sector avícola - inici - ruralcatruralcat.gencat.cat/migracio_resources/651123_informe global...

PROGRAMA D’ASSESSORAMENT ENERGÈTIC

DADES CORRESPONENTS A L’ANY 2007

INFORME SECTORIAL DERIVAT DE LES

AVALUACIONS ENERGÈTIQUES

Sector avícola

IMPORTANT: les dades facilitades per les empreses tenen caràcter confidencial

i estan protegides pel secret estadístic, no essent possible la publicació individual.

Avaluació Energètica

____________________________________________________________________

Estudi final d’avaluació energètica 1

INDEX 1.- RESUM EXECUTIU ............................................................................................ 2 1.1.- Valoració i diagnosi energètica del sector ........................................................ 3 1.2.- Valoració del potencial de millora ..................................................................... 4 1.3.- Accions recomanables ..................................................................................... 4 2.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 6 2.1.- Granges visitades............................................................................................. 7 3.- RESUM DEL SECTOR........................................................................................ 8 3.1.- Identificació i seguiment dels subsectors ......................................................... 8 3.1.1.- Engreix .......................................................................................................... 8 3.1.2.- Incubació ....................................................................................................... 8 3.1.3.- Posta ............................................................................................................. 8 3.1.4.- Reproducció .................................................................................................. 8 3.1.5.- Recria ............................................................................................................ 9 3.2.- Dades genèriques del sector ............................................................................ 9 3.3.- Tipologia de les construccions ....................................................................... 20 3.4.- Generació d’energia tèrmica .......................................................................... 22 3.5.- Sistemes de ventilació.................................................................................... 23 3.6.- Consums específics ....................................................................................... 24 4.- EQUIPS CONSUMIDORS D’ENERGIA ............................................................ 27 4.1.- Sistemes de calefacció ................................................................................... 27 4.2.- Sistemes de ventilació.................................................................................... 28 4.3.- Il·luminació ..................................................................................................... 28 5.- ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA .......................................................... 31 5.1.- Tècniques de mesura utilitzades .................................................................... 31 6.- PROPOSTES DE MILLORA ENERGÈTICA ..................................................... 32 6.1.- Millores en l’aïllament de les instal·lacions ..................................................... 36 6.2.- Instal·lació de radiadors PILOT ...................................................................... 37 6.3.- Substitució dels ventiladors monofàsics ......................................................... 38 6.4.- Substitució dels fluorescents amb balast convencional.................................. 39 6.5.- Substitució de les bombetes incandescents ................................................... 41 6.6.- Substitució de làmpades de Vapor de Mercuri ............................................... 43 6.7.- Resultats per tipus d’activitat .......................................................................... 49


____________________________________________________________________


1.- RESUM EXECUTIU

Els potencials d’estalvis energètic i econòmic globals a les explotacions avaluades

amb tot el conjunt de millores proposades queden reflectits en les gràfiques

següents:

Percentatge del consum energètic que es pot estalviar

amb l'aplicació de les propostes

9%

% del consum que es pot estalviar amb l'aplicació de les propostesConsum amb les millores implantades

Percentatge dels costos totals que es pot estalviar amb

l'aplicació de les propostes

36%

% dels costos que es pot estalviar amb l'aplicació de les propostesCostos amb les millores implantades


____________________________________________________________________


1.1.- Valoració i diagnosi energètica del sector

A partir de les observacions i informació recopilada durant la realització de les

avaluacions a les explotacions avícoles, s’extrauen les següents conclusions

agrupades per apartats:

- Consums globals i específics:

La contínua escalada de preus dels combustibles fòssils ha provocat que

l’energia esdevingui una de les principals prioritats per a les explotacions. Per

aquest motiu, degut a aquesta escalada de preus, les oportunitats de millora en

eficiència energètica poden resultar econòmicament rentables per les granges.

Del total d’explotacions avaluades, el 82% d’elles desenvolupen l’activitat

d’engreix. En aquest conjunt d’explotacions, l’energia tèrmica (majoritàriament

obtinguda a partir dels combustibles fòssils) representa el 70-80% de l’energia

total consumida.

A les explotacions que realitzen les activitats d’incubació i posta, que són

minoritàries, només es consumeix electricitat. D’altra banda, en el cas de les

explotacions d’incubació, els consums d’energia elèctrica són molt elevats.

Per aquests motius l’energia tèrmica, tot i ser predominant a les granges

d’engreix, només representa el 60% del consum en el global del sector avaluat.

El preu del kWhelèctric és en promig un 15% superior al preu del kWhtèrmic. No

obstant això, els consums en energia tèrmica a les explotacions d’engreix i

recria són força superiors. Per aquest motiu resulta més atractiu realitzar

mesures d’estalvi i eficiència energètica en aquest àmbit.

- Gestió energètica:

Tot i que la majoria de les explotacions estan automatitzades i controlades per

ordinador, els controls i monitoratges dels consums elèctrics i tèrmics són

inexistents. A més, el tractament i la gestió de dades de consums i costos

energètics són escasses.


____________________________________________________________________


1.2.- Valoració del potencial de millora

El potencial de millora és difícil de quantificar a partir de la informació obtinguda en

les avaluacions de les diferents explotacions avícoles. Malgrat aquestes dificultats, i

fruit de l’experiència de l’ICAEN i de les enginyeries contractades per la realització

d’aquest estudi, és realista plantejar-se una reducció del consum en energia

tèrmica de l’ordre del 20% a partir de la millora de:

Sistemes de calefacció.

Aïllaments i tancaments (finestres i portes) de les naus.

Pel que fa a l’energia elèctrica, seria assolible un percentatge d’estalvi en el

consum entorn al 10-15% mitjançant millores enfocades principalment a:

Equips de ventilació d’alta eficiència (trifàsics).

Sistemes d’il·luminació eficients (balast electrònic i bombetes de baix

consum).

1.3.- Accions recomanables

Amb l’objectiu de desenvolupar mesures i accions necessàries que afavoreixin un

desenvolupament sostenible i un augment de l’eficiència energètica del sector

avícola, a continuació, s’enumeren possibles accions per a la millora de la gestió i

del procés o equips de planta:

1. Mesures per a la millora de la gestió energètica:

Reforçar els ajuts associats a l’elaboració d’auditories energètiques de

procés i gestió energètica de les granges.

Subvencionar part de la inversió necessària per la millora de la gestió

energètica (instal·lació de comptadors, sistemes d’adquisició i gestió de

dades, programes de gestió i optimització energètica, etc.).

Elaboració d’un programa de formació específic en eficiència energètica

especialitzat en el sector avícola en col·laboració amb universitats i

empreses especialitzades d’aquest àmbit.

