SANTES CREUS BUTLLETÍ DE L ARXIU BIBLIOGRÀFIC

N.° 49 Vol. VI Any 1979 Palau de l'Abat-Plaça de Sant Bernat Calbó-SANTES C R E U S (Tarragona)

IN MEMORIAM

EUFEMIÀ F O R T 1 C O G U L : FINAL D'UNA ETAPA

Aques t n ú m e r o de l B u t l l e t í v a dedicat tot sencer a l ' E u f e m i à

F o r t i C o g u l .

Aques t n ú m e r o , e l l j a no l ' ha fet. És e l p r imer que no se rà fruit

de les seves mans .

E l l fou l ' inspi rador d'aquesta p u b l i c a c i ó i n ' ha estat, de bon tros,

e l p r i n c i p a l co l · l abo rador i responsable des de l seu c o m e n ç a m e n t ,

e l 1 9 4 7 .

A par t i r d 'ara, q u a n p a r l a r e m d e l B u t l l e t í i de l ' A r x i u B i b l i o g r à ­

fic i , en genera l , de tota l a tasca d ' i n v e s t i g a c i ó , d i v u l g a c i ó i restau­

r a c i ó de l Mones t i r de Santes Creus , h a u r e m de puntua l i tza r els dos

grans c a p í t o l s de l l u r h i s t ò r i a : abans i d e s p r é s de l ' E u f e m i à Fo r t .

J a sabeu que no exagero. N o ser ia exac te a f i rmar que l ' E u f e m i à

ha dit tot e l que es pot dir de Santes Creus . L a h i s t ò r i a i l a real i ta t

1

del nostre Mones t i r s ó n de massa d i m e n s i ó p e r q u è es pugui dir que

s ó n exhaur ides . L a noble l l e i x a , p e r ò , de grans v o l u m s que h i t é

escrits és rea lment l l a rga , i e l c a l a i x de monografies i escrits m é s

curts que ens ha de ixa t és tresor a t a p e ï t d ' e s p e c i a l í s s i m in t e r è s . V o l ­

d r ia creure que no h i ha aspectes referits de prop o de l l u n y de Santes

Creus que e l l no hag i conegut. G a i r e b é sempre els ha treballats , nor­

m a l m e n t a m b estudi se r iós , moltes vegades en forma exhaus t iva , i

en no pocs casos amb pa rau l a de f in i t ò r i a .

L a v o c a c i ó i la d e d i c a c i ó de tota una v i d a e l v a n fer home enor­

mement erudit , p e r ò sobretot home t è c n i c a m e n t format per a l l eg i r ,

jut jar i definir a m b c i ènc i a c l a r iv iden t els temes que tocava, malgra t

la magn i tud i diversi ta t del seu nombre .

És u n cas excepc iona l . J o no n 'he conegut d'altres quant a fe-

cundidat l i t e r à r i a . Sobretot aquesta ú l t i m a d è c a d a , l a d'aquests anys

setantes, h a estat l a de l a co l l i t a p lena . J o , a cada nova p u b l i c a c i ó

e m preguntava si e l temps transcorregut des de l 'anter ior donava per

a l a mater ia l i ta t d 'escriure e l l l ib re . J a sabem de l a seva facil i tat per

a l l eg i r i interpretar textos medieva ls . Sabem l 'ordre i v o l u m sempre

c re ixen t dels seus fitxers, acumula t s des de la p r ime ra joventut . Sa­

bem, sobretot, el t remp d'aquest home, que h a mor t t rebal lant , ru ­

br icant a i x í una v i d a posada a l g ran servei de la nostra cu l tu ra .

Aques t n ú m e r o de l B u t l l e t í de l ' A r x i u de Santes C r e u s v o l ser

r e s sò , per de ixar -ne c o n s t à n c i a , de l a persona i de l t reba l l de l 'Eu fe ­

m i à For t .

Homena tge , p e r ò , s incer i emocionat per l ' a d m i r a c i ó i l ' ag r a ï ­

ment que l i devem, i per l ' a l ta exemp la r i t a t que ens ha donat.

C o m a punt final ca l remarcar que, m é s e n l l à de l c los s a n t e s c r e u í ,

é s tot e l c a m p de l monaqu i sme c a t a l à i dels estudis comarca l s i e l de

les biografies, entre encara m o l t d 'altres, que l i deuen t a m b é admi ­

r a c i ó i a g r a ï m e n t . E l l s a l t ava a m b g r a n faci l i ta t aque l l clos i es feia

e f i c a ç m e n t present en à m b i t s mo l t amples de l a his toriografia de l ' E s ­

g l é s i a i de l a cu l tu ra , en genera l , de C a t a l u n y a .

2

E m p l a u de subscr iure aquestes ra t l les . H o faig h u m i l m e n t , p e r ò

s incerament , a m b l ' e m o c i ó de Pres ident de l Pa t rona t de Santes C reus ,

de membre de l ' A r x i u , d 'Arquebisbe M e t r o p o l i t à i sobretot d 'amic .

I ho remarco expressament . A m i c d 'una v e l l a amistat , g a i r e b é l l e ­

g e n d à r i a de casuali tat , i que c o m e n ç à j a els anys trentes, quan jo,

v i c a r i j o v e n í s s i m de l poble del P a l a u d 'Ang le so l a , a l P l a d ' U r g e l l ,

v a i g poder col · laborar a m b e i jove E u f e i n i à , que v a arr ibar fins a l l í

en recerca de dades d 'un monjo exc laus t ra t de Poblet , mor t predicant

una m i s s i ó i enterrat en aque l l a v i l a . V a ser u n p r imer i inesperat

contacte que v a crear amistat per a sempre, quan n i p o d í e m somniar

que anys a ven i r h a u r í e m de t reba l la r junts .

Tarragona, 9 d'agost del 1979.

f Josep P O N T I G O L

Arquebisbe Metropolità de Tarragona, President del Patronat del Reial Monestir de Santes Creus

3

I N MEMORIAM

A l'Eufemià Fort en el dia del seu traspàs

E s c r i c aquestes ra t l l e s a cop calent , sense have r t ingut temps d 'adonar-me del bu i t que de ixa .

E s c r i c aquestes ra t l l e s a m b m o l t a t r i s to r . E n a r r i b a r a casa . Des­p r é s d 'haver lo acompanya t a l l loc de l seu descans e tern .

E s c r i c aquestes ra t l l e s a m b e l co r compungi t per aque l l impre­v i s t i f a ta l d e s e n l l a ç , que, ens ha de ixa t a tots e ls q u i e l c o n e i x í e m i e l t r a c t à v e m , t r i s tos , aba tu ts , i sense adonar-nos-en, e ls nostres l l av i s x iux iuegen u n a o r a c i ó .

C o n e i x i a l ' E u f e m i à de fa mo l t s anys . R e c o r d o que en u n dels nos­tres passeigs, en els a n y s fundac iona l s , v à r e m p u j a r a da l t de l c loquer i abocats a les ba laus t rades dels mer l e t s , no tava c o m l ' à n i m a se l i o m p l i a de j o i a , en c o n t e m p l a r tot l ' en to rn s a n t e s c r e u í .

« T i n g u e u - h o en compte , a m i c S e r r a — e m d e i a — ; a m b e l temps , aques ta ob ra , s e r à e l n u c l i que m a n t i n d r à v ives aquestes p e d r e s . » I m e n t r e p a r l a v a u n a g u s p i r a d ' i l · lusió b r i l l a v a a l s seus u l l s .

(5ïïan e l d e s t í ens sepa ra d 'homes c o m e l l , que d ins s eu por ten el p e n ó de l a cava l l e ros i t a t , por ten les a r r e l s fermes de l c a t a l an i sme pur , é s , c o m s i ens separess in de l m e s t r e q u a n c o m e n c e m a aprendre de l l e t r a . S ó n tantes les hores passades a m b e l l . que e l m e u sen t iment v o l d r i a esplanar- les , de ixan t c o n s t à n c i a a les generacions que ens se­gueixen, de l a seva v i d a , dels seus fets, de les seves a n è c d o t e s , d 'aquel l d i r : ve r i t a t , e h ?

A v u i , a l l í , a l c e m e n t i r i , no m e ' n s ab i a ana r . R e t a r d a v a e l moment de l a p a r t e n ç a . D e s p r é s , c a m i n a v a a l a v o r e r a dels x i p r e r s a l costat de l seu fill, en X a v i e r ; m i r a v a e ls a rb r e s , fent-me e l d i s t re t , c o m s i v o l g u é s o b l i d a r que e l l quedava e n r e r a .

5

E r a , e sp i r i t ua lmen t , u n h o m e dels temps dels cenobis i ca tedra l s del t emps de les croades . E r a u n home de fe robus ta . Pe r a i x ò a r a que l 'he deixat , u n cop acabat d 'acompanyar- lo per d a r r e r a vegada, puc d i r a i m i t a c i ó de sant P a u : H a s l l i u r a t u n bon combat ! H a s acabat l a cu r sa . H a s conserva t l a fe! . . . F i n s a ben av ia t , company!

Si tges , d ivendres , 25 de m a i g de 1979

El President de VArxiu

Pere S E R R A M A L E R A I C O S P

6

Eufemià Fort i Cogul (a. C s.)

La Selva del Camp, 11-IV-1908 — Barcelona. 24-V-1979.

(Dibuix d'Andreu Fort i Bufill)

F O R T I C O G U L I SANTES C R E U S

Eufemià , Joan, Josep Fort i Cogu l v a né ixer a la Selva del C a m p ( B a i x C a m p ) l ' l i d'abril del 1908. E r a fill de Pau Fort i A y m e m í , pagès , natural d 'Almoster ( B a i x Camp) , d'una nissaga que ja trobem en aquest poble a l segle x v i , i de Mar ina Cogul i G i rona , de la Selva. L ' a v i patern era d 'Almoster i tots els altres avis eren selvatans. I mentre els seus ascendents paterns eren carlins, i un besavi havia mort en acció en la primera guerra carlina, els materns eren més aviat liberals.

V a fer els estudis primaris als claretians de la seva v i l a ; als tretre anys v a fer de jornaler de la terra i als catorze (octubre del 1922) v a entrar a l seminari de Tar ragona del qual v a haver de sortir per falta de salut després d'aprovar-hi els cinc primers cursos de la carrera eclesiàs­tica. Enca ra que molts hem dit ( jo mate ix) que fou com a convalescent de la seva malal t ia que v a anat per primer cop a Santes Creus, ara hem aclarit que la pr imera visita de Fort i Cogul at monestir del G a i à v a ésser e l 18 de ju l io l del 1922 i per tant abans de l'entrada a l seminari. A l l à v a fer amistat amb mossèn Francesc de P. Sanjuan, rector de la pa r ròqu ia , i amb G a i e t à Cuni l le ra , que havia d'entrar a l cap de poques setmanes, juntament amb Fort , a l seminari t a r r agon í . E n aquesta opor­tunitat l a visi ta al monestir ja v a ésser detinguda i profitosa.

Desp ré s , v a venir l a malal t ia i els inicis de convalescència , i és llavors que Fort i Cogul torna a Santes Creus. E r a e l juny del 1927 i es v a ins­tal·lar a l a fonda de l'Assumpta. I fou e l c l ima físic i espiritual de Santes Creus e l que l i v a permetre de superar l a dura prova. Des d'aleshores la c o n n e x i ó For t -San te s Creus seria profunda i indestructible. T o t seguit se sentiria atret per les investigacions relacionades amb e l monestir que v a iniciar als arxius parroquial i municipal , i e l mateix estiu v a publicar en un diari de Reus un article de comentari e logiós d'una Guia inèdi ta de Santes Creus de Josep Ar t iga l , que constitueix la pr imera peça de Tabundostssima bibliografia santescreuina del nostre enyorat amic. A par­tir d ' aquí , i durant mig segle, Fort i Cogu l anir ia produint dotzenes de

7

llibres i d'estudis erudits i alguns centenars d'articles i notes de d ivu lgac ió relacionats amb e l tema de Santes Creus que ens el mostren com l'home que més i mi l lor ha sabut sobre el cenobi del Ga i à .

Des del primer moment de l'estada del 1927 a fe rmà l'amistat amb mossèn Sanjuan i va lligar-ne una de nova amb Pere Lloret i Ordeix que després seria president del Patronat de Santes Creus (1931-1936) i Comis­sari de la Generali tat per a l monestir fins al 13 de gener del 1939. Frui t de la col·laboració dels tres v a ésser una solemne celebració dels sis segles de !a mort de Jaume I I e l dos de novembre d'aquell any.

Restablerta la seva salut, Fort v a fer d'infermer dels Germans de la Doctr ina Crist iana de Tar ragona i v a dur a terme una activa tasca pe­riodíst ica en aquesta ciutat. Poc després v a fer el servei mil i tar com a per­tanyent a l a l leva del 1929 i v a arribar a ésser tinent de l 'Exèrcit . Acabat aquest servei, e l 1931 v a traslladar-se a Barcelona, i ací v a treballar a l a Pro tecc ió de Menors, en una acadèmia privada i finalment va ésser professor de ca ta là , c o r r e s p o n d è n c i a comercial i g r a m à t i c a castellana de l ' A c a d è m i a Pràct ica.

L a seva res idència a Barcelona l i v a permetre de f r eqüen ta r l ' A r x i u de l a Corona d ' A r a g ó on investigaria tan a fons en els temes de la seva especialitat i on v a c o m e n ç a r treballant en la his tòr ia dels frares m í n i m s . T a m b é en aquest temps v a ésser deixeble de Pompeu Fabra a la Univer ­sitat durant un curs, v a obtenir e l t í tol de professor de ca ta là de la Generali tat i v a actuar com a tal fins a l 1937. V a ensenyar l a nostra l lengua a l 'Escola de C o m e r ç de Sabadell fins que va ésser mobilitzat, i l lavors v a ésser adscrit a l C . R . I . M . de Barcelona, en Serveis Aux i l i a r s .

Mentrestant havia c o m e n ç a t a festejar amb Neus Buf i l l i J a n é pel novembre del 1935 i s'hi v a casar a l a Bonanova, tot just acabada la guerra c iv i l el 24 de novembre del 1939-

L a seva muller és barcelonina, encara que procedent de Reus per part de pare, i l i v a donar quatre fills ( X a v i e r , Andreu , Mique l dels Sants i A l b e r t ) i una filla (Mar ia-Neus) .

D e s p r é s de la guerra v a treballar un breu temps a la Perfumeria N ú ­ria, i tot seguit v a fundar les Indús t r i e s E . Fort , de material sanitari, aviat convertides en associar-se amb e l seu sogre Melcior B u f i l l i Gasset, en Indús t r i e s F o r t - B u f i l l , S. L . Aquest negoci l i v a donar per viure i sos­tenir una famí l ia fins que e l 1967 e l v a traspassar, bé que ha seguit tre­ballant amb e l mateix nom.

L a guerra i els seus trasbalsos havia p r o d u ï t pocs estralls a Santes Creus, l levat dels soferts per l a capel la de Santa Llúcia, de s t ru ïda pels incontrolats de Vila-rodona. E l mateix mossèn havia estat salvat per Pere Llore t i els seus ajudants.

8

A v i a t Fort, que cada estiu anava a passar - una temporada al seu estimat Santes Creus, va enginyar-se per agrupar les persones interessades en l'estudi de tot el referent a l monestir, en l 'aplegament de documents, textos i informacions relatius a aquest en l a res taurac ió i reva lorac ió dels seus tresors arqui tec tònics i a rqueològics . A ix í v a né ixer el Foment de Santes Creus, S. A . el 1944, els Amics de Santes Creus e l 1945, i l ' A r x i u Bibliogràfic de Santes Creus el 1947, el discurs inaugural del qual v a pronunciar en ca ta là , cosa no fàc i lment faedora ni exempta de perills en aquells temps. E l s seus companys en aquesta tasca foren el doctor Pere Serramalera i Cosp, l ' ecònom mossèn A b d ó Socias i Bové i el senyor Pere G i l i Gimeno. Tots junts, amb altres destacades col·laboracions, van treballar t e n a ç m e n t , sense fer soroll , pe rò amb gran eficàcia, en tot a l lò que cons t i tu ïa l'objectiu de l 'associació, i ben aviat van comença r a publi­car les Memòries de l ' A r x i u i més tard el seu bu t l l e t í Santes Creus, on la col·laboració de Fort i Cogul v a ésser constant i valuosa.

L a consulta de la seva bibliografia, que apareix en aquest volum, m'excusa de fer ara la l l is ta dels seus escrits referents a Santes Creus, pe rò malgrat tot no em puc estar d'assenyalar-ne alguns títols, des d'un dels pr imers : El feudo santescreuí de la Guàrdia dels Prats (1929), pas­sant per Santes Creus. Notes històriques i descriptives ( 1930 ) , Les millores al claustre vell de Santes Creus ( 1 9 3 0 ) , L'arbreda de Santes Creus ( 1931 ) , Un greuge a sant Bernat Calbó ( 1 9 3 1 ) , La nota històrica de fra La Der-nosa sobre Santes Creus (1929-1932) , Estudis santescreuins. La nota de La Dernosa sobre Santes Creus ( 1 9 3 2 ) , Algunes notes dels manuscrits i còdexs provinents de Santes Creus ( 1 9 3 4 ) , Cronologia dels reis de Cata­lunya, en temps de Pere III, d'un manuscrit procedent de Santes Creus (1934) , i mol t í s s imes més , fins arribar a obres definitives, fruit de tota una vida d ' invest igació , treball i reflexió, com El senyoriu de Santes Creus (1972) , Santes Creus, de l'exclaustració ençà ( 1 9 7 2 ) , El Monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i d'exemplaritat ( 1976 ) , i Sant Bernat Calbó. abat de Santes Creus i bisbe de Vic ( 1 9 7 9 ) que cal considerar ja p ò s t u m a .

C a l dir que als estudis publicats hem d'afegir-ne una bona col la d ' inèdits , j a preparats per a la impress ió . I que l a mateixa mort v a sor­prendre'l escrivint sobre història, no precisament de Santes Creus, p e r q u è es referia a Prades medieval, p e r ò sí servint fins a l darrerament l a seva incoercible vocació d'historiador.

I ara, quan voldrem saber una cosa de Santes Creus, a qui podrem adreçar-nos? A m b aquesta pregunta, que no té resposta, podem significar l'enorme buit que deixa l 'home que fou Eufemià For t i Cogul .

Miquel C O L L I A L E N T O R N

9

EUFEMIÀ F O R T I C O G U L , H I S T O R I A D O R

DE SANTES C R E U S

Assaig de bibliografia crítica

S i d è i e m que E u f e m i à F o r t i Cogu l h a estat e l m é s g ran i e l m é s p ro l í f i c dels h i s to r i ador s de San tes C reus en tots els temps i en tots els aspectes, no f a r í e m s i n ó r epe t i r u n l loc c o m ú que é s a l 'esperi t de to thom q u i el c o n e g u é i e l t r a c t à . U n h i s to r i ador eminent , bon a m i c de l m e u pare i meu , c o m és el senyor M i q u e l C o l l i A l e n t o r n , no vacil·là gens a a f i rmar , e n l a s e s s i ó a c a d è m i c a de l a F e s t a A n u a l de l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c de San tes C r e u s de l 2 de se tembre de 1979 —que h a g u é de conver t i r - se , m a l a u r a d a m e n t , en u n homenatge p ò s ­t u m — que E u f e m i à F o r t i Cogu l h a v i a estat l 'home que m é s h a v i a sabut de l a h i s t ò r i a de San tes C r e u s . L ' A r x i u B i b l i o g r à f i c , que deu l a seva e x i s t è n c i a i l a seva b r i l l a n t rea l i t a t de trenta-tres anys a l a tenaci ta t de l s eu e s f o r ç , c r e g u é que e r a u n deure m o r a l indefugible de r e c o l l i r tota l a b ib l iograf ia e s p e c í f i c a de l m e u pare sobre e l mones t i r i sobre e ls temes que s 'h i re lac ionen , i a ix í ho he p rocu ra t de fer.

E l r e p e r t o r i que e l lec tor t é a les m a n s in t en ta de c o b r i r aquesta necess i ta t fins a l l à o n é s poss ible . H e accepta t ben de co r aques ta comesa p e r q u è , d 'una banda , he v i s c u t c o m n i n g ú la g è n e s i dels seus l l i b r e s i es tud is d 'un q u a r t de segle e n ç à i p e r q u è t inc a c à r r e c m e u tot e l fons de documents , m a n u s c r i t s , papers d iversos i ob ra i n è d i t a o pub l i cada de l m e u pare ; i d ' a l t r a banda , obligat tant pe r l a ine fab i l i t a t de l deure f i l i a l c o m per l a responsab i l i t a t de l a m e v a v i n c u l a c i ó de t renta-vui t anys a San tes C r e u s i e l fet d 'ocupar u n l loc d i r e c t i u d ins l 'ent i ta t que e l l f u n d à i a t r a v é s de la q u a l espero de poder prossegui r , en l a m e s u r a del poss ib le , l a seva t a s c a santescreui -n a . P e r tot plegat, he cregut o p o r t ú d ' acompanyar l a r e l a c i ó f reda i s u c c i n t a de t í t o l s a m b u n a m e n a d 'apara t c r í t i c , en f o r m a de notes a peu de p l ana , que a j u d i a s i t u a r cada cosa d ins e l seu m o m e n t i c i r c u m s t à n c i a . T a m b é , a p a r t i r d ' a c í , é s poss ible de segui r l a t rajec-

11

t ò r i a h i s t o r i o g r à f i c a del m e u pare des dels i n i c i s ; c o m , per qu ins c a m i n s i sota qu ins cond ic ionamen t s e s d e v i n g u é h i s to r i ado r de San­tes C r e u s i e v o l u c i o n à l a seva d e d i c a c i ó abnegada a l mones t i r . A grans t rets , aquest é s e l m e u designi en l a present i n t r o d u c c i ó a l c a t à l e g b i b l i o g r à f i c d ' E u f e m i à F o r t i Cogul sobre Santes C r eu s .

* * *

D'ent rada , p e r ò , u n a m i c a d ' e x p l i c a c i ó sobre el c r i t e r i que hc seguit en e l abora r i o rdena r les fitxes b i b l i o g r à f i q u e s . M 'he proposat d ' é s s e r exhaus t i u , d ins el t e m a r i e spec í f i c de Santes Creus , tot i el r i s c que a i x ò compor t a . E s t i c c o n v e n ç u t que he assol i t el meu ob­j e c t i u s i m é s no en un g rau mol t e levat , imposs ib le c o m é s , p r à c t i c a ­ment , de r e e i x i r en u n p r o p ò s i t d ' exhaus t iv i t a t . L e s col· leccions del m e u pare i u n ca t à l eg - f i t xe r de l ' obra p r ò p i a que e l l ma te ix s 'havia ana t e laborant a l a seva m a n e r a , m ' h a estat un a ju t p r e c i ó s ; p e r ò el c a r à c t e r tan pecu l i a r d 'aquel les fitxes mate ix , m ' h a obligat a u n a inf ini ta t de compul sac ions i a refer-lo de cap i de nou. No e m puc sos t reure , t anmate ix , a l a r e c a n ç a de saber que h i h a u r à a lguna e r r a d a 0 a lguna i m p r e c i s i ó que no h a u r é adver t i t a temps; confio, amb tot, que no a r r i b a r à a l ' u per cent i es t ic del tot segur que res dc rea l ­ment i m p o r t a n t no ha estat o m è s .

E l p r i m e r c a p í t o l de l a r e l a c i ó b i b l i o g r à f i c a aplega les un i ta t s b i b l i o g r à f i q u e s independents . P e r ò setze dels c inquan ta -c inc t í t o l s que e l componen s ó n , en rea l i t a t , ex t re t s de t reba l l s apareguts a Santes Creus. Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic que, en t i ratge a pa r t i a m b p a g i n a c i ó p r ò p i a , esdevingueren pub l i cac ions de l 'ent i ta t . T a m b é d'al­t res t í t o l s inc losos en aquest apar ta t i , sobretoL, al segon, foren inse­r i t s en rev is tes d iverses , h a n estat objecte de t i ratges a par t i , fins 1 tot, a lguns t a m b é a m b n u m e r a c i ó p r ò p i a . M'he a t è s a l c r i t e r i del meu pare , que cons ide rava un i t a t s independents totes les compreses a l c a p í t o l p r i m e r .

E l segon c o m p r è n t r eba l l s d ' e x t e n s i ó va r i ab le que cons t i tue ixen apor tac ions de p r i m e r a m à filles de l a r e c e r c a documen ta l o plante­j a m e n t s c r í t i c s i punts de v i s t a o r ig ina l s sobre q ü e s t i o n s j a estudia­des; o b é , en d 'a l t res casos , pun tua l i t zen l 'estat de l a r ece rca en temes concre t s .

E l t e rcer aplega textos i n è d i t s que, s i foss in pub l ica t s , c a l d r i a en­c a b i r a ls c a p í t o l s 1, 2 o 4. No h i m a n c a res d ' impor tan t , p e r ò e m cons t a que a lguns textos es deuen haver perdu t . E u f e m i à F o r t i Cogu l , a ls anys c inquan tes , fou u n conferenc ian t r e l a t i vamen t p r ò d i g , endut per l ' a fany p r o p a g a n d í s t i c a favor de San tes C r e u s ; l legia s empre i m a i no i m p r o v i s a v a , i a aquest c a p í t o l de c o n f e r è n c i e s ca r r ega r les poss ib les p è r d u e s . A l t r a m e n t , s empre t r a c t à e ls temes a n i v e l l de d i v u l g a c i ó , i mo l t sov in t les seves c o n f e r è n c i e s e r en r e sums

12

de t reba l l s j a pub l i ca t s o que ho se r i en m é s t a rd . T o t s els textos i n è d i t s , t re t d ' i n d i c a c i ó en con t r a , s ó n ac tua lmen t a l ' a r x i u de l a f a m í l i a de l 'autor , i a lguns d 'el ls , per l l u r i m p o r t à n c i a , r ec l amen l ' ed i c ió .

E l qua r t c a p í t o l r e c u l l els esments de notes p e r i o d í s t i q u e s , c r ò ­niques , no t i c i a r i s , a r t i c l e s de c o m p r o m í s i d 'a l t res de d iversos . U n a bibl iograf ia ú t i l podr ia , ce r t ament , passar-se de mol t s d 'el ls , p e r ò l a i n t e n c i ó e x h a u s t i v a que deia abans m ' h a e m p è s a ordenar-los crono­l ò g i c a m e n t — c o m he fet en els a l t r e s— p e r q u è he cregut que e r a e l m è t o d e m é s ef icaç .

E l c i n q u è r eune ix p r ò l e g s i c loendes a l l i b re s d ' a l t r i , i l a presen­t a c i ó d 'un c a t à l e g . E l meu pare e r a poc a m i c de pro logar l l i b re s i de demana r que l i ' n prologuess in , i per a l t r a banda , l a g ran m a j o r i a d 'obres sobre San te s C r e u s aparegudes de l 1936 e n ç à h a n estat seves.

E l s i s è c o n t é les recens ions de l l i b r e s i t r eba l l s sobre Santes C r e u s , una bona par t de les qua ls , per r aons ò b v i e s , a p a r e g u é a les planes de l a r e v i s t a de l ' A r x i u . To t e s so len é s s e r acusadament l a u d a t ò r i e s ; s i es t r a c t a v a de fer c r í t i c a adve r sa , m é s av ia t p re fe r i a que les fess in els a l t r es .

