47

serolaButlletí del Parc de Collserola. Abril 2000

EI 30 d'abril al Centre d'Informació ...

Collserola,conta contes

Per això és tant important disposar dedades científiques que avalin la qualitatambiental de Collserola, i contraposar-les aaquelles iniciatives que considerenCollserola com un espai buit on es podenubicar tota mena d'infraestructures.

L'aportació de la recerca a la gestió del Parcreverteix, clarament en un millorconeixement del territori i, per tant, en unamillor implementació de les actuacions quecerquen fer compatible la protecció delmedi natural i el seu ús.

Aquest llibre, de gran qualitat científica, ensestimula a continuar en aquesta direcció.

evidència la importància estratègicad'aquets enclavament metropolità.

Constitueix un veritable repte aconseguirque la diversitat biològica existent i lespoblacions faunístiques es mantinguin dinsdels límits de la normalitat

Collserola és un espai natural sotmès a unaforta pressió humana, tant pel que fa a lafreqüentació, a la urbanització massiva, al'ocupació il·legal, a la ubicaciód'infraestructures, al vandalisme, i un llargetcètera. Els resultats que es desprenen delstreballs de recerca desenvolupats al nostremedi natural posen, encara més, en

Entre les múltiples tasques del Consorci delParc de Collserola, com a òrgan gestor,s'inclou, també, la de presentar aquest llibreque recull les ponències que expliciten larecerca desenvolupada en els sistemesnaturals de Collserola des de la creació delParc, ja fa més de dotze anys

La lectura dels diferents treballs científicspermetrà descobrir, als naturalistes i alsafeccionats, aspectes insospitats delsecosistemes del Parc que donen una visiódiferent sobre les causes de la diversitatd'espècies existents a Collserola, i sobre elfuncionament dels seus sistemes naturals.

.&....- Parc de~ Collserola

ApliCltCions • I. gestl6 del 'aTC

més informació a la pàg 8

sobre la Recerca enels sistemes naturalsde Collserola

Narracions a càrrec decontacontes a les 12h.

Inaugurem així l'activitat "ElsMigdies al Centred'Informació" que es farà undiumenge al mes a les 12 del"migdia".

Els contes i els llibres infantilstambé ens ensenyen arespectar el nostre entorn.

Us convidem a escoltar contes,el proper diumenge 30 d'abril

2 Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000

EI Túnel d'Horta?Aquests últims mesos hem estat notícia arran deles declaracions i l'anunci que feia,inesperadament, el Conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, Sr. Pere Macias,referides a la construcció immediata del Túneld'Horta. Sembla que la decisió ja estava presa ique en quatre anys el túnel travessaria la serrade Collserola.

Els responsables del Consorci del Parc deCollserola seguim actuant i defensant la líniainicial de preservació de la serra, la qual cosa had'anar lligada amb els treballs de model dedesenvolupament del territori metropolità.Segons com sigui aquest model, Collserolapodria ser un obstacle entre dos comarquesenlloc de ser considerat,.com ara, el pulmó verd

metropolità. Hem de continuar defensant aquestparc com un element ambiental positiu, com ungran espai natural periurbà i permetre la sevapenetració a les viles i ciutats -anar del'obstacle, que ha de ser superat amb móltiplestúnels, autopistes, traçats elèctrics o el quecalgui, cap a l'objectiu que hem de consolidarentre nosaltres-.

Reiterem la nostra oposició a decisions presesunilateralment a favor de solucions parcials,sense que es produeixi una discussió prèvia delmodel de desenvolupament de la RegióMetropolitana, que va lligat al de mobilitat delsusuaris del parc. Entenem que, amb la finalitatarribar a un consens, que ja ha ofertpúblicament la Conselleria, cal un procés deseriosa reflexió i de rigorosa discussió, en el quehi siguin representats totes les parts implicades,les diferents administracions i les entitatsciutadanes

Nosaltres hi tenim molt a dir i creiem que hemde prendre part de les decisions que afecten elfutur del parc. La nostra voluntat, jamanifestada, és la de treballar conjuntamentamb les propostes i grans decisions que podencomprometre el futur i el més immediat deCollserola.

Ramon Lopez i LozanoPresident de la Comissió Executivadel Consorci del Parc de Collserola

Agraïm totes les cartes rebudes. Esperemque aquest espai es mantingui com unfòrum d'opinió ciutadana. EI Consorci noes fa responsable de les opinions que s'hiexpressen.

Actuacions al Parc de Collserola

Estic molt satisfet pel fet que, a poc apoc, se soterren les línies d'alta tensiódins el perímetre del Parc. Aquestainformació, apareguda al darrer Butlletídel mes de desembre, és, sens dubte, unmotiu de joia per a tots. Tanmateix, caldemanar molt més a Fecsa-Enher i

estendre aquestes intervencions a tots elsindrets de Collserola.

No és just que existeixin zones que, a mésde la seva degradació mediambiental percauses diverses, hagin de patir la desídiamés absoluta per part de les esmentadescompanyies elèctriques. M'estic referint ala zona de la Trinitat Nova, on hi ha coma mínim una dotzena de torres d'alta

tensió. Aquesta franja del Parc deCollserola, que va de Trinitat Nova aCiutat Meridiana, sembla ser el cul delparc, ja que gairebé no es registrenactuacions. Pel que sembla per aquestazona no volen les aus rapinyaires, ni hi haincendis que posin en perill als bombers,ni cal millorar el paisatge, ni plantar caparbre, ni res de res. Malgrat això,sàpiguen que els felicito per la tasca quefan i només els demano una mica

SumariEditorial 2

Opinió del lector 2Dispositiu de Prevenció d'incendis 3La veu dels velns del Parc 4Entrevista: a Ricard Pié de l'seaT 5L'anella verda: el Parc del Foix 6

d'atenció envers un vessant de Collserolafarcit de cables i torres d'alta tensió.