Tenint en compte les canviants condicions climatològiques anuals i les

diferències en la producció anuals de cada explotació, definir un sistema de

bonificacions econòmiques (ajuts, reformes fiscals, etc.) a aquelles


____________________________________________________________________


explotacions que demostrin un compromís amb l’eficiència energètica. Així

es podrien utilitzar indicadors quantitatius de l’eficiència de la granja

(reducció dels consums específics associats, consum de recursos

renovables, reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc.).

2. Mesures per a la millora del procés i equips de planta:

Cal destacar que tota millora dels equips existents requereix d’un estudi previ

detallat que justifiqui tècnica i econòmicament el projecte.

Així, de forma general, es proposa reforçar la línia de subvencions en equips

consumidors o transformadors d’energia. En concret:

- Motors elèctrics: Subvencionar la substitució del ventiladors monofàsics per

ventiladors trifàsics d’alta eficiència.

- Calderes i sistemes de calefacció:

o Subvencionar la renovació de calderes amb combustibles fòssils

per calderes de biomassa.

o Subvencionar la substitució de sistemes de calefacció amb

radiadors d’infrarojos convencionals i calefactors d’aire, per

radiadors d’infrarojos d’alta eficiència amb micropilot.

- Il·luminació: subvencionar la substitució dels fluorescents amb balast

convencional per fluorescent amb balast electrònic.


____________________________________________________________________


2.- INTRODUCCIÓ

Un dels eixos bàsics de la política energètica de la Generalitat de Catalunya és la

racionalització de la utilització de l’energia i la reducció de les emissions de diòxid

de carboni i dels gasos que contribueixen a l'escalfament del planeta i el canvi

climàtic. Per tal d'assolir aquests objectius i contribuir a la millora de la sostenibilitat

i de la competitivitat, cal fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, la promoció de

l'aprofitament dels recursos energètics renovables i l'impuls en la recerca i el

desenvolupament de noves tecnologies energètiques, de béns d'equip i de serveis

industrials destinats a millorar la utilització de l'energia.

Per tal d’impulsar aquests objectius en el sector primari, en concret a l’agricultura,

l’Institut Català d’Energia (ICAEN) i el Departament d’Agricultura, Alimentació i

Acció Rural (DAAR) han signat un acord marc, amb data 20 setembre de 2006, per

a la realització d’un Pla per l’estalvi i millora de l’eficiència energètica del sector

agrari i pesquer, i més concretament en l’addenda a aquest acord signada l’11

d’octubre de 2007 es defineixen una sèrie d’accions que permetran revisar els

consums energètics de les explotacions ramaderes i les cambres frigorífiques

agrícoles, així com introduir les tecnologies eficients energèticament aplicables en

aquest tipus d’activitat.

L’ICAEN és la unitat que té assignada l'execució de les activitats que emanen de la

política energètica de la Generalitat de Catalunya i del Pla d’Energia 2006-2015.

Entre els objectius de l'ICAEN hi figura la reducció del consum energètic a

Catalunya. Així, vol promoure l’aplicació de tecnologies energèticament eficients

per tal de millorar alhora la competitivitat del sector.

El DAAR vol promoure l’eficiència energètica per tal de millorar la competitivitat del

sector agrari i pesquer així com la diversificació i promoció de la utilització de les

fonts d’energia alternatives.

En aquest sentit es pretén impulsar noves actuacions que afavoreixin la millora dels

equipaments i les infraestructures al medi rural, incloent els regadius, la

modernització de les tècniques de producció i de l’estructura de les explotacions

agràries per tal d’aconseguir una important reducció del consum d’energia,

millorant així la competitivitat del sector.


____________________________________________________________________


L’acció concreta, s’articula mitjançant avaluacions energètiques per a explotacions

ramaderes i cambres frigorífiques, que du a terme l’ICAEN des del PROGRAMA

D'ASSESSORAMENT ENERGÈTIC (PAE), amb l’oferiment de les esmentades

avaluacions i la supervisió dels continguts per part del DAAR.

La recent crisi aviar de l’any 2006, la contínua pujada dels preus del pinso,

l’increment en el preu dels combustibles fòssils, sobretot del gas propà que és amb

un percentatge del 90% el principal combustible utilitzat en el sector, i la

competència entre les integradores, ha provocat que el sector avícola a Catalunya

visqui actualment una situació delicada.

2.1.- Granges visitades

Les conclusions presentades en aquest informe són fruit de les visites i avaluacions

realitzades en 60 explotacions avícoles de Catalunya.


____________________________________________________________________


3.- RESUM DEL SECTOR

3.1.- Identificació i seguiment dels subsectors

3.1.1.- Engreix

A Catalunya, la producció d’engreix amb gallines de l’espècie broilers és amb

diferència la producció amb un consum energètic més elevat. Els motius són

bàsicament l’elevat nombre d’aus, les necessitats energètiques en forma de calor

durant els primers dies de vida i les necessitats de ventilació a mitjans i finals de

cicle. L’electricitat representa de l’ordre del 30% del total d’energia consumida ja

que la demanda principal prové de la calefacció. Així, les fonts d’energia principals

pel vector tèrmic són: el propà, el gas-oil i la biomassa, en menor mesura.

3.1.2.- Incubació

El consum d’energia és exclusivament elèctric i en magnituds importants, molt

superiors en comparació amb la resta de subsectors avícoles. El motiu és la gran

demanda energètica que necessiten les incubadores amb les resistències

elèctriques, que proporcionen l’escalfor necessària per a la incubació dels ous les

24 hores del dia fins al moment del naixement.

3.1.3.- Posta

Pel que fa al sector de producció d’ous per al consum (aus de posta) el consum

energètic és exclusivament d'energia elèctrica. La major part d’aquest consum es

dedica al manteniment dels programes de ventilació i d'il·luminació, així com de la

refrigeració a la cambra frigorífica.

3.1.4.- Reproducció

Majoritàriament, el consum energètic és en forma d'energia elèctrica. La major part

d’aquest consum es dedica al manteniment dels programes de ventilació i

d'il·luminació, així com de la refrigeració a la cambra frigorífica. No obstant, en

algunes explotacions es requereix el consum d’energia tèrmica a l’època de fred

degut a la zona geogràfica on s’ubica o als materials i estructura de construcció.


____________________________________________________________________


3.1.5.- Recria

La recria d’aus, amb unes instal·lacions similars a la de producció de broilers, té un

consum energètic per au i cicle més elevat, bàsicament degut a una menor densitat

per granja i a una durada més llarga dels cicles. L’energia elèctrica doncs,

representa al voltant del 30% del total d’energia consumida ja que la demanda

principal prové de la calefacció. Les fonts d’energia tèrmica són: el propà, el gas-oil

i la biomassa en menor mesura.

3.2.- Dades genèriques del sector

En total s’ha avaluat un conjunt de 60 explotacions, repartides arreu del territori

català, la distribució de les quals es mostra a continuació. Esmentar que una de les

granges avaluades (granja 14) realitzava dues activitats: reproducció i incubació.