F i n a l m e n t , e l s e t è apar ta t en reg i s t r a les escasses c o l · l a b o r a c i o n s de l ' au tor a obres col· lect ives de c a r à c t e r e n c i c l o p è d i c . Que jo s à p i g a — j a que e l l no en du i a u n c o n t r o l r i g o r ó s p e r q u è en e l fons les menys t en i a— n o m é s h i ha , sobre San te s Creus , les que ofere ixo. E l m e u pare , c o m d ic a l a no ta cor responent , no s ' avenia gaire a m b l ' es t i l r igorosament b r e u i s i n t è t i c d 'aquesta m e n a de t reba l l s .

M 'he ceny i t s empre a l t e m a r i de San te s C r e u s a m b u n c r i t e r i flexible que h i de ixa e n t r a r no so lament tot a l l ò que es r e fe re ix a q ü e s t i o n s que s 'h i v i n c u l e n ( fundac ions f i l ia l s , o rde de Montesa , abats i mon jos consp icus , h i s to r i ador s , s e n y o r i u t e r r i t o r i a l , r e lac ions exte­r i o r s ) , s i n ó d 'a l t res de m é s g e n è r i q u e s que contenen esments impor­tants a l m o n e s t i r o a l a t e m à t i c a connexa . C a d a f i txa c o n t é l a infor­m a c i ó que en posseeixo a efectes b i b l i o g r à f i c s , i les s igles i abrev ia ­tures m é s impor t an t s s ó n resol tes en u n a nota que precedeix e l c a t à l e g .

* * *

E u f e m i à F o r t i Cogul , na scu t a l a S e l v a de l C a m p e l d i a 11 d ' ab r i l de 1908 e s t u d i à les p r i m e r e s l l e t res a l ' escola que e ls c l a re t i ans te­n i e n m u n t a d a a l a v i l a . De l ' e f i c i ènc ia quan t a l a f o r m a c i ó escolar i c a t a l an i s t a dels c l a r e t i ans de l a S e l v a n ' han donat t e s t imon i dos a l t r e s i l · lus t res fills de l a v i l a que h i a s s i s t i r e n : J o a n P u i g i F e r r e t e r i V e n t u r a G a s s o l i R o v i r a . D e l ' e sco la g raduada dels f ra res a r r e n c a , s i m é s no l a v o c a c i ó l i t e r à r i a i u n a a f e c c i ó a e s c r i u r e que, anys e n l l à , e l d u r i a a frec de l a g ra foman ia . L e s p r i m e r e s mani fes tac ions , inda-

13

tables , cons i s t i r en , n a t u r a l m e n t , en versos re l igiosos, p a t r i ò t i c s i hu­m o r í s t i c s , de l va lo r que h o m pot suposar . L a v e n a p o è t i c a , p e r ò , no l ' abandonar ia ; del 1926 é s u n Recull de poesies missionals catalanes, i n è d i t en par t , i de nou a n y s m é s t a rd , j a a m p l i a t el regis t re t e m à t i c i a f inada la r e t ò r i c a , e l v o l u m de poemes Caliu. Guspires i records ( V a l l s 1935) que a s s o l í u n a bona a c c e p t a c i ó i que h a res i s t i t d iscre­tament el pas de l t emps . L ' e s c o l a c l a r e t i ana , a m é s , l i i n c u l c à una d e v o c i ó fervent envers l a c o n g r e g a c i ó de m i s s ione r s que A n t o n i M . C l a r e t h a v i a fundat e l 1849, i que h a v i a de m a n t e n i r tota l a v ida ; e ls es tudis c l a re t i ans , en efecte, s ó n u n dels c i n c o s i s g rans temes de l a v a s t í s s i m a p r o d u c c i ó l i t e r à r i a de F o r t i Cogul , que no é s del cas d ' examina r a r a i a c í .

P e l se tembre del 1922 e l m e u pare p a s s à l ' examen d ' i n g r é s a l S e m i n a r i de T a r r a g o n a , on finalment h a v i a de l l a n ç a r - s e per l a v i a de les seves afeccions l i t e r à r i e s . Dos mesos abans , p e r ò , s ' hav ia esde­v ingut u n fet que, sense n i sospi tar-ho vagament a leshores , h a v i a d ' encar r i l a r - lo ve r s l ' obra m à x i m a de l a seva v i d a . E l 18 de j u l i o l d 'aquel l any, E u f e m i à F o r t i Cogul v i s i t à per p r i m e r a vegada Santes C r e u s . H i féu l a c o n e i x e n ç a de l rec tor , F r a n c e s c de P. S a n j u a n i F o l c h , i d 'un e s c o l à seu, G a i e t à C u n i l l e r a i G ü e l l , que l ' a c o m p a n y à pe l mo­nes t i r i a m b e l q u a l h a v i a de c o i n c i d i r novament , a l a d a r r e r i a de se tembre , a l ' esmentat e x a m e n del S e m i n a r i . Dos anys m é s t a rd , e l d i l e t an t i sme d ' E u f e m i à F o r t i Cogu l a s so l i a l a l l e t r a i m p r e s a per l a v i a del pe r iod i sme : e r a u n a r t i c l e aparegut a l d i a r i « L a C r u z » de T a r r a g o n a e l 12 d'agost de l 1924 so ta e l t í t o l De Selva del Camp ( c r ò n i c a ) , que t r ac t ava , n a t u r a l m e n t , dels c l a r e t i ans , i que c a l que s igu i cons idera t c o m e l seu p r i m e r t r eba l l i m p r è s . E n segui ren , es-pa iadament , d 'a l t res , a l m a t e i x d i a r i , a l « C o r r e o C a t a l à n » de B a r c e ­lona , a « E s t e l M a r i à » de V a l l s —sobretot— i en d 'a l t res l locs .

U n a fo r t a c r i s i de sa lu t — n e r v i s , i n s o m n i s i a n è m i a — e l negui­t e j à d ' e n ç à de l a p r i m a v e r a de l 1926, pe l cap ba ix ; i p e l j u n y de l ' any s e g ü e n t j a a n à a pa s sa r u n a t emporada a San tes C r e u s . D e l 1927 a r r e n c a , doncs , l a de f in i t iva v i n c u l a c i ó de l m e u pare a m b San te s C r e u s i a m b l a seva h i s t ò r i a . E l s seus designis c o m e n ç a r e n a perfi­lar-se a leshores , en unes c i r c u m s t à n c i e s excepc iona l s . Abans , p e r ò , hav ien passa t a lgunes coses que, pe l que a tenyen e l t ema , b é m e r e i x e n u n i n c í s . A l cap de poc t emps d 'haver en t ra t a l S e m i n a r i —aleshores anomena t U n i v e r s i t a t P o n t i f í c i a de T a r r a g o n a — E u f e m i à F o r t i Cogu l sol·l icità u n a beca que h i h a v i a i n s t i t u ï t u n l l u n y à pa ren t seu p rec i sa ­men t per a l s paren ts . D e s p r é s d 'una s è r i e de fets a n e c d ò t i c s i p into­rescos que t ingueren c o m a pro tagonis ta e l v i c a r i genera l M a n u e l B o r r à s , h a g u é de p re sen ta r u n doss ie r c o m p l e t í s s i m que d e m o s t r a v a e l g r a u de pa r en t i u . Aques t doss ie r a r r i b à a l c a r d e n a l V i d a l i B a r r a -quer , a l q u a l c r i d à l ' a t e n c i ó i e l m o s t r à a m o s s è n S a n ç Capdev i l a , d i r ec to r i fundador que e r a de l ' A r x i u H i s t ò r i c A r x i d i o c e s à . Capde-

14

v i l a en t r a g u é u n a i m p r e s s i ó t a l , que i n d i c à a l c a r d e n a l l a c o n v e n i è n ­c i a que aque l l s e m i n a r i s t a l ' a j u d é s a l a t a sca d ' o r d e n a c i ó de l ' A r x i u i fins i tot que el pod r i a succe i r en e l c à r r e c . I a ix í ma t e ix s'es­d e v i n g u é .

E l m e u pare col · laborà , des d 'a leshores , a m b S a n ç Capdev i l a , que li s u g g e r í d ' e sc r iu re sobre h i s t ò r i a loca l de la S e l v a del C a m p . De fet, amb e l l E u f e m i à F o r t i Cogul a p r e n g u é de l legi r i d ' in te rp re ta r els documents med ieva l s ; a i x ò un i t a l bagatge de l l a t í e c l e s i à s t i c que s ' apren ia a l S e m i n a r i i a u n notable u l l c l í n i c i a una r a r a i n t u ï c i ó que l i e r a inna ta , c o n v e r t í F o r t i Cogu l e n u n p a l e ò g r a f p r à c t i c mo l t notable, i e l ful let que ressenyo a l a f i txa 2 de l r epe r to r i b i b l i o g r à f i c n ' é s una p r o v a ben p r i m e r e n c a i e l o q ü e n t . E n v i s t a d ' a i x ò , e l c a r d e n a l V i d a l i B a r r a q u e r p e n s à d 'enviar- lo a R o m a a e s tud ia r teologia i di-plomar-se en paleografia, per t a l que p o g u é s a j u d a r m é s efec t ivament m o s s è n C a p d e v i l a i que el p o g u é s r e a l m e n t succe i r . P e r ò els sotsobres de la sa lu t l i ho imped i r en , c o m t a m b é l i i m p e d i r e n de p rossegu i r l a c a r r e r a e c l e s i à s t i c a q u a n h a v i a j a c u r s a t qua t re anys d 'humani ta t s i dos de filosofia. I e r a t an ta l a c o n f i a n ç a de V i d a l i B a r r a q u e r en aque l l p ro jec te que, a ls dos o t res d a r r e r s cu r sos , o r d e n à que l i fos­s i n aprovades les ass igna tures ma lg ra t l a r e i t e rada i n a s s i s t è n c i a a classe, pe l ma t e ix m o t i u de l a sa lu t .

L ' e s t i u de l 1927 a s s e n y a l à u n t omban t dec i s iu en l a t r a j e c t ò r i a d ' E u f e m i à F o r t i Cogu l . E l p r i m e r de j u n y h a v i a m o r t l a seva mare , de l a qua l g u a r d à s e m p r e u n r e c o r d fe rvent ; els es tudis e c l e s i à s t i c s j a e ren p r à c t i c a m e n t abandonats , i c a l i a , sobretot , refer l a sa lu t . Santes C r e u s la h i t o r n à , i a m b e l l a les ganes de v i u r e . E l c a r d e n a l V i d a l i B a r r a q u e r ma te ix l ' enco ra t j ava : « E s t i m a t F o r t en e l S e n y o r : A r a que, c o m a bon fill, j a has c o m p l e r t a m b l a t eva mare , que D é u t ingui a l ce l , v u l l que et c u i d i s m o l t . Podr ies a n a r a San tes C r e u s , i e s t a r é content de saber que et p r o v a , i de rebre n o t í c i e s teves. T ' e n ­c o m a n a a D é u i et beneeix, F r a n c e s c , c a r d . a r q . de T a r r a g o n a . 2 de j u n y 27.» I , en efecte, a San tes C r e u s , « l ' o a s i que e m r e d r e ç à en e l desert a n g o i x ó s de l a m e v a d e s o l a c i ó » c o m d i r i a e l l ma te ix , e s m e r ç à , des d 'a leshores , l ' a fany d 'h i s to r iador . E l bagatge de l l a t í , de paleo­grafia i de c u l t u r a genera l a d q u i r i t a l S e m i n a r i o a m b m o s s è n Cap­dev i la no e r a exces s ivamen t v o l u m i n ó s , p e r ò a l l à o n no a r r i b a v a l a c i è n c i a a r r i b à l a p r à c t i c a , l a i n t u ï c i ó i e l sent i t c o m ú ; i , n a tu r a lmen t , les lec tures i e l t rac te pe r sona l .

A les acaba l les de l ' e s t iu de 1927 e n c a r a es m a t r i c u l à , t anmate ix , a F i losof ia , p e r ò l a r e p r e s a de l c u r s a c a d è m i c fou la r ep re sa dels m a l s . «Pe l N a d a l de 1927, a l s 19 a n y s , pesava escassament 40 kg . V a i g a r r i ­b a r a l s 37. Per a i x ò e m va ig pas sa r tot e l c u r s a San t e s C r e u s . M ' h i va ig e n d u r l l i b r e s que n i v a n a r r i b a r a é s s e r ober ts . E l s meus condei-xebles m ' h i e n v i a v e n els p rogrames , e ls apunts . . . P e r ò j o e m sen t ia afeixugat , lassa t , impoten t pe r d ins ; e n c a r a que no va ig pe rd re m a i

15

l ' e s p e r a n ç a , que e r a l a base d 'un o p t i m i s m e c o m m a i m é s no hagi m i l l o r a t . » E l c u r s s e g ü e n t (1928-1929), i c o n t r a e l pa re r de l c a rdena l , no es m a t r i c u l à , p e r ò sí que ho féu enca ra , c o m a ex te rn , a l ' a l t re (1929-1930), sense a s s i s t i r t ampoc a gaires c lasses . « E m vaig c r eu re en l ' o b l i g a c i ó de presentar-me a l senyor ca rdena l . E l l e m v a conf i rmar que e m tenia dest inat a ana r a R o m a , p e r q u è h i fes l a l l i c è n c i a en H i s t ò r i a o a lguna c i è n c i a semblan t . Ho va sen t i r i m 'ho va mani ­festar , p e r q u è v o l i a que a j u d é s M n . S a n ç . H i v a ana r m o s s è n Pere B a t l l e , potser envia t per a a r x i v e r i que v a to rnar m é s av ia t a r q u e ò l e g . L a c i è n c i a , a m b la m e v a f r u s t r a c i ó , no h i v a perdre res . P e r ò e l s enyor c a r d e n a l se 'n va do ldre mol t . M'ho v a d i r p e r s o n a l m e n t . » U n temps d e s p r é s , a Poblet , e l s enyor T o d a féu u n elogi de l m e u pare davan t V i d a l i B a r r a q u e r : « F o u l a d a r r e r a conve r sa l l a rga amb e l senyor c a r d e n a l que, enca ra , es v a doldre que j o no h a g u é s pogut a n a r a R o m a . E n a i x ò , potser no a n a v a desencer ta t . L a i n v e s t i g a c i ó h i s t ò ­r i c a s empre m ' h a a t re t . Poss ib l emen t que a m b u n a p r e p a r a c i ó m é s s ò l i d a i a m b m é s d e d i c a c i ó , h a u r i a donat f ru i t s m é s a lb i rab les que les meves p roducc ions (d 'unes m e m ò r i e s i n è d i t e s , Coneixences, c a p í ­to l dedicat a V i d a l i B a r r a q u e r , d 'on procede ixen t a m b é le c i tes a n t e r i o r s ) .

P a s s a r é per a l t , a c í , les a l t r e s d i r ecc ions en q u è es m o v i a l a in ­qu ie tud l i t e r à r i a i p e r i o d í s t i c a d ' E u f e m i à F o r t i Cogul en aquel l s a n y s : l a h i s t ò r i a de l a S e l v a de l C a m p ; l 'apologia dels c l a r e t i ans i dels m i s s i o n e r s en genera l i , enca ra , l a dels san ts , beats , venera t s o venerables de l p a í s , en vers o en p rosa ; l ' e x c u r s i o n i s m e de les co­m a r q u e s t a r ragonines ; i d ' a l t res m a t è r i e s mol t m é s s e c u n d à r i e s . D 'a ­ques ta è p o c a , f ina lment , da ta l ' ú s f r e q ü e n t de l p r i m e r p s e u d ò n i m en q u è s ' e m p a r à , a l m e n y s d ' e n ç à del 1926: A n d r e u S e l v a t i Cogu l ; en totes les fo rmes i s igles, h a v i a d 'usar-lo j a s empre m é s , j u n t a m e n t a m b d 'a l t res que e l l ec tor a n i r à t roban t a l a l l i s t a de t í t o l s b ibl io­g r à f i c s . L a f o r m a c i ó d 'aquest p s e u d ò n i m é s ben s imp le : A n d r e u , pe l n o m del p a t r ó de l a seva v i l a n a t a l , que d u i a u n g e r m à seu que m o r í j o v e i que h a dut d e s p r é s u n dels m e u s ge rmans ; S e l v a t que, combi ­nat a m b la i n i c i a l del n o m ( A . S e l v a t ) e r a l ' anag rama de l seu genti­l i c i ( s e l v a t à ) ; i Cogul , n a t u r a l m e n t , que e r a e l cognom de l a seva mare . Quan t a l s a l t res p s e u d ò n i m s , en f a r é u n i n c í s m é s a v a l l . To r ­nan t a San tes C r e u s , c a l que d o n e m u n cop d ' u l l a l 'estat de les inves­t igacions sobre e l m o n u m e n t en a q u e l l a è p o c a i a l cor ren t de pro­paganda que t é l ' epicentre p r e c i s a m e n t en aque l l s anys .

* * *

D u r a n t e l segle X I X , a l a segona me i t a t i , sobretot , a ls d a r r e r s qu inze anys de l a c e n t ú r i a , h a v i e n aparegut va luoses apor tac ions a la h i s t ò r i a de l mones t i r : J . V i l l a n u e v a pub l i c a va , e l 1851, e l v o l u m

16

v i n t è de l seu Viaje literario i h i r e c o l l i a l a v i s i t a que* féu a San tes Creus l ' any IS04 ( q u a n , a m b els monjos enca ra a l mones t i r , l i fou p e r m è s de veure 'n l ' a r x i u , l a b ib l io teca , e l m o b i l i a r i i les const ruc­c ions ) , i que é s u n l l i b r e fonamenta l a l q u a l h a n hagut de r e c ó r r e r tots els h i s to r i adors pos te r iors ; e l m a t e i x 1851, J a u m e Fus tagueras i F u s t e r p u b l i c a v a a « E l À n c o r a » de B a r c e l o n a una s è r i e de t reba l l s sota e l t í t o l Memòria histórico-descriptiva del mones t i r , mol t inte­ressant p e r q u è l ' au tor h a v i a estat a San tes Creí.!;; abans de l ' exclaus-t r a c i ó i la d e s t r u c c i ó ; el 1884, T e o d o r C r e u s i C o r o m i n a s p u b l i c à e l seu l l i b r e sobre Santes Creus, fonamenta l i ve r i t ab le pedra a n ? u l a r dels es tudis pos ter iors , p e r q u è h i t r e b a l l à amb d o c u m e n t a c i ó de pr i ­m e r a m à que no ex i s t i a d ' e n ç à de V i l l a n u e v a ( L l i b r e B l a n c , Manu-ductio de f r a I s i d r e Domingo, a v u i perdut , l l ib res i c ò d e x s de T a r r a ­gona procedents de Santes C r e u s i A r x i u de l a C o r o n a d ' A r a g ó , entre d 'a l t res p r o c e d è n c i e s ) i p e r q u è a p r o f i t à a l m à x i m els e iements c r í t i c s segons els quals s ' e sc r iv i a l a h i s t ò r i a a l a d a r r e r i a del segle; B . Her-n à n d e z S a n a h u j a t r e i a a l l u m , e l 1886, l a seva monografia , d 'oportu­ni tat inexp l i cab le d e s p r é s del l i b r e de C r e u s , i que é s poc de fiar, en general , p e r q u è a l costat d ' in fo rmac ions de p r i m e r a m à n 'h i h a d'al­t res de fetes de m e m ò r i a i n o m é s mane jab les amb u n a p r e c a u c i ó e x t r e m a ; e l 1894 l ' a rqui tec te S a l a s i R i c o m à e d i t à l a seva monografia , a m b abundosos man l l eus a V i l l a n u e v a i a Creus , p e r ò a m b dades noves ( u n a b a c i o l o g í m é s comple t , poso per c a s ) i u t i l i t a t notable; e l 1896 u n a l t r e a rqui tec te , Pons i T r a v a l , p u b l i c a v a u n l l i b re t en q u è per p r i m e r a vegada h o m as sa j a u n a a n à l i s i a r t í s t i c o - a r q u i t e c t ò n i c a del m o n u m e n t ; el 1897 a p a r e i x i a e l p r i m e r v o l u m de Tarragona cris­tiana d ' E m i l i M o r e r a i L l a u r a d ó , a m b n o t a b i l í s s i m e s r e f e r è n c i e s a Santes C r e u s , tretes de d o c u m e n t a c i ó i n è d i t a ; i el 1899, B o n a v e n t u r a Bassegoda , en un a r t i c l e sobre e l P a l a u R e i a l de San te s C r e u s , apare­gut a l a « R e v i s t a de l a A s o c i a c i ó n a r t í s t i c o - a r q u e o l ó g i c a b a r c e l o n e s a » e n l a i r a v a e l l l i b r e de C r e u s p e r ò de ia que h i m a n c a v a « l ' e s t u d i del m o n u m e n t en s i , u n a mena d ' in te r roga to r i a cada pedra , a cada là­p ida , a c ada e s c u t » , c o m ja h a v i a in ten ta t Pons i T r a v a l i c o m , anys e n ç à , f a r i en M a r t i n e l l i V i v e s i M i r e t .

E l p r i m e r q u a r t de l segle a c t u a l n o m é s enreg is t ra , de fet, u n a a p o r t a c i ó c a b d a l : e ls vo luminosos l l i b re s de l canonge G a i e t à B a r r a ­quer i R o v i r a l t a . A l v o l u m I de Las casas de religiosos en Cataluna durante el primer tercio del sigla XIX ( B a r c e l o n a 1906) l ' au tor fa u n a notable d e s c r i p c i ó del mones t i r , en cata loga els b é n s i fa notables observac ions p r ò p i e s que e l fan b e n in teressant , a desgrat d 'alguns lapsus ; a l s v o l u m s I i I I de Los religiosos en Cataluna durante la primera mitad del siglo XIX ( B a r c e l o n a 1915-1918) s ó n fonamenta ls les dades que apo r t a B a r r a q u e r sobre els d a r r e r s t emps del mones t i r , T e x c l a u s t r a c i ó , l a d e s a m o r t i t z a c i ó dels b é n s , l a d e s t r u c c i ó i e l sa­queig i a l t res apor tac ions mo l t i m p o r t a n t s . L a res ta , escassa , de pu-

17 G-2

bl icac ions sobre San tes C r e u s a l p r i m e r quar t de segle, é s d ' i n t e r è s molt r e l a t iu i no apor ta res de subs t anc i a l .

P e r ò ent re 1927 i 1929 — t e m p s p rec i sament de les p r i m e r e s recer­ques d ' E u f e m i à F o r t i 'Cogul sobre e l mones t i r— aparegueren quat re l l ib res , d ' e x t e n s i ó i va lo r des iguals , que hav ien de m a r c a r tota l a seva è p o c a : ' s ó n els de Pa lomer , G u i t e r t , B l a s i i V a l l e s p i n o s a i M a r t i n e l l . E l 1927, Josep P a l o m e r i A l s i n a , p reve re d 'Arenys de M a r , a p l e g à en u n v o l u m de Siluetes de Santes Creus e ls a r t i c l e s que h a v i a anat publ ican t a « L a V e u de C a t a l u n y a * i que, ce r tament , L'eren u n impac te p r o p a g a n d í s t i c i n q ü e s t i o n a b l e . M ' h i a t u r a r é u n a m i c a p e r q u è aquest l l ib re j u g à u n paper b à s i c en l ' e v o l u c i ó del m e u pare c o m a h i s tor ia ­dor de San tes C r e u s . Albe r t Manen t i Josep M . Pons i G u r i d iuen , a l a Gran Enciclopèdia Catalana ( s . v . Palomer) que «e l s seus t rebal l s no responien a u n a metodologia h i s t ò r i c a i e r e n d 'un caient f a n t a s i ó s ; i no se l i ' n pot fer re t re t , c a r e l seu p r o p ò s i t no e ra e l de fer h i s t ò r i a , s i n ó novel·la h i s t ò r i c a i d i v u l g a c i ó » . A q u e s t a c i t a , que ref lecteix e l j u d i c i m é s recent que he v is t sobre Pa lomer , é s d igna d'elogi, p e r ò f a l l a en u n punt : é s ce r t que P a l o m e r ma te ix d iu , a l p r i m e r c a p í t o l , que « n o m'he proposat pas h i s t o r i a r aque l l c e n o b i » p e r ò prossegueix d ient que « ú n i c a m e n t he volgut fer c o n è i x e r a lgunes notes i n è d i t e s que he t robat r ece rcan t d o c u m e n t s » . L a segona frase amaga l a false­dat de tot. Pa lomer , en efecte, t e i x i a els seus e sc r i t s a base de b ibl io­grafia ( i F e r r a n V a l l s i T a b e r n e r , a l p r ò l e g , j a a d v e r t i a t ex tua lmen t que «s i , prevalguts de la bona a m i s t a t v o l g u é s s i m fer, p e r ò , a m o s s è n P a l o m e r qua lque re t re t , h a u r i a d ' é s s e r . . . tot dolent-nos t a m b é que no h a g u é s donat p r o u i m p o r t à n c i a a l p r o b l e m a p r e v i de s e l e c c i ó de les fonts b i b l i o g r à f i q u e s . . . que e l p r o c é s d ' a s s i m i l a c i ó t r ans fo rma­dora ' dels textos n a r r a t i u s per e l l u t i l i t za t s no hagi r e su l t a t enca r a m é s comple t ; c a r h a u r i a es ta t p re fe r ib le que haguess in a r r i b a t a é s s e r incorpora t s a l m e n y s en u n i f o r m i t a t d ' id ioma , m i t j a n ç a n t l'o­p o r t u n a v e r s i ó , aquel l s p a r à g r a f s a l i ens que, per u n a fidelitat inne­c e s s à r i a o excess iva , r e p r o d u e i x sov in t l i t e r a l m e n t » ) i de documents , textos d 'anotadors i a r x i u s i n è d i t s que n o m é s ex i s t i en en l a meva i m a g i n a c i ó . L a b ib l iograf ia é s a l t amen t sospi tosa (mol t e s c i tes , à d h u c l i t e ra l s , de Z u r i t a s ó n fa l ses ) i l a d o c u m e n t a c i ó i n è d i t a que p r e t é n d 'apor tar no so lament é s fan tas iosa , s i n ó que p r e c i s a dates i fets que l a r ece rca m é s se r iosa ha de r ebu t j a r per con t r ad i c to r i s . I s i la in­t e n c i ó de P a l o m e r e ra de fer novel·la h i s t ò r i c a — g è n e r e a l qua l no pe r t any e l l l i b r e de q u è m'ocupo, ev iden tmen t— podia haver-ho ad­ve r t i t i podia haver-se e s t a lv i a t tan ta c i t a c i ó f a l sa i desor ien tadora .

