seas - santjustcim del pic de la cabaneta. foto de jordi de la riva. estany de siscaró. foto de...

SEASButlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

www.santjust.org/seas

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Butlletí de la Secció Excursionistade l’Ateneu de Sant Just Desvern

SEAS

Estanys de les Canals Roges i de Siscaró, baixant del pic de la Cabaneta, Andorra.Foto de Jordi de la Riva.

Carrer de l’Ateneu, 3 i 5 - 08960 Sant Just DesvernAdherida a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Núm. 329Març/Abril

2017

CALENDARI

COL·LABORACIONS

FLORETOCreu 66. Tel 933723103

CISTELLERIA BALLARTBonavista 82. Tel 933711364

Butlletí de la SEAS

Informació: si no s’especifica el contrari, les conferències tenen lloc els divendres a les 8 del vespre a la SalaPiquet de l’Ateneu, i les excursions tenen la seva sortida des del Parador. Informació sobre les matinals altelèfon 93 371 51 98 (nits).

2

Núm.329 Març/Abril 2017

IMMACULADA AMATMARCEL·LÍ CAMATSFRANCESC HOMEDES

— 4 de marçAssemblea General Ordinària de la SEAS ales 19 h al local social

— 5 de marçExcursió matinal al camí de les Bateries(Montserrat) amb sortida a les 7.30 h

— 10 de marçConferència «La literatura de ponent» perJosep Camps

— 12 de marçExcursió a la serra de Mont-roig (Noguera)amb sortida a les 7 h

— 19 de marçExcursió matinal a la Plana de l’Eudald a SantMartí Sarroca (Alt Penedès) amb sortida ales 7 h

— 31 de marçConferència «València i la literatura» perAlexandre Bataller

— 2 d’abrilExcursió al Delta de l’Ebre (Baix Ebre) ambsortida a les 7 h

— 9 d’abrilExcursió matinal al turó de Sant Elies(Montseny) amb sortida a les 7 h

— 5 al 7 de maigExcursió a la serra de Tramuntana (Illes Balears).Els detalls s’indicaran en el web de la SEAS

— 14 de maigXLII Marxa de Regularitat Fulgenci Baños

— 19 de maigConferència «El mite del comte Arnau» perLlorenç Soldevila

— 21 de maigExcursió a la serra de Montgrony (Ripollès) ambsortida a les 7 h

— 21 de maigExcursió matinal a la Plana d’Ancosa i PuigCastellar (Anoia) amb sortida a les 7 h

— 11 de junyExcursió de cloenda i literària de les matinals ales cales de l’Empordà

— 18 de junyExcursió de cloenda del cicle temàtic pendent dedecidir


3 MÓN EXCURSIONISTA


EXCURSIÓ AL PICDE LA CABANETA(ANDORRA)Ramon Prat Bofill

Camí del pic de laCabaneta.Foto de Jordi de laRiva.

Una, dues, tres, quatre i fins a cinc vega-des s’havia programat la pujada al pic dela Cabaneta (2.818 m), a la capçalera dela vall d’Incles (Andorra), just a la fronte-ra amb l’Arieja. La perseverança, l’esforçi, sobretot, la il•lusió i el convencimentvan fer que aquell cim, on volíem anardes de feia quatre anys, s’hagi assolit fi-nalment. Sí, sí, deu companys del Grupveterà de la Secció Excursionista de l’Ate-neu Santjustenc (SEAS) en donem fe: elCabaneta existeix, i tant que sí!

La inclusió d’aquesta muntanya andorra-na a la llista anual de les sortides del Grupveterà era habitual. En la reunió prepara-tòria de les excursions dels darrers anys,quan es parlava de la proposta del mesde març, sortia cada vegada el pic de laCabaneta. “Fins que hi puguem arribar!”,

s’havia dit. L’any 2013, pel març, no esva ni intentar a causa del dens capellboirós que cobria tots els cims del nordd’Andorra, i l’excursió es va canviar el ma-teix dia per una caminada a l’encisadoravall del riu Madriu. Un cop més, el 2014tampoc no es va poder provar l’ascens:aquella vegada, per l’alt risc d’allaus. Uncop allà, es va aprofitar el dia per pujar alpic Negre des de l’estació d’esquí de fonsde La Rabassa. Es va mirar de fer de nou elmarç de 2015, però un cop més, la mete-orologia adversa ho va impedir. En aque-lla ocasió, es va substituir per la pujada alpic de Cubil, a sobre mateix de l’estaciód’esquí de Pal. Perseverants, el març del2016 es va intentar de nou. Aquesta vega-da, es va poder avançar fins força amunt,però el gruix de neu i la boira tan densavan ocasionar que els que ho intentavenhaguessin de tornar enrere quan es tro-baven entre l’estany de les canals Rogesi la tossa del Cap de Siscaró. En prepararla llista de les sortides del darrer trimes-tre del 2016, es va optar per fer aquestaexcursió a la tardor. Finalment, el pic dela Cabaneta es va poder assolir el 19 denovembre de 2016, amb bon temps i unaneu en bones condicions.


