GESTIÓ DE

CONTINGUTS Sector periodístic

REGENERACIÓ DELS PERFILS PERIODÍSTICS L´evolució en la gestió digital de continguts incideix

directament en la re-configuració del sector

periodístic i la creació de nous perfils polifacètics i

polivalents.

Laia Mena – 19/05/2014 Grau de Comunicació

GESTIÓ DE CONTINGUTS

1 Laia Mena - 19/05/2014

ARTICLES AD HOC

Els articles ad hoc es creen per cobrir una necessitat específica; agrupar

publicacions anteriors sobre la mateixa temàtica mitjançant enllaços. L´avantatge davant els formularis de consulta és el reciclatge del fons

documental posant el contingut a disposició del lector. Els articles ja estan lligats al tema d´interès i amb la publicació es permet el tràfic constant per

la xarxa i l’accés als lectors interessats.

AGENDA MEDIÀTICA

Si bé durant l´era de la premsa en paper, els factors per la jerarquització dels temes eren la rellevància i l´actualitat, el diari El Mundo per

exemple, afirma que ara, amb la digitalització dels mitjans, s´hi sumen altres factors a la llista com pot ser la filosofia web 2.0, la popularitat

de la informació o les possibilitats en els diversos formats, tot i que

a la redacció de El Mundo valoren més el contingut que el suport, tenen en compte aquests factors a l´hora de seleccionar els temes que tractaran en

les seves edicions.

COL.LABORACIÓ PERIODISTES-DOCUMENTALISTES

Amb el desenvolupament de la premsa digital, l´acceleració dels fluxos de

treball i l´allau d´informació disponible al web, els rols dels documentalistes i els periodistes han canviat així com la relació entre ells.

Les tasques d´uns i altres, s´han vist forçades al canvi en la re-configuració d´un sector que està aprofitant per fer-se un rentat de cara i millorar la

qualitat del servei. Degut a les noves sinèrgies entre els dos perfils, el periodista adquireix habilitats documentals i el documentalista al seu torn,

pren missions periodístiques. En aquest nou panorama el periodista ha d´assolir la polivalència tècnica, mediàtica i temàtica i guanyar major

autonomia ja que la velocitat del medi digital exigeix (i permet)

l´autosuficiència documental. El periodista digital ha d´estar capacitat per una gran varietat de tasques com la producció de continguts originals,

direcció de projectes, edició de continguts, retoc fotogràfic, maquetació web, manteniment de directoris i bases de dades, moderació d´espais

virtuals o disseny gràfic avançat. El documentalista, que sempre s´ha adaptat als canvis tecnològics, s´ha de regenerar en el nou entorn i cercar

de cobrir noves necessitats. Ha d´avançar-se a les necessitats del periodista i presentar-se com a consultor, conseller o formador en la

societat informacional. El nou documentalista ha de poder elaborar biografies, preparar reculls per aniversaris i esdeveniments amb antelació,

ha de reposar fragments de determinades emissions pel seu interès futur, ha de re-elaborar programes de base històrica i revisar muntatges d´arxiu,

pot elaborar dossiers electrònics sobre esdeveniments previsibles i posar-los a disposició dels redactors, pot explotar el fons documental del medi i

comercialitzar-lo externament a productors audiovisuals i publicitaris. En

definitiva el documentalista ha d´anar un pas per endavant i preveure les necessitats que pot cobrir.

GESTIÓ DE CONTINGUTS

2 Laia Mena - 19/05/2014

ESPECIALS - PERIODISME DE DADES

Els Especials en el mitjà digital han evolucionat gràcies a les

característiques pròpies del mitjà. Els Especials exploten unes possibilitats que només són factibles gràcies a l´entorn digital. Tant els Especials, com

els Temes o Topics són productes documentals que recullen informació en profunditat sobre temes, personatges o esdeveniments amb aportacions

pròpies i diferenciadores de la premsa digital com l’hipertext o la multimedialitat que permeten navegar des de la noticia d´actualitat a altres

més antigues. Aquest tipus de producte digital documental es caracteritza per agrupar elements i recursos de diversa naturalesa com el

fotoperiodisme, l´audiovisual, elements sonors o textuals. Els Especials o Temes no tracten estrictament temes d´actualitat, són més aviat

atemporals i un dels seus objectius és el reciclatge de tot el material

condensat per un periodista després d´una llarga investigació sobre un tema concret objecte d´un article puntual on no s´exposa tota la informació

recollida. L´actualització constant és un dels avantatges d´aquest productes que aspiren a la màxima qualitat periodística. La premsa en

paper no permet la modifica, extensió posterior, millora o actualització.

