Màster Direcció de projectes de Conservació-RestauracióCurs 2010-2011Universitat de Barcelona

La senyalització de seguretat i salut laboral aplicada en àmbits

museístics

Marta Sánchez NateraCurso2010-2011

Seguretat i salut Laboral

Índex1.Introducció 3

2. Objectius 3

3. Normativa de seguretat 43.1Definicions sobre la senyalització 4

3.2Criteris per la senyalització 4

3.2.1 La necessitat de senyalització 53.2.2 La selecció de les senyals més adequades. 63.2.3 La normalització interna de senyalització 6

3.3 3.3Tipologia de senyalització en els llocs de treball 7

4. Exemples d'aplicació 8

4.1 Àrees de restauració 94.2 Àrees d'exposició. 12

5. Conclusions 14

6. Bibliografia 14

1. Introducció:

Des de l'assignatura de Seguretat i salut laboral dels àmbits de la conservació-restauració, impartida dins del Màster de Direcció de projectes de Conservació-restauració, es va demanar la realització d'un treball que relacionés els conceptes de seguretat laboral apresos amb les casuístiques pròpies dins de la nostra professió. En aquest context va sorgir la idea de profunditzar en aspectes propis, com seria el cas de la senyalització i l'etiquetatge. Tots dos aspectes, tot i la diferència del seu context es complementen com a mesures de prevenció de riscos laborals, i es que la normativa legal abarca el tema a través de Reals Decrets per a la seva correcta aplicació.

Per aquest motiu el desenvolupament d'aquest treball es realitzarà tenint en compte, com document de reforç, RD 485/1997 Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball.

2.ObjectiusSom conscients de la importància que ha anat adquirint la senyalització en el nostre entorn. En el mon laboral, en general, es donen situacions de perill que convé que el treballador rebi informació relativa sobre aquest aspecte. Un factor important per la prevenció de riscos és la senyalització. Tot i que la reglamentació oficial ja té en compte aquest aspecte, aquesta ho fa de manera molt genèrica. Per tant els nostres objectius generals seran:

Conèixer la normativa relacionada amb la senyalització

Establir els coneixements propis per una adequada senyalització

Poder aplicar aquestes senyals en diferents àmbits de la conservació-restauració

Sabem també que cada lloc de treball és un mon i que els projectes de seguretat i riscos laborals que depenen de la normativa s'han adequar al àmbit adequat en les condiciones possibles. Per tant nosaltres, al no centrar-nos en un cas concret, establirem exemples generals.4

3.Normativa de seguretat3.1Definicions sobre la senyalització

En l'article 2 del Real Decret 485/1997 es fa una referència descriptiva a diverses maneres d'entendre la senyalització. Aquestes definicions transcorren des d'un punt de vista més pictogràfic fins a a una senyalització més gestual, que també es troba reconeguda per llei.La finalitat d'aquestes descripcions és la de permetre diferenciar la tipologia, per condicionar mínimament l'actuació a qui va adreçades enfront a unes circumstàncies que es pretén ressaltar. Nosaltres recalquem aquelles descripcions que són útils en la rutina pròpia de treball en institucions museístiques, col·leccions privades o tallers. Per aquest motiu, es parlarà de:

• Senyalització de seguretat i salut laboral: referida a un objecte, activitat o situació determinada, proporcioni una informació, ja sigui con indicació o obligació relativa a la seguretat laboral, mitjançant senyals lluminoses, panells, colors,

• Senyal de prohibició: senyal que prohibeix un comportament susceptible de provocar un perill.

• Senyal d'advertència: adverteix risc o perill.

• Senyal d'obligació: s'obliga a un comportament determinat

• Senyal de salvament: Proporciona indicacions relatives a les sortides de socors, als primers auxilis o als dispositius de salvament

• Símbol o pictograma: imatge que descriu una situació o s'obliga al comportament determinat. S'empra aquesta senyal en forma de panell o sobre una superfície lluminosa. Aquesta última, també mencionada en l'Article 2. permet emetre la senyal amb dispositius formats per materials transparents o translúcids, poden il·luminar-se des del revers o des de l'interior .

