat de zero. Es té molta cura en la conservació i manipulació del producte. També s’intenta conscienciar al client de la seva manipulació. Tot plegat fa que pràcticament no tinguem devolucions. La fidelització dels clients és alta, d’un 95% i la devolució registra un percentatge molt baix, per sota del 1% .

Seleccionar les empreses proveïdores

Partim d’una economia local força equilibrada entre els tres sectors productius, però que pateix un retrocés general del sector primari. Pensem que la nostra proposta pot ajudar a recuperar aquest tradicional equilibri. A la zona d’implantació de l’empresa, Joanetes, no existeix cap agrobotiga ni lloc de venda directa de productes precuinats per emportar. En quan als proveïdors, la nostra política és la de treballar amb empreses del territori per tal d’optimitzar costos i fer prevaldre la política de qualitat, sempre que sigui possible, utilitzant productes locals i ecològics.

Es disposa d’un procediment SAVB-PR-P5.1 (“Control i tractament de les No conformitats”) per a la utilització i investigació de no conformitats al propi Sistema Integrat de Gestió i per adoptar mesures que redueixin qualsevol conseqüència que se’n derivin. També es disposa del procediment per garantir el correcte control dels registres (SAVB-PR-P-P0) i per a la realització d’auditories del propi Sistema. Així mateix, en el Sistema Integrat de Gestió, en l’apartat de “revisió i acció correctora, medició, anàlisi i millora”, es detalla la realització de forma efectiva del

Proporció anual de clients

fidelitzats/Devolucions per manca

de qualitat

93% 94% 94% 95% 95% 95%

0% 0% 0% 0% 0% 0%0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2008 2009 2010 2011 2012 2013

Clients fidelitzats Devolucions

35

control de les actuacions en cada departament de l’empresa, especificant de manera documental, quines seran les actuacions a realitzar, el mode de realització i la periodicitat d’aquestes, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”).

El termini mig de pagament als proveïdors és de 45 dies.

El percentatge d’empreses proveïdores de productes locals, prenent com a referència la Garrotxa, és d’un 57%. La resta, el 43%, són empreses molt properes, ja que pertanyen al Pla de l’Estany, Osona, l’Empordà i el Gironès. Pel que fa a les empreses proveïdores de serveis, un 53% són locals, concretament d’Olot i de la Vall d’en Bas.

% Empreses proveïdores de

productes locals

43% 43%

57% 57%

48%

52%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

2011 2012 2013

Empreses locals Empreses no locals

Columnas 7 Columnas 8

% Empreses proveïdores locals

43% 47% 57%

57% 53% 43%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

2011 2012 2013

Empreses locals Empreses no locals

36

2.4 Compromisos de millora

Com a resultat de l’anàlisi que Serrat Agrocuina va realitzar l’any 2012, una vegada revisats els objectius, hem acordat mantenir i seguir treballant en la mateixa línia durant el 2013. Entenem que tot i que hem assolit els objectius fixats per l’exercici anterior, la innovació realitzada en diferents àrees de la empresa requereix continuar apostat per la millora continúa.

Vector econòmic:

- Establir un sistema de càlcul de costos de cada producte. - Facilitar que els clients consultin les característiques del lot dels diferents

productes a través de la pàgina web.

- Especificar a través d’expedicions els diferents clients per determinar exactament els marges client/producte.

- Evolucionar el sistema de control de confecció de lots i menús.

Vector ambiental:

- Adequar tasques de treball a la triple tarifa elèctrica.

- Recipients d’us diari rentables i reutilitzables.

- Optimitzar tasques per tal de reduir consums energètics.

Vector social: - Mantenir el pla de mobilitat a través de la comunicació periòdica.

- Optimitzar tasques laborals, aconseguint més productivitat sense ampliar

l’horari laboral.

37

Annex 1. Sistema Integrat de Gestió

Sistema integrat de gestió

Sig Qualitat Medi ambient Prevenció de riscos laborals

SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L.

INDEX 1. OBJECTE I ABAST DEL SISTEMA

2. PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA 3. TERMES I DEFINICIONS

38

4 REQUISITS DEL SISTEMA 4.1 REQUISITS GENERALS

4.2 POLÍTICA 4.3 PLANIFICACIÓ

4.3.1 ASPECTES MEDIAMBIENTALS 4.3.2 PLANIFICACIÓ PER IDENTIFICAR EL PERILL, AVALUACIÓ DE RISCOS I

CONTROL DE RISCOS 4.3.3 REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS 4.3.4 OBJECTIUS I PROGRAMES 4.3.5 PROGRAMA DE GESTIÓ DE SEGURETAT I SALUT I MEDIAMBIENTAL

4.4 IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT 4.4.1 ESTRUCTURA I RESPONSABILITATS 4.4.2 FORMACIÓ, CONEIXEMENT I COMPETÈNCIA 4.4.3 CONSULTA I COMUNICACIÓ 4.4.4 DOCUMENTACIÓ 4.4.5 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ 4.4.6 CONTROL OPERACIONAL 4.4.7 PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT D’EMERGÈNCIES

4.5 REVISIÓ I ACCIÓ CORRECTORA 4.5.1 MEDICIÓ, ANÀLISI I MILLORA 4.5.2 ACCIDENTS, INCIDENTS, NO CONFORMITATS, ACCIONS

CORRECTORES I ACCIONS PREVENTIVES 4.5.3 CONTROL DELS REGISTRES 4.5.4 AUDITORIA DEL SIG

4.6 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ

1. OBJECTE I ABAST DEL SISTEMA El present manual té per objecte concretar els requisits que formen part del Sistema Integrat de Gestió, d’ara endavant SIG, de SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. , d’ara endavant SAVB, en conformitat a les especificacions de la Norma OHSAS 18001:2007, ISO 9001:2000 i ISO 14001:2004. Tots els punts que formen part d’aquest manual són d’obligat compliment per a tot el personal de SAVB, en la mesura que els correspon. L’àmbit d’aplicació dels sistema mediambiental inclou tots els processos realitzats per SAVB que tenen relació amb la gestió i preservació del medi ambient. L’àmbit d’aplicació del sistema de prevenció de riscos laborals – d’ara endavant SPRL– inclou tots els processos realitzats per SAVB que tenen relació amb la gestió de la prevenció de riscos laborals. EL SIG Inclou les instal·lacions ubicades al casa serrat, s/n de joanetes. 2. PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA Aquest Manual ha estat redactat amb la fi de satisfer tant els requisits dels nostres treballadors com als requisits dels reglaments aplicables. A fi d’assolir aquests objectius, ens basem en tot el que es descriu a la norma ohsas 18002:2000 en tema de prl, a la 14001:2004 en tema de qualitat i a la 9001:2000 pel que fa al mediambient. 3. TERMES I DEFINICIONS

