Senderos de Gloria

Diego PearrubiaIvn AguilarAdrin HerraizJorge Nuez4A

Fitxa de treballSenderos de gloria s la personal visi del director Stanley Kubrick sobre un episodi real de la Primera Guerra Mundial. Qu en saps daquest conflicte? Estudia i comenta el paper que hi van jugar Frana i Alemanya a partir del perode conegut com la guerra de trinxeres, momento en que est ambientat el film.Aquest conflicte es va dur a terme durant els anys 1914 i 1918. Hi participaren la Triple Entente i la Triple Aliana. Frana pertanya a la Triple Entente i Alemanya a la Triple Aliana.

La guerra de trinxeres sigu un perode de la Primera Guerra Mundial on tant Frana com Alemanya crearen trinxeres i posicionaren les seues tropes dins, fent la guerra molt ms lenta i amb pocs canvis i sense batalles multitudinries.

Senderos de gloria es constitueix en una crtica brutal a la lgica implacable de la jerarqua militar i a lhorror de la guerra. Estudia i analitza el funcionament de lexrcit i els valors morals i ideolgics que defensen els seus responsables. El consell de guerra que decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de cobardia s just? Creus que fets similars als que relata la pellcula poden tenir lloc a lactualitat?El exrcit est dividit en tres graus: oficials, suboficials i soldats. Loficial s el general, s el que pensa els moviments que fan els soldats per no entra a la batalla. El suboficial s el que comanda els soldats en la batalla, seguint les ordres del seu oficial. I els soldats es podrien comparar als peons, noms poden acceptar les ordres dels seus superiors sense poder fer una altra cosa, sn els que lluiten a la batalla.

Les ideologies que defensen els oficials sn el honor i el patriotisme davant de tot.

Pensem que s injust que sacuse a eixos soldats de cobardia ja que van ser escollits a sorts i no mereixien eixa mort. Tamb pensem que el consell de guerra est cegat amb les seues ideals tan marcades al no tindre en compte les paraules del Coronel Dax.

I en referencia a que si creguem que es poden donar a lloc fets similars en lactualitat pensem que s, sobretot en els pasos del tercer mn, ja que molts dells estn en guerra, per, tamb pot succeir a altres llocs perqu en lexrcit eixos valors estn molt infundits.

El ttol original de la pellcula de Stanley Kubrick, aix com tamb el de la novel la de Humphrey Cobb en qu es basa la histria, prov d'un poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771): "No permitis que la ambicin se burle del esfuerzo til de ellos / De sus sencillas alegras y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la herldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, / espera igual que lo hace hora inevitable. Los senderos de la gloria no conducen sino a la tumba". Valora i comenta aquesta cita en relaci amb el desenvolupament de l'acci.Tots al grup pensem que aquest poema es refereix a lheroicitat i al valor que es presupn als soldats, als seus esforos, que desprs desapareixeran a causa del seu oficial, que malgrat que els soldats lhagen fet tot, la majoria dells aniran a la tomba, i loficial s banyar en gloria.

Creguem que aquest poema s molt acertat respecte al que ocorre a la pellcula ja que cada vers podria significar una part daquesta.

L'ambici, la corrupci i la deshumanitzaci dels oficials, que noms pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta amb les condicions de vida infrahumanes en qu viuen els soldats, que no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte . Enumera i comenta les diferncies ms importants que s'estableixen entre els oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la divisi de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en dirigents i dirigits? Per qu?Els soldats noms poden respectar i cumplir lordre daquest que tinga major grau que ells, per tant, els simples soldats, la majoria, es podrien situar al final duna pirmide jerrquica ja que no hi poden opinar en res. Podriem dir que sn la classe social ms podre o desvalguda de totes.

Els suboficials estn entre els soldats i els oficials, no sn ni rics ni pobres, sn de classe mitjana a lexrcit. Tracten de comandar a les tropes a la batalla per sense crrer massa riscos.

Els oficials sn els ms rics de lexrcit, sn els estrategues, els que pensen els moviments de la tropa. Diuen el que sha de fer als suboficials perque ells sho comuniquen als soldats rasos . Aquestos serien llite de la societat, els ms rics.

Aix doncs creguem que eixa societat est dividida entre dirigents i dirigits, ja que menys els oficials, tots els altres sn els que sn dirigits.

Poc desprs de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar: "El soldat s un personatge interessant perqu totes les circumstncies que l'envolten tenen una classe de crrega d'histria. A Malgrat tot el seu horror, la guerra s drama pur, probablement perqu s una de les poques situacions en les que encara queden homes que defensin all que consideren els seus principis ". Valora aquest comentari en relaci amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) mant al llarg de la pellcula.El Coronel Dax s lexemple perfecte del que diu eixa cita de Stanley Kubrick. Dax mant una crrega durant tot el film de vore que el que li demanen s un suicidi, al principi, i de no poder haver salvat als seus soldats davant el consell de guerra, desprs.

Per malgrat estar carregant tot el que estava carregant, el Coronel Dax segueix amb la seua actitud durant tot el film, on a la fi sadona de que la majoria dels soldats (al bar) estn com flipats, que noms pensen en la fi de la guerra i que arribe la fi a tot el que estaven soportant.

Fent un balan del que passa a la pel lcula de principi a final, arribes a alguna conclusi?, Es tracta d'un final optimista o pessimista?, La lluita del coronel Dax ha servit per alguna cosa?El balan que fem desprs de vore la pellcula s que a lexrcit nhi ha una forta pressi, s a dir, no s pot contradir a un altre oficial que tinga ms graus que tu ja que els que tenen major graus poden desfer-te la carrera militar, a no ser de que tingues molta sort i astcia, com el Coronel Dax.

Daltra banda, laltra cosa ms important que hi traguem daquest film s que els ideals a lexrcit estan molt marcats, i que una persona, per molt fort que siga, no pot canviar-los.

Respecte al final, pensem que s un final pessimista. La continuaci de la lluita per tomar la Colina de les Formigues pensem que s un dels pitjors cstigs que podria tindre el Coronel Dax respecte al General Broulard.

Estem tots dacord en que la lluita del coronel Dax no ha servit per una altra cosa ms que per a que ell tinga una satisfacci personal dhaver-ho intentat.