segon_informe_canvi_climatic_part 4

4a partLa recerca sobre el canvi climàtica Catalunya

25. La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya

Josep Enric Llebot, Departament de Física, Universitat Autònoma de Barcelona

Josep Enric Llebot (Barcelona, 1953). Doctor en Ciències Físiques, ha treballat en termodinà-mica de processos irreversibles, radiació solar i teledetecció i, actualment, física ambiental, es-pecialment en temes relacionats amb el canvi climàtic. Ha realitzat estades de recerca a Alemanya(DFVLR), Estats Units (Univ. California Berkeley, Univ. Pittsburg) i al Canadà (Univ. Sherbro-oke). Ha publicat al voltant d’una vuitantena d’articles científics, dels quals una vintena enl’anàlisi de l’estructura termodinàmica del sistema climàtic, i una vintena de llibres. Ha estat degàde la Facultat de Ciències de la UAB i de la UdG, becari del programa USIA del govern delsEstats Units, i de l’OTAN. Ha estat guardonat amb un accèssit del primer Divulga de la Funda-ció La Caixa (1986), amb el Premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana a la Investigació Cien-tífica (1991), amb el Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (2000) i amb el Premide Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació (2005). Actualmentés catedràtic de física de la matèria condensada de la UAB, membre de l’Institut d’Estudis Cata-lans, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, delGrup d’Experts en Energia de la Generalitat de Catalunya, i del Consell Assessor del Zoo de Bar-celona. També és membre de l’American Geophysical Union i de l’American Meteorological Society.Ha estat i és el coordinador científic del primer «Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya» icoordina el segon. Actualment és director del Departament de Física de la UAB, president de laSocietat Catalana de Física, i membre de la junta de la divisió de física ambiental de la EuropeanPhysical Society.

Resum 1127

25.1. Introducció 1129

25.2. La recerca sobre canvi climàtic: temes que s’hi inclouen 1129

25.3. Centres i grups que fan recerca sobre canvi climàtica Catalunya 1131

25.4. Projectes 1137

25.4.1. Projectes europeus 1137

25.4.2. Projectes competitius espanyols 1139

25.4.3. Convocatòries de la Generalitat de Catalunya:grups de recerca de la Generalitat de Catalunya 1142

25.4.3.1. Grups de recerca emergents 1142

25.4.3.2. Grups de recerca consolidats 1142

25.5. Resultats de la recerca 1144

25.5.1. Participació en organitzacions nacionalsi internacionals 1144

25.5.2. Tesis llegides (2000-2007) 1147

25.5.3. Articles publicats a revistes inclosesal SCI (2000-2008) 1147

25.6. Conclusions 1150

Annex 1150

Acrònims usats en el treball 1152

Resum

L’estructura científica que dóna suport a la re-cerca en canvi climàtic encara és fràgil. La majorpart d’investigadors treballen en departaments icentres en els quals la recerca sobre els temes decanvi climàtic no és la principal línea estratègica,i disciplinàriament estan classificats en àrees deconeixement clàssiques.

Més del cinquanta per cent dels projectescompetitius on participen investigadors catalanscorresponen a l’anàlisi de les observacions delscanvis del clima, a l’estudi de les emissions idels cicles biogeoquímics.

Durant els darrers anys ha augmentat nota-blement el nombre de projectes competitius de-dicats a l’estudi dels impactes del canvi climàtici a l’anàlisi de la seva relació amb els riscosnaturals.

La meitat dels projectes dedicats a estudiar elsimpactes del canvi climàtic tracten dels impac-tes sobre el medi vegetal.

La producció científica en forma de publica-cions en revistes SCI en temes de canvi climàtics’ha multiplicat per 3,5 des de l’any 2000.

Es dedica molt poca atenció als estudis d’a-daptació i mitigació i a l’anàlisi de polítiques decanvi climàtic

Hi ha una gran dispersió de temes tractatspels investigadors: la meitat dels articles publi-cats durant el període analitzat, 2000-2008, hoha estat en revistes amb menys de cinc articlesd’autors catalans.

La participació de científics de Catalunya en co-mitès i organitzacions internacionals ha crescut deforma notable durant el període de temps analitzat.

El canvi climàtic a Catalunya La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya 1127

25.1. IntroduccióLa comunitat científica catalana ha evolucionat,en general, fortament durant els darrers deuanys. Tot i que no podríem dir encara que s’hagiarribat a un grau de maduresa completa, sí queen volum, producció i capacitat de captació derecursos té una posició força digna en el contexteuropeu i internacional. Ens falta estructura ipassar de la quantitat, que té uns índexs bons, ala qualitat. Tot i que la comunitat científica quees dedica a estudiar diferents aspectes del canviclimàtic es pot descriure també en aquest con-text de creixement, no es pot dir el mateix,també en termes generals, pel que fa a estruc-turació i a producció continuada. Per això enaquest estudi, realitzat a partir de les dades pro-porcionades per L’Observatori de la Recerca del’Institut d’Estudis Catalans, entre els anys 2000i 2008, s’obté una imatge de la comunitat cientí-fica catalana que treballa en temes relacionatsamb el canvi climàtic. Aquesta primera imatge técaràcter d’esborrany, però dóna una visió sobre lacomunitat experta en temes de canvi climàtic delpaís. L’any 2001 es va presentar el tercer informedel Grup Intergovernamental d’Experts sobre elCanvi Climàtic (en anglès, IPCC), que d’algunamanera va portar de manera definitiva els temesde canvi climàtic a la palestra pública i que vadonar un gran impuls a la recerca en canvi cli-màtic en les seves múltiples facetes disciplinàries.

Al país hi ha dos grups que tradicionalments’han dedicat amb constància i eficàcia a l’anàliside les sèries de variables climàtiques, un a la Uni-versitat de Barcelona i un altre a la UniversitatRovira i Virgili, a més d’altres grups que s’handesenvolupat a l’entorn del CREAF, que són ex-perts en ecofisiologia terrestre i que, davant delscanvis ambientals propiciats per l’escalfament del’atmosfera i pel coneixement profund dels bos-cos, han estat especialment actius en l’estudi delsimpactes fenològics i genètics sobre els ecosiste-mes terrestres, i sobre l’evolució i resposta delsboscos i dels sòls de casa nostra. Són aquestsgrups els que constitueixen la major estructurasobre la qual se sustenta la recerca en clima a casanostra. Al voltant d’aquests, s’ha format una co-munitat especialment activa en temes de paleo-

climatologia, ajudada per la vinguda d’algunscientífics estrangers sota el paraigües de la fun-dació ICREA i per l’expertesa d’alguns institutsdel CSIC amb els quals col·laboren. Pel que fa ala resta, en el moment de tancar aquest informehi ha nombroses iniciatives, moltes de les qualssurten en aquest informe, alguna d’elles amb unimportant suport institucional —com l’InstitutCatalà del Clima— que configuren un esperan-çador esdevenidor per a la comunitat científicaexperta en canvi climàtic, però que s’han de con-solidar, mostrar i demostrar encara el seu verita-ble potencial.

Malgrat això, la comunitat encara és fràgil. Elstemes transversals estan més subjectes a les fluc-tuacions dels agents actius en la gestió de la re-cerca que els temes consolidats i tradicionals. Enels aspectes formatius, la formació en temes decanvi climàtic és dispersa i desagregada. En elsnous graus el canvi climàtic és més un recurs re-tòric que una veritable opció formativa. Pel quefa als postgraus, l’opció més estructurada i d’èxités el Màster en Climatologia aplicada organitzatpels departaments d’Anàlisi Geogràfica Regionali d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat deBarcelona, que s’ha desenvolupat al llarg d’onzeocasions. Hi ha altres màsters i programes dedoctorat que tenen algunes assignatures o mò-duls en canvi climàtic, però que no estan cen-trats en aquesta temàtica.

La presència internacional dels nostres inves-tigadors reflecteix aquest estat de la qüestió. Haaugmentat durant el període d’anàlisi d’aquestestudi però encara és discreta. Esperem que lacomunitat científica de Catalunya continuï aug-mentant la seva participació en les diferents tas-ques de l’IPCC en el proper informe, el cinquè,que es preveu tenir enllestit l’any 2014.

25.2. La recerca sobre canvi climàtic:temes que s’hi inclouenLa recerca en canvi climàtic és molt amplia iabasta nombrosos camps de les ciències naturals,les ciències socials i la tecnologia. Sempre es diuque en ser un assumpte transversal els temes decanvi climàtic es tracten des de totes les discipli-nes clàssiques del coneixement. És per tant difí-


cil trobar una classificació acceptada per la co-munitat experta. Els informes del Grup Intergo-vernamental d’Experts sobre el Canvi Climàticofereixen, en cadascun dels seus tres volums,una classificació que, com totes, mescla discipli-nes. En aquest estudi hem adoptat la classificacióen set camps seguida per l’anàlisi feta per ladirecció general de recerca de la Comissió de laUnió Europea per classificar els projectes euro-peus que tracten temes relacionats amb el canviclimàtic i que demanen subvenció. Aquesta clas-sificació conté les divisions que segueixen.

I. Processos del clima, observacions i pro-jeccionsAquest apartat inclou la monitorització del climai, per tant, el seguiment de les estacions meteo-rològiques que mitjançant les seves mesures pro-porcionen sèries de variables climàtiques com latemperatura, la precipitació, la velocitat del vent,el nivell del mar, la pressió, la humitat, etc.Aquest apartat també inclou l’anàlisi i descripciódels processos bàsics que caracteritzen el fun-cionament del clima i, eventualment, les sevesparametritzacions, així com les teleconnexions ila modelització del clima. Aquest apartat tambéconté les determinacions del clima del passat his-tòric i del passat geològic de la Terra, la paleocli-matologia i, naturalment, l’anàlisi de la variabili-tat climàtica passada i futura.

II. Emissions de gasos amb efecte d’hiver-nacle. Cicles biogeoquímics: cicle del car-boni i cicle del nitrogenAquest apartat inclou la mesura i el càlcul de lesemissions atmosfèriques. Naturalment, per tal defer projeccions sobre escenaris futurs de la com-posició atmosfèrica cal tenir en compte els ciclesbiogeoquímics. Per tant també es tenen encompte els estudis i els treballs dedicats a estu-diar i caracteritzar el cicle del carboni als sòls, almar a la biosfera i a la atmosfera, i les retroali-mentacions que comporta. També figuren enaquest apartat l’anàlisi dels gasos reactius i elcanvi climàtic: el metà, el nitrogen, l’ozó tropos-fèric, etc., i també els estudis sobre els embor-nals terrestres i marítims i, per tant aquells estu-dis que mesuren i fan prediccions sobre elsfluxos de carboni.

III. Interaccions del clima amb l’ozó estra-tosfèricL’ozó afecta el clima i el clima afecta l’ozó. La tem-peratura, la humitat, el vent i la composició quí-mica de l’atmosfera afecten la formació d’ozó i, ala vegada, la presència d’ozó afecta aquests cons-tituents atmosfèrics. Les interaccions entre l’ozó iel clima són objecte de discussió des del momenten què es va descobrir que els halocarburs podiencontribuir a l’eliminació de l’ozó estratosfèric. Aixímateix, la davallada de l’ozó estratosfèric fa dis-minuir la temperatura de l’estratosfera, la qualcosa té conseqüències sobre el canvi climàtic. Enaquest apartat s’inclouen tots aquests temes.