Lluís Edo Marzal

bsgir@teleline.es

Un exemple que cal seguir ...

Benvolguts senyors del Parc de Collserola,sóc l'Elena, una jove de 12 anys M'hellegit un llibre d'ecologia i el tema em vaagradar. M'agradaria saber si em podenajudar a muntar una campanya ecològicao que em digueu si vosaltres teniu algunservei per fer d'ecologista o algun clubecològic.

Espero que em contesteu aviat i que emdoneu resposta. Gràcies

P.D. Recordeu que només tinc 12 anys.

Elena Pipó FranquetCI Viladecans, 35, 6è 1a.08014 Ba rcelona

Què en penseu, de tot plegat?

Volem saber què penseu del quesucceeix a Collserola. Desitgem establircontacte amb vosaltres, lectors delButlletí, que us interesseu pel dia a diadel Parc.

Podeu fer-nos arribar les vostres

opinions per correu, fax o correuelectrònic. Envieu-les a:

Butlletí del Parc de Collserola

Ctra. de l'Església, 9208017 Barcelona Fax: 93 280 60 74

Ne: cpcollserola@amb.es

Genetes amb DNI 7

EI CDRE suggereix ... contacontes 8Ser Voluntari al Parc 9Miscel·lanea de notícies 10

Meteorologia 12

Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000 3

De nou s'activa el Dispositu de Prevenció d'IncendisCoincidint amb un any de forta sequera, enguany s'ha activat un paquet de mesures per prevenir al màxim els focs al Parc

- Temperatura superior a 25 oCAquesta alerta ja es va activar a finals delmes de febrer i consisteix en la pujada de4 vehicles de bombers a les zones demajor risc d'incendis segons lesestadístiques -Torre Baró, Tram central dela Ctra. de les Aigües, Ronda de Dalt entreCtra. de Vallvidrera i la PI. Borràs (Sortides7 i 9) i zona de Vallvidrera a l'Arrabassada.* Posada en funcionament del vehicled'intervenció immediata. Aquesta patrullaporta incorporat un equip d'intervencióimmediata amb bombes, mànegues i undipòsit de 400 I. Efectua funcions dedetecció i extinció, i també es coordinaamb els bombers i els dóna suport* Integració de l'equip de treballadors demanteniment en el dispositiu de vigilànciai prevenció d'incendis (12 persones). S'haequipat el personal i els vehicles demanteniment del Parc amb els mitjansd'intervenció immediata bàsics (motxillesde 15 I i apagafocs manuals), desenvolu­pant al mateix temps tasques de vigilànciasuplementària.* Integració dels 2 equips mòbils de netejaque circulen per totes les pistes icarreteres del Parc, desenvolupant tasquesde vigilància suplementària.* EIcamió cisterna, d'una capacitat de10.000 I, que habitualment s'usa per alreg de repoblacions i arbrat, s'haincorporat com a vehicle de suportd'extinció d'incendis.* Posada en funcionament de la Centralque coordina el Dispositiu de Detecciód'Incendis Forestals.

Tots els equips humans distribul"ts sobre elterritori estan comunicats per ràdio.

Visiteu la web del Parc per saber méssobre el Dispositu de Prevenció d'Incendis.

Recordeu que és prohibit fer qualsevoltipus de foc a menys de 500 m del bosc

Si detecteu foc, truqueu als bombersBarcelona: 080 Generalitat: 085

Pel que fa a la Prevenció Activa:

* Inici del sistema d'alerta meteorològicaen coordinació amb Bombers deBarcelona que posa en marxa un operatiuespecial quan es donen 2 dels 3paràmetres següents en un període detemps superior als 10 minuts:

- Humitat relativa inferior al 50%- Velocitat del vent de component

Est-Oest superior a 4,5 mis

bosc o a menys de 500 m, equipamentsd'atenció al públic i centres d'informaciódel Parc.* Control més exhaustiu sobre elsabocaments incontrolats de substànciesinflamables al bosc i recollida immediatadels mateixos.* Seguiment de les tasques demanteniment de línies elèctriques i altresinfraestructures (canalització de gas,telèfons, etc.)

:;a ~ ~IGLia Seguretat

els SeNelS TecOles del Patrooat dit! Parc de Collserola coordlllen el Dl1lpoll.ltNPIlMfflCIÒ d'Incendis forestals de metropolrtanade Barcelona

Dispositiu de prevenció d'incendis

Així mateix, el President de la Diputacióde Barcelona Sr. Manuel Royes vadecretar l'inici de la Campanya dePrevenció d'Incendis en tots els Parcssotmesos a tutela i participació de laDiputació, el 17 de març.