39

Aquest punt, s’ha considerat interessant que cada Procediment del Sistema exposi els termes i definicions que són necessaris definir per a la correcta comprensió i implantació. 4. REQUISITS DELS SISTEMA

4.1 REQUISITS GENERALS Amb l’objectiu de definir, redactar, implementar, aprovar i mantenir al dia el Sistema Integrat de Gestió, SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. es compromet a: Identificar els processos necessaris pel Sistema Integrat de Gestió i la seva

aplicació. Determinar la interacció i seqüència d’aquests processos. Determinar els criteris i mètodes necessaris perquè l’operació i el control dels

processos del sistema. Assegurar la disponibilitat de recursos necessaris per gestionar els processos del

sistema. Efectuar un seguiment, mesura i anàlisi dels processos. Iniciar les accions correctives necessàries per obtenir els resultats planificats i la

millora continua dels processos.

4.2 POLÍTICA

La Direcció de SERRAT AGROCUINA VALL BAS, S.L.L. elabora, revisa i aprova una Política integrada dels sistemes de gestió de la qualitat, el medi ambient, la prevenció de riscos laborals i la seguretat de la informació tal i com defineix el procediment SAVB-PR-P-P1 (“Política de l’empresa”).

4.3 PLANIFICACIÓ

4.3.1 ASPECTES MEDIAMBIENTALS SAVB estableix al procediment SAVB-PR-P-P2 (“Avaluació Mediambiental”), la metodologia per a la identificar els aspectes mediambientals de les seves activitats, productes i serveis, a fi d’assegurar el compliment dels requisits legals vinculats a les mateixes, establir mesures que potenciïn la prevenció de la contaminació i contribueixin a la millora continua.

4.3.2 PLANIFICACIÓ PER IDENTIFICAR EL PERILL, AVALUACIÓ DE RISCOS I CONTROL

DELS RISCOS

SAVB estableix al procediment SAVB-PR-P-P3 (“Avaluació de Riscos”), la metodologia per a la identificació i estimació de la magnitud d’aquells riscos que no s’hagin pogut evitar, obtenint la informació necessària per a permetre estar en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre el tipus de mesures que s’han d’adoptar, per a garantir la seguretat i la protecció dels treballadors.

4.3.3 REQUISITS LEGALS I ALTRES REQUISITS

El procediment SAVB-PR-P-P7 (“Identificació i registre dels requisits legislatius i altres requisits”), estableix la forma d’identificar i registrar tots els requisits legislatius i altres requisits aplicables a SAVB en matèria de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals. L’empresa comunica al personal i a les parts interessades aquests requisits legals que es troben a l’apartat de Referències de cada procediment.

40

4.3.4 OBJECTIUS I PROGRAMES

La redacció, aprovació i seguiment dels objectius en matèria de la qualitat, el medi ambient i la prevenció de riscos laborals de SAVB es fixen segons estableix al procediment SAVB-PR-P-P8(“Objectius i Programes del SIG”). 4.3.5 PROGRAMA DE GESTIÓ DE SEGURETAT I SALUT I MEDIAMBIENTAL

La Direcció de SAVB planifica, documenta i gestiona totes les activitats de l’empresa amb l’objecte de garantir la correcta aplicació de la gestió mediambiental així com el d’eliminar o controlar i reduir els riscos que l’avaluació, la investigació d’accidents, propostes preventives i actuacions derivades de l’autoritat laboral hagin deixat de manifest, segon es defineix al procediment SAVB-PR-P-P9 (“Planificació i Programació”).

4.4 IMPLANTACIÓ I FUNCIONAMENT

4.4.1 ESTRUCTURA I RESPONSABILITATS

SAVB defineix i documenta la responsabilitat, autoritat i la interrelació del personal que executen activitats que influeixen a la qualitat i el medi ambient, segons recull el procediment SAVB-PR-P-P10 (“Organització i responsabilitats”). Tanmateix, amb aquest mateix procediment es pretén garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. A aquests efectes, dins el marc de les seves responsabilitats, SAVB realitza la prevenció dels riscos laborals mitjançant la integració de l’activitat preventiva a l’empresa. La prevenció dels riscos laborals es troba integrada al Sistema Integrat de Gestió de l’empresa, tant al conjunt de les seves activitats com a tots les nivells jeràrquics d’aquesta, a través de la implantació i aplicació d’un Pla de prevenció dels riscos laborals. 4.4.2 FORMACIÓ, CONEIXEMENT I COMPETÈNCIA

SAVB disposa del procediment SAVB-PR-P-P4.3 (“Formació”), on s’indica com es garanteix que cada treballador rep una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria de medi ambient, de la qualitat i preventiva amb la fi de que desenvolupi les seves habilitats necessàries que requereixen les condicions de treball. Aquesta formació es centrarà específicament al seu lloc de treball o funció, adaptada a l’evolució del seu lloc de treball i repetir-se periòdicament, quan fos necessari. 4.4.3 CONSULTA I COMUNICACIÓ

SAVB té definit el sistema i les activitats de comunicació (consulta, informació i participació) per a tot el personal de l’empresa amb relació amb les àrees en què es veu relacionat, segons s’indica al procediment SAVB-PR-P-P11 (“Consulta, Informació i Participació”).

4.4.4 DOCUMENTACIÓ

El suport documental del SIG es realitza en format paper, suport informàtic i a través de la xarxa informàtica de l’empresa, amb la finalitat de redactar d’una forma clara, resumida i senzilla com actuar sobre la gestió de la qualitat, el medi ambient i la prl, i actuar així com s’ha descrit al SIG.

41

4.4.5 CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ

La documentació del sistema de gestió de prevenció dels riscos laborals de SAVB s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P0 (“Documentació del S.G.P.R.L.”), al qual s’estableix el seu control per a què tota la documentació pugui ser localitzada i disponible a tots els punts on el seu funcionament sigui essencial, així com revisada periòdicament incloent-t’hi la deguda retirada de les versions obsoletes evitant un mal ús. 4.4.6 CONTROL OPERACIONAL

SAVB té definits i posats al dia procediments, que permeten assegurar i controlar les activitats essencials del sistema, permetent fer un seguiment i comprovació del seu compliment. La relació dels procediments esmentats és la següent: 4.4.7 PREPARACIÓ I RESPOSTA DAVANT D’EMERGÈNCIES

SAVB té establert al procediment SAVB-PR-P-P4.6 (“Actuació davant emergències”) el procés d’elaboració i implantació del Pla d’Emergència on es contemplen les actuacions a seguir davant determinades situacions d’emergència. Al procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”), s’estableix el sistema per a la situació davant als accidents de treball.