IV. Interaccions del clima amb els canvis dela composició atmosfèricaAquest apartat inclou l’estudi dels canvis en lacomposició atmosfèrica i els forçaments climà-tics, especialment a la troposfera, ja que els efec-tes sobre l’estratosfera es classifiquen a l’apartatanterior. S’hi inclouen, per tant: l’estudi delsaerosols, i la seva mesura i modelització; els efec-tes dels aerosols sobre la quantitat i el tipus denúvols; els canvis en l’albedo de la superfície ter-restre i les conseqüències sobre el forçament; elsefectes de les esteles dels avions i de les emis-sions dels vaixells sobre l’albedo i, naturalment,sobre el clima.

V. Impactes del canvi climàticAquest apartat conté els treballs o projectes quetracten dels impactes del canvi climàtic sobre elsistema físic però també sobre l’activitat social i,per tant, inclou tant la constatació dels efectesdel canvi climàtic sobre els ecosistemes marins iterrestres com les projeccions sobre els esdeve-niments futurs i sobre la seva vulnerabilitat.També es tenen en compte els estudis sobre elcanvi climàtic i els recursos hídrics, la seva quan-titat i la seva qualitat present i futura. Un delstemes recurrents que pertany a aquest apartat dela classificació fa referència a la incidència delscanvis ambientals en la salut humana, i la inci-dència en la transmissió de malalties i de plaguesa l’agricultura i a la ramaderia. Els impactes queapareixen en alguns estudis i projectes, molt im-portants per al nostre país i que pertanyen aaquest apartat són l’evolució i la vulnerabilitat

1130 La recerca sobre el canvi climàtic a Catalunya Josep Enric Llebot

dels sistemes litorals, els estudis de l’impactesobre activitats o sectors econòmics com perexemple, el turisme, malgrat que les anàlisis in-tegrades sobre els sectors econòmics es tenen encompte a l’apartat VII.

VI. Canvi climàtic i riscos naturals i esdeve-niments extremsLa temàtica dels riscos naturals té una magnitudi un abast que transcendeix més enllà de la prò-pia del canvi climàtic, però atesa la seva impor-tància i el creixement de l’interès per part de lasocietat i dels investigadors, la Comissió Europeaha optat per incloure-la en un apartat propi dinsdels estudis de canvi climàtic. S’inclouen enaquest apartat tant els riscos meteorològics (lessecades, las inundacions, els temporals marítims,els tornados, els huracans, etc.) com els riscosgeològics (les esllavissades i els allaus). S’hi in-clouen tant treballs que els mesuren, com els queavaluen la creixent vulnerabilitat i la predicciód’esdeveniments extrems.

VII. Adaptació, mitigació i política respecteel canvi climàtic. Estratègies d’adaptació imitigació. Percepció social del canvi climà-tic. Comunicació.En l’anàlisi de les bases de dades de les publica-cions, dels projectes i dels grups de recerca s’hautilitzat un criteri ampli per seleccionar els pro-jectes i els treballs. Aquest criteri és que el tre-ball estigui realitzat en algun dels centres d’in-vestigació del país o que algun dels investigadorspertanyi a algun centre del país de manera per-manent o temporal.

25.3. Centres i grups que fan recerca sobrecanvi climàtic a CatalunyaEn aquest apartat s’inclouen instituts i grups derecerca que dediquen part de la seva recerca aalgun o diversos temes relacionats amb el canviclimàtic. S’ha intentat que la relació fos el màximde completa, tot i que la dispersió de la informa-ció pot haver produït alguna omissió. La grandà-ria dels centres i dels grups és molt variada. A ve-gades aquests ens aporten informació sobre elnombre de persones que la seva activitat relacio-nada amb el canvi climàtic involucra, mentre queen altres casos és molt difícil obtenir aquesta in-

formació. Per això no es pot donar una xifraexacta de persones que, a Catalunya, es dediquende manera directa a recerca en canvi climàtic enels centres que s’esmenta a continuació, tot i quees pot avaluar, com a mínim en unes tres-centespersones. També hi ha un bon nombre de perso-nes en departaments universitaris i en centres derecerca que encara són de més mal comptar, peròque podem estimar al voltant d’unes dues-centespersones. En total, per tant, l’any 2009, podemxifrar la comunitat científica que treballa en totsels nivells en qüestions relacionades amb el canviclimàtic en unes cinc-centes persones. En aquestapartat no es tenen en compte, en canvi, els grupsde recerca sorgits a partir de les convocatòries dela Generalitat de Catalunya, que s’inclouen en unaltre apartat d’aquest treball.

Centre d’Estudis Avançats de Blanes – Con-sell Superior d’Investigacions Científiques(CEAB-CSIC)És un centre del CSIC creat l’any 1984 queactualment centra la recerca en els camps del’ecologia i la biologia d’organismes de sistemesmarins i d’aigües continentals. És un centre petitque a començament dels anys 2000 va augmen-tar la seva activitat de recerca en ecosistemes con-tinentals mitjançant la creació de les unitats as-sociades d’Ecofisiologia, amb el Centre de Recercai Aplicacions Forestals de Catalunya (CREAF), ide Limnologia, amb el Centre de Recerca d’AltaMuntanya de la Universitat de Barcelona. Amb-dues unitats centren majoritàriament la seva re-cerca en aspectes de l’actual canvi global. El cen-tre participa en l’observatori limnològic pirenaic,en l’observatori marí de la reserva de les illesMedes, i en l’observatori operacional del mar ca-talà, que recullen dades biològiques i meteorolò-giques que serveixen per quantificar la magnituddels canvis ambientals i, en particular, el canviclimàtic. Hi ha línies de recerca lligades a aquestsobservatoris, especialment en limnologia sobrecicles biogeoquímics i embornals de carboni.

Centre de canvi climàtic – Universitat Rovirai Virgili (C3)Aquest grup de recerca està format per 7 perso-nes i les seves línies de treball són la mesurainstrumental i la detecció i atribució dels canvis


climàtics, la reconstrucció i l’anàlisi climàtica, elprocediment d’extracció de dades i tècniquesd’homogeneïtzació de les sèries climàtiques, ladeterminació de patrons temporals i espacials devariabilitat climàtica i la calibració de dadesproxy. Aquest centre té una col·laboració regularamb la Climate Research Unit de la Universitatd’East Anglia i, juntament amb el Grup de cli-matologia de la Universitat de Barcelona, formenels que registren i tenen expertesa en l’anàlisi itractament de sèries climàtiques.

Centre de Recerca Ecològica i AplicacionsForestals (CREAF)És el centre de recerca que, tot i que té uns ob-jectius amplis, conté més línies de recerca i mésforça de personal dedicades al canvi climàtic, es-pecialment en els efectes del canvi climàtic sobreels ecosistemes terrestres, i té una producciócientífica en aquest tema molt voluminosa. Pertant, la major part de la recerca d’aquest centreque fa referència al canvi climàtic està classifi-cada a l’àrea temàtica V, impactes del canvi cli-màtic sobre els ecosistemes terrestres, i en l’àreatemàtica II, especialment pel que fa a l’estudi il’anàlisi dels cicles biogeoquímics. El CREAF té51 investigadors estables i més d’una vintenad’estudiants de doctorat.

Les principals línies de recerca del Centre quepodem considerar dins l’àmbit del canvi global,al qual dóna suport un grup de 29 investigadorssón:

Efectes del canvi climàtic en les poblacions vegetalsEls principals objectius són la monitorització del’impacte d’episodis de sequera extrema en po-blacions i comunitats mediterrànies, per mode-litzar-ne la dinàmica i analitzar els mecanismesimplicats en les respostes, i l’avaluació experi-mental, dels efectes de la variabilitat climàtica enels patrons de reclutament d’espècies de comu-nitats llenyoses mediterrànies. Es posa particu-lar atenció als canvis en els patrons d’abundàn-cia i a les interaccions amb altres espècies.

Canvi climàtic i fenologia i distribució dels organismesS’estudia com ha afectat el canvi climàtic les es-pècies i els ecosistemes en un passat immediat icom els afecta en el present a partir de registres

meteorològics i de registres històrics. Mitjançantregistres del moment en què han ocorregut en elpassat les diferents fases fenològiques, s’estudiacom el clima ha afectat el calendari del cicle vitaldels organismes, i això permet projectar com unclima futur pot modificar el seu calendari. A par-tir de registres de la distribució d’organismesen èpoques passades, com ara la distribució enalçada dels arbres, es detecten canvis que s’hanproduït en les darreres dècades i es relacionemamb el canvi climàtic o amb els canvis en els usosdel sòl. D’altra banda, des d’un vessant experi-mental, al CREAF s’estudien les modificacionsen la fenologia en parcel·les d’alguns ecosistemes(alzinars i matollars) en els quals se simulenl’escalfament i l’eixut previstos per les properesdècades pels models climàtics.

Respostes ecofisiològiques i biogeoquímiquesal canvi climàticMitjançant experiments de camp en els quals esmodifiquen les condicions climàtiques de l’eco-sistema en condicions naturals, s’estudia com elcanvi climàtic altera l’ecofisiologia dels organis-mes i l’estructura i el funcionament dels ecosis-temes mediterranis i, per tant, els fluxos de car-boni, els cicles dels nutrients, i el cicle de l’aigua.En aquests experiments se simulen l’eixut i l’es-calfament previstos per a les properes dècadespels models climàtics i s’estudia com hi respo-nen les plantes, el sòl, i la comunitat, fent un se-guiment de la seva evolució en el temps. De lesplantes, s’estudien les respostes ecofisiològiques—intercanvi de gasos, nutrició, creixement, fluo-rescència— i l’ecologia reproductiva. Del sòl,s’estudien la respiració, l’activitat enzimàtica i ladinàmica de nutrients. De la comunitat, s’estu-dien aspectes estructurals com la biomassa i lariquesa d’espècies, i el reclutament i la supervi-vència de plàntules.

Modelització dels efectes del canvi globalL’anàlisi de l’efecte del canvi climàtic en els eco-sistemes terrestres requereix l’ús d’eines que per-metin preveure el funcionament d’aquests eco-sistemes en el futur. Això ho permeten els modelsde creixement, que descriuen els processos eco-fisiològics en relació amb les condicions ambien-tals i que poden utilitzar les previsions climàti-


ques futures com les que proporcionen els Mo-dels de Circulació General (GCM). Per avaluar laimportància d’aquests efectes en els ecosistemesforestals, s’aplica el model GOTILWA+, i s’utilit-zen els escenaris de canvi climàtic generats a par-tir dels escenaris socioeconòmics aportats perl’IPCC, on s’hi inclouen l’increment del CO

2

atmosfèric i les possibles evolucions de la preci-pitació i la temperatura en els propers cent anysa diferents regions d’Europa. L’anàlisi d’aquestsescenaris futurs, i el mateix model GOTILWA+,s’han realitzat en el marc de diferents projecteseuropeus. El tema central d’aquesta línia de tre-ball és com els ecosistemes forestals i els serveisque ofereixen als humans (producció de fusta,regulació hídrica, protecció del sòl, entre d’altres)poden veure’s afectats pel canvi climàtic.

