secció i. disposicions generalsweib.caib.es/normativa/curriculum_ib/decrets/decret_35...centre i de...

Núm. 7316 de maig de 2015

Sec. I. - Pàg. 25303

http://boib.caib.es D.L.: PM 469-1983 - ISSN: 2254-1233

Secció I. Disposicions generalsCONSELL DE GOVERN

8752 Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10 de desembre), modifica l’article 6de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4 de maig), per definir el currículum com la regulació dels elementsque determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments. El currículum està integrat pels objectius decada ensenyament i etapa educativa; les competències, o capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de cadaensenyament i etapa educativa, amb la finalitat d’aconseguir la realització adequada d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos;els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius de cadaensenyament i etapa educativa i a l’adquisició de competències; la metodologia didàctica, que comprèn tant la descripció de les pràctiquesdocents com l’organització de la tasca dels docents; els estàndards i els resultats d’aprenentatge avaluables, i els criteris d’avaluació del graud’adquisició de les competències i de l’assoliment dels objectius de cada ensenyament i etapa educativa. En el batxillerat els contingutss’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries.

Segons el nou article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, introduït per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, correspon albisGovern de l’Estat, entre altres, el disseny del currículum bàsic en relació amb els objectius, competències, continguts, estàndards i resultatsd’aprenentatge avaluables i criteris d’avaluació, que garanteixi el caràcter oficial i la validesa a tot l’Estat de les titulacions a què es refereixaquesta Llei orgànica.

La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOIB núm. 32 ext., d’1 de març), estableixen l’article 36.2 que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d’execució del’ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

Mitjançant el Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre el traspàs de funcions i serveis de l’Administració de l’Estat a les IllesBalears en matèria d’ensenyament no universitari (BOE núm. 14, de 16 de gener), i d’acord amb la

disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 8 de desembre, i l’apartat 1 de l’article 3 del Reial decret 1105/2014, de 26 decdesembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat (BOE núm. 3, de 3 de gener de 2015),el Govern de les Illes Balears pot dictar, en l’àmbit de les seves competències i dins el marc de la regulació i els límits fixats pel Govern del’Estat, les disposicions que consideri necessàries per complementar el currículum del batxillerat.

La Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística (BOIB núm. 15, de 20 de maig), i l’article 7 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, queregula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears(BOIB núm. 89, de 17 de juliol), en concordança amb els articles 4 i 35 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, reconeixen la llenguacatalana com a pròpia de les Illes Balears i, com a tal, llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament i oficial en tots els nivells educatius.Aquests textos legals també regulen que les modalitats insulars de la llengua catalana han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici dela unitat de la llengua.

La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix que el domini d’una segona o fins i tot d’una tercera llengua estrangera s’ha convertit enuna prioritat en l’educació com a conseqüència del procés de globalització en el qual vivim, a més de ser una de les principals carències delnostre sistema educatiu.

L’etapa del batxillerat té la finalitat de proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que elspermetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència; també ha de capacitar els alumnesper accedir a l’ensenyament superior. Fomentar l’aprenentatge al llarg de la vida implica que els alumnes han de tenir una formació que elspermeti seguir aprenent i poder combinar l’estudi i la formació amb l’activitat laboral o altres activitats.

El rol del docent és fonamental, ja que ha de ser capaç de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibilitin la resolució deproblemes, l’aplicació dels coneixements apresos i la promoció de l’activitat dels estudiants. També és fonamental una acció tutorialadequada, que atengui les característiques personals i del grup.

Aquesta nova configuració curricular suposa un important increment en l’autonomia de les administracions educatives i dels centres, quepoden decidir les opcions i les vies en què s’especialitzen i fixar l’oferta d’assignatures dels blocs d’assignatures específiques i de lliureconfiguració autonòmica, en el marc de la programació dels ensenyaments que estableixi cada administració educativa. El sistema és més

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25304


flexible perquè permet ajustar l’oferta formativa i els seus itineraris a la demanda i a la proximitat de facultats o escoles universitàries i altrescentres docents, i afavoreix l’especialització dels centres en funció dels itineraris oferts. Les administracions educatives poden confiar alscentres la determinació d’horaris i assignatures i els continguts d’aquestes, dins els límits fixats.

La nova organització del batxillerat es desenvolupa en els articles 34-38 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, relatius a l’organitzaciógeneral de batxillerat, modificats per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre.

El currículum bàsic de les assignatures corresponents al batxillerat s’ha dissenyat d’acord amb el que s’estableix en el capítol IV de la Lleiorgànica 2/2006, de 3 de maig, modificat per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre. S’estructura el batxillerat en tres modalitats, ambmatèries troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica, que s’han d’orientar a la consecució dels objectius, comuns a totes lesmodalitats. Les modalitats s’organitzen en relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’ensenyamentsuperior tant universitari com no universitari.

S’hi introdueix una novetat significativa en l’avaluació dels processos d’aprenentatge i les condicions de titulació: les proves de l’avaluaciófinal individualitzada en acabar el batxillerat per comprovar els objectius assolits en aquesta etapa i el grau d’adquisició de les competències iaixí poder obtenir el títol de batxiller.

El currículum establert en aquest Decret comprèn els principis essencials de la proposta educativa. En els annexos s’hi descriuen, per a cadamatèria troncal, específica i de lliure configuració autonòmica, els continguts, els criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatgeavaluables, els objectius, les orientacions metodològiques i la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències clau.Aquests elements del currículum han de ser desplegats, completats i aplicats pels centres docents, d’acord amb el principi d’autonomiapedagògica i en funció de les característiques del grup d’alumnes, de l’equip docent responsable d’aplicar-los, de les característiques delcentre i de l’entorn on està ubicat.

Per tot això, a proposta de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats, havent consultat el Consell Escolar, d’acord amb el ConsellConsultiu, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 15 de maig de 2015,

DECRET

Article 1Objecte i àmbit d’aplicació

1. Aquest Decret, d’acord amb la disposició final quarta de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitateducativa, constitueix el desplegament normatiu per al batxillerat del que disposa l’article 6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,bisd’educació, i integra el que regula el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educaciósecundària obligatòria i el batxillerat.

2. Aquest Decret és d’aplicació als centres docents públics i privats de les Illes Balears que imparteixen els ensenyaments del batxillerat.

Article 2 Principis generals

1. El batxillerat forma part de l’educació secundària postobligatòria i comprèn dos cursos acadèmics. Es pot cursar en règim ordinari, enrègim nocturn i en règim a distància.

2. El batxillerat es desenvolupa en modalitats diferents i, si escau, en itineraris diferents dins cada modalitat, que permeten als alumnes unapreparació especialitzada d’acord amb les seves perspectives i interessos de formació, per incorporar-se als estudis posteriors o al mónlaboral.

3. Els alumnes poden romandre cursant el batxillerat en règim ordinari durant quatre anys, consecutius o no. En els règims de nocturn i adistància no hi ha limitació de permanència.

4. Les activitats educatives en el batxillerat han d’afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, per treballar en equip i peraplicar els mètodes d’investigació apropiats.

5. L’escolarització dels alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu s’ha de regir pels principis de normalització id’inclusió, i ha d’assegurar la no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.

6. El batxillerat ha de ser impartit pels professors que estableix l’article 94 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25305


7. Els centres que imparteixen els ensenyaments del batxillerat s’han de coordinar amb els centres que imparteixen els ensenyaments del’educació secundària obligatòria i amb els que imparteixen l’educació superior per garantir una transició dels alumnes adequada i facilitar lacontinuïtat del seu procés educatiu.

8. En totes les situacions educatives de l’àmbit escolar han d’estar implícits els valors que sustenten l’educació per a la democràcia i per alconeixement i la pràctica dels drets humans, l’educació moral i cívica, l’educació per a la igualtat d’oportunitats, l’educació per a la pau,l’educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones, la coeducació, l’educació per a la interculturalitat i per a la construccióeuropea, l’educació ambiental i del consumidor, l’educació viària, l’educació per a la salut i l’educació sexual, atès que aquests àmbits no espoden treballar de manera aïllada, ja que estan íntimament relacionats entre si, amb les competències clau i amb totes les matèries delcurrículum.

Article 3Finalitats

Les finalitats del batxillerat són les següents:

Proporcionar als alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin desenvolupar funcionsa)socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.