3.2Criteris per a la senyalització

Emparat en l'article 4 els criteris per a la senyalització s'utilitzaran a través de la realització prèvia a un anàlisis de riscos existents en les situacions d'emergència previsibles que detallaran la necessitat de :

• Cridar l'atenció dels treballadors sobre existència de determinats riscos, prohibicions o obligacions

• Alertar als treballadors quan es produeixi una determinada situació d'emergència que requereixi mesures urgents de protecció o evacuació.

• Facilitar als treballadors la localització i identificació de determinats mitjans o instal·lacions de protecció, evacuació, emergència i primers auxilis.

• Orientar i guiar als treballadors que es realitzin determinades maniobres perilloses

Segons les disposicions mínimes, no s'haurà de considerar la senyalització com un exercici de substitució en les diferents mesures tècniques i organitzatives de cada institució, així com tampoc de la formació i informació dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el treball. Trobem per tant en el marc legal altres reglamentacions específiques en les que també es contemplen aspectes de senyalització. Nosaltres, un cop més, recalcarem aquelles que puguin ser d'interès general en l'àmbit professional de la conservació-restauració.

Reglament electrotècnic de baixa tensió RD 842/2002, del 2 d'agost. ITC-MI BT 019 Identificació de conductorsITC-MI BT 028 Enllumenat d'emergènciaITC-MI BT 033 Instal·lacions amb finalitat especial. Instal·lació provisionals d'obra. Enllumenat de seguretat

Reglament sobre la protecció sanitària contra Radiacions Ionitzants.

RD 783/2001, de 6 de juliol. Annex IV. Senyalització de zones.i

Equips de protecció Individual RD 773/1997 de 30 de Maig Annex IV

Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries

RD 379/2001 6 d'abril Senyalització en base a les disposicions legals existents

Seguretat i salut en les obres de construcció

RD 1627/1997 de 24 octubre Annex IV

Residus Llei 10/1998 del 21 d'abril

Abans però de prendre la decisió de procedir a la senyalització en la institució, o el tallers indicat. Hauríem, per tant, d'analitzar una sèrie d'aspectes amb la finalitat d'aconseguir una elecció el més encertada possible. Els aspectes a considerar han de ser:

• La necessitat de senyalitzar• La selecció de les senyals més adequades• L'adquisició, en el seu cas, de les senyals. • La normalització interna de la senyalització• L'emplaçament de manteniment i supervisió de les senyals.

3.2.1 La necessitat de senyalitzar

Però que hem de senyalitzar i que no? Aquí ens adentrariem en aquestes necessitats. La senyalització és una informació, tant per a treballadors, com per usuaris de l'emplaçament on ens trobem, per tant un excés de la mateixa pot generar confusions que caldria evitar. Per poder saber quan fer us d'aquestes senyals seguirem les recomanacions de la guia i senyalització de seguretat i salut en el treball on ens detallen que les situacions concretes per la realització d'aquest mètode són les següents:

• L'accés a totes aquelles zones o locals en els que per la seva activitat es requerirà la utilització d'un equip o equips de protecció individual. Aquesta obligació recau tant ren la persona que executa l'activitat com també aquelles persones que accedeixin en l'execució de la mateixa.

• La zona o locals que, per l'activitat que es realitza en els mateixos o be pels equips o instal·lacions que en ells existeixen, requereixen pel seu accés que el personal estigui especialment autoritzat. (senyalització d'advertència i de prohibició per a persones no autoritzades.