L a c r í t i c a h i s t ò r i c a a l nos t r e p a í s , p e r ò , no es tava t a n desenvolu­pada , a leshores , c o m per e x i g i r a u n au to r que c o m p r o v é s i c i t é s a m b p r e c i s i ó l a p r o c e d è n c i a de c a d a p e ç a documen ta l exh ib ida . L ' « a r x i u de F o n t f r e d a » que t an sov in t e s m e n t a P a l o m e r c o m a font p r e c i o s a de les seves a f i rmac ions , pe r exemple , no ex i s t e ix n i ha ex i s t i t m a i ;

13

u n h i s to r i ado r de p res t ig i s ò l i d c o m V a l l s i T a b e r n e r , t anmate ix , en ce l eb ra les ci tes j a des de l p r ò l e g i n i e l l , n i cap dels seus col· legues m a i no es p reocupa ren d 'esbr inar-ne n i l a i m p o r t à n c i a r e a l n i e l l loc on é r a . E l l l i b r e de P a l o m e r fou, des d 'a leshores , u n a mena de b í b l i a , i influí tots els h i s to r i ador s pos te r io r s —que no e sc r iv i en novel·les h i s t ò r i q u e s , t ampoc— fins que e l m e u pare, a l l l a rg de mol ts anys , de mol ts e s t o r ç o s i de mol tes i ncomprens ions , a r r i b à a demos t ra r c o m el l l ib re de P a l o m e r ( i els seus germans Estampes de Poblet i La decadència de Poblet, fets a m b e l ma te ix p a t r ó ) e r a ple de false­dats . E l p r i m e r que dona l a r a ó a E u f e m i à F o r t i Cogu l fou D o m í n g u e z B o r d o n a (vegeu la nota 61 de la b ib l iograf ia p resen t ) ; e l 1974, A g u s t í Al t i sen t (Història de Poblet, p à g . 120) d i u , t ex tua lment : « P e r ò , c o m sempre , per expl icar -ho Tia mor t de l 'abat Pere de C u r t a c a n s ] , aquest e x t r a o r d i n a r i m i t ò m a n i n v e n t à a r x i u s , c ron i s tes i d o c u m e n t s » , i afe­geix, per v i a de nota: « L a inven t iva c u r i o s í s s i m a de M n . Pa lomer , que c i t a v a passatges de documents i de c ron i s t e s abso lu tament inex is ten ts , é s ben coneguda dels e r u d i t s . » E n efecte, Al t i sen t é s h i s to r i ador de c a r r e r a i pe r t any a l a metodologia que, pe r entendre 'ns , en d i r í e m de r ivada de l I X C o n g r é s I n t e r n a c i o n a l de C i è n c i e s H i s t ò r i q u e s de P a r í s (1950), i els seus col· legues t a m b é ; p e r ò no e r a pas a ix í abans , i e l cas é s que P a l o m e r f éu au to r i t a t fins a l a d è c a d a dels c inquantes . F i n a l m e n t , i en u n comen ta r i m é s recent ( f i t xa 118 de l a b ib l iograf ia ) el m e u pare deia , e l 1973, de P a l o m e r i de les seves Siluetes: « R e c u l l d 'escr i t s mol t suggest ius, la m a j o r i a apareguts a l d i a r i La Veu de Catalunya, p lens de dades h i s t ò r i q u e s engrescadores , l a c o m p r o v a c i ó de les qua l s , q u a n é s possible , n ' es tab le ix l a falsedat. É s u n l l i b r e funest que h a in f lu ï t mo l t a fer e r r a r a lguns t rac tad is tes . C a l recusar-lo to ta lment c o m a sub jec te h i s t ò r i c , i per aquest m o t i u l ' e s m e n t e m . »

E u f e m i à F o r t i Cogu l , d ' an tuv i , t a m b é c a i g u é a l a t r a m p a , i e ls p r i m e r s t r eba l l s seus sobre San tes C r e u s e n c a r a acusen aque l l a i n ­f luènc i a de Pa lomer , de l a q u a l es d e s f é u , p e r ò , ben av ia t . L ' e x e m p l a r de les Siluetes que m a n e j a v a e l m e u pare fou a d q u i r i t a San tes C r e u s e l 23 de ma ig de 1928 i c a l c r e u r e que devora t a m b av idesa ; a m b l l e t r a seva d 'aquel l any, o de poc d e s p r é s , h i cons ten no menys de se tanta anotac ions marg ina l s a l l ap i s ; a v u i d i a , les obse rvac ions s 'hau­r i e n m u l t i p l i c a t pe r c i n c . E l m e u pare h a g u é d ' e s m e r ç a r vint- i -c inc anys a d e s m u n t a r to ta l a m i t o m a n i a de m o s s è n P a l o m e r ( c o m tan j u s t a m e n t e l qua l i f i ca A l t i s e n t ) , i s i m 'he a l la rga t tant en aques ta d i g r e s s i ó que e l l ec to r e m p e r d o n a r à , é s p rec i samen t pe r a i x ò . D e l 'exegesi m i n u c i o s a de P a l o m e r e l m e u pa re s ' e n s i n i s t r à a re t re cu l te a l a p r e c i s i ó i a l a v e r i f i c a c i ó de fonts , fins a t a l punt que, m é s enda­vant , aques ta p r u ï j a l i s e r à u n inconven ien t .

E l ma t e ix 1927 a p a r e g u é u n a monograf ia sobre e l Real monasterio de Santes Creus. Guia, descripción, etc. de J o a q u i m G u i t e r t i Fon t -s e r è , a m b q u i no h a v i a de t r i g a r a fer c o n e i x e n ç a pe r sona l i a m b q u i

19

l l i g a r i a u n a fo r ta a m i s t a t que d u r à fins a l a m o r t de G u i t e r t . É s u n l l i b r e e labora t sobre b ib l iograf ia , a m b afany de d i v u l g a c i ó , no gaire p r e c í s i e scassament c r í t i c , p e r ò que a l seu temps féu u n bon se rve i . L ' a n y s e g ü e n t F r a n c e s c B l a s i i V a l l e s p i n o s a p u b l i c à l a seva Guia des­criptiva dels monestirs de Poblet i Santes Creus, feta a base de bibl iograf ia i a m b afany e x c l u s i v a m e n t de d i v u l g a c i ó , p e r ò que denota u n a g ran e s t i m a a San t e s C r e u s . E I 1929 a p a r e g u é , f ina lment , El mo­nestir de Santes Creus, de C è s a r M a r t i n e l l i B r u n e t , que m a r c a una fita de p r i m e r o rd re d i n s l a h is tor iograf ia de l mones t i r , n o m é s com­parable a la de l l l i b re de C r e u s , i de l qua l l l i b re é s sobretot impor tan t l a segona par t , ded icada a l a d e s c r i p c i ó a n a l í t i c a i c r í t i c a de les cons­t rucc ions , tot seguint els c r i t e r i s j a apunta ts de Pons i T r a v a l i B a s -segoda. M a r t i n e l l , a l a par t h i s t ò r i c a , ma lg ra t els notables progressos que c o n t é en r e l a c i ó a C r e u s , S a l a s i a lgun a l t re , pa te ix una evident i n f l u è n c i a del nefast l l i b r e de Pa lomer .

Així e s t ava la q ü e s t i ó aque l l s anys 1927-1930 en q u è E u f e m i à F o r t , a t r a v é s de la c o n s u l t a a l ' a r x i u p a r r o q u i a l que l i f ac i l i t ava mos­s è n S a n j u a n , c o m a l m u n i c i p a l , que l i o fe r ia e l s ec re t a r i N i c a s i C l a ­r a m u n t , r e u n i a ma te r i a l s d ' h i s t ò r i a de San te s C r e u s . E l s l l i b res de q u è he p a r l a t fins a r a i que p o s s e ï a o b é m o s s è n S a n j u a n ma te ix o e l l , h a v i e n estat l legits a t en tamen t i n ' h a v i a pres les notes escaients . I en u n m o m e n t h i s t ò r i c en q u è , en u n espa i de t res anys , qua t re l l i b res sobre e l mones t i r hav i en posat San tes C r e u s a l a p r i m e r a fila de l ' a t e n c i ó dels h i s t o r i ado r s , res de m é s l òg i c i n a t u r a l que E u f e m i à F o r t , en el ple de l ' a m b i c i ó j o v e n í v o l a que j a no podien teni r e ls a l t r es , t a m b é p e n s é s se r iosament a fer u n l l i b re sobre San tes C r e u s ; en def in i t iva , a t en i r el p r i m e r l l i b r e seu a l s apa rado r s de les l l ibre­r ies . E l d i a 5 d'agost de 1929, a T a r r a g o n a , n ' a c a b à l a r e d a c c i ó .

D u r a n t aquel l s ma te ixos anys e l m e u pa re t r eba l l ava d ' i n fe rmer a ls G e r m a n s de les E s c o l e s C r i s t i a n e s de T a r r a g o n a . E n aque l la c iu ta t p o g u é veure tot el fons de l l i b r e s i m a n u s c r i t s procedents de San tes C r e u s que s 'h i conse rva , i t r e u r e ' n u n a i n f o r m a c i ó abundosa i p rec i sa . A les temporades que p a s s a v a a San tes C r e u s , h i f éu l ' amis ta t a m b u n a l t re es tadant temporer , Pe re L l o r e t i O rde ix , advoca t i eminent p o l í t i c de T a r r a g o n a , que a l ' adven imen t de l a Segona R e p ú b l i c a h a v i a de p r e s i d i r el p r i m e r Pa t rona t de San tes C r e u s , i a m b el qua l col·la­b o r à ben a s s í d u a m e n t fins a l a g u e r r a c i v i l . U n a a l t r a c o n e i x e n ç a i amis t a t , que es p r o d u í a r r a n d ' un m a l e n t è s p in to resc i d 'unes ca r t es no m e n y s sorprenents , fou l a j a e smen tada de J o a q u i m G u i t e r t i F o n t s e r è , i n i c i a d a per l ' oc tubre de 1927. G u i t e r t e r a u n home que, a leshores , t en ia l a v i d a consag rada a Poble t i a l a seva r e s t a u r a c i ó , que p a t r o c i n a v a E d u a r d T o d a i G ü e l l . A t r a v é s de l s enyor G u i t e r t e l

20

meu pare f éu la c o n e i x e n ç a del senyor T o d a i a les success ives resi­d è n c i e s d 'aquest e s t i g u é sov in t , p r i m e r a m e n t a E s c o r n a l b o u i d e s p r é s a Poblet . L e s estades del m e u pare a Poblet , a c a s a del senyor T o d a , ordenant- l i papers i t r ansc r iv in t - l i documents , foren espec ia lment fre­q ü e n t s ent re 1932 i 1936. T r a s l l a d a t a B a r c e l o n a en acaba r e l se rve i m i l i t a r l ' any 1931, j a amb la R e p ú b l i c a , E u f e m i à F o r t i Cogu l h a v i a de c o i n c i d i r sovin t a m b T o d a i G u i t e r t a l a penya l i t e r à r i a del ca fè C o l ó n . De fet, no é s exagerat de d i r que, aque l l s anys an te r io r s a l a guer ra , el m e u pare es d e d i c à tant o m é s a Poblet que a Santes C r e u s . E l c a n v i de r u m b no t r iga r ia a produir-se , p e r ò en p a r l a r é a l seu l loc .

Pel m a r ç de 1930, doncs, el m e u pare p u b l i c à Santes Creus. Notes històriques i descriptives, u n pet i t v o l u m de fo rmat in-16". en r ú s ­tega ( f i t x a t ) , i m p r è s pel seu a m i c L a u r e à M o n c u n i l l i R o s s e l l , de V a l l s , i l · lus t ra t a m b fotografies de l ' autor ma te ix i que, malgra t l a m o d è s t i a del t í t o l , r ep resen tava u n p lan te jament m é s o menys o r i ­g ina l . E s ven i a a dues pessetes, i en poc m é s d 'un any s ' e x a h u r i r e n els cinc-cents e x e m p l a r s de l ' ed i c ió . E r a el seu p r i m e r l l i b re , i precisa­ment sobre San tes Creus . É s c u r i ó s de l legi r e l c o m e n t a r i c r í t i c que e l l ma te ix se 'n féu v in t anys m é s tard , en un assais; a n ò n i m ( f i t xa 143): « C o m a t r eba l l de s í n t e s i , i pe l p l a de d i s t r i b u c i ó que e l pres i ­deix, é s per l ' ú n i c a cosa que s e r i a a lb i r ab l e aquest opuscle , de pre­tensions modestes i producte p r i m e r e n c d 'un au to r que d e s p r é s ha donat f ru i t r e m a r c a b l e d ' i n v e s t i g a c i ó san tesc reu ina . Ací s e r i a ba lder c e r ca r res nou. L ' a u t o r no t é e n c a r a p r o u gosadia per espolsar-se de les i n f l u è n c i e s de l a b ib l iograf ia sobre San tes C r e u s , [ l leg iu-hi Palo­m e r ] i a ix í admet i d i u m é s d 'una cosa que c a l d r i a have r cont ras ta t . A m b tot, per tot e l l l ib re t r e s p i r a u n a fonda e s t ima per a l cenobi . É s lamentable que l ' e d i c i ó hagi donat cabuda a p è s s i m e s i l · l u s t r ac ions a l a p l o m a que desmi l lo r en f o r ç a l a p r e s e n t a c i ó de l 'opuscle , a par t d ' a i x ò , d e c o r o s a . »

F i n s a l 1936, E u f e m i à F o r t i Cogul n o m é s e d i t à u n a l t re opusc le (que , de fet, e r a u n t i ra tge a par t ; vegeu fitxes 2 i 56) i t res t r eba l l s in te ressan ts ( f i txes 57 a 59) ; a m é s , dotze a r t i c l e s i notes de d ive r sa m e n a (f i txes 178 a 189). L a seva d e d i c a c i ó , c o m he d i t abans , e r a c o m p a r t i d a a m b Poble t — i a m b els a l t res temes, que ac í no fan a l c a s — p e r ò la d e d i c a c i ó a Poblet no d o n à gaire f ru i t p e r q u è T o d a i G u i t e r t , mo l t m é s grans que e l l , l i feien respecte i e v i t à d ' immisc i r - se en l l u r te r reny. T a n m a t e i x , dos a r t i c l e s de d i a r i , de to r e i v i n d i c a t i u —Frares a Poblet. Trapenses o cistercienses? ( « L a C r u z » , T a r r a g o n a , 21 j u n y 1930, r e p r o d u ï t l ' e n d e m à a « E l M a t í » de B a r c e l o n a ) i El res­tabliment del monaquisme pobletà ( « L a C r u z » 22 j u l . 1930)— en de­fensa de l a r e s t a u r a c i ó c i s t e r cenca de Poblet i c o n t r a l a t r apenca que T o d a j a h a v i a e m p a r a u l a t a m b els de S a n I s i d o r o de Duenas , tingue­r e n l a v i r t u t de p r o v o c a r l a c o n e i x e n ç a pe r sona l de T o d a i F o r t i , a l a l l a rga , d ' e n c a r r i l a r l a r e p o b l a c i ó de Poblet en e l sent i t que pro-

21

pugnava e l da r r e r . Així , i j u n t a m e n t a m b F r a n c e s c d 'A. Causse , abat c i s t e r cenc de C u i x à i successo r dels de F o n t f r e d a —amb q u i h a v i a fet ami s t a t epis to lar— el m e u pare fou present a l a h i s t ò r i c a r e u n i ó de Poble t del d i a 16 de se tembre de 1930, amb T o d a , G u i t e r t i d 'a l t res pe rsona l i t a t s del Pa t rona t i de l 'orde del C i s t e r , en l a qual s ' a c o r d à de seguir la v i a c i s t e r cenca i no l a t rapenca . L ' a d v e n i m e n t de l a R e p ú ­b l i ca f r u s t r à l ' intent , i en r ep rendre ' l , a r r a n de l ' obe r tu ra a l cul te de l ' e sg l é s i a m a j o r e l 20 d 'octubre de 1935 — a l a qua l a s s i s t i r en t a m b é T o d a , G u i t e r t , Causse i F o r t — , l a r e v o l u c i ó i l a gue r r a de 1936 e l t o rna ren a enso r ra r . A c a b a d a la guer ra , G u i t e r t i el meu pare foren « d e f e n e s t r a t s » de Poble t i s ' a c a b à l a h i s t ò r i a .

Dos a l t r e s a r t i c l e s , j a m é s av ia t de r ece rca — F r a Ignasi Carbó i Florensa, fill de la Riba, monjo de Poblet i missioner claretià (1935, ful le t independent ex t r e t de dos a r t i c l e s a l B A T ) i Fra Jaume Palla­rès, abat de Poblet ( B A T , 1935)— no poden é s s e r cons idera t s c o m í n t e g r a m e n t pobletans , p e r q u è foren esc r i t s en f u n c i ó que C a r b ó fou c l a r e t i à i P a l l a r è s n a t u r a l de l a S e l v a del C a m p , dos a l t r e s domin i s t e m à t i c s de q u è a r a no m'ocupo. D u r a n t els anys de c o n v i v è n c i a a m b T o d a , el m e u pare l i o r d e n à papers , féu p r à c t i c a de l l a t í med ieva l i de paleografia, i c o p i à e sc rupo losament tot e l que t r o b à referent a San tes C r e u s , c o m é s n a t u r a l . E l 1934 tenia en l l e s t ida u n a re la t iva­m e n t v o l u m i n o s a Història de Santes Creus (vegeu f i txa 134 i nota 61) que r o m a n g u é i n è d i t a , i que h a v i a estat feta a base del c a n e m à s que l ' au tor ma te ix s 'hav ia f ab r i ca t en e l seu p r i m e r l l i b r e j a esmenta t . L a c o n s e q ü è n c i a i m m e d i a t a d 'aquest a m b i c i ó s t r e b a l l s e r i a e l pro­j ec t e de segona e d i c i ó d ' aque l l l l i b r e de 1930, ampl i a t i rev isa t ; j a a punt d 'anar a l a i m p r e m t a aques ta segona e d i c i ó , e l 1936, c a l g u é que l ' au tor e s p e r é s qua t re a n y s pe r a pub l i ca r - l a de f o r m a camuf lada o c l andes t i na (vegeu fitxa 3 i no ta 3 ) .

De tot a i x ò hom p o d r i a dedu i r que el m e u pare h a u r i a jugat u n paper de p ro tagon is ta c n l a r e s t a u r a c i ó poble tana . No fou a ix í p e r q u è fou encomanada a ls c i s t e r cencs i t a l i ans i no a l s de Fon t f r eda , final­ment , i p e r q u è s 'hi e m b o l i c a r e n els in teressos de l a nova s i t u a c i ó , que a l l u n y à de Poble t no so lamen t els monjos de C u i x à , s i n ó t a m b é e l m e u pare i e l s enyor G u i t e r t , e l q u a l fou objecte de tot u n joc b r u t de c a l ú m n i e s , d e n ú n c i e s i ba ixeses que l ' amarga ren i l ' hav ien de dur , e l 1947, a San te s C r e u s . E u f e m i à F o r t , per m i t j à de J a u m e B a r r e r a , m e m b r e de l Pa t rona t p o b l e t à , c o n e g u é c a s u a l m e n t el P . G i o v a n n i R o s a v i n i , cap de l ' e x p e d i c i ó que r e p o b l à Poblet , pe l n o v e m b r e de 1940. Ocas iona lmen t t a m b é , t i n g u é u n contac te a m b l 'abat G r e g o r i B i l l i , pre­s ident de l a C o n g r e g a c i ó c i s t e r c e n c a i t a l i a n a , q u a n p r o f e s s à a Poble t e l s e u p r i m e r monjo , B e r n a t Morgades . E l m o n e s t i r i e ls nous monjos hav ien ca igut d ins l ' ò r b i t a de l l u ï m e n t pe r sona l dels m e m b r e s de l a « H e r m a n d a d de B i e n h e c h o r e s » , l a m a j o r i a fo r tament v i n c u l a t s a m b e l f r anqu i sme . F o r t i Cogu l d i u : « J a no va ig t en i r cap m é s contacte

22

a m b e l P. B i l l i . E l p red icament de la Hermandad de Poblet e c l i p s à les ami s t a t s que no e ren de l a co l l a . J o , que sempre he estat u n a m i c s ince r de l C i s t e r i de Poblet , e m vaig ana r t robant m é s l l uny en aque l l a d e f e r è n c i a i co rd ia l i t a t , a l l u n y a m e n t qu i sap si m é s sub jec t iu . P e r ò p u c d i r , i amb els antecedents del m e u poble tan isme no é s u n a v a n a s u p o s i c i ó , que n i n g ú no m ' h a convida t a l a Hermandad, i a i x ò m ' h a fet pensar que no feia per a hermano» (Coneixences, G . B i l l i ) . L a s i t u a c i ó no a c a b à a q u í . Conegut e l t a r a n n à del meu pare , to ta l a seva e x p e r i è n c i a dels anys t rentes h a v i a d 'csbotzar-se per un l loc o a l t r e ; e l 1950 e m p r e n g u é l ' ed i c ió , per compte propi , de La restauració monàstica de Poblet (25 p à g s . ) , p e r ò els hermanos l a h i segres taren: « L ' a u t o r v o l d r i a fer cons ta r que aques ta p u b l i c a c i ó l i fou in te rd i t a . L l i u r a t el m a n u s c r i t a l ' e s tampa imp . V d a . Cochs . B a r c e l o n a , c a l g u é que fos cedit a u n l l ib re te r que sc les a r r e g l à p e r q u è p o g u é s c i r c u l a r en e d i c i ó dc sols cent e x e m p l a r s en paper de fil. Així no en va ig veure les p roves da r re res i no va ig poder ev i t a r que h i a p a r e g u é s a lgun lapsus de poca i m p o r t à n c i a » [Toda [ f i t x a 438] 10). E n c a r a , el 1958, a l g ú in­t e n t à de crear - l i p rob lemes a r r a n de l ' a p a r i c i ó d 'un l l ib re de t ema sobretot p o b l e t à f f i txa 14, nota 12). Q u a n el c o n v i d a r e n a la G e r m a n ­dat ( a r a s ' anomena a ix í ) , t renta-vui t anys d e s p r é s , l a mor t l i i m p e d í de p rendre p o s s e s s i ó del c à r r e c que p r è v i a m e n t h a v i a acceptat .

E l s fets de 1936-39 t r unca ren totes les ac t iv i t a t s profess ionals d ' E u f e m i à F o r t i Cogu l . E l 1940, j a casa t i af i l la t , e m p r e n i a u n n o u r u m b (vegeu nota 190), b é que e ls temes hab i tua l s seguien essent m o t i u de la seva a f e c c i ó . Quan t a San tes C reus , havent pub l i ca t l a segona e d i c i ó de! l l i b r e ( f i t x a 3 ) , j a no podia cons ide ra r se e l l ma t e ix c o m aque l l « m e r adolescent , m é s o m e n y s afeccionat a l a pe t i ta h i s t ò r i a , i p r o u » (Coneixences, C o s m e O l i v a i T o d a ) , i c ada cop pod ia sentir-se m é s , sa lvan t les d i s t à n c i e s , «el T o d a de San tes C r e u s » c o m l i h a v i a d i t , anys e n r e r a , e l general L l u í s F a r a u d o de S a i n t - G e r m a i n (ibíd., F a r a u d o ) . L a t í m i d a represa , en c a s t e l l à , p e r q u è les c i r c u m s ­t à n c i e s ho imposaven a ix í , fou e l 1943 ( f i t xa 190). L ' a n y s e g ü e n t , i t a m b é en c a s t e l l à , r e p r e n i a l a p u b l i c a c i ó de t reba l l s de r e c e r c a ( f i t xa 60) i p r ec i s amen t a l B A T , o n els h i h a v i a i n i c i a t s dotze anys abans ( f i t xa 56). E u f e m i à F o r t i Cogu l h a v i a ingressat a l a Soc ie ta t A r q u e o l ò g i c a de T a r r a g o n a p rec i s amen t a q u e l l a n y 1932; e l 1952 os­tentava e l n ú m . 23 de la l l i s t a de m e m b r e s n u m e r a r i s i , en m o r i r , h i t en ia e l n ú m . 5. A San te s C reus , on a n à v e m cada es t iu i on e l m e u pare a c a b à mun tan t -h i casa , n o m é s res taven , de l ' an t iga « c o l l a » , e l r ec to r F r a n c e s c S a n j u a n i e l conserge de l mones t i r . M a g í V i d a l i R a s .

23

E l senyor Pere L l o r e t , an t ic pres ident del Pa t rona t i c o m i s s a r i de l a r e s t a u r a c i ó des de 1936, e ra a l ' ex i l i i tot Santes Creus v i v i a l a gr i sor desesperada dels anys m é s ferotges de l a d i c t adu ra .

E l d ia 14 de ma ig de 1944 m o r í m o s s è n F r a n c e s c de P . S a n j u a n i F o l c h . A m b e l l es pe rd ia u n home que, des de 1909 regia l a p a r r ò ­q u i a i ve t l l ava pel mones t i r i , el que és mes greu, es perd ien o es d i spersaven a mans deis seus hereus tots els ma te r i a l s —l l i b r e s , papers , revis tes , notes— que e l rec tor h a v i a anat r eco l l in t sobre San tes C reus a l l la rg de t renta-cinc anys , d 'un valor , sembla , mol t notable. Això féu reacc ionar el m e u pare i a lguns a m i c s seus de San tes Creus —Pere S e r r a m a l e r a , Pere G i l i a l g ú a l t re—; e l seu nou c a m í de D a m a s c cons i s t i a en fundar u n a ent i ta t que a p l e g u é s nova­ment el que s 'hav ia perdut , que i n v e s t i g u é s l a h i s t ò r i a i l 'arqueologia de Santes Creus i que a s s u m í s una t a sca de foment i de propaganda a favor del mones t i r . E l projecte , en el qua l m i r à de fer-hi pa r t i c ipa r el nou rec tor F r a n c e s c M a r t i n e l l , es p o s à en m a r x a ben avia t ; el 1945 j a feien gestions, que toparen repet idament amb la r e t i c è n c i a oficial tant pel nom, que l ò g i c a m e n t h a u r i a estat « A m i c s de Santes C r e u s » , com per l a f inali tat p ro jec tada . Que el lector no perd i de v i s t a la c i r c u m s t à n c i a p o l í t i c o - s o c i a l del p a í s en aquel ls anys . F i n a l m e n t , la p lane jada ent i tat , que j a tenia u n m i n ú s c u l loca l propi , cedit a pre­c a r i per l 'A jun tament d ' A i g u a m ú r c i a e l 1945, t r o b à u n n o m : «Arx iu B i b l i o g r à f i c de San tes C r e u s » . E r a , en rea l i ta t , el r è t o l de l a capsa de fitxes b i b l i o g r à f i q u e s sobre el mones t i r que e l meu pare tenia a l a tau la de casa . Aquest nom tan i n s ò l i t i a b s u r d per a una ent i ta t t i n g u é la v i r t u t , t anmate ix , de fer r u t l l a r les coses, i per ordre m i n i s t e r i a l e r a ap rovada el 17 de j u n y de 1947. E l 14 de se tembre s e g ü e n t l ' A r x i u e r a fundat of ic ia lment i c o n t i n u a v a , a r a j a a p lena l l u m , l a tasca que d u i a a te rme de feia t res anys . Pe r a p r e s i d i r l 'ent i tat no m a n c à feina, t ampoc; el senyor J o a q u i m Gu i t e r t , u n a l t r e dels « d e f e n e s t r a t s » de Poblet , c o m he dit , l ' a s s u m í de grat i l ' o s t e n t à fins a l a seva mor t , i a ix í e l senyor G u i t e r t podia so r t i r de l ' os t rac i sme a q u è l ' hav ien condemnat l 'es tupidesa i l ' a fany dc reven ja . A l 'acte fundacional , e l m e u pare i n t e n t à de c o m p t a r a m b l ' a d h e s i ó del senyor L l o r e t , que j a fe ia temps que hav ia torna t del s eu e x i l i ; el bon sent i t i l ' enorme e x p e r i è n c i a p o l í t i c a del senyor L l o r e t e l decan ta ren a no acceptar-ho, i r e s p o n g u é a m b aquests mots t ex tua l s : «Us agrae ixo de d e b ò el vos t re bon r eco rd a m b m o t i u de l a c o n s t i t u c i ó de l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c de San tes Creus . E s t i c segur que é s sols degut a l vos t re afecte que se m ' h a a d r e ç a t l a c i r c u l a r i l a l l e t r a de convi t . T o t i que m ' h a de desve t l l a r les m é s grans s impa t i e s qua l sevo l be l l a i n i c i a t i v a en favor del nost re mones t i r , i que l i he de des i t j a r e l m é s g ran s u c c é s , per a r a i tant m ' abs t i nc de fer cons ta r l a m e v a a d h e s i ó . Po tse r é s m é s convenient pe r a la fi que us p roposeu v ó s i els q u i de bona fe u s acompanyen , que e l meu n o m no soni , esperant m i l l o r s temps, s i é s

24

que h a n de ven i r . T a m p o c no s 'h i pe rd res , per a l t r a b a n d a » ( A r x i u F o r t i Cogul , ep i s to l a r i ) .