Fluxos de carboni en ecosistemes terrestresEs mesuren els intercanvis de gasos dels ecosis-temes seguint diversos mètodes. Algunes apro-ximacions es fan mitjançant mesures instantàniesa la fulla, i d’altres amb sistemes que permetenobtenir dades en continu a escales espacials mésgrans durant dies o setmanes. Aquestes mesureses realitzen en diferents ecosistemes; alguns, pocalterats per l’home (com són per exemple els al-zinars de Prades i el Montseny), i d’altres sotme-sos a pràctiques de gestió forestal, a pertorba-cions com la sequera o que s’estan recuperantdesprés d’un incendi. Aquestes mesures s’han in-tegrat en models que simulen els processos es-mentats, com el model GOTILWA+, per explorarles possibles conseqüències del canvi climàtic enels fluxos de carboni (i d’aigua) als ecosistemesterrestres mediterranis. Un altre grup del CREAFes dedica a l’anàlisi dels sòls i la seva protecció.Dins d’aquesta línia de recerca, formada per setpersones, un dels temes d’expertesa és el segrestde carboni en els sòls.

Centre d’Investigació Socio-Tècnica – Cen-tro de Investigaciones Energéticas Medio-ambientales y Tecnológicas (CISOT-CIEMAT)Aquest centre realitza activitats d’investigació enles dimensions humana i social del risc i la segu-retat en l’àmbit de l’energia, el medi ambient i latecnologia. Una de les seves línies de recerca estàdedicada a l’anàlisi del comportament humà i de

les iniciatives polítiques i dels instruments disse-nyats per incidir en la qüestió del canvi climàticantropogènic i el consum sostenible. En aquestalínia de recerca hi treballen vuit investigadors delcentre, els quals han desenvolupat diferents pro-jectes relacionats amb l’energia de fusió amb lacaptura i l’emmagatzemament de carboni.

Departament de Ciències de la Terra delBarcelona Supercomputing Center (BSC)Dins d’aquest departament una de les línies de tre-ball és la qualitat de l’aire, i una altra és el canvi cli-màtic. Dins de l’àrea de qualitat de l’aire s’inclouenels càlculs de les emissions de gasos amb efected’hivernacle, és a dir, els inventaris d’emissionsavaluats segons metodologia IPCC i les projec-cions d’emissions futures. S’hi poden incloure, pertant, els projectes i treballs sobre modelització deles emissions i de la qualitat de l’aire amb modelsd’alta resolució. En aquest apartat el grup quedóna suport a aquests treballs està format per vintpersones. Pel que fa específicament a l’apartat delcanvi climàtic, el desenvolupament d’aquesta líniaés molt menys actiu. Hi ha tan sols una personadedicada als objectius generals d’aquesta línia derecerca, que són investigar les causes i els efectesdel canvi climàtic i proporcionar informació fia-ble i acurada sobre els seus impactes mitjançantl’ús del model EC-EARTH ESM en combinacióamb mètodes de regionalització. Si bé en l’altralínia de recerca els resultats són notables, aquestaés encara incipient.

Departament de Dret i Economia Interna-cionals – Universitat de BarcelonaDins de l’àmbit de desenvolupament sosteniblei dret ambiental, hi ha la línia de canvi climàticpel que fa a tota la temàtica de legislació inter-nacional lligada al canvi climàtic. Dins d’aquestdepartament hi ha quatre persones expertes enaquesta temàtica.

Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològi-ques Adverses – Universitat de Barcelona(GAMA-UB)Grup format per vuit persones dins del Departa-ment d’Astronomia i Meteorologia de la Univer-sitat de Barcelona. Entre les línies de recerca delgrup n’hi ha una de dedicada al canvi climàtic i


l’evolució del clima i la seva relació amb els ris-cos naturals, especialment l’evolució d’extremshídrics, tema en el qual el grup desenvolupa i hadesenvolupat nombrosos projectes competitiusnacionals i internacionals i nombroses publica-cions. En col·laboració amb investigadors de laFacultat de Geografia i Història, el grup ha tre-ballat episodis hídrics extrems a partir de fontsdocumentals.

Grup d’Ecologia Funcional i Canvi Global –Centre Tecnològic Forestal de Catalunya(Ecofun)Aquest grup, format per sis persones, dedica unabona part dels seus esforços a l’estudi del canviclimàtic i els canvis d’usos del sòl, el segrest decarboni i l’anàlisi del cicle de nutrients en siste-mes agrícoles, de pastura i en boscos, i en la bio-diversitat i el canvi global. Han participat i par-ticipen en nombrosos projectes com el projecteintegrat europeu CarboEurope, que pretenia res-pondre a la pregunta de quin és el paper d’Eu-ropa en el cicle de carboni global, i actualmenten el Fluxpyr, projecte interregional que perme-trà conèixer l’impacte del canvi climàtic sobre elsecosistemes de muntanya amb especial incidèn-cia en l’agricultura i la ramaderia.

Grup d’Estadística, Economia Aplicada iSalut – Universitat de Girona (GRECS-UdG)Aquest grup de recerca està format per cinc per-sones i es dedica a estudiar i analitzar, entre d’al-tres temes, estadístiques de temes ambientals. Enaquest sentit ha estudiat els efectes del canvi cli-màtic sobre la salut humana.

Grup de Climatologia – Universitat de Bar-celonaAquest grup, juntament amb el Centre de canviclimàtic de la Universitat Rovira i Virgili (C3), sónels que tenen més expertesa i ha analitzat i ho-mogeneïtzat les dades de les sèries climàtiquesde les variables climàtiques bàsiques per a Cata-lunya i l’Estat espanyol. Està format per dotzepersones, i les seves línies de recerca principals esdediquen a l’anàlisi de la precipitació diària, alspatrons de teleconnexions, a la climatologia si-nòptica mitjançant la classificació de tipus ca-racterístics de temps, a la variabilitat climàtica

especialment pel que fa a les tendències de laprecipitació i de la insolació, el clima urbà i elsriscos climàtics, les pluges abundants i les seca-des. El grup participa activament en els projecteseuropeus COST 733 de classificació de patronsclimàtics i en el projecte ESPON d’avaluació delsefectes del canvi climàtic sobre les regions i leseconomies locals

Grup de Silvicultura, Ecofisiologia i Genèticad’Espècies Forestals – Universitat de LleidaAquest grup està inclòs dins de l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria Agrària, de la UdL. El gruptreballa en reconstrucció climàtica a partir de lainformació que donen els anells dels arbres, aixícom en estudis d’adaptació genètica dels arbresutilitzant isòtops estables (carboni 13 i oxigen18) com a eina per interpretar les senyals climà-tiques en els anells de creixement. Aquest grupés expert en l’aplicació d’aquesta tècnica a restesfòssils vegetals. Els canvis en el clima, com ara lamanca d’aigua o l’augment de les temperatures,queden enregistrats en els anells i la seva inter-pretació permetrà anticipar la resposta delsarbres, i també dels boscos, als efectes del canviclimàtic.

Institut Català del Clima (IC3)L’Institut Català del Clima fou creat pel Governde Catalunya i la Universitat de Barcelona l’any2008. És, per tant, un institut de recent creacióque, naturalment, està en procés de formació iestructuració de les seves línies de recerca, i ac-tualment té encara una escassa producció cientí-fica. Tal com consta en els documents als quals esté accés lliurement, els objectius de l’Institut sónprogressar en el coneixement de la variabilitatclimàtica i assessorar i millorar les projeccions iprediccions locals i regionals. El centre també téel projecte d’establir un monitoratge de paràme-tres climàtics a llarg termini en espais naturals deCatalunya. Malgrat aquests objectius generals esposa de manifest l’especial atenció a l’àrea medi-terrània. L’Institut té l’objectiu d’organitzar-se endiferents seccions: dinàmica i impactes del clima;biogeoquímica climàtica; canvi climàtic i teoriadel clima; paleoclima i observacions actuals;models i desenvolupament computacional, ipredicció del clima. Aquesta darrera unitat, ja


estructurada, està formada per un investigadorICREA i cinc investigadors propis de l’Institut, idedica els seus treballs al desenvolupament deprediccions estacionals i interanuals i a la com-binació i la calibració de prediccions amb moltsmodels.

Institut de Ciència i Tecnologia Ambien-tals – Universitat Autònoma de Barcelona(ICTA-UAB)L’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals ésun institut propi de recerca que té cent setanta-dos investigadors, que s’agrupen en vuit àreesd’investigació, una de les quals és el canvi cli-màtic i global: geociències marines i oceanogra-fia. En aquestes àrees s’estructuren diversosgrups de recerca com el Grup d’Estudi de Pro-cessos Oceànics i Climàtics, que està format pervuit persones estables, la major part d’elles de lafundació ICREA. Entre les línies de recerca delgrup s’esmenten geociències marines, biogeo-química marina, oceanografia, biomarcadors,isótops estables, elements de traça, contamina-ció, foraminífers, cocolitofòrids, radioactivitatambiental, i radiocronologia. La major part de lespublicacions del grup s’emmarquen en l’àrea te-màtica I, i específicament en paleoclimatologia itècniques associades per a aquest tipus d’estudis.Un altre grup de recerca dins d’aquesta àrea és elgrup en recerca sociològica en canvi climàtic,energia i gestió de l’aigua. Està format per cincpersones, i la seva recerca s’orienta a estudiarels aspectes culturals, ètics i polítics del canviclimàtic, així com les diferents perspectives, in-centius, capacitats i institucions que afectenl’adaptació i la mitigació des d’una perspectivaregional. L’ICTA organitza un màster ErasmusMundus Joint European Master programme in Envi-ronmental Studies, conjuntament amb la Techni-sche Universität Hamburg-Harburg (Alemanya)que és la institució coordinadora, la Universi-dade de Aveiro (Portugal), i la Universität d’Aal-borg University (Dinamarca). Aquest màsterconté un mòdul dedicat al canvi climàtic ambuna atenció especial a temes marins. Des del’ICTA també es duen a terme recerques i pro-jectes en la vessant de ciències socials del canviclimàtic, i aquests temes també tenen presènciaen mòduls independents del màster.

Institut de Ciències del Mar – Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC)L’actual Institut de Ciències del Mar es dedica aestudiar, de forma integrada, el medi marí i els or-ganismes que hi viuen, amb voluntat pluridisci-plinària. En aquest institut hi treballen més de 150persones especialistes en els diferents aspectes dela recerca oceanogràfica, algunes de les quals desde fa anys, en temes relacionats amb el canvi glo-bal i el canvi climàtic. Les persones que estudiendiferents aspectes relacionats directament amb elcanvi climàtic formen part, sobretot, dels depar-taments d’Oceanografia física, de Geologia marinai de Biologia marina i oceanografia. Les principalslínies de recerca són l’estudi de l’acidificació delsoceans i l’anàlisi paleoclimàtica de la variabilitatdel ph del corall i de la temperatura del mar a par-tir de foraminífers, l’anàlisi dels corrents marinsintermedis com a mecanismes de formació d’ai-gües superficials, el paper de l’oceà i de les inter-accions oceà-atmosfera en la regulació del clima,i el reconeixement en el registre sedimentari de lesvariacions paleoceanogràfiques i paleoclimàtiquesdurant el Neogen-Quaternari al medi oceànic, va-riacions considerades clau per a l’estudi del canviclimàtic global. El grup de bioquímica oceànica icanvi global, particularment, està format per sisinvestigadors i té l’objectiu de diagnosticar elsefectes del canvi global en el medi marí, amb unèmfasi especial en la pertorbació dels cicles bio-geoquímics i les seves conseqüències. Els estudisutilitzen experiències al laboratori i observacionsoceanogràfiques i de satèl·lit. Participen en nom-brosos projectes sobre acidificació dels mars, elpaper dels bentos en els cicles biogeoquímics, elscanvis mesurats en les xarxes tròfiques al mar i lesconseqüències del canvi global en la biodiversitatmarina.

