SCA

1 Celebram una festa

Nom Data

La tutora de 6è C ha proposat celebrar una

festa de comiat perquè s’acosta el final

de curs. Per a això, tots els alumnes hi

participaran duent a classe un plat de

menjar per compartir-lo amb la resta dels

companys. Però el menjar ha de complir

dos requisits. El primer és que cada alumne

ha de prendre part en l’elaboració i el dia de

la festa explicar a la resta de companys com

l’han preparat, i el segon és que ha de ser

típic del seu país.

1. A la classe de 6è C hi ha alumnes espanyols, equatorians, polonesos, argentins

i xinesos. Assenyala en el mapa els països de procedència d’aquests alumnes.

• De quins països procedeixen els alumnes de la teva classe? Escriu el nom

dels països de procedència i, a continuació, marca en el mapa, amb un altre

color, on estan situats.

• Quines coses positives creus que aporta conviure a l’escola amb persones

que procedeixen de diferents països?

2. En Carles vol preparar una truita de patates per dur-la a la festa de classe.

Ha cercat informació sobre com s’elabora i ha trobat aquests dibuixos.

Intenta ordenar-los correctament assignant-los un número de l’1 al 10.

• A continuació, descriu com explicaria als companys com es prepara.

• A la llista següent figuren els aliments i els nutrients presents a la truita

de patates. Completa la taula.

Ous - greixos - patates - proteïnes - sals minerals -

hidrats de carboni - oli d’oliva - sal

Truita de patates

Aliments Nutrients

• Quina diferència hi ha entre aliment i nutrient?

+

Fre

qüència

–

Tasca 1. Celebram una festa

3. Na Margalida, la tutora de 6è C, s’encarregarà de dur a la festa l’aperitiu, les

begudes i les postres. A més, vol contribuir que la dieta dels alumnes sigui

equilibrada. Observa la piràmide següent en què s’indica la freqüència amb

què s’han de menjar certs aliments, completa-la i fes les activitats.

Dolços, mantega, pastissos, llepolies

Verdura i fruita.

• Indica quin dels aperitius següents triaria (1), sobre quin dubtaria (2) o quin descartaria

(3) na Margalida per contribuir a una dieta equilibrada.

• A continuació i seguint el mateix criteri, indica quina opció de les postres següents

triaria (1), sobre quina dubtaria (2) o quina descartaria (3).

• Observa les etiquetes de les begudes següents i indica quina triaria na Margalida

i per què.

Composició:

suc de fruita

100 %.

Composició:

contingut de

suc

mínim 65 %.

Composició:

contingut de

suc

mínim 40 %.

4. Imagina que a la teva classe s’organitza una festa similar a la de la classe

d’en Carles. Pensa en un menjar típic que t’agradaria dur a la festa.

Assabenta’t de com es prepara i descriu-ne el procediment a continuació.

5. Abans de començar la festa, els alumnes es varen rentar les mans amb aigua i sabó

i en acabar es varen raspallar les dents.

• Què pot ocórrer si menjam o manipulam aliments sense rentar-nos les mans?

• I si no ens raspallam les dents després de cada menjada?

• Què tenen en comú els efectes que provoquen al nostre cos no rentar-nos

les mans i no raspallar-nos les dents?

6. Després de raspallar-se les dents, els alumnes varen demanar permís a

na Margalida per sortir al pati a jugar amb la pilota.

• Quines activitats se t’ocorren que poden ser més oportunes per fer després

de menjar?

• Per què creus que jugar a la pilota no és una activitat adequada per fer

després de menjar?

• Es diu que després de menjar feim la digestió. En què consisteix aquest procés?

En quin aparell té lloc?

• La digestió és un dels processos necessaris perquè es dugui a terme la funció

de nutrició. Quins altres processos tenen lloc? En quins aparells succeeixen?