MÓN EXCURSIONISTA


Panoràmica des del pic de la Cabaneta. En primer terme el circ de SiscaróFoto de Joan Urpinell.

Pic de la Cabaneta.Foto de Jordi de la Riva.

El Cabaneta és una muntanya sense gairesdificultats, assequible a peu i amb esquís,situada en un espai natural meravellós. Elreportatge fotogràfic que es pot trobar ala pàgina web de la SEAS parla per si ma-teix. Tot és molt bonic: s’hi veu el pontde la Baladosa (1.850 m) quan comencema caminar a dos quarts de nou del matí;la remuntada, seguint els saltants del riuSiscaró entre el bosc de pi negre, amb fortpendent; el pla i les Basses del Siscaró,a les envistes del refugi del mateix nom(2.145 m) i amb la cresta de Juclar presi-dint la vall; la canal que ens condueix di-rectament als estanys del Siscaró (2.324m) i, més amunt encara, al de les CanalsRoges (2.400 m), ben glaçats en aquestaèpoca. També s’hi veu l’ampla i inacaba-ble pala cap a la collada de la Portella dela Cabaneta i la tossa del Cap de Siscaró

(2.819 m), i el trajecte final resseguint lacarena en direcció est fins al pic de la Ca-baneta (2.818 m), al qual vam arribar pocabans de dos quarts d’una. Des del cim,el panorama a tot el vol és formidable: atocar, el Roc Meler; més cap al nord, el picdel Siscaró, el pic d’Escobes i, presidint-ho tot, el majestuós i abrupte Rulhe, tanesquerp i solitari. Cap a ponent, el magní-fic Serrera i molt enllà, la pica d’Estats. Alsud, els espadats dels pics de Fontfreda,de les Abelletes i d’Envalira.

En aquest entorn muntanyós, hi ha dospics amb un nom molt bonic i de ressonsèpics: el pic de Fontargenta, ja dins del’Arieja, i el de Fontargent, a la capçale-ra de la vall d’Incles. Curiosament, un enmasculí —forma antiquíssima— i l’altreen femení. Una llegenda explica que, aca-


MÓN EXCURSIONISTA


Cim del pic de la Cabaneta. Foto de Jordi de la Riva.

Estany de Siscaró.Foto de Jordi de la Riva.

bat el diluvi, i mentre baixava el nivell del’aigua, Noè va amarrar la barca a la puntadel Fontargent, i que d’aquesta feta enca-ra s’hi conserva una anella que es tornad’or cada nit de sant Joan. Però la tradiciópopular no acaba aquí i es parla també

que Carlemany, perseguint els àrabs, vaentrar a les valls d’Andorra pel port d’In-cles o de Fontargent, i va estacar el seucavall en aquesta anella, la qual algunaversió situa també al pic Negre de Juclar.

Hauríem pogut contemplar més estona elpaisatge, però un vent fort del sud i l’horauna mica tardana ens van treure del Caba-

neta. En aquesta època de l’any, els diescurtegen i és cosa de no encantar-se gaire.

De baixada, encara vam tenir temps perentretenir-nos a mirar i fotografiar la lluïs-sor dels raigs del sol de tarda damunt de

les aigües glaçades de l’estany de les Ca-nals Roges, que feien ressaltar uns enig-màtics cercles concèntrics a la superfície.

A dos quarts de cinc tornàvem a ser alpont de la Baladosa. Estàvem molt satis-fets d’haver pujat al cim de la Cabaneta,i poques vegades ho hem celebrat tantcom aquesta.