L a nova ent i ta t r e e i x í e spec tacu la rmen t des de l a seva a r rencada . Per t a l de beneficiar- la u n a m i c a , e l m e u pare l i c e d í e l producte de l a venda , a l mones t i r , dels e x e m p l a r s de Santes Creus. Notes histò­riques i descriptives ( 2 . ' ed. da tada e l 1936 p e r ò pub l i cada c a m u í l a -dament el 1941) dels quals s ' hav ien fet 100 exempla r s de paper de fil i 5000 de co r ren t s ( a 50 i 25 ptes. r e spec t ivamen t ) . Aquest fet p r o v o c à , d 'una banda , l a protesta a i r a d a dels t e r ra t inen ts de Santes C r e u s , que n ' a m e n a ç a r e n l 'autor amb u n p r o c é s per d i f a m a c i ó , i per a l t r a banda , l i a t r a g u é les i res de C è s a r M a r t i n e l l per u n prospecte de propaganda que se n ' e d i t à . E l resu l ta t fou una g r a v í s s i m a c r i s i de l 'enti tat , que a m e n a ç à a m b fer-la d e s a p a r è i x e r , i que s ' a l l a r g à m é s d 'un any. D 'a leshores e n ç à no é s exagerat de d i r que E u f e m i à F o r t i l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c han estat s i n ò n i m s . D e i x a r é que e l l ma te ix p a r l i d ' a i x ò : « D u r a n t els p r i m e r s t emps de l ' A r x i u es p r o d u í una for ta c r i s i , p rovocada per a p e t è n c i e s m a l cont ingudes — s e m b l a — del se­nyor M a r t i n e l l . E l l , e l senyor G u i t e r t , que v o l i a no pe rd ren 'n l ' amis ta t , en so f r í bastant ; p e r ò en a i x ò l i m a n c à v i r i o r i d e c i s i ó . S i h a g u é s t ingut m à for ta n ' hau r i a pat i t m e n y s . L a c r i s i es v a supera r , c o m no podia d e i x a r de succe i r ; p e r ò d e t u r à l a p r i m i t i v a empenta en l 'obra m é s e s t imada que j o h a u r é i m p u l s a t en tota l a m e v a v i d a » (Conei­xences, G u i t e r t ) . No m ' e n t r e t i n d r é a seguir l a t r a j e c t ò r i a m i n u c i o s a de l m e u pare d ins l ' A r x i u , p e r q u è e l c a t à l e g b i b l i o g r à f i c i les notes que l ' i l · lus t ren j a m 'ho supJ i r an , p e r ò sí que r e l a c i o n a r é els c à r r e c s d i r ec t ius que h i h a t ingut: des de l a f u n d a c i ó fins a l 6 ag. 1950, voca l ; entre aques ta da ta i c l 10 ag. 1952 no fou de l a J u n t a , per c u l p a de l a c r i s i esmentada , p e r ò a p ropos ta de l senyor G u i t e r t fou nomenat A d j u n t de Propaganda ; ent re e l 10 ag. 1952 i el 2 ag. 1959 fou secre­t a r i genera l ; en l a d a r r e r a da ta e l s u b s t i t u í Josep V i v e s i M i r e t , que o s t e n t à e l c à r r e c fins a m o r i r , i e l m e u pa re fou v ice-secre ta r i de J u n t a fins a l 26 j u n y 1960, en q u è p a s s à a sec re ta r i de J u n t a ; el 6 ag. 1967 t o r n à a é s s e r s ec re t a r i genera l fins a l 17 j u n y 1973 en q u è h i fou s u b s t i t u ï t per J o a n V e n t u r a i S o l é ; d 'a leshores e n ç à fou a l t r a vegada v o c a l de l a J u n t a . E n m o r i r e l 24 de m a i g de 1979 l i m a n c a v a e n c a r a u n any per acaba r e l m a n d a t c o m a v o c a l quar t ; l 'Assemblea G e n e r a l del mes dc j u n y s e g ü e n t a c o r d à per u n a n i m i t a t de no proce­d i r a u n a e l e c c i ó , i de d e i x a r vacan t l a seva voca l i a , en senya l d'ho­menatge, fins a l ' a compl imen t de l manda t , e l 1980.

* * *

L ' A r x i u B i b l i o g r à f i c i les p lanes de les seves Memorias p r i m e r , i de l b u t l l e t í Santes Creus d e s p r é s foren l a p l a t a f o r m a idea l p e r q u è E u f e m i à F o r t i Cogu l es r e a l i t z é s p lenament c o m a h i s to r i ado r de

25

Santes Creus . L a uiDiiugiauci i n. u u i u pi_nii Lv_n J ^ U H ami.

cer t deta l l l ' e v o l u c i ó . E l 1954, o potser abans i tot, h a v i a c o m p a r a San tes Creus e l senyor Josep V i v e s i Mire t , persona d 'una c: o r d i n à r i a i nqu ie tud in te l · l ec tua l , de c u l t u r a ex tensa i s ò l i d a : coneixements a r t í s t i c s i a r q u i t e c t ò n i c s fora de s è r i e . De seguid s o l d à l ' amis ta t amb e l m e u pare i a m b m i mate ix i b é es pot sense exagerar , que l a seva i r r u p c i ó r e v o l u c i o n à tot el peti t mói Santes C r e u s i de l ' A r x i u . E l 1957 p u b l i c à e l p r i m e r dels seus est sobre c! mones t i r ; i d 'a leshores fins a l 1966 en q u è m o r i , p ú b l i c ; menys d 'una v i n t e n a de t reba l l s de r ece rca i d ' i n t e r p r e t a c i ó ai t e c t ò n i c a dels edif icis de San tes C reus . V i v e s i M i r e t a c o m p l í fi la d a r r e r a c o n s e q ü è n c i a e l designi d 'acarar-se reso l tament amb pedres i in terrogar- les , c o m j a hav ien propugnat , i en ce r t a m a fet i tot, Pons i T r a v a l , Bassegoda i M a r t i n e l l . E n t r e el meu pe V i v e s i Mi re t , a m é s d 'una p ro funda amis ta t , h i h a g u é , na tura l r r co l · l abo rac ió en mol t s t e r renys ; de t a r a n n à abso lu tament difei s 'avenien f o r ç a i d u r a n t deu anys f o r m a r e n u n duo ben compent i c u r i ó s que r e p o r t à mol t beneficis in t e l · l ec tua l s a l 'un i a l 'a A p a r t i r de 1958 i p robab lement a i n i c i a t i v a del meu pare, el t à n F o r t - V i v e s es d e c i d í a p a r t i c i p a r a les Se tmanes d ' E s t u d i s M o n à que s ' i n i c i a r en a M o n t s e r r a t aque l l m a t e i x any i que prossegu per d iversos mones t i r s de C a t a l u n y a i de l a P e n í n s u l a . De setn en se tmana , F o r t i Cogu l i V i v e s i M i r e t t ingueren o c a s i ó de c o n e i x e n ç a i d 'es tab l i r r e l a c i ó a m b u n a cons iderab le quant i ta t d'al monjos , monges, f ra res i cape l lans . C o n s t i t u ï d a l a Soc iedad E s p a de E s t u d i ó s M o n à s l i c o s a l m o n e s t i r de E l P a u l a r ( R a s c a f r í a . M a d V i v e s i M i r e t i F o r t i Cogul en fo rmaren par t , i no t r igaren gc é s s e r - h i elegits t r e so re r i vice-president , r e spec t ivament . E l se V i v e s e r a u n al t e x e c u t i u de l a C o m p a n í a Genera ! de C a r b o n B a r c e l o n a , i el m e u pare tenia un negoci de sane jament i l a m p i s t a ix í , q u a n a m b d ó s es t robaven que eren els ú n i c s l a i c s , p r à c t i c a n enmig de sotanes i h à b i t s , sobretot fo ra de C a t a l u n y a on es taven ; tumats a veure que els escassos c i v i l s que s 'ocupaven d 'aquel ls U eren c a t e d r à t i c s , p rofessors famosos o, s i m é s no, membres consr de l 'Opus De i , genera lment tots amb t r ac t amen t d ive r s , cs d iver en é s s e r in te r roga ts sobre l l u r s « c à t e d r e s » tot dient que l 'un ca rbone r i l ' a l t re l a m p i s t a . De fet, e l senyor V i v e s no tenia cap r e r a u n i v e r s i t à r i a i so l i a d i r que l ' ú n i c t í t o l que ten ia e r a el pe de condu i r ; c l meu pare, t re t dels es tudis del S e m i n a r i i el t í tc professor de c a t a l à de l cens de la G e n e r a ' i tat, no tenia n i a< p e r m í s .

L ' a c t u a c i ó c o n j u n t a V i v e s - F o r t es c o m p e n e t r à s empre a fave S r n t e s C r e u s i de l ' A r x i u , de l q u a l e l m e u pare c u i t à a cedir- l i ! c r e t a r i a genera l e l 1959. Q u a n l a I V S e t m a n a d ' E s t u d i s M o n à t r i à l a seu a Poblet , s ' a fanyaren , i ho aconsegui ren , que u n a d<

26

sessions se c e l e b r é s a Santes C r e u s (1961). Ment res tan t , l a societat que o rgan i tzava les Se tmanes h a v i a p ro jec ta t de c o m e n ç a r a t r eba l l a r per u n Monasticon Hispaniae, m e n a d ' e n c i c l o p è d i a que h a v i a d'aple­gar tot el que se sab ia del monaqu i sme h i s p à n i c . E l meu pare , amb la compl i c i t a t de V i v e s i M i r e t , es p r o p o s à , tot s implemen t , de nacio-l i tzar l a cosa, a m b se tmanes inc loses . Així n a s q u é l a idea del Monas­ticon Cataloniae que e l l m a t e i x f o r m u l à i p u b l i c à (Sugerencias para un Monas t i con Ca ta laun iae . « Y e r m o » I V , n ú m . 1, E l P a u l a r 1966, 79-91), i a ix í n a s q u é l a idea dels Col· loquis d ' H i s t ò r i a del Monaqu i sme C a t a l à , e l p r i m e r dels quals t i n g u é l loc , na tu ra lment , a Santes Creus e l 1966. D 'a leshores e n ç à se n 'han ce lebra t tres m é s a S a n t J o a n de les Abadesses, B e l l p u i g d 'Urge l l i San t M i q u e l de C u i x à . L a v o c a c i ó dcí m e u pare envers els es tudis m o n à s t i c s , h a v i a t robat , finalment, l a v i a per on d i s c ó r r e r . F i n s a l a mor t , E u f e m i à F o r t i Cogul p r e s i d í l a C o m i s s i ó P e r m a m e n t dels Col· loquis i t i n g u é l a s a t i s f a c c i ó de compro­v a r c o m la seva i n i c i a t i v a p r o d u ï a u n indubtab le p r o g r é s dels es tudis m o n à s t i c s o m o n a c o l ò g i c s a ls P a ï s o s Ca ta lans . L a idea de l Monasticon Cataloniae fou abonada, j a des del col·loqui de Santes C r e u s de 1966 per M a n u e l R i u (Esquema metodològic per a l'estudi d'un monestir, a l I v o l u m del Col·loqui, 1967, 309-324) i per Josep-Joan P ique r i J o v e r (Nor­mes metodològiques per a la redacció del «Monasticon Cataloniae», vo l . I I , 1969, 109-164). F i n a l m e n t , tot aquest r e l a t ivamen t nou vi ra tge dels es tudis m o n à s t i c s i de l m o n a q u i s m e c a t a l à r e f é u , o a j u d à a refer, els v inc les a m b Poblet que, a ls p r i m e r s anys se ixantes s ' a n à perf i lant a t r a v é s d 'una notable c o r r e s p o n d è n c i a a m b el P . B e r n a t Morgades, u n a l t re « d e f e n e s t r a t » de Poblet ma te ix , a m b l ' a f eg i tó que e l l n ' e ra monjo . E l s v o l u m s del Col·loqui de San te s C r e u s j a s ' i m p r i m i r e n a Poble t i , d ' e n ç à de l n ú m . 33 (1970) t a m b é l a r e v i s t a Santes Creus, b u t l l e t í de l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c , que F o r t i Cogu l d i r i g í s empre ( e l d i rec to r nomi­na l e r a e l p res ident de l 'enti tat , fos q u i fos, p e r ò q u i feia i desfeia, en rea l i ta t , sempre fou e l l ma te ix , d ' e n ç à de l p r i m e r n ú m e r o de les Me-morius).

A desgrat de l a c o m p e n e t r a c i ó j a d i ta , de ca i re opera t iu , els punts de v i s t a h i s t ò r i c s sobre San te s C r e u s i sobre mol tes a l t res coses, no podien é s s e r m é s d ivergents ent re F o r t i Cogul i e l senyor V i v e s i Mi r e t . E l m e u pare e r a u n h i s to r i ador loca l , m o n o g r à f i c , que mol t r a r amen t , per no d i r m a i , no u l t r a p a s s à l ' à m b i t de l 'ant iga C o r o n a d ' A r a g ó ; e r a documen ta l i s t a c o n v e n ç u t , en e l sent i t que l a f o r ç a p r o v a t ò r i a del do­cumen t esc r i t e ra , pe r a e l l , abso lu ta ; fo rma t en l a que, per entendre 'ns a n o m e n a r é an t iga escola m a i no s ' a d a p t à a l s nous co r ren t s h is tor io­g r à f i c s que t a m b é per entendre 'ns he designat c o m a pos te r iors a l Con­g r é s de P a r í s , i v a l a d i r que m a i no f éu g ran cosa per adaptar-s 'h i . Josep V i v e s i M i r e t c r e i a m é s en les deduccions que es desprenien de l ' i n te r roga tor i c o m p a r a t i u de les pedres , de les l à p i d e s i dels escuts que no pas en els documents que, a l 'edat m i t j a n a c o m a v u i ma te ix ,

27

fa l se javen m a s s a sov in t l a ve r i t a t e s t r i c t a . E l r e su l t a t de tot plegat fou que e l m e u pare río d o n à m a i gai re be l · l ige rànc ia a les innovadores teo­r ies de V i v e s i M i r e t ( n o m é s l i r e c o n e g u é e x p l í c i t a m e n t i so lemnement e l m è r i t d 'haver ident i f ica t el loca l de l ' an t ic e sc r ip to r i i b ib l io teca de San tes C r e u s i el fet global d 'haver remogut f ins a l fons tots els conei­xements m é s o menys t ò p i c s i es tereot ipats que h o m tenia de les cons­t rucc ions del mones t i r , tot c rean t u n m u n t d ' h i p ò t e s i s de t r eba l l i des­fe rmant u n a v a s t í s s i m a p r o b l e m à t i c a que l a m o r t p r e m a t u r a de V i v e s no l i p e r m e t é decantar p r o u ) n i , a l seu torn , el senyor V i v e s no se sen­t i a l l igat n i gens i nh ib i t per l ' a b s è n c i a del document p rova to r i que no a p a r e i x e r à (vegeu el que en d i c j o ma te ix al t r eba l l Del meu tracte amb Josep Vives i Miret. S C 29, 1969, 497-523). Mor t c l senyor V i v e s i havent de ixa t u n a cons iderab le quan t i t a t de m a t e r i a l s m é s o menys e labora ts , que a v u i gua rda l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c , cap a l t re t r eba l l seu no t r o b à en­t r ada a l b u t l l e t í Santes Creus. A l seu torn , l 'obra p ò s t u m a de V i v e s i M i r e t apareguda tres anys d e s p r é s de l a seva mor t , no esmenta en l loc e l n o m del m e u pare n i cap ob ra seva , tot i que c l t ema s 'h i p re s t ava (vegeu nota 164).

V e r s el 1958 o 1959 s ' o l e r í a l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c l a poss ib i l i t a t de r e p r o d u i r en m i c r o f i l m tota l a i m m e n s a m a s s a documen ta l que, pro­cedent de San tes Creus , é s a c tua lmen t a l ' A r c h i v o H i s t ó r i c o N a c i o n a l de M a d r i d . C o m que l 'enti tat , c o m h a estat sempre , no ten ia d iners per a sutraagar-ho, es feren c à r r e c de l a despesa del senyor V i v e s i c l m e u pare , amb a lgun a l t r e a ju t , t a m b é de bu txaques p a r t i c u l a r s . J a e l 1950, a m b m o t i u de l cen tena r i de l a f u n d a c i ó del mones t i r , e l m e u pare s'ha­v i a fet responsable e c o n ò m i c d 'un p r e m i bate ja t a m b e l n o m de « S a n ­tes C r e u s » que c o n v o c à l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s Ca ta l ans i a p a r e g u é a l car­te l l de p r e m i s de l a nos t r a p r i m e r a i n s t i t u c i ó a c a d è m i c a ; e l t reba l l per a optar-hi cons i s t i a en u n r e c u l l , tan comple t c o m fos possible , de do­c u m e n t s i n è d i t s de San tes C r e u s . E l p r e m i r e s t à desert p e r q u è no h i c o n c o r r e g u é n i n g ú , i l ' impor t de c i n c m i l pessetes a n à dest inat , nou anys d e s p r é s , a m i c r o f ï ï m a r els pe rgamins i e ls c ò d e x s de Santes C r e u s a M a d r i d . J o no sé s i e l senyor V i v e s a r r i b à m a i a c r eu re se r iosament que tot aque l l i m p o r t a n t í s s i m gavada l de documents que feien cap a l ' A r x i u l i r e so ld r i a , per v i a de p r o v a e sc r i t a , cap de les seves teories; m é s av ia t me l ' imagino , a tants anys de d i s t à n c i a , a m b aque l l s o m r i u r e mig e s c è p t i c m i g i r ò n i c que v o l i a d i r tantes coses, en t re el les que no es fe ia m a s s a i l · lusions de res . De fet, cap d 'aquel ls documents i n t e r e s s a n t í s s i m s no h a conf i rmat m a i u n a so la h i p ò t e s i de V i v e s i Mi re t , p e r ò t ampoc no n 'ha desmen t ida cap; per a l m e u pare , en c a n v i , aque l l m a t e r i a l fou l a ped re ra p rec iosa d'on so rg i ren anys a ven i r , i m p o r t a n t í s i m s t r eba l l s que a v u i s ó n peces fonamenta ls de la seva b ib l iograf ia .

* * *

28

A l marge de tot a i x ò , les recerques documenta l s sobre Santes C r e u s p ro l i f e raven , a l ' esca l f de l ' A r x i u o fora d 'e l l , p e r ò en da r r e r del 1947 e n ç à . J a es comptaven per dotzenes, cap a l a fi dels anys sei-t e rme c o m a f ru i t de l a m a q u i n à r i a que h a v i a posat en m a r x a l ' A r x i u xantes , els t r e b a ú s m o n o g r à f i c s fonamenta l s que, a cada cop, anaven desvet l lan t m é s inquie tuds i a c l a r i e n o p rec i saven punts obscurs o m a l in te rpre ta t s de l a h i s t ò r i a del mones t i r . U n a bona par t d 'aquests es tudis e r a de F o r t i Cogul mate ix , c o m é s ben sabut , i g r à c i e s a e l l i a l s a l t res , a v u i ma te ix podem d i r , c o m aleshores , que Santes C r e u s é s el mones t i r m é s ben es tudiat i sobre e l q u a l m é s s 'ha publ ica t de tots els de C a t a l u n y a ; potser a m b l ' e x c e p c i ó de Mon t se r r a t i Poblet — i enca ra c a l d r i a veure-ho—, p e r ò , en tot cas, e l m é s t rebal la t dels mones t i r s sense monjos . Aques ta c o n s t a t a c i ó , ce r t amen t glor iosa, t é u n a c o n t r a p a r t i d a de responsab i l i t a t de l a qua l e r a ben conscient c l m e u pare : m a n c a v a una monograf ia de conjunt , p rou extensa per a con ten i r i r e s u m i r tot l ' essencia l de San tes Creus en e l doble aspecte h i s t ò r i c i a r t í s t i c , i p r o u breu , pa radoxa lmen t , c o m per fer-la asse­quib le a la in te l · l igència i a l a bu txaca de to thom. B e n a v a n ç a d a l a d è c a d a dels se ixantes , l a d a r r e r a monograf ia de con jun t de q u è h o m d i sposava enca ra e r a l ' e d i c i ó de Santes Creus. Notes històriques i descriptives del 1936 o, m é s ben di t , de l 1941. De fet, aquest l l ib re h a v i a estat và l id du ran t mol ts anys , i e n c a r a ho é s en a lguns aspectes . F o r t i Cogu l ma te ix , a l seu assa ig b i b l i o g r à f i c ( f i t xa 143 i no ta 70) s 'autoconceptua a ix í : « L ' a u t o r d i u a l p r ò l e g que el seu l l ib re t é s u n a segona e d i c i ó m i l l o r a d a , no so lament g r à f i c a m e n t , s i n ó t a m b é l ' exp l i ­c a c i ó h i s t ò r i c a i d e sc r i p t i va . Pe l n o m b r e de planes d 'ambdues edi­c ions ja é s de veure aques ta m i l l o r a , a l m e n y s quant a l a qua l i ta t de l cont ingut de l a nova e d i c i ó . E l l l i b re t es perf i la dependent d 'aquel la p r i m e r a e d i c i ó [ v o l d i r l a de 1930, fitxa 1] ú n i c a m e n t en e l m è t o d e i p r o c é s expos i t i u . P e r ò , e n c a r a que obre ta des t inada a l a d i v u l g a c i ó , h o m s 'adona av ia t d 'una p r u ï j a i un a fany de condensa r en poques p lanes mol tes n o t í c i e s , m é s av i a t ben cont ras tades , p u i x que no s 'h i endev ina m a s s a e l m a n l l e u n i l a d e p e n d è n c i a . L ' o b r e t a e s d e v é f i l la d'un fort es tudi davant l a d o c u m e n t a c i ó d i rec ta i fonts mol t escru­polosament s e l e c c i o n a d e s . »

S i aquests mots enca ra e r e n v à l i d s , i a m b e l l l ' obra a q u è es refe­r e ixen , e l 1951, j a no ho e ren tant a l cap d 'un qua r t de segle de l a p u b l i c a c i ó de l l l i b r e . E l 1966, en efcte, l a r ece rca sobre Santes C r e u s h a v i a a v a n ç a t en p r o g r e s s i ó g e o m è t r i c a , i e l nombre de n o t í c i e s ben cont ra tades o def in i t ivament es tabler tes e r a i m m e n s a m e n t super ior . C a l i a , doncs , refer aque l l l l i b r e i , fins i tot, c a l i a modificar-ne e l ca­nemàs m e t o d o l ò g i c . L ' o c a s i ó l i v i n g u é donada pe r l ' e n c à r r e c de l Llibre de Santes Creus ( f i txes 28 i 4 1 , notes 23 i 35). R e c o r d o que e l meu pare es r e s i s t í a accep ta r l ' e n c à r r e c p e r q u è e r a el p r i m e r que r eb ia d 'una ed i to ra c o m e r c i a l , i no h i es tava acos tumat a t r ac ta r .

29

E l l l i b r e c o n e g u é dues edic ions , i no n ' h i h a g u é m é s p e r q u è , segons sembla , h i h a g u é d i f e r è n c i e s a m b l ' ed i to r ia l . V a l a d i r que, tot i e l seu è x i t p a l è s , e l Llibre de Santes Creus t ampoc no sa t i s fe ia ben b é aque l l a necess i ta t , j a que e r a a m i g c a m í entre e l de 1941 i el que h a u r i a calgut fer. E l 1976 e m p r e n g u é u n a nova e x p e r i è n c i a : El monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i exemplaritat, que t i n g u é una t r a d u c c i ó ca s t e l l ana s i m u l t à n i a ( f i txes 50 i 51 i notes 43 i 44), l l i b r e edi tat per e l l ma te ix i e n c a r a a v u i é s vigent a Santes Creus . L ' e s q u e m a d i fe re ix f o r ç a de tot l ' an te r io r . T a n m a t e i x , i ma lg ra t l'e­no rme guany, e n c a r a no a r r i b a a c o b r i r de l tot l ' ob jec t iu proposat . Mol tes vegades m 'he pregunta t s i e l m e u pare , tan s u m m a m e n t h à b i l a t r eure suc de s i tuac ions h i s t ò r i q u e s concre tes , à d h u c e p i s ò d i q u e s , i a fer-ne una a n à l i s i def in i t iva i contundent , potser e r a manca t d 'una faceta conc re t a —o b é e r a i n c a p a ç de t r enca r uns mot l los a v u i j a supera t s— per ta l d 'e laborar u n a s í n t e s i adequada a p a r t i r de la i n f o r m a c i ó que p o s s e ï a . T o t e l que acabo de d i r é s t a m b é , na tu ra l ­ment , ap l icab le a l a d a r r e r a o b r a — i l a m é s a m b i c i o s a — sobre Santes C r e u s que i n i c i à i que p r o v à de t i r a r endavant (vegeu f i txa 177 i no ta 104).