Explotacions avícoles

Nº Activitat Població

1 Engreix Campllong

2 Engreix Artés

3 Posta Santa Coloma de Farners

4 Posta Sant Jordi Desvalls

5 Engreix Cervià de Ter

6 Engreix Sant Mateu de Bages

7 Engreix Monistrol de Calders

8 Engreix Peratallada

9 Engreix Cruïlles

10 Engreix Cruïlles

11 Posta Medinyà

12 Engreix Cornellà de Terri

13 Engreix Anglès

14 Incubació/reproductores Salitja

15 Engreix Torroella de Montgrí

16 Engreix Torroella de Montgrí

17 Engreix El Torn

18 Engreix Esponellà

19 Engreix Vilafant

20 Engreix Sils

21 Reproductores Cistella

22 Posta Verges


____________________________________________________________________


23 Engreix Sant Ferriol

24 Engreix Ordis

25 Engreix Vilanova de Segrià

26 Engreix Artesa de Segrià

27 Engreix Benavent

28 Engreix Montgai

29 Engreix Alcarràs

30 Engreix Torre-serona

31 Engreix Almacelles

32 Engreix Aldover

33 Engreix Tivissa

34 Engreix Vilanant

35 incubació Alcarràs

36 Engreix Bellvís

37 Engreix Vila-sana

38 Engreix alentorn

39 Engreix Alentorn

40 Engreix Alentorn

41 Engreix Soleràs

42 Engreix Els reguers

43 Engreix Pinell de Brai

44 Engreix Valls

45 Engreix Els reguers

46 Engreix Vernet

47 Engreix Vernet

48 Reproductores Bellcaire d'Urgell

49 Engreix Les Piles

50 Engreix Llardecans

51 Engreix Llardecans

52 Engreix Almacelles

53 Engreix Castelldans

54 Engreix Ciutadilla

55 Engreix Ciutadilla

56 Engreix Cabacés

57 Engreix Pallerols

58 Recria ponedores Juneda

59 Engreix Juneda

60 Recria indiots Juneda


____________________________________________________________________


A continuació, es concreta la situació geogràfica de les granges.

Activitat Identificació Nº granges

Engreix Groc 50

Reproductores Verd 3

Posta Blau 4

Incubació Marró 2

Recria Lila 2

TOTAL: 61


____________________________________________________________________



____________________________________________________________________


Cal assenyalar que aquesta distribució ha estat aleatòria a partir dels llistats

subministrats i la posterior acceptació per part del granger per fer la corresponent

avaluació.

El consum energètic de les explotacions avícoles varia en funció de l’activitat

desenvolupada. Així, les granges avaluades es poden classificar per l’activitat en

granges de:

- Engreix.

- Posta.

- Reproductores.

- Incubació.

- Recria.


____________________________________________________________________


Engreix

50

Posta

4Reproductores

3Incubació

2

Recria

2

0

10

20

30

40

50

60

nº

Gràfic 1: Tipus d’activitats avaluades

Segons l’activitat desenvolupada el tipus de vector energètic utilitzat és:

Tipus d’energia en explotacions avícoles

Activitat Elèctric Tèrmic

Engreix Sí Sí

Reproductores Sí Sí/No

Posta Sí No

Incubació Sí No

Recria Sí Sí

Del total de granges visitades, el 82% desenvolupen l’activitat d’engreix. Aquestes,

es poden classificar en funció del rang d’energia tèrmica consumida segons queda

reflectit en el següent gràfic:


____________________________________________________________________


Distribució de les explotacions d'engreix segons el rang d'energia

tèrmica

9%

13%

27%

16%

13%

22%

De 0-50 MWh/any De 50 a 100 MWh/any De 100 a 150 MWh/any

De 150 a 200 MWh/any De 200 a 300 MWh/any Més de 300 MWh/any

Gràfic 2: Distribució de granges d’engreix

La distribució és bastant homogènia en relació a la classificació de les granges

segons el seu rang d’energia tèrmica consumida, així en conseqüència les granges

amb el rang més gran, representen el consum d’energia majoritari del sector.


____________________________________________________________________


3.3.- Tipologia de les construccions

Per desenvolupar les activitats d’engreix, posta, reproducció i recria, es requereixen

recintes tancats per tenir els animals controlats. Així com també mantenir unes

condicions de climatització òptimes pel seu desenvolupament, independentment de

les condicions de l’exterior.

Les construccions habitualment són recintes de forma rectangular, i es poden

diferenciar entre construccions d’obra amb teulada de dues aigües o naus túnel.

Tipus de construcció

Teulada a dues aigües Túnel

140 8

TOTAL: 148 naus

En el cas de les naus túnel, el model sempre és el mateix i l’única possibilitat de

diferenciació és el gruix de lona i material aïllant utilitzat.

En canvi, a les naus d’obra amb teulada a dues aigües les combinacions són

múltiples segons els materials utilitzats ja sigui en les parets i/o la teulada. Els

gràfics següents mostren els materials més utilitzats en aquest tipus de contrucció.


____________________________________________________________________


Materials utilitzats per les parets

22%

15%

26%

4%

9%

6%

18%

Bloc Bloc amb poliureta Totxo

Totxo amb poliureta Iton Termoarcilla

Altres

Gràfic 3: Materials utilitzats per les parets Altres: Formigó, panell sandwitch prefabricat, combinació de totxo+bloc i porex-pan, termoarcilla i poliuretà, sandwitch d’uralita amb llanda de vidre i fusta.

Materials utilitzats pel sostre

5%

54%

10%

5%

11%

15%

Teula amb poliureta Uralita amb poliureta

Uralita amb fibra de vidre Lona i fibra de vidre

Totxo i teula Altres

Gràfic 4: Materials utilitzats pels sostres Altres: panell sandwitch prefabricat, totxo i teula amb poliureta, uralita amb iton i poliuretà, porral.


____________________________________________________________________


3.4.- Generació d’energia tèrmica

Respecte a la generació d’energia tèrmica, el combustible utilitzat en el 84% de les

explotacions és d’origen fòssil, majoritàriament gas propà. Tot i que la biomassa

representa un percentatge reduït respecte el total, cal fixar-se en el creixement

recent que està tenint aquest combustible els últims anys, així com el potencial de

creixement que també es preveu.

% combustible utilitzat per energia tèrmica

76%

16%

4% 4%

Propà Biomassa Gas-oil Fuel

Gràfic 5: Percentatge de combustible utilitzat per energia tèrmica

Les diferents tecnologies utilitzades per la calefacció de les aus són:

Radiadors d’infrarojos: Consumeixen gas propà i produeixen radiació

infraroja de forma localitzada i propera als animals. La distribució és variada

mitjançant petites unitats repartides per l’interior de la nau.