TASCA

2

Esports paralímpics

Nom Data

La setmana que ve na Carla visitarà amb

la resta de companys el centre d’alt

rendiment on s’entrenen alguns dels

esportistes que es presentaran als Jocs

Paralímpics del Brasil 2016. Encara que

na Carla ja havia sentit parlar sobre les

olimpíades en què participen persones

amb algun tipus de discapacitat, va

decidir cercar informació sobre aquest

esdeveniment amb l’ajuda dels pares.

Es va alegrar d’assabentar-se de la

feina que duen a terme aquests esportistes

i la il·lusió amb què lluiten

per aconseguir superar-se.

1. On trobes que va cercar informació na Carla sobre els esports paralímpics?

Per què creus que ho va fer amb l’ajuda dels pares?

2. A la visita al centre d’alt rendiment, na Carla i els companys varen tenir

l’oportunitat d’entrevistar un medallista espanyol dels Jocs Paralímpics

de Londres. Va respondre així a una pregunta que li varen fer.

Crec que fa falta plantejar-se la vida com un repte perquè sempre hi ha coses per què lluitar

o esforçar-se. Tenir una discapacitat no significa que s’acabi el món, ja sigui greu o lleu,

perquè sempre hi ha coses que es poden fer. Des del meu punt de vista, és millor pensar

en positiu, plantejar-te les coses que pots fer i oblidar les que no pots fer.

• Quina pregunta creus que li varen fer na Carla i els companys?

• Estàs d’acord amb el punt de vista d’aquest esportista? Per què?

• Quins són els teus reptes o les coses per les quals creus que val la pena lluitar

o esforçar-te?

3. Na Carla va observar com s’entrenaven alguns esportistes paralímpics.

• Observa el primer esportista i completa el text següent.

El jugador de bàsquet, en primer lloc, utilitza el sentit de la

per observar on es troba la cistella. A continuació, aquesta informació viatja

al , que interpreta la informació i decideix com actuar. Per acabar,

fa servir els dels braços per llançar la pilota i intentar encistellar-la.

• Escriu dos texts similars a l’anterior però que descriguin què passa

en el segon i tercer dibuixos.

Tasca 2. Esports paralímpics

4 . Una de les coses que més va cridar l’atenció a na Carla de la

informació que va trobar sobre els esportistes paralímpics va ser que, en

alguns casos, la seva discapacitat era deguda a un accident. Relaciona

cada un dels accidents següents amb la seva possible causa i a

continuació completa les frases.

Accidents de cotxe. Conduir sense casc.

Atropellaments. Conduir amb son.

Accidents de moto. Fer servir una eina de tall sense

la protecció adequada.

La pèrdua d’una extremitat. Travessar el carrer sense mirar.

• Per evitar no s’ha de

• Per evitar no s’ha de

• Per evitar no s’ha de

• Per evitar no s’ha de

5. Na Carla i els companys no són esportistes d’elit, per això no dediquen tant de

temps com ells a fer activitats esportives. No obstant això, després de la visita al

centre d’alt rendiment, tots varen sortir d’allà convençuts que fer esport pot ser

molt beneficiós. Imagina que ets un dels companys de na Carla i, aprofitant les

idees següents, escriu un correu electrònic a un amic per proposar-li que s’apunti

amb tu a una activitat esportiva.

És bona per a la salut. S’hi fa feina en equip. T’ho passes bé.

Coneixes gent. Posa en forma. Millora els reflexos.

6. En els jocs paralímpics totes les modalitats es divideixen en categories masculina

i femenina.

• Relaciona les dues columnes i raona quin dels caràcters sexuals és el responsable

que a la majoria dels esports hi hagi la categoria masculina i la femenina perquè

la competició es dugui a terme en igualtat de condicions.

Pèl corporal escàs

Veu greu

Desenvolupament de les mamelles

Musculatura més desenvolupada

Veu aguda

Pèl corporal abundant

Homes

Dones

• Els caràcters sexuals descrits a la pregunta anterior, són primaris o secundaris?

Per què?

7. Els esportistes paralímpics practiquen esports adaptats a les seves discapacitats.

Per realitzar algunes activitats quotidianes també necessiten adaptacions.