Butlletí de la SEASButlletí de la SEAS


refugi del Fornet. A partir d’aquí, se-gueix sense asfaltar i vorejant el riupassa per Montgarri i acaba al pla deBeret.Un pal amb quatre cartells, clavat a ladreta de la pista, indica el camí que s’hade triar: «Espais de memòria; camí del’exili de Salau», no hi ha pèrdua. El sen-der, que comença a la dreta de la pista,puja amb suavitat sota l’ombra de be-dolls i avellaners que acompanyaran elcaminant fins a desembocar al barrancdel port de Salau. Aquí, malgrat que lesaigües del rierol baixen alegres, és fàciltravessar-lo. S’ha de seguir amunt pelmarge dret del riu. L’espai s’ha obert,queden enrere els bedolls i avellaners,només es veuen alguns ginebrons i unagran extensió de prats. Quan s’ha assolitun bon desnivell, paga la pena aturar-sei mirar enrere; la llum del sol començaa il•luminar la paret est del massís deMarimanya, coberta per boscos d’avetsi de pi negre que mostren el color verdamb múltiples tonalitats. Al fons de lavall, es poden identificar el pla del For-net i la borda de Socampo.

El port de Salau està situat a la comarcadel Pallars Sobirà, en el municipi d’AltÀneu, en la línia fronterera que uneix elMont-roig amb el pic de la Pala de Cla-vera. És un pas transfronterer que co-munica Catalunya amb l’Arieja francesa.La visita d’aquest lloc ofereix diversosal•licients.

La pujada al port de SalauL’inici de l’excursió es troba a 800 me-tres al nord del pla del Fornet, on es po-den aparcar els vehicles. Per a arribar aaquest punt cal agafar la pista que surtd’Alós d’Isil en direcció nord vorejant laNoguera Pallaresa. Aquesta pista, queanys enrere no estava asfaltada, es vapavimentar arran de la restauració del

EL PORT DE SALAU,UNA COLLADA AMBHISTÒRIAAgustí Revilla Briongos

ON ANEM?

Camins d’exili.



Hi ha un moment en què el riuet del bar-ranc del port desapareix. És una zonahumida amb molsa: del mig d’una rocasorgeix un broll d’aigua, com si fos unafont, com si aquí naixés el riu. El terrenyés calcari; l’aigua de la part alta de lesmuntanyes es deu haver filtrat i amagatper aparèixer després aquí i en altresfonts al llarg del barranc. Una sarganta-na pallaresa prenia el sol sobre la roca.

Cal continuar la pujada seguint el bar-ranc en direcció est. L’absència d’arbrespodria fer el camí feixuc i avorrit si el ca-minant no s’adonés de la gran quantitatde flors que creixen a la vora del sender:panicals blaus, roselles de color groc ipensaments guarneixen els prats.

Ja només cal un petit esforç per assolir elcap de port: 2.087 metres d’altitud, amb716 metres de desnivell després d’havercaminat 4 quilòmetres. El port és un gualentre dues muntanyes: a la part nords’alça el pic de Portabera (2.257 m) i a lapart sud, el pic de la Peguilla (2.262 m).Alguns excursionistes catalans i france-sos se senten amb forces per aventurar-se a pujar a algun d’aquests cims. Miranta l’oest, hom pot gaudir d’una vista es-plèndida sobre els cims blancs dels picsde Cuenca i de la Roca Blanca. El port deSalau uneix la comarca del Pallars Sobiràamb l’Arieja francesa. Aquest camí trans-fronterer comença a baixar per la bandafrancesa, passa per la cabana de Salau iper la borda de Pouilh i acaba al poblede Salau. Aquesta baixada implicaria 6quilòmetres i 1.200 m de desnivell.

L’explotació de la fusta a l’Alt PirineuDalt del port, a la banda nord, s’alcenles ruïnes del que fou un gran edifi-ci construït per la Matussière–Forest a

començament del segle XX. La finalitatd’aquesta empresa era explotar la fustadel bosc de pi negre i d’avets de Bonabé,traslladar-la mitjançant un cable telefè-ric al poble francès de Salau a través delport i, ja a Salau, estellar la fusta per afabricar paper. A Bonabé, prop de la bor-da Perosa, al costat del riu Noguera Pa-llaresa, es va construir un complex amballotjaments per als treballadors i llursfamílies, una forja, un molí, una serra-dora hidràulica i l’estació de sortida delcable. Bonabé esdevingué un petit pobleamb mercat setmanal, un hotel, una ca-pella i un centre d’assistència sanitària.La infraestructura de Salau consistia enl’estació receptora del cable, l’obradorper estellar la fusta i un salt d’aigua quegenerava l’electricitat necessària per amoure el cable i abastir de llum la restadel complex. Els edificis del port eren elsallotjaments dels treballadors, tavernainclosa, i una estafeta duanera, a mésde l’estació intermèdia del cable. EntreBonabé i el port i Salau es van aixecar 91torres per on passava el cable telefèric,algunes de fusta i altres de ferro.