Capacitar els alumnes per accedir a l’educació superior.b)

Article 4Objectius

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permetin:

Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de laa)Constitució espanyola i pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar l’esperit crític.b)

Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.c)

Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats i les discriminacionsd)existents, i en particular la violència contra la dona, i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones per qualsevol condició ocircumstància personal o social, amb una atenció especial a les persones amb discapacitat.

Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions a mitjà e) necessàries per aprofitar eficaçment l’aprenentatge i com de desenvolupament personal.

f) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

g) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

h) Emprar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució.i)

Participar de forma solidària en el desenvolupament i la millora de l’entorn social.j)

Conèixer, valorar críticament i respectar la cultura de la qual formen part les Illes Balears, així com la seva història i el seu patrimonik)artístic i cultural.

l) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

m) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i el respecte envers el medi

ambient.

n) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, feina en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

sensibilitat artística i literària i el criteri estètic com a fonts de formació i enriquime o) Desenvolupar la nt cultural.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25306


p) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

q) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

Article 5Definicions

1. Als efectes d’aquest Decret, s’entén per la regulació dels aspectes que determinen els processos d’ensenyament-aprenentatge.currículum

2. El currículum està integrat pels elements següents:

: referents relatius als assoliments que l’alumne ha d’atènyer en finalitzar el procés educatiu, com a resultat de les experiènciesa) Objectiusd’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.

: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis de l’etapa educativa per aconseguir dur a terme activitatsb) Competènciesadequadament i resoldre problemes complexos eficaçment.

: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a assolir els objectius de l’etapa i a adquirirc) Contingutscompetències. Els continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries.

: especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i qued) Estàndards d’aprenentatge avaluablesconcreten el que l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura. Han de ser observables, mesurables i avaluables i han depermetre graduar el rendiment o l’assoliment atès. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves estandarditzades icomparables.

: el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen el que es vol valorar i que els alumnes hane) Criteris d’avaluaciód’assolir, tant en coneixements com en competències. Responen al que es pretén aconseguir en cada assignatura.

: conjunt d’accions, estratègies i procediments organitzats i planificats pels professors, de manera conscient if) Metodologia didàcticareflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.

Article 6Competències clau

1. Als efectes d’aquest Decret, les competències clau del currículum són les següents:

Comunicació lingüística.a)

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.b)

Competència digital.c)

Aprendre a aprendre.d)

Competències socials i cíviques.e)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.f)

Consciència i expressions culturals.g)

2. Per adquirir eficaçment les competències i integrar-les efectivament en el currículum, s’han de dissenyar activitats d’aprenentatge quepermetin als alumnes avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.

3. S’ha de potenciar el desenvolupament de la comunicació lingüística i de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència itecnologia.

Article 7Orientació i tutoria

1. L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar les capacitats bàsiques dels alumnes i aorientar-los per aconseguir la seva maduresa i autonomia. L’acció tutorial ha de permetre tractar els aspectes que també són part de la sevaformació però que generalment resten fora de les programacions específiques. D’aquesta manera, contribueix a la formació de la personalitat

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25307


i afavoreix la reflexió sobre els factors personals i les exigències socials que condicionen els seus desitjos i decisions pel que fa al seu futur.

L’orientació i la tutoria dels alumnes forma part de la funció docent. La programació de les activitats de tutoria i orientació ha de quedarreflectida en el pla d’acció tutorial.

2. Cadascun dels grups en què es distribueixen els alumnes de batxillerat ha de tenir, almenys, un professor que n’exerceixi la funció tutorial,designat pel director del centre, a proposta del cap d’estudis. Correspon a aquesta persona la coordinació de l’equip docent en eldesenvolupament i l’avaluació dels processos d’ensenyament-aprenentatge i la tutoria individualitzada dels alumnes del grup.

3. L’equip directiu ha de garantir que el tutor imparteixi docència a tot el grup d’alumnes del qual exerceix la tutoria.

4. Tots els professors que intervenen en un grup d’alumnes n’han d’exercir l’acció tutorial, amb la coordinació del tutor responsable del grup.

5. L’acció tutorial ha de garantir l’orientació dels alumnes en l’elecció de les diferents opcions que permet el batxillerat i un assessoramentadient per afavorir la seva continuïtat en el sistema educatiu i en els estudis superiors, proporcionant-los informació sobre les diversesopcions existents. Quan l’alumne opti per no continuar els estudis, se li ha de facilitar orientació sobre l’accés al món laboral.

6. Els equips docents han de col·laborar per prevenir els problemes d’aprenentatge i de convivència que puguin presentar-se i han decompartir tota la informació que sigui necessària per treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. Amb aquestafinalitat, s’han de planificar, dins el període de permanència dels professors al centre, horaris específics per a les reunions de coordinació.

7. S’ha de promoure el desenvolupament de fórmules de tutoria compartida i personalitzada que possibilitin un assessorament individualitzati estable al llarg de l’etapa.

Article 8Accés

1. Poden accedir als estudis del batxillerat, en qualsevol de les modalitats, els alumnes que estiguin en possessió del títol de graduat eneducació secundària obligatòria o dels que la normativa declari equivalents a aquest efecte. El títol de graduat en educació secundàriaobligatòria s’ha d’haver obtingut per l’opció d’ensenyaments acadèmics, excepte en el cas en què el títol no especifiqui l’opció per la quals’ha titulat.

2. D’acord amb l’article 53.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, el títol de tècnic d’arts plàstiques i disseny permet l’accés directe aqualsevol de les modalitats del batxillerat.

3. Així mateix, d’acord amb l’article 65.3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, el títol de tècnic esportiu permet l’accés a qualsevol de lesmodalitats del batxillerat.

4. Els alumnes que vulguin accedir al batxillerat procedents de sistemes educatius estrangers necessiten l’homologació, d’acord amb lanormativa vigent, dels estudis corresponents a l’educació secundària obligatòria.

Article 9Organització general

1. L’etapa del batxillerat s’organitza en matèries i comprèn dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en modalitats diferents i, si escau, enitineraris diferents dins cada modalitat.

2. Les matèries s’agrupen en tres blocs d’assignatures:

Assignatures troncals.a)

Assignatures específiques.b)

Assignatures de lliure configuració autonòmica.c)

3. Les modalitats del batxillerat que poden oferir els centres docents són les següents:

Ciències.a)

Humanitats i ciències socials.b)

Arts.c)

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25308


4. La modalitat d’humanitats i ciències socials s’organitza en dos itineraris, referits l’un a humanitats i l’altre a ciències socials.

5. Els centres poden elaborar itineraris per orientar els alumnes en l’elecció de les matèries troncals d’opció i específiques.

Article 10 Estructura i organització del primer curs

1. En la modalitat de ciències, els alumnes han de cursar al primer curs les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

Filosofia.a)

Llengua castellana i literatura I.b)

Matemàtiques I.c)

Primera llengua estrangera I.d)

També han de cursar dues matèries d’opció entre les següents:

Biologia i geologia.a)

Dibuix tècnic I.b)

Física i química.c)

2. En la modalitat d’humanitats i ciències socials, els alumnes han de cursar al primer curs les següents matèries generals del blocd’assignatures troncals:

Filosofia.a)

Llengua castellana i literatura I.b)

Primera llengua estrangera I.c)

Per a l’itinerari d’humanitats, llatí d) I; per a l’itinerari de ciències socials, matemàtiques aplicades a les ciències socials I.

També han de cursar dues entre les següentsmatèries d’opció, organitzades, si escau, en blocs que facilitin el trànsit a l’educació superior, :

Economia.a)

Grec I.b)

Història del món contemporani.c)

Literatura universal.d)

3. En la modalitat d’arts, els al primer curs alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Filosofia.

Fonaments de l’art I.b)

Llengua castellana i literatura I.c)

Primera llengua estrangera I.d)


Cultura audiovisual I.a)

Història del món contemporani.b)

Literatura universal.c)

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25309


4. Els alumnes han de cursar les següents matèries del bloc d’assignatures específiques:

Educació física.a)

Dues matèries de les següents:b)

― Qualsevol matèria no cursada per l’alumne del bloc d’assignatures troncals de qualsevol modalitat, que ha de ser consideradaespecífica a tots els efectes.

― Anàlisi musical I.

― Anatomia aplicada.

― Cultura científica.

― Dibuix artístic I.

― Llenguatge i pràctica musicals.

― Religió.

― Segona llengua estrangera I.

― Tecnologia industrial I.

― Tecnologies de la informació i la comunicació I.