Calefactors d’aire calent: Consumeixen combustibles fòssil (gas propà o

gas-oil) per escalfar l’aire. Requereixen major consum que l’anterior

tecnologia ja que per aconseguir una temperatura adequada pels animals,

es necessita escalfar tot l’aire interior del recinte. Es requereixen menys

equips que en el cas anterior ja que els calefactors d’aire tenen una potència

calorífica major.


____________________________________________________________________


Calderes per escalfar l’aire (combustible: biomassa/fòssil): Una unitat central

proporciona l’escalfor necessària per a tota la nau. La distribució es porta a

terme canalitzant l’aire calent.

3.5.- Sistemes de ventilació

Mantenir les aus dins un recinte tancat, requereix tenir en compte la renovació de

l’aire interior i, evitar la concentració i acumulació de gasos tòxics. Per aquest

motiu, el 93% de les instal·lacions disposen de ventilació forçada dins les naus. Ja

sigui per renovar l’aire periòdicament, com per afavorir la refrigeració interior durant

els mesos de calor. El 7% d’explotacions restants correspon a naus amb ventilació

natural, gràcies a que es troben en zones de corrents naturals suficients per

aconseguir les condicions de ventilació interior necessàries.

En el cas d’instal·lacions amb ventilació forçada, els sistemes de ventilació utilitzats

es poden diferenciar segons si són trifàsics o monofàsics.

Diferenciació dels sistemes de ventilació

39%

61%

Ventilació monofàsica Ventilació trifàsica

Gràfic 6: Diferenciació dels sistemes de ventilació

En els dos casos es tracta de ventiladors extractors d’aire que provoquen una

ventilació creuada a l’interior de la nau. La diferència radica en la tensió de treball.

Motiu pel qual, el consum d’energia elèctrica necessari per moure una mateixa

quantitat d’aire és major amb ventiladors monofàsics.


____________________________________________________________________


3.6.- Consums específics

El primer aspecte que cal remarcar és que cap de les explotacions estudiades del

sector avícola realitza un control i/o seguiment dels consums específics per

producte o per nau. En aquest sentit, algunes de les dades mostrades a les

avaluacions són fruit de les estimacions i càlculs realitzats a partir del balanç

energètic global.

Segons l’activitat desenvolupada, els consums energètics específics tenen

característiques particulars. Les granges de posta, incubació d’ous i reproductores

només utilitzen electricitat (a excepció de la Granja nº 48 de reproductores que

utilitza també calefacció amb combustible fòssil). A la resta de granges, activitats

d’engreix i recria, utilitzen electricitat pel funcionament de motors i equips elèctrics, i

combustibles fòssils i/o biomassa per la calefacció. En aquest cas, el consum

d’energia tèrmica és entorn al 70-90% del consum total d’energia (Gràfic 8).

A les granges que utilitzen energia elèctrica i tèrmica, el cost de l’electricitat és de

mitja un 15% major respecte al consum d’energia tèrmica (Gràfic 9). Aquest fet,

podria produir un increment dels estalvis econòmics en cas de dur-se a terme

millores d’eficiència energètica per reduir el consum del vector elèctric. No obstant,

els consums d’energia tèrmica són majoritàriament molt superiors, i per tant també

ho són els estalvis assolibles. I en conseqüència l’estalvi en emissions de CO2.

D’altra banda, és difícil poder definir un valor de referència mig del kWhelèctric o

kWhtèrmic específic consumit. Els motius principals són: les pollades es fan en

diferents èpoques de l’any i cada explotació ho fa en diferents dies. A les pollades

d’hivern els animals consumeixen molta més energia tèrmica que a l’estiu, i a l’estiu

hi ha més consum d’energia elèctrica que a l’hivern. També cal tenir en compte els

condicionants particulars de cada granja: tipus de construcció, estat dels materials,

condicions climatològiques, etc. A més, també cal tenir en compte que a cada

pollada hi ha un nombre de baixes que varia sempre. Tenint en compte aquests

punts, al subsector d’engreix el consum d’energia elèctrica específica habitual és

entre 0,1 i 0,25 kWh i entre 0,5 i 1,5 kWh d’energia tèrmica consumida. Respecte al

subsector de posta, el valor és entre 1,5 i 3,5 kWhelèctricespecífic. En el cas dels

subsectors de reproductores i recria, els resultats són poc representatius per

establir un valor mig.


_________________________________________________________________________________________________


Percentatge dels consums energètics específics per explotació

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Gra

nja

1G

ran

ja 2

Gra

nja

3

Gra

nja

4G

ran

ja 5

Gra

nja

6

Gra

nja

7G

ran

ja 8

Gra

nja

9

Gra

nja

10

Gra

nja

11

Gra

nja

12

Gra

nja

13

Gra

nja

14

Gra

nja

15

Gra

nja

16

Gra

nja

17

Gra

nja

18

Gra

nja

19

Gra

nja

20

Gra

nja

21

Gra

nja

22

Gra

nja

23

Gra

nja

24

Gra

nja

25

Gra

nja

26

Gra

nja

27

Gra

nja

28

Gra

nja

29

Gra

nja

30

Gra

nja

31

Gra

nja

32

Gra

nja

33

Gra

nja

34

Gra

nja

35

Gra

nja

36

Gra

nja

37

Gra

nja

38

Gra

nja

39

Gra

nja

40

Gra

nja

41

Gra

nja

42

Gra

nja

43

Gra

nja

44

Gra

nja

45

Gra

nja

46

Gra

nja

47

Gra

nja

48

Gra

nja

49

Gra

nja

50

Gra

nja

51

Gra

nja

52

Gra

nja

53

Gra

nja

54

Gra

nja

55

Gra

nja

56

Gra

nja

57

Gra

nja

58

Gra

nja

59

Gra

nja

60

Gas propà Electricitat Biomassa Gas-oil Fuel

Gràfic 7: Percentatge dels consums energètics específics per explotació


_________________________________________________________________________________________________


Percentatge del COST dels consums energètics específics per explotació

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Gra

nja

1G

ranja

2G

ranja

3G

ranja

4G

ranja

5G

ranja

6G

ranja

7G

ranja

8G

ranja

9G

ranja

10

Gra

nja

11

Gra

nja

12

Gra

nja

13

Gra

nja

14

Gra

nja

15

Gra

nja

16

Gra

nja

17

Gra

nja

18

Gra

nja

19

Gra

nja

20

Gra

nja

21

Gra

nja

22

Gra

nja

23

Gra

nja

24

Gra

nja

25

Gra

nja

26

Gra

nja

27

Gra

nja

28

Gra

nja

29

Gra

nja

30

Gra

nja

31

Gra

nja

32

Gra

nja

33

Gra

nja

34

Gra

nja

35

Gra

nja

36

Gra

nja

37

Gra

nja

38

Gra

nja

39

Gra

nja

40

Gra

nja

41

Gra

nja

42

Gra

nja

43

Gra

nja

44

Gra

nja

45

Gra

nja

46

Gra

nja

47

Gra

nja

48

Gra

nja

49

Gra

nja

50

Gra

nja

51

Gra

nja

52

Gra

nja

53

Gra

nja

54

Gra

nja

55

Gra

nja

56

Gra

nja

57

Gra

nja

58

Gra

nja

59

Gra

nja

60

Gas propà Electricitat Biomassa Gas-oil fuel

Gràfic 8: Percentatge del cost dels consums energètics específics per explotació (Nota: aplicant els preus mitjans de les granges

avaluades, propà: 59 €/MWh, electricitat: 89 €/MWh, biomassa: 14,5 €/MWh, gas-oil: 47,2 €/MWh i fuel: 27 €/MWh).