Observa les imatges següents i explica en què consisteixen i per què serveixen

les adaptacions següents.

• Coneixes cap altra adaptació que faci la vida més fàcil a les persones

amb discapacitat? Descriu-la i explica per què serveix.

TASCA

3

Bombetes LED

Nom Data

Els pares de na Maria varen decidir, en

un moment donat, canviar les bombetes

incandescents i de baix consum

de ca seva per bombetes LED. Quan

na Maria els va demanar per què ho

feien, li varen respondre que per

estalviar energia.

Més tard, a l’escola, na Maria es va

assabentar que estalviar energia no

només suposa un estalvi econòmic, sinó

que afavoreix la disminució de problemes

ambientals com l’encalentiment global,

la pluja àcida o la producció

de residus radioactius.

1. Per quines raons creus que és un encert canviar les bombetes incandescents

o de baix consum per bombetes LED?

2. Suposant que les bombetes de la casa de na Maria estiguin enceses una mitjana

de 10 hores cada dia, completa la taula següent i, a continuació, respon a les

preguntes.

Tipus

de bombeta

Hores de

funcionament

per any

Potència

de cada

bombeta

Cost del

kW per

hora

Cost per any

365 dies x 10 hores =

=

60 W

(0,06 kW)

0,15 €

€

18 W

(0,018 kW)

€

9,5 W

(0,0095 kW)

€

• En total, la família de na Maria va canviar 5 bombetes incandescents i 6 de baix consum

per bombetes LED. Quants de doblers estalviaran cada any gràcies a aquest canvi?

• A més del canvi de bombetes, la família de na Maria intentarà apagar els llums sempre

que no faci falta mantenir-los encesos. Amb aquesta mesura reduiran 5 minuts diaris

el temps d’encesa. Quant de temps de consum estalviaran cada any?

3. L’energia elèctrica subministrada a la casa de na Maria podria procedir d’alguna

de les centrals elèctriques següents. Relaciona cada central amb l’energia

i el tipus de font d’energia que utilitza per produir electricitat.

• Central tèrmica.

• Central solar.

• Central hidroelèctrica.

• Central eòlica.

• Central nuclear.

• Energia mecànica de l’aigua.

• Energia mecànica del vent.

• Energia química

emmagatzemada

en un combustible.

• Energia nuclear.

• Energia calorífica solar.

Font

d’energia

renovable.

Font

d’energia

no renovable.

Tasca 3. Bombetes LED

4. Observa el gràfic de sectors següent en què es representen les fonts

d’energia utilitzades per generar l’energia elèctrica que es consumeix

a la casa de na Maria i a la resta de llars d’Espanya. A continuació, contesta

a les preguntes.

• Classifica les fonts d’energia representades en el gràfic en renovables

i no renovables.

• Quin percentatge sumen en total les fonts d’energia no renovables?

I les renovables?

• Quines són les tres fonts d’energia no renovable més utilitzades per generar energia

elèctrica a Espanya? Quin dany ambiental produeixen?

• Tenint en compte la resposta que has donat a la pregunta anterior, justifica quins

beneficis ambientals s’aconseguirien si tots féssim el mateix canvi de bombetes que

a la casa de na Maria.

• Quina és la font d’energia renovable més utilitzada per generar energia elèctrica

a Espanya? Explica quins avantatges i inconvenients suposaria augmentar la utilització

d’aquesta font d’energia a Espanya.

5. A més de les bombetes, l’energia elèctrica que arriba a la casa de na Maria s’utilitza

per posar en marxa altres aparells. Encercla els aparells que funcionen amb

corrent elèctric i, a continuació, respon a les preguntes.

• Què tenen en comú tots aquests objectes? Per què?

• Justifica quina millora o quines millores han pogut experimentar les persones

amb la utilització de les màquines següents:

Gelera:

Ordinador:

TASCA

4

El Danubi, un riu europeu

Nom Data

La conca del riu Danubi abraça part o la

totalitat del territori de més de quinze

països europeus molt diferents entre si.