― Volum.

Els centres han d’oferir obligatòriament la matèria de segona llengua estrangera.

5. Els alumnes han de cursar la matèria de llengua i literatura catalana I del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.

Les matèries de llengua catalana i literatura I i de llengua castellana i literatura I han de rebre un tractament anàleg.

Article 11 Organització del segon curs

1. En la modalitat de ciències, els alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

Història d’Espanya.a)

Llengua castellana i literatura II.b)

Matemàtiques II.c)

Primera llengua estrangera II.d)


Biologia.a)

Dibuix tècnic II.b)

Física.c)

Geologia.d)

Química.e)

2. En la modalitat d’humanitats i ciències socials, els alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

Història d’Espanya.a)

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25310


Llengua castellana i literatura II.b)

Primera llengua estrangera II.c)

Per a l’itinerari d’humanitats d) , llatí II; per a l’itinerari de ciències socials, matemàtiques aplicades a les ciències socials II.

També han de cursar d entre les següentsues matèries d’opció, organitzades, si escau, en blocs que facilitin el trànsit a l’educació superior, :

Economia de l’empresa.a)

Geografia.b)

Grec II.c)

Història de l’art.d)

Història de la filosofia.e)

3. En la modalitat d’arts , els alumnes han de cursar les següents matèries generals del bloc d’assignatures troncals:

a) Fonaments de l’art II.

Història d’Espanya.b)

Llengua castellana i literatura II.c)

Primera llengua estrangera II.d)


Arts escèniques.a)

Cultura audiovisual II.b)

Disseny.c)

4. Els alumnes han de cursar dues matèries del bloc d’assignatures específiques:

Qualsevol matèria no cursada per l’alumne del bloc d’assignatures troncals de qualsevol modalitat, que ha de ser considerada específica aa)tots els efectes.

Ciències de la terra i el medi ambient.b)

Dibuix artístic II.c)

Fonaments d) d’administració i gestió.

e) Història de la música i la dansa.

f) Imatge i so.

g) Psicologia.

eligió.h) R

Segona llengua estrangera II.i)

j) Tècniques d’expressió graficoplàstica.

k) Tecnologia industrial II.

l) Tecnologies de la informació i la comunicació II.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25311


Els centres han d’oferir obligatòriament la matèria de segona llengua estrangera.

5. Els alumnes han de cursar la matèria de llengua i literatura catalana II del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.

Les matèries de llengua catalana i literatura II i de llengua castellana i literatura II han de rebre un tractament anàleg.

Article 12Currículums

1. Els centres docents han de desplegar, completar i concretar, si escau, els currículums de les diferents assignatures establerts en els annexosd’aquest Decret mitjançant la concreció curricular corresponent.

2. Els currículums de les assignatures troncals es recullen en l’annex 1.

3. Els currículums de les assignatures específiques es recullen en l’annex 2.

4. El currículum de l’assignatura de lliure configuració autonòmica es recull en l’annex 3.

Article 13Horari

1. La distribució de l’horari lectiu setmanal s’ha d’establir mitjançant una ordre del conseller d’Educació, Cultura i Universitats.

2. Els centres docents, a l’hora de formular la programació general anual, han d’organitzar l’horari escolar, el qual, d’acord amb la normativavigent, ha de ser supervisat pel Departament d’Inspecció Educativa.

Article 14Llengües d’ensenyament

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la llengua castellana i les llengües estrangeres cursades són objecte d’ensenyament id’aprenentatge en les matèries lingüístiques corresponents i, alhora, una eina per impartir assignatures no lingüístiques.

2. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana només s’han d’emprar com a suport en les matèries impartides enllengües estrangeres.

Article 15Avaluacions

1. Els referents per comprovar el grau d’adquisició de les competències i l’assoliment dels objectius de l’etapa en l’avaluació de les matèries són els criteris d’avaluació i els estàndards d’aprenentatge avaluables que figuren en els annexos d’aquest Decret.

diferenciada distintes matèries, ha de tenir un caràcter formatiu i2. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes ha de ser contínua i segons lesha de ser un instrument per millorar tant els processos d’ensenyament com els processos d’aprenentatge.

3. S’han d’establir les mesures més adequades perquè les condicions de realització de les avaluacions, inclosa l’avaluació finalindividualitzada de l’etapa, s’adaptin a les necessitats dels alumnes amb . Aquestes adaptacions nonecessitats específiques de suport educatius’han de tenir en compte en cap cas per minorar les qualificacions obtingudes.

4. Els professors han d’avaluar tant els aprenentatges dels alumnes com els processos d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent, per a la d’assoliment en les qual cosa han d’establir indicadors programacions didàctiques.

5. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de garantir el dret dels alumnes a una avaluació objectiva i en la qual la dedicació, l’esforç i el rendiment siguin valorats i reconeguts amb objectivitat, per a la qual cosa ha d’establir els procediments oportuns.

6. El professor de cada matèria ha de decidir, en finalitzar el curs, si l’alumne ha aconseguit els objectius i ha assolit un grau d’adquisició de les competències corresponents adequat.

7. L’equip docent, constituït pels professors de l’alumne i coordinat pel tutor, ha de valorar la seva evolució en el conjunt de les matèries i la seva maduresa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat i les competències corresponents.

Article 16 Continuïtat entre matèries del batxillerat

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25312


1. La superació de les matèries del segon curs que s’indiquen en l’annex 4 està condicionada a la superació de les corresponents matèries delprimer curs, atès que impliquen continuïtat.

2. No obstant això, l’alumne pot matricular-se de la matèria del segon curs sense haver cursat la corresponent matèria del primer curs sempreque el professor que la imparteixi consideri que compleix les condicions necessàries per poder seguir amb aprofitament la matèria de segon.

En cas contrari, ha de cursar la matèria del primer curs, que ha de tenir la consideració de matèria pendent, si bé no ha de ser computable a l’efecte de promocionar.

Article 17Promoció i permanència

1. Els alumnes promocionen del primer al segon del batxillerat quan hagin superat totes les matèries cursades o tenguin una avaluaciónegativa en dues matèries com a màxim. En tot cas, s’han de matricular al segon curs de les matèries pendents de primer. Els centres docentshan d’organitzar les consegüents activitats de recuperació i l’avaluació de les matèries pendents.

2. Sense superar el termini màxim per cursar el batxillerat indicat en l’article 2.3, els alumnes que cursen el batxillerat en règim ordinari poden repetir cada un dels cursos del batxillerat una sola vegada com a màxim, si bé excepcionalment poden repetir un dels cursos una segona vegada, amb l’informe previ favorable de l’equip docent.

Article 18 Avaluació final individualitzada del batxillerat

1. En finalitzar el batxillerat, els alumnes han de dur a terme una avaluació individualitzada, en la qual s’ha de comprovar l’assoliment dels objectius de l’etapa i el grau d’adquisició de les competències corresponents en relació amb les matèries següents:

Llengua catalana i literatura del bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica.a)

Totes les matèries generals cursades en el bloc d’assignatures troncals. En el supòsit de matèries que impliquin continuïtat d’acord ambb) l’annex 4, s’ha de tenir en compte només la matèria cursada al segon curs.

Dues matèries d’opció cursades en el bloc d’assignatures troncals a qualsevol dels cursos. Les matèries que impliquin continuïtat entre elc) primer i el segon curs d’acord amb l’annex 4 només computen com una matèria; en aquest supòsit, s’ha de tenir en compte només la matèriacursada al segon curs.

Una matèria del bloc d’assignatures específiques cursada a qualsevol dels cursos, que no sigui educació física o religió.d)

2. Només poden presentar-se a aquesta avaluació els alumnes que hagin obtingut una avaluació positiva en totes les matèries.

3. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, havent consultat prèviament les comunitats autònomes, ha d’establir les característiques de lesproves per a tot el sistema educatiu espanyol, i per a cada convocatòria les ha de dissenyar i n’ha de fixar el contingut. La Conselleriad’Educació, Cultura i Universitats ha d’establir les característiques de la prova de llengua catalana i literatura, i per a cada convocatòria l’hade dissenyar i n’ha de fixar el contingut.

4. S’han de dur a terme almenys dues convocatòries anuals, una d’ordinària i una altra d’extraordinària.

5. La superació d’aquesta avaluació requereix una qualificació igual o superior a 5 punts sobre 10.

6. Els alumnes que no hagin superat aquesta avaluació o que desitgin augmentar la qualificació final del batxillerat poden repetir-la enconvocatòries successives, havent-ho sol·licitat prèviament.