A l p r i n c i p i he pa r l a t d 'una a f e c c i ó a e s c r i u r e p r ò x i m a a l a grafo-m a n i a . A r a he de d i r que s i a i x ò j a l i v e n i a de j ove , amb els anys es m a n t i n g u é i fins a u g m e n t à . I a p a r t i r de 1960, a p r o x i m a d a m e n t , es d ive r s i f i ca i a m p l i a cons ide rab lemen t els regis t res . Mol t s dels temes tocats d 'a leshores e n ç à tenen u n a a r r e l ben l l u n y a n a , i E u f e m i à F o r t es v a l g u é sovint , per a redactar- los , de notes preses en è p o q u e s ben reculades ; a lguns d 'e l ls , connec ta t s d 'una m a n e r a o a l t r a a m b Santes C r e u s , l a S e l v a del C a m p , els mon jos ca ta lans i d 'a l t res , p renen des d 'a leshores u n a vo lada que els f a p r à c t i c a m e n t independents quant a t e m à t i c a . U n i n v e n t a r i p r o v i s i o n a l de temes —no e x h a u s t i u — com­p r e n d r i a : E l g ran C i s m a d 'Occident i B e n e t X I I I , M a r g a r i d a de P r a ­des, J a u m e I I i B l a n c a de N à p o l s o d 'An jou i e l seu temps, e l P r imo­g è n i t de J a u m e I I , l a S e l v a de l C a m p ( c i r c u l a r i r ev i s t a « A d e s e l » i monografies « A n a l e c t a S e l v a t a n a » ) e ls mon jos de l a T r a p a , viatges d 'es t rangers per C a t a l u n y a d u r a n t e l R e n a i x e m e n t i el B a r r o c , i n i c i s de l ' a rqu i t ec tu ra r ena ixen t i s t a a C a t a l u n y a ( P e r e B l a i i J a u m e A m i g ó ) , les un ive r s i t a t s ca ta lanes abans de F e l i p V , B e r n a t B o ï l , e l C o l l de Ba laguer , el P e r e l l ó i San t J o r d i d 'A l f ama , e l m a r q u è s de S ' . int i l lana i C a t a l u n y a , l a I n q u i s i c i ó , e l V cen t ena r i de l a i m p r e m t a a E s p a n y a , l a C o m u n a del C a m p de T a r r a g o n a , etc. I m é s recen ts : E d u a r d T o d a , G a u d í , R a m o n M u n t a n y o l a , B e r n a t C a l b ó , V e n t u r a G a s s o l , l ' A l b i o l , S i u r a n a de Prades i P rades ( l l i b r e en e l q u a l e n c a r a t r e b a l l a v a e l m a t í en q u è m o r í ) ; i t a m b é aspectes d ive rsos de l a h i s t ò r i a de l a S e l v a i de Poblet .

T o t aquest v a s t í s s i m t e m a r i l i fou pub l i ca t en l locs ben d iversos , u l t r a l ' e d i c i ó p r ò p i a . Des de l 1960 l ' ed i tor R a f a e l D a l m a u p u b l i c à l a

30

col·lecció « E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a » , que a hores d ' a ra v a c a m í dels 250 v o l u m s pub l ica t s ; e l m e u pare , c o m R a f a e l T a s i s i a l g ú a l t re , ben av ia t h i p u b l i c a r e n textos, p e r ò d ins l a col·lecció és E u f e m i à F o r t i Cogu l qu i s ' e n d u g u é e l r è c o r d , j a que dels 238 t í t o l s p r i m e r s , 24 s ó n d 'e l l , s ignats a m b el n o m o a m b p s e u d ò n i m s , la q u a l cosa fa u n a m i c a m é s del deu per cent de tota l a col·lecció. V a l a d i r que R a f a e l D a l m a u i F e r r e r e s e r a un bon a m i c seu, company , c o m T a s i s i d 'a l t res , de l a Penya J o a n S a n t a m a r í a , i que pe r a i x ò e l m e u pare no el consi­de rava u n edi tor c o m e r c i a l —els « E p i s o d i s » es difonen sobretot per s u b s c r i p c i ó — s i n ó un a m i c , i per aques ta r a ó no l ' h i cons idero j o tampoc i faig c o m e n ç a r les edic ions c o m e r c i a l s a m b l a Se lec ta . A m é s d 'aquesla , l ' I n s t i t u t d ' E s i u d i s C a t a l a n s ( t ampoc no cons ide rada co­m e r c i a l ) , l a F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s C a s a j u a n a , Aedos, A g r u p a c i ó C u l t u r a l de Vi la -seca - S a l o u , l a F u n d a c i ó Roger de B e l f o r t , Publ ica ­c ions de l 'Abad ia de Montse r ra t , G u s t a u G i l i , E D H A S A , i A s s o c i a c i ó d ' E s t u d i s Reusencs l i ed i ta ren l l i b re s .

T a n t a p r o d u c c i ó i t an v o l u m i n o s a c o m p o r t a v a el seu r i s c . E l meu pare e ra dotat d 'una capac i ta t de t r eba l l excepc iona l i , en t ranspas-sa r e l negoci e l 1967, p r à c t i c a m e n t d e d i c à tot e l t emps a e sc r iu re . Això el féu enca ra m é s propens a l a r e i t e r a c i ó i a l a p e r í f r a s i , que efec t ivament acusa l a seva obra , c o m m é s t a r d a n a e n c a r a m é s . A l t r a ­ment , E u f e m i à Fo r t i Cogul so l i a t r e b a l l a r sobre els temes que he esmenta t abans , i Santes C r e u s sobretot , a base de l a quant i ta t lite­r a l m e n t fabu losa de notes, papers , documents i r e f e r è n c i e s b ibl io­g r à f i q u e s que m a n e j a v a de casa estant . Això v o l d i r que e r a c a p a ç , en qualsevol moment , d ' e sc r iu re a m b rap idesa i n c r e ï b l e u n t r eba l l sobre qua l sevo l tema, en r e l a c i ó a m b u n dels que m é s d o m i n a v a : Santes Creus , l a S e l v a de l C a m p , J a u m e I I , sant B e r n a t C a l b ó o els c l a re t i ans . E n d 'a l t res mots , l a f ó r m u l a qualsevol-cosa-i-Santes-Creus ( e n e l cas d ' a ra ) , o a l a i nve r s a , a p a r e i x sov in t , c o m e l lec tor compro­v a r à a Ja bibl iograf ia . T o t s aques ts t r eba l l s , c adascun d ins e l seu n i v e l l , solen r e s i s t i r , t anmate ix , l a c r í t i c a m é s aguda. É s p r ec i s amen t en t r ac ta r temes d 'abast m é s genera l , per a l s qua ls c a l i a fer u n a s í n t e s i de vegades à m p i i a , que h a v i a de r e c ó r r e r a d o c u m e n t a c i ó o b ibl iograf ia que no p o s s e ï a i que a r r e p l e g a v a — e n s ó c t e s t imoni d'ex­cepció—- a m b m a s s a r ap idesa i n ò p r o u esper i t c r í t i c ; i é s en aques ta mena d 'obres —Cata lunya i la Inquisició, poso c o m a exemple— on E u f e m i à F o r t i Cogul é s m é s vu lne rab le , l a q u a l cosa conf i rma les a f i rmac ions sobre l a capac i ta t a n a l í t i c a i s i n t è t i c a que he fet abans .

U n a l t r e p rob lema , a p a r t i r sobretot dels anys se ixantes t a m b é , e r a de t en i r ma te r i a l s a m à per t a l de fer s o r t i r r egu la rmen t e l but­l le t í de l ' A r x i u a m b cont ingut suf ic ient — é s a d i r , a m b t reba l l s de ce r ca , c r ò n i q u e s i recens ions b i b l i o g r à f i q u e s — i p r o u d ive r s quant a temes. P e r pa r t seva m a i no h i h a g u é p rob l ema , c a r l a t e m à t i c a , res­t r ing ida a Santes C r e u s , e r a u n d o m i n i en q u è es m o v i a sense ado-

31

nar-se 'n. E l p r o b l é m a e ra , s i m é s no, d 'aparentar u n a va r i e t a t de s igna tures que no fes a p a r è i x e r e l b u t l l e t í c o m a ob ra p r à c t i c a m e n t d 'un home so l . Així l i c a l g u é e m p r a r els p s e u d ò n i m s , a lgun del temps de l a seva a d o l e s c è n c i a i d 'a l t res de c rea t s expressament . Quant a A n d r e u Se lva t i Cogul , j a n 'he exp l i ca t el que feia a l cas; F r a n c e s c A . M i q u e l é s format pels noms dels t res p r i m e r s fills: F r a n c e s c , que s ó c j o ( b é que l a p r i m e r a par t de l m e u n o m no hagi estat m a i usada n i per m i n i per n i n g ú de ca sa ) , A n d r e u , que é s el g e r m à que segueix ( i que j a s o r t i a a l p r i m e r , t a m b é a m b i n i c i a l so la ) i M i q u e l , que é s el t e rcer dels germans . E n n é i x e r e l qua r t g e r m à , Alber t , t a m b é s ' in­c r e m e n t à e l p s e u d ò n i m , que en a lgun m o m e n t fou tan comple t c o m F r a n c e s c A. M i q u e l i Alber t i que d e s p r é s n ' o r i g i n à u n d ' a u t ò n o m : M i q u e l A lbe r t , que s i m u l t a n e j à a m b e l que l ' h av i a or ig ina t ( l a c in ­quena ge rmana , Neus , j a no fou a temps d 'en t ra r d ins el j oc de l a p s e u d o n í m i a pa te rna ) . Quan t a A r t e m i F o l c h , no n'he sabut m a i l a r a ó exac ta ; e m semb la que A r t e m i e r a un n o m re l a t ivamen t f r e q ü e n t a ls avan tpassa t s F o r t d 'Almos te r , i F o l c h í..:ue e r a e l segon cognom de l a meva à v i a m a t e r n a ) l i e r a partic^. ment agradable p e r q u è s ' a s semblava a l seu cognom ver i t ab le ; de plegat en r e su l t ava u n n o m e u f ò n i c i p robablement aques ta en ..i l ' ú n i c a r a ó .

E u f e m i à F o r t i Cogul h a v i a estat , de sempre , u n d i s m i n u ï t pel que fa a l a v i s t a , p e r q u è u n a a t r ò f i a c o n g è n i t a de l ' u l l e squer re l i i m p e d í de l tot l a v i s ió d 'aquest u l l d ' e n ç à de l a n a i x e n ç a . Quan t a l dret , afectat de b r a q u i m e t r o p i a , a s t i gma t i sme i i nd i c i s de da l ton isme, a p a r t i r de 1970, m é s o menys , se l i i n i c i à u n a ca t a r ac t a que l i a n à m i n ­van t l a v i s i ó fins a anular - la -h i g a i r e b é de l tot. D e l temps en q u è , a m b .penes i t r eba l l s , e n c a r a l legia i e s c r i v i a —els m a n u s c r i t s de l ' è p o c a s ó n u n tes t imoni c l a r de l de te r io rament— és u n a o b s e r v a c i ó d ' A g u s t í A l t i s e n t que deia que e r a «el Bee thoven dels h i s t o r i a d o r s » . L a c a t a r ac t a fou i n t e r v i n g u d a a m b è x i t pel febrer del 1975 i l a v i s ió de l ' u l l dre t es r e c u p e r à g a i r e b é de l tot, fins a l punt que l i p e r m e t é de fer v ida n o r m a l . P e r ò d u r a n t tots els anys precedents l a fatiga que l i ocas ionava l legir i e s c r i u r e a ca sa m a t e i x l i féu pe rd re l ' e sma d 'anar a fer l a consu l t a d i r e c t a a a r x i u s i b ib l io teques . R e c u p e r a d a la v i s i ó , l ' enda r re r imen t e r a j a m a s s a g ran , i no a r r i b à a posar-se a l d i a quant a b ib l iograf ia recent . L a r e v i f a l l a , b é que e x t r a o r d i n à r i a ­ment f è r t i l , c o m é s de veu re a l s d a r r e r s t í t o l s de cadascun dels apar­tats de l a b ib l iograf ia , fou e f í m e r a , c a r no h i s o b r e v i s q u é n i c i n c anys . T i n c p roves que el meu pare p ressen t i a l a seva p r ò x i m a fi p e r q u è a l s d a r r e r s temps r e d u p l i c à e l r i t m e de t reba l l . E m cons ta que acce­l e r à l ' ed i c ió de l a biograf ia de sant B e r n a t C a l b ó —ant ic ipan t - l a d 'un any a l a da ta ve r i t ab le de l suposat c en t ena r i— p e r q u è t emia no veure- la pub l i cada , c o m e fec t ivament s ' e s d e v i n g u é . D u r a n t els set mesos an te r io r s h a v i a ana t a l M o r e l l pe r ta l de veure in situ les ru ï ­nes de l a G r a n j a dels F r a r e s o de l Codony ( f i t xa 172 i no ta 99); h a v i a

32

estat a P rades per documentar-se sobre e l l l i b r e que e s c r i v i a en mo­rir; h a v i a v i a t j a t a Poble t i a V i l a - s e c a per t a l d ' acce le ra r e l l l i b r e p ò s t u m j a esmenta t ; s 'hav ia d e s p l a ç a t a C u i x à per ta l d ' ass i s t i r a l I V Col·loqui d ' H i s t ò r i a del M o n a q u i s m e C a t a l à ; i s ' hav ia ocupat , é s c l a r , de San tes C r e u s i del b u t l l e t í de l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c , per al q u a l d e i x à m a t e r i a l j a enl les t i t . E l d i a de la seva mor t ma te ix , tenia con­vocada a ca sa u n a r e u n i ó de l a C o m i s s i ó Pe rmanen t dels Col· loquis , que e l l p res id ia , i per a l ' e n d e m à espe rava l a c o m i s s i ó de l ' A g r u p a c i ó C u l t u r a l de Vi la - seca - S a l o u que ed i t ava el l l i b r e sobre C a l b ó , els m e m b r e s de l a qua l v ingueren a B a r c e l o n a per ta l d ' ass i s t i r a l 'en­te r rament . L a d e f u n c i ó del m e u pare , escaiguda a p r i m e r a hora del 24 de m a i g de 1979 ment re e s m o r z a v a , d e s p r é s d 'haver esc r i t unes quantes qua r t i l l e s de l l l i b r e sobre Prades , fou sobtada, d'atac de cor fu lminan t . F e i a mol t s anys que a r rossegava t a q u i c à r d i a , a r r í t m i a i i n s u f i c i è n c i a c o r o n à r i a , p e r ò m a i no s ' hav ia s o t m è s a un t rac tament s e r i ó s i s i s t e m à t i c . M o r í de l a m a t e i x a i exac ta m a n e r a c o m h a v i a des i t ja t : t rebal lant , sense pa t i r e l l n i fer pa t i r els a l t r es . M é s d 'un m i l e r de persones l ' a companya ren en les e x è q u i e s . L a J u n t a D i r e c t i v a i l 'Assemblea Gene ra l dc l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c de San tes Creus , reuni ­des exac tament deu dies d e s p r é s en c o n v o c a t ò r i a o r d i n à r i a , aco rda ren per u n a n i m i t a t de de ixa r vacant e l seu c à r r e c de v o c a l du ran t l ' any que l i r e s t ava de manda t , en s enya l de dol . T a m b é aco rda ren que a l a F e s t a A n u a l de l 'ent i tat que se c e l e b r a r i a e l se tembre, se l i d e d i q u é s u n r eco rd , i que u n quadre a m b l a seva ef íg ie , o b r a del m e u g e r m à A n d r e u , i n g r e s s é s a l a p inacoteca de l ' A r x i u , c o m aix í fou.

* * *

E u f e m i à F o r t i Cogul h a es ta t l 'home que m é s h a t reba l la t i pu­bl ica t sobre San tes C r e u s , i e l que m é s h a es t imat e l mones t i r , pro­bab lement . Quan t a l a p r i m e r a a f i r m a c i ó , u n a s i m p l e m i r a d a a l a b ib l iograf ia que segueix en d o n a r à u n a idea . P e r ò s i v o l e m mesurar -ne l 'abast r e a l , en quan t i t a t i en qua l i t a t , c a l d r à que r e p a s s e m les Notes bibliogràfiques sobre Suntes Creus d 'Amadeu-J . Soberanas i L l e ó ( a / Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Santes Creus, 1966 San ­tes C r e u s 1969, 165-206), que ens m o s t r a r a n c o m dels 543 t í t o l s aple­gats —que cor responen a b ib l iograf ia de tots els temps , fins a l 1966—, 99 s ó n de F o r t i Cogul , j a s igu i s ignats a m b e l n o m , j a a m b p s e u d ò ­n i m s . É s a d i r , que E u f e m i à F o r t i Cogu l e ra , e l 1966, l 'autor de gai­r e b é e l v i n t pe r cent de tot a l l ò pub l i ca t sobre Santes C r e u s d ' e n ç à de l a i n t r o d u c c i ó de l a i m p r e m t a . S i e l c ò m p u t es fe ia a v u i d ia , no e m s o r p r e n d r i a gens que e l percentatge a s s o l í s l a q u a r t a par t . Quan t a l a segona a f i r m a c i ó , é s u n a cosa t an sub j ec t i va , pe rsona l , in t rans ­fer ib le i imposs ib l e de m e s u r a r que m e ' n p r i v a de fer-la ro tunda .

33 G-3

P e r ò c o m que l a m e v a o p i n i ó t a m b é é s sub jec t iva , pe r sona l i in t rasfe-r ib le , e s t i c en q u è é s c e r t a . E n tot cas, ens toca a nosa l t res , e ls q u i e l s u c c e ï m en la t asca , en l a responsab i l i t a t i en l 'afecte a San tes C r e u s , de superar- lo tor superant-nos-hi . Que é s , per a l t r a banda , el m i l l o r dels homenatges que m a i pod rem re t re a l a seva m e m ò r i a .

X a v i e r F O R T I B U F I L L

SIGLES

A B S C = A r x i u B i b l i o g r à f i c de San tes C r e u s . B A T = B u t l l e t í A r q u e o l ò g i c . T a r r a g o n a (3.* è p o c a , 1921-1936);

B o l e t í n A r q u e o l ó g i c o . T a r r a g o n a (4.* è p . des del 1943). D B = D i a r i o de B a r c e l o n a . D E T = D i a r i o E s p a n o l . T a r r a g o n a . I E C = I n s t i t u t d ' E s t u d i s Ca t a l ans . M A B S C ;= M e m o r i a s del A r c h i v o B i b l i o g r à f i c o de San tes C r e u s

(1947-1953). S C = San tes C r e u s . B o l e t í n del A r c h i v o B i b l i o g r à f i c o ( n ú m s .

1-40, 1954-1974); San t e s C r e u s . B u t l l e t í de l ' A r x i u B i ­b l iog rà f i c (des de l n ú m . 4 1 , a p a r t i r de 1975).

34

1. L L I B R E S I U N I T A T S B I B L I O G R À F I Q U E S I N D E P E N D E N T S

1 Santes Creus. Notes històriques i descriptives. V a l l s , I r n p . M o n c u n i l l , 1930. 80 p à g s . , 8 l à m . ( E d i c i ó de 500 exempla r s en paper c o r r e n t ) . 1

2 Estudis santescreuins. La nota de La Dernosa sobre Santes Creus. T a r r a g o n a , I m p . S u c . de T o r r e s & V i r g i l i , 1932. 28 p à g s . . ( E d . de 50 ex. paper cor ren t , no posada a l a venda ) . -

3 Santes Creus. Notes històriques i descriptives. B a r c e l o n a , I m p , D a n i e l Cochs , 1936 [1941] , 128 p à g s . , 28 l à m . ( E d . de 100 ex. numera t s , paper de f i l , i 1000 ex. paper c o r r e n t ) . 3

4 El historiador de Santes Creus Fr. Domingo, sus precursores y el Libro de Pedret. San te s C r e u s 1949 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a ­gona) ( P u b l i c a c i o n e s de l A r c h i v o B i b l i o g r à f i c o de Santes C r e u s , 2 ) . 152 p à g s . , 1 l à m . ( E d . de 25 ex. n u m . pape r de f i l i 100 ex. paper c o r r e n t ) . 4

5 El Rector de Vallfogona i Santes Creus. San tes C r e u s 1950 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l i c a c i o n s de l ' A r x i u B i b l i o g r à ­fic de San tes C r e u s , 4 ) . 72 p à g s . ( E d . de 25 ex. n u m . paper fil i 100 ex. paper c o r r e n t ) .

6 Poblet i Santes Creus. Guia itinerària del sentiment. T a r r a g o n a ,

1. Primer llibre d'Eufemià Fort i Cogul dins el temari de Santes Creus i també primer llibre dins ei catàleg bibliogràfic de l'autor.

2. Publicat sota el títol La nota històrica de Fr. ta Dernosa sobre Santes Creus aparegué a BAT 40 (Tarragona 1929-1932), 127-132; de tipografia idèntica, aquest llibret és, de fet, un tiratge a part del treball esmentat (vegeu fitxa 56 de la present biblio­grafia). Dedicat "A Joaquim Guitert i Pontserè, amic i historiaire. Car vós sabeu la culpa que hi teniu en el meu santescreuisme".

3. Amb peu d'impremta de 1936, el llibre fou publicat, en realitat, cap a darreries de 1941 i pot ésser considerat, doncs, com una de les primeres edicions catalanes clandes­tines o camuflades de després de la guerra. La seva difusió real, però, no començà fins al 1947, en què unes afirmacions sobre el procés d'exclaustració i la forma emprada per a difondre'l valgueren a l'autor disgustos i amenaces per part dels terratinents de Santes Creus i d'algú altre.

4. Una de les aportacions historiogràfiques més importants de l'autor. Eufemià Fort, abans del 1936, havia pres notes en abundor de la primera part del Mahudvctio archivariorum de Santes Creus (conegut popularment per Llibre de Pedret) que era a Vallbona de les Monges. L'exemplar que hi ha a Tarragona, dit Compendium, és idèntic a aquell tret que no conté les notes històriques preliminars. Havent estat cremat, el 1936, l'exemplar de Vallbona, l'autor aprofita l'ocasió per a donar a conèixer les seves notes, d'una alta valor històrica per a Santes Creus.

35

Imp. T o r r e s <& V i r g i l i , 1950. 66 p à g s . , 10 i l · l u s t r ac ions de J . R i e r a . ( E d . de 100 ex. n u m . paper fil, i 500 ex. paper c o r r e n t ) . 5

7 Guia histórico-descriptiva del Real Monasterio de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1952. 60 p à g s . , 12 l à m . ( E d . de 25 ex. paper fil i 1500 paper c o r r e n t ) . 0

8 Guia breu del monestir de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1954. 62 p à g s . , 14 l à m . ( E d . de 2000 ex. paper c o r r e n t ) . 7

9 L'església de Santa Llúcia de Santes Creus. San tes C r e u s 1954 ( i m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 85 p à g s . , 1 l à m . ( E d . de 62 ex n u m . paper fil i 200 ex. paper c o r r e n t ) .

10 Noticias sobre fray Tomàs de Vidal y de Nin, abad de Santes Creus. San te s C r e u s 1956 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) . ( P u b l . A B S C , 5 ) . 32 p à g s . , 1 l à m . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 8

11 Un gran lul·lista de Santes Creus: fra Jaume Gener. San tes C r e u s , 1957 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) . ( P u b l . A B S C , 7 ) . Sota e l p s e u d ò n i m F r a n c e s c A . M i q u e l . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . '

12 Joaquim Guitert i Fontserè. In memoriam. San tes C r e u s 1957 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 8) . 40 p à g s . , 1 l à m . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 1 0

13 Notícies biogràfiques de fra Isidre Domingo, monjo de Santes Creus, natural de Vila-rodona. San tes C r e u s 1959 ( I m p . T o r r e s & V i r ­g i l i , T a r r a g o n a ) . ( P u b l . A B S C , 9 ) . 20 p à g s . , 1 l à m . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 1 1

5. Evocacions, que en algun cas aspiren a prosa poètica sense arribar-hi. Escrites vers el 1927, el recull sobre Santes Creus obtingué un premi als Jocs Florals del Centre Català d'Empúries el 1931 (sota el titol Evocacions santescreuines). Abans de l'edició, sufragada per l'autor, de 1950, algunes de les evocacions havien aparegut dos anys abans (fitxes 180, 181, 183 i 184 de la present bibliografia).

6. Primera edició d'una guia breu, obra d'autor-editor, que ha conegut, fins ara, set edicions en castellà, cadascuna d'elles degudament posada al dia (fitxes 15 , 26, 32, 40, 44 i 54); ha tingut quatre edicions catalanes, també successivament actualitzades (fit­xes 8, 25, 36, 46), dues de franceses (fitxes 33 i 45) i una d'alemanya (fitxa 34). En principi foren il·lustrades, però l'encariment dels costos d'edició aconsellà la supressió dels foto-gravtus a partir de la tercera edició castellana. L'aparició d'aquesta brevissima ?uia, que haurà estat un dels èxits editorials de l'autor, fou concebuda amb motiu de la prevista afluència de forasters durant el Congrés Eucarístic de Barcelona, el 1952. Cup edició no és signada, ni amb pseudònim.

7. Vegeu fitxa anterior i nota C 8. Publicat també a SC 1 (1954 ) 3-26, 1 làm. A partir d'aquesta data, que és la de

l'aparició del butlletí "Santes Creus* substituint les "Memorias" de l'Arxiu Bibliogràfic, esdevé una pràctica corrent que els estudis més o menys llargs, o d'importància diversa, apareguts al Butlletí, fossin objecte d'un tiratge a part, amb numeració pròpia i degu­dament relligats, que serien Ics Publicacions de l'ABSC. D'eleshores ençà, poden comptar-se amb els dits d'una mà les publicacions esmentades que no procedeixin d'una prèvia aparició al Butlletí i, encara, en aquests casos, l'edició ha estat sempre possible gràcies a ajuts exteriors o subvencions vàries.

9. També a SC 3 (1956) 117-156, 1 làm. Vegeu nota 8. 10. També a SC 4 (1957) 172-202, 1 làm. Vegeu nota 8. 11. També a SC 6 (1968 ) 288-296, 1 gra. Vegeu nota 8.

36

14 L'abat de Santes Creus fra Bernardí Tolrà i el procés contra l'abat Caixal de Poblet. San tes C r e u s , A m i c s de San te s C r e u s , 1958 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) (Co l l ec t anea de San tes C reus . 2 ) . 1 3 2 - p à g s . , 2 l à m . ( E d . de 150 ex. n u m . paper de fil).12

15 Guia histórico-descriptiva del Real Monasterio de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1959. 66 p à g s . , 14 l à m . 1 3

16 Santes Creus i el Cisma d'Occident. San tes C r e u s 1959 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 10). S o t a e l pseud. F r a n -cesc-A. M i q u e l . 16 p à g s . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 1 4

17 Santes Creus i el canvi de dinastia a primeries del segle XV. Santes C r e u s 1960 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 12). 20 p à g s . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . r"

18 Sant Antoni Maria Claret a Santes Creus. San tes C r e u s 1962 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i . T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 16). 20 p à g s . ( E d . de 150 ex. paper c o r r e n t ) . 1 6

19 Notícies històriques de Santes Creus 1 (Còd. 459 de l'A.H.N. de Madrid). San tes C r e u s 1964 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 18^. 44 p à g s . ( E d . de 150 ex . paper c o r r e n t ) . 1 7

20 Notícies històriques de Santes Creus I I (Ms. Baluze 239 de la Bibl. Nat. de París). San te s C r e u s 1964 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a ­gona) ( P u b l . A B S C , 19). 28 p à g s . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 1 '

21 Lleida i Santes Creus. Santes Creus. San tes C r e u s , A m i c s de S C , 1965 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) (Co l l ec t anea de S C , 4 ) . 110 p à g s . ( E d . de 150 ex. paper de fil i 150 ex. paper c o r r e n t ) . 1 9

22 Notes històriques montblanquino-santescreuines. San te s C r e u s 1965 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 22) . S o t a e l pseud. doble A . S e l v a t i F . - A . M i q u e l . 24 p à g s . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 2 0

12. Segon volum de "Collectanea de Santes Creus", editat per Amirs de Santes Creus, entitat pseudo-legal, nascuda com a filial de l'Arxiu Bibliogràfic i que limità les seves activitats a l'edició de quatre llibres en edició de bibliòfil, per imperatius de l'època.