____________________________________________________________________


4.- EQUIPS CONSUMIDORS D’ENERGIA

4.1.- Sistemes de calefacció

Del total de granges visitades, un 85% corresponen a les granges d’engreix i

recria. Aquestes requereixen d’un sistema de calefacció. Generalment les

explotacions disposen de més d’una nau, i a cadascuna de les naus es pot

utilitzar un sistema de calefacció diferent. Inclús es poden combinar dos

sistemes de calefacció diferent en una mateixa nau.

Sistemes de calefacció utilitzats

60%24%

13%3%

Radiadors infrarojos Calefactor aire Caldera biomassa Caldera fòssil

Gràfic 9: Sistemes de calefacció utilitzats

En el 60% de les naus s’utilitzen radiadors d’infrarojos (combustible: gas

propà), i a la resta de naus es fan servir tecnologies que escalfen l’aire

(calefactors d’aire i calderes). Els combustibles usats pels sistemes de

calefacció per aire són: gas propà, biomassa, gas-oil i fuel.

La disponibilitat de recursos i les preferències del granger, determinen el tipus

de tecnologia emprada per la calefacció de la nau. És a dir que no existeix una

relació entre l’activitat avícola realitzada i el sistema de calefacció utilitzat.

____________________________________________________________________


4.2.- Sistemes de ventilació

A quasi la totalitat de les explotacions avícoles, està generalitzada la utilització

de ventilació forçada per renovar, i a l’època d’estiu refrescar, l’aire interior de

les naus. Aquesta ventilació pot ser transversal o longitudinal. Tot i que la més

utilitzada és la ventilació transversal, actualment existeix una tendència a

instal·lacions amb ventilació longitudinal ja que és més eficient. Existeixen

també casos en els que s’utilitza la ventilació natural, sobretot en naus

ubicades en zones de corrents naturals suaus que faciliten l’adopció d’aquest

tipus de ventilació.

El 40% dels ventiladors emprats a les granges són monofàsics, respecte el

60% de ventiladors trifàsics. Tenint en compte, per una banda, que els

ventiladors trifàsics consumeixen de l’ordre d’un 40% menys d’energia elèctrica

que els monofàsics, i per altra, que l’energia elèctrica consumida per ventilació

en una granja d’engreix representa entre un 40-50% del total, es podria

concloure que en les explotacions amb ventiladors monofàsics existeix un

potencial d’estalvi energètic assolible entorn al 15% de l’energia elèctrica total.

El granger és qui decideix el tipus de ventilació i els ventiladors que vol

instal·lar. Tampoc hi ha una relació determinada entre el tipus d’activitat i la

tecnologia utilitzada. Anys endarrere els ventiladors utilitzats eren monofàsics

degut a que era la tecnologia existent. Actualment, amb l’aparició de ventiladors

trifàsics, s’està modificant les instal·lacions progressivament.

4.3.- Il·luminació

La il·luminació representa aproximadament un 7% del consum d’energia

elèctrica del total al sector, el que suposa uns 400.000 kWh/any. A diferència

de la calefacció i la ventilació on el consum és força variable principalment per

les condicions climatològiques exteriors i per les necessitats de ventilació

interiors, la il·luminació té unes hores de treball determinades establertes pels

programes d’il·luminació de cada granja, motiu pel qual es pot fer una

aproximació del seu consum anual.

____________________________________________________________________


% utilització del sistema d'il·luminació

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

Fluorescents Baix consum Incandescent VSAP VM

Gràfic 10: Distribució segons el sistema d’il·luminació

En un 77% dels casos, els fluorescents amb balast convencional és la

tecnologia més utilitzada. Tot i que les bombetes de baix consum són presents

en el 40% de les granges, només representen el 15% del consum d’energia

respecte el total. Aquest percentatge podria augmentar en cas de substituir les

bombetes incandescents utilitzades encara en el 10% de les explotacions, per

bombetes de baix consum, fet que podria suposar una reducció del 4% del

consum elèctric, uns 14.000 kWh/any.

Algunes explotacions disposen d’enllumenat exterior mitjançant làmpades de

Vapor de Mercuri (VM), que només representa el 2% del consum respecte el

total. No obstant, la substitució d’aquestes per làmpades de Vapor de Sodi

d’Alta Pressió (VSAP) suposaria un estalvi entorn a 3.500 kWh/any.

____________________________________________________________________


% consum elèctric segons el sistema d'il·luminació

75%

14%

6%3% 2%


Gràfic 11: Consum elèctric segons el sistema d’il·luminació

____________________________________________________________________


5.- ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA

Les avaluacions energètiques realitzades són el resultat de la recollida de

dades, anàlisis d’aquestes i avaluacions dels consums energètics de cada

explotació. L’objectiu fonamental d’aquestes avaluacions és la determinació de

la viabilitat tècnica i econòmica que presenta l’aplicació de diverses mesures

d’estalvi i eficiència energètiques al conjunt d’explotacions analitzades i, alhora,

conèixer la situació energètica actual de cada explotació respecte al sector.

5.1.- Tècniques de mesura utilitzades

Per dur a terme les avaluacions de les explotacions avícoles s’ha considerat

una sèrie de dades facilitades per cada granja: dades generals de les

instal·lacions a l’emplaçament (maquinaria de les instal·lacions, grau

d'utilització, tipus de procés realitzat, dades de producció, etc.), dades de

consum d'electricitat i combustibles, i rebuts de pagament d'aquestes.

El resultat ha estat:

Qüestionari de recollida de dades de l’establiment.

Resum de les recomanacions en una taula.

Detall dels consums i costos anuals energètics i d’aigua.

Informe tècnic de les recomanacions.