Institut de Ciències de la Terra Jaume Al-mera – Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques (ICTJA-CSIC)Entre les línies de recerca d’aquest institut figural’evolució climàtica i ambiental de la Terra (em-premtes físiques, geoquímiques i biològiques dei-xades en el registre geològic pels climes del pas-sat), llur causes, interaccions i dinàmica. D’altrabanda, els investigadors de l’institut també treba-llen en emmagatzemament geològic d’emissors de


gasos amb efecte d’hivernacle (CO2). Una de les

línies més destacades i productives d’aquest insti-tut està en l’àmbit dels aerosols. És una línia moltàmplia però que té un significat i una repercussióimportants en la recerca sobre canvi climàtic. Lespublicacions d’aquest centre majoritàriament esclassifiquen en l’àrea temàtica IV, interaccions delclima amb la composició atmosfèrica, i amb l’àreatemàtica V, d’impactes dels aerosols.

Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis del’Aigua – Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques (IDAEA- CSIC)L’IDAEA té com a objectiu l’estudi dels canvisnaturals i antropogènics que ocorren en els eco-sistemes mitjançant tècniques químiques i geo-químiques, fonamentalment aquells que tenencom a conseqüència increments de toxicitat enorganismes i humans. L’IDAEA s’ha organitzat apartir de l’experiència de diversos investigadorsen medi ambient, química analítica, geoquí-mica, hidrologia i biotecnologia. L’IDAEA dis-posa de 174 investigadors agrupats en departa-ments de Geociències i Química Ambiental, unapart dels quals es dedica a l’anàlisi del canvi glo-bal i dels cicles biogeoquímics (vuit investiga-dors) i de paleoclimatologia i paleooceanografia(nou investigadors). Aquest darrer grup és es-pecialment actiu en el camp de la geoquímicaorgànica ambiental. Aquesta disciplina com-porta l’estudi de components orgànics de lageosfera, tant naturals com artificials, amb l’ob-jectiu d’aconseguir informació sobre els proces-sos bàsics del funcionament dels ecosistemes,de la seva evolució i de les pertorbacions antro-pogèniques que experimenten. L’àrea temàticaon s’inclouen els treballs del grup és la V, del’impacte dels canvis ambientals en el funcio-nament dels ecosistemes.

Institut de Medi Ambient – Universitat deGirona (UdG-IMA)L’Institut de Medi Ambient de la Universitat deGirona és un institut de recerca universitària queté com a objectiu la investigació bàsica i aplicadaen els àmbits científics i tècnics de rellevància pera l’estudi i la gestió del medi ambient. Pel seu ca-ràcter interdisciplinari, en el seu àmbit confluei-xen i s’articulen diversos àmbits temàtics de re-

cerca a nivell local, regional i internacional. D’en-tre ells n’hi ha un de dedicat al canvi climàtic i elsrecursos energètics: aquest àmbit temàtic resultade la preocupació sobre l’impacte que les activi-tats humanes tenen en l’entorn global, i incloutant la recerca sobre el canvi climàtic antropogè-nic com aspectes que s’hi relacionen, com ara elsrecursos energètics. Entre els objectius de l’àmbithi ha contribuir a millorar les prediccions climà-tiques futures, tant a escala global com especial-ment a escales més grans amb el desenvolupa-ment de projeccions climàtiques regionals. Tambées pretén millorar el coneixement del clima pre-sent i passat; donar suport a la implantació mésextensiva de l’aprofitament de fons renovablesd’energia, i descriure els impactes sobre el nostreentorn provocats pel canvi climàtic. D’entre elsprojectes duts a terme recentment destaquen, pelque fa al canvi climàtic, l’anàlisi de la climatolo-gia de la nuvolositat, de la radiació a l’atmosferai de la interacció amb núvols i aerosols.

Institut de Recerca i Tecnologia Agrícola (IRTA)Malgrat que en els objectius fonamentals d’aquestimportant centre de recerca agrícola de Catalunyano s’hi inclou el canvi climàtic, en diversos pro-jectes de l’Institut es toca aquesta temàtica atès quehi ha investigadors de l’IRTA experts en ecofisiolo-gia vegetal. Alguns dels projectes de l’Institut trac-ten les vulnerabilitats i l’adaptació al canvi climà-tic en el litoral mediterrani i de la problemàtica del’aigua, especialment analitzant la disponibilitatd’aigua dolça en diferents escenaris climàtics, apartir de les cobertes del sòl i de la seva possibleevolució en un període d’un segle. Altres projectesse centren en l’estudi específic de l’optimització del’ús dels recursos naturals estudiant el dissenyòptim de les instal·lacions, amb l’objectiu de mi-nimitzar l’ús d’energies fòssils i equilibrar el balançde les emissions de CO

2, compensant les emissions

de CO2. També hi ha projectes orientats a l’ava-

luació de l’emmagatzemament de carboni en siste-mes forestals en regeneració i en la quantificaciódel carboni dels sòls agrícoles

Laboratori d’Enginyeria Marítima – Univer-sitat Politècnica de Catalunya (LIM-UPC)El LIM-UPC és un centre que treballa en set àreescientífico-tècniques entre les quals trobem l’es-


tudi del clima marítim, de la hidrodinàmica cos-tanera i de la seva afectació per part dels proces-sos de canvi entre els quals es compta el canviclimàtic, especialment en el cas de costes deltai-ques com la del delta de l’Ebre. Al laboratori hitreballen 32 investigadors que participen i hanparticipat en nombrosos projectes europeus comel CIRCE, dedicat a l’estudi dels impactes delcanvi climàtic a l’àrea mediterrània, o el Flood-site, que representa una anàlisi integrada del riscd’inundacions i de metodologies de gestió.

Observatori de l’Ebre – Universitat RamonLlull–CSICCentre molt antic a Catalunya però que recent-ment ha obert una línia de recerca sobre el canviclimàtic especialment dedicada a l’impacte en elssistemes hidrològics i, sobretot, a la conca del riuEbre. Aquesta línia incorpora els registres que esconserven a l’observatori sobre variables meteo-rològiques des de començaments del segle XX.L’incipient desenvolupament d’aquesta línia faque el grup, format per tres investigadors per-manents, encara no hagi assolit una activitatcientífica en forma de projectes i de publicacionsen la temàtica del canvi climàtic.

Servei Meteorològic de CatalunyaEl Servei Meteorològic de Catalunya aporta infor-mació climàtica bàsica sobre el clima de Catalunyai les seves característiques a escala comarcal. Emetperiòdicament informació sobre el caràcter climà-tic dels mesos, estacions i anys i, recentment, sobrel’evolució climàtica interanual. Hi ha un grup depersones que treballen sobre l’ampliació de l’escalade les prediccions climàtiques a Catalunya.

25.4. Projectes

25.4.1. Projectes europeus1

La informació que aquí es recull conté projectesque s’emmarquen en el 6è i, parcialment, el7è programa marc. El 6è programa marc derecerca de la Unió Europea contempla una àrea

temàtica prioritària amb el títol «desenvolupa-ment sostenible, canvi global i ecosistemes». A ladescripció del contingut d’aquesta àrea temàticas’inclou un apartat canvi global i ecosistemes on esconcentren les línies que fan referència a temes derecerca en canvi climàtic prioritaris: mecanismes iimpactes de les emissions de gasos amb efected’hivernacle i sistemes de mesura i de predicciódel clima. En un altre apartat relacionat amb eldesenvolupament de sistemes energètics sosteni-bles, s’esmenta l’interès prioritari també en el des-envolupament a un termini mitjà de sistemesd’emmagatzement de CO

2per tal de desenvolu-

par plantes de generació d’energia final neta uti-litzant energies fòssils. Al 7è programamarc de re-cerca (2007-2013), que en el moment d’escriureaquest text està arribant a la meitat de la seva apli-cació, els temes de canvi climàtic apareixen en tresapartats, «Medi», Energia» i «Aliments, Agricul-tura, Pesqueries i Biotecnologia». No obstant, elstemes més directes es troben a l’apartat Medi (En-vironment), que inclou l’apartat 6.1 Canvi climàtic,contaminació i riscos, que conté nou apartats: 1, elsistema Terra, el clima i els seus canvis abruptes;2, emissions naturals i antròpiques; 3, el cicle delcarbó; 4, gasos amb efecte d’hivernacle; 5, climafutur; 6, impactes naturals, socials i econòmics delcanvi climàtic; 7, estratègies de mitigació i adap-tació, incloent noves respostes al canvi climàtic;8, riscos naturals associats al clima com inunda-cions, sequeres, tempestes i focs forestals; 9, im-pactes sobre la salut.

Es comptabilitzen, des de l’any 2000 i finsl’any 2008, la participació de grups amb seuals centres de recerca de Catalunya en un total de39 projectes de característiques diverses pel quefa a la seva tipologia. D’aquests 39, 21 represen-ten participacions en consorcis que duen a termeprojectes europeus d’una durada mitjana apro-ximada de 48 mesos, la qual cosa significa unadedicació intensa i llarga. En cap d’aquestes par-ticipacions s’exerceix el lideratge, segons la in-formació disponible. Els centres individuals queconcentren una major participació són, en pri-mer lloc, l’Institut de Ciència i Tecnologies Am-bientals de la UAB amb 5 participacions; el se-gueix amb 4 participacions el CREAF, situattambé al campus de la UAB. La resta està moltrepartida entre els diferents departaments i cen-


1. Informació obtinguda a partir de l’Observatori de la Re-cerca de l’IEC i del document European Research Frame-work Programme: Research on Climate Change, Directo-rate General for Research Environment EUR 23609, (2009).

tres. De tots els projectes només vuit correspo-nen al 7è programa marc, la qual cosa és com-prensible ja que el període de dades del que s’ha

disposat abastava només fins els primers mesosde 2009, quan el programa encara estava a lesprimeres fases del seu desenvolupament.