Aquesta empresa va treballar des del’any 1903 fins al 1921. Les causes delcessament de l’activitat foren principal-ment tres: la mobilització dels treballa-dors francesos per l’esclat de la PrimeraGuerra Mundial (1914-1918), l’esgota-ment del bosc de Bonabé i el desgast dela infraestructura del cable.

Avui costa reconèixer les restes de lesconstruccions de Bonabé, però sí quepodem identificar les bases de pedra deles torres del telefèric a la banda cata-lana i algunes pilones metàl•liques a labanda francesa. I, sobretot, les ruïnes deles construccions al cap de port.

ON ANEM?


ON ANEM?


El camí de l’exili de 1938 pel port de SalauDalt del port també s’aixeca una mena defaristol en el qual hi ha escrits diversos pa-ràgrafs que informen de l’exili del maig de1938. El faristol està malmès i els textossón difícils de lligar; potser per l’efecte dela meteorologia, potser per l’acció d’al-guns vàndals. Però sí que es pot llegir l’es-crit d’un home, Jose Maria Garza Catalan,que va fugir d’Alós amb la seva dona i elseu fill, van travessar tots tres el port nevati van aconseguir arribar al poble de Salau.

Al poble d’Alós, al costat de la serradora,hi ha un plafó en el qual la institució cultu-ral Memorial Democràtic explica amb de-tall l’exili pel port de Salau. Heus aquí unpetit resum.

Entre els dies 6 i 10 d’abril de 1938, elshabitants d’Alós van veure marxar algunsdels veïns i van veure passar centenars demalaurats refugiats cap al port de Salau.Molts venien de Lleida, Monsó i Barbastrea peu, fugint de l’avanç de les tropes fran-quistes; altres eren pallaresos, especial-ment procedents de la vall d’Àneu. Tambéhi havia refugiats malaguenys, que feia un

any que havien abandonat casa seva pertrobar refugi als pobles del Pallars; per aells era el segon exili. Alguns habitantsd’Alós els van preparar i donar menjar ca-lent, aquí a peu del camí. El dijous 26 demaig al matí, s’havia presentat a Alós ungrup de 17 guàrdies civils a cavall que vanrequisar aliments i van intentar fer deten-cions. Durant aquell dia, les famílies vanorganitzar-se i, de nit, uns quants es vanconcentrar a la serradora d’Alós. Van con-tinuar fins a la borda de Socampo, al pladel Fornet, i van agafar el camí del port.El dia 27 de maig van travessar el port deSalau. El dia 28 van arribar al poble fran-cès de Salau. A Alós, els guàrdies civils vantornar i es van endur gairebé tots els habi-tants que hi quedaven. Van ser carregatsen camions i deportats a la Colonia de Tor-mos (Hoya de Huesca), on van ser reclosesmés d’un miler de persones durant més devuit mesos, en condicions inhumanes, dor-mint a terra i sense mantes, en magatzemsabandonats després de l’acabament de lesobres del pantà de la Sotonera. Els exiliatsvan tenir molta més sort: van ser acollitsi ben tractats al Centre d’Hébergementdes Réfugiés Espagnols, a l’antiga caserna

Trobada festiva de catalansi occitans al port de Salau.Foto d’Agustí Revilla.



Gribeauval de Clermont-Ferrand. La majorpart van sortir progressivament del Centre,reclamats i acollits pels familiars que gaire-bé tots tenien a França. Alguns van tornardesprés a l’Espanya de Franco, d’altres novan poder tornar a veure Alós. Els depor-tats a Tormos, els van deixar tornar quanes va acabar la Guerra Civil. Alós no va re-cuperar mai la població i la vida d’abans de1938 i moltes cases van restar buides.

Port de Salau. Restes de les construccions dela Matussière. Pics de Cuenca i Roca Blanca alfons. Foto de Conxita Cañas.

ON ANEM?

L’agermanament occitano –catalàDalt del port també hi ha una placa adossa-da a una paret de la construcció de la Ma-tussière, amb el text següent: «XXV Pujadaal Port de Salau. Per la llengua i l’amistatoccitano-catalana a Enric Garriga Trullols( 1926-2011), president i cofundador delCercle d’Agermanament Occitano-Català,lluitador per la llibertat de Catalunya i Oc-citània. CAOC-ASPIC-AFI. Parc Natural del’Alt Pirineu, 5 d’agost de 2012».