4.5 REVISIÓ I ACCIÓ CORRECTORA 4.5.1 MEDICIÓ, ANÀLISI I MILLORA

SAVB realitza de forma efectiva el control de les actuacions en cada departament de l’empresa, especificant de manera documental, quines seran les actuacions a realitzar, el mode de realització i la periodicitat d’aquestes, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”). 4.5.2 INCIDENTS, NO CONFORMITATS, ACCIONS CORRECTORES I ACCIONS

PREVENTIVES SAVB ha establert el procediment SAVB-PR-P-P4.5 (“Accidents de treball”) per a establir el sistema d’actuació, investigació i anàlisi dels accidents i incidents. Es disposa d’un procediment SAVB-PR-P5.1 (“Control i tractament de les No conformitats”) per a la utilització i investigació de no conformitats al propi SGI i adoptar mesures per a reduir qualsevol conseqüència que se’n derivin d’elles. 4.5.3 CONTROL DELS REGISTRES La gestió dels registres de SAVB s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P0 (Documentació del S.G.I.) al qual s’estableix la seva estructura (codificació, forma) i arxiu.

4.5.4 AUDITORIA DEL SIG

SAVB aplica un programa d’auditories internes (auditories internes i externes) programades de forma periòdica, com defineix el procediment SAVB-PR-P-P5 (“Control de l'Actuació Preventiva”).

42

4.5.5 REVISIÓ PER LA DIRECCIÓ La gerència de SAVB assumeix el compromís de l’inici i la realització de la revisió periòdica del S.I.G., avaluant el seu grau d’eficàcia, el qual té per objecte establir la millora contínua, amb l’objectiu de millorar la gestió en matèria de P.R.L. de l’empresa segons s’estableix al procediment SAVB-PR-P-P6 (“Millora contínua, Revisió i Auditories Legals del SIG”).

43

Annex 2. Sistema de traçabilitat

Aquest mòdul del sistema de traçabilitat de Delsys, permet el control i la gestió de les recepcions de matèria fresca i matèria auxiliar a l’empresa, obtenint informació de la planta en temps real i permetent minimitzar els errors humans. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa. Totes les recepcions s’identifiquen mitjançant codi de barres per facilitar el control de traçabilitat.

El mòdul de recepció permet obtenir directament o mitjançant un enllaç automàtic al sistema comercial les comandes de compra previstes de recepcionar. Un cop es disposa de les comandes, el programa permet interactuar amb l’operari d’una manera molt simple i eficaç, la recepció i descàrrega de cada camió. El programa controla la utilització de les diferents balances del moll de descàrrega ( empotrades, fixes, ... ) per a registrar el pes de cada una de les unitats de descàrrega ( palets, gàbies, caixes, banyeres, ... ), i permet el càlcul de les tares simples, dobles i triples per a cada unitat.

44

Pesatge de Matèria Primera

El programa permet la gestió de recepcions múltiples de comandes, de manera que es pot recepcionar una mateixa comanda en dies diferents, i es gestionen els albarans de descàrrega automàticament. El programa contempla la impressió d’etiquetes de traçabilitat per a la matèria primera, amb la facilitat de poder configuració visualment el format de les etiquetes que es volen imprimir.

El programa permet la gestió automàtica de devolucions de matèria primera, amb la corresponent assignació de motius de devolució. Les devolucions es poden imputar directament en les comandes de recepció. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa.

Aquest mòdul del sistema de traçabilitat de Delsys, permet el control i la gestió de les partides d’elaboració de plats cuinats, obtenint informació de la planta en temps real i permetent calcular productivitats i rendiments per a cada uns dels processos. La informació desitjada pot ser transferida automàticament al sistema comercial de l’empresa

Al inicial els processos d’elaboració de plats cuinats, el programa demana la lectura dels codis de barres de les matèries primeres ( totes etiquetades a les entrades ) i registra tots els articles/lots que intervenen en cada plat.

45

Durant l’elaboració, es poden obtenir tant articles finals com semielaborats ( articles que s’utilitzaran més endavant en altres plats). Els plats finalitzats s’etiqueten amb codi de barres EAN128 per el control de traçabilitat. La identificació inclou : Article, Data Caducitat, Lot Per als articles de pes variable ( articles on el preu depèn del pes ) el programa permet el pesatge del producte i la identificació inclou el pes. El control de lots es realitza per article/dia.

Els productes entremitjos que s’utilitzen per a la elaboració posterior de productes, s’identifiquen i entren a càmera, de manera que en l’elaboració posterior actuaran com a matèria primera semielaborada. Al utilitzarlos de nou, l’operari ha de llegir el codi de barres ( al igual que es fa ja amb les matèries primeres ).

Els articles disponibles en grans quantitats i de llarga duració ( sal, espècies, … ) es gestionen en lots automàtics. Al realitzar una compra de sal, el programa dona d’alta en

estoc l’article i l’operari indica quin és el lot actual d’aquest producte. Mentre no hi hagi un canvi de lot, el programa va consumint del lot actual de forma automàtica ( per no haver d’indicar el mateix lot a cada moment ). Quan s’acaba el producte ( s’acaba el lot de sal ), s’activa automàticament el següent lot.

El mòdul d’expedicions de Delsys permet la gestió Total de la sala d’expedicions de la seva empresa. Des de la recepció de comandes de venta, fins a la complexa configuració de les condicions particulars d’etiquetatge. Permetent a la seva empresa la funcionalitat necessària per a poderse adaptar autònomament a totes les condicions d’etiquetatge dels seus clients. El control de l’expedició permet registrar tota la informació de traçabilitat per poder conèixer automàticament la distribució de lots a clients.

El programa d’expedicions permet l’enllaç amb el sistema comercial de l’empresa per a la recepció automàtica de les comandes de venta de la seva empresa. Un cop obtingudes les comandes, el programa permet la gestió de la complementació per part de l’operari, d’una manera molt fàcil i intuïtiva, per facilitat el treball als operaris. El programa permet fer les previsions de producte a servir en funció de les comandes de venta, per tal d’optimitzar el treball dels operaris. El programa controla el pesatge i l’etiquetatge de cada una de les peces i/o caixes, capturant el pes de la balança automàticament. El programa permet diferents punts de treball en paral·lel, de manera que pot tenir dues o més línies de servei i pesatge de comandes funcionant al mateix temps. Cada punt de pesatge pot servir una línia de comanda i es pot compartir una mateixa comanda antre diferents punts de pesatge al mateix temps. El programa permet interrompre el servei d’una comanda, i reemprendre’l més endavant al mateix punt on s’havia deixat. Un cop finalitzades les comandes, el programa s’enllaça amb el sistema comercial de l’empresa i retorna les unitats i quilos realment servits, eliminant d’aquesta manera la necessitat de papers dins d’expedicions.