La qualificació de l’avaluació final individualitzada és la més alta de les obtingudes en les convocatòries en què l’alumne s’hagi presentat.

7. En el cas d’alumnes que desitgin obtenir el títol de batxiller per més d’una modalitat, poden sol·licitar que se’ls avaluï de les matèriesgenerals i les d’opció que triïn del bloc d’assignatures troncals corresponents a les modalitats elegides.

Article 19 Títol de batxiller

1. Per obtenir el títol de batxiller és necessari superar l’avaluació final individualitzada i obtenir una qualificació final de l’etapa igual o superior a 5 punts sobre 10, que es dedueix de la ponderació següent:

Amb un pes del 60 %, la mitjana de les a) qualificacions numèriques obtingudes a cada una de les matèries cursades al batxillerat.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25313


Amb un pes del 40 %, la nota obtinguda en l’avaluació final individualitzada del batxillerat.b)

2. Els alumnes que es trobin en possessió d’un títol de tècnic, de tècnic superior o de tècnic dels ensenyaments professionals de música o dedansa poden obtenir el títol de batxiller superant l’avaluació final individualitzada del batxillerat havent-se examinat de les matèries del blocd’assignatures troncals que com a mínim s’hagin de cursar en la modalitat i l’itinerari que triïn.

En el títol de batxiller s’ha de fer referència al fet que el títol s’ha obtingut de la forma indicada en el paràgraf anterior, així com la individualitzada qualificació final del batxillerat, que és la nota obtinguda en l’avaluació final del batxillerat.

batxiller 3. El títol de faculta per accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l’educació superior establerts en l’article 3.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.

batxiller 4. En el títol de hi ha de constar almenys la informació següent:

Modalitat cursada. En el cas d’alumnes que desitgin obtenir el títol de batxiller per més d’una modalitat, s’hi han de fer constar lesa)modalitats que hagin superat en l’avaluació final individualitzada.

Qualificació final del batxillerat.b)

5. L’avaluació positiva en totes les matèries del batxillerat sense haver superat l’avaluació final individualitzada d’aquesta etapa dóna dret al’alumne a obtenir un certificat que té els efectes laborals i acadèmics prevists en els articles 41.2 , 41.3 i 64.2 de b a d la Llei orgànica

2/2006, de 3 de maig.

Article 20Atenció a la diversitat

1. En l’organització dels estudis del batxillerat s’ha de parar una atenció especial als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.En aquest sentit, correspon a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats establir les condicions d’accessibilitat i disseny universal i elsrecursos de suport que afavoreixin l’accés al currículum dels alumnes amb necessitats educatives especials, i adaptar els instruments i, siescau, els temps i suports que assegurin una correcta avaluació d’aquests alumnes. L’escolarització dels alumnes amb altes capacitatsintel·lectuals, identificats com a tal segons el procediment i en els termes que determini la Direcció General d’Ordenació, Innovació i

, es pot flexibilitzar, en els termes que determini la normativa vigent.Formació Professional

2. Els centres que imparteixen els ensenyaments del batxillerat han d’adoptar mesures d’acolliment i adaptació per als alumnes ques’incorporin en qualsevol moment de l’etapa. La Direcció General de Planificació i Infraestructures Educatives ha d’adoptar les mesuresnecessàries per fer una distribució equilibrada d’aquests alumnes entre els centres sostinguts amb fons públics.

Article 21Autonomia dels centres docents

1. Els centres docents disposen d’autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, així com les normesd’organització i de funcionament del centre en el marc de la legislació vigent.

2. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de potenciar i promoure l’autonomia dels centres, de manera que els seus recursoseconòmics, materials i humans puguin adequar-se als plans de feina i d’organització que elaborin, una vegada que siguin convenientmentavaluats i valorats. Els centres sostinguts amb fons públics han de retre comptes dels resultats obtinguts.

3. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de feina, formes d’organització, normes deconvivència i ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu de matèries, en els termes que estableixi la Direcció General de Planificaciói Infraestructures Educatives i dins les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral, sense que, en cap cas, s’imposinaportacions a les famílies ni exigències a l’Administració educativa.

4. Els centres docents han de desplegar i completar el currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per les administracionseducatives, adaptant-les a les característiques dels alumnes i a la seva realitat educativa per atendre tots els alumnes. Així mateix, hand’arbitrar mètodes que tenguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes, afavoreixin la capacitat d’aprendre per simateixos i promoguin la feina en equip.

5. Els centres han de promoure, així mateix, compromisos amb les famílies i amb els mateixos alumnes en què s’especifiquin les activitatsque els uns i els altres es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu.

6. Per impulsar l’autonomia dels centres, la Direcció General de Planificació, i Infraestructures Educatives ha de potenciar la funció directiva

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25314


mitjançant mesures específiques adreçades a reforçar el lideratge i la responsabilitat del director i de l’equip directiu i la coresponsabilitatdels òrgans de coordinació.

7. La Direcció General d’Educació i Cultura ha d’exercir les funcions de supervisió i d’avaluació corresponents per garantir l’exercici del’autonomia dels centres i la defensa dels drets dels alumnes i de la comunitat educativa en general.

Article 22Projecte educatiu

1. El projecte educatiu és un instrument de planificació institucional del centre, que concreta les intencions educatives consensuades per lacomunitat educativa i serveix per donar sentit i orientar el conjunt de les activitats del centre.

2. Els centres han d’elaborar el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educativesespecífiques dels alumnes, les directrius i les propostes del consell escolar i del claustre i les aportacions de les associacions d’alumnes i lesde pares i mares d’alumnes.

3. El projecte educatiu ha d’incloure com a mínim els elements següents:

Els trets d’identitat del centre.a)

La concreció curricular.b)

El pla d’atenció a la diversitat.c)

El pla d’acció tutorial.d)

El projecte lingüístic.e)

El reglament d’organització i funcionament.f)

4. Els centres han de fer públic el seu projecte educatiu i també els altres aspectes que puguin facilitar informació sobre el centre i orientacióals alumnes i als pares o tutors legals, de manera que s’afavoreixi una implicació més gran del conjunt de la comunitat educativa.

5. Els centres estan obligats, com a mínim cada cinc anys, a dur a terme la revisió i, si escau, la modificació del projecte educatiu amb laparticipació de tota la comunitat educativa.

Article 23Concreció curricular

1. La concreció curricular del centre és el document que desplega, completa, adequa i concreta el currículum oficial a cada centre docent, iforma part del projecte educatiu. Suposa l’establiment d’un marc comú, acordat pel claustre, que defineixi les línies educatives del centre ique doni coherència i continuïtat al llarg de tota l’etapa educativa a les programacions docents que en formen part.

2. La concreció curricular ha de contenir com a mínim els elements següents:

Les programacions docents.a)

Els itineraris de les diverses modalitats.b)

Els programes de reforç als alumnes amb matèries pendents i el seguiment dels alumnes repetidors.c)

3. Per fomentar la innovació i promoure l’autonomia dels centres, la concreció curricular es pot dur a terme mitjançant projectes específicsadreçats a millorar l’èxit escolar, que assegurin als alumnes l’adquisició de les competències i els objectius del currículum.

Article 24Programacions docents

1. Els centres docents han de desplegar, completar, adequar i concretar els currículums d’acord amb l’article 3 del Reial decret 1105/2014, de26 de desembre, mitjançant la programació docent per a cadascuna de les matèries de cada curs.

2. Els departaments didàctics són els òrgans responsables de l’elaboració de les programacions docents. En aquest àmbit, el cap dedepartament corresponent ha de coordinar el procés d’elaboració de les programacions docents, tenint en compte les característiques dels

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25315


alumnes i de l’entorn del centre.

3. La programació docent ha d’incloure, com a mínim, els elements següents:

L’adequació i la seqüenciació dels objectius específics de la matèria.a)

La seqüència dels continguts.b)

Els mètodes pedagògics.c)

La distribució espai-temps.d)

Les activitats d’ampliació i de reforç.e)

Els criteris d’avaluació i de qualificació.f)

Els estàndards d’aprenentatge avaluables.g)

Els materials i recursos didàctics que s’han d’utilitzar.h)

Els procediments de suport i de recuperació.i)

Les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.j)

Les activitats complementàries i extraescolars que l’equip docent pretén fer.k)

l) La contribució de la matèria a l’adquisició de les competències clau.