I és que cada any, el primer diumenged’agost, se celebra un aplec al port deSalau on es reuneixen catalans i occitansper a celebrar una jornada festiva en laqual intercanvien vins i formatges, ballendanses tradicionals i canten melodies po-

pulars (Aquelles muntanyes/ que tan altessón/ que no em deixen veure/ meus amorson són). Tot sota el lema: «Per la llibertatdels pobles i l’amistat occitano–catalana».Es tracta d’una trobada simbòlica que in-tenta mantenir les relacions seculars entreels dos pobles, tant ramaderes com políti-ques, comercials i humanes. I ho aconse-gueixen. Enguany se n’ha celebrat la XXIXedició amb més de vuit-cents participants.Cada edició aplega més caminants, ambindependència de la meteorologia; habi-tualment, el primer diumenge d’agost ésassolellat i hom pot gaudir de l’esdeveni-ment i de les panoràmiques, però algunany plou i sovint pugen boires de la bandafrancesa que amaguen la bellesa del pai-satge. La festa, però, no decau.

Aquest dia, els assistents poden arribar alport caminant des del pla del Fornet, peròl’organització facilita l’accés per una pistaforestal que comença al pont de Perosa,cinc quilòmetres després del pla del For-net, restringida a vehicles de servei, peròoberta en aquesta ocasió a cotxes par-ticulars que poden arribar fins a un ter-reny habilitat com a aparcament. A partird’aquí, només s’ha de caminar durant 45minuts. Els pobles de les valls també faci-liten taxis tot terreny.

Durant els dies anteriors i posteriors al’esdeveniment, els pobles organitzenactivitats culturals relacionades amb latrobada i les valls s’omplen de visitants.La Pujada al port de Salau, a més demostrar el seu caràcter popular, aplegales institucions culturals i polítiques deles Valls d’Àneu i de l’Arieja. I és un estí-mul perquè altres valls celebrin trobadessemblants com ja està succeint al port deBoet (Vall Ferrera) i al port de Tavascan(Vall de Cardós).


MÓN EXCURSIONISTA


ASCENS AMB ESQUÍSAL PIC DE LA MINA

Jordi Gomila Diví

Dissabte 12 de març. Ens llevem bend’hora ben d’hora, cap a les 7 del matí, al’apartament de la Molina. L’Àlex i jo femun cafè i esmorzem una miqueta. El Marci el Dani, com sempre que matinen, jarondinen, però també s’apunten a men-jar alguna cosa. La nit abans, tot jugantal Catan (joc de taula al qual ens ha viciatel Jaume), vam decidir que faríem la sor-tida amb esquís de muntanya al pic de laMina. Havíem pensat fer la Tosa d’Alp oel Fontblanca, però al final vam escollirel pic de la Mina, atès que és la nostraprimera sortida amb esquís de muntanyai sembla que és un cim prou assequible iforça senzill.

El Dani es queda fent esquí alpí a l’esta-ció de la Masella i no vindrà amb nosal-tres. Un cop esmorzats i amb el ventreple, carreguem el cotxe i parem al bar del’Svetlana a la Molina, per fer un talladeti acabar de repassar la ruta. Agafem elcotxe i ens aturem a Bourg-Madame per-què l’Àlex i jo hem de llogar el material.El Marc, com ja sabeu, és el «Decathlon

amb potes» i, evidentment, ja té tot elmaterial d’esquí de muntanya propi, apart que no és la primera vegada que enfa. Un cop ja tenim el material, ens dispo-sem a marxar cap a l’aparcament de l’es-tació de Porté-Puymorens, punt d’inicide la nostra excursió. L’arribada a Portéés una mica sorprenent, perquè fa forçamés vent i fred del que ens esperàvemi en aquestes condicions, posar-se lesbotes, els arves, les sondes, les pells defoca i la mare que ho va parir tot! se’nsfa una mica més costerut, però bé, somgent de muntanya i ja estem preparatsper a les inclemències del temps, oi?

A les 10.30 h ens disposem a iniciar l’ex-cursió. Al principi, el camí ens porta capamunt, paral•lel a les pistes de Porté.Comencem prou abrigats, però a mesu-ra que anem pujant, l’esforç i un sol dejustícia fan que anem fent aturadetes pertreure’ns roba, beure una mica d’aiguai anar comentant la nova experiència depujar esquiant una muntanya. La veritatés que tots tres som esquiadors d’unbon nivell (queda un pèl pedant dir-ho,però crec que és ben bé així), però feresquí de muntanya també té el seu puntde dificultat fins que no agafes la mane-ra d’anar pujant i que l’esquí llisqui perla neu en lloc de deixar-se portar per latendència d’anar aixecant-lo. La pujadaés molt maca, envoltats de cims de la



Cerdanya francesa i amb les muntanyesd’Andorra a tocar dels dits.