13. Vegeu fitxa 7 i nota 6. 14. També a SC 8 (1959 ) 329-337. Vegeu nota 8. 15. També a SC 9 (1959) 361-373. Vegeu nota 8. 16. També a SC 12 (1960 ) 69-78. Vegeu nota 8. El volum independent duu, errònia­

ment, la xifra 15 com a ordinal de les publicacions de l'ABSC, quan, en realitat, li correspon el 16.

17. També a SC 16 (1962 ) 233-257. Vegeu nota 8. 18. També a SC 17 (1962 ) 295-317. Vegeu nota 8. 19. Darrer dels volums edilats per Amicss de Santes Creus en forma de "Collecta­

nea de S C . Se'n féu una edició en paper corrent, i el llibre és dedicat per l'autor "A Antoni Bergós i Masó. Testimoni de la nostra amistat admirativa; del seu Ueidata-msme encomanadís; i del santescreuisme d'ell, i nostre."

20. Volum factici, que recull els treballs L'abat Modolell (SC 19 (1964) 377-381), Un vilatà de Montblanc. !>ossal£ de Santes Creus (SC 19 (1964) 382-384) i Incidència entre

37

23 Roger de Llúria. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , ed. 1966 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a , 81). 64 p à g s .

24 La mort i l'enterrament de Pere el Gran. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , ed. 1966 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a , 76). 64 p à g s .

25 Guia breu del monestir de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1966. 44 p à g s , 1 p l à n o l . 2 1

26 Resumen liistórico-descriptivo del Real Monasterio de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1966. 44 p à g s , 1 p l à n o l . 2 2

27 Santes Creus, panteó reial. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , ed. 1967 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a , 91). S o t a e l pseud. A r t e m i F o l c h . 64 p à g s .

28 Llibre de Santes Creus. B a r c e l o n a , E d . Se lec ta , 1967 ( B i b l i o t e ­c a Se lec ta , 402). 240 p à g s . , 12 l à m . , s o b r e c o b e r t a . 2 3

29 El llibre de Valldossera. B a r c e l o n a , I n s t i t u t d ' E s t u d i s Cata­lans , 1968 ( M e m ò r i e s de l a S e c c i ó H i s t ò r i c o - A r q u e o l ò g i c a , X X I V ) . 138 p à g i n e s . 2 4

30 Fuentes documentales de Santes Creus. San tes Creus 1966 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 24) . 16 p à g s . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 2 5

31 El Pont d'Armentera. Notícies històriques del senyoriu de Santes Creus. San tes C r e u s 1969 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 27). 56 p à g s . , 1 l à m . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 2 6

32 Noticias histórico-descriptivas del Real Monasterio de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1970. 36 p à g s . , 1 p l à n o l . 2 7

33 Guide du monastere de Santes Creus. San tes Creus 1970 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 36 p à g s . , 1 p l à n o l . 2 8

Montblanc t Santes Creus, en el segle XV, per causa de la Guàrdia dels Prats (SC 19 (1964 ) 385-391); d'ací la duplicitat de pseudònims, cas únic en l'autor.

21. Segona edició, posada al dia, de la fitxa 8. Vegeu nota 6. L'encariment dels costos d'edició féu desaparèixer, ja en aquesta segona edició catalana, les làmines que acompanyaven la primera. No signat.

22. Tercera edició de la fitxa 7, posada al dia (vegeu nota 6). A partir d'aquesta edició, com ja he dit (notes 6 i 21) la Guia prescindeix, per raons econòmiques, de les il·lustracions. No signada.

23. Primer llibre de l'autor editat per una empresa comercial, que s'exhaurt de pressa, sobretot a través de les vendes fetes a Santes Creus mateix, i que motivà una segona edició (fitxa 41).

24. Primer Uibre de l'autor editat per l'Institut d'Estudis Catalans. Havia obtingut el Premi Josep Massot i Palmés de 1966, convocat per aquella alta institució.

25. També a SC 21 (1965) 1-10. Vegeu nota 8 i fitxes 90, 96, 259 i 288. Sota el títol Las tuentes para la historia de la abadia de Santes Creus havia estat presentat a la I I I Setmana d'Estudis Monàstics, E l Paular (Madrid), 21-25 de setembre de 1960, i llegit allí, com a comunicació, per l'autor.

26. També a SC 27 (1967 ) 301-334. L'apèndix tercer, Topònims de la vila i terme del Pont d'Armentera segons el capbreu ehmentat inclou unes notes meves sobre topo­nímia del Pon d'Armentera, de profit escàs, ja que no vaig tenir ocasió d'ordenar-les ni de redactar-les com jo hauria volgut.

27. Quarta edició castellana, actualitzada, de la Guia (fitxa 7). 28. Primera versió francesa de la Guia (fitxa 7).

38

34 Ein kürzer Führer zu Santes Creus. San tes C r e u s 1970 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 36 p à g s . , 1 p l à n o l . 2 9

35 La llegenda sobre Margarida de Prades. B a r c e l o n a , F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s Casa juana , 1970. 276 p à g s . ' 0

36 Guia breu del monestir de Santes Creus. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1970, 46 p à g s . , 1 p l à n o l . •"

37 La llegenda de Galceran de Pinós. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , ed. 1972 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a , 165). S o t a e l pseud. F r a n c e s c A . M i q u e l . 64 p à g s .

38 El senyoria de Santes Creus. B a r c e l o n a , F u n d . S . V i v e s Casa­j u a n a , 1972. 506 p à g s . 3 2

39 Santes Creus de l'exclaustració ençà. La gestió dels organismes que n'han tingut la tutela. San tes C r e u s 1972 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i . T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 30) . 506 p à g s . , 121 l à m . ( E d i c i ó de 50 ex. n u m . paper fil i 100 ex. paper c o r r e n t ) . 3 3

40 Noticias histórico-descriptivas del Real Monasterio de Santes Creus. San tes C r e u s 1972 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 44 p à g s . , 1 p à n o l . "

41 Llibre de Santes Creus. B a r c e l o n a , E d . Se lec ta , 1973 ( B i b l i o ­teca Se lec ta , 402). 420 p à g s . , 12 l à m . 3 5

42 La llegenda del Rescat de Sant Esteve. V i l a - s e c a - S a l o u , Agru­p a c i ó C u l t u r a l de V - S , 1973 ( T i p o g r a f i a E m p ò r i u m , B a r c e l o n a ) (Mo­nografies de Vi l a - seca - S a l o u , 1). 160 p à g s . ( E d . de 50 ex. paper fil i ed. c o r r e n t ) . 3 5

43 El llegendari de Santes Creus. B a r c e l o n a , F u n d . S . V i v e s Casa­j u a n a , 1974. 316 p à g s . 3 7

29. Primera i única versió alemanya de la Guia (fitxa 7). 30. Primer llibre publicat a la Fundació SVC. Havia obtingut el Premi Concepció

Alemany i Vall 1969, convocat per la mateixa Fundació. 31. Tercera edició, actualitzada, de la fitxa 8. 32. Es tracta, probablement, de l'aportació més documentada i més extensa d'Eufemià

Fort i Cogul a la història de Santes Creus. Pren com a base el Compendium dc fra Mallol i hi incorpora abundoses notes complementàries sobre el senyoriu del monestir.

33. Llibre tan voluminós com l'anterior, però de tipografia més espaiada. Tanma­teix, una aportació de primer rengle. L'extraordinària abundor de documents gràfics en fa un testimoni inapreciable sobre Santes Creus a partir de 1835. Edició subvencio­nada del Patronat del monestir.

34. Cinquena edició castellana de la Guia, actualitzada (vegeu fitxes 7, 15, 22 i 32). 35. Segona edició de la fitxa 28. Certes diferències amb l'empresa editora aconse­

llaren a l'autor de no permetre cap més edició d'aquest llibre, altrament de prou èxit comercial.

36. Primera de les publicacions de la novella Agrupació Cultural de Vila-seca - Sa­lou, de tema vila-secà però amb tanta vinculació a Santes Creus, on es forjà la llegenda, que aconsella d'incloure el llibre dins la bibliografia especifica sobre Santes Creus de l'autor.

. 37. Plasmació definitiva d'una obra començada a la primeria dels anys trentes. Obtingué el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 1973. És dedicat "A la meva muller, mare dels meus fills. Aquest llibre, en certa manera, és producte d'una replega de materials de molts anys, iniciada abans del nostre matrimoni i de la nostra coneixença

39

44. Santes Cr.eus. Notas histórico-descriptivas del Real Monaste­rio. San tes C r e u s 1974 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 44 p à g s . , 1 p l à n o l . 3 8

45 Guide du monastère de Santes Creus. Santes C r e u s 1974 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 36 p à g s . , 1 p l à n o l . 3 9

46 Santes Creus. Guia breu del monestir. B a r c e l o n a , I m p . Cochs , 1974. 44 p à g s . , 1 p l à n o l . 4 0

47 Un vallenc, abat de Santes Creus. Benet Vives i Pi i el trienni constitucional. Santes C r e u s 1975 ( T m p r e m t a m o n à s t i c a , Pob le t ) ( P u b l . A B S C , 32). 68 p à g s . ( E d . de 200 ex. paper c o r r e n t ) . 4 1

48 Un gran vila-secà del segle XIII: -fra Bonanat, abat de Santes Creus. San tes C reus i V i l a - s e c a - S a l o u 1975 ( I m p . m o n à s t i c a , Pob le t ) ( E d i c i ó con jun t a : P u b l . A B S C , 33 i monograf ies de V i l a - s eca - S a l o u , 4 ) . 106 p à g s . , 11 l à m . ( E d . de 100 ex. paper cor ren t , A B S C i 50 ex. n u m . paper f i l i e d i c i ó cor ren t , Agrup . C u i t . de V - S )

49 Relacions de Sant Bernat Calbó, com a abat de Santes Creus, amb Vilafranca del Penedès i la seva comarca. V i l a f r a n c a de l P e n e d è s , M u s e u de V i l a f r a n c a , 1975 ( T i p . E m p ò r i u m , B a r c e l o n a ) . 44 p à g s . 4 2

50 El monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i d'exem­plaritat. San t e s C reus , A m i c s de S C , 1976 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) ( C o ­l lec tanea de S C , 5) . 208 p à g s , 57 l à m . ( E d . de 2000 ex. paper c o r r e n t ) . 4 3

51 Monasterio de Santes Creus. Síntesis històrica - descriptiva. San te s C r e u s 1976 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 192 p à g s , 57 l à m . ( E d . de de 2000 ex. paper c o r r e n t ) . 4 4

52 Relacions del monestir de Santes Creus amb l'antic orde de Montesa. San tes C r e u s 1977 ( I m p . m o n à s t i c a , Poblet ( P u b l . A B S C ,

personal, però sense el seu concurs i la seva comprensió, aquesta replega no hauria estat tan fructífera, ni de bon tros. Ni la redacció d'aquest treball, fruit de tants anys, no hauria esdflveingut possible". EI més interessant del llibre és la sistematització de les llegendes en cicles- i l'aparat crftico-bibliogràfic, que en fan una de les obres cabdals de l'autor. No és possible de dir el mateix de la reconstrucció literària que fa d'algunes llegendes, mancat de text original a l'abast.

38. Sisena edició de la Guia castellana (vegeu fitxes 7, 15, 22, 32 i 34). 39. Segona i darrera edició, per ara, de la fitxa 33, actualitzada. 40. Quarta i darrera edició, actualitzada, de la Guia catalana (vegeu fitxes 8, 25, 36). 41. També a SC 34 (1971) 227-246 i 35 (1972 ) 261-282 Vegeu nota B. 42. Primer premi, de tema penedesenc, al I I Concurs Sant Ramon de Penyaíort,

dotat per la Caixa d'Estalvis del Penedès. 43. Aquest volum, en què per primera vegada l'autor assaja una síntesi històrica

completa úe Santes Creus, aparegué com a publicació núm. 5 de "Collectanea de Santes Creus" bé que sense l'esment d'Amics de Santes Creus (vegeu notes 12 i 19). Aquesta edició, d'autor-editor, volia substituir el Llibre de Santes Creus (fitxes 28 i 35) quan aquest fou retirat de la venda al monestir. Aquest altre llibre, del qual ha estat feta almenys una reimpressió en offset, és a la venda exclusivament a la consergeria del monestir de Santes Creus.

44. Versió castellana de l'anterior, fitxa 50. No hi figura l'esment de "Collectanea de SC" i la seva finalitat és la mateixa de la de la versió original catalana. A la venda, només, a la consergeria del monestir de Santes Creus.

40

34). S o t a e l pseud. M i q u e l A l b e r t . 80 p à g s . ( E d . de 100 ex. paper c o r r e n t ) . 4 5

53 Santes Creus i Valldigna. Unes quantes notes de llurs rela­cions. San tes C r e u s 1977 ( I m p . m o n à s t i c a , Poble t ) ( P u b l . A B S C , 36). So t a e l pseud. M i q u e l Albe r t . 92 p à g s . , ( E d . de 100 ex. paper cor­ren t ) . 4 6

54 Monasterio de Santes Creus. Guia histórico-descriptiva. San­tes C r e u s 1978 ( I m p . Cochs , B a r c e l o n a ) . 44 p à g s . , 1 p l à n o l . 4 7

55 Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic. V i l a ­s e c a - S a l o u , Agr . C u i t . V - V , ( I m p . m o n à s t i c a , Pob le t ) . (Monogr . de V - S , 7 ) . 382 p à g s . , 21 l à m . ( E d . de 50 ex. n u m . paper de fil i ed. nor­m a l paper c o r r e n t ) . 4 3

2. T R E B A L L S D ' I N V E S T I G A C I Ó , D I N S P U B L I C A C I O N S D I V E R S E S

56 La nota històrica de Fr. La Dernosa sobre Santes Creus. B A T 40 (jul .- . juny 1932) 127-132. 4 9

57 El «vere nullius» de Santes Creus i la parròquia de Santa Llúcia. B A T 45 ( j u l . - set. 1933) 272-275)

58 Algunes notes dels manuscrits i còdexs, provinents de Santes Creus, a Tarragona. B A T 47 ( g e n . - m a r ç 1934) 228-231.

59 Cronologia dels reis de Catalunya en temps de Pere III;

45. També a SC 41 (1975) 1-71. Aquest treball omple tot el primer fascicle (primer semestre) del vol. V, 1971, del Butlletí S C Vegeu fitxa 8.

46. També a SC 43 (1976) 141-188 i 44 (1976 ) 217-251. Vegeu nota 8. 47. Setena i darrera °.dició, per ara, de la Guia castellana (fitxes 7, 15, 26, 32, 40 i 44). 48. Darrer llibre de temàtica abundosament referida a Santes Creus de l'autor, que

li consagrà tot l'any 1978 i part de 1979 i que no pogué veure editat. Primera obra pòstuma, doncs, dins el sumari específic de Santes Creus, d'Eufemià Fort i Cogul. I . i presentació, a càrrec de l'Agrupació Cultural de Vila-seca - Salou, tingué lloc a Mascalbó el 27 d'octubre de 1979. És dedicat "Al doctor Josep Pont i Gol, arquebisbe primat de Tarragona; arquebisbe ordinari, doncs, de Mas Calbó, de Santes Creus i metropolità de Vic. Testimoniatge d'una antiga amistat, perdurada i sempre renovada". L'Associació d'Estudis Reusencs, pel setembre de 1979, acordà de fer-ne una coedició que recull tot el text i el mateix títol, i forma part de les Edicions Rosa de Reus de l'esmentada Associació (núm. 54 del catàleg). Aquesta coedició, que ha suscitat ilguna oposició en medis intel·lectuals reusencs, ha estat enllestida a Poblet el 1979 i presentada al Centre de Lectura de Reus el dia 18 de gener de 1980. És una obra cabdal de l'autor, que hi aboca tots els coneixements que hom té, fins ara, sobre la figura de sant Bernat Calbó. (La darrera presentació del volum, edició de Vila-seca - Salou, ha tingut lloc el dia 1 de febrer de 1980 a l'Ajuntament de Vic, essent ja en premsa el present treball.)

49. Editat com a publicació independent i obrint una sèrie d'"Estudis santescreuins" que no tingué continuïtat. Vegeu fitxa 2.

41

d'un manuscrit procedent de Santes Creus. B A T 48 (abr i l - jur ty 1934) 366-367. 5 0

60 El ultimo abad de Santes Creus Fr. Pedró Carrera y Torrent. B A T ( I V è p ) ( g e n e r - m a r ç 1944) 6-16, 4 l à m .

61 Fr. Pedró Sallà, abad de Santes Creus. Memor i a s A B S C , 1*148, 41-44.

62 Bernardo Dalmau, abad de Santes Creus (1404-1412). B A T 37-40 (1952) 244-255.

63 Una comissió del Capítol General del Císter als abats dc Poblet i de Santes Creus. S C 3 (1956) 160-161.

64 Pedró de Puigverd, obispo de Urgel y monje de Santes Creus. S C 5 (1957) 225-231 ( s o t a e l pseud. F r a n c i s c o A. M i q u e l ) .

65 Pere Serraxó, abat de Santes Creus. S C 7 (1958) 317-318 (sota e l pseud. F . A . M i q u e l ) .

66 L'alliberament dels presos a Santes Creus. S C 9 (1959) 389-391 ( so t a el pseud. A . S e l v a t ) .

67 Sant Francesc d'Assís a Santes Creus. S M I I (1960) 223-231. 68 Tres monjos de Santes Creus, destacats forjadors de la Con­

gregació setcentista. S C 12 (1960) 64-68 ( so ta el pseud. F r a n c e s c A . M i q u e l ) .

69 Una vocació monàstica obstinadament interdita. El primogè­nit de Jaume II i el seu vot de professar a Santes Creus. S M I I I (1961) 357-376. 3 1

70 L'enterrament dels Tarragona. S C 13 (1961) 110-113, 1 l à m . ( so ta el pseud. A . S e l v a t ) .

71 Un profesor eximio de Santes Creus en el siglo XVII: fray Pablo Miracle. S C 13 (1961) 121-130 ( so ta e l pseud. F r a n c i s c o À. M i q u e l ) .

72 L'enterrament dels Aguiló. S C 14 (1961) 154-157 ( so t a e l pseud. A . S e l v a t .

73 L'Amador de la Gentilesa i Santes Creus. S C 15 (1962) 211-221. 74 El "•Miraculum beate virginis Marie». S C 17 (1962) 281-285

( so t a e l pseud. A . S e l v a t ) . 75 Per què Pere el Gran fou enterrat a Santes Creus i no a

Poblet. S C 17 (1962) 286-287.

50. Tr?b?ll d'aparença modesta, però que, inesperadament, «ervi per tal que Ferran Soldevila pogués establir amb certesa la data de naixença del rei Pere el Gran. Així ho fa constar Soldevila a Pere el Gran. Primera part: l'infant, I (Barcelona, Inst. d"Est. Cat., 1950), pàg. 1, nota 2. La dedicatòria de Ferran Soldevila a l'autor, escrita damunt cl volum que conservem els seus familiars, diu: "A Eufemià Fort, nom que gairebé obre les notes de! text d'aquest llibre, afectuós homenatge. Ferran Soldevila."

51. Escrit, però, entre el juliol i el setembre de 1959, i presentat com a comunicació a la I I Setmana d'Estudis Monàstics, celebrada al monestir de Viaceli (Cóbreces, Santan­der) entre el 21 i el 25 de setembre de 1959, on fou llegit en nom de l'autor, que n'era absent.

42

76 Santes Creus i el rei Martí. S C 17 (1962) 288-297. 77 Una contribució important al coneixement de l'escola historio­

gràfica de Santes Creus. S C 18 (1963) 335-337. 78 Llibre de Fundacions. S C 18 (1963) 338-341 (sense s igna r ) . 79 El missal de Santes Creus del monestir de Gethsemaní. B A T

42-43 (1962-1963) 25-32. 80 L'abat Modolell. S C 19 (1964) 377-381 ( so ta e l pseud. A S e l v a t ) . 81 Un vilatà de Montblanc, vassall de Santes Creus. S C 19 (1964)

382-384 ( so ta el pseud. A. S e l v a t ) . 82 Incidència entre Montblanc i Santes Creus, en el segle XV, per

causa de la Guàrdia dels Prats. S C 19 (1964) 385-391 ( so ta e l pseud. F r a n c e s c A. M i q u e l ) .

83 Una rèplica de la nota històrica de La Dernosa en un códice madrileno. S C 19 (1964) 392-398 ( so t a e l pseud. A r t e m i o F o l c h ) .

84 El manual de fra Bernat Tous. S C 19 (1964) 399-406 (sense s igna r ) .

85 Tres monjos de Santes Creus, abats de monestirs benedictins. « A n a l e c t a M o n t s e r r a t e n s i a » X ( M o n t s e r r a t 1964) (Misce l · lània A n s e l m M . A l b a r e d a I I ) 204-219.

86 Un historiador català dels segles XIV i XV: fra Bernat Mallol de Santes Creus. « V I I C o n g r é s d ' H i s t ò r i a de l a C o r o n a d ' A r a g ó . B a r ­ce lona 1962» I I I (1964) 299-314.

87 La canònica de Barcelona y el monasterio de Valldaura - San­tes Creus. « Y e r m o » 2 ( E l Pau la r , M a d r i d , 1964) 15-28. C o m u n i c a c i ó a l a V S e t m a n a d ' E s t u d i s M o n à s t i c s , E l P a u l a r ( M a d r i d ) , 23-28 se­tembre 1962, l legida en a b s è n c i a de l 'autor .

88 El primer abad de Valldaura - Santes Creus y comentario a la cronologia de los principios del monasterio. « Y e r m o » 2 ( E l P a u l a r . M a d r i d , 1964) 225-242.

89 Dos artistes de Santes Creus, mal coneguts. S C 22 (1965) 49-55 ( so t a e l pseud. A . S e l v a t ) .

90 Los pergaminos de Valldaura - Santes Creus en el Archivo His-tórico Nacional de Madrid. S M V I I I (1966) 295-312.

91 Pere de Queralt, insigne col·laborador de Pere cl Gran i egregi amic de Santes Creus. B A T 66 (1966) 129-139.

92 Viatge a Poblet i a Santes Creus de l'abat general del Cistcr i algunes notícies que s'hi relacionen. « M i s c e l l a n e a P o p u l e t a n a » (Po­blet 1966) 433-462.

93 Els abats reusencs de Santes Creus. « V I C e r t a m e n L i t e r a r i o del Cen t ro de L e c t u r a de R e u s , 1959» I I ( R e u s , Cen t r e de L e c t u r a , 1966) 311-330. 5 2

52. Obtingué un dels premis de tema lliure a l'esmentat Certamen, el 1959, però el seu import mai no ti fou abonat.

43

94 La llegenda fundacional de Santes Creus. Una versió catalana domèstica de primeries del segle XVI. S C 26 (1967) 241-247.

95 El cimbori de Santes Creus. S C 26 (1967) 249-250 í s o t a e l pseud. A r t e m i F o l c h ) .

96 Valiosa colección documental de Santes Creus. El códice 437 del A.H.N. de Madrid. S C 26 (1967) 251-255 (sense s igna r ) .

97 Santes Creus i Montblanc. S C 27 (1967) 289-299. 98 El pretès monestir d'Ancosa. «I Col·loqui d ' H i s t ò r i a del Mo­

naqu i sme C a t a l à . Santes C r e u s 1966>\ I , San tes C r e u s 1967 ( I m p . mon . Poble t ) ( P u b l . A B S C , 24) 111-126.

99 Calendari santoral i de fundacions de Santes Creus a la dar­reria del segle XV. S M 9 (1967) 7-74.

100 L'abat Padró de Santes Creus i els sens «Officia aliquarum festivitatum». « I I C o n g r é s L i t ú r s i c de Mont se r ra t , 1965» I I I (Mont ­se r ra t 1967) 271-277.

101 Una important col·lecció diplomàtica sobre sant Bernat Cal­bó. « R e v i s t a de l Cen t re J e L e c t u r a » ( R e u s 1967) 462-463.

102 Procés i efectes de la desamortització a Santes Creus. « I I I Conver ses sobre H i s t ò r i a E c o n ò m i c a i S o c i a l del C a m p de T a r r a g o n a » ( S a l o u 1967) 10 p à g s . ( E d i c i ó p o l i c o p i a d a ) . S 3

103 Exemplaritat cistercenca de Santes Creus. S C 29 (1969) 525¬534. T a m b é d ins Homenatge a Josep Vives i Miret. I , San tes Creus 1970 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 28 181-190 ( E d . de 40 ex. n u m . paper f i l i 100 ex . paper c o r r e n t ) .

104 Regesta documental de sant Bernat Calvo com a abat de San­tes Creus. S M X I (1969) 31-70.

105 Relaciones de san Bernardo Calvó con los regulares de su tiempo. Tres documentos inéditos. « A n a l e c t a S a c r a T a r r a c o n e n s i a » X L ( B a r c e l o n a 1969) 297-307.

106 L'elecció de l'abat Tarròs de Poblet. S C 33 (1970) 189-204. 107 Nòmina monacal de Santes Creus y su condición social. S C

33 (1970) 205-210 (sense s i gna r ) . S o t a e l t í t o l Condición social de los monjes de Santes Creus, fou u n a c o m u n i c a c i ó l legida per l 'autor a la X S e t m a n a d ' E s t u d i s M o n à s t i c s , Y u s t e ( E x t r e m a d u r a ) , 16-20 a b r i l de 1968.

108 La Congregació setcentista dels monestirs de la Corona d'A­ragó i Santes Creus. « A n a l e c t a S a c r a T a r r a c o n e n s i a » X L T ( B a r c e l o n a 1970) 373-433.

5.3. Edició, molt resumida i de mala qualitat, de la ponència o comunicació a les I l t Converses. El tema serví a l'autor per a fer-ne una ampliació (vegeu fitxa 159 i nota 86> ; Í U S aparegué, finalment, en versió castellana (vegeu fitxes 112, 115 i 117, amb les notes respectives). De fet, e! títol original era el que consta a la fitxa que explica aquesta nota; el títol que aparegué publicat en castellà fou suggerit pels monjos de Montserrat, editors de la revista que l'acolli.

44

109 Els hospitals del Coll de Balaguer. « E s t u d i s d ' H i s t ò r i a Me­d i e v a l » I I I ( B a r c e l o n a , Soc ie ta t C a t a l a n a d ' E s t u d i s H i s t ò r i c s , 1970) 11-38.

110 Sant Bernat Calvo i l'Hospital dels Pobres de Santes Creus. « S c r i p t o r i u m P o p u l e t i » 3 (Pob le t 1970) (Misce l · làn ia h i s t ò r i c a . Home­natge a l pare J a u m e F ines t r e s , h i s t o r i a d o r de Poble t ) 181-214.

111 La Cungregación Cisterciense de la Corona de Aragón y Na­varra: aspectos de su gestación a través de documentos de Santes Creus. « Y e r m o » 8 ( E l Pau la r , M a d r i d , 1970) 3-98. C o m u n i c a c i ó l legida a l a X I S e t m a n a d ' E s t u d i s M o n à s t i c s , S a n P e d r ó de l a flora ( M ú r c i a ) , 9-14 se tembre 1969.