Les mesures que es prendran des delConsorci del Parc de Collserola, són lessegüents:

Pel que fa a la Prevenció Passiva:'

* Difusió mitjançant fullets informatius dela legislació vigent (decret 64/95, de 7 demarç) a les entitats cíviques, associacionsde velns dels nuclis urbanitzats dins del

EI dia 7 de març de 2000 es va publicar eldecret 96/2000, de 6 de març, pel quals'avança l'aplicació de les mesures deprevenció d'incendis forestals (DOGC3093 -732000)

ParedeICollserola

¡let8 Endavanl

Prellll"$ j

¡¡;r.y;;¡mr;¡¡¡¡:·I·¡¡¡r.:IU.Li~lil,al·w·r:l.i· "a<i'(J~l.iI.i' ••••••••••••••••••••••••••

:ita y~ VéJ4 ~aIot ~1 ~ActuilIIa c.ea

VIA 41hllpllpmpc amb e~

4 Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000

La veu dels veïns: l'Associació de Veïns de VallvidreraAmb aquest títol obrim una finestra als veïns del Parc. Qui millor que les persones que hi viuen cada dia, que pateixen igaudeixen dels avantages i desavantatges de viure enmig del Parc. Aquesta finestra serà ressò del que hi passa, del que himanca, del que s'agraeix ... De les qüestions aquí plantejades, el Consorci en donarà resposta en el proper Butlletí.

Des de la creació del Patronat del Parc deCollserola, que ara es diu Consorci,l'Associació de Veïns de Vallvidrera i lespersones interessades en la cura de lamuntanya, van demanar de participar-hi.Volien opinar i col·laborar en lesactuacions per a la millora del seu entorn iper al benefici del bosc; també volien quees respectessin els drets dels ciutadans iles ciutadanes que viuen dins del Parc.

Esva aconseguir que en la comissiódirectiva, presidida per l'alcalde deBarcelona i formada per moltsrepresentants d'entitats i institucions, hihagués la representació de duesassociacions veïnals de tot Collserola, unad'elles la de Vallvidrera. Tot i que aquestorganisme es reunia una vegada a l'anyde manera formal i inoperant. per retrecomptes i explicar què s'havia fet,l'associació hi ha mantingut sempre unrepresentant

I··

A part de la representació formal,l'associació ha hagut de tenir contactesdirectes amb el Parc per anar resolent elsproblemes quotidians la neteja del bosc,el perill de foc, l'aigua, els senglars, lacacera, les clavegueres, etc. I una de lesreivindicacions que ha plantejat des del'inici ha estat que es comprés sòl públic.Perquè què pot fer el Consorci del Parc deCollserola, en una zona on el 70% delterritori és de propietat privada? EIConsorci només pot actuar en el 30% delterritori

A les zones forestals els propietaris nopoden construir-hi ni fer-hi res i, per tant.poden estar disposats a vendre No amalvendre. Seria una forma d'evitar elrisc, cada vegada més fort. que esdeixessin captivar especulant amb elspossibles canvis de qualificació. Esperaixò que demanem que el Consorcicompri sòl, perquè creiem que el Parc de

Collserola ha de ser públic, per a ús igaudi de tots.

Darrerament. només s'ha comprat sòlforestal a tocar dels municipis per fer-hiparcs municipals. Enguany, el Consorcipensa destinar-hi 10 milions, una engrunacomparant amb els milions que té depressupost. però és més que res.

Però a més de comprar sòl públic, elConsorci ha de vetllar pel Parc, ha de ferrespectar aquest parc. Quantes finquesestan totalment abandonades! Quantsterrenys forestals han passat a ser Jardinsprivats! A Vallvidrera hi ha diversoscontenciosos entre veïns per aquest tema,sense que cap de les administracions, ni lamunicipal ni el Parc de Collserola, haginfet ni dit res. Qui vigila les finques? llesllicències i les construccions? Quantescases o espais privats hi ha en zones 28?Tots sabem que les zones periurbanes, al'entorn dels nuclis urbans, són les mésmanipulables; però també són les mésfàcils de controlar. Qui ho fa? Qui hodenuncia!

Les institucions escollidesdemocràticament han de servir perquètothom compleixi les lleis La preservaciódel sòl públic és un principi bàsic per a laconvivència i per millorar la qualitat devida del nostre barri i de la nostra ciutatd'aquests temes, a Vallvidrera,l'Ajuntament de Barcelona i el Consorcidel Parc de Collserola en són elsorganismes responsables Els hem d'exigirque compleixin amb la seva obligació

Roser Argemi i Salvador Ferran

La zona del pantà de Vallvidrera, tanpopular i concorreguda com aradeteriorada, podria ser un dels objectiusprioritaris.

.r:1n:l:l ••••... &" ...•., ¡w, lIlIl

Actuar sobre el territori: una feina d'expertsEntrevista al President de la Societat Catalana d'Ordenació Territorial i Director de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, Sr.Ricard Pié, per tal de conèixer la seva opinió sobre el model de territori que volem i actuacions com el Túnel d'Horta.

P: Com a especialista en l'ordenació del I --- .-=-=-- ~ P: Esjustificaria l'impacte que pot

territori, quin creu que ha de ser el" ~~. ,\.I . ocasionar el túnel en el Parc de

model territorial per a la regió. -~A)~' 11 Collserola si es fés. "amb ferro", és a dirmetropolitana de Barcelona7 --==r--; "'l"~ per al transport publlc7

R. Dit d'una manera genèrica, hauria deconstituir-se en una xarxa de ciutats, noen un sistema jerarquitzat sinó en unsistema de xarxa, complementari, i que apartir d'aquí s'articulés en ell mateix. Noseria un model hanseàtic, com el de laciutat-estat. La clau, en el cas deBarcelona, està a trobar l'equilibri entreel rol de capitalitat mediterrània i elcompromís amb l'entorn.

