sector terciari
TRANSCRIPT
Les activitatseconòmiques
El sector terciari
El sector terciari: definició
El sector terciari: o de serveis, agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials.
Reuneix totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors.
El sector terciari: definició
Són terciaris: L’administració pública Els serveis financers El comerç El Transport i les comunicacions Les activitats culturals, d’esport i d’oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)
El sector terciari: definició
Una nova definició: Actualment però s’està parlant d’una nova
classificació la del sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).
El sector terciari: definició
Sector quaternari: El sector quaternari és el sector econòmic que inclou els
serveis altament intel·lectuals tals com la recerca científica, el desenvolupament tecnològic i les tecnologies de la informació.
Tradicionalment es considera englobat dins del sector terciari, però la seva importancia creixent ha comportat que es formés un sector especialitzat.
Engloba la industria d'alta tecnologia, tecnologies de la informació i les telecomunicacions i algunes formes de recerca científica, aixi com l'educació i la consultoria i la indústria de la informació.
Segons l’actuació en el mercat:A) Serveis de mercat • Serveis de consum final• Serveis de producció i distribucióB)Serveis públics
El sector terciari: classificació
Segons la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (IDESCAT)
• Comerç, restaurants, hosteleria i reparacions.• Transport i comunicacions.• Serveis a la producció: institucions
financeres, assegurances, serveis prestats a les empreses i lloguers.
• Altres serveis.
El sector terciari: classificació
El sector terciari: indicadors
VAB (Valor afegit brut) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció. Sovint es considera sinònim del PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat.
Població ocupada
El sector terciari: indicadorsACTIVITAT VAB POBLACIÓ OCUPADA
Comerç 17,5% 25’2%
Hosteleria i restauració
10’9% 9’6%
Comunicacions 3’8% 2%
Transport per carretera
6’7% 5’1%
Altres transports 3’6% 2’5%
Crèdits i assegurances
8% 4%
Serveis públics 21% 28’4%
Servei domèstic 1’6% 3’6%
Lloguer d’immobles 12’6% 0’6%
Altres serveis destinats a la venda
13’5% 13’4%
Dades del 2002. % sobre el sector terciari
Terciarització de l’economia
CAUSES2. Canvis en els processos productius: La fragmentació dels processos productius
(producció en sèrie).
L’externalització de serveis. Els processos també donen importància al
disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....
Terciarització de l’economia
CAUSES2. Noves estratègies empressarials Concentració d’empreses Externalització i deslocalització de la
producció Ampliació de mercats.
CAUSES3. Globalització i internacionalització:Cal modernitzar constantment els
equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat.
La globalització és un canvi social basat en l'increment de la interconnexió entre diferents societats.
Es basa en la llibertat de comerç, d’inversió i d’establiment.
Terciarització de l’economia
DIRECTIVA BOLKESTEIN (2006)Actualmente denominada "Directiva de Servicios" incluye una serie de disposiciones para las empresas de servicios y sus usuarios como son la simplif icación de procedimientos y trámites para el acceso y ejercicio de una actividad de servicios y un sistema de cooperación administrativa entre las autoridades competentes de los Estados miembros.
–GLOBALITZACIÓ
Terciarització de l’economia
CAUSES
4. La societat de consum i de benestar:
La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).
El consumisme. “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de
múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.
Terciarització de l’economia
CAUSES
5. Desenvolupament tecnològic
Terciarització de l’economia
Distribució al món
Distribució al món: Països industrialitzats: 58% PIBPaïsos en vies de
desenvolupament: 50% PIBPaïsos subdesenvolupats: 37% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple).
Dades de 2006
PIB per sectors
Dades de 2006
El sector terciari: Espanya
El sector terciari: Espanya
Procès de terciarització1973
Balears, Canàries i Madrid
Astúries i el País Basc
Catalunya i Cantàbria
El sector terciari: Espanya
Procès de terciarització1985Balears, CanàriesMadrid>50%
El sector terciari: Espanya
INDICADORS• OCUPACIÓ + Balears, Canàries i Madrid - Rioja, Galícia, Castella-La Manxa• PRODUCCIÓ + Madrid, Catalunya, Andalucia
- Rioja, Cantàbria, Navarra i Extremadura• N. D’EMPRESES
El sector terciari: Espanya
PER ACTIVITATSServeis a les empreses: Catalunya i
Madrid
Serveis destinats al consum:
– Balears i Canàries turisme i el comerç
– Comunitat Valenciana comerç;
– País Basc, Navarra i Cantàbria transport
Alta especialització turística: Andalusia
El sector terciari: Espanya
SECTOR PÚBLIC:
Administracions públiques
Empreses públiques
Institucions financeres públiques
El sector terciari: Serveis
Administració Pública
• Administració General de l’EstatINEMMUFACEFOGASACorreos y TelégrafosONLAE
El sector terciari: Serveis
Administració Pública
• Administració General de l’Estat
• Administració Autonòmica (Const 1978)Nacionalitats històriques: Catalunya, P Basc, Galícia i
Andalusia
Assimilades: Canàries, C Valenciana i
Navarra
El sector terciari: Serveis
Administració Pública
• Administració General de l’Estat
• Administració Autonòmica
• Administració LocalMunicipis i provínciesilles: Cabildo Canario Consell insular balearComarques: Consell comarcal
El sector terciari: Serveis
Administració Pública. Funcionariat
2006: 2.882.000 funcionaris (un milió + del 1986)17’8% de la població ocupada (Font:Tamames)
El sector terciari: Serveis
Font: Ministerio de Política territorial. 2008
Els serveis socials
EL BENESTAR SOCIAL s’entén com a un conjunt de factors que participen de la qualitat de vida de la persona i que fan que la seva existència posseeixi tots aquells elements que donen lloc a la traquil·litat i la satisfacció humana. Als països desenvolupats garanteixen un seguit de serveis que són considerats de dret, com l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, etc... Una gran part dels serveis són públics, atesos i
finançats per l'Estat, als països europeus.
Els serveis socials
Els bàsics són: L’educació, que està estretament lligada amb el grau
de desenvolupament d’un país. Els països menys desenvolupats no poden afrontar els costos necessaris per oferir una educació, i la seva població roman analfabeta. El segon dels objectius de desenvolupament del mil·leni de
l’ONU és aconseguir “ensenyament primari universal”.
2. La sanitat, és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.
3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc.
El turisme
Història: A l’edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci,
anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olimpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres.
A l’edat mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Terra Santa i a la Meca.
A l’edat moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo (1300), i el desig de conèixer nous móns)
A l’edat contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la
primera oficina de viatges. Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.
El turisme
Causes de l’augment del turisme:
L’augment del temps lliure o anomenat també oci.
El creixement de les rendes.Millores en els transports.Noves pautes de comportament, com la
necessitat de conèixer altre parts del món.La liberalització de la circulació de persones.
El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra un munt d’activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc.
L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme.
Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD (Programa de
les NU per al Desenvolupament)
Té la seva seu a Madrid, España i compta amb 161 estats membres.
El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.
El turisme
Podem classificar-los segons el tipus d’activitat turística:
1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció
antròpica.3. El turisme Religiós: pelegrinatges.4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament
(balnearis)6. Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.7. De sol i platja: turisme a la costa8. De neu: turisme de muntanya9. De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.
El turisme
Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu desenvolupament. És més exigent i menys estacional.
Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat. Monumental: vinculat exclusivament a monuments històric-artístics.
Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments. Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles. Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.
D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic, Industrial, Itinerant
Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural.
Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família que els acull.
D’altres Ornitológico, Rural, Agroturisme, etc.
El turisme
Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme Rural):
Senderisme Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT) Turisme Eqüestre Escalada Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting) Activitats subaquàtiques Rem i navegació (ex. kayak de mar) Activitats aèries (globus, paracaigudisme) Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí) Multiactivitat (ex. raids)
El turisme
Segons les característiques dels turistes (altra classificació):
2. Juvenil3. De la tercera Edat3. Familiar4. De grup5. De masses6. De minories
Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors.
El turisme
Grans àrees de destinació:
Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia)
El carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia,
Singapur i les Filipines. Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.
El turisme
1
2 3
4
Principals destinacions turístiques al món
Principals destinacions turístiques a Europa
1
2
Principals destinacions turístiques a Espanya
ZONES TURÍSTIQUES
CATALUNYA:Costa Brava Costa Daurada ANDALUSIACosta del SolCosta de la LlumAlmeria
ZONES TURÍSTIQUES
COMUNITAT VALENCIANACosta dels TarongersComarca de la SaforCosta Blanca
Regió de Múrcia
ZONES TURÍSTIQUES
ZONA ATLÀNTICA I CANTABRICAGalíciaAstúries i CantàbriaPaís Basc
ZONES TURÍSTIQUES
INTERIOR PENINSULARCiutats històriques de l’interior
ARXIPÈLAGSBalearsCanàries
Espanya. Enquesta de Moviments turístics en frontera (FRONTUR) :
L’any 2007: 59’2 milions de turistes (1 milió + que el 2006) Canàries: 9’5 milions.Mercats britànic, alemany i p. Nòrdics. Catalunya: 15’2 milions. Mercats francès i britànic. Andalusia: 8’6 milions. Mercats britànic i francès. C. Valenciana: 5’6 milions. Mercat britànic. Madrid: 4’4 milions.Mercat italià i francès. Balears: 10’2 milions. Mercat alemany. Resta 9’5%
El turisme
El turisme a Catalunya:
Catalunya rep una proporció molt elevada del turisme total peninsular, principalment visiten la Costa Brava, la Costa
Daurada, Barcelona i els Pirineus.
El turime a Catalunya
Conseqüències del turisme:1. Creixement del PIB dels països receptors.2. Promoció internacional de productes locals, que amplien el
seu mercat.3. Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de
treball.4. Construcció de infraestructures en zones deficitàries.5. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.7. Impacte medi ambiental:
A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels ecosistemes marins i contaminació.
A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.
Conseqüències del turisme
Conferència de Davos (Suïssa), 3 de març de 2007
Aquest viatge es dóna una pausa.Descanseu, estimeu i sigueu feliços. Bon Nadal Viatgers dels Viatges amb Heròdot.