4. La programació ha de preveure les adequacions necessàries per atendre els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.També ha d’incloure els plans d’actuació i les mesures de suport per facilitar a aquests alumnes el desenvolupament de les competències il’assoliment dels objectius d’aquesta etapa.

5. Les programacions docents són públiques i han d’estar a l’abast de la comunitat educativa. Els centres han de donar una publicitat especialals objectius educatius, als criteris d’avaluació, als estàndards avaluables, als criteris de qualificació i a les mesures de recuperació.

6. Les programacions docents s’han de desplegar en programacions d’aula, organitzades en unitats seqüenciades. El director del centre ha depoder consultar les programacions d’aula.

7. Els departaments didàctics de les matèries lingüístiques han de coordinar les programacions didàctiques de les matèries lingüístiques.

Article 25Materials curriculars

1. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha de fomentar l’elaboració de materials curriculars per afavorir eldesenvolupament i l’aplicació del currículum i ha de dictar les disposicions que orientin la tasca dels professors en aquest sentit i regulin elsprocediments de supervisió.

2. Correspon als centres educatius, en el marc de la seva autonomia pedagògica, triar, si escau, els materials curriculars, sempre que s’adaptinal rigor científic adequat a l’edat dels alumnes i al currículum establert pel Govern de les Illes Balears mitjançant aquest Decret. Els materialshan de reflectir i fomentar el respecte als principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris, així com als principis i valorsrecollits en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, als quals had’ajustar-se tota l’activitat educativa. La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha de vetllar perquè en els materials educatiuss’eliminin els estereotips sexistes o discriminatoris i perquè fomentin la igualtat entre dones i homes.

3. La supervisió dels llibres de text i la resta del material curricular ha de formar part del procés ordinari d’inspecció que exerceixl’Administració educativa.

Article 26Participació dels pares i tutors legals en el procés educatiu

1. De conformitat amb el que estableix l’article 4.2 e de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, els pares otutors legals han de participar i donar suport a l’evolució del procés educatiu dels fills o tutelats, conèixer les decisions relatives a l’avaluació

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25316


i la promoció, col·laborar en les mesures de suport o reforç que adopten els centres per facilitar el seu progrés educatiu i tenir accés alsdocuments oficials d’avaluació i als exàmens i documents de les avaluacions relatius als fills o tutelats.

2. El professor tutor ha de coordinar la intervenció educativa del conjunt dels professors dels alumnes que tutoritza i, en conseqüència, ha demantenir una relació permanent amb la família, a fi de facilitar l’exercici dels drets reconeguts en l’article 4.1 d i g de la Llei orgànica 8/1985,de 3 de juliol.

3. Els centres han de cooperar estretament amb els pares o tutors legals i establir mecanismes per afavorir la seva participació en el procéseducatiu dels fills o tutelats.

Disposició addicional primeraProves lliures, règim nocturn i règim a distància

1. La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional ha d’organitzar periòdicament proves perquè les persones més gransde vint anys puguin obtenir directament el títol de batxiller, sempre que demostrin haver assolit els objectius del batxillerat, establerts enl’article 33 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, així com els fixats en el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre.

2. En el batxillerat cursat en el règim nocturn no és d’aplicació el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 17 d’aquest Decret.

3. En el batxillerat cursat en el règim a distància no és d’aplicació el que s’estableix en l’article 17 d’aquest Decret.

Disposició addicional segonaEnsenyaments de religió

1. Els alumnes que cursin religió poden triar entre l’ensenyament de les confessions religioses amb les quals l’Estat té subscrits acordsinternacionals o de cooperació en matèria educativa.

Els professors2. La determinació del currículum de l’assignatura de religió és competència de la corresponent autoritat religiosa.responsables dels ensenyaments de les diverses religions han d’elaborar la programació docent corresponent.

3. L’avaluació de l’assignatura de religió s’ha de fer en els mateixos termes i amb els mateixos efectes que la de les altres assignatures delbatxillerat.

Disposició addicional terceraAdaptació de referències

modalitats, vies i matèries modalitats, alsLes referències fetes per la normativa vigent a les del batxillerat s’han d’entendre fetes a lesitineraris, als blocs d’assignatures i a les matèries corresponents recollits en aquest Decret.

Disposició addicional quartaCentres autoritzats per impartir les diverses modalitats

1. Els centres docents que a l’entrada en vigor d’aquest Decret impartien la modalitat de ciències i tecnologia queden autoritzats a impartir lamodalitat de ciències establerta en aquest Decret.

2. Així mateix, els centres que a l’entrada en vigor d’aquest Decret impartien la modalitat d’arts o la modalitat d’humanitats i ciències socials,o totes dues, queden autoritzats a impartir aquestes mateixes modalitats establertes en aquest Decret.

Disposició transitòria únicaCalendari d’aplicació

Aquest Decret s’ha d’aplicar al primer curs del batxillerat el curs escolar 2015-2016. Per al segon curs, no s’ha d’aplicar fins al curs escolar2016-2017.

Disposició derogatòria únicaDerogació de normativa

1. El Decret 82/2008, de 25 de juliol, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears, queda derogat a l’inicidel curs escolar 2016-2017.

2. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior en els punts en què s’oposen al que disposa aquest Decret.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25317


Disposició final primeraDesplegament

S’autoritza el conseller d’Educació, Cultura i Universitats a dictar totes les disposicions que siguin necessàries per aplicar i desplegar aquestDecret.

Disposició final segonaEntrada en vigor

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 15 de maig de 2015

El presidentJosé Ramón Bauzá Díaz

La consellera d’Educació, Cultura i UniversitatsMaria Núria Riera Martos

ANNEX 1

Assignatures troncals

ARTS ESCÈNIQUES

Finalitat de l’assignatura

Les arts escèniques, matèria troncal pròpia de la modalitat del segon curs del batxillerat d’arts, s’entenen com l’estudi i la pràctica del conjuntde manifestacions que requereixen d’una representació duta a terme per un o diversos emissors i un públic que la rebi. Així, constitueixenuna forma d’art viva i efímera, que, tradicionalment, es circumscrivia al teatre, la dansa i la música. No obstant això, en l’actualitat, aquestesmanifestacions es difuminen i barregen per generar noves formes de presentació escènica.

L’objectiu final de la matèria és que l’alumne, mitjançant el coneixement i l’ús de diverses tècniques i habilitats pròpies de les artsescèniques, com ara la dramaticitat, l’expressió corporal i el fet musical, pugui transmetre pensaments, emocions, vivències, idees iconceptes. Per aconseguir aquest objectiu, la programació i les seqüències didàctiques han de tenir en compte l’harmonia entre el saber i elsaber fer; és a dir, entre els ensenyaments teòrics i les aplicacions pràctiques.

A més, les arts escèniques impliquen el funcionament d’un procés comunicatiu amb un triple vessant, perquè no tan sols s’expliquen per laseva naturalesa artística, sinó que han de preveure els factors socials i culturals que es manifesten en uns codis específics i diferenciats. Pertant, la matèria contribueix a incrementar l’interès dels alumnes envers diferents manifestacions artístiques i a entendre que el fet teatralforma part d’un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’estudi i gaudi; en definitiva, ensenyar a saber ser.

Així, mitjançant aquests ensenyaments, l’alumne ha d’assolir la motivació necessària per participar en diferents propostes, i a la vegadareforçar valors com l’autoestima, la seguretat en sí mateix, la responsabilitat, la iniciativa i l’autonomia. Aquest procés, en una matèria comarts escèniques, no pot ser mai individual, i, en requerir la participació dels altres, enforteix l’empatia i les relacions interpersonals, la qualcosa condueix al rebuig de la violència i de prejudicis i estereotips de tota mena. Aquests ensenyaments contribueixen a la resolució pacíficade conflictes, ja que la feina és completament activa i experimental i necessita de la col·laboració grupal, mitjançant la negociació, el diàleg ila predisposició solidària, per arribar a un resultat satisfactori.

Finalment, i de forma semblant a les altres matèries del batxillerat, les arts escèniques requereixen una feina individual i col·lectiva quecondueix a l’èxit. L’esforç i la disciplina són imprescindibles en l’execució dels exercicis i en el muntatge d’espectacles escènics. Partint deles pròpies capacitats, l’alumne ha de demostrar motivació, compromís i esperit de superació. En el moment en què es canvia una posiciópassiva per una d’activa s’han de posar en pràctica els coneixements i les habilitats treballades i és llavors quan l’alumne pren consciència deles seves limitacions i capacitats reals, camí que condueix al procés de maduració que s’ha d’assolir al final de l’etapa.