P: Actuacions sobre el territori com la deltúnel d'Horta responen a un model delpassat?

R. Jo no hi estic en contra. EI que, sovintpassa quan es tracta d'urbanisme és quel'ordre de les coses perverteix la intenciódel projecte ... Estic en contra que laprioritat, en aquest moment, sigui mésasfalt. EI què ens fa falta és ferro, ferrosubterrani: metro, tren.

Quan Rutelli, va accedir a l'Ajuntamentde Roma, va aplicar un modeld'urbanisme basat en el "Verde e Ferro",que estructura la ciutat a través delsespais verds amb les línies de trenAquesta recepta és la que cal per a l'àreametropolitana. Després ja vindrà l'asfalt.EI túnel d'Horta està bé en un esquemad'abundància que ara no es dóna. Enaquest moment, la construcció del túneld'Horta significa crear sobre el territoriunes tensions que no es distribuiran deforma adequada. En urbanisme, lesvisions radicals sobre els plànols sónpervertidores, per la jerarquia del'articulació

L'experiència de vies que s'han fet enèpoca democràtica (Autovia de Manresa,Tram Garriga-Aiguafreda) espanta,

d'altra banda, però, hi ha obres que sónexemplars, estan realment ben fetes,això què vol dir que es poden fer obrescorrectes, però quan toca.

En el cas d'Horta no és el moment del'asfalt, sinó el moment del ferro. Un túnelperquè passi el tren i es puguin desdoblarels Ferrocarrils de la Generalitat, perexemple. En tot cas, quan hi hagi prousobrant econòmic ja farem el túnel per alscotxes. No s'ha d'excomunicar el vehicleprivat, perquè de fet la previsió .ésqueacabarem amb un cotxe per cap ... , peròtancat a casa. Caldrà tornar a pensar en elcotxe en la mesura que l'oferta detransport públic sigui prou homogènia iquan la distribució de la població en elterritori estigui bàsicament manada per lesparades de tren

P: Això vol dir que la construcció deltúnel d'Horta va en contra d'una futurapolítica de transport públic Barcelona­Vallès7

R: Això és evident.

R: Jo sóc de les persones que crec que elbalanç impacte ambiental/servei públic,en forma de transport públic acostuma aser positiu. En aquest sentit, actualmenthi ha dos temes que estan malmetenttota la política territorial de l'AMB i engeneral la de tot Catalunya la manca detransport públic i la manca d'habitatgesde lloguer. La gent compra i no es mou,tot i que, després al cap dels anys,treballa lluny d'on viu, amb elsconseqüents desplaçaments, etc. EI paísno està posant mecanismes quepermetin racionalitzar la mobilitat.

En la mesura que es pogués solucionar lamobilitat obligada, mitjançant eltransport públic adequat, llavors, elbalanç de l'impacte canviariaradicalment. L'impacte de l'asfalt sobreel medi sempre és més gran que el delferro (tren), ja que aquest contaminamenys. La proporció existent entre laxarxa de metros i de transport públic deBarcelona i la seva àrea, si la comparemamb la de qualsevol àrea metropolitanaeuropea, és de país subdesenvolupat. EItransport públic és l'únic que permetintroduir millores de funcionament quepermeten reduir costos ambientals.

Tot plegat és conseqüència, entre altrescoses, de la manca de teoritzacióprofunda del rol dels sistemes de parcs.S'està molt lluny de "pensa globalment,actua localment". EI sistema d'articulacióterritorial ja no és el sistema viari, sinó eldels connectors verds i els sistemes

oberts un sistema integrat camp/ciutat,que ha de ser, però, comprensible per alshabitants de l'àrea metropolitana.

6 Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000

L'Anella Verda: Parc del Foix

Parc del ~ FOIX~--

Centre d'Informació Parc del FoixCastell, 3108729 CastelletTel. i Fax 977 670 169

PROJECTE"ARDEA 2000"D'uns anys ençà, a l'embassament delFoix s'ha vist amb certa regularitatdiferents espècies d'ocells aquàtics queabans només es podien observar en llocscom el Delta de l'Ebre. A mesura ques'ha anat protegint altres espais, la sevanidificació s'ha establert en noves àrees.EI bernat pescaire (Ardea cinerea), elmartinet blanc (Egretta garzetta),l'esplugabous (Bubulcus ibis), i d'altresgrans aus han estat observades sovint al'embassament. Per ara no han nidificatal Parc, tot i que, en alguna ocasió,s'han detectat comportaments de zel.Pensem que si aquests darrers anys, tot ihaver-se establert a l'embassamentdurant tot l'any, no s'ha produÜ la sevanidificació ha pogut ser perquè no hantrobat un lloc adient i suficientmenttranquil.Amb el projecte" Ardea 2000" ensproposem ajudar aquests ocells de lafamília dels ardèids en la sevareproducció al Parc del Foix per la sevaimportància en la contribució almanteniment de l'equilibri ecològic del'ambient aquàtic del Parc. En el cas delbernat pescaire es tracta d'un ocell de lamida d'una cigonya, que nia en colònies,i pensant en aquesta espècie s'hacol·locat 9 plataformes d'un metre dediàmetre cobertes amb branquillons pertal de conferir una major aparença deniu. Com que el seu període reproductor

comença a la primavera, caldrà esperar Ifins aleshores per observar els resultatsI de l'experiència.