46

El programa d’expedicions permet la configuració de les dades d’etiquetatge d’una manera simple. Es disposen de múltiples nivells d’informació de manera que no és necessària la duplicació de codis d’articles o de clients per a poder complir amb unes condicions especials d’etiquetatge. El programa permet configurar tots els paràmetres de pesatge i etiquetatge a nivell de : Article Article / País Client Client / Enviament Client / Enviament / Article Família d’articles Família d’articles / País Per a cada nivell, el programa permet especificar condicions particulars i úniques.

Manteniment de les dades d’Article

El programa d’Expedicions incorpora un programa per el disseny gràfic dels formats d’impressió. La avantatge del nostre sistema és que un sol format d’etiqueta és vàlid per els diferents models d’etiquetadora suportats, i el sistema de variables dinàmiques de dades permet tenir un sol format d’etiqueta per múltiples articles i clients, de manera que el manteniment es redueix sensiblement.

- Permet el pesatge peça a peça o caixa a caixa - Controla la impressió d’etiquetes de totals automàticment ( caixes, palets, totals)

47

- Diferents formats d’impressió en funció del tipus de pesatge ( formats diferents per la peça, la caixa, el palet i el total )

- Diferents configuracions de codis de barres en funció del tipus de pesatge ( diferents per peça, caixa, palet, total )

- Permet a l’usuari la configuració dels diferents formats de codis de barres ( EAN13, DUN14,EAN128…)

- Estàndards de codificació : EAN, GEDCOD, SAN - Control automàtic d’interval de pesos per classificacions - Permet la utilització d’una etiquetadora per a tots els tipus de pesatge, o

etiquetadores diferents per a cada un dels tipus p.e.: Etiquetadora 1 : Peça Etiquetadora 2 : Caixa Etiquetadora 3 : Palet, Total

- Connexió automàtica amb diferents models d’etiquetadores del mercat - Disseny gràfic dels formats d’etiquetes per part de l’usuari - Disseny de format d’etiqueta únic, independentment de la marca I model de les

etiquetadores. - Connexió automàtica amb diferents marques i models de balances del mercat.

(última novetat : enllaç automàtic amb etiquetadores bizerba ) - Gestió d’Ingredients i Idiomes

48

Annex 3. Taules d’indicadors

Taula d’indicadors del Codi de Gestió Sostenible

PÀGINA INDICADORS CGS

10 1 1.1 Declaració de la direcció

5 1.2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats

3 1.3 Nom de l’organització i dades bàsiques

4 1.4 Principals activitats, productes o serveis i variacions significatives respecte anys anteriors

6 1.5 Organigrama de l’organització

6 1.6 Localització de l’organització

6 1.7 Nombre de països on opera l’organització

6 1.8 Naturalesa de la propietat i forma jurídica

7 1.9 Mercats on opera l’organització

7 1.10 Dimensions de l’organització

7 1.11 Canvis significatius produïts a l’organització durant el període cobert a la memòria

7 1.12 Premis i reconeixements rebuts durant el període cobert

7 1.13 Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre de sancions per incompliment de lleis i normatives, especificant el vector al qual fa referència

9 1.14 Període cobert per la memòria

9 1.15 Any de la memòria més recent

9 1.16 Cicle de presentació de la memòria

10 1.17 Persona de contacte per a qüestions relatives a la memòria o al seu contingut

9 1.18 Procés de definició del contingut de la memòria

9 1.19 Abast i cobertura de la memòria

9 1.20 Limitacions de l’abast o cobertura de la memòria

10 1.21 Tècniques de mesura per realitzar els càlculs, hipòtesis i altres per obtenir els indicadors

10 1.22 Modificacions d’informacions donades en altres memòries

10 1.23 Canvis de metodologia d’informació i càlcul utilitzats respecte altres memòries

48 1.24 Taules d’indicadors

10 1.25 Verificació de la memòria

8 1.26 Procediments implantats per evitar conflictes d’interessos en els màxims òrgans de decisió de l’empres

8 1.27 Procediment de determinació de capacitació i experiència exigible a les persones representants dels màxims òrgans de govern

49

INDICADORS ECONÒMICS

PÀGINA INDICADORS CGS

2. Ús de recursos locals

11 2.1 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori / total compres realitzades

11 2.2 Compra de matèries primeres i productes produïts al territori amb segells o distintius de qualitat / total de compres realitzades

12 2.3 Serveis professionals contractats al territori / total serveis contractats

11 2.4 Compres realitzades al territori / total de compres

12 2.5 Transports utilitzats sobre la base del territori / total transports utilitzats

2.6 Inversions en actius fixos amb producció i o distribució al territori / total inversions realitzades

2.7 Oferta de productes locals en els processos de distribució i comercialització / total de productes distribuïts i comercialitzats

12 2.8 % de vendes d’una organització fora del territori / respecte total de vendes

27 2.9 % treballadors residents al territori / total de la plantilla

3. Gestió Empresarial

3.1 Existència formal de declaració de missió de l'organització

13 3.2 Existència formal d'un pla estratègic i fixació d'objectius a curt i llarg termini

13 3.3 Existència de processos de planificació i gestió pressupostària

3.4 Existència d'indicadors sobre variables que afectin estratègicament l'organització

3.5 Existència d’una sistemàtica d’anàlisis de costos per producte o servei

13 3.6 Coneixement de les empreses competidores i la seva importància dins el mercat

13 3.7 Identificació dels punts forts i els punts febles de la competència i els factors que ens diferencien

4. Sistemes de Gestió

13 4.1 Existència de processos que garanteixin la qualitat dels productes o serveis

14 4.2 Existència de sistemes de control i registre dels resultats que garanteixin la traçabilitat dels productes i/o serveis

5. Màrqueting Responsable

14 5.1 Existència de mecanismes que assegurin la transparència, veracitat i fiabilitat de les accions comercials i de màrqueting

14 5.2 Realització d’accions per promoure l’ús responsable i segur dels productes