• Senyalització en tot el centre de treball que permeti a tots els seus treballadors conèixer les situacions d'emergència. Es poden utilitzar també senyals acústiques o senyalització dels equips contra incendi, les sortides i recorreguts d'evacuació i la ubicació de primers auxilis

3.2.2 La selecció de les senyals més adequades

Amb aquest propòsit, i com hem comentat abans, la senyalització s'utilitzarà com a complement d'altres mesures de protecció per als treballadors contra certs riscos residuals existent. Alhora de l'elecció és aconsellable que l'empresari, o bé les persones responsables en matèria de seguretat, realitzin un estudi de les característiques per avaluar en quina mesura aquestes compleixen de requisits exigibles, doncs cada espai té unes necessitats prèves. Hi ha l'existència d'una sèrie de paràmetres que permetin determinar les característiques exigibles a les senyals, destaquem aquelles en funció al nostre sector:

• Extensió de la zona a cobrir i el numero de treballadors i /o usuaris afectats. Pensem que no serà el mateix una petita sala d'exposició d'una Fundació Privada que un Museu Institucional .

• Els riscs i circumstàncies que hagin de senyalitzar-se. És evident que en dins d'una institució museística els riscos seran diferents en zones determinades, doncs en una sala caldrà valorar més la possibilitat de riscos de robatori i d'incendis, mentre que en tallers de conservació-restauració es poden utilitzar altres senyalitzacions que prohibeixin l'entrada al personal no qualificat.

• La possibilitat que es vegi disminuïda la seva eficàcia, per presència d'altres senyals o be per altres circumstàncies. Hem comentat anteriorment que un excés de senyalitzacions pot provocar la confusió i com a tal disminuir considerablement aquesta eficàcia.

3.2.3Normalització interna de senyalització

Es recomana que per optimitzar una acció preventiva es redactin o s'estableixin protocols per a la utilització efectiva de les accions pròpies per cada senyalització. L'article 4 de les disposicions mínimes en matèria de senyalització indica que l'empresari o la persona encarregada haurà d'adoptar les mesures precises per a que en el lloc de treball existeixi una senyalització de seguretat segons normativa. Aquestes accions més la redacció d'instruccions relacionats amb l'ús efectiu de las senyals permetrà realitzar una correcta interpretació de les senyals, les seves limitacions d'ús, així com les instruccions de manteniment i reposició. És normal que aquests fets no els realitzi el propi empresari, o membre institucional, si no que es contracti aquesta gestió a una empresa privada amb capacitats tècniques en seguretat laboral.

A més, segons l'Article 5 d'aquestes disposicions mínimes és de caràcter obligatori la formació en matèria de senyalització. Aquest propòsits permetran en el coneixement propi de les senyals utilitzades dins de cada àmbit i en els posteriors comportaments i mesures , tant generals com específiques que es deuran adoptar. Aquesta informació ha d'estar detallada e inclosa dins de la formació de riscos laborals que se li proporcionarà al treballador abans del

seu ingrés en el centre de treball, tal com obliga l'Art, 19 de la Llei 31/1995 del 8 de novembre.

3.3Tipologia de senyalització en els llocs de treball

Hem de recordar que la senyalització no constitueix un mitjà de protecció ni de prevenció, només complementa una acció preventiva, evitant els accidents al actuar sobre la conducta humana. Existeixen diferents formes de manifestació i per tant amb una funció específica. Nosaltres, esmentarem aquelles relacionades amb la utilització de panells de senyalització, però hem de ser conscients que les senyals lluminoses, acústiques, com les alarmes d'incendi i les senyals gestuals també formen part d'aquesta tipologia.

Quan accedim a un lloc de treball, independentment de la seva modalitat de gestió, és freqüent trobar-nos senyals en forma de panell, aquestes preveuen una sèrie de riscos i intenten incidir en l'acció humana per tal de poder evitar accidents o minvar els seus efectes. La normativa també reflexa que el significat d'una senyal i el seu color de seguretat ajuden complementant-se per tal de reforçar el significat que transmeten, segons l'Annex II de la normativa sobre disposicions mínimes de senyalització en el treball afirmen que els colors de seguretat també podran formar part d'una senyalització de seguretat o bé constituir-la per si mateixa. A continuació esquematitzarem en una taula aquests aspectes

Senyal de prohibició: Prohibeix un comportament susceptible de provocar un perilloses.