Centre Institut/Departament Total de projectes

CSIC 5 (12%)

Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera 2

Institut de Biologia Molecular de Barcelona 1

Institut de Ciències del Mar 1

Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Josep Pascual 1

UAB 11 (25%)

ICTA 5

CREAF 4

Dep. Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia 2

UB 9 (21%)

Dep. Ecologia 3

Dep. Estratigrafia i Paleontologia i Geociències marines 1

Dep. Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia 2

Dep. Microbiologia i Parasitologia Sanitàries 1

Laboratori de Recerca en el Clima2 2

UdL 2 (5%)

Dep. Informàtica i Enginyeria Industrial 1

Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya 1

UPC 10 (23%)

Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia (CRAHI) 3

Grup d’Investigació en Transport de Sediments (GITS) 1

Dep. Teoria del Senyal 1

Dep. Física Aplicada 1

Centre Internacional de Mètodes Numèrics 1

Barcelona Supercomputing Center 1

CetAqua3 1

Hydrometeorological Innovative Solutions4 (Hyds) 1

UPF 1 (2%)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)5 1

URV 2 (5%)

Departament de Geografia 2

Altres institucions 3 (7%)

Servei Meteorològic de Catalunya MeteoCat 1

Agència Catalana de l’Aigua (ACA) 1

Biología y Medio Ambiente (BMA S.L.) 1

Total 43 (100%)

Taula 1. Nombre de projectes europeus en què han participat diferents grups catalans (2000-2008). Hi ha quatre projectes onparticipen en el consorci dos grups, i que, per tant, estem comptant dues vegades.

2. Aquest Laboratori situat al Parc de Recerca de la UB recentment ha donat lloc a l’IC3, amb personalitat jurídica independent.3. Centre d’Agbar que té al seu patronat la UPC.4. Spin off de la UPC sorgida del CRAHI.5. Centre independent que té al seu patronat a la Universitat Pompeu Fabra.

Els projectes es poden distribuir segons la classi-ficació temàtica esmentada al començamentd’aquest capítol.

És de notar la concentració de projectes en lescategories I i V. És lògic, ja que corresponen a lamonitorització del clima i a l’anàlisi dels im-pactes. És de destacar el paper que ha tingut laUnió Europea a l’hora de promocionar projec-tes elaborats des de la perspectiva de la Medi-terrània. En aquests projectes hi participengrups del principat juntament amb altres grupsespanyols.

25.4.2 Projectes competitius espanyols6

Al Pla Nacional d’Investigació de I+D+I 2004-2007 els temes de canvi climàtic estaven situats al’àrea prioritària de Ciències i Tecnologies Agroa-limentàries i del Medi Ambient, que es desenvo-lupava en un programa de Biodiversitat, Ciènciesde la Terra i Canvi Global. Al Pla Nacional d’In-vestigació de I+D+I 2008-2011 actualment vigenthi ha una àrea estratègica, ‘8.3. Energia i canvi cli-màtic’, la qual cosa mostra l’evolució de la pro-moció de la recerca des d’aspectes fonamentalscap a aspectes cada vegada més aplicats. A l’ex-plicació de la línia estratègica del Pla es diu que ladespesa pública en I+D+I en les àrees d’energia icanvi climàtic es dedica en un 70% a les àrees re-lacionades amb l’energia. El 30% restant es de-dica a la investigació bàsica realitzada per les uni-versitats en diferents programes de investigació enaltres àrees relacionades amb el canvi climàtic.L’àrea estratègica es divideix en tres línies: línia 1,Energia i mitigació del canvi climàtic per a la pro-ducció d’energia final neta (carbó net, renovablesi emmagatzemament i segrest de CO

2); línia 2,

mobilitat sostenible i transport; línia 3, altres àm-bits del canvi climàtic. És en aquesta darrera líniaon es concentra la major part de l’activitat del sis-tema de recerca de Catalunya. Aquesta línia tétres subprogrames: s1) observació sistemàtica delclima i elaboració d’escenaris climàtics en dife-rents horitzons temporals (20, 50 i 100 anys);s2) adaptació als impactes del canvi climàtic enels sectors econòmics més afectats; s3) mitigacióde les emissions de gasos amb efecte d’hivernaclerelativa a sectors o activitats de caràcter no ener-gètic i potenciació del coneixement dels embor-nals de carboni.


Taula 2. Projectes en què han participat grups catalans clas-sificats segons categories temàtiques.

Nombre de projectesi percentatge

I.III Processos del clima, 11 (28%)observacions i projeccions

II.II Emissions de gasos amb 4 (10%)efecte d’hivernacle. Ciclesbiogeoquímics: cicle delcarboni i cicle del nitrogen

III.I Interaccions del clima amb 0l’ozó estratosfèric

IV.I Interaccions del clima amb 3 (8%)els canvis de la composicióatmosfèrica

V.II Impactes del canvi climàtic 10 (26%)

VI.I Canvi climàtic i riscos 5 (13%)naturals i esdevenimentsextrems

VII. Adaptació, mitigació 6 (15%)i política al canvi climàtic

Total 39 (100%)

6. Informació procedent de buidat de dades de l’Observatori de la Recerca de l’IEC.



CSIC 20 (19%)

Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) 6

Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID) 2

Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) 5

Institut de Ciències de l’Espai 1

Institut de Ciències del Mar (ICM) 5

Institut d’Investigacions Quím. i Ambientals de Barcelona J. Pascual (IIQAB) 1

UAB 16 (16%)

ICTA-UAB 3

CREAF 6

Dep. de Biologia animal, Biologia vegetal i Ecologia 2

Dep. de Ciència animal i dels aliments 1

Dep. de Física 3

Dep. de Geografia 1

UB 34 (33%)

Dep. d’Astronomia i meteorologia 12

Dep. de Biologia animal 2

Dep. de Biologia vegetal 3

Dep. d’Ecologia 3

Dep. d’Estratigrafia i paleontologia i geociències marines 5

Dep. de Geografia física i anàlisi geogràfica regional 5

Dep. de geoquímica, petrologia i prospecció geológica 1

Dep. de Microbiologia i parasitologia sanitàries 1

Parc Científic de Barcelona 2

UdG 8 (8%)

Dep. de Dret públic 1

Institut d’ecologia aquàtica 2

Institut de medi ambient 2

Dep. de Ciències ambientals 2

Dep. d’Economia 1

UdL 7 (7%)

Dep. de Medi ambient i ciències del sòl 2

Dep. de Producció vegetal i ciència forestal 2

Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya 3

UPC 7 (7%)

Dep. d’Enginyeria agroalimentària i biotecnologia

Dep. d’Enginyeria del terreny, cartogràfica i geofísica 1

Dep. de Mecànica de fluids 1

Dep. de Matemàtica aplicada III 1

Dep. de Teoria del senyal i comunicacions 1

Barcelona Supercomputing Center-CNS 2

URV 6 (6%)

Dep. de Bioquímica i biotecnologia 1

Dep. de Geografia 5

Altres institucions 4 (4%)

Institut Cartogràfic de Catalunya 1

Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries 3

Total 102 (100%)

Taula 3. Nombre de projectes de recerca del «Plan Nacional I+D+I» competitius en què han participat grups catalans (2000-2008)7.

7. S’inclouen, entre d’altres, projectes I+D del programa Nacional de Recursos Naturales (2000-2003) i del Programa Nacionalde Biodiversidad, Ciencias de la Tierra y Cambio Global (CGL) – Subprograma de Atmósfera y Cambio Global (CLI) (2004-2008).

I. Processos del clima, observacions i pro-jeccionsDels trenta-tres projectes competitius subven-cionats a l’Estat espanyol dins d’aquesta categoriaque consten a les bases de dades, 11 —bàsica-ment a l’ICTA-UAB i a la Facultat de Geologia dela Universitat de Barcelona— es dediquen a lapaleoclimatologia; set a models numèrics, undels quals a la Universitat de Girona; un al ParcCientífic de Barcelona, i la resta a la Facultat deFísica de la Universitat de Barcelona; sis projec-tes, repartits entre els departaments de Geografiade la Universitat de Barcelona i de la UniversitatRovira i Virgili, tracten l’anàlisi de característi-ques climàtiques. Cinc projectes es dediquen al’anàlisi de la variabilitat climàtica, en diferentscontextos, quatre dels quals es reparteixen entreel departament de Física de la Universitat Autò-noma de Barcelona i el departament de Geogra-fia de la Universitat Rovira i Virgili. Els quatreprojectes restants es dediquen als embornals decarboni i a l’anàlisi de processos climàtics.

II. Emissions de gasos amb efecte d’hivernacleCicles biogeoquímics: cicle del carboni i cicle delnitrogen; dels vint projectes subvencionats, sis es

dediquen a l’anàlisi específica dels fluxos i acu-mulacions de carboni repartits entre el ParcCientífic de Barcelona, el CTFC i el CREAF. Sisprojectes es dediquen a realitzar balanços i anà-lisis de fluxos globals de gasos amb efecte d’hi-vernacle realitzats pel Departament d’Astrono-mia i Meteorologia de la UB i el CID-CSIC. Alscicles del carboni i del nitrogen es dediquen vuitprojectes desenvolupats pel CID-CSIC, l’ICM-CSIC, el Departament d’Ecologia de la UB i l’Ins-titut d’Ecologia Aquàtica de la UdG.

IV. Interaccions del clima amb els canvis dela composició atmosfèricaDels dotze projectes, vuit es dediquen a l’estudidels aerosols, la seva modelització a l’atmosfera(BSC-CNS), la seva caracterització, la mesura deles seves propietats i la seva influència sobre elclima (ICTJA-CSIC), el transport d’aerosols i lesseves implicacions (CREAF), i els seus sistemesde mesura (Departament d’Astronomia i Meteo-rologia de la UB). Tres projectes es dediquen aanalitzar intercanvis entre la superfície i l’atmos-fera, a l’oceà, (ICM-CSIC), amb l’ús de traçadors,(ICTA-UAB) i caracteritzant l’evapotranspiració(UdL).

V. Impactes del canvi climàticDels dinou projectes, gairebé la meitat (nou) esdediquen a impactes sobre el medi vegetal. Enquatre s’analitzen diferents impactes i respostesecofisiològiques per part del CREAF; en dos pro-jectes els investigadors del Departament de Bio-logia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de laUAB analitzen la vulnerabilitat d’espècies lle-nyoses i la biodiversitat de la flora vascular neo-tropical; l’IRTA estudia l’impacte en la ecofisio-logia de la vinya, i el departament de BiologiaVegetal de la UB mesura l’impacte i la capacitatd’adaptació sobre el blat i l’aclimatació fisiològicai la respiració de plantes mediterrànies. En dosprojectes del CEAB i l’ICM-CSIC s’estudien im-pactes en l’Antàrtica, en dos s’estudien impactessobre comunitats microbianes (ICM-CSIC i Dep.de Microbiologia i parasitologia sanitàries), i enaltres projectes s’analitza l’impacte sobre el tu-risme (Dep. de Geografia física i anàlisi geogrà-fica regional, UB), sobre els llacs del Pirineu(Dep. d’Ecologia, UB), sobre homínids i deter-


Taula 4. Projectes competitius del Plan Nacional I+D+I enquè han participat grups catalans classificats segons cate-gories temàtiques (2000-2008).