6. Noves Tecnologies de la Informació

15 6.1 % de recursos destinats a NTIC / total inversió de l’empresa

15 6.2 % de persones treballadores que utilitzen NTIC / total plantilla

15 6.3 Tipologia de les NTIC utilitzades per l’organització

6.4 Número de persones formades en NTIC / total de la plantilla

7. Innovació 17 7.1 % de recursos destinats a innovació/total de la inversió de l'empresa

17 7.2 Nous productes o serveis oferts en el mercat

17 7.3 Nous processos definits i/o implantats a l’organització

50

INDICADORS AMBIENTALS PÀGINA

INDICADORS CGS

8. Política Ambiental

18 8.1 Existència d'una política ambiental i descripció dels impactes més significatius de l'activitat

9. Gestió de l’Aigua

19 9.1 Metres cúbics d'aigua consumida / unitat de producció

19 9.2 Mesures d'estalvi d'aigua aplicades

20 9.3 Qualitat de l’aigua de sortida i vessament d’aigües residuals segons naturalesa i destí

10. Residus

22 10.1 Quilograms de residus totals / unitat de producció

22 10.2 Separació en origen dels residus i gestió d’aquests amb gestors autoritzats

10.3 Quantitat de residus generats per tipus i destins

22 10.4 Actuacions realitzades per a reduir el volum de residus generats

22 10.5 Quantitat de subproductes utilitzats en relació al total de matèries primeres

11. Contami_ nació acústica

11.1 Diferència entre el soroll produït per l’activitat i els valors límit fixats per la llei

11.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte del soroll produït

12. Contami_ nació lumínica

12.1 Existència d’enllumenat exterior de l’activitat . Nivell de lux emesos

12.2 Actuacions realitzades per minimitzar l’impacte de l’enllumenat exterior

13. Gestió de l’energia

20 13.1 Consum d'energia / unitats de producció

21 13.2 Actuacions realitzades per a reduir-ne el consum d’energia

14. Degradació del Sòl

23 14.1 Existència d'infrastructures per evitar la contaminació del sòl més enllà de la normativa

14.2 Emmagatzematge correcte dels materials potencialment perillosos més enllà de la normativa

14.3 Tractament adequat de l'entorn per evitar l'erosió

15. Contami_ nació de l’aire

24 15.1 Quilograms equivalents de C02 llançats a l'atmosfera / unitat de producció

15.2 Quilograms de cada tipus d’emissions atmosfèriques / unitat de producció

23 15.3 Iniciatives per reduir les emissions atmosfèriques i les reduccions assolides

15.4 Diferència entre les emissions contaminants generades per l’organització i els valors límit que fixa la normativa

16. Integració ambiental dels treballadors

24 16.1 Participació del personal: nombre de reunions per formar-los i informar-los al respecte

16.2 Diferència entre els valors límits ambientals d'exposició del personal laboral i els fixats per la normativa

17. Innovació ambiental

21 17.1 Nombre d'actuacions de millora implementades per reduir la repercussió de l'empresa en el medi ambient

24 17.2 % d'inversions en matèria ambiental / total d'inversions

17.3 Definició del cicle de vida dels productes i subproductes de l’empresa

18. Integració de l’entorn

24 18.1 Ubicació de l'empresa en un entorn adequat per desenvolupar la seva activitat

24 18.2 Nombre de mesures adoptades per integrar l'activitat en l'entorn natural

19. Conser_ vació de l’entorn

19.1 Actuacions realitzades per al manteniment, recuperació i promoció d'elements naturals i culturals de la seva propietat

31 19.2 Col·laboracions realitzades per al manteniment dels espais naturals i culturals

51

INDICADORS SOCIALS

PÀGINA INDICADORS CGS

20. Grups d’Interès

26 20.1 Definició d'un mapa dels grups d'interès de l'organització

26 20.2 Fluxos relacionals existents entre l'organització i els grups d'interès

26 20.3 Existència d'una sistemàtica de valoració de la satisfacció dels grups d'interès

21. Condicions sociolaborals dels /les treballadors/es

27 21.1 % de personal amb contracte fix / total plantilla

29 21.2 % de personal amb contracte temporal / total plantilla

28 21.3 Relació entre el salari més baix i el salari més alt

29 21.4 Existència d’igualtat salarial dona / home per a una mateixa categoria professional

29 21.5 Índex de permanència del personal a l'empresa

29 21.6 Nombre de baixes voluntàries i/o acomiadaments / total de la plantilla

21.7 Índex d'absentisme laboral

21.8 Índex d’absentisme laboral no justificat

21.9 Nivell de satisfacció a la feina

21.10 Nombre de queixes registrades per la plantilla i nombre de respostes donades. Índex de reacció.

21.11 Nombre d'accidents i malalties laborals. Índex d’incidència

31 21.12 Inversió i despesa per persona en temes de salut i higiene en el treball i ergonomia més enllà de la llei

21.13 Acords per beneficis socials

21.14 Existència d'una definició de trams salarials i de nivells professionals coneguts per tota la plantilla

21.15 Índex de baixes laborals

29 21.16 Existència de mesures per a una millor organització del temps

21.17 Existència d’un acord/conveni entre l’organització i les persones treballadores que reculli les condicions sociolaborals

22. Participació de les persones treballadores

29 22.1 Nombre de reunions de caràcter informatiu amb les persones treballadores de l'empresa

29 22.2 % de persones treballadores que participen en processos de consulta i recollida d'idees

29 22.3 Accions per promoure la participació, la consulta i la negociació amb el personal en l'organització de l'empresa

29 22.4 Grau de participació de les persones treballadores en la titularitat de l'empresa

22.5 Grau de participació de la plantilla en els dividends de l'empresa

23. Igualtat d’Oportunitats

23.1 % de contractacions obertes/contractacions anuals

30 23.2 % de contractacions amb discriminació positiva a col·lectius desafavorits / total de contractacions

29 23.3 % de contractes parcials / total de contractacions anuals

23.4 Existència de contractes amb empreses i entitats d'inserció laboral

30 23.5 % d'homes i dones dins la plantilla

30 23.6 % de llocs de responsabilitat ocupats per dones / total de llocs de responsabilitat

24. Formació de les persones treballadores

31 24.1 Inversió destinada a la formació laboral

31 24.2 % de personal format en el darrer any/total plantilla

31 24.3 Existència d’un pla de formació i d'una metodologia d'avaluació de la formació

24.4 Nombre d'hores de formació en horari laboral i fora de l'horari laboral, per tipus de formació

24.5 Categoria professional de les persones que reben formació

24.6 Llocs coberts per promoció interna

52

24.7 Desenvolupament professional dels treballadors en el sí de l’empresa. Aprenentatge al llarg de la vida.

25. Comunitat

31 25.1 Existència de compromisos amb la comunitat local a través de definicions de polítiques i objectius

31 25.2 integració a la identitat cultural i a les tradicions del territori on s’ubica l’organització