La varietat de comunitats vegetals, juntamb el medi aquàtic que fa possiblel'embassament, doten el Parc del Foixd'una diversitat de biòtops que permetenla supervivència a un ric nombred'espècies faunístiques, prenent especialrellevància la gran diversitat d'ocells, delsquals fins ara s'han catalogat al voltant de150 espècies.

Continuem amb aquest número la sèrie d'articles sobreels parcs que formen part de L'anella verda

pinedes de pi blanc combinades ambbrolla i màquia de margalló, l'únicapalmera europea. En llocs ombrívols itotalment barrejat amb els pins, notem lapresència de l'alzinar, testimoni de la granextensió que ocupava en el passat.

L'embassament ha transformatfavorablement l'àrea d'influència, on espot veure que l'àrea de vegetaciófrondosa, a la cara obaga de la làminad'aigua, és més gran i compacta que encap altra part del massís. Per la cua,l'embassament queda limitat per vinyes ialtres conreus de secà.EI massís es caracteritza, a grans trets, per

EI riu Foix és gairebé l'únic curs d'aiguade tot el Penedès que connecta laSerralada Prelitoral amb el mar, travessantla plana interior, la Serralada Litoral i,finalment, la plana litoral, abans dedesembocar al mar.

EI paisatge:

EI Foix fa de transmissor entre la planainterior i la plana litoral, ambduesagrícoles. EIconreu de l'interior és mésestable que el del litoral La vinya i elcultiu de secà són els que ocupen l'àreamés pròxima al riu Foix abans de penetraral massís.

Ubicació geogràfica:

EI Parc del Foix està situat gairebé al bellmig de les comarques del Garraf, l'AltPenedès i el Baix Penedès, és a dir, alcentre geomètric i, per tant, equidistantdel triangle Vilanova i la Geltrú, elVendrell i Vilafranca del Penedès, capitalsde les tres comarques. Amb unasuperfície aproximada de 1900 ha, i desdel punt de vista ecològic i paisatgístic ésun indret peculiar dins l'entramat d'espaisnaturals de l'anella verda.

EI parc, localitzat al terme municipal deCastellet i la Gornal, es troba alscontraforts del massís del Garraf, el qualforma un engorjat on l'any 1928 es vainaugurar l'embassament del Foixaprofitant el cabal del riu Foix. La posicióde l'embassament està determinada perla conca del Foix, i se situa a l'últim tramde l'esmentada conca.

Butlletí del Parcde Collserolanúm. 47. Abril 2000 7

Genetes amb DNIEI pragrama de Gestió de la Fauna delParc de Collserola presta especial atencióal coneixement de les espècies presents alParc que tenen més capacitat indicadara,és a dir, aquelles que ens daneninfarmació sabre la qualitat ecològica delsambients an es traben. Un cas malt clar ésel de la geneta a gat mesquer (Genettagenetta), mamífer carnívar propi delsbascos del Parc que és el protaganistad'un ambiciós programa de seguiment enel qual s'utilitzen diverses metadalagiesd'estudi.

Una de les tècniques emprades des del'inici de l'estudi és l'anamenat trampeigfatogràfic, que ens permet abtenirfatagrafies dels animals presents en undeterminat sectar sense causar-las capmena de destarb. Les càmeres es disparenautamàticament quan les genetes ad'altres mamífers nacturns tallen el feix deraigs infraraigs. Amb aquest mètade s'hanabtingut registres fatagràfiques dediverses espècies: des de gats i gassas finsa senglars, guineus i, és clar, també degenetes. Un dels abjectius i reptes eraintentar diferenciar individualment les

genetes fatagrafiades en funció de lesdiferències entre les taques del pelatgeAmb una important dasi de pacièncias'ha aconseguit identificar i recanèixeruna quinzena de genetes en les àreesd'estudi. Aquesta informació ens resultamalt útil per tal de conèixer la situació del'espècie i les seves variacians en l'espai ien el temps.

EI treball va, però, una mica més enllà. Talcom s'ha comentat en d'altres acasians,les genetes dipasiten els excrements enpunts determinats de lacalitzaciórelativament fàcil, són les anamenadeslatrines. EIseguiment exhaustiud'aquestes latrines i, per tant, de lapresència i activitat de les genetes, en latatalitat de l'àmbit del Parc, és una peçaclau en el nastre pragrama.

Finalment, hem incarparat un altremètade anamenat ràdioseguiment. Enaquest cas es tracta de cal·lacar un collaremissar a les genetes i posteriarment,mitjançant un receptar ajustat adeterminades freqüències, localitzar elsenyal de cada individu. Així es pat anar

elabarant diàriament un mapa real del'activitat dels exemplars marcats.Fins al ma ment present, els resultatsabtinguts amb la pasada en marxad'aquests mètades són farça satisfactaris.A més de augmentar significativament elnastre coneixement d'aquest animal tanemblemàtic dels bascos de Callserala,aquest treball ha tingut des del seu iniciun campanent divulgadar i farmatiu

S'han realitzat diversas programestelevisius referits al treball, i aquest estudiha estat el fil argumental al valtant delqual ha girat el curs sabre tècniquesd'estudi de la fauna que s'ha efectuat alCentre d'Educació Ambiental de Mas Pinsels darrers tres anys.