Cap a les 12 del migdia arribem a la darre-ra pujada que ens porta al cim. Abans defer-la, hem de treure’ns els esquís i pujarcaminant per les roques. Els tres sòmineshem fet el cim del pic de la Mina (2.683m)! A dalt, descansem una miqueta, femuns glopets d’aigua, mengem unes bar-retes de plàtan i de no sé què més que

MÓN EXCURSIONISTA

porta el Marc que són boníssimes. Tra-iem les estelades i la bandera de la SEASi ens fem unes fotos ben guapes. Un coppassada una estoneta al cim, compartintconversa amb altra gent que també hi haarribat, decidim començar a tirar avall.Baixem i ens calcem els esquís. Per a quius escriu aquestes quatre ratlles, aquestés el moment de més adrenalina de tots,ja que, acostumats com estem a baixaresquiant per pistes ben trepitjades de lesestacions d’esquí, aquí no saps què ettrobaràs, per on baixaràs o quines palesde neu verge hauràs d’atacar. La baixadaés una passada...Molt guapo!

Cap al migdia ja tornem cap al cotxe. Ensdescalcem, ens canviem i enfilem la tor-nada cap a la Molina per a dinar, prèviaparadeta a Bourg-Madame per fer un ver-mutet i retornar el material. Cap a les 16h, ja som al restaurant Brezo de la Molinaper acabar l’excursió amb un bon dinartot mirant el Barça. Una molt bona expe-riència que de ben segur repetirem.

Salut i 3.000!

Cim del pic de la Mina.Totes les fotos són del Marc Carbonell.

Cim del pic de la Mina.


ENS ESCRIUEN


PER QUÈ FEDERAR-SE?

Lluís Solé Sugranyes

Més d’una vegada tots nosaltres ens hempreguntat perquè calia fer-se d’una en-titat excursionista i a sobre haver-se defederar i pagar una assegurança, tot justper sortir a caminar per la muntanya,sense fer cap esport de particular perill.Inclús ens pot molestar que per sortir undia d’excursió amb la SEAS ens obliguin apagar una assegurança temporal, encaraque sigui de menys de 5 €. El més fàcilés donar per fet que els accidents a mun-tanya els pateixen els que escalen o vana l’Himàlaia. És veritat que aquests sónels accidents dels que se’n fan ressò elsmitjans de comunicació i dels que se’nparla, però les dades són tossudes i ensmostren una realitat ben diferent.

A Catalunya, durant el darrer any, elsbombers de la Generalitat, responsablesdels rescats a muntanya (els GRAE), vanparticipar en 596 rescats que corresponi-en a persones que s’havien perdut o quehavien sofert un petit, o no tan petit, ac-cident a la muntanya. És veritat que pot-ser moltes d’aquestes persones no erengent avesada a la muntanya, potser erenboletaires o excursionistes ocasionals osenzillament imprudents. Però l’anàliside les dades d’incidències de la pòlissade la FEEC ens mostra que els bàsicamentexcursionistes també tenen accidents.

Cada any a la FEEC es federen unes40.000 persones, en les seves diversesmodalitats, i es registren unes 2.800 in-cidències que requereixen tractamentmèdic. El que vol dir, que cada any apro-

ximadament el 7% dels federats pateixenun accident que requereix assistènciamèdica. Aquí no hi són contemplats elsrescats en territori espanyol i que no re-quereixin assistència mèdica, ja que finsara encara no s’ha cobrat cap rescat amembres de la FEEC. També es fan unes12.000 llicències temporals, amb mésd’una trentena d’incidències mèdiquesanuals.

Però podem seguir pensant que la majorpart d’aquestes incidències corresponena veritables alpinistes i no a simples ex-cursionistes o senderistes, com se sol diractualment. Però l’any 2016, el 34% de lesincidències mèdiques van correspondrea persones que feien senderisme. L’altregran paquet d’incidències correspon apersonal que participa o practica cursesde muntanya, i que representa el 23%,mentre que el barranquisme o l’alpinis-me només representen un 2% cada unad’aquestes activitats. BTT i esquí de pis-ta són dues activitats que també compor-ten cada any un bon nombre d’accidentso incidències mèdiques. Queda bastantclar que sortir a la muntanya comportaun cert risc i, qui més qui menys, totsestem exposats a sofrir un accident i arequerir assistència mèdica o un rescat.