112 Las desamortizaciones del siglo XIX y su repercusión en Santes Creus, I . S M X I I (1970) 291-310. 5 4

113 Pau Mercadé i Santes Creus. S C 34 (1971) 225-226. 114 Cervera i Santes Creus. Unes quantes notícies de la capital

segarrenca i el monestir del Gaià. « I l e r d a » 31 ( L l e i d a 1971) 157-184. 115 Las desamortizaciones del siglo XIX v su repercusión en San­

tes Creus, II. S M X l í l (1971) 105-128. 5 3

116 Revalidació d'un privilegi de Santes Creus l'anv 1800. SC 35 (1972) 291-293 ( so t a e l pseud. F r a n c e s c A . M i q u e l ) .

117 Las desamortizaciones del siglo XIX v su repercusión en Santes Creus, III. S M X I V (1972) 183-236. 5 6

118 Els investigadors de Santes Creus difunts i llur bibliografia específica sobre el monestir. S C 37 (1973) 375-390. T a m b é dins Home­natge de Vilanova i la Geltrú a l'historiador de Santes Creus Teodor Creus i Corominas. San tes C r e u s 1975 ( I m p . m o n . Pob le t ) ( P u b l . A B S C , 31) 13-28.

119 L'accés a Varxiu monacal de Santes Creus. S C 37 (1973) 391-394.

120 La sal a Santes Creus. S C 38 (1973) 401-406 ( so ta e l pseud. A r t e m i F o l c h ) .

121 Algunes prerrogatives dels abats de Santes Creus. S C 39 (1974) 421-439 ( so t a e l pseud. F r a n c e s c A . M i q u e l ) .

122 El plet jurisdiccional de Santes Creus i les butlles alexan­drines. Opinions i restabliment cronològic. S C 40 (1974) 473-478.

54. Aquest estudi (vegeu nota anterior) íou presentat, en una primera versió i sota ei títol Procés i efectes de la desamortització a Santes Creus a les " I I I Converses de Salou" ei 1967. La versió catalana, ampliada i documentada, fou enllestida el 1968 (vegeu fitxa 159 i nota 80), i finalment, en versió castellana una mica condensada, a "Studia Monàstica", la direcció de la qual revista suggerí el títol definitiu. A causa de la longitud de l'estudi, un dels més treballats de l'autor, hagué de publicar-se en tres números suc­cessius, de tots els quals es féu la corresponent tirada a part, però mai no ha estat re­collit en volum, malgrat el seu interès. Vegeu fitxes 115 i 117.

55. Vegeu fitxes 112 i 117, amb les notes respectives, i 102 i 159, també amb llurs notes. 5(i. Ve«eu fitxes li2 i 115, amb llurs notes, i 102 i 159, íd.

45

123 Pere i Guillem de Claramunt. « M i s c e l l a n e a A q u a l a t e n s i a » 2. Igua lada , Cen t r e d ' E s t u d i s C o m a r c a l s , 1974 ( T i p o g r . E m p ò r i u m , B a r ­ce lona) 77-108.

124 Notícies sobre Santa Maria de l'Eula, priorat perpinyanenc de Santes Creus « I I Col· loqui d ' H i s t ò r i a de l M o n a q u i s m e C a t a l à . San t J o a n de les Abadesses 1970» I I ( I m p . m o n . Pob le t ) ( S c r i p t o r i u m Po­pu le t i , 9 ) 313-342.

125 Davant l'enterrament de l'abat Mendoça de Santes Creus. S C 42 (1975) 77-83.

126 Notícia històrica sobre la presència del monestir de Santes Creus a Sants i la seva rodalia. S C 45 (1977) 277-287 ( so t a e l pseud. A r t e m i F o l c h ) . 3 7

127 Carles Cardó i una opinió seva sobre el monestir de Santes Creus. S C 45 (1977) 289-290 ( so t a e l pseud. F r a n c e s c A. M i q u e l ) .

128 Una opinió considerable sobre l'enterrament de Pere el Gran a Santes Creus. S C 45 (1977) 295-297 ( so ta e l pseud. F . A . M i q u e l ) .

129 Mort i enterrament de Jaume II. S C 46 (1977) 331-341 . 5 8

130 El plet entre Santes Creus i Scala Dei sobre Bonrepòs. S C 47 (1978) 391-402.

131 Un eclesiàstic del segle XVI [Joan Roís, monjo de Santes Creus]. S C 47 (1978) 403-418 ( so t a e l pseud . F r a n c e s c A . M i q u e l ) . 5 9

132 Precisions sobre la data en què morí la reina Blanca d'Anjou. S C 48 (1978) 445-448.

133 Notícies pecuàries de Santes Creus: el bestiar major. S C 48 (1978) 449-454 ( so t a el pseud. A n d r e u S e l v a t ) .

3. M A N U S C R I T S I T E X T O S I N È D I T S 6 0

134 Història de Santes Creus. 709 holandesos i l · lus t r a t s . Desem­bre de 1934. 6 1

57. Obtingué el premi d'història als Jocs Florals de la parròquia de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs (Barcelona) 1966, però no fou publicat fins onze anys després.

58. En realitat, és la reelaboració d'un capítol del llibre inèdit Jaume II i Santes Creus (vegeu titxa 169).

59. Darrer estudi que l'autor veié publicat en vida. Els posteriors ja són pòstums. 60. Si no s'indica el contrari, es tracta de treballs mecanografiats a doble espai, de

mida de full holandès, a una sola cara. Conservats a l'arxiu de l'autor. 61. L'obra més ambiciosa de l'època de joventut de l'autor. Elaborada entre 1927 i 1933,

volia ésser una sistematització de tot allò que se sabia, aleshores, del cert sobre Santes Creus. El premi al qual optava no li fou concedit, i Eufemià Fort i Cogul hi concorregué l'any següent amb una Història de ta Selva del Camp, que guanyà el guardó. En una nota inicial d'aquest segon llibre, dia textualment: "L'any 1934 fou convocat concurs per

46

135 Notas para un ensayo critico de bibliografia histórico-artís-tica de Santes Creus. 145 qua r t i l l e s a u t ò g r a f e s . 1943. 6 2

136 El primer historiador científic de Santes Creus: l'abat La Dernosa. 19 hol . 1948. 6 3

137 Santes Creus i el Rector de Vallfogona. 24 ho l . 1950. 6 4

138 La Societat Catalana d'Estudis Històrics a Santes Creus. 5 ho l . 1 9 5 0 . «

139 Tarragona y Santes Creus. 5 hol . 1950. 6 6

l'Acadèmia de Bones Lletres dc Barcelona per tal d'adjudicar el premi Miret i Sans a una monografia històrica d'una població catalana. Hi vaig concórrer amb un voluminós manuscrit que vaig retolar Història de Santes Creus. 709 folis a màquina. Ens fer-se públic el veredicte del Jurat, si 23 d'abril del 1935, el premi no s'adjudicà. Pel que sembla hi hagué forta pugna i divisió entre els membres del Jurat, pel motiu que alguns d'ells s'havien compromès a adjudicar-lo a< Sr. Carles Rahola, per un seu treball sobre els carrers de Girona. Pel que sembla, també, ei treball del Sr. Rahola era sensiblement fluix per a preferir-lo a la meva Història. I aixi ei premi quedà sense adjudicar, en el meu cas perquè no s'ajustava al tema." De fet, sembla que aquest no ajustament al tema trobà com a excusa que Santes Creus no era pròpiament una població sinó una institució mo­nàstica, i tumbé perquè algú del Jurat —sembla el Dr. Agustí Duran i Sanpere— opinà que sobre Santes Creus ja estava tot dit, referint-se al volum SUuetes de Santes CrtuS que Un. jjsep Palomer havia publicat en 1927. Precisament, Eufemià Port i Cogul ja s'havia adonat de les falsedats reiterades que contenia aquella obra que assolí tant d'èxit, i la no concessió del premi a la H. de S. C. l'esperonà encara a desmuntar peça per peça tota la mitomania de mossèn Palomer. Cal dir que l'absolut descrèdit envers l'obra de palomer sobre Santes Creus i Poblet no ha estat un fet reconegut per tothom fins molts anys niés tard; de fet, el primer que donà la raó, d'alguna manera, a Fort i Cogul, fou el Dr. JesiU Duminguez Bordona al seu llibre El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (Tarragona 1962, pàg. 17. nota). E l llibre d'Euíemià Fort objecte d'aquesta nota encara es ressent una mica de l'ambient palomerlà i el resultat, de fet, encarrilà l'autor cap a la recerca critica de la història de Santes Creus que a partir de 1947, empesa per ell mateix a través de l'Arxiu Bibliogràfic ha aconseguit un progrés ben vistent i ha deixat en l'obsolescència no sols els textos de Palomer, sinó el present llibre i tot.

62. Primer assaig d'anàlisi de fonts, basat en la pruïja de denunciar els errors, les falses Interpretacions i les falsificacions en què havien incorregut alguns historiadors del monestir, sobretot Josep Palomer. Aquest manuscrit, mecanografiat, fou tramès al senyor Manu-.'l de Montoliu, a petició seva, perquè digué que en procuraria l'edició. Aquesta versió a màquina és perduda. A l'anciu particular de l'autor es conserva, només, l'original escrit a mà. Una versió catalana, molt ampliada i posada al dia, fou elaborada el 1951 i vegeu fitxa 143 i nota 70).

63. Text llegit a la sessió científica de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, a la qual pertangué l'autor, celebrada al domicili parti­cular de Josep Puig i Cadafalch el 24 de novembre de 1948.

64. Text de la conferència pronunciada al Centre de Lectura de Reus el dia 22 de març de 1950.

65. Parlament pronunciat durant la sessió acadèmica que la SCEH celebrà a Santes Creus mateix el dia 21 de maig de 1950. amb motiu de la commemoració del V I I I centenari de la fundació del monestir.

66. Parlament a l'acte de clausura de l'exposició de fotografies i cicle de conferències de Tarragona, organitzats per la Delegación Provincial de la Vicesecretaría de Educación Popular, el 18 de novembre de 1950.

47

140 Reus y Santes Creus. D i n s e l vo l . f ac t i c i Conferències ràdio VIII Centenari, 9-13. ( 1 9 5 0 ) . 6 7

141 El triple refectorio de Santes Creus. D i n s e l vo l . Conferèn­cies..., 107-113. (1950). 6 - 8

142 El monasterio de Santes Creus y la orden de Montesa. 74 ho l . 1950. 6 9

143 Notes per a un assaig bibliogràfico-crític d'historiografia sobre el monestir de Santes Creus. 150 h o l . 1 9 5 1 . 7 0

144 Cromatisme santescreuí. 13 ho l . 1952. 7 1

145 Signifícación cultural de Santes Creus. 16 ho l . 1953 . 7 2

146 Els investigadors de les comarques catalanes a Santes Creus. 3 ho l . 1953 . 7 1

147 El reusenc Andreu Porta, abat de Santes Creus. 15 ho l . 1954. 7 1

148 El primogènit de Jaume II i Santes Creus. 156 ho l . 1955¬1956. 7 5

67. E l volum recull les conferències que, amb motiu de la commemoració del V I I I centenari de >a fundació del monestir i promogudes per l'Arxiu Bibliogràfic, foren eme­ses per Ràdio Reus i per Ràdio Barcelona. La present fou radiada a la sessió de Ràdio Reus del dia 20 d'agost de 1960. L'esmentat volum, mecanografiat, es conserva a l'Arxiu Bibliogràfic de SC i n'hi ha una còpia al particular de l'autor.

68. Conferència emesa per Ràdio Barcelona el dia 10 de maig de 1950, dins els actes commemoratius del monestir. Vegeu fitxa i nota anteriors.

69. Estudi que comportà molts anys d'elaboració a l'autor. Sota el pseudònim Francesc A. Miquel (que, per cert, era la primera vegada que usava) l'autor elaborà aquest treball amb la intenció de presentar-lo a un dels concursos que convocà, durant set vegades consecutives, l'Arxiu Bibliogràfic per tal de concedir el Premi Abat La Dernosa. La in­tenció d'Eufemià Fort i Cogul, que sembla qui no hi arribà a concórrer mai, era, evident­ment, d'evitar que el Jurat declarés desert el premi per manca de concursants. Més tard, una nova elaboració i sota el pseudònim Miquel Albert, obtingué el premi Pròsper de Bofaçull 1972, convocat per l'Institut d'Estudis Caatlans, en versió catalana titulada Montesa i Santes Creus. L'Institut renuncià a editar l'obra premiada que, amb el titol canviat, aparegué finalment a càrrec de l'ABSC (vegeu fitxa 52 i nota 45), en versió revisada i posada al dia, el 1977.

70. Versió catalana, molt ampliada, de l'assaig de 1943 (fitxa 135 i nota 62). Signat Francesc A. Miquel, sembla que fou propòsit de l'autor de tenir aquest notable treball a punt per tal de presentar-lo al premi d'història Abat La Dernosa, de l'ABSC, en cas que no hi concorregués ningú o que la vàlua dels treballs concursants fos notòriament baixa. (Vegeu ia fitxa i la nota anteriors.)

71. Text d'una conferència pronunciada a la sala d'actes de la Caixa de Pensions de Mataró el 30 de novembre de 1952, sota el tito! de Policromia santescreuina; a la sala d'actes del Cenre Excursionista de la Comarca de Bages, a Manresa, el 22 de febrer de 1953, sota el títol d'Estampes de Santes Creus; i finalment, al Saló Rialto de Sitges, el 22 de març de 1953, sota el títol de la present fitxa.

72. Text de la conferència pronunciada a la Biblioteca Provincial de Girona el 9 de novembre de 1953.

73. Discurs de salutació amb motiu de la I I Assemblea d'Investigadors de les Co­marques Catalanes (actualment Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos) celebrada a. refetor de Santes Creus el 31 de maig de 1953.

74. Text de la conferència llegida al Centre de Lectura de Reus el dia 1 de maig de l'any 1954.

75. La cronologia d'elaboració d'aquest treball, bé que imprecisa, pot ajustar-se a la que dono ací. E l tema del Primogènit ha estat reiterat, gairebé de forma obsessiva, dins

48

149 Heràldica de Santes Creus. 3 ho l . 1956. 7 6

150 Els monestirs de la Catalunya Nova, propulsors dels «Goigs». 24 hol . 1958; 7 7

151 Una vocación monàstica, obstinadamente obstaculizada. El primogénito de Jaime I I de Aragón y su voto de profesar en el mo­nasterio de Santes Creus. 12 ho l . 1959. 7 8

152 Referència de Santes Creus por un ministru del re\< de Fran-cia en 1604. D i n s e l v o l . Conferències VIII Centenari (1960), 29-32."

153 Un missaige dels monjos blatics. 36 quar t i l l e s . 1963.* 154 Sant Francesc a Santes Creus. 4 ho l . 1964. 0 1

155 Projecció santescreuina a Tàrrega i la seva rodalia, princi­palment en el segle XII. 75 hol . 1964. 8 2

la tasca d'historiador d'Eufemià Fort i Oogul, amb referència o no a Santes Creus (vegeu fitxes 69 i 151, amb les no-.es respectives). E l cas és que el Dr. Jesús Ernest Martínez Ferrando, que iou director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i eminent historia­dor del regnat de Jaume I I sobretot, al qual Eufemià Fort coneixia des de l'any 1934. sostenia un parer distint sobre el famós Primogènit. Un llibre que Eufemià Fort pre­sentà a opció de la Medalla Antonio Agustín de Tarragona, l'any 1955, amb la temàtica del Primogènit emmarcada a les comarques tarragonines, no obtingué el premi perquè el Sr. Martínez Ferrando formava part del Jurat, cosa que l'autor no sabia i que. si ho hagués sabut, li hauria aconsellat de no concórrer-hi. La discrepància entre l'autor i l'esmentat Martínez Ferrando pel que fa al Primogènit no enterbolí gens l'amistat mútua, però frenà Eufemià Fort i Cogul d'insistir en el tema, que altrament havia estat posat d'actualitat amb la publicació, el 1955, del drama en tres actes La Dama d'Aragó, de Carles Fages de Climent, una gran part del qual és ambientada a Santes Creus i té com a protagonista el Primogènit, i l'edició pòstuma d'El forassenyat primogènit de Jaume II de Joaquim Miret i Sans (Barcelona, I E C , i957), de la qual Eufemià Fort tenia feia temps una còpia, i que ja a partir del titol indica quina posició prenia Miret i Sans davant el Primogènit que, en línies generals, era compartida pel Dr. Martínez Ferrando i combatuda per Fort. Mort el Dr. Martínez Ferrando el 1965. l'autor començà altra vegada a treballar en el tema que, més enllà dels treballs específicament relacionats amb Santes Creus, ha donat com a resultat una voluminosa biografia de l'infant Jaume, inèdita.

76. Discurs llegit com a inauguració de l'exposició d'heràldica de Santes Creus orga­nitzada per l'ABSC i exhibida a Santes Creus a partir del 9 de setembre de 1956. Vegeu fitxa 157 i nota 84.

77. Conferència donada a la sala d'actes de la Residència Lestonnac de Barcelona en la festa anual dels Amics dels Goigs, el dia 1 de maig de 1958.

78. Resum de la comunicació enviada a la I I Setmana d'Estudis Monàstics celebrada al monestir de Viaceli (Cóbreces, Santander) i llegida el 22 de setembre de 1959 (vegeu fitxa 9).

79. Aquest volum, del qual n'hi ha un exemplar a l'ABSC i un altre a l'arxiu parti­cular de l'autor, aplega els textos radiofònics que foren retransmesos per Ràdio Reus durant el 1960 amb motiu dels actes commemoratius del V I I I centenari de la instal·lació a Santes Creus dels monjos de Valldaura. La present conferència fou emesa el 10 de maig.

80. Una versió molt resumida fou publicada pel Centre Comarcal Lleidatà dins el volum que recull les conferències o lliçons del Curs Ramon Berenguer IV (vegeu fitxa 297). Aquest mateix text, sota el títol Què representi l'aparició dels monjos blancs a la Catalunya Nova fou llegit en una conferència donada a l'Agrupació Excursionista de Reus el mateix any 1963.

81. Discurs llegit a la sessió acadèmica de la Festa Anual de l'ABSC de l'any 1964. (Vegeu fitxa 67.)

82. Premi de l'entitat Amics de la Història als Jocs Florals del VI Centenari de la

49 G-4

156 Discurs gratulatori en l'acte de clausura del I Col·loqui d'His­tòria del Monaquisme Català. Santes Creus 1966. 4 h o l . 8 3

157 Heràldica de Santes Creus. 800 ho l . 217 l à m . M

158 Projecció social de Santes Creus al Penedès. 195 ho l . 1966. 8 5

159 Les desamortitzacions del segle passat i la seva repercussió a Santes Creus. 471 q u a r t i l l e s a u t ò g r a f e s . 1968. 8 6

160 Presència de Santes Creus a la comarca d'Anoia. 35 ho l . 1968. 8 7

161 Regesta dels privilegis de Santes Creus. 286 es tudis mono­grà f i c s sobre a l t res tants p r iv i l eg i s , hol . 1969. 8 8

162 Projecció social de Santes Creus a la Conca de Barberà. 46 ho l . 1969. 8 9

163 Contribució al coneixement de la toponímia medieval de San­tes Creus i de les seves possessions immediates. 69 ho l . 1972 . 9 0

164 Notícies del còdex 459 de l'AHNM [sobre Conesa]. Sense data , poss ib lement del 1973 . 9 1

vinguda de l'orde carmelita a Tàrrega, celebrats el dia 6 de desembre de 1984. 83. Parlament pronunciat a Santes Creus, en l'escaiença que Ja diu el titol, ei dia

11 de setembre de 1966. 84. L'aplec de materials d'heràldica de Santes Creus i de les seves possessions ha

estat una tasca continuada de l'autor des del 1927. Tanmateix, el material no arribà a ésser sistematitzat 1 sotmès o critica fins als anys cinquantes en que començà a en­carregar els dibuixos a ploma de cadascun dels signes heràldics i a redactar el text explicatiu. L'esperó d'aquesta inlciaiva fou, sobretot, el treball sobre L'heràldica al monestir de Santes Creus de Manuel Bassa i Armengol, que s'havia presentat al I Premi Abat Perrera convocat per l'ABSC el 1960 i només hi havia obtingut un accèssit. E l treball del senyor Bassa, de qualitat 1 de rigor científic més que relatius, impulsà l'autor a ensinistrar-se en ciència heràldica i a preparar el treball present. Una selecció dels dibuixos esmentats fou el motiu de l'exposició heràldica celebrada a Santes Creus el 1966 (vegeu fitxa 149 1 nota 76). Els dibuixos dels escuts, en nombre de 217, són a l'ABSC; el text redactat, que comprèn més de 800 quartilles a mà, és a l'arxlu particular de l'autor, i ha restat inacabat.

85. Opció al Premi Sant Ramon de Penyafort 1966, convocat per la Caixa d'Estalvis del Penedès (Vilafranca). Una nota d'E. F . C. diu així: "Sembla que m'havien concedit el premi que, també sembla, havia estat promès a algun altre concursant. Com sigui. Jo vaig reclamar el veredicte que, segons sembla, no fou dictat mai. Perquè callés, m'ofe­riren una quantitat que regatejaren fins que em vaig conformar amb 15.000 pessetes. E l premi convocat era de 25.000."

86. Vegeu les fitxes 102. 112, 115 i 117 i els comentaris fets a les notes corresponents, 53, 54 , 55 i 56.

87. Comunicació a la I X Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Igualada, 1967. 88. Una de les obres més importants de l'autor, que guanyà el Premi Josep Massot i

Palmés 1969, de l'Institut d'Estudis Catalans, però sense que hi hagués acord de publicació. 89. Text llegit a Montblanc el 14 de desembre de 1969 90. Recull d'esments toponímics, aplegats sense gaire rigor metodològic ni toponomàstic,

que es basa, sobretot, en els documents del Llibre Blanc de Santes Creus i d'altres dels primers temps del monestir. És una obra d'escassa importància dins la producció general de l'autor que, tanmateix, la presentà a opció del Premi Francesc Blasi i Vallespinosa 1973, de l'Institut d'Estudis Catalans, que no 11 fou atorgat.

91. Sense data, probablement de 1973, és un esborrany o canemàs d'una conferència o. més aviat, d'un treball destinat al butlletí SC.

50

165 Pere Noguers, abat reusenc de Santes Creus. 102 ho l . V e r s l ' any 1974.1>Z

166 £25 càrrecs i oficis del monestir [de Santes Creus]. 112 quar­t i l les a u t ò g r a F e s . 1974. 9 3

167 Una decisiva intervenció en la conquesta de Mallorca fins ara desconeguda. 68 qua r t i l l e s a u t ò g r a f e s . 1975. 9 4

168 Els Montcada, herois de la Conquesta de Mallorca. 36 ho l . 1976. 9 5

169 Jaume II i Santes Creus. 263 hol . 1977. 9 0

170 Notícies sobre la cultura a Santes Creus. 410 qua r t i l l e s a u t ò ­grafes i 533 notes a pa r t . 1961-1978. 9 7

171 Hipotètiques connotacions culturals de Santes Creus i l'es­cola poètica de Ripoll. 8 hol . 1978. 9 8

172 El Codony del Camp de Tarragona. Ubicació i unes quantes notícies de la granja de Santes Creus. 54 ho l . 1978. 9 9

173 Sobre la fundació dels monestirs de Poblet i Santes Creus, encara. 12 ho l . 1979. 1 0 0

92. Important treball d'investigació sobre aquest abat, totalment enllestit 1 amb profusió de documents, que içnoro amb quina destinació fou elaborat.

93. Interessant assaig d'identificació i d'atribució exacta de funcions als diversos monjos de Santes Creus que ostentaven un càrrec, segons els costums de l'ordre cistercenc i els propis de Santes Creus.

94. Presentat al Premi d'assaig Josep Amatller 1976, convocat per la revista "Recull" de Blanes, en el que fou guanyador, L'esmentada revista en publicà uns breus extrets. Datat el 4 de novembre de 1975.

95. Opció al Premi August i Carles Pi i Sunyer dels Jocs Florals de la Llengua Catalana 1976, celebrats a Lausana, que no li fou atorgat.

96. Estudi força complet sobre el tema anunciat, segurament elaborat amb destí a algun concurs, que no puc precisar.

97. El títol primitiu hauria estat La cultura a Santes Creus i com a tal, l'autor arreplegà notes amb destí a una ponència o comunicació que havia de presentar a la IV Setmana d'Estudis Monàstics celebrada a Poblet el 1961 (una sessió de la qual tingué lloc a Santes Creus) però que no tingué temps d'enllestir, l no es presentà. Al cap de disset anys, l'autor s'adona com han progressat els coneixements sobre Santes Creus fins a tal punt que el tre­ball, relativament voluminós i prou important, hauria d'ésser refet o, si més no, reestructu­rat a fons. Tanmateix, creu important de conservar-lo, amb abundoses notes a peu de plana i ho data el 1978 en un pròleg ad hoc. És un estudi de valor desigual, bé que molt notable sempre, que tracta sobre els estudis a Santes Creus (el tema de la Setmana era "Els monjos i els estudis"), els monjos erudits, Tegistre de noms, l'escriptori i la dispersió de l'arxiu i de la biblioteca de Santes Creus arran de l'exclaustració.

98. Comunicació a la X X I I Assamblea Intercomarcal d'Estudiosos, Ripoll, 28 de maig de 1978.

99. Treball d'investigació de camp —cas potser únic en la bibliografia de l'autor— que identifica, sobre el terreny, l'emplaçament de l'antiga Granja del Codony, actualment dins la partida dé la Granja dels Frares, al terme municipal del Morell. L'exploració fou feta per l'octubre de 1978 i tot seguit en fou redactat l'estudi que incorpora tots els esments documen­tals coneguts sobre la Granja, l és una contribució de primer ordre al coneixement d'aques­ta antiga i notable possessió de Santes Creus, fins ara pràcticament desconeguda.

100. Darrer treball que l'autor pogué donar a conèixer en vida. És la comunicació al IV Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, celebrat al monestir de Cuixà a la darreria

51

174 El gran Senescal de Catalunya. Notícies biogràfiques de Gui­llem Ramon de Montcada, penonatge-clau de la política expansiva del país en el segle XII. 300 qua r t i l l e s a u t ò g r a f e s . A b r i l 1979. 1 0 1

175 La Conquesta de Mallorca. Un aspecte de la seva gestació: sant Bernat Calbó i la noblesa catalana. I n a c a b a t . 1 0 2

176 Monacologi de Santes Creus. 2 f i t x e r s . 1 0 1

177 Història de Santes Creus. N o m é s c o m e n ç a d a . 1 0 4

d'abril de 1979, al qual l'autor assistí i participà activament com a fundador que era dels Col·loquis i presideru de llur Comissió Permanent.

101. Assaig de biografia del personatge, cofundador del monestir de Valldaura-Santes Creus, probablement destinat a algun dels premis de l'Institut d'Estudis Catalans, l'autor no tingué temps de revisar-lo ni de fer-lo passar a màquina.

102. Estudi de força interès, del qual l'autor deixà redactades 470 quartilles i ordenats 61 documents, i encara hi mancaven unes 350 quartilles i uns 20 documents per a enlles­tir-lo i presentar-lo al premi Nicolau d'Olwer 19B0, de l ' IEC, en l'escaiença del 750è aniver­sari de ta Conquesta. Però l'afany de veure editat el volum sobre Soní Bernat Calbó (fitxa 55), que tanmateix no pogué acabar ni veure, i el fet que la temàtica del present treball s'interfereix plenament amb la primera part d'aquell llibre, foren les causes que restés inacabat. Probablement, l'autor comptava amb el segon semestre de 1979 per tal de tenir-lo a punt abans del termini de la convocatòria.