Estructura del currículum

El currículum s’estructura en cinc blocs: “Bloc 1. Les arts escèniques i el seu context històric”, “Bloc 2. L’expressió i la comunicacióescènica”, “Bloc 3. La interpretació en les arts escèniques”, “Bloc 4. La representació i l’escenificació” i “Bloc 5. La recepció d’espectaclesescènics”. Aquesta distribució no s’ha d’entendre rígidament; ans al contrari, les unitats didàctiques que la desenvolupen han de partir d’una

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25318


visió integral del que es proposa al currículum, incloent, en la mesura que sigui possible, continguts dels diferents blocs.

El primer bloc, “Les arts escèniques i el seu context històric”, se centra, per una banda, en els coneixements bàsics de la història del teatre enles tradicions orientals i occidentals, així com en les característiques diferenciadores seguint un eix cronològic. D’altra banda, es tracta quel’alumne, a partir de criteris estètics i artístics, apliqui allò que ha estudiat per a la construcció de mons dramàtics i personatges, i valori lespossibilitats expressives que les diferents formes ofereixen. En definitiva, l’apropament a la matèria en aquest bloc ha de ser doble: diacrònici sincrònic.

El segon bloc, “L’expressió i la comunicació escènica”, té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats expressives i creativesmitjançant l’aplicació de les tècniques que intervenen en les formes de presentació escènica. Per tant, la finalitat és que l’alumne conegui iutilitzi els recursos que intervenen en una representació teatral: acció dramàtica, creació i caracterització de personatges, activitatsd’interpretació (joc dramàtic, improvisació i dramatització), disseny d’escenes (il·luminació, recursos sonors...) i d’altres (indumentària,maquillatge...). Aquestes tècniques s’han d’aplicar tant a propostes individuals com a d’altres de col·lectives.

Amb l’etiqueta “La interpretació en les arts escèniques”, eix del tercer bloc, es troba l’explicació de diverses teories sobre la interpretació queofereixen a l’actor eines que permeten l’execució de la partitura teatral. Els alumnes han de dur a la pràctica, a través de la creació depersonatges, els conceptes que se’ls han explicat per desenvolupar destreses, capacitats i habilitats expressives com a intèrprets.

El quart bloc, “La representació i l’escenificació”, s’articula en una triple direcció que parteix d’elements teòrics per arribar a la planificació il’execució d’un projecte global de posada en escena d’un espectacle concret. Pel que fa al primer punt, s’ha d’afavorir el coneixement de lestipologies bàsiques de l’espectacle escènic, tant clàssic com d’avantguarda, així com d’altres manifestacions escèniques actuals. Laplanificació parteix del disseny de la dramatúrgia, la producció, la realització i la direcció de l’espectacle i arriba al moment de l’assaig.L’objectiu de tot espectacle teatral és la seva representació, que és la culminació d’aquest bloc i la finalitat darrera dels estudis dramàtics.

El bloc final, “La recepció d’espectacles escènics”, es divideix en els dos aspectes que tenen a veure amb la forma en què una obra és rebudapel públic i la crítica. Així, es fa necessària la reflexió sobre textos dramàtics i la valoració de tot tipus d’espectacles teatrals, després d’haverintroduït els conceptes de i les seves característiques. Tot plegat, es tracta d’afavorir l’esperit crític i expressar-lo amb rigor ipúbliccoherència.

En definitiva, el que pretén aquest currículum és la concepció global del fet teatral, entès com a fenomen literari, d’expressió del patrimonicultural i també com a desenvolupament pràctic. El cercle es tanca quan l’alumne ha participat activament en el procés creatiu (planificació,producció i execució) que suposa dur un espectacle davant el públic i rebre’n les opinions. Des del moment en què la crítica és assumida i esposen els mitjans que condueixen a la millora, el procés es reobre i ajuda a formar individus amb criteri propi, autonomia personal i capacitatcreativa que, com a persones tolerants, solidàries i participatives, mostren una cultura artística que els permet gaudir com executants i comespectadors.

Orientacions metodològiques

Mètodes i propostes didàctiques

Les arts escèniques s’han d’abordar des d’un enfocament pràctic, ja que l’objectiu darrer de la matèria és la posada en escena d’allò que elsalumnes han produït en equip al llarg del curs. Aquesta motivació posa en funcionament eines que afavoreixen l’autoestima, la capacitatcrítica i la creació artística. S’ha d’insistir en el fet que la finalitat de la matèria no és formar actors professionals, sinó que el que es pretén éspotenciar les capacitats expressives i creatives dels alumnes, en les quals, si de cas, aprofundiran en estudis superiors d’art dramàtic.

La matèria arts escèniques s’entén d’una forma activa i pluridireccional, en el sentit que els alumnes, a partir de la formació humanística,artística i cultural que aquests estudis comporten, es converteixen tant en emissors –el que anomenaríem entès en un sentit ampli delactorterme– com en receptors. El procés culmina quan l’alumne es converteix en crític tant de produccions pròpies com dels treballs d’altri i,finalment, en un futur espectador que aprecia el teatre com la font d’expressió i de gaudi que és.

Per aconseguir el que s’acaba de dir, la metodologia ha de tenir en compte que els continguts teòrics han de comportar sempre una aplicaciópràctica. En els blocs 2 i 3, per exemple, s’han de treballar els instruments de l’intèrpret que desenvolupen tant l’expressió corporal com lagestual, l’oral i la ritmicomusical mitjançant la improvisació i altres tècniques dramàtiques. Amb aquest tipus de propostes didàctiquess’incideix no tan sols en la competència de consciència i expressions culturals, sinó també en la lingüística. Òbviament, aquestescompetències no són exclusives dels apartats esmentats sinó que també es treballen a la resta del currículum.

Així mateix, les competències socials i cíviques es potencien amb l’elecció d’uns materials dramàtics que plantegin i afavoreixin la resolucióde conflictes i situacions de problemàtica personal i social. A partir de l’estudi de les possibilitats escèniques de les propostes aportades,l’alumne enceta un procés reflexiu sobre la realitat que el duu a una relació dinàmica i crítica amb el món que l’envolta i que li serà útil per ala vida adulta.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25319


Recursos didàctics

El departament ha de fer una reflexió sobre la utilitat del llibre de text com a eina única per treballar les competències. Si es troba un manualque respongui a l’enfocament competencial i eminentment pràctic de la matèria, aquest ha de ser una guia bàsica tant per al professor com pera l’alumne. En qualsevol cas, el desenvolupament de la matèria requereix també de la lectura de textos, fragments o obres senceres que, enforma d’antologia, podrien servir per preparar les execucions dels alumnes a partir de les seves preferències, capacitats, preocupacions, etc.

A les societats de la informació i del coneixement que emergeixen de la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació ésun error no fer ús dels recursos que estan a disposició de tota la comunitat educativa. En aquest sentit, les possibilitats didàctiques que espoden trobar a Internet són infinites, i van des de la recerca d’informació fins a l’aplicació pràctica en noves formes d’expressió escènica. Ala xarxa es poden trobar arxius i editors d’àudio i vídeo; textos, partitures i propostes d’expressió corporal i coreogràfiques; enregistraments iedicions d’espectacles i actuacions; tutorials de veu i cant; exemples de videocreacions diverses... que s’han d’aprofitar com la fontinesgotable que són a l’hora de programar i seqüenciar les unitats didàctiques.

Distribució espai-temps

La matèria requereix d’una aula adient (una sala prou gran, un mobiliari multifuncional que es pugui adaptar a les diverses necessitats quesorgeixen durant la planificació i el muntatge d’un espectacle, a més d’un equipament bàsic d’il·luminació i so), encara que també s’hauria detenir la possibilitat d’emprar altres espais per respondre a les diferents propostes didàctiques.

Pel que fa a la distribució horària, aquesta s’ha d’adequar a les especificitats de la matèria, que difícilment pot ser impartida en sessions decinquanta-cinc minuts. Així, s’haurien d’agrupar en un mínim de dues de seguides i, sempre que l’horari ho permeti, en la franja final de lajornada escolar. L’objectiu és optimitzar el temps real disponible durant la sessió tenint en compte la complexitat de les pràctiques inherents ala matèria. La banda temporal suggerida es justifica per la necessitat de la flexibilitat horària que requereix la producció d’una obra.Segurament, quan s’apropi el moment de mostrar el producte final que s’ha treballat durant el curs, sorgiran imprevists a què es pot fer frontamb aquest horari.