____________________________________________________________________


6.- PROPOSTES DE MILLORA ENERGÈTICA

En total s’ha realitzat un conjunt de 193 propostes, repartides en les

explotacions analitzades. Quantificades i distribuïdes de la següent manera:

Quantificació de les propostes de millora

0 10 20 30 40 50 60 70

Millora d'aïllaments

Substitució de ventiladors monofàsics per trifàsics

Instal·lació de caldera de biomassa

Substitució/Instal·lació de radiadors infrarojos PILOT

Millores en la il·luminació

Gràfic 12: Propostes de millora

Cal apuntar que en relació a les propostes de millora “Instal·lació de caldera de

biomassa” i “substitució/instal·lació de radiadors infrarojos PILOT”, ha estat

impossible determinar quantitativament l’estalvi energètic assolible degut a:

Caldera de biomassa: l’objectiu està encaminat principalment a l’estalvi

econòmic potencial, per la diferència de preu del combustible.

Radiadors PILOT: Donades les múltiples variables amb possibilitat de

repercutir sobre l’estalvi d’energia tèrmica (aïllaments, tancaments, tipus

de construcció, condicions climatològiques, etc.) és difícil poder

quantificar l’estalvi assolible derivat d’aquesta proposta. Per aquest

motiu se’n fa una previsió percentual genèrica a cada avaluació.

Tenint en compte aquests punts, cal apuntar que tot i haver més propostes

relacionades amb l’estalvi d’energia elèctrica, les propostes de millora per

l’estalvi d’energia tèrmica tenen un estalvi quantitatiu superior. Destacar a més,

____________________________________________________________________


que la quantificació de l’estalvi d’energia tèrmica es refereix únicament a les

millores dels aïllaments.

Nombre de propostes de millora segons

el vector energètic

0 20 40 60 80 100

Propostes d'estalvi tèrmic Propostes d'estalvi elèctric

Gràfic 13: Diferenciació de les propostes per vector energètic

Quantificació de l'estalvi energètic segons el vector energètic

(kWh/any)

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000

Quantificació de l'estalvi tèrmic Quantificació de l'estalvi elèctric

Gràfic 14: Quantificació de l’estalvi energètic segons el vector energètic

____________________________________________________________________


La proposta “Millores de l’enllumenat” engloba 3 tipus de propostes

relacionades:

Nombre de propostes per tipus de millora

0 10 20 30 40 50 60

Substitució làmpades VM per VSAP

Substitució bombetes incandescents per bombetes baix consum

Substitució del balast convencional per electrònic

Gràfic 15: Diferenciació de les millores en la il·luminació

En relació a la proposta per la substitució dels balasts convencionals dels fluorescents per balasts electrònics, es pot fer una quantificació segons el subsector avaluat:

____________________________________________________________________


Distribució per subsector de la proposta per substituir el

balast electrònic

0 10 20 30 40 50 60

Engreix Posta Reproductores Incubació

Gràfic 16: Distribució per subsector de la proposta per substituir el balast electrònic

Així, es pot obtenir també una distribució quantitativa de l’estalvi energètic

assolible segons la proposta:

Quantificació de l’estalvi energètic per cada proposta (kWh/any)

0 200.000 400.000 600.000 800.000 1.000.000

Balast electrònic Bombetes baix consum Làmpades VSAP

Ventiladors trifàsics Millora d'aïllaments

Gràfic 17: Quantificació de l’estalvi energètic per cada proposta

____________________________________________________________________


6.1.- Millores en l’aïllament de les instal·lacions

Per millorar l’eficiència energètica de les naus és important disposar d’un bon

aïllament. Tenint sobretot especial cura de tota la teulada, ja que és per on es

produeixen el 70% de les pèrdues d’energia.

La diferència en el consum d’energia entre una nau mal aïllada i una altra de

ben aïllada és entorn al 50%. És per això que la inversió realitzada en el cas

d’una nau mal aïllada s’amortitza ràpidament.

L’escuma de poliuretà és el material més adequat, que millor s’adapta i que

més bons resultats proporciona a l’hora de millorar l’aïllament de les

instal·lacions.

Les activitats d’engreix i recria requereixen mantenir unes condicions de

temperatura entre els 20 i 34ºC depenent de l’edat de l’animal. Aquest fet fa

necessari que hi hagi sistemes de calefacció per proporcionar aquestes

condicions, sobretot durant els mesos freds. En conseqüència, les instal·lacions

han de presentar suficients mesures d’aïllament per mantenir constants les

condicions tèrmiques interiors respecte l’exterior, minimitzant les pèrdues

tèrmiques.

El 30% de les instal·lacions avaluades presenten característiques a l’aïllament

susceptibles de ser millorades. D’aquesta forma s’aconseguiria un estalvi

estimat del 50% de l’energia tèrmica consumida, i períodes de recuperació

d’entre 1 i 2 anys (es considera un producció de 5 pollades l’any).

Propostes Estalvi energètic

(kWh/any) Estalvi emissions CO2 (t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

16 874.807 867 41.613 96.515

____________________________________________________________________


6.2.- Instal·lació de radiadors PILOT

El radiador d’infraroig a gas PILOT incorpora un micropilot infraroig patentat

que assegura l’encesa del cremador principal sense la necessitat d’un

subministrament elèctric, eliminant així consums de combustible innecessaris.

Assajos de camp realitzats demostren estalvis de fins al 40% del combustible

respecte altres tecnologies de radiació o aire calent.

La millora en l’eficiència i l’estalvi energètic de combustible, permet amortitzar

la inversió aproximadament amb 4 o 5 pollades.

Els sistemes de control centralitzat o de zona pels radiadors PILOT permeten el

control de la temperatura de la nau mitjançant un ordinador central o un

termòstat d’ambient. Disposen d’un sistema de control automàtic ON/OFF. A

més, en cas de fallada elèctrica, hi ha disponible un capçal termostàtic mecànic

que reemplaça a l’actuador manual del quadre de control.

El 60% de les granges utilitzen radiadors d’infrarojos convencionals i un 24%

utilitzen calefactors d’aire. Així el 84% de les naus avaluades utilitzen

tecnologies susceptibles de ser millorades per d’altres amb una demanda

inferior de consum de combustible fòssil.

Els radiadors d’infrarojos d’alta eficiència amb micropilot tenen consums entorn

al 30% inferiors a les tecnologies esmentades, amb períodes de retorn

previstos de 1 i 2 anys (es considera un producció de 5 pollades l’any).

Tenint en compte doncs que els consums dels radiadors convencionals i els

calefactors d’aire representen el 76% del consum de l’energia tèrmica del

sector, uns 6.800 MWh/any, l’estalvi energètic assolible amb els radiadors

PILOT seria aproximadament d’uns 2.000 MWh/any, el que suposaria una

reducció en les emissions de diòxid de carboni de 1.967 tCO2/any.

____________________________________________________________________


6.3.- Substitució dels ventiladors monofàsics

Els ventiladors trifàsics tenen major eficiència energètica, millor factor de

potència i millor flux d’aire, que els ventiladors monofàsics.

- Característiques tècniques: Bàsicament, és degut a que per moure el mateix cabal d’aire, els ventiladors trifàsics consumeixen de l’ordre d’un 40% menys d’energia elèctrica.