25.3 % de donacions a projectes d'acció social o cultural / beneficis

25.4 % de donacions a projectes d'acció social o cultural del territori / total de donacions

25.5 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials / l'horari laboral

25.6 % de temps per prestació de serveis o personal a col·laboracions socials del territori/ total % temps de prestació

25.7 Prestació d'infrastructures a la comunitat

31 25.8 Participació en comissions d'organització d'actes socials o culturals vinculats al territori

31 25.9 Proporcionar informació als grups d’interès sobre els valors identitaris del territori

26. Cooperació interempre_ sarial

26.1 Nombre d'associacions sectorials a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

31 26.2 Nombre d'associacions sectorials del territori a les quals pertany l'organització i pertinença en els òrgans organitzatius i/o consultius

31 26.3 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana als quals pertany l'organització

26.4 Nombre de fòrums de caràcter públic o grups de participació ciutadana del territori als quals pertany l'organització

26.5 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials

31,32 26.6 Nombre d'accions o programes de cooperació interempresarials dins el territori

26.7 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació

26.8 Nombre de convenis de pràctiques amb entitats de formació del territori

27. Satisfacció col·lectiu client

33 27.1 Existència de mecanismes per al manteniment de la confidencialitat amb el col·lectiu client

34 27.2 Existència de mecanismes que permetin conèixer els nivells de satisfacció del col·lectiu client

34 27.3 Nombre de queixes registrades durant l'any

34 27.4 Nombre de litigis o reclamacions formals per part del col·lectiu client

34 27.5 Proporció anual de clients fidelitzats

34 27.6 Índex de devolucions per manca de qualitat del producte o servei/total de productes o serveis lliurats

27.7 Existència de mecanismes de comunicació amb els clients

33 27.8 Informació al client sobre la correcta utilització dels béns i serveis oferts

27.9 Evidència del compliment dels compromisos contractats amb el col·lectiu client

28. Empreses proveïdores

34 28.1 Existència de criteris de selecció d'empreses proveïdores i productes (socials i mediambientals)

34 28.2 Existència d'un sistema de detecció de no conformitats

35 28.3 Termini mitjà de pagament a les empreses proveïdores

28.4 Termini màxim de pagament a les empreses proveïdores

35 28.5 % d'empreses proveïdores del territori/ total d'empreses proveïdores

28.6 % de dependència d’empreses proveïdores

28.7 Nivell de satisfacció de les empreses proveïdores

29. Competència

29.1 Existència de compromís de competència lleial amb el mercat

29.2 Nombre de denúncies per competència deslleial guanyades i perdudes

53

TAULA DE CONTINGUTS DE GRI Indicador GRI

Descripció Pàgina

CONTINGUTS BÀSICS PART I: Perfil

1. Estratègia i anàlisis

1,1 Declaració del màxim responsable de la presa de decisions de l'organització 1

1,2 Descripció dels principals impactes, riscs i oportunitats 5

2. Perfil de l'organització

2,1 Nom de l'organització 3

2,2 Principals marques, productes i/o serveis 4

2,3 Estructura operativa de l'organització, incloses les principals divisions, entitats operatives, filials i negocis conjunts (joint ventures) 6

2,4 Localització de la seu principal de l'organització 6

2,5

Número de països en els que opera l'organització i nom dels països en els que desenvolupa activitats significatives o els que siguin rellevants específicament respecte als aspectes de sostenibilitat tractats en la memòria 6

2,6 Naturalesa de la propietat i forma jurídica 6

2,7 Mercats servits (incloent el desglòs geogràfic, els sectors que abasteix i els tipus de clients/beneficiaris 7

2,8 Dimensions de l'organització informant 7

2,9 Canvis significatius durant el període cobert per la memòria en la mida, estructura i propietat de l'organització 7

2,10 Premis i distincions rebuts durant el període informatiu 7

3. Paràmetres de la memòria

3,1 Període cobert per la informació continguda en la memòria (per exemple, exercici fiscal, any calendari) 9

3,2 Data de la memòria anterior més recent (si és el cas). 9

3,3 Cicle de presentació de memòries (anual, biennal, etc.). 9

3,4 Punt de contacte per qüestions relatives a la memòria o al seu contingut 10

3,5 Procés de definició del contingut de la memòria 9

3,6

Cobertura de la memòria (per exemple, països, divisions, filials, instal·lacions llogades, negocis conjunts, proveïdors). Consulti el Protocol sobre la Cobertura de la memòria de GRI, per més informació 9

3,7 Indicar l'existència de limitacions de l'abast o cobertura de la memòria 9

3,8

La base per incloure informació en el cas de negocis conjunts (joint ventures), filials, instal·lacions llogades, activitats subcontractades i altres entitats que puguin afectar significativament a la comparabilitat entre períodes i/o entre organitzacions 10

3,9

Tècniques de medició de dades i bases per realitzar els càlculs, incloses las hipòtesis i tècniques subjacents a les estimacions aplicades en la recopilació d'indicadors i demés informació de la memòria 10

3,10

Descripció de l'efecte que pugui tenir la reexpressió d'informació pertinent a memòries anteriors, juntament amb les raons que han motivat aquesta reexpressió (per exemple, fusions i adquisicions, canvi en els períodes informatius, naturalesa del negoci, o mètodes de valoració) 10

3,11 Canvis significatius relatius a períodes anteriors en l'abast, la cobertura o els mètodes de valoració aplicats a la memòria 10

3,12 Taula que indica la localització dels continguts bàsics en la memòria 53

3,13 Política i pràctica actual en relació amb la sol·licitud de verificació externa de la memòria 10

54

4. Govern, compromís i participació dels grups d'interès

4,1

L'estructura de govern de l'organització, incloent els comitès del màxim òrgan de govern responsable de les tasques de definició de l'estratègia o la supervisió de l'organització 6

4,2 S'ha d'indicar si el president del màxim òrgan de govern ocupa també un càrrec executiu 6

4,3

En aquelles organitzacions que tinguin estructura directiva unitària, s'ha d'indicar el número de membres del màxim òrgan de govern que siguin independents o no executius 6

4,4 Mecanismes dels accionistes i treballadors per comunicar recomanacions o indicacions al màxim òrgan de govern 29

4,5

Vincle entre la retribució dels membres del màxim òrgan de govern, alts directius i executius (inclosos els acords d'abandonament del càrrec) i l'acompliment dels objectius de l'organització (inclosos els socials i ambientals)

4,6 Procediments implantats per evitar conflictes d'interessos en el màxim òrgan de govern 8

4,7

Procediment de determinació de la capacitació i experiència exigible als membres del màxim òrgan de govern per poder guiar l'estratègia de l'organització en els aspectes socials, ambientals i econòmics. 8

4,8

Declaracions de missió i valors desenvolupades internament, codis de conducta i principis rellevants pel desenvolupament econòmic, ambiental i social, i l'estat de la seva implementació. 13,37

4,9

Procediments del màxim òrgan de govern per supervisar la identificació i gestió, per part de l'organització, del desenvolupament econòmic, ambiental i social, inclosos riscs i oportunitats relacionats, això com l'adherència o compliment dels estàndards acordats a nivell internacional, codis de conducta i principis. 13

4,10 Procediments per avaluar el desenvolupament propi del màxim òrgan de govern, en especial respecte al desenvolupament econòmic, ambiental i social. 13

4,11 Descripció de com l'organització ha adoptat un plantejament o principi de precaució. 16

4,12

Principis o programes socials, ambientals i econòmics desenvolupats externament, així com qualsevol altra iniciativa que l'organització subscrigui o aprovi.