103. No és pròpiament un ms. sinó un fitxer amb els noms, els càrrecs i d'altres dades sobre tots els monjos de Santes Creus que han arribat al nostre coneixement, a través de tota la documentació examinada. Un paquet de fulls de paper de barba, ordenats alfabèticament, recollien i sistematitzaven la informació que es posseïa de cada monjo. És una tasca a la qual darrerament no s'havia dedicat gaire l'autor, i cal creure, doncs, que encara és força incompleta. Malgrat tot, hl ha perfectament identificats més d'un miler de monjos de Santes Creus. L'aplegament de dades lou començat cap a la fi dels anys cinquantes.

104. Sens dubte, l'obra de més ambició que, sobre el temari de Santes Creus, haurà concebut mai l'autor. L'aparició de la magnifica Història de Poblet d'Agustí Altisent, el 1974, el mogué a reordenar les capses de notes sobre Santes Creus i a buidar-hi les darreres aportacions Ans que, vers el 1977, inicià la redacció de l'obra, sota la inspiració, pera no ].us seguint el model, de la d'Agustí Altisent. Ben aviat hagué d'adonar-se, però, que l'afany de sistematització històrica de Santes Creus comptava amb moltes més llacunes que no la de Poblet, l aquesta constatació li féu interrompre l'obra durant els mesos antt-rijrs a la seva mort, en què s'ocupà preferentment d'altres temes. Resten escrites 630 quartilles a mà (uns 160 folls a màquina), amb les notes corresponents, que comprenen, cronològicament, des de la fundació el USO fins a l'avantdarrera dècada del segle X I I , és a dir, uns trenta-cinc anys de la història de Santes Creus. L'obra s'anun­ciava, doncs, de gran abast i ja hl havia més o menys ordenats els materials per a redactar la resta. Tot i que la part enllestida provisionalment Incorpora, com és natural, les darreres recerques i interpretacions, el text acusa, indefectiblement, no sols una certa tendència a la reiteració i a la paràfrasi —d'altra banda molt pròpies de l'autor— sinó, i això is més de doldre, les grans llacunes que encara impedeixen de tenir una visió global del fet històric de Santes Creus. Manca una anàlisi exhaustiva i critica de les fonts documentals (A11NM i d'altres) i els treballs monogràfics de base sobre temes concrets (aspectes soclo-econòmlcs, problemes arquitectònics), als quals Eufemià Port i Cogul ja no pogué acarar-se durant els darrers quinze anys de la seva vida pel deteriora­ment progressiu de la visió. D'aci que la Història que un dia caldrà elaborar, haurà d'es­perar l'aportació d'aquells elements de base que encara manquen. La publicació, si més no, de la part ja redactada fins avui seria poca cosa més que un document testimonial 1 d'homenatge a l'autor, però el seu valor no fóra sinó relatiu. La part ja feta i la massa de documents ja ordenada són, això sí, un excel·lent punt de partida per a bastir la Història que un monument com Santes Creus ja comença a reclamar.

52

4. A R T I C L E S I N O T E S E N P U B L I C A C I O N S D I V E R S E S

178 Una nova monografia de Santes Creus. D i a r i « R e u s » , 28 se­tembre 1927. 1 0 5

179 El feudo sautescreui de la Guàrdia dels Prats. D i a r i «La C r u z » ( T a r r a g o n a ) , 7 j u l . 1929. 1 0 6

180 Postals santescreuines. I. Capçalera. «La C r u z » 14 set. 1929. S igna t F E C . 1 0 7

181 Postals santescreuines. II. La Creu de Terme. «La C r u z » 19 se tembre 1929. S igna t F E C . 1 0 8

182 Per l'arbreda de Santes Creus. «La C r u z » 26 set. 1^29. S i ? n a í A . Se lva t .

183 Postals santescreuines. III. El pont de Pedra. «La C r u z » 28 set. 1929. S igna t F E C . 1 0 9

184 Postals santescreuines. IV. L'arbreda. «La Cru7.» 20 oct. 1929. S igna t F E C . 1 1 0

185. Les millores al claustre vell de Santes Creus. «La C r u z » 19 abr . 1930.

186 L'arbreda dc Santes Creus. D i a r i «La V e u de T a r r a g o n a » 28 j u l . 1931.

187 L'arbreda de Santes Creus. «La V e u de T a r r a g o n a » 7 ag. l c ) 3 1 . 1 " 188 Un greuge a sant Bernat Calvo. « L a V e u de T a r r a g o n a » 9

agost 1 9 3 1 . 1 1 2

189 De Santes Creus. La Creu de Terme. El Pont de Pedra. El

105. Frimer text sobre Santes Creus publicat per l'autor, i cinquè dins l'ordre de la seva bibliografia general. És l'avantcrftica d'una Guia de Santes Creus de Josep Artigal, antic spcretari de l'Ajuntament i, el 1927, afectat d'hemiplexia i retirat. Aquest llibre, que ha restat inèdit, havia de tenir un centenar de planes il·lustrades per un pintor anomenat Estivill. No sé fins quin punt aquest treball del senyor Artigal —que actual­ment guarda la seva família— podia esperonar Eufemià Fort i Cogul a elaborar el seu primer llibre, aparegut el 1930. E l cas és que, en aquells anys (1925-1931), l'ambient era propici per a escriure petits llibres o assaigs monogràfics sobre Santes Creus, i, en efecte, en sortiren diversos.

106. Segon dels articles periodístics on, malgrat el to dc divulgació, ja apunta cla­rament la pruïja d'investigador de l'autor.

107. Evocacions en prosa, que l'autor escampà en algunes publicacions després d'haver obtingut el premi dels Jocs Florals de Torroella de Montgri (vegeu fitxa 8, nota 5).

108. tgual que l'anterior. 109. Igual que les dues anteriors (fitxes 181 i 183). 110. Igual que les tres anteriors (fitxes 180, 181 i 183). 111. Com l'art, anterior (fitxa 186), és un treball de denúncia contra el mal estat

de l'Albereda de Santes Creus, ja aleshores preocupant. 112. Protesta per la substitució del nom de sant Bernat Calbó d'un dels carrers de

Vila-seca de Solcina, per un altre de polític. L'autor anota que fou "reproduït, amb un comentari, a Gaseta de Vich. Aquest article m'ha valgut moltes felicitacions". I també alguna enècdota curiosa amb els vila-secans, hi afegeixo jo.

53

primer llindar. El claustre gòtic. « L a D o n a c a t a l a n a » ( B a r c e l o n a ) 25 desem. 1 9 3 1 . 1 1 3

190 San Bernardo Calvo, como abad de Santes Creus, ante la tradición v la leyenda. « D i a r i o E s p a n o l » ( T a r r a g o n a ) 25 set. 1943 . 1 1 4

191 Saludo. M A B S C 1947, 1-2. Sense s i g n a r . 1 1 5

192 L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. Discurs del senyor E. Fort i Cogul en l'acte fundacional a Santes Creus, 14 de setembre de 1947. M A B S C 1947 11-15. 1 1 6

193 Resena de la fundación. M A B S C 1947 16-24. Sense s ignar . 194 Reglamento de la Sociedad «Archivo Bibliogràfico de Santes

Creus» M A B S C 1947 25-29. 1 1 7

195 Noticiario. Archivo Bibliogràfico de Santes Creus. M A B S C 1947 37-40, 1 l à m .

196 Noticiario. M A B S C 1948 46-52. 197 Un any d'actuació. M A B S C 1948 67-70, 2 làm.>'» 198 La 2." Fiesta Anual del Archivo. M A B S C 1948 71-75. 199 Nombramiento de Socios de Mérito. M A B S C 1948 76-78. 200 Noticiario. M A B S C 1948 79-84. Sense S igna r . 201 Noticiario. M A B S C 1949 (fase . 1) 101-104. Sense s ignar . 202 El VIII." Centenario de la Fundación del Monasterio de San­

tes Creus. M A B S C 1949 (fase . 2 ) 105-109. Sense s ignar . 203 La 3." Fiesta Anual del Archivo. M A B S C 1949 ( fase . 2 ) 127-130. 204 Concurso de Fotografías. I I I Premio «Abad La Dernosa». I

Premio «Abad Ferrarà». M A B S C 1949 (fase . 2 ) 134-138. Sense s ignar . " ,

205 Noticiario. M A B S C 1949 (fase . 2 ) 139-144. 206 La conmemoración centenària de Radio Reus. M A B S C 1950

160-163. Sense s i g n a r . 1 2 0

207 Cicló de conferencias radiadas con motivo del octavo cente­nario de la fundación de Santes Creus. M A B S C 1950 164-173. Sense s i g n a r . 1 2 1

208 Parlament del senyor Eufemià Fort i Cogul en l'acte dc la inauguració de l'Exposició de Fotografies, celebrat a l'antiga Biblio­teca del Monestir. M A B S C 1950 175-176. 1 2 2

113. Igual que els precedents (fitxes 180, 181, 183 i 184). 114. Primer article en castellà, i primer publicat després de la guerra. 115. Editorial de presentació del primer número de les Memorias ABSC. 116. Discurs de fundació que ha esdevingut el text constituent i fa que l'autor pugui

ésser considerat, a dreta llei, com el veritable iniciador i fundador de l'Arxiu Bibliogràfic. 117. No és obra exclusiva de l'autor, el Reglament; però hi tingué una intervenció

destacada i decisiva, que mereix que figuri com a seu. 118. Ressenya de les activitats de l'entitat durant el primer any. 119. Bases dels tres concursos esmentats, obra principal de l'autor. 120. Informació i resum de les 8 conferències emeses per Ràdio Reus. 121. Resum de les 24 conferències emeses per Ràdio Barcelona. 122. Parlament inaugural de l'exposició fotogràfica del Centenari, durant la Festa

Anual de'. 3 de setembre de 1950.

54

209 La 4." Fiesta Anual del Archivo Bibliogràfico de Santes Creus y solemne conmemoración del VIII.0 centenària de la venida del Císter a Cataluna y fundación del monasterio. M A B S C 1950 177-186. Sense s ignar .

210 Noticiario. M A B S C 1950 196-208. Sense signar. 211 Patronato del Real Monasterio de Santes Creus. M A B S C 1951

228-230. Sense s i g n a r . 1 2 3

212 V Fiesta Anual del Archivo Bibliogràfico de Santes Creus. M A B S C 1951 231-233. Sense s ignar .

213 IV Premio Abad La Dernosa. I I Concurso Fotogràfico. Noti­ciario. M A B S C 1951 234-250. Sense s ignar .

214 Felicitación. M A B S C 1952 251. Sense s ignar . p <

215 Noticiario. M A B S C 1952 274-284. Sense s ignar . 216 Memòria anual 1952-1953. M A B S C 1953 (fase! 1) 302-307. Sense

s i g n a r . 1 2 3

217 Despedida. M A B S C 1953 ( fase . 2) 325-326. Sense s i g n a r . 1 2 6

218 Noticiario. M A B S C 1953 ( fase . 2) 343-352. Sense s ignar . 219 Indices ( t o p o n í m i c , o n o m à s t i c i eenera l de l v o l u m de Memo-

rias). M A B S C 1953 ( fase . 2) 353-374. 220 L'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus. « B u t l l e t í de l a Soc ie ta t

C a t a l a n a d ' E s t u d i s H i s t ò r i c s . F i l i a l de l ' I E C » I I (1953) 100. 221 Santes Creus ( c a r t a a l d i r e c t o r ) . « D e s t i n o » ( B a r c e l o n a ) sep.

de 1954. 222 Nuestro Boletín. S C 1 (1954) 1-2. Sense s i g n a r . 1 2 7

223 Crònica. S C 1 (1954) 47-59. Sense s i g n a r . 1 2 » 224 Crònica. S C 2 (1955) 95-105. Sense s i g n a r . 1 2 9

225 Crònica. M A B S C 3 (1956) 162-168. Sense s i g n a r . 1 3 0

226 £7 senor Guitert ha muerto! S C 4 (1957) 169-170. Sense s ignar . 227 Crònica. S C 4 (1957) 211-213. Sense s i g n a r . 1 3 1

123. Comentari breu al decret de constitució del Patronat oficial. 124. Editorial gratulatort per haver estat fet cardenal l'arquebisbe Benjamin de Arriba

y Castro, president del Patronat per raó del càrrec i "soci nst" de l'Arxiu per conve­niències polítiques.

125. Memòria d'activitats, que féu Eufemià Fort quan encara no existia el càrrec de secretari general.

126. Editorial de comiat dc les Memòria» de l'ABSC. que serien substituïdes pel But­lletí SC l'any següent.

127. Nota editorial de presentació del butlletí "Santes Creus". 128. Comprèn Memòria anual 1953-1954, signada, i Restauracioncs y mejoras en 1954,

Socío ie Mérito, Labor social de 1954, Nuevos socios, Noticiario 1954 i Fiesta Anual 1954. notes anònimes.

129. Comprèn Memòria anual 1954-1955. signada, i els mateixos epígrafs de la fitxa i nota anterior, sense signar.

130. Comprèn Memòria leida en la Junta General Ordinària celebrada en Santes Creus el 3 de junio de 1956 i els mateixos epígrafs de les fitxes i notes anteriors, sense signar.

131. Comprèn Memòria anual 1956-1957, signada, i Actual <unta directiva.

55

228 Excerpta documental de Santes Creus Doc . 4 ( t r a n s c r i p c i ó ) . S C 5 (1957) 244-245. 1 3 2

229 Crònica. SC (1957) 246-257. Sense s i g n a r . 1 3 3

230 Excerpta documental de Santes Creus. Doc. 5 ( t r a n s c r . ) S C 6 (1958) 297-299.

231 Crònica. Memòria 1957-1958. S C 6 (1958) 302-304 232 El Císter en Santes Creus. VIIÍ centenario de su estableci-

mienlo. S C 7 (1958) 309-312. Sense s ignar . 233 Crònica. S C 7 ( 1958) 319-324. Sense s i g n a r . 1 3 4

234 La Parca nos ha visitado. S C 8 (1959) 325. Sense s i g n a r . 1 3 5

235 In memoriam. Isidro Valentines Llobell. S C 8 (1959) 326¬328, 1 l à m . Sense s ignar .

236 Crònica. S C 9 (1959) 395-410. Sense s i g n a r . 1 3 6

237 Laus Deo. S C 10 (1959) 425-456. Sense s i g n a r . 1 3 7

238 Un aibirable pintor lleidatà del segle XIV. « B o l . I n t . I n f . del Cen t ro C o m a r c a l L e r i d a n o » ( B a r c e l o n a ) des. 1959.

239 En el centenario de Santes Creus. Prestigio de la fundación. D E T 20 j u l . 1960. S igna t A . S . C o g u l . 1 3 8

240 Id ibid. El monasterio real y sus filiales. D E T 21 j u l . 1960. 241 Id ibid. Los capellanes mayores de los reyes y la orden de

Montesa. D E T 23 j u l . 1960. 242 Id ibid. El mdximo esplendor. D E T 29 j u l . 1960. 243 Id ibid. La influencia històrica y el declive. D E T 12 ag. 1960. 244 Id ibid. Las primitivas construcciones, el plan cisterciense

y el romànico en Santes Creus. D E T 27 ag. 1960.

132. Sota l'epigraf genèric Excerpta documental de Santes Creus, el butlletí SC co­mençà a publicar, a partir del núm. 5 (1957) diverses transcripcions de documents rela­tius a Santes Creus, a càrrec de diversos autors que en donaven el text i l'encapçalament. Aquesta sèrie, de numeració correlativa, s'estroncà a partir dei núm. 22 (1965), havent publicat 6(1 documents de valor divers. La intenció de la sèrie, que per altra banda res no obliça a considerar clausurada, era. òbviament, de donar a conèixer materials inèdits tot servint com a textos de replenament de cara a la compaginació dels números del Butlletí. Vegeu fitxes 231, 293 i 299.

133. Tret de l'epigraf Labor social. 1957, signat pel secretari J . Bonavia, la resta és de l'autor: Restauraciones y mejoras en 1957 (signat amb les inicials), Noticiario, 1957, Socio de Mérito i Nucvos socios, anònims.

134. Comprèn Noticiario, 1958. Labor social, 195S i Nuevos socios. 135. Editorial necrològic a la memòria d'Isidre Valentines i Llobell. 136. Comprèn Memòria 1958-1959, signada; fíesfauración de un pinnculo, signat A S.;

// Semana de Estudiós Monàsticos, signat A. S. C ; Fiesta anual del Archivo, Labor social en 1959. Noticiario 1959 i Nuevos socios, tot sense signar. Hi ha, a més, una nota sobre Santes Creus en la exposición de la Biblioteca Nacional, de J . Domínguez Bordona.

137. Nota editorial de cloenda del primer volum del Butlletí "Santes Creus" (núms. 1-10, 1954-1959), i els índexs general i toponomàstic.

138. Primer d'una sèrie d'articles, tots sota el mateix pseudònim, publicats al "Diario Espanol" de Tarragona, en l'escaiença del vuitè centenari de l'establiment monacal a Santes Creus, com a acció paral·lela de propaganda respecte a les conferències radio­fòniques (fitxa 152).

56

245 Id ibid. El empuje y el apogeo constructivo. D E T 9 set. 1960. 246 Id ibid. La íntervención del rey Ceremonioso v los últimos

siglos. D E T 11 set. 1960. 247 Id ibid. Proyección artística. D E T 7 oct . 1960. 248 Id ibid. Fonoll y su època. D E T 12 oct . 1960. 249 Id ibid. Otras manifestaciones artísticas. D E T 19 oct. 1960. 250 Id ibid. Trayectoria cultural: la Biblioteca. D E T 2 nov. 1960. 251 Id ibid. Al servicio de la ciència: el escritorio. D E T 5 nov. 1960. 252 Id ibid. La erudición. D E T 10 nov. 1960. 253 Id ibid. Caida del monasterio. D E T nov. 1960. 254 Id ibid. Proceso restaurativo. D E T nov. 1960. 255 Id ibid. Una entidad ejemplar. D E T nov. 1960. 256 Id ibid. Meta conseguida y meta ambicionada. D E T nov 1960.13" 257 El VIII Centenario de Santes Creus. D B 3 gen. 1960. So t a el

pseud. A . S e l v a t . 1 4 0

258 Una labor erudita y ejemplar. D B 15 gen. 1960. 259 La recuperación del archivo del monasterio. D B 30 gen. 1960. 260 Concurso fotogràfico patrocinada por el monasterio de San­

tes Creus. D B 11 feb. 1960. 261 Cicló de conferencias sobre Santes Creus. D B 15 m a r ç 1960. 262 Restauración de ventanales en Santes Creus. D B 27 m a r ç 1960. 263 Importante revaloración de Santes Creus. D B 7 a b r i l 1^60. 264 La problemàtica arqueològica de Santes Creus. D B 21 a b r i l

de 1960. 265 Homenaje a un monje llustre. D B 21 m a i g 1960 266 Obra restaurativa. D B 25 j u n y 1960. 267 La iglesia de Santa Lucia. D B 7 j u l . 1960. 268 San Francisco de Asís en Santes Creus. D B 28 j u l . 1960. 269 El gran dia. D B 2 set. 1960. 270 Conmemoración del VIII centenario. D B 6 set. 1960. 271 La carretera de Pontons. D B 9 oct . 1960. 272 Una sensible pérdida. D B 23 m a r . 1961. 273 El amigo que se aleja. D B 3 abr . 1961. 274 Nueva línea regular de ómnibus. D B 27 abr . 1961. 275 Don Manuel de Montoliu y Santes Creus. D B 25 ma ig 1961. 276 Felicitación y recuerdo. D B 30 j u n y 1961. 277 Mossèn José Palomer. D B 6 j u l . 1961. 278 Roger de Llúria y Santes Creus. D B 9 j u l . 1961. 279 Nuestra opinión sobre Roger de Llúria. D B 13 j u l . 1961. 280 Un tnojón en el camino. D B 9 set. 1961.

139. Resum i conclusions de la primera tanda d'articles al DET, que fou una visió periodística global de Santes Creus i la seva història.

140. Començament d'una tanda d'articles al DB, tots ells signats, ara, \ . Selvat. que tracten d'aspectes i temes diversos de Santes Creus. L'autor hi signava en tant que cor­responsal del DC al monestir. (Pins a la fitxa 284.)

57

281 La IV Semana de Estudiós Monàsticos. D B 21 set. 1961. 282 Un certamen. D B 2 des. 1961. 283 La desaparición de una estela funerària. D B 13 des. 1961. 284 La estela funerària ha sido recuperada. D B 19 cen. 1962. i 4 ' 285 Crònica. S C 12 (1960) 79-96. Sense s i g n a r . 1 4 2

286 Magí Vidal i Ras. S C 13 (1961) 130-136. 287 Crònica. S C 14 (1961) 158-179. Sense s i g n a r . 1 4 ' 288 El Archivo Bibliogràfico de Santes Creus 1947 1959. S M I I I

(1961) 215-218. 289 Don Manuel de Montoliu y Santes Creus. D i n s Manuel de Mon­

toliu. Homenajc póstumo. Tarragona, D i p . P rov . 1961, 53-54. 1 4 4

290 Crònica. S C 16 (1962) 268-278. Sense s i g n a r . 1 4 5

291 Cal un enterrament decorós per a Margarida de Prades. «Bol . I n t . I n f . del Cen t ro C o m a r c a l L e r i d a n o » ( B a r c e l o n a ) des. 1962.

292 Crònica. S C 17 (1962) 324-328. Sense s ignar . «* 293 Excerpta documental de Santes Creus. Docs . 21-43 ( t r a n s c r i p ­

c i ó , so ta e l pseud. F r a n c e s c A . M i q u e l ) S C 18 (1963) 343-359. Docs . 46-49 ( í d ) . S C 18 (1963) 361-363. 1 4 7

294 Crònica. S C 18 (1963) 364-369. S igna tu res d i v e r s e s . 1 4 8

295 Crònica. S C 20 (1964) 425-330. S igna tu re s d i v e r s e s . 1 4 9

296 índices del v o l . I I de S C . S C 20 (1964) 431-472. 1 5 0

297 Un missatge dels monjos blancs. D i n s Curso Ranión Beren­

in. Conclusió de la primera sèrie d'articies d'Eufemià Fort i Cogul com a corres­ponsal de! DB a Santes Creus.

142. Comprèn les notes següents, sense signatura: .Restauracione* en .'9ín, Labm social , íi 1960, Nuevos joeios, Socio de Mérito. La 14' Fiesta Anual, IX Concurso Foto-gràfico. La III Semana de Ettudios Monàsticos i ÍVoíiciario. La Memòria 1959-1960 és de J . Vives i Miret, aleshores secretari general.

143. Dins aquesta Crònica, només són de l'autor ies notes Labor sonal, 1961, anònima Cicló dc Conferencias, signada: i 15" Fiesta Anual, Nuevos socios i /Voticiarío 1961, tampoc no signades.

144. Reproducció, pràcticament idèntica, del text publicat al DB (fitxa 215). 145. Inclou, entre notes d'altres autors, Labor jocial en 1962, anònima; Robo y resti-

tuciàn de una estela funerària, signat A. S.; La 16' Fiesta Anual, VII Congreso de His­toria de la Corona de Aragón, VI Asamblea de Estudiós Comarcales i Noticiario 1962. totes anònimes.

146. S'hi inclouen la nota necrològica El Dr. D. Miguel Castellví CarboneH anònima: El Coloquio de Moissac i 17 Fiesta anual, signats A. S., i Memòria 1962-1963, signada F.

147. Vegeu nota 132. 148. Conté A la memòria del Dr. D. Jesús Domínguez Bordona, 1 làm., signat, i

Labor social en 1963, Noticiario 1963. Restauraciones, anònimes, i La VI Semana de Estudiós Monàsticos, signada A. S.

149. Tots els epígrafs són d'Eufemià Fort i Cogul, i tots sense signar: Un altre directiu que s.ns ha deixat: Ramon Jove i Gambús, La VII Semana de Estudiós Monàs-íicos. La 18" Fiesta Anual del ABSC, Labor social en 1964, Noticiat varias, 1964 i Restauracíones.

150. Índexs general, bibliogràfic i toponomàstic, sense nota de cloenda, del volum I I de SC (núms. U a 20, 1960-1964).

58

guer IV, en el VIII centenario de su muerte (1962-1963) «Bo l . I n t . I n f . del Cen t ro C o m a r c a l L e r i d a n o » v o l . e x t r a ( m a r ç 1964) 51-54. 1 5 1

298 El monasterio de Santes Creus. « P i n t o r e s » ( B a r c e l o n a ) de­sembre 1964.

299 Excerpta documental de Santes Creus. T r a n s c r i p c i ó dels do­cumen t s 50-60. S C 22 (1965) 67-78. 1 5 2

300 Crònica. S C 22 (1965) 79-83. S igna tu res d i v e r s e s . 1 5 3

301 El arreglo de la carretera de Pontons mejoraría las comuni-caciones con el monasterio. D B 26 gen. 1965. S o t a e l pseud. Ar t emio F o l c h . 1 5 4

302 Hace falta mayor cuidado de las comunicaciones con el mo­nasterio. D B 31 gen. 1965.

303 Obras de restauración v consolidación de la bóvcda del tem­pto monacal. D B 24 j u n y 1965.

304 La Diputación de Tarragona subvenciona id Archivo Biblio­gràfico. Constituve una travectoria de gran alcance en la vida de la Entidad. D B 24 j u n y 1965. '

305 Homenaje al abad Andrés Porta. D B 3 a^. 1965. 1 3 5

306 Andreu de la Torre, pintor v decorador de principios del siglo XIV. El mausoleo real de Santes Creus. « P i n t o r e s » ( B a r c e l o n a ) j u n y 1965.

307 Un gran amic de Santes Creus desaparegut. S C 23 (1966) 97¬102, 1 l à m . 1 5 6

308 Crònica. S C 24 (1966) 183-192. 1 5 7

309 / Coloqtiio de Historia del Monaquismo Catalàn. « Y e r m o » ( E l P a u l a r , M a d r i d ) 4 (1966) 383-389.

310 Josep Vives i Miret ha mort. «Bo l . I n t . In f . del Cen t ro Co­m a r c a l L e r i d a n o » ( B a r c e l o n a ) febrer 1967.

311 Josep Vives i Miret. D i n s e l ful le t Setmana Santa. Tarra­gona ( C o n f r a r i a de S a n t M a g í de B a r c e l o n a ) 1967.

312 Crònica. S C 26 (1967) 274-279. Sense s i g n a r . 1 5 8

151. És la versió, resumida a menys de la quarta part, del treball original, que roman manuscrit. Vegeu fitxa 153 i nota 80.

152. Amb aquesta sèrie de documents acaba, per ara, l'edició ú'Excerpta. Eufemià Fort, transcriptor de diversos textos, en deixà de preparats, de cara a una eventual re­presa, si les necessitats de compaginació del Butlletí SC ho exigien.

153. La Memòria 1963-1965 és de .!. Vives i Miret. La resta, =ense signar, és de Fort i Cogul: 11 Congrés