Tipus Nº Cabal (m3/h) Cabal instal·lat

(m3/h) Consum per unitat (kW)

Consum total (kW)

Trifàsics 1 48.000 48.000 1,5 1,5

Monofàsic 6 8.000 48.000 0,36 2,16

Els programes de ventilació i renovació de l’aire interior de les naus mitjançant

la ventilació forçada, mantenen les condicions de temperatura i humitat interior,

tenint en compte la necessitat de renovació de l’aire. En aquest sentit, el

consum d’energia elèctrica en una granja d’engreix és del 40-50% respecte el

consum total d’electricitat.

En el cas de granges que utilitzen únicament ventiladors monofàsics, es poden

obtenir reduccions del consum al voltant del 10%.

Tenint en compte els estalvis econòmics assolibles i la inversió necessària, els

períodes de retorn previstos oscil·len entre els 2 i els 4 anys (es considera un

producció de 5 pollades l’any).


(kWh/any)

Estalvi emissions

CO2 (t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

33 370.000 366 36.347 85.331

____________________________________________________________________


6.4.- Substitució dels fluorescents amb balast convencional

Els fluorescents amb balast electrònic tenen major eficiència energètica, millor

factor de potència i millor flux lluminós, que els fluorescents amb balast

convencional.

L’estalvi radica en que s’ha eliminat el sistema d’arrencada convencional

(reactància, encebador i condensador de compensació), evitant també avaries

despeses de manteniment. A més, treballen a 30 kHz respecte els 50 kHz del

fluorescent convencional, proporcionant el mateix flux de llum. En

conseqüència, s’aconsegueix un estalvi entorn al 25%.

Les pèrdues per inducció són mínimes, i en conseqüència també les pèrdues

per Efecte Joule. A més, el corrent circula a alta freqüència (30 kHz) consumint

un 25% menys de corrent proporcionant el mateix flux lluminós. Així, el

rendiment de la làmpada augmenta un 25%.

Factor de potència = 1 (cos = 1).

Encesa instantània.

Efecte estroboscòpic inexistent (pampallugueig).

Absència de vibracions sonores i mecàniques.

Poca dissipació de calor, favorable en èpoques d’estiu si estan en locals

climatitzats. Ja que s’obté també estalvi energètic per la reducció de la

càrrega tèrmica.

La vida útil de la instal·lació (làmpada, lluminària, cablatge, etc) augmenta

entorn al 50%.

En el global de les granges avaluades, la il·luminació consumeix 400.000

kWh/any aproximadament. Aquesta energia elèctrica es distribueix de la

següent manera:

____________________________________________________________________


Consum kWh/any en il·luminació

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000


Gràfic 18: Consum elèctric segons el sistema d’il·luminació

El 75% del consum correspon a fluorescent de balast convencional. En aquest

sentit, es proposa la substitució per fluorescents amb balast electrònic.


(kWh/any)

Estalvi emissions CO2

(t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

50 75.565 74 7.862 47.888

Tot i que l’estalvi energètic és important, cal remarcar que el període de retorn

de la inversió prevista també és gran. Principalment degut a que el valor en

hores anuals de funcionament de l’enllumenat és relativament baix (entre 2.000

i 3.000 hores anuals segons el cas).

____________________________________________________________________


6.5.- Substitució de les bombetes incandescents

Les bombetes de baix consum, utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a

generar llum amb un millor rendiment energètic que les bombetes

d'incandescència, però amb una aparença de bombeta.

La potència consumida per les bombetes d'incandescència domèstiques sol

variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (més llum), mentre que les de

baix consum consumeixen només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les

d'incandescència.

Taula d’equivalències:

Bombeta incandescent

Bombeta

baix consum

40 7

45 9

55 11

60 13

75 15

100 20

120 24

130 26

160 32

200 40

Característiques tècniques:

- Són fredes: la major part de l’energia que consumeixen la transformen en

llum, a diferència d’una bombeta incandescent que la meitat de l’energia

consumida es transforma en calor.

- Utilitza entre un 50 i 80% menys d’energia que una bombeta incandescent per

produir la mateixa llum.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llum_fluorescent

____________________________________________________________________


- Tenen una vida aproximada entorn a les 8.000 hores de llum respecte a les

1.200 hores de llum que tenen les bombetes incandescents.

Així, les bombetes de baix consum respecte a les bombetes d’incandescència,

consumeixen menys energia per produir la mateixa llum (de l’ordre de 5

vegades menys) i tenen una vida més llarga (aproximadament 6 vegades més).

Són doncs més eficients i rendibles.

Per al cas de les naus avícoles s’aconsella la instal·lació de les bombetes

encapsulades:

- Evita l’acumulació de pols entremig dels tubs, per tant s’eviten també pèrdues

en el nivell d’il·luminació.

- Millor resistència a les possibles humitats originades a l’interior de la nau, ja

sigui durant el procés d’engreix o bé de neteja sanitària.

Pel que fa a la il·luminació amb bombetes incandescents, aquesta suposa un

consum aproximat de 25.023 kWh/any. El 3% del consum total en il·luminació.

La substitució per bombetes de baix consum, proporcionaria un estalvi

d’electricitat important per un període de recuperació molt curt, generalment de

6 mesos (es considera un producció de 5 pollades l’any).


(kWh/any)


(t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

8 20.957 21 2.096 689

____________________________________________________________________


6.6.- Substitució de làmpades de Vapor de Mercuri

Les làmpades de descàrrega emeten llum a través de l’excitació d’un gas

sotmès a descàrregues elèctriques entre 2 elèctrodes. En funció del gas

contingut a la làmpada i de la pressió a la que estigui sotmès es parlarà de

diferents tipus de làmpades, cadascuna d’elles amb les seves pròpies

característiques lluminoses.

Làmpades de vapor de mercuri a alta pressió

S’identifiquen per la llum blanca que proporcionen. Es basen en la descàrrega

de vapor de mercuri a alta pressió. No requereixen d’arrencador i funcionen a la

tensió de la xarxa amb l’ajuda d’un elèctrode auxiliar. Durant l’encesa, la tensió

de subministrament s’aplica entre els dos elèctrodes principals.

Làmpades de vapor de sodi a alta pressió (VSAP)

S’identifiquen per la llum taronja que proporcionen. No tenen pràcticament

emissió ultraviolada pel qual la seva eficiència és bastant elevada. Són idònies

per a aplicacions extensives i d’il·luminació exterior. Generalment, l’encesa

d’aquest tipus de làmpades es basa en la utilització d’un arrencador electrònic,

capaç de proporcionar impulsos de tensió de 2 – 4 KV.

Taula d’equivalències:

Potència

(W)

Flux lluminós

(lm)

Rendiment

(lm/W)

Vida útil

(h)

Tº de color

(K)

VM 125 6.300 50,40 12.000 3.500 – 4.200

VSAP 70 5.800 83 18.000 2.000 – 2.200

La substitució de les làmpades de Vapor de Mercuri per làmpades de Vapor de

Sodi Alta Pressió suposa estalvis energètics entorn al 44%.