Nombre de projectesi percentatge

I.III Processos del clima, 33 (32%)observacions i projeccions

II.II Emissions de gasos amb 20 (19%)efecte d’hivernacle. Ciclesbiogeoquímics: cicle delcarboni i cicle del nitrogen

III.I Interaccions del clima amb 0 (0%)l’ozó estratosfèric

IV.I Interaccions del clima amb 12 (12%)els canvis de la composicióatmosfèrica

V.II Impactes del canvi climàtic 19 (19%)

VI.I Canvi climàtic i riscos 10 (10%)naturals i esdevenimentsextrems


Total 102 (100%)

minats gèneres d’aranyes (Dep. de Biologia ani-mal, UB) i sobre els sòls (Dep. de Medi ambienti ciències del sòl, UdL)

VI. Canvi climàtic i riscos naturals i esdeve-niments extremsDels deu projectes d’aquesta temàtica n’hi ha sisque es dediquen a l’anàlisi de diferents riscosesllavissades (Dep. d’Enginyeria del terreny, car-togràfica i geofísica, UPC), allaus (ICC), pedre-gades, inundacions i extrems hídrics (Dep. d’As-tronomia i meteorologia, UB). En un projectes’analitzen les possibles relacions dels terratrè-mols amb el canvi climàtic (Institut de Ciènciesde l’espai-CSIC).

VII. Adaptació, mitigació i política al canviclimàtic.El vuit projectes s’estructuren de la manera se-güent: cinc al voltant de l’adaptació, dos en agri-cultura (IRTA), un en processos d’interès per al’enologia (Dep. de Bioquímica i biotecnologia,URV), un altre en espècies llenyoses (Dep. d’En-ginyeria agroalimentària i biotecnologia, UPC) iun altre en espècies mediterrànies (Dep. de Cièn-cies ambientals, UdG) i tres al voltant de la ges-tió forestal (Dep. d’Economia, UdG), de les zonescostaneres (Dep. de Geografia, UAB) i de l’urba-nisme (Dep. de Dret públic, UdG)

25.4.3. Convocatòries de la Generalitat deCatalunya: grups de recerca de la Generali-tat de CatalunyaEn el moment de tancar aquest estudi, la infor-mació disponible es limita a la resolució de laconvocatòria del 2005. Malgrat que la convo-catòria del 2009 ja es va resoldre, no es disposade la informació per tal d’actualitzar-la. Això faque, atesa la dinàmica ràpida de la recerca encanvi climàtic, probablement la imatge delsgrups de recerca en canvi climàtic sigui in-exacta. La convocatòria incloïa grups de recercaemergents i grups de recerca consolidats. L’anà-lisi de la base de dades ha proporcionat elsgrups següents que dediquen parcialment ototal la seva recerca a temes relacionats amb elcanvi climàtic. A la descripció de la temàticadels grups, en aquells que no estan centrats entemes de climatologia, però la inclouen, s’es-

menta el resum que fa referència als temes quesón objecte d’aquest estudi.

25.4.3.1. Grups de recerca emergents

ICM–CSICNom del Grup: Grup de Biogeoquímica Ma-rina i Canvi Global 2005SGR 00021Resum de l’activitat: avaluació de l’impacte de lesactivitats antròpiques sobre el mar i l’atmosferamitjançant l’estudi de les interaccions biogeo-químiques.Àrea temàtica: V.

Parc Científic de BarcelonaNom del Grup: Laboratori de Recerca delClima 2005SGR 00046Resum de l’activitat: modelització de la variabili-tat climàtica estacional a interdecadal. Anàlisid’alta resolució de gasos amb efecte d’hivernacletroposfèrics.Àrea temàtica: II.

25.4.3.2. Grups de recerca consolidats

CEAB–CSICGrup d’Ecologia dels canvis ambientals2005SGR 00510Resum de l’activitat: estudi dels aspectes biolò-gics dels canvis ambientals.Àrea temàtica:V.

CREAFGrup d’ecofisiologia i efectes ecològics delscanvis ambientals globals 2005SGR 00312Resum de l’activitat: estudi dels mecanismes eco-fisiològics lligats al carboni, l’aigua i els nutrientsa les espècies vegetals. Evidenciar l’efecte delcanvi global i climàtic sobre l’estructura i el fun-cionament dels ecosistemes i la biosfera.Àrea temàtica: V.

Efectes de les pertorbacions en els ecosiste-mes terrestres 2005SGR 00717Resum de l’activitat: estructura, biodiversitat ifuncionament dels ecosistemes terrestres de Ca-talunya i de les seves transformacions associadesal canvi global.Àrea temàtica: V.


ICTJA-CSICGrup de Reconstrucció Paleoambiental2005SGR 00200Resum de l’activitat: reconstrucció dels canvispaleoambientals enregistrats en successionssedimentàriesÀrea temàtica: I.

IRTAEstrès abiòtic en plantes 2005SGR 00276Resum de l’activitat: estudi i caracterització delsmecanismes moleculars implicats en la respostade les plantes a l’estrès abiòtic i biòtic, en espe-cial a la sequera.Àrea temàtica: VII.

UABGrup de Recerca Palinològica i de CartografiaDigital Bio-Geo-Climàtica 2005SGR 00519Resum de l’activitat: integració d’eines SIG, tele-deteccció, estadística multivariant i anàlisis es-pacial aplicada a la relació clima–vegetació delpassat, present i tendències futures. Elaboraciód’atles climàtics digitals.Àrea temàtica: V.

Grup d’Estudi de Processos Oceànics i Climà-tics 2005SGR 00988Resum de l’activitat: estudi de processos oceànicsque tenen incidència sobre el clima i els ciclesbiogeoquímics.Àrea temàtica:II.

UBGrup de Recerca en Geociències marines2005SGR 00152Resum de l’activitat: anàlisi de cicles i fluxos bio-geoquímics i les condicions ambientals que elsdeterminen.Àrea temàtica: II.

Geoquímica de fluids 2005SGR 00383Resum de l’activitat: estudi de la interacció aigua-roca, en l’anàlisi geoquímica, ambiental i paleo-climàtica de sistemes lacustres. Desenvolu-pament de models numèrics de predicció delfuncionament de sistemes naturals, amb acobla-ment de models hidrològics i geoquímics.Àrea temàtica: VII.

Mecanismes de resistència de les plantes me-diterrànies a la sequera: funció de les espèciesreactives 2005SGR 00408Resum de l’activitat: estudi dels mecanismes deresistència i supervivència de les plantes enfrontdel canvi climàtic.Àrea temàtica: V.

Grup Consolidat de Meteorologia 2005SGR00552Resum de l’activitat: estudi de les precipitacionsextremes i de les estructures que les produeixenmitjançant eines de teledetecció i de fenòmenssingulars de la circulació general, com l’ENSOi les seves teleconnexions.Àrea temàtica: I.

Grup de Climatologia 2005SGR 01034Resum de l’activitat: anàlisi de la variabilitat cli-màtica i del canvi climàtic. Estudi de la pluvio-metria de la península ibèrica, riscos climàtics,climatologia sinòptica, climatologia urbana i bio-meteorologia.Àrea temàtica: I.

Paisatge i paleoambients a la muntanya me-diterrània 2005SGR 01045Resum de l’activitat: coneixement de l’evoluciórecent del paisatge de Sierra Nevada i del sudd’Andorra.Àrea temàtica: I.

UdGGrup de Física ambiental 2005SGR 00095Resum de l’activitat: estudi de la dinàmica de flu-ids ambientals i la seva interacció amb la restadel medi. Radiació i climatologia (efectes delsnúvols)Àrea temàtica: I.

UPCGrup de Recerca Aplicada en Hidrometeoro-logia 2005SGR 00838Resum de l’activitat: anàlisi científica i tecno-lògica de les necessitats en el camp de la ges-tió i de la previsió hidrometeorològica dels pro-cessos que controlen el cicle de l’aigua superfi-cial.Àrea temàtica: VI.


Laboratori d’Enginyeria Marítima 2005SGR00924Resum de l’activitat: estudi de la hidrodinàmi-ca costanera i estuariana, del clima i de la qua-litat del medi ambient marí. Desenvolupamentde models numèrics d’hidrodinàmica costa-nera.Àrea temàtica: V.

25.5. Resultats de la recerca

25.5.1. Participació en organitzacions na-cionals i internacionals

Climatic Variability and Predictability (CLIVAR)El principal objectiu de la xarxa temàtica CLI-VAR-Espanya és promoure i coordinar la con-tribució espanyola al programa CLIVAR. Els ob-jectius científics de CLIVAR-Espanya són els ma-teixos del CLIVAR internacional: descriure i com-prendre els processos físics responsables de lavariabilitat climàtica a escala estacional, anual, in-teranual, decadal i secular, mitjançant l’obtenciói anàlisi d’observacions i el desenvolupament iaplicacions de models del sistema climàtic, es-tendre el registre de variabilitat climàtica a totesles escales d’interès mitjançant la recollida dedades instrumentals i paleoclimàtiques de quali-tat verificada, estendre l’abast i la fiabilitat de lesprediccions climàtiques a escala estacional i in-teranual, mitjançant la millora de models declima global i regional, i comprendre i predirla resposta del sistema climàtic a l’augment de laconcentració de gasos amb efecte d’hivernacle iaerosols i comparar aquestes prediccions amb elregistre climàtic observat per detectar qualsevolmodificació antropogènica del senyal climàtic na-tural. Tres persones, dues de la Universitat de Bar-celona i una de la Universitat Rovira i Virgili, for-men part, actualment, del comitè de coordinaciódel CLIVAR espanyol, format per dotze persones

European Physical Society-EnvironmentalPhysics DivisionAssociació de físics europeus que reuneix tambéassociacions nacionals de física. Té per objectiupromoure l’organització d’activitats científiquesadreçades a la comunitat de físics europeus, aixícom publicar algunes revistes especialitzades.Actualment un professor de la UAB forma partdel comitè de la Divisió de medi ambient, en elqual estan inclosos els temes que fan referència ala física del canvi climàtic

Intergovernmental Panel on Climate Change(IPCC)Des de l’any 2000 s’han publicat dos informesglobals d’aquest organisme format per experts de


Centre Departament Total de grups

CSIC 4

Instituts 3

IRTA 1

UAB 4

Departaments 2

CREAF 2

UB 7

Departaments 6

Parc Científic de Barcelona 1

UdG 1

UPC 2

Total 18

Taula 5. Distribució per centres dels grups de recerca.

Taula 6. Grups de recerca a Catalunya (2005). Distribuciótemàtica.

Nombre de grups

I.II Processos del clima, 5observacions i projeccions

II.II Emissions de gasos amb 3efecte d’hivernacle. Ciclesbiogeoquímics: cicle delcarboni i cicle del nitrogen

III.I Interaccions del clima amb 0l’ozó estratosfèric

IV.I Interaccions del clima amb 0els canvis de la composicióatmosfèrica

V.II Impactes del canvi climàtic 7

VI.I Canvi climàtic i riscos 1naturals i esdevenimentsextrems

VII. Adaptació, mitigació 2i política al canvi climàtic

Total 18

tot el món en les diferents vessants del canvi cli-màtic. La participació de científics catalans coma contribuents o com a revisors dels esborranyselaborats per aquest grup ha augmentat consi-derablement des de l’informe corresponent al’any 2001 (3th Assessment Report, TAR) fins eldarrer informe (4th Assessment Report, AR4)corresponent a l’any 2007.