Podríem pensar que la Seguretat Social oaltres pòlisses d’assegurança ja ens co-breixen aquest risc. La Seguretat Socialno cobreix les despeses mèdiques peraccident de muntanya o a la muntanya,a no ser que la nostra activitat laborales dugui a terme en aquest mitjà. Si te-nim un accident, els hospitals públics icentres d’atenció primària sempre ensatendran, tant a les urgències com si ésnecessari l’hospitalització, però si consi-deren que l’accident s’ha produït duent


ENS ESCRIUEN


a terme un esport de risc, i l’excursionis-me està considerat com a tal, desprèsd’haver-nos atès ens poden passar la fac-tura. La pòlissa d’assegurança del carnetfederatiu cobreix aquestes despeses finsa 2.000 € en centres no concertats naci-onals i fins a 20.000 € a l’estranger enles modalitats A, B i C i fins a 6.000 i20.000 respectivament en les modalitatsD i E. En els centres concertats la despe-sa mèdica és sense límit. La majoria depòlisses d’accidents normals no inclouenels accidents en pràctiques esportives.La pòlissa del RACC, una de les més fre-qüents, t’assegura el rescat en qualsevolindret, mentre sigui en una ciutat o car-retera, mai fora de carretera, encara quevagin en helicòpter.

Però l’atenció mèdica no és l’única raóper federar-se. En el cas dels rescats enmolts països del nostre entorn es cobrensempre i és la nostra assegurança o lanostra butxaca qui els ha de cobrir. ACatalunya i a l’Estat espanyol ni els Mos-sos d’Esquadra, ni els GRAE ni la GuardiaCivil cobren els rescats a no ser que con-

siderin que hi ha hagut una imprudènciatemerària. A Catalunya ja s’han cobratalguns rescats per considerar que havienestat necessaris com a resultat d’una im-prudència temerària, i el cos dels rescatscobrats ha oscil•lat entre 1.000 i 18.000€, depenent del nombre d’efectius mobi-litzats. Recentment a la Vall d’Aran s’hanprivatitzat els serveis de bombers i, pertant, els serveis de rescat es cobraransempre, ja que és una empresa privadaqui els porta a terme.

També en el Principat d’Astúries s’ha cre-at un organisme autònom per als rescatsen el medi natural. L’any 2016 s’han co-brat 8 rescats amb un cost entre 2.000 i6.000 €. En els pressupostos d’aquestacomunitat per sl 2017 figura textualmentque «se cobrará el coste íntegro del resca-te o salvamento cuando se realice debidoa la práctica de actividades recreativas ydeportivas que entrañen riesgo» i es con-sideren activitats de risc BTT, barranquis-me, esquí, escalada, espeleo, marxes permuntanya, entre moltes altres. La pòlissacobreix els rescat entre 25.000 i 35.000


ENS ESCRIUEN


€ segons la modalitat, però no val a ba-dar, ja que en el cas d’imprudències te-meràries podria ser que es neguessin apagar. Més val ser prudents.

Hi ha un altre aspecte de la pòlissa, queno per ser menys conegut és menys im-portant, i es tracta de la cobertura deresponsabilitat civil per un import de600.000 €. I ens podem preguntar enquina responsabilitat civil podem incor-re quan anem d’excursió? Alguns exem-ples reals, succeïts en el darrer any, enspoden il•lustrar sobre aquest aspecte.El primer és el cas d’un grup que es vadespistar i per retrobar el camí va creuarper un camp cultivat. El propietari els vadenunciar pels desperfectes ocasionatsi van haver de pagar una indemnitzacióque va cobrir l’assegurança. En un altrecas, un ciclista practicant BTT va atro-pellar una dona en un corriol. L’únicaassegurança que disposa un ciclista, percobrir la seva responsabilitat, sol ser lade federat. Generalment les bicicletesno es treuen una assegurança de danysa tercers com les motos o els cotxes.Un altre cas bastant freqüent és el de lapersona que involuntàriament fa caure

una pedra i aquesta fa mal a un com-pany que va darrere seu. En general noés l’accidentat qui reclama la indemnit-zació sinó la pròpia companyia d’asse-gurança qui reclama la responsabilitatcivil de qui ha provocat l’accident, igualque en el cas d’un atropellament d’au-tomòbil en el que, si el conductor noresulta culpable, la companyia assegu-radora reclama a l’atropellat els danysde reparació del vehicle.

