Corpus, 2016 ADORACIÓ

EUCARÍSTICA

Abadia de Montserrat Centre de Coordinació Pastoral, 2016

Any

Sant

de

la M

iser

icòr

dia

2

3

¿Ens preguntem quina relació té l'Eucaristia amb la nostra vida?. Hi ha alguns indicadors concrets que ens ajuden en aquest sentit.

Si vivim bé l'Eucaristia, un indicador és com ens relacionem amb els altres. A Jesús li agradava estar amb la gent, compartir els seus anhels, els problemes i preocupacions. A la Santa Missa ens trobem amb moltes persones, però ¿les veiem en veritat com a germans i germanes? ¿L'Eucaristia ens porta a sortir a l’encontre dels pobres, dels malalts, dels marginats, veient en ells el rostre de Jesús? ¿O més aviat quan sortim de Missa critiquem a un o l'altre per com va vestit aquest o aquell?

Un segon indicador és sentir-nos perdonats i impulsats a perdonar. Qui celebra l'Eucaristia no ho fa perquè sigui millor que els altres, tots som pecadors i si un no se sent pecador és millor que no vagi a Missa, perquè el primer acte que fem a la Missa és dir "Confesso que sóc pecador" i demanar el perdó pels pecats. Si no ho sent no va viure bé l'Eucaristia. Un últim indicador és la coherència entre la litúrgia i la vida de les nostres comunitats. L'Eucaristia no és un mer record d'algunes dites de Jesús. És l'obra i el do de Crist, present allà, que surt al nostre encontre i ens alimenta amb la seva Paraula i amb la seva vida.

De l’audiència del Papa Francesc. Roma 12 de febrer de 2014

4

5

Cant d’entrada

Tots hem viscut amb joia / les vostres meravelles. Feu que la nostra història / trobi en vós l’acabament. Vós heu vingut avui, Senyor, / enmig del vostre poble. Guardeu la vinya que heu plantat, / l’obra de les vostres mans. Vós sou el nostre Bon Pastor / que ens guieu amb fermesa; amb vós anem fent dret camí / vers la vida eterna. Glòria a vós, oh Pare etern / i al vostre Fill, Senyor del món, i a l’Esperit que ens fa cantar / la lloança de glòria.

El diaca porta el Sagrament i el col·loca en la custòdia

6

Quan s’encensa l’Eucaristia es canta: Pange lingua gloriósi Canta llengua el sant misteri Córporis mysterium, del gloriosíssim Cos Sanguinísque pretiosi, i de la Sang preciosa quem in mundi prétium que el Senyor de les nacions, fructus ventris generósi, fruit d’entranya generosa Rex effúdit géntium. ha vessat per salvar el món.

Nobis datus, nobis natus Se’ns donà i ens volgué néixer ex intácta Vírgine del sant ventre virginal, et in mundo conversátus, i, sembrada la paraula sparso verbi sémine, en el món on habità, sui moras incolátus hi acabà la seva estada miro clausit órdine. amb la nova institució.

In suprémae nocte coene Aquell vespre de la cena, recúmbens cum frátribus, la darrera amb els germans, observáta lege plene observats tots els preceptes cibis in legálibus, d’aquell àpat ritual, cibum turbae duodénae per ses mans es dóna als dotze se dat suis mánibus. ell mateix com a menjar.

Verbum caro, panem verum El Verb-carn amb la paraula Verbo carnem éfficit: muda en carn el que era pa; fitque sanguis Christi merum, sang de Crist el vi es torna. et si sensus déficit, Si els sentits no entenen res, ad firmándum cor sincerum n’hi ha prou amb la fe sola sola fides súfficit. perquè el cor n’estigui cert.

7

Temps de silenci sagrat

En celebrar la festa del Corpus Christi en el marc del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, la contemplació i l’adoració del Senyor en el sagrament de l'Eucaristia ens ajuda a créixer i avançar en el camí de la compassió. Aquest camí, recorregut per Jesús fins a l'extrem, es fa presència i memòria permanent per a nosaltres en aquest sagrament. L'Eucaristia, centre i font de tota la vida de l'Església, és el gran sagrament de la compssió de Déu. El Déu que va veure el sofriment del seu poble, que va escoltar el seu clam i, compadit, el va alliberar de l'esclavitud, segueix escoltant el clam del seu poble i oferint la seva vida per ell en el sagrament de l'Eucaristia. El Déu que un dia va marcar les portes de les cases dels seus fills amb la sang de l'anyell pasqual, alliberant-los així l'exterminador, ens marca avui en cada Eucaristia amb la sang vessada del seu Fill. El Déu que va dir a Moisès "jo sóc el que sóc" (Ex 3,14), està al costat de nosaltres en l'aflicció, es fa company de camí i ens mostra la seva compassió en l'Eucaristia per mitjà del seu Fill Jesucrist. El Déu que va alimentar el seu poble al desert amb el mannà quan es trobava exhaust per la fam i angoixat davant el risc de morir, ens ofereix en l'Eucaristia un nou pa perquè el qui en mengi no mori i tingui vida eterna. El Déu que va mantenir la seva fidelitat malgrat les infidelitats del seu poble (Ex 34,6-7), és el Déu sempre fidel que en l'Eucaristia ens ofereix una aliança nova segellada amb la seva sang. El Déu que en Jesús es va commoure davant una multitud famolenca, va despertar la consciència dels seus i va multiplicar el pa, en l'Eucaristia ens obre els ulls davant els famolencs de la terra i ens crida a posar el nostre pa a disposició dels germans.