De cara al 2000, pretenem campletar elràdioseguiment almenys fins a la tatalitatdel cicle anual, estendre el trampeigfatagràfic a altres àrees del Parc deCallserala i treballar intensament enl'anàlisi de l'alimentació de la geneta alsnastres bascos. Ja us n'infarmarem.

8 Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000

EI CDRE suggereix ... Collserola conta contes

Educació ambiental i llibres per ainfants i jovesLlibre de Miquel Rayó editat per Di7[collecció Monografies d'EducacióAmbiental; 3]Més informació:http://www .pangea. org/scea

Materials de Collserola:Capítol 18 de la carpeta Fauna deCollserola:Contes, narracions, endevinallesd'animals.Editat pel Consorci Parc de CollserolaTel. 93 692 29 16 (CDRE)Contes de Collserola: EI paper dels contescom a mitjà d'aprenentatge de lesciències en l'Educació Infantil.Recopilació de contes d'alumnes deCiències de l'Educació de la UAB.

Projecte Ele: Operació 2000Campanya de promoció de la lectura aCerdanyola del Vallès.Centre Cívic BanúsTel. 93 5803330.Proyecto-ELE@ole.comhttp://operaciondosm il

Associació de Mestres Rosa SensatProgramació d'espectacles i edició decontes de tota menaTel. 93481 73 73rsensat@pangea.orghttp://wvvw .pangea. org/sensat

Consell Català del Llibre per a Infantsi JovesOrganització anual del Saló del LlibreInfantil i Juvenil (l'edició de l'any 1996 esva dedicar a temàtiques ambientals),editen la revista Faristol, etc.Tel. 93 2154254

..

Escoles entre setmana, famílies i amicsels diumengesL'exposició ha estat oberta al públic elsdiumenges 26 de març, 2 i 9 d'abril. Lesescoles que tenien una activitat prevista alCentre d'Educació Ambiental de Can Collels dies feiners també van dedicar unaestona del dia a visitar-la

Amb Cerdanyola i el projecte EleDes de 1'1de gener fins al 28 d'abril, aCerdanyola del Vallès es realitza unacampanya de promoció de la lecturaParlem de l'Operació 2000, que consisteixa aconseguir la lectura de 53.365 llibres,un per cada habitant d'aquest municipi. ACan Coll, els dies de l'exposició de llibrespodeu trobar informació detalladad'aquest tema i contribuir a augmentar elsllibres llegits.

CoIlserola-Conta-Contes-mòbi IUn cop acabada l'exposició, les escoles,esplais, etc. podeu demanar en préstec alCentre de Documentació i RecursosEducatius els materials exposats.

RecursosAlgunes adreces a l'entorn de la literaturai els contes que cal no perdre de vista:

Històries, narracions, contes, etc.existeixen per contestar i acontentar lesganes de conèixer i gaudir del mòn i del'art. Són bon recursos que ens ajuden aentendre i respectar el nostre entorn. Peraixò, i perquè compartir col·lectivamentels contes encara ens pot ajudar més, s'haorganitzat Collserola conta contes

Es tractava d'una exposició de llibresinfantils de natura i medi ambient. En unambient acollidor el material ha estat al'abast dels infants i, evidentment, delsadults que els acompanyaven, que podienllegir i narrar els llibres de la mostra.L'exposició es va complementar amb una"Hora del Conte" a càrrec de Pep Durande la Llibreria Robafaves.

Quins llibres, quins temesL'exposició la formaven, bàsicament,llibres de coneixement del medi i detemàtica ambiental, tractats des de laficció i des de la divulgació deconeixements. Esvaren distribuir en cincgrups segons l'edat dels lectors, adreçatsa visitants de 3 fins a 12 anys. No cal queus diguem, però, que es tractava degaudir de la literatura, i aquesta, no téedats.

"Temps era temps, quan l'home es vatrobar per primera vegada damunt de laTerra i es va adonar que aquella terra quetrepitjava havia de ser casa seva persempre més, la primera cosa que va fer vaser preguntar en veu baixa, amb tota labona fe del món.On sóc?Però ningú no li va tornar resposta, laTerra dissimulava i callava com un mort./ .. vist que amb aquest sistema depreguntar a l'aire no aconseguiria res debo, l'home va decidir a contestar-se lespreguntes ell mateix.I tal dit, tal fet. "

de Miquel Desclota: ¿Per què crema el foc de les rondalles?(del llibre Això era i no era.. )

Butlletí del Parcde Collserolanúm. 47. Abril 2000 9

Voluntaris del Parc:sostenibilitat i participacióElsVoluntaris de Collserola han realitzatdurant el més de març i abril un petitmòdul de formació anomenat"Sostenibilitat i Participació". Han estatocupats, dos matins de dissabteconsecutius, realitzant activitats que elsapropin a aquests conceptes, reflexionantsobre el seu quefer diari personal i com aVoluntari i elaborant propostes iorganitzant-les per tal d'anar més enllà enel seu compromís evident amb el mediambient.

Amb un senzill joc, tot disputant-se unapila de taps d'ampolla, han pogut veure ianalitzar l'evolució de diverses societatsen funció del nivell tecnològic i delsistema d'explotació dels recursosnaturals

També van anafitzar l'ús que fem d'unproducte que té un alt cost ambientalcom és l'alumini, tot imaginant que endirien uns arqueòlegs del futur quan eldescobrissin.