Aquestes reflexions no són per posar-nos la por al cos i dissuadir-nos de gau-dir de la muntanya, sinó de conscienci-ar-nos de ser prudents i d’anar al màximde protegits possible. Les entitats excur-sionistes com la SEAS tenen l’obligaciód’exigir a totes les persones que partici-pen en les seves activitats de muntanyade disposar d’una llicència federativaamb pòlissa d’assegurança. Però no éssolament aquesta obligatorietat sinó lanostra pròpia responsabilitat la que ensha de fer veure que no és prudent anard’excursió sense una assegurança quecobreixi aquesta activitat i més si anema l’estranger, encara que resulti unamica més car.

151515


15 INFORMACIÓ DE LA SEAS

ACORDS DE LA JUNTA


Reunió del 9 de gener de 2017

— Altes: Miriam Navarro Sobrino (1171)i Xavier Manuel Vall Darder (1172)— Baixes: Cap— El Bernat Macià ja té gairebé a punt elnou cicle d’audiovisuals que s’anunciaràen breu a tots els socis.— Es tracta de nou la necessitat degenerar activitats dirigides a gent jovedel poble, temàtica que ens ocuparà lesproperes jornades mantenint contactesdirectes amb alguns centres excursio-nistes de la comarca que ja n’han posaten marxa algunes amb un cert èxit departicipació.— Es decideix contribuir amb 60 eurosa la realització del documental sobrel’excursionista Josep Milà, represaliatpel franquisme. El documental «Milà,resistència a la muntanya» vol ser undocumental-homenatge a la figura deJosep Milà i Atzet, pagès vilafranquínascut el 21 de desembre de 1921, elqual, a través de la muntanya va fer unaresistència activa durant la postguerra.Vegeu el web: https://www.verkami.com/projects/16527-documental-mila-resistencia-a-la-muntanya.— Es comenta l’acte celebrat el 8 degener de 2017 sobre la inauguraciódel nou plafó informatiu del Camí de laSEAS a Santa Creu d’Olorda, situat a lacadena que condueix al coll de Can So-lanes. Hi van assistir 42 persones i es vaaprofitar la presència de l’alcalde JosepPerpinyà per a demanar-li la recupera-ció de la barraca de vinya que es trobasobre Bellsoleig.— Durant la reunió es va tractar deltema del MIDE, que és un mètode peravaluar la dificultat en les excursions

(http://www.montanasegura.com/el-mide/). Es va considerar interessant, sibé no es va arribar a concretar el seu úsde moment. El que sí es va creure neces-sari és facilitar el màxim d’informacióprèvia sobre les característiques de lesexcursions que es programen.

Reunió del 6 de febrer de 2017

— Altes: cap— Baixes: Cap— Durant la reunió es revisen temes quecaldrà tractar a la propera AssembleaGeneral, entre ells l’estat de comptes i elpressupost que es presentarà.— S’aprova la sol.licitud dirigida a l’al-caldia de l’Ajuntament de Sant Just perdemanar que es prenguin accions per ala recuperació de les barraques de vinyadel nostre terme municipal. Aquestademanda la fem conjuntament amb elCentre d’Estudis Santjustencs.— Es decideix fer arribar als nostres so-cis, mitjançant correu electrònic, la cridaque està fent el Cor “Lo Pom de Flors”per aconseguir l’ingrés de nous cantai-res que permrtin la seva continuïtat.— La sortida a la neu d’enguany es vatornar a fer a Llívia amb l’assistència de18 persones. Com en altres ocasions esvan fer caminades amb raquetes, esquíde pista i també esquí de fons. El tempsva ser molt bo amb un bon gruix deneu.

Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEX


Taula de redacció —

Autoedició —Tramesa —Disseny —

Correcció de textos —Impressió —

ÍNDEXEstanys de les Canals Roges i de Siscaró, baixant del pic de la Cabaneta, Andorra.Calendari.Excursió al pic de la Cabaneta (Andorra), per Ramon Prat.El port de Salau, una collada amb història, per Agustí Revilla.Ascens amb esquis al pic de la Mina, per Jordi Gomila.Per què federar-se, per Lluís Solé.Informació de la SEAS.

Plafó instal.lat a l’inici del camí de Sant Just Desvern a Santa Creu d’Olorda.Foto de Francesc Blasco.

Leonci Canals, Ferran de la Fuente, Maria Garcia,Jordi Gironès, Ramon Prat i Agustí Revilla.Jordi Gironès i Leonci CanalsElisabeth BartToni RoyoServei Local de Català de Sant Just DesvernNB Comunicacions

Portada —02 —03 —06 —10 —12 —15 —

BUTLLETÍ DE LA SEAS. ANY 84. No. 329


seas - santjustcim del pic de la cabaneta. foto de jordi de la riva. estany de siscaró. foto de...

Documents