______________________________________________________________________________________________________


Característiques més destacables:

Vida útil

(h)

Rendiment

(lm/W)

Tº de color

(K)

Rendiment

de color Avantatges Inconvenients Aplicacions

VM 8.000 36-59 3.500 – 4.500

40-45 i 60

· Llarga duració · Acceptable qualitat de color · Alta eficiència lluminosa · Flux lluminós important en potències elevades ·Gran varietat de potències

· Alta radiació UV · Flux lluminós no instantani · Depreciació del flux important · Reproducció cromàtica dolenta

· Enllumenat exterior · Enllumenat industrial · Aplicacions especials amb filtres UV

VSAP 12.000 45-138 2.000 – 2.200

20

· Molt bona eficàcia lluminosa ·Llarga duració · poca depreciació del flux · Possibilitat de reducció del flux

· Reproducció cromàtica dolenta · Estabilització instantània · Gran sensibilitat a sobretensions amb potències petites · Requereix equips especials per a re-enceses en calent

· Enllumenat exterior · Enllumenat industrial · Aplicacions en llocs de difícil accés

____________________________________________________________________


I en relació als pocs casos d’explotacions amb enllumenat exterior per

làmpades de Vapor de Mercuri (VM), és important destacar que tot i ser

consums petits respecte el total, només 8.000 kWh/any (2% del consum),

l’estalvi és aproximadament d’un 40%.


(kWh/any)


(t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

3 3.213 3 323 418

______________________________________________________________________________________________________


Així, l’estalvi i la inversió total tenint en compte totes les propostes de millora, es mostren a la taula següent:

Proposta Nombre Estalvi energètic

(kWh/any) Estalvi emissions CO2

(t CO2/any) Estalvi econòmic

(€/any) Inversió (€/any)

Retorn (mesos)

Balast electrònic 50 75.565 74 7.862 47.888 73

Bombetes baix consum 8 20.957 21 2.151 689 4

Làmpades VSAP 3 3.213 3 323 418 16

Ventiladors trifàsics 33 372.660 366 36.347 85.331 28

Millora d’aïllaments 16 874.807 867 41.613 96.515 28

Radiadors PILOT 46 Veure apartat 5.2

Caldera de biomassa 37 - - 233.342 2.297.000 118

TOTAL 193 1.347.202 1.331 321.638 2.527.841 -

______________________________________________________________________________________________________


Quantificació dels estalvis promitjos per proposta:

Proposta Estalvi energètic

promig (kWh/any)

Estalvi promig en emissions CO2

(t CO2/any)

Estalvi econòmic promig (€/any)

Inversió promig (€/any)

Balast electrònic 1.511 1,48 157 958

Bombetes baix consum 2.620 3 269 86

Làmpades VSAP 1.071 1,00 108 139

Ventiladors trifàsics 11.293 11 1.101 2.586

Millora d’aïllaments 54.675 54 2.601 6.032

Radiadors PILOT Veure apartat 5.2

Caldera de biomassa - - 6.307 62.081

Cal tenir en compte que les dimensions de les instal·lacions són força variables i en conseqüència, també ho són els estalvis

assolibles entre les diferents explotacions.

____________________________________________________________________


48

D’altra banda, des del punt de vista de la rendibilitat, cal fixar-se en la proposta

de canvi de bombetes incandescents per bombetes de baix consum, que

suposa un estalvi important amb una recuperació molt ràpida com s’aprecia al

gràfic 21. Importants també són els estalvis en la millora dels aïllaments,

ventiladors trifàsics i làmpades de VSAP, amb períodes de retorn acceptables.

1,58

30,4

2

7,69

4,37

9,06

0,16

3,12

0,77

0,43

0,43

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

Balast

electrònic

Bombetes

baix consum

Làmpades

VSAP

Ventiladors

trifàsics

Millora

d’aïllaments

Esltavi kwh / € invertit Estalvi € / € invertit

Gràfic 19: Estalvi energètic i econòmic per € d’inversió

Períodes de retorn promig per proposta (mesos)

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Balas

t ele

ctrò

nic

Bombe

tes ba

ix c

onsu

m

Làm

pade

s VS

AP

Ventilad

ors

trifà

sics

Millo

ra d

’aïllam

ents

Rad

iado

rs P

ILOT

Calde

ra d

e biom

assa

Gràfic 20: Períodes de retorn promig per proposta

____________________________________________________________________


49

6.7.- Resultats per tipus d’activitat

En el cas del subsector d’engreix, que representa el 82% de les explotacions

avaluades, l’estalvi assolible derivat de les propostes seria el següent:

Proposta Nº Estalvi promig per proposta (kWh/any)

Estalvi energètic (kWh/any)


(t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

Balast electrònic

39 1.462 57.009 56 5.944 35.917

Bombetes baix

consum 8 2.620 20.957 21 2.151 689

Làmpades VSAP

2 465 929 1 94 210

Ventiladors trifàsics

31 11.874 368.082 362 35.907 83.881

Millora d’aïllaments

16 54.675 874.807 867 41.613 96.515

Radiadors PILOT

Veure apartat 4.2

Caldera de biomassa

37 - - - 233.342 2.297.000

Es destaca altra vegada l’important estalvi assolible, tenint en compte la

recuperació de la inversió, en el cas de bombetes de baix consum, millora

d’aïllaments i ventiladors trifàsics.

____________________________________________________________________


50

Respecte a la proposta de substitució de balastos, realitzada per a tots els

subsectors, s’obté un major estalvi promig als subsectors d’incubació i

reproductores ja que les hores d’utilització de la il·luminació és més important.

Proposta Nº

Estalvi promig per proposta

(kWh/any)


Estalvi emissions

CO2 (t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

Engreix 39 1.462 57.009 56 5.944 35.917

Posta 4 498 1.993 2 212 1.407

Incubació 2 3.082 6.164 6 636 2.257

Reproductores 3 2.635 7.905 8 825 6.568

Recria 2 1.247 2.494 2 245 1.739

Respecte a la proposta de substitució de ventiladors, als subsectors d’engreix i

reproductores, s’obté un major estalvi energètic en l’engreix degut a que les

necessitats de ventilació són majors i per tant també les hores de funcionament

dels equips:

Proposta Nº

Estalvi promig per proposta

(kWh/any)


Estalvi emissions

CO2 (t CO2/any)

Estalvi econòmic

(€/any)

Inversió (€/any)

Engreix 31 11.874 368.082 362 35.907 83.881

Reproductores 2 2.289 4.578 5 440 1.450

sector avícola - inici - ruralcatruralcat.gencat.cat/migracio_resources/651123_informe global...

Documents