Per això, el 1998, es va crear la Comissió

Internacional per a la Protecció del Riu

Danubi (CIPD). Aquesta comissió està

formada per tretze països cooperants i la

Unió Europea, i el seu objectiu és coordinar

i promoure accions que conservin i millorin

els recursos hídrics que proporciona el riu

Danubi. La CIPD fa recomanacions per

millorar la qualitat de l’aigua, desenvolupar

mecanismes per al control d’inundacions

i d’accidents industrials, i també fomenta

acords entre els països membres per

a l’establiment de normes de protecció

que es reflecteixen a les lleis de cada país

i s’apliquen en les seves polítiques.

Font: Unesco

Na Laura estudia la geografia d’Europa.

Ha trobat a Internet aquest text de

la Unesco, que és l’organisme de

l’ONU dedicat a l’educació, la ciència

i la cultura.

1. Ajuda na Laura a comprendre

millor el text.

• Què és la CIPD?

• Quines funcions té?

• Explica a què creus que es refereix l’expressió recursos hídrics.

2. Na Laura ha cercat alguns dels països que abraça la conca del Danubi.

– Alemanya – Àustria – Hongria – Croàcia – Sèrbia – Moldàvia – Eslovàquia

– República Txeca – Eslovènia – Bòsnia i Hercegovina – Ucraïna – Montenegro

– Suïssa – Romania – Itàlia – Polònia – Bulgària

• Escriu el país que correspon a cada lletra del mapa.

A. Moldàvia

B.

C.

D.

E.

F.

G.

H.

I.

J.

K.

L.

M.

N.

O.

P.

Q.

3. Na Laura ha sabut que el riu Danubi neix a la Selva Negra i desemboca

a la mar Negra. Per conèixer més el relleu d’Europa, escriu a quin nombre

correspon cada cercle del mapa.

1. Riu Danubi

2. Mar Negra

3. Alps

4. Caucas

5. Península Ibèrica

6. Riu Volga

7. Carpats

8. Gran Plana

Europea

Tasca 4. El Danubi, un riu europeu

4. L’aigua dolça és un element molt escàs però essencial per a la vida. Observa aquest

mapa sobre la distribució de les precipitacions anuals al planeta i contesta.

• Escriu en el planisferi el nom de cada continent i oceà.

• Localitza-hi la zona més extensa d’Àfrica que rep menys de 250 L/m2.

Entre quina latitud i longitud es troba?

• Entorn de quin paral·lel es registren les precipitacions superiors

als 1.000 L/m2?

• Localitza en el mapa el meridià 150º E i escriu a quina precipitació anual

correspon cada color que travessa. Organitza la informació per continents.

CONTINENT

PRECIPITACIONS

TASCA

5

Viatjam per Europa!

Nom Data

Els alumnes de 6è hem fet feina de valent

durant el curs. A més d’estudiar, hem venut

paperetes per al sorteig d’una bicicleta.

També vàrem arreplegar paper usat perquè

sigui reciclat i hem representat funcions de

París

Amsterdam

Berlín

Praga

Munic

Viena

teatre... Amb els doblers que hem obtengut,

volem anar tots al viatge de final de Primària:

un recorregut per diferents ciutats europees.

Regressarem amb vaixell des de Roma.

Els nostres professors ens han proposat cercar

informació sobre Europa. Així, a més de

gaudir més del viatge, aprendrem moltes

coses que ens serviran per aprovar

l’assignatura de Coneixement del medi!

Barcelona

Illes Balears

Salzburg

Venècia

Florència

Roma

1. El mapa de la lectura reflecteix el recorregut del viatge que han contractat

els alumnes i professors de 6è.

• Escriu a quin país correspon cada ciutat que visitaran.

CIUTATS

PAÏSOS

Barcelona

Roma, Florència, Venècia

Viena, Salzburg

Praga

Berlín, Munic

Amsterdam

París

• Quina documentació han de dur per creuar les fronteres?

a) Si són ciutadans de la UE:

b) Si no són ciutadans de la UE:

• Marca les monedes que necessiten.