Senyal d'advertència: Indica un risc o perilloses.

Senyal d'obligació: Obliga a un comportament determinats.

Senyal de salvament o socors: Són indicacions relatives a sortides de socors o emergència, primers auxilis o salvament.

Color de seguretat Significat Indicacions i precisions

Vermell AturadaProhibicióLluita contra incendis

Comportaments perillososAturada, parada. Evacuació Identificació i localització

Groc AtencióZona de perill

AtencióVerificacióPrecaució

Verd Situació de seguretatSenyal de salvament o auxili

Portes, sortides, passatges, materials, llocs de salvament o socors, locals.

Blau ObligacióIndicació

Comportament o acció específica. Obligació d'utilitzar un equip de protecció individual

Es percep també, dins de l'annex informacions sobre colors de contrast per tal d'evitar que el color de seguretat i el color de fons puguin suposar una dificultat de percepció.

Color de seguretat Color de contraste

Vermell Blanc

Groc Negre

Blau Blanc

Verd Blanc

Aquestes senyals de tipus panell, tenen, segons normativa una sèrie de característiques i requisits d'utilització. Els pictogrames poden variar la seva forma sempre que no s'alteri el seu significat, per tant, com a premisa, haurà de ser senzill i evitar incorporació de detalls. Els materials han de ser resistents, tenint en compte les dimensions d'aquestes que permetin una bona visibilitat i comprensió.

Per últim, destacarem aquests requisits d'utilització i col·locació, per tal de servir-nos com a guia ràpida.

1. Instal·lació d eles senyals a una altura i posició apropiades en relació a l'angle visual. S0ha de tenir en compte els possibles obstacles, la proximitat immediata del risc u objecte que s'ha de senyalitzar.

2. El lloc on es col·loqui la senyal haurà d'estar ben il·luminada, ser accessible i visible fàcilment. Si la il·luminació general no és suficient, s'haurà d'emprar una llum addicional o pel contrari, també es podrà utilitzar l'ús de materials florescents

3. No col·locar moltes senyals juntes entre si. 4. Si la situació justificada desapareix, s'haurà de prescindir de la senyal.

4. Exemple d'aplicacions.

Hem de considerar que per a l'aplicació de senyals en aquells àmbits relacionats amb la conservació-restauració, s'han d'haver realitzat les actuacions bàsiques preventives. Aquestes, recordem que avarcaven tant la identificació i l'avaluació de riscos, així com l'aplicació d'una sèrie de mesures per a l'eliminació o minimització d'aquests, incloent un pla d'actuació en el que s'especifiqui la informació i formació de treballadors. Un cop entès aquest sentit, com a mesura preventiva complementària, podem procedir a destacar aquelles senyals en els diferents llocs de treball general i en els centres destinats a les activitats pròpies de la conservació-restauració. A continuació, considerant els riscos més freqüents en aquests espais, hem tingut en compte una sèrie de senyals, separades per àrees i per tipologies.

4.1 Àrees de Restauració: Petits tallers de restauració o per aquells tallers amb departaments segons les especialitats

Senyals d'advertència d'un perill

La seva forma és triangular i el pictograma negre sobre fons groc. Aquelles senyals emprades amb major freqüència són:

• Materials inflamables. Àrees de conservació-restauració, tallers de restauració de pintura sobre tela, talles de pintura sobre fusta, materials arqueològics. S'empren una sèrie de dissolvents com alcohols, cetones, hidrocarburs, Espessants i protectors com el carbopol i el Paraloid.

• Materials nocius i irritants. En les mateixes àrees de conservació-restauració. L'ús de dissolvents, espessants, etc. poden produir diferents irritacions a les persones que estiguin en contacte.

• Risc elèctric. Aquesta senyal s'ha de situar en els armar i quadres elèctrics de tallers i àrees de treball on es trobin aquests elements, Si és que fos el cas.