És del tot clar que una formació d'aquesttipus no explica ni mètodes ni sistemesper millorar el funcionament habitual deles tasques, Ja es fa en altres moments.Potser si que a la llarga alguna ideatreballada millora la seva tasca mensual,però no és aquesta la finalitat d'aquestamena de formació que anomenen bàsica ique pretén que tots els Voluntaris tinguinuns coneixements i criteris comuns.

Entenem que els Voluntaris no sónsenzillament uns treballadors als quals caldonar instruments i consignes perquècada vegada facin millor la seva feina,sinó que són uns ciutadans ques'impliquen amb la conservació del Parcdedicant-li un temps.

En definitiva, són ciutadans amb ganes departicipar en la conservació i millora delmedi ambient. I la participació realcomporta detectar problemes, plantejarsolucions i participar en la presa de

decisions, i no només s'ha de limitar a lacollaboració desinteressada. Ésen aquestsentit que s'ha. organitzat aquest mòdulsobre sostenibilitat i participació. Perquèconsiderem que un ciutadà implicat ambel medi ambient ha de conèixer elconcepte de sostenibilitat i les sevesimplicacions, ha de reflexionar sobre elseu paper, dins i fora del Parc, i ha decomençar a projectar noves línies departicipació que vagin més enllà de lasimple col·laboració.

EI Parc necessita que tots els ciutadans, isobretot els més propers, entenguin queno n'hi ha prou amb la conservaciód'espais naturals, que la preocupació hade ser més global, i que si no és aixíqualsevol intent de preservació serà inútil

S'ordenaren i valoraren els problemesambientals i les possibles solucions queels Voluntaris detectaven, tot construintun arbre que tenia uns fruits moltespecials les percepcions i propostes delcol·lectiu.

I més i més coses feren durant aquestesvuit hores de treball engrescador dut aterme per entusiastes formadors ialumnes. I tot per començar a imaginar,preveure possibles nous camins departicipació

Algú es preguntarà quina mena de relaciópot tenir un treball d'aquest tipus amb latasca que habitualment fan els Voluntaris.En què pot millorar la feina d'atenció alsvisitants discutir els problemesambientalsl Es pot fer més efectiu eltreball d'inventari forestal amb unadiscussió sobre l'alumini? Faran millor lesneteges els Voluntaris després de parlarde l'agenda 211

10 Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000

NoticiariFòrum 2000 d'educació ambientalEls passats dies 26 i 27 de febrer es vacelebrar, al municipi de Cerdanyola delVallès, la 3a Trobada del Fòrumd'Educació Ambiental organitzat per laSCEA, Societat Catalana d'EducacióAmbiental.

Els participants van ser acollits en aquestaocasió a les instal·lacions del Patronat Florde Maig. EI Consorci del Parc deCollserola va col·laborar, entre altrescoses, oferint una visita al Centred'Educació Ambiental Can Coll, una deles sortides per conèixer experiències eneducació ambiental.

Atenciól hem canviat l'adreçaelectrònica preneu notacpcollserola@amb.es . Durant unatemporada mantindrem l'antiga adreça.Properament també canviarà la de lapàgina web.Ja us n'informarem!

La Font de la Budellera ja és altre copen ús. Com recordareu, el Consorci es vaveure obligat a restringir l'accés a una deles fonts de més anomenada del Parc comés la de la Budellera, ja que el precariestat d'alguns murs que la conformenpodia representar un perill per als usuaris.Les fortes pluges de la tardor i la humitatde l'indret havien descalçat les paretsseques d'alguns bancals. En els darrersmesos, el Consorci ha dut a termel'apuntalament i reassentament dels mursen qüestió, de manera que la font torna aestar oberta a la seva parròquia

Per evitar en el futur altres ensurts, éspreveu refer el mur de l'espai inferior dela zona d'estada de la font, de maneraque, per qüestions de seguretatcontinuarà restringit l'accés a aquestazona.

Plou sobre mullatPotser hàgiu vist l'article que vàrempublicar a la "Finestra de Collserola" elproppassat dia 30 de gener. Parlàvem dela neteja al Parc, i incidíem en lanecessitat de tenir presents les deixalleriesa l'hora de desfer-nos de les runes o dequalsevol tipus de deixalles i no escollir elcamí més fàcil abocar-ho al Parc.

Doncs, bé, com si hagués estat unaprovocació, uns desaprensius han deixataquests darrers dies prop de 4 tones(4.000 kg) de brossa repartida en trespunts del Parc. Sembla que ben repartidano s'ha de notar tant..

EI pitjor, en aquest cas, ha estat el tipusde materials abocats: llanes, papers, sacsde roba, mostruaris de robes, bobines,cabdells, matalassos, carpetes ..., talmentcom si l'alt risc d'incendi fos una cosa deno creure's.

Tan bon punt es va detectar l'abocament,es va avisar la Guàrdia Urbana delDistricte 5è de Barcelona i a la PoliciaLocal de Cerdanyola, que ja han cursat lesdenúncies pertinents. S'està investigant laprocedència de les deixalles, i de moment

se suposa que corresponen a tasques deneteja i buidada d'una nau que deu haver

. estat adquirida recentment, ja que lesdates dels albarans i papers trobats sóndels anys trenta.

Els desaprensius que han dut a termeaquest abocament han comès un delicteecològic greu que està degudamentpenat AI delicte contra la salut pública,s'ha d'afegir el perill d'incendi quecomporta un abocament d'aquesta mena.