Tipologia d’agrupaments

Per treballar amb aprofitament les arts escèniques, s’ha de partir d’un grup reduït i divers d’alumnes. La pràctica teatral que es planteja com aobjectiu darrer d’aquest currículum necessita d’un tipus d’agrupament que permeti una atenció individualitzada i, alhora, una feina en equipque difícilment es pot aconseguir en gran grup.

Tractament disciplinari

Poques matèries ofereixen la possibilitat d’un tractament interdisciplinari tan ampli com aquesta, que no tan sols presenta la possibilitat detreballar amb altres matèries del centre, sinó també amb professionals externs que poden impartir els seus coneixements en forma deseminaris, conferències, classes magistrals, etc.

Del que s’acaba d’esmentar es dedueix que s’ha d’afavorir el desenvolupament de la feina en equip dels professors del centre de formacoordinada. El batxillerat d’arts es configura a partir d’unes matèries troncals i d’altres d’específiques que faciliten la interacció amb el fetteatral. D’aquesta manera, per exemple, es poden aprofitar els continguts impartits a llengua castellana i literatura i llengua catalana iliteratura per a la part teòrica de la matèria, i així evitar repeticions i reiteracions innecessàries.

A les troncals d’opció, els vincles obvis amb disseny (tot el que fa referència a escenografia, maquillatge, vestuari, grafisme dels programes icartells...) i cultura audiovisual (aprofitament de les tecnologies de la informació i la comunicació, fonts documentals...) s’han de fer servir al’hora de plantejar propostes escèniques. Aquesta interdisciplinarietat es pot completar amb l’oferta específica del centre. Imatge i so,tecnologies de la informació i la comunicació II i dibuix artístic II, entre altres, obren un ventall de possibilitats de què la matèria podriatreure’n profit.

Avaluació

L’avaluació ha de partir dels coneixements previs per arribar a la comprensió de totes les facetes que implica el fet teatral, ha d’estar basadaen l’adquisició de les competències i ha d’incloure les fases inicial, final i sumatòria. A més, ha de preveure l’autoavaluació tant de l’alumnecom del professor.

La feina diària a l’aula i la participació activa i constructiva en les tasques i les activitats demandades per la programació són objected’avaluació i han d’incloure el progrés de l’alumne de forma individual i com a integrant del grup, valorar-ne les habilitats expressives icreatives i la seva predisposició i compromís davant les propostes que se li presenten.

La identificació, la comprensió i l’explicació de les característiques pròpies de les arts escèniques en una doble perspectiva, sincrònica i

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25320


diacrònica, i amb l’ajuda de fonts de consulta tradicionals i digitals, són elements del procés d’avaluació. A més, s’ha de considerar lacapacitat per donar forma a personatges que responguin a la producció, desenvolupament i resolució de conflictes dramàtics atenent adiferents teories interpretatives.

En qualsevol cas, i atès el component eminentment pràctic de la matèria, i tenint també present que l’avaluació ha de ser un procés continu, elprofessor ha d’avaluar la tasca final, la realització d’un projecte escènic, tot sospesant la capacitat de l’alumne a l’hora d’adoptar els diferentsrols que implica la materialització del fet teatral.

Si el procés de creació escènica es tanca amb la recepció del públic i la crítica, el procés d’avaluació ha d’incloure ambdós aspectes. Des delmoment que la segona es converteix en autocrítica de les pròpies produccions, l’alumne aplica no tan sols l’autoavaluació, sinó que la pot ferextensiva a la resta de companys mitjançant la coavaluació.

És evident que el professor ha d’avaluar tot el procés i, si escau, reconduir-lo, per a la qual cosa ha d’establir indicadors d’assoliment. A més,s’hi han de recollir diferents aspectes, com ara la gestió de l’aula –que ha de tenir en compte com a elements bàsics l’anàlisi dels espais, latemporització i les relacions i els conflictes–, les febleses i les fortaleses de la programació, la relació amb els alumnes i les famílies, lametodologia i, en definitiva, l’eficiència en el procés d’aprenentatge.

El paper dels docents

Partint dels coneixements que els alumnes han assolit al llarg de la seva formació, el professor d’arts escèniques ha d’adoptar un paper actiucom a gestor del procés d’aprenentatge dels alumnes, els quals ha de motivar perquè s’impliquin en les tasques proposades. Amb aquestafinalitat, ha d’organitzar i animar activitats que facilitin la feina col·lectiva i individual. A més, ha d’afavorir l’establiment de relacionsinterpersonals satisfactòries entre els alumnes i, si se dóna el cas, resoldre els conflictes que puguin sorgir durant les classes.

La pràctica docent avui té dos pilars fonamentals: la feina en equip i les TIC. Pel que fa al primer aspecte, la feina amb altres professorssuposa la coordinació a fi d’optimitzar recursos i aconseguir aprenentatges significatius dels alumnes. La segona qüestió implica no tan solsla formació en tecnologies de la informació i la comunicació, sinó també la seva aplicació a l’aula.

En una matèria com arts escèniques, centrada en l’expressió i creativitat personals, el professor és un transmissor de valors en el sentit que lesseves propostes han de ser conductores de les competències socials i cíviques. L’autocrítica és part de la pràctica ciutadana democràtica, il’autoavaluació de les pròpies actuacions es pot considerar la materialització d’aquella en l’àmbit acadèmic.

Participació de les famílies

D’acord amb el que marca la llei, les famílies han de tenir un paper actiu en el procés educatiu en la mesura que han de conèixer les decisionsrelatives a l’avaluació de la matèria i han de donar suport a la pràctica docent per facilitar els aprenentatges. En aquest sentit, s’ha de facilitarla participació de les famílies en la mesura que sigui possible, per exemple, en el muntatge final.

Contribució de l’assignatura al desenvolupament de les competències

La matèria d’arts escèniques contribueix, bàsicament, al desenvolupament de les competències clau següents: consciència i expressionsculturals, comunicació lingüística i competències socials i cíviques.

La competència que es refereix a la consciència i les expressions culturals comporta apreciar el fet cultural i artístic, a més de disposar de leseines que faciliten la comprensió de les diferents materialitzacions escèniques. Això implica la valoració i la sensibilització que condueixen, através de la imaginació, al gaudi i a la creació. Així mateix, suposa la valoració d’expressions artístiques i culturals amb una actitudrespectuosa cap a les manifestacions alienes i oberta cap a les noves formes creatives. D’aquesta manera, la matèria contribueix a laconsciència de pertànyer a una cultura generadora d’un patrimoni que s’enriqueix amb l’aportació d’altres comunitats i cultures i que, com aconseqüència, és un bé immaterial que s’ha de protegir.

Des del moment que la creació artística és un procés col·lectiu, s’ha de disposar de tècniques cooperatives que s’activen treballant en equip.Hi intervenen, d’aquesta manera, les competències socials i cíviques, ja que l’alumne ha d’assolir la seva part alíquota dels seus deuresindividuals a les tasques que se li encomanen, a la vegada que ha de fer ús de la negociació, el diàleg i el respecte -rebutjant qualsevolestereotip i ús discriminatori- per contribuir al resultat final, la posada en escena d’una producció teatral, que és sempre el resultat solidari dela feina en equip. Les manifestacions escèniques suposen el contacte directe amb la realitat social i la seva diversitat; és a dir, amb lacoeducació, en la mesura que el fet d’actuar implica l’assumpció de problemàtiques i situacions diverses que afecten l’ésser humà al llarg dela seva vida, no tan sols com a individu, sinó també com a integrant d’una societat.

Pel que fa a la comunicació lingüística, és obvi que és impossible participar del fet escènic sense tenir-la en consideració. Les manifestacionsliteràries que es treballen a la matèria parteixen generalment de la lectura i la comprensió d’un text, que pot servir tant per treballarl’expressió oral i la dicció com per fomentar la creació de discursos escènics individuals o col·lectius.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25321


D’altra banda, la competència digital ofereix, als estudiants d’arts escèniques, la possibilitat d’usar fonts d’informació diverses relacionadesdirectament amb les tecnologies amb la finalitat de destriar, ordenar i comprendre la informació, tot aplicant l’esperit crític. Les possibilitatssón immenses i els recursos, impossibles d’exhaurir. Així mateix, les capacitats que l’alumne ha de posar en funcionament a l’hora degestionar allò que les modernes tecnologies aporten contribueixen a un aprenentatge permanent i autònom, pilar de la competènciad’aprendre a aprendre.