4,13

Principals associacions a les que pertany (associacions sectorials) i/o ens nacionals i internacionals als que l'organització dóna suport i estigui present en els òrgans de govern, participi en projectes o comitès, proporcioni un finançament important que excedeixi les obligacions dels socis, tingui consideracions estratègiques 31

4,14 Relació dels grups d'interès que l'organització ha inclòs 9,26

4,15 Base per la identificació i selecció de grups d'interès amb els quals l'organització es compromet 9,26

4,16 Enfocs adoptats per la inclusió dels grups d'interès, incloses la freqüència de la seva participació por tipus i categoria de grups d'interès 9, 26

4,17

Principals preocupacions i aspectes d'interès que han sorgit a través de la participació dels grups d'interès i la forma en la que ha respost l'organització als mateixos en l'elaboració de la memòria 9

CONTINGUTS BÀSICS PART III: Indicadors de d'acompliment

Dimensió econòmica

Acompliment econòmic

55

EC1

Valor econòmic directe generat i distribuït, incloent ingressos, costos d'explotació, retribució a treballadors, donacions i altres inversions a la comunitat, beneficis no distribuïts i pagaments a proveïdors de capital i a governs. 7,11

EC2 Conseqüències financeres i altres riscs i oportunitats per les activitats de l'organització degut al canvi climàtic

EC3 Cobertura de les obligacions de l'organització degudes a programes de beneficis socials.

EC4 Ajudes financeres significatives rebudes de governs.

Presència al mercat

EC5 Rang de les relacions entre el salari inicial estàndard i el salari mínim local en llocs on es desenvolupen operacions significatives

EC6 Política, pràctiques i proporció de despesa corresponent a proveïdors locals en llocs on es desenvolupen operacions significatives 11,12,35

EC7 Procediments per la contractació local i proporció d'alts directius procedents de la comunitat local en llocs on es desenvolupen operacions significatives 27

Impacte econòmic indirecte

EC8

Desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructures i els serveis prestats principalment pel benefici públic mitjançant compromisos comercials, pro bono, o en espècie

EC9 Enteniment i descripció dels impactes econòmics indirectes significatius, incloent l'abast d'aquests impactes

Dimensió ambiental

Materials

EN1 Materials utilitzats, per pes o volum

EN2 Percentatge dels materials utilitzats que són materials valoritzats 22

Energia

EN3 Consum directe d'energia desglossat per fonts primàries 20

EN4 Consum indirecte d'energia desglossat per fonts primàries 20

EN5 Estalvi d'energia degut a la conservació i a millores en l'eficiència 21

EN6

Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients en el consum d'energia o basats en energies renovables, i les reduccions en el consum d'energia com a resultat d'aquestes iniciatives 21

EN7 Iniciatives per reduir el consum indirecte d'energia i les reduccions aconseguides amb aquestes iniciatives 21

Aigua

EN8 Captació total d'aigua per fonts 19

EN9 Fonts d'aigua que han estat afectades significativament per la captació d'aigua

EN10 Percentatge i volum total d'aigua reciclada i reutilitzada 19

Biodiversitat

EN11

Descripció dels terrenys adjacents o ubicats dins d'espais naturals protegits o d'àrees d'alta biodiversitat no protegides. Indicar la localització i la mida dels terrenys en propietat, llogats, o que són gestionats d'alt valor en biodiversitat en zones alienes a àrees protegides

56

EN12

Descripció dels impactes més significatius en la biodiversitat en espais naturals protegits o en àrees d'alta biodiversitat no protegides, derivats de les activitats, productes i serveis en àrees protegides i en àrees d'alt valor en biodiversitat en zones alienes a les àrees protegides 18

EN13 Hàbitats protegits o restaurats

EN14 Estratègies i accions implantades i planificades per la gestió d'impactes sobre la biodiversitat

EN15

Número d'espècies, desglossades en funció del seu perill d'extinció, incloses en la Llista Vermella de la IUCN i en llistats nacionals els hàbitats dels quals es trobin en àrees afectades per les operacions segons el grau d'amenaça de l'espècie

Emissions, vessaments i residus

EN16 Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d'efecte hivernacle, en pes 24

EN17 Altres emissions indirectes de gasos d'efecte hivernacle, en pes 24

EN18 Iniciatives per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i les reduccions aconseguides

EN19 Emissions de substàncies destructores de la capa d'ozó, en pes

EN20 NO, SO i altres emissions significatives a l'aire por tipus i pes

EN21 Vessament total d'aigües residuals, segons la seva naturalesa i destí 23

EN22 Pes total de residus gestionats, segons tipus i mètode de tractament 22,23

EN23 Número total i volum dels vessaments accidentals més significatius

EN24

Pes dels residus transportats, importats, exportats o tractats que es consideren perillosos segons la classificació del Conveni de Basilea, annexes I, II, III i VIII i percentatge de residus transportats internacionalment

EN25

Identificació, mida, estat de protecció i valor de biodiversitat de recursos hídrics i hàbitats relacionats, afectats significativament per vessaments d'aigua i aigües d'escorrentia de l'organització informant 18

Productes i serveis

EN26 Iniciatives per minorar els impactes ambientals dels productes i serveis, i grau de reducció d'aquest impacte

EN27 Percentatge de productes venuts, i els seus materials d'embalatge, que són recuperats al final de la seva vida útil, per categories de productes

Compliment normatiu

EN28 Cost de les multes significatives i número de sancions no monetàries per incompliment de la normativa ambiental 7

Transport

EN29

Impactes ambientals significatius del transport de productes i altres bens i materials utilitzats per les activitats de l'organització, així com del transport de personal 18