Euros. Corones txeques. Dòlars.

2. Els alumnes de 6è han escrit al Parlament Europeu per demanar informació

sobre aquesta institució europea.

• Quins països de la UE visitaran?

• Alguns dels països que visitaran són socis fundadors de la Comunitat Econòmica

Europea (CEE). Quins són?

• Quins altres països europeus formen part de l’actual UE?

Tasca 5. Viatjam per Europa!

3. Per conèixer un continent és important estudiar-ne la població.

• Observa el mapa i contesta.

• Els alumnes de 6è visitaran alguns dels països que tenen les majors densitats de

població europees. Escriu quins són. Hi ha cap altre país amb densitat de població

de més de 500 hab./km2? Digues quins.

• Creus que les baixes temperatures influeixen a la baixa densitat de població?

Observa el mapa i raona la resposta.

4. Pensa en totes les persones que intervenen perquè puguin fer aquest viatge

per Europa. Escriu el nom de les activitats econòmiques que duen a terme

aquestes persones. A quin sector pertanyen?

5. Un dels alumnes ha comprat un gerro de cristall

de Bohèmia a Praga. Li ha costat 400 corones

txeques. Quants d’euros ha gastat en el gerro?

1 € = 25,85 corones txeques.

Quan eren a Amsterdam han fet aquestes

compres.

• Indica quin sector econòmic proporciona cada una d’aquestes compres.

• Quin és el sector econòmic en què fan feina la majoria dels europeus?

6. N’Alícia vol escriure una postal als pares des de Roma. Ajuda-la!

Colosseu. Font de Trevi. Santa Maria de Trastevere. Monument a Víctor Manuel.

• Tria un d’aquests monuments i descriu com és.

• Indica a quina edat de la història correspon cada monument.

TASCA

6

Que bo que és el pa!

Nom Data

Aquest matí, tota la classe hem

visitat un forn de pa, en què ens

han explicat el procés de fabricació

d’aquest aliment i la seva venda

i distribució. També ens han dit que

el pa és un dels aliments elaborats per

les persones més antics que existeixen.

Com que als meus companys i a mi

ens encanta el pa acabat de fer, hem

proposat al professor que ens ajudi a

investigar l’origen d’aquest aliment

i com ha evolucionat al llarg de la

història.

1. La primera cosa que hem sabut és que el pa es va inventar en la prehistòria.

• A quin període de la prehistòria creus que es va inventar? Per què?

• La invenció de l’agricultura va revolucionar la prehistòria. Aquestes eines es varen usar

en aquella època per al conreu del blat. Explica per què creus que es varen usar.

Aixada de fusta. Senalla d’espart. Molí de mà.

• Completa aquesta taula sobre la prehistòria.

PREHISTÒRIA

Períodes

Edat dels metalls.

Va començar fa…

1 milió d’anys.

Vivien…

En poblats.

Invents

Domini del foc

i fabricació d’eines.

Eines

fetes amb…

Pedra polida.

S’alimentaven

amb…

Plantes que

conreaven

i animals que

criaven.

2. Els romans varen desembarcar a la península Ibèrica per cercar-hi les seves

riqueses, com ara el blat.

• L’ofici de forner va ser molt important a l’imperi romà. De fet, els bons forners podien op-

tar a càrrecs polítics. Quan els romans volien fer ressaltar les qualitats d’un forner

deien Bonum panem fert (fa bon pa). Hi va haver altres frases de l’època sobre el pa.

Explica què creus que significa aquesta frase.

Panem et circenses (pa i circ).

Tasca 6. Que bo que és el pa!

3. A l’edat mitjana, el blat era

un aliment bàsic. L’ofici

de forner es va desenvolupar

i varen aparèixer els primers

forns a les ciutats.

Fins llavors cada persona

pastava el seu pa i el coïa

en forns públics.

• Explica breument com eren les ciutats medievals a cada cas.

Territori d’al-Àndalus ►

Territori cristià ►