A l’informe corresponent a l’any 2001, alvolum 1 The Physical Science basis, dels 15 revi-sors de l’estat espanyol, un era de Catalunya, dela UAB. Dels coautors de materials inclosos enaquest mateix volum, n’hi havia dos d’espanyols,un dels quals era una professora de la Universi-tat Rovira i Virgili. En el volum 2 Impacts, Adap-tation and Vulnerability hi havia cinc revisors ca-talans d’un total d’onze de l’estat espanyol, queprovenen un de la UPC, un de la UB, un delCREAF i dos de l’Institut Jaume Almera del CSIC.Entre la relació d’autors no n’hi figurava cap decatalà ni d’espanyol. En el volum 3, Mitigation,no hi havia cap revisor ni autor català d’algunapart dels continguts.

A l’informe corresponent a l’any 2007, alvolum 1, The Physical Science basis, hi ha tres co-autors espanyols dels quals no n’hi ha cap deprocedent de centres de recerca de Catalunya.Dels 11 revisors de l’estat espanyol, sis treballenen centres de recerca de Catalunya, dos a l’Insti-tut de Ciències del Mar del CSIC, dos a la Uni-versitat de Barcelona, i dos a la Universitat Rovirai Virgili. En el volum 2, Impacts, Adaptation andVulnerability, hi ha quatre revisors de centres derecerca amb seu al Principat d’un total de dinoude l’estat espanyol, que provenen dos de laUniversitat de Barcelona, una professora dela Universitat de Girona i un investigador delCREAF. En la relació d’autors hi figura un investi-gador de la Universitat de Barcelona d’un total dequatre coautors espanyols. En el volum 3, Mitiga-tion, no hi ha cap coautor ni autor d’alguna partdels continguts que treballi en centres de recercade Catalunya; un professor de la Universitat deBarcelona és un dels onze revisors espanyols.

International Geosphere BiosphereProgramme (IGBP)Aquest programa de recerca té per objectiu estu-diar el fenomen del canvi global proporcionant

coneixement científic per millorar la sostenibili-tat de la Terra. Els estudis promoguts per l’IGBPanalitzen les interaccions entre els processos bio-lògics, químics i físics i les relacions amb els sis-temes humans. L’IGBP té un comité internacio-nal que es coordina amb comitès nacionals. Elcomitè espanyol està format per onze membres,tres dels quals treballes a institucions del nostrepaís (un a la UdG i dos a l’ICM-CSIC).

International Human Dimensions Program(IHDP)L’IHDP és un programa científic, internacional iinterdisciplinari, dedicat a promoure, catalitzari coordinar la investigació sobre les dimensionshumanes del canvi ambiental, analitzar-les desd’una perspectiva de les ciències socials. La sevamissió és generar coneixement científic sobre elssistemes humans i ambientals aconseguint unaaproximació útil per tal de millorar el desenvo-lupament sostenible i conduir les forces antro-pogèniques del canvi. En aquest programa elcanvi climàtic hi té un paper fonamental. S’es-tructura, com altres programes, en un comitè in-ternacional i comitès nacionals. Dels set mem-bres del comitè espanyol hi ha un científic del’ICTA-UAB.

World Climate Research Programme(WCRP)El programa WCRP té l’objectiu de determinarla predictabilitat del clima i determinar els efec-tes de les activitats humanes sobre el clima inte-grant noves observacions, les instal·lacions cien-tífiques més actives i el coneixement expert. Estàrelacionat amb la UNESCO, l’Organització Me-teorològica Mundial (WMO) i el Consell Inter-nacional per la Ciència (ICSU). Té un comitècientífic internacional i diversos comitès nacio-nals on hi ha dos representants de centres de in-vestigació catalans (ICTJA-CSIC i UB).

Associació Espanyola de ClimatologiaAquesta associació es va constituir amb l’objec-tiu de fomentar, facilitar i difondre els treballsd’investigació sobre climatologia, organitzantreunions, editant publicacions i promoventl’ensenyament de la climatologia a tot l’estatespanyol. Durant el període d’anàlisi d’aquest


treball un professor de la Universitat de Barcelonava ser president de l’Associació i, actualment,una professora de la Universitat Rovira i Virgili ésvocal de la junta

Comité Español de Investigación en CambioAmbiental GlobalEl Comité Español de Investigación en CambioGlobal (ceiCAG) es proposa la mobilització de

la comunitat científica espanyola per fer front aldesafiament del canvi global des d’un punt devista multidisciplinar. L’objectiu del programa ésidentificar l’esforç científic que es du a terme aEspanya i facilitar la participació de la comuni-tat científica espanyola als diversos programesinternacionals d’investigació sobre canvi global.Al comitè científic, format per vuit persones, hiha una investigadora de l’ICM-CSIC.



UAB 3 (6,5%)

Dept. de Biologia animal, biologia vegetal i ecologia 2

Dept. de Dret públic i de ciències històrico-jurídiques 1

UB 26 (57%)

Dept. d’Astronomia i meteorologia 5

Dept. de Biologia animal 2

Dept. de Biologia vegetal 2

Dept. de Dret mercantil, dret del treball i de la seguretat social 1

Dept. d’Ecologia 3

Dept. d’Estratigrafia i paleontologia i geociències marines 4

Dept. de Genètica 1

Dept. de Geodinàmica i geofísica 1

Dept. de Geografia física i anàlisi geogràfica regional 4

Dept. de Geoquímica, petrologia i prospecció geológica 2

Dept. de Química analítica 1

UdG 1 (2%)

Dept. d’Enginyeria química, agrària i tecnologia agroalimentària 1

UdL 4 (8%)

Dept. d’Administració d’empreses i gestió econòmica dels recursos naturals 1

Dept. de Medi ambient i ciències del sòl 2

Dept. de producció vegetal i ciència forestal 1

UPC 10 (22%)

Dept. d’Enginyeria hidràulica, marítima i ambiental 6

Dept. de Projectes d’enginyeria 2

Dept. d’Arquitectura de computadors 1

Dept. de Construccions arquitectòniques 1

URV 2 (4%)

Dept. de Geografia 2

Total 46 (100%)

Taula 7. Tesis presentades durant el període 2000-2007. Cal tenir present que aquestes dades inclouen tesis realitzadesa instituts de recerca del CSIC o el CREAF, i que per presentar-les cal que es vehiculin a través d’un departament univer-sitari.

Grup d’experts en canvi climàtic a Catalunya(GECCC)Aquest grup, format sota l’aixopluc del ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible dela Generalitat de Catalunya i de l’Institut d’Estu-dis Catalans, essencialment ha elaborat els infor-mes sobre el canvi climàtic a Catalunya i ha or-ganitzat de forma discontínua algunes jornadestècniques sobre temes concrets de canvi climà-tic. No és un grup de recerca pròpiament dit,sinó que reuneix de manera totalment informalaquelles persones que estan treballant en canviclimàtic a Catalunya. Actualment està format perpoc més d’un centenar de persones.

Com es desprèn d’aquesta informació, que noés completa, i en la qual és difícil trobar un cri-teri clar de classificació atesa la complicada xarxad’organitzacions i d’iniciatives per coordinar-lesa escala internacional, la participació de cientí-fics que treballen en centres de recerca de Cata-lunya ha anat augmentant en els darrers anys. Acomençament dels anys 2000 era testimonial,mentre que ara en algunes àrees, especialmentles corresponents a la climatologia clàssica, haanat creixent i està força consolidada. En termes

generals, la representació catalana en organismesde gestió i coordinació de la recerca en canvi cli-màtic es basa sobretot en experts corresponentsa les àrees I i V de la classificació usada en aquestinforme.

25.5.2. Tesis llegides (2000-2007)Malgrat que no hi ha un programa de doctoratespecífic en canvi climàtic, els diferents grups derecerca que treballen sobre el tema han proposati dirigit, durant el període 2000-2007, 42 tesisdoctorals que es poden classificar com relacio-nades amb el canvi climàtic.Cal destacar que mésde la meitat de les tesis han estat realitzades a laUniversitat de Barcelona, i una quarta part ala Universitat Politècnica de Catalunya. A conti-nuació es fa una relació dels departaments quehan acollit els treballs i els doctorands.

Cal destacar que a la distribució de tesis llegidesapareixen departaments que no han apareguta l’hora de participar en projectes subvencionatseuropeus o nacionals. Probablement aquests efectees deu, per una banda, al fet que hi ha departa-ments que actuen de manera instrumental pertal d’acollir administrativament tesis elaboradesen instituts de recerca, especialment els del CSIC.Això es dóna especialment a la UPC. D’altra bandatambé hi ha un altre conjunt de treballs de tesique són instrumentals pel que fa a la capturai l’anàlisi de dades relacionades amb el canviclimàtic. Aquest caràcter instrumental fa que elsresponsables de demanar projectes ho facin pera altres àrees que no pas aquella on una deter-minada tecnologia o tècnica s’aplica.

25.5.3. Articles publicats a revistes inclosesal SCI8 (2000-2008)Fent una cerca per paraules clau dels articles quees publiquen a tot el món en revistes SCI, s’hacalculat el percentatge dels articles sobre canviclimàtic en què participen científics que treba-llen en centres de recerca de Catalunya respecteel total d’articles publicats a tot el món d’aquestatemàtica. Aquest percentatge mostra un valor as-cendent durant tot el període d’anàlisi.

Després de la cerca del nombre total d’arti-cles que segons les paraules clau s’atribueixen a


Taula 8. Tesis llegides a les universitats catalanes (2000-2007). Distribució temàtica.

Nombre de tesisi percentatges

I. Processos del clima, 16 (35%)observacions i projeccions

II. Emissions de gasos amb 5 (11%)efecte d’hivernacle. Ciclesbiogeoquímics: cicle delcarboni i cicle delnitrogen

III. Interaccions del clima amb 0l’ozó estratosfèric

IV. Interaccions del clima amb 4 (9%)els canvis de la composicióatmosfèrica

V. Impactes del canvi climàtic 12 (26%)

VI. Canvi climàtic i riscos 3 (6,5%)naturals i esdevenimentsextrems


Total 46 (100%)

8. SCI: Science Citation Index.

temes de canvi climàtic, s’ha procedit a discri-minar exactament el nombre d’articles que se-gons el títol corresponien a l’àrea d’estudi. Dels2.315 articles aportats automàticament de labase de dades, l’anàlisi individualitzada ha por-tat a seleccionar-ne 712, un 30,7%. La classifi-cació que es fa a continuació ha usat aquestadarrera base de càlcul.

D’aquesta classificació es pot veure que elnombre d’articles en les diferents àrees temàtiquesguarda la mateixa proporció, aproximadament,que d’altres compilacions de dades corresponentsa projectes o a tesis. Aquest percentatge augmentaconsiderablement per a l’àrea V, Impactes del canvi

climàtic, indicant una major productivitat enaquest temàtica que en altres àmbits, comparadaamb el nombre de projectes.

El nombre d’articles sobre canvi climàtic haaugmentat regularment des de l’inici del períodeanalitzat, amb una davallada atribuïble probable-ment al sistema com es compten els articles a labase de dades durant l’any 2003. L’augment delnombre de publicacions científiques es deu a dosfactors: per un costat ha augmentat el nombre derevistes on es publiquen articles relacionats ambel canvi climàtic i, també, el nombre de personesque fan recerca en aquests temes.