Finalment, la competència que fa referència al sentit d’iniciativa i l’esperit emprenedor es desenvolupa des del moment en què l’alumne ha deprendre decisions per dur a terme i gestionar els seus projectes escènics amb rigor i eficiència.

En definitiva, les arts escèniques potencien les competències que s’activen a través de la feina en equip per desenvolupar projectes en comúamb un objectiu finalista, la producció d’un espectacle de caire teatral. Són, així mateix, una eina immillorable per insistir en lescompetències lingüístiques, socials i cíviques, en tant que faciliten la interacció i l’acceptació dels altres. A més, potencien l’autoconfiança, lamotivació, l’esperit emprenedor i les habilitats per aprendre a aprendre. Planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats sónindissolubles de l’execució d’un projecte escènic.

Objectius específics

Els ensenyaments d’arts escèniques tenen els objectius que s’esmenten a continuació:

1. Conèixer i aplicar els conceptes bàsics de les arts escèniques i de la seva història, tot demostrant-ne una adquisició sòlida i vivencial.

2. Comprendre els elements constitutius de la diversitat de les arts escèniques i dels espectacles que s’hi relacionen amb un objectiu finalista,la posada en escena d’un projecte escènic.

3. Estimular la capacitat crítica de les produccions escèniques pròpies i alienes, i analitzar-ne la diversitat, els valors artístics i altres qüestionscom ara el context sociocultural i econòmic a fi de generar valoracions amb rigor i coherència i fomentar l’assistència futura a espectaclesteatrals.

4. Reflexionar sobre les arts escèniques com a procés comunicatiu i posar especial èmfasi en el públic i en les teories de la recepció.

5. Motivar l’interès per adquirir la capacitat de la feina en grup i per assumir tasques i responsabilitats en projectes col·lectius amb la finalitatde desenvolupar la identitat personal.

6. Demostrar i perfeccionar les destreses expressives i creatives, en projectes individuals o grupals, mitjançant l’experimentació dels elementsque configuren l’acció dramàtica i dels diferents paradigmes interpretatius, partint d’un pla preestablert o de la improvisació.

7. Entendre i usar les arts escèniques com a mitjà d’expressió individual i col·lectiva, tant diacrònicament com sincrònicament, a partir deproblemàtiques socials a fi de generar eines per a la resolució de conflictes.

Reflexionar sobre el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació i aplicar-les com a formes alternatives de presentació8. escènica en un procés de canvi continu.

Dissenyar, organitzar i conèixer el procés de producció d’un projecte concret d’escenificació, assumir diferents rols i participar en el9. producte final.

Valorar la riquesa del patrimoni cultural i la diversitat pròpia i aliena a través de les produccions escèniques de diferents societats com a10. font de gaudi personal i mitjà per a la participació activa en el seu perllongament en el temps.

Continguts, criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables

BLOC 1. LES ARTS ESCÈNIQUES I EL SEU CONTEXT HISTÒRICContingutsConcepte i tipologia de les arts escèniques.Les arts escèniques i les seves grans tradicions: Orient i Occident.Les arts escèniques i la seva història: moments de canvi i transformació.

dramaticitatElements comuns en les arts escèniques: i teatralitat.Naturalesa, descripció i classificació dels codis de significació escènica.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Demostrar un coneixement sòlid i crític dels conceptes fonamentals de les arts escèniques.1.1. Coneix i valora la gènesi i l’evolució històrica de les diferents modalitats d’espectacle escènic.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25322


1.2. Identifica els diferents tipus d’espectacle escènic presents en l’entorn en funció de les seves característiques.2. Identificar, comprendre i explicar les característiques fonamentals de les diferents formes de la representació i l’espectacle escènic, en unaperspectiva històrica.2.1. Explica, emprant un vocabulari específic i adequat, les característiques de les diferents formes de representació.2.2. Reconeix i situa en el temps i l’estil els diferents espectacles visionats a l’aula.3. Identificar, valorar i saber utilitzar els diferents estils escènics i paradigmes interpretatius.3.1. Fa servir diferents formes de crear mons dramàtics en funció de criteris estètics i artístics.3.2. Aplica els recursos expressius disponibles per a la construcció de personatges.BLOC 2. L’EXPRESSIÓ I LA COMUNICACIÓ ESCÈNICAContingutsExploració i desenvolupament harmònic dels instruments de l’intèrpret: expressió corporal, gestual, oral i ritmicomusical.Estudi de l’escena com a espai significant.Anàlisi del rol i del personatge: de la conducta dramàtica a la conducta teatral.Exploració dels elements en l’expressió: personatge, situació, acció i conflicte.Exploració i desenvolupament de processos: anàlisi, caracterització i construcció del personatge.Exploració i desenvolupament de tècniques: joc dramàtic, improvisació, dramatització i creació col·lectiva.Anàlisi i control de recursos literaris i altres materials.Exploració i desenvolupament de recursos plàstics: disseny de l’escena, indumentària, maquillatge, il·luminació i recursos sonors.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Demostrar les capacitats expressives i creatives necessàries per a la recreació de l’acció dramàtica i dels elements que la configuren.1.1. Desenvolupa les seves capacitats expressives i creatives.1.2. Demostra implicació en la millora de les seves capacitats a través de la feina individual i col·lectiva.2. Interpretar peces en les quals es valorin les destreses i habilitats adquirides.2.1. Aplica les habilitats tècniques necessàries en les activitats d’interpretació.2.2. Col·labora amb el grup i respecta les regles fixades per aconseguir un resultat concorde amb les seves pròpies possibilitats.3. Conèixer i utilitzar les diferents tècniques per recrear l’acció dramàtica, dissenyar personatges i configurar situacions i escenes.3.1. Construeix personatges i els situa en tot tipus de situacions, desenvolupant les accions pròpies dels mateixos.3.2. Empra amb propietat tots els conceptes referits als elements que intervenen en l’expressió i la comunicació escènica.BLOC 3. LA INTERPRETACIÓ EN LES ARTS ESCÈNIQUESContingutsPresentació i estudi de les teories de la interpretació.Anàlisi del personatge a partir de la situació, l’acció, el conflicte, els seus objectius i funcions.La partitura interpretativa i la seva execució.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Investigar sobre les diferents teories d’interpretació.1.1. Coneix i explica raonadament les diferents teories de la interpretació.2. Mostrar motivació, interès i capacitat per a la feina en grup i per assumir tasques i responsabilitats en projectes col·lectius.2.1. Empra fonts de documentació en processos bàsics d’indagació i investigació. Valora la implicació en la feina diària de l’aula i laparticipació activa en les diferents activitats i tasques implícites en els processos d’aprenentatge.3. Desenvolupar destreses, capacitats i habilitats expressives i creatives amb la finalitat d’abordar la recreació i representació de l’acciódramàtica.3.1. Mostra interès pel desenvolupament de les seves pròpies capacitats interpretatives i expressives.BLOC 4. LA REPRESENTACIÓ I L’ESCENIFICACIÓContingutsL’espectacle escènic: concepte i característiques.Tipologies bàsiques de l’espectacle escènic: clàssic, d’avantguarda, corporal, occidental, oriental, d’objectes, musical, d’interior, de carrer.

,Altres formes de presentació escènica: happening, performance vídeo-teatre o teatre-dansa.El disseny d’un espectacle: equips, fases i àrees de feina.La dramatúrgia en el disseny d’un projecte escènic.La producció i la realització d’un projecte de creació escènica.

direccióLa d’escena de projectes escènics.Els assajos: tipologia, finalitats i organització.Exhibició i distribució de productes escènics.Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Participar en el disseny i la realització de projectes de creació i difusió escènica, assumint diferents rols.1.1. Valora la implicació en la creació i l’exhibició d’espectacles escènics, assumint i duent a terme les tasques del rol que en cada cas hagid’exercir.

http

://w

ww

.cai

b.es

/ebo

ibfr

ont/p

df/c

a/20

15/7

3/91

9863

http://boib.caib.es


Sec. I. - Pàg. 25323


2. Conèixer i comprendre els processos i fases presents en un projecte d’escenifi

secció i. disposicions generalsweib.caib.es/normativa/curriculum_ib/decrets/decret_35...centre i de...

Documents