8

El Déu que en Jesús ens va dir que cal sortir als camins per convidar al banquet els pobres, invàlids, cecs i coixos, ens convida en cada Eucaristia a seure als pobres a la taula. El Déu que en Jesús ens va estimar fins a l'extrem i va rentar els peus dels deixebles, cada vegada que actualitzem la seva memòria en l'Eucaristia renova amb nosaltres aquest gest de compassió en la vida lliurada i feta servei. És això el que vol expressar el motet “Misericordias Domini”que ara escoltarem.

MISERICORDIAS DOMINI Henryk Jan Botor (* 1960)

Misericordias Domini in aeternum cantabo. 2 Confitemini Domino quoniam bonus, quoniam in aeternum misericordia ejus. qui facit mirabilia magna solus, quoniam in aeternum misericordia ejus. (Misericordias Domini…) Quia in humilitate nostra memor fuit nostri, quoniam in aeternum misericordia ejus. (Misericordias Domini…) Confitemini Domino dominorum quoniam in aeternum misericordia ejus. (Misericordias Domini…) Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto, Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto. (Misericordias Domini…) Sicut erat in principio et nunc et semper, et in saecula saeculorum. Amen, Amen. (Misericordias Domini…)

Temps de silenci sagrat

9

A la festa del Corpus Christi celebrem l'amor de Déu que, en el sagrament de l'Eucaristia, ens ha revelat la plenitud del seu amor compassiu. Amb Ell ens alimentem asseient a taula amb els germans per fer-nos u menjant del mateix pa. Amb Ell ens identifiquem fent nostre el seu projecte salvador: El projecte d'una cultura de la compassió i de la vida lliurada al servei. En l'arrel de tota la vida i activitat de Jesús està el seu amor compassiu. S'acosta als que pateixen, alleuja el seu dolor, toca els leprosos, allibera els posseïts pel mal, els rescata de la marginació i els torna a la convivència. Entre els qui segueixen Jesús hi ha els desposseïts que no tenen el necessari per viure: vagabunds sense sostre, captaires que van de poble en poble, jornalers sense feina o amb contractes precaris, arrendataris explotats, vídues sense rendes mínimes ni assegurances socials, dones obligades a exercir la prostitució. Són els exclosos, els vulnerables, els descartats d'ahir ... i els d'avui.

El cant de l’”Ave verum” expressa l’agraïment a aquest Jesús que en el seu Misteri Pasqual que conté l’Eucaristia continua redimint el món, Ell que és fill de Maria i Déu veritable present en les espècies sagramentals, actiu en el cor del creient i en el més sagrat de la consciència humana.

Del Missatge amb motiu de la celebració del Corpus Christi, Dia de la Caritat, dels bisbes de la Comissió Episcopal de Pastoral Social.

AVE VERUM W. A. Mozart (1758-1791)

Ave verum corpus, natum de Maria Virgine, vere passum, immolatum in cruce pro homine,

cujus latus perforatum unda fluxit et sanguine esto, nobis praegustatum

in mortis examine.

Temps de silenci sagrat

10

De la primera carta de sant Joan 3,18-24

Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat. D'aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant Déu mantindrem en pau la nostra consciència. Perquè, encara que la consciència ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot. Ara bé, estimats, si la consciència no ens acusa, podem estar plens de confiança davant Déu i obtindrem d'ell tot el que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li plau. I aquest és el seu manament: que creguem en el nom del seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres, tal com ell ens ha manat. Els qui guarden els seus manaments estan en Déu, i Déu en ells. I coneixem que està en nosaltres per l'Esperit que ens ha donat.

Formant unitat ens reuneix l’amor de Crist. Exultem i en ell alegrem-nos. Temem i estimem el Déu vivent. I amb cor sincer també nosaltres estimem-nos.

11

Quan, doncs, tots ens ajuntem, procurem no dividir-nos en l'esperit. Cessin les lluites malignes cessin les discòrdies. Que Crist Déu sigui sempre entre nosaltres! Juntament amb els sants, us puguem veure la vostra faç gloriosa, Crist, Déu nostre. Joia immensa, joia pura, pels segles infinits de segles. Amén.

Temps de silenci sagrat

R /. Doneu-nos, Senyor la vostra misericòrdia i feu-nos misericordiosos com vós. Vós, que pel vostre Fill sembreu en el cor del món la pau i la misericòrdia. R /. Vós, que pel vostre Fill ens doneu el Pa de vida que ens uneix al seu amor redemptor. R /. Vós, que per la mort i la resurrecció del vostre Fill heu reconciliat el món amb vós mateix i ens comuniqueu l’Esperit Sant pel perdó dels pecats. R /.

Preneu Senyor i rebeu, la meva llibertat, la memòria, l'enteniment i tota la voluntat.

Tot el que sóc i posseeixo, Vós m'ho heu donat, a Vós Senyor ho torno, tot és vostre, disposeu segons la vostra voluntat.

Deu-me el vostre amor i gràcia, perquè això em basta.

12

Quan s’encensa l’Eucaristia, tothom canta:

De genolls, doncs, adorem-lo, A Déu Pare i al Fill únic aquest sagrament tan gran, donem glòria i honor, i el que en fou imatge antiga majestat i benaurança, deixi lloc al ritu nou; força i benedicció; que la nostra fe supleixi i donem igual lloança el defecte dels sentits. al qui procedeix d’ambdós. Amen.

13

Oració final Preguem.

Es fa un moment de silenci, després el P. Abat prossegueix: Que aquests sagraments, amb els quals, Senyor, ens restaureu, omplin amb la dolcesa del vostre amor els nostres cors, i ens obtinguin de desitjar les inefables riqueses del vostre Regne.

Per Crist Senyor nostre. Benedicció amb el Santíssim, en silenci. Es guarda el Sagrament en el tabernacle. Mentrestant es canta:

14

Un cop el diaca ha retirat del presbiteri el Sagrament, es canta:

15

16