De l’anàlisi d’aquestes dades s’extreu que el54% dels articles publicats ho ha estat en revis-tes que acumulen, durant el període estudiat,més de cinc publicacions d’autors catalans. Laresta, el 46%, s’ha publicat en revistes que con-centren menys de cinc articles. D’entre aquestaselecció de revistes, un 12,6% s’ha publicat en


ESPANYA CATALUNYAAny

Percentatge al món Percentatge a Espanya Percentatge al món

2000 3,16% 21,71% 0,69%

2001 3,39% 24,42% 0,83%

2002 3,82% 22,39% 0,86%

2003 3,30% 23,21% 0,77%

2004 3,55% 25,29% 0,90%

2005 3,85% 21,51% 0,83%

2006 4,11% 24,11% 0,99%

2007 4,22% 24,19% 1,02%

2008 4,28% 25,12% 1,08%

Taula 9. Percentatge d’articles sobre canvi climàtic publicats arreu del món procedents de centres de recerca de Catalunya.

Taula 10. Articles sobre canvi climàtic distribuïts per àreestemàtiques.

Nombre d’articlesi percentatge

I. Processos del clima, 229 (32%)observacions i projeccions

II. Emissions de gasos amb 72 (10%)efecte d’hivernacle. Ciclesbiogeoquímics: cicle delcarboni i cicle del nitrogen

III. Interaccions del clima amb 0l’ozó estratosfèric

IV. Interaccions del clima amb 29 (4%)els canvis de la composicióatmosfèrica

V. Impactes del canvi climàtic 304 (43%)

VI. Canvi climàtic i riscos naturals 32 (5%)i esdeveniments extrems


Total 712 (100%)

Any Nombre d’articles

2000 40

2001 44

2002 71

2003 56

2004 88

2005 76

2006 93

2007 110

2008 134

Total 712

Taula 11. Articles per anys en el període 2000-2008


Revista Total d’articles

Acta Oecologica-International Journal of Ecology 5

Agricultural and Forest Meteorology 5

Atmospheric Environment 12

Biogeochemistry 6

Biologia Plantarum 5

Chemosphere 8

Climate Dynamics 5

Climatic Change 7

Deep-Sea Research (part I and II) 6

Earth and Planetary Science Letters 10

Ecological Modelling 7

Ecology 5

Ecosystems 8

Energy Policy 5

Environmental and Experimental Botany 6

Estuarine Coastal and Shelf Science 5

European Journal of Agronomy 5

Geology 7

Geophysical Research Letters 12

Global Biogeochemical Cycles 9

Global Change Biology 31

Holocene 5

Hydrological Sciences Journal-Journal des Sciences Hydrologiques 5

Hydrology and Earth System Sciences 5

international journal of Climatology 10

International Journal of Remote Sensing 5

Journal of Climate 6

Journal of Geophysical Research-Atmospheres 16

Journal of Horticultural Science & Biotechnology 5

Journal of Marine Systems 7

Journal of Paleolimnology 10

Journal of Vegetation Science 8

Natural Hazards and Earth System Sciences 6

Nature 5

Oecologia 7

Organic Geochemistry 6

Palaeogeography Palaeoclimatology Palaeoecology 11

Pleoceanography 13

Physiologia Plantarum 9

Plant and Soil 5

Plant Ecology 7

Quaternary Science Reviews 10

Science 9

Science of the Total Environment 6

Sedimentary Geology 5

Soil Biology & Biochemistry 8

Tellus 6

Theoretical and Applied Climatology 7

Tree Physiology 11

Total 382

Taula 12. Revistes amb més de cinc articles relacionats amb el canvi climàtic publicats per autors de centres de recerca deCatalunya.

revistes d’alt índex d’impacte i generals, comNature, Science o Geophysical Research Letters, re-vistes que tenen un espectre de temàtica ampli iuns graus de lectura força grans i, per tant, uníndex d’impacte alt. Destaca també que un12,7% dels articles apareix en revistes especialit-zades de paleoclimatologia, certificant la bonadinàmica de publicacions de la comunitat de pa-leoclimatòlegs a Catalunya; un 34,6% correspona publicacions d’ecologia i botànica, i un 20% esvan publicar en revistes especialitzades de me-teorologia i climatologia física. La resta es repar-teix en temes de cicles biogeoquímics (7,6%),temes marins (4,7%), geologia (5,7%) i de riscos(2%). L’anàlisi d’aquestes dades mostra que lagran dispersió temàtica implica, lògicament, unagran dispersió en les revistes en les quals es pu-blica, i aquest fet dificulta dur a terme una anà-lisi bibliomètrica més precisa. És destacable elpercentatge de publicacions en les revistes d’am-pli espectre temàtic, la qual cosa mostra que hiha investigadors en canvi climàtic que són com-petitius en revistes d’alta difusió.

25.6. Conclusions• En termes generals, l’estructura científica quedóna suport a la recerca en canvi climàtic en-cara és fràgil. La major part d’investigadorsestà en departaments i centres en els quals larecerca sobre els temes de canvi climàtic noés estratègica, i disciplinàriament estan cen-trats en àrees de coneixement clàssiques. Peraquest mateix motiu també s’observa unacerta atomització en la distribució dels inves-tigadors en centres de mides diferents i l’ob-jectiu dels quals no està centrat en el canvi cli-màtic. La creació recent de l’IC3 no sembla,aparentment fins ara, haver ajudat en aquestaspecte al sistema de recerca català en canviclimàtic.

• Malgrat que és difícil donar una xifra exacta,creiem que actualment hi ha unes cinc-cen-tes persones fent recerca sobre canvi climà-tic a Catalunya. Hi ha centres de recercaespecialment actius si s’avaluen globalment,com el CREAF, en els efectes del canvi cli-màtic sobre els sistemes terrestres; l’ICM-CSIC pel que al paper del mar en el canviclimàtic, tant com a sistema físic com a eco-

sistemes marins, i l’ICTA-UAB en paleocli-matologia. Pel que fa als departaments uni-versitaris, és a la Universitat de Barcelona ontrobem els més actius en temes de recercasobre canvi climàtic.

• Més del cinquanta per cent dels projectes com-petitius on participen investigadors catalanscorresponen a l’anàlisi de les observacions delscanvis del clima, a l’estudi de les emissions idels cicles biogeoquímics. Un 20% dels projec-tes es dedica a estudis paleoclimatològics, on lacomunitat científica a Catalunya recentments’ha incrementat fortament en recursos humansi en capacitat d’aconseguir projectes.

• Durant els darrers anys ha augmentat nota-blement el nombre de projectes competitiusdedicats a l’estudi dels impactes del canvi cli-màtic i a l’anàlisi de la seva relació amb els ris-cos naturals. La meitat dels projectes dedicatsa estudiar els impactes del canvi climàtic trac-ten dels impactes sobre el medi vegetal. Aixòés conseqüència del fet que Catalunya disposade dos centres, el CREAF i l’IRTA, molt po-tents i competitius en aquest àmbit.

• Des de l’any 2000 es van elaborar i s’han de-fensat 46 tesis doctorals en les quals el canviclimàtic és un tema central

• La producció científica en forma de publica-cions en revistes SCI en temes de canvi climà-tic s’ha multiplicat per 3,5 des de l’any 2000.L’any 2008 es van publicar 134 articles. El46% dels articles s’ha publicat en revistes quedurant el període analitzat, 2000-2008, haninclòs menys de cinc articles d’autors catalans.Això és una mostra de la gran dispersió temà-tica dels articles publicats

• Es dedica molt poca atenció als estudis d’a-daptació i mitigació i a l’anàlisi de polítiquesde canvi climàtic.

AnnexAquest estudi s’ha realitzat a partir de les dadesde projectes, grups de recerca i publicacions pro-porcionades per l’Observatori de la Recerca del’Institut d’Estudis Catalans entre els anys 2000i 2008 generades com a conseqüència de les cer-ques amb paraules clau que s’inclouen a conti-nuació. Les dades «en brut» han estat processa-des i analitzades per l’autor d’aquest treball.


Paraules clau per a la recerca d’articles i pro-jectes (s’ha utilitzat el llistat en català, castellà ianglès)

AerosolsAgricultura i canvi climàticAntàrticaAscens del nivell del marBalanços de carboniCanvi climàticCanvis climàtics ràpidsCanvis en la temperaturaCanvis en la precipitacióCanvis fenològicsCaptura i emmagatzematge de carboni9

ClimatologiaCH

4

CO2

Combustibles fòssilsConstant solarCorrent termohalíCrosta de gelDiòxid de carboniEarth System ModelsEl NiñoEmissions a l’atmosferaEmbornalsEnergia i canvi climàticEnginyeria climàticaEpisodis meteorològics extremsErosió de la costaEscalfament de l’atmosferaEscalfament globalEscenaris climàticsEPICA10

Episodis Dansgaard-Oeschger

Extrems hídricsExtrems tèrmicsForçament radiatiuFusió del gelGasos amb efecte d’hivernacleGlaceresGRIP11

HuracansIlla de calor urbanaImpactes canvi climàticIPCC12

MetàMobilitat i canvi climàticModels climàticsOnades de calorOscil·lacions climàtiquesOscil·lació de l’Atlàntic Nord13

PaleoclimatologiaPrediccions climàtiquesProtocol de KyotoProxy14

Qualitat de l’aireRegionalització de models climàtics15

Retroaccions climàtiquesSalut i canvi climàticSecadesSèries climàtiquesTempestes de llevantTeleconnexions climàtiquesTestimonis de gelUNFCCC16

Variabilitat climàticaVariabilitat de baixa freqüènciaVostok17

Younger Dryas18


9. En anglès, CCS.10. Projecte europeu d’extracció de testimonis de gel.11. En anglès, Greenland Ice Core Project.12. Sigla en anglès de Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (Intergovernmental Panel on Climate

Change).13. En anglès, NAO.14. Dades indirectes.15. En anglès, Downscaling.16. Acrònim en anglès de United Nations Convention on Climate Change.17. Base antàrtica russa on s’extreuen testimonis de gel.18. Episodi climàtic que es produeix al final de la darrera glaciació.

Acrònims usats en el treball

BSC-CNS Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de SupercomputaciónCREAF Centre de Recerca en Ecologia i Aplicacions ForestalsCID-CSIC Centre d’Investigació i Desenvolupament – Consell Superior d’Investigacions Cientí-

fiquesCTFC Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaICC Institut Cartogràfic de CatalunyaICM-CSIC Institut de Ciències del Mar – Consell Superior d’Investigacions CientífiquesICTA-UAB Institut de Ciència i Tecnologia AmbientalsICTJA-CSIC Institut de Ciències de la Terra Jaume AlmeraIEC Institut d’Estudis CatalansIPCC Intergovernmental Panel on Climate ChangeIRTA Institut de Recerca i Tecnologia AgroalimentàriesUAB Universitat Autònoma de BarcelonaUB Universitat de BarcelonaUdG Universitat de GironaUdL Universitat de LleidaUPC Universitat Politècnica de CatalunyaURV Universitat Rovira i Virgili


segon_informe_canvi_climatic_part 4

Documents