• Risc de caigudes a diferent nivell: Per aquells llocs de treball on es realitzin treballs a diferents altures, com per exemple pintura mural o determinades feines de restauració, ja sigui, en un suposat cas de treball en bastides o treball amb formats grans.

• Risc de Radiacions Ionitzants. Si en tallers de restauració s'utilitzen tècniques radiogràfiques, s'haurà de senyalitzar la zona segons el Real Decreto 783/2001, de 6 de juliol.

Si en el local existeixen desnivells, obstacles o altres elements que originin risc de caigudes de persones, xocs, cops que puguin provocar lesions, s'haurà de delimitar aquelles zones dels llocs de treball on el treballador u usuari hagi d'accedir.

Senyals de prohibició

Amb forma rodona amb un pictograma negre sobre fons blanc. Presenta el permetre del contorn i una banda transversal descendent d'esquerra a dreta de color vermell. L'angle que forma aquesta barra és de 45º. D

• Prohibit fumar. Tot i que per legislació vigent està prohibit fumar en tots els recintes tancats. Serà convenible que, sempre que s'utilitzin materials inflamables, la senyal triangular advertint d'aquest perill haurà d'anar acompanyada per aquesta altra.

Senyals d'obligació•

De forma rodona, presenten pictogrames blancs sobre fons blau. Atenent al tipus de risc a protegir escollim aquest possibles freqüents, sempre tenint en compte les àrees de treball.

• Protecció obligatòria de la vista. S'utilitzarà sempre i que existeixi el perill de projeccions de partícules als ulls, com és el cas de treballs sobre fusta que impliquin l'ús d'eines per tallar. Podria ser el cas d'un taller de restauració sobre fusta amb una àrea dedicada aquest tipus de feina.

• Protecció obligatòria del cap. Si ens extrapolem en aquelles restauracions que impliquen l'ús de bastides a altes temperatures, hem de tenir en compte aquesta senyal com a mesura preventiva.

• Protecció obligatòria de les mans. L'ús de guants en aquesta professió no tan sols serveix com evitar contacte entre el restaurador i les obres, també l'ús d'aquests preveu el contacte amb materials corrosius, irritants, etc. Creiem convenient el recordatori d'aquesta pràctica, tot i així entenem que l'ús d'aquest senyal dependrà de l'espai. Recomanem que si no es poden emprar aquestes senyals per falta d'espai, que es proporcioni, tal com esmenta la llei, dels perills que comporten i de solucions per evitar aquests riscos.

Senyals relatives als equips de lluita contra incendisSón de forma rectangular o quadrada. Presenten el pictograma blancsobre fons vermell. Aquelles més freqüents són les que indiquen l'emplaçament d'extintors i mangueres per incendis.

Senyals de socors

Són de forma quadrada o rectangular. Presenten pictograma blanc sobre fons verd.

• Senyals d'emergència: Obligatori mostrar les senyals d'emergència en el cas que per avaluació de riscos convingui col·locar al lloc adient.

• Primers auxilis: En llocs amb armariets per la pràctica d'aquest salvament serà recomenable l'ús d'aquest senyal.

• Dutxa d'emergència i renta ulls. Si disposem en el nostre taller d'aparells de socors per a contactes de dissolvents o altres materials que provoquin irritacions, corrosions, etc. Com a primera mesura caldrà fer ús d'aquest. En aquest cas, disposarem d'aquesta senyal per tal de conèixer la seva ubicació.

Hem de tenir en compte també altres mesures, que sense necessitat de senyalar-les s'han d'emprar com a costums propis dins del taller. Prohibicions com menjar o beure previndran el contacte dels aliments amb aquelles materials nocius i el nostre organisme,

4.2Àrees d'exposicions

Senyals relatives als equips de lluita contra incendis

Com hem comentat en l'anterior situació, aquelles més freqüents són les que indiquen l'emplaçament d'extintors i mangueres per incendis. Dependrà de la sala d'exposicions, els materials que s'exposen, els revestiments dels materials constructius i una sèrie de supòsit que es detectaran en una avaluació de riscos per a determinar quines són les millors mesures de prevencions d'incendis. D'aquests, dependrà també la disposició dels seus elements i per tant, les seves senyals.