S'ha d'acabar amb comportaments tanpoc cívics. Per això des del Consorcidemanem la col.laboració ciutadana al'hora d'impedir fets com aquest

Aquests abocaments han estat detectatsa Can Lloses -Cerdanyola-, i a la pista delPasdel Rei i a Can L1evallol-Barcelona-.Si en sabeu res, truqueu al Centred'Informació: 9328035 52. Gràcies.

Butlletí del Parc 'de Collserola núm. 47. Abril 2000 11

Fins quan?Aquesta femella d'aligot (Butea buteo) hasalvat la vida però ha perdut el seu niu, laseva parella i la possibilitat de reproduir-seaquesta temporada.

Un caçador sense escrúpols li va engegarun tret i li va partir l'ala Feia 9 anys queaquest aligot i la seva parella eren objected'un seguiment per part del servei delmedi natural del Consorci. Haviennidificat al Parc i ja havien patitl'expol·liació i les agressions dels caçadorsfurtius en diverses ocasions. Algunestemporades aquesta parella no ha pogutconcloure el procés de reproducció aconseqüència de la pressió dels caçadorsL'any 1997 van disparar contra el niuocupat per tres polls. Tots tres van morir.

Malgrat tot, gràcies als esforços delsserveis tècnics i a la col·laboraciód'especialistes i naturalistes afeccionats,altres parelles tenen més sort i tirenendavant els seus nius i els seus polls.

Confiem que cada cop siguin menys elscontraris a la conservació del nostreentorn. Des del Parc continuaremperseguint aquestes conductes delictives.

Nous serveis a les àrees de lleureRecentment s'han posat en funcionamentdos nous serveis a les àrees de lleure delParc.

A Santa Creu d'Olorda, ha obert lesportes el nou restaurant de l'àrea delleure (foto de l'esquerra): Una gran iassolellada terrassa i una major capacitatde comensals se sumen a l'oferta d'unade les àrees més freqüentades del Parc.

També ja fa un temps que va obrir el nouquiosc de begudes de l'àrea de lleure dela Salut de Sant Feliu AI quiosc cal afegirla instal·lació de serveis fins arainexistents, la qual cosa feia que elsusuaris haguéssin de pujar fins alrestaurant de l'ermita.

12 Butlletí del Parc de Collserola núm. 47. Abril 2000

glscosa

IiIORIIE oc l}llSEilOIA SA

e:af\gbar

SONY-d)Ii), SERVEIS FUNERARISW DE BARCELONA, S.A

amb la col·laboració de:

Bombers:Generalitat: 085Barcelona' 080

Web del Parc httpl/pmpc ambes

Informació transport públic 010

Guàrdia Urbana: Barcelona: 092,Esplugues 93 371 33 50, Sant Just:93473 10 92, Sant FeliU 93 6660400,Molins de Rei 93 6688866, EI Papiol93 668 56 61, Sant Cugat 93 589.22 88,Cerdanyola 93691 2000, Montcada93575 1400

Auditex: cat 93481 0042,cast 93481 1042

ServeisÀrees de pícnic. Santa Creu d'Olorda936 689 665 (dimecres tancat) Can Coll935806986 (dimarts tancat). Santa Mariade VallVidrera 932 802 649. La Salut deSant Feliu: 936852 618 (dimarts tancat)

EquipamentsCentre d'Informació I seu dels ServeisTF nlcs Ctra de l'Església, 92e iJ 'Jall"c1'era- Sant Cugat ,<'n 4,7

08017 Barcelona Tel. 93 280 3552Acces FGC Baixador de VallvidreraHorari cada dia de 9,30 a 15 hE-mall cpcr¡lIserola@amb es

Mas Pins, Centre d'Educaclo Ar1blentalCtra. Molins de Rel a Vallvidrera, km 808017 Barcelona Tel. 934069560.Fe "e"s nomes VIsitesescolars(Secundaria) concertadesA/e maspl'ls@bcn.servlcom.es

Can Coll, Centre d'EducacIó Ambiental~t "e <, vlsl+esescolars (Infantil, Pr;rnàr;alconcertades. Te 93692 03 96, +est:usobert de 9 30 a 14,30 h, v'sites gUiadesper VoluntarisCentre de Documentació i RecursosEducatius Tel 93 692 29 16Ctra. Cerdanyola a Horta, km 2 08290Cerdanyola del VallèSAfp cancoll@bcn servlcom e'S

Dades facilitades per l'Observatori Fabra (432 m)

TMA Temperatura màxima absoluta TM Temperatura màxima mitjana T Temperaturamitjana Tm Temperatura mínima mitjana Tma Temperatura mínima absolutaP Precipitació total mes (I/m') PA Precipitació acumulada des de l' 1 de gener

Plou i fa sol

Tm TmaPPA

6,7

-0,861,6508,2

8,2

-2,666,8569,5

6,2

1,412,2520,4

5,3

-6,251,0621,6

4,7

0,026,626,6

4,3

-7,235,035,0TMA TM T

19,4 12,6 9,7

26,4 13,6 10,9

11,9 18,0 9,1

20,0 10,6 8,0

17,0 10,6 7,7

20,9 9,9 7,1Gener 1914-1991

Desembre 1999

Desembre 1914-1991

Novembre1914-1991

Període

Novembre 1999

Gener 2000