General

EN30 Desglòs per tipus del total de despeses i inversions ambientals

Dimensió social

Treball

LA1 Desglòs del col·lectiu de treballadors per tipus de treball, per contracte i per regió 27,29

LA2 Número total de treballadors i rotació mitja de treballadors, desglossats per grup d'edat, sexe i regió 28

LA3 Beneficis socials pels treballadors amb jornada completa, que no s'ofereixen als treballadors temporals o de mitja jornada, desglossat per activitat principal

57

Relació Empresa/Treballadors

LA4 Percentatge de treballadors coberts por un conveni col·lectiu

LA5 Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis organitzatius, incloent si aquestes notificacions són especificades en els convenis col·lectius

Salut i seguretat en el treball

LA6

Percentatge del total de treballadors que està representat en comitès de salut i seguretat conjunts de direcció-treballadors, establerts per ajudar a controlar i assessorar sobre programes de salut i seguretat en el treball

LA7 Taxa d'absentisme, enfermetats professionals, dies perduts i número de víctimes mortals relacionades amb el treball per regió

LA8

Programes d'educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscs que s'apliquin als treballadors, a les seves famílies o als membres de la comunitat en relació amb enfermetats greus 31

LA9 Assumptes de salut i seguretat coberts en acords formals amb sindicats

Formació i educació

LA10 Promig d'hores de formació a l'any per treballador, desglossat per categoria de treballador

LA11

Programes de gestió d'habilitats i de formació continua que fomenten l'ocupació dels treballadors i que donen suport a la gestió del final de les seves carreres professionals 31

LA12 Percentatge de treballadors que reben avaluacions regulars del seu acompliment i del desenvolupament professional

Diversitat i igualtat d'oportunitats

LA13 Composició dels òrgans de govern corporatiu i la plantilla, desglossat per sexe, grup d'edat, pertinença a minories i altres indicadors de diversitat 30

LA14 Relació entre salari base dels homes amb relació al de les dones, desglossat per categoria professional 28

Dimensió de Drets Humans

Pràctiques d'inversió i aprovisionaments

HR1

Percentatge i número total d'acords d'inversió significatius que incloguin clàusules de drets humans o que hagin sigut objecte d'anàlisis en matèria de drets humans

HR2 Percentatge dels principals distribuïdors i contractistes que han estat objecte d'anàlisis en matèria de drets humans, i mesures adoptades com a conseqüència

HR3

Total d'hores de formació dels treballadors sobre polítiques i procediments relacionats amb aquells aspectes dels drets humans rellevants per les seves activitats, incloent el percentatge de treballadors formats.

No discriminació

HR4 Número total d'incidents de discriminació i mesures adoptades

Llibertat d'associació i Convenis Col·lectius

HR5

Activitats de l'organització en les quals el dret de llibertat d'associació i d'acollir-se a convenis col·lectius pugui córrer importants riscs, i mesures adoptades per donar suport a aquests drets

Abolició de l'explotació infantil

58

HR6 Activitats identificades que comporten un risc potencial d'incidents d'explotació infantil, i mesures adoptades per contribuir a la seva eliminació

Prevenció del treball forçós i obligatori

HR7 Operacions identificades com a risc significatiu de ser orígens d'episodis de treball forçós o no consentit, i les mesures adoptades per contribuir a la seva eliminació

Pràctiques de seguretat

HR8

Percentatge del personal de seguretat que ha estat format en les polítiques o procediments de l'organització en aspectes de drets humans rellevants per les activitats

Drets dels indígenes

HR9 Número total d'incidents relacionats amb violacions dels drets dels indígenes i mesures adoptades

Dimensió de la Societat

Comunitat

SO1

Naturalesa, abast i efectivitat de programes i pràctiques per avaluar i gestionar els impactes de les operacions en les comunitats, incloent l'entrada, l'operació i la sortida de l'empresa

Corrupció

SO2 Percentatge i número total d'unitats de negoci analitzades en relació a riscos relacionats amb la corrupció

SO3 Percentatge de treballadors formats en les polítiques i procediments anticorrupció de l'organització

SO4 Mesures preses en resposta a incidents de corrupció

Política Pública

SO5 Posició en les polítiques públiques i participació en el desenvolupament de les mateixes i d'activitats de “lobbying”

SO6 Valor total de les aportacions financeres i en espècie a partits polítics o a institucions relacionades, per països.

Comportament de Competència Deslleial

SO7 Número total d'accions per causes relacionades amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure competència, i els seus resultats

Compliment normatiu

SO8 Valor monetari de sancions i multes significatives i número total de sancions no monetàries derivades de l'incompliment de les lleis i regulacions 7

Dimensió per la Responsabilitat sobre productes

Salut i Seguretat del Client

PR1

Fases del cicle de vida dels productes i serveis en les quals s'avaluen, per ser millorats, els impactes que generen en la salut i seguretat dels clients, i percentatge de categories de productes i serveis significatius subjectes a aquests procediments d'avaluació

PR2

Número total d'incidents derivats de l'incompliment de la legalitat o dels codis voluntaris relatius als impactes dels productes i serveis en la salut i la seguretat durant el seu cicle de vida, distribuïts en funció del tipus de resultat d'aquests incidents

59

Etiquetat de Productes i Serveis

PR3

Tipus d'informació sobre els productes i serveis que són requerits pels procediments en vigor i la normativa, i percentatge de productes i serveis subjectes a aquests requeriments informatius. 14,31

PR4

Número total d'incompliments de la legalitat i dels codis voluntaris relatius a la informació i l'etiquetatge dels productes i serveis, distribuïts en funció del tipus de resultat d'aquests incidents. 33,34

PR5 Pràctiques en relació a la satisfacció del client, incloent els resultats dels estudis de satisfacció del client. 33,34

Comunicacions de Màrqueting

PR6

Programes de compliment de les lleis o adhesió a estàndards i codis voluntaris esmentats en comunicacions de màrqueting, inclosos la publicitat, altres activitats promocionals i els patrocinis

PR7

Número total d'incidents fruit de l'incompliment de les regulacions relatives a les comunicacions de màrqueting, incloent la publicitat, la promoció i el patrocini, distribuïts en funció del tipus de resultat d'aquests incidents 33,34

Privacitat del Client

PR8 Número total de reclamacions degudament fonamentades en relació a la privacitat i la fuga de dades personals de clients

Compliment normatiu

PR9 Cost d'aquelles multes significatives fruit de l'incompliment de la normativa en relació al subministra i el ús de productes i serveis de l'organització 7

TAULA DE CONTINGUTS DE GRI

C C+ B B+ A A+

Auto declarat

Revisat per tercers

Revisat per GRI