Senyals de socors

• Senyals d'emergència: Obligatori mostrar les senyals d'emergència en el cas que per avaluació de riscos convingui col·locar al lloc adient. Depenent del projecte museològic i la quantitat de lux que es determini dins la sala, caldrà dotar aquestes senyals amb elements florescents.

Senyals de prohibició.

• Aquestes senyals ubicades en espais museístics solen anar dirigides als visitants, per tal d'evitar accions que puguin posar en risc el patrimoni de les sales. Accions com menjar, beure, realitzar fotografies amb flash, poden ser les possibles causes perun degradació posterior d'aquests elements.

5.Conclusions

Per poder realitzar accions en matèria de senyalització és important conèixer els factors de riscos del nostre entorn de treball. Sabem que no és el mateix un taller d'un particular on només es realitzin feines de restauració en una especialitat concreta, que un taller més institucional on cada departament tingui el seu espai. Nosaltres hem volgut recollir una sèrie de senyals, en hipotètics casos on es podrien aplicar. Creiem que és necessari el coneixement de la senyalització i entendre els seus factors, doncs és habitual que en petits tallers el procediment i la rutina establerta pels particulars poden tenir una informació sobre els riscos establerts en funció de les seves competències, però això no els eximeix de no complir amb la normativa. Les disposicions mínimes sobre matèria de senyalització permet orientar en quant normativa en aquest aspecte. Sabem que l'ús meticulós de la senyalització pot provocar que les parets del nostre lloc de treball sigui un mural colorista, per aquest motiu és important conèixer i ser conscients dels factors de risc i evitar-los, d'aquesta manera podem reduir les senyals a un nombre mínim i coherent en el nostre espai. Per tant, es recomana realitzar una avaluació de riscos dins del nostre espai i que aquesta sigui accessible a tot el treballador. Una bona consciència fruit d'una bona informació és el millor mètode de prevenció.

Bibliografia(1) MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALESR.D. 485/1997 de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia deseñalización de seguridad y salud en el trabajo.B.O.E. nº 97 miércoles 23 de abril 1997.(2) MINISTERIO DE FOMENTOR.D. 2177/1996, de 4 de octubre, por el que se aprueba la Norma Básica de laEdificación “NBECPI96: Condiciones de protección contra incendios de losedificios”.B.O.E. nº 261 martes 29 octubre 1996.(3) MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALESR.D. 486/1997 de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas deseguridad y salud en los lugares de trabajo.B.O.E. nº 97 miércoles 23 abril 1997.Recursos d'internethttp://www.ub.edu/ossma/seguretat/documents/11senyal.pdfhttp://www.istas.net/web/abreenlace.asp?idenlace=3725

i1.ANEXO IV. Señalización de zonasLa señalización de las zonas controladas y vigiladas se efectuará basándose en lo establecido en la norma UNE-73-302 y de acuerdo con lo especificado en este anexo:

• El riesgo de exposición vendrá señalizado utilizando su símbolo internacional, un "trébol" enmarcado por una orla rectangular del mismo color del símbolo y de la misma anchura que el diámetro de la circunferencia interior de dicho símbolo.

• Zonas controladas : En las zonas controladas dicho trébol será de color verde sobre fondo blanco.• Zonas de permanencia limitada : En estas zonas el trébol será de color amarillo sobre fondo blanco.• Zonas de permanencia reglamentada : En estas zonas el trébol será de color naranja sobre fondo blanco.• Zonas de acceso prohibido: En estas zonas, el trébol será de color rojo sobre fondo blanco.• Zonas vigiladas: En las zonas vigiladas el trébol será de color gris azulado sobre fondo blanco.