Els Especials en concret es caracteritzen per estar més lligats a l´agenda

mediàtica ja que normalment cobreixen esdeveniments cíclics com esports o música, mentre que els Temes cobreixen assumptes de reflexió general

com la immigració o el terrorisme. Com podem veure en els dos Especials d´aquest exercici (La Vanguardia i l´ABC) els temes no són d´actualitat,

però s´aprofita l´aniversari de l´esdeveniment per la creació d´un Especial que conté documentació històrica sobre l´assumpte, hipertextos que

enllacen l´article amb altres articles de l´hemeroteca del diari, enllaços a llocs web d´altres entitats relacionades amb el tema i que poden ser

d´interès per al lector, disposa d´enllaços a altres articles relacionats amb

l´esdeveniment de l´Especial, inclouen fotografies i encara que en no en aquest exemples, els Especials també poden incloure audiovisuals. En

definitiva un recull de recursos multimèdia que donen al lector una experiència lliure de desplaçament en la línia del temps i al diari

l´oportunitat de reciclar hemeroteca, agrupar tota la informació ja publicada i relacionada en un mateix article per al seu consum continu i

aprofitar tot el material d´investigació recollit pels periodistes per a altres articles. Els Especials i Temes no van signats, són articles sense autoria per

reforçar la idea de servei i treball en equip del diari.

ETIQUETES - VINCLES ENTRE ARTICLES

L´etiquetatge en premsa digital té com a objectiu vincular articles entre sí. Si utilitzem una mateixa etiqueta en dos articles diferents aquests

queden vinculats entre ells permetent una navegació entre noticies que estan relacionades i és precisament aquesta etiqueta la que funcionarà

com a frontissa entre un article i un altre. L´ús d´etiquetes permet

incorporar la informació al flux de continguts sobre una temàtica concreta, i a més la incorpora ja catalogada, classificada i documentada.

GESTIÓ DE CONTINGUTS

3 Laia Mena - 19/05/2014

Quan etiquetem un contingut amb una o varies etiquetes (tantes com vulguem, l´etiquetatge és il·limitat i quan més etiquetat millor relacionat

quedarà el contingut) li estem dient al CMS que aquest article està relacionat amb altres de la mateixa temàtica i li estem demanant al CMS

que presenti també els altres articles al lector perquè podrien ser del seu interès, augmentem aquí la qualitat del servei amb l´etiquetatge,

proporcionant automàticament més material al lector per cobrir la seva necessitat d´informació. Per l´ús eficient de l´etiquetatge és necessari una

semàntica comú entre periodistes i documentalistes. El vocabulari utilitzat per l´etiquetatge ha de funcionar com a element d´unió entre els uns i els

altres ja que si un periodista utilitza un terme i el documentalista n´utilitza un altre diferent per referir-se al mateix concepte, el vincle entre els textos

no es produeix.

L´exemple del Colabulari del diari El País posa en pràctica aquest vincle entre els periodistes i els documentalistes i mostra la necessitat d´una

sinèrgia coordinada entre ambdós rols. El Colabulari que han creat a El País és una eina intuïtiva, tecnològicament sofisticada i basada en la

documentació que permet enllaçar el passat, present i futur dels continguts i es troba a mig camí entre el tesaurus (llistat de mots per classificar la

documentació) i l´ontologia (estudi de la relació entre conceptes). Així el nou escenari digital ha forçat l´evolució de les habilitats documentalistes

dels periodistes i al seu torn l´evolució de les habilitats dels documentalistes , rol mutant i en continua adaptació a les tecnologies.

CONVERGÈNCIA REDACCIONS - PENSAMENT MULTIPLATAFORMA

Els mitjans de comunicació que s´han sotmès a la convergència de les

seves redaccions de paper i digitals, han creat una redacció única amb arquitectura i infraestructura multiplataforma. Un únic sistema central de

flux d´informació i una integració dels suports per paper, internet, ràdio i

audiovisuals basat en una mentalitat multimèdia que permet dividir la tasca periodística en dos velocitats; el seguiment minut a minut i el treball en

profunditat que requereix més temps i dedicació (Documental Redacciones on-line).

Les avantatges a nivell de servei periodístic són clares. L´exposició dels continguts en tots els formats i plataformes; paper, ordinador,

smartphones i tabletes, Tv i Ràdio, la immediatesa en la publicació d´exclusives en suports digitals i l´actualització permanent, la repercussió

que aporten els mitjans en-línia seductora per als periodistes que perceben amb més facilitat el seguiment dels seus lectors, element motivador pels

periodistes. Per altra banda, la integració i la col·laboració entre diferents perfils periodístics (paper o digital) no és sempre ràpida i fàcil. Un format i

altre tenen característiques diverses que generen conflictes d´organització o fins i tot conflictes entre els diferents perfils. Els rols actuals han quedat

obsolets i hi ha una creixent necessitat de formar nous perfils híbrids (ex.

periodista programador) que siguin flexibles en el nou escenari

GESTIÓ DE CONTINGUTS

4 Laia Mena - 19/05/2014

multiplataforma. Com explica la subdirectora de El País, el periodista tradicional que crea un article rígid del qual vol absolutament la seva

autoria xoca amb la necessitat digital de la modificació i actualització constant de la noticia. La competitivitat entre els periodistes de paper i els

digitals és a l´inici de les integracions un problema en la majoria dels casos. Un altre motiu de conflicte pot ser l’”exclusiva” i la política de del “primer a

internet”, fet que pot generar recel si la investigació pertany als periodistes de paper.

CIRCUIT DEL CONTINGUT PER UNA REDACCIÓ

El Documental Multimèdia de Redaccions en-línia ens mostra les diverses

maneres que tenen de funcionar les redaccions d´un bon nombre de diaris amb presencia a la xarxa. Prenent l´exemple de La Vanguardia, el seu

subdirector Enric Sierra fa un ràpid recorregut del contingut pel circuit

intern de la sala de màquines del diari. Veiem tant la gestió de contingut com el flux de treball en un entorn de col·laboració amb l´assignació de

diferents nivells d´usuari. El nostre CMS haurà de tindre capacitat per la creació, edició i revisió de contingut, control del flux de treball i gestió

d´operacions per la publicació final del contingut.

És la diada de Sant Jordi i els redactors, documentalistes i infografistes ja han preparat amb anterioritat tot el contingut referent a l´agenda del dia,

escriptors assistents i novetats d´aquesta diada. Amb el seu accés al CMS com a “Editors” tenen accés al sistema per crear i editar els seus articles.

El redactor haurà de crear una nova entrada de text, indexar, enllaçar i etiquetar el contingut. El corrector lingüístic amb accés de “Registered”

només pot editar per fer les degudes correccions i el cap de secció amb nivell d´usuari “Publisher” ha tingut accés als articles per revisar-los i

modificar-los si cal en contingut o localització del contingut ja sigui al web

o en el timeline del dia i ha canviat el estat de l´article vàlid per publicar. Finalment el subdirector amb nivell d´usuari “Manager” farà la última

revisió del conjunt de tots el continguts i donarà la confirmació per iniciar la cobertura amb les primeres valoracions de la jornada. La pròxima

publicació serà a les 4 de la tarda així que fins aquell moment periodistes, redactors i fotògrafs aniran recollint les novetats, aniran doncs creant noves

entrades al CMS o actualitzant les que ja s´han creat, per deixar-les pendents de correcció i revisió per part del cap de secció que a mida que

les va revisant al CMS les anirà aprovant canviant l´estatus de cada nova noticia o noticia actualitzada. Desprès de les 4 s´inicia el mateix

procediment d´actualització i reedició de les noticies ja publicades, ampliació de la informació, creació de cròniques sobre les anècdotes del

dia, sempre en constant revisió del cap de secció i del subdirector. Els periodistes digitals faran el seguiment minut a minut actualitzant el web

amb els darrers esdeveniments mentre que els periodistes de paper

seguiran un flux de treball molt semblant però treballant articles de més profunditat per al dia següent de la diada.

GESTIÓ DE CONTINGUTS

5 Laia Mena - 19/05/2014

Configurat

ion

Access Compon

ent Creat

e Delete Edi

t

Edit statu

s

Edit

Own

Redactat/actualitzat Redactor X X SI X SI X SI EDITIOR

Indexat Redactor

Corregit Corrector llingüístic X X X X SI X SI

REGISTERED

Insersió de recursos (imatge, video, etc...)

Fotoperiodista/ Càmera/ Infografista X X SI X SI X SI EDITOR

Publicat Cap de secció X X SI SI SI SI SI

PUBLISHER

Distribuït Subdirector redacció SI SI SI SI SI SI SI MANAGER

PARAULES CLAU

Cms, etiquetes, convergència de redaccions, perfils periodístics, periodisme

de dades, especials digitals, premsa en paper, premsa digital, sector

periodístic, re-configuració de perfils, entorn digital, polivalència

periodística, documentalistes, multiplataforma, multimèdia.

BIBLIOGRAFIA

Tots els materials proporcionats per l´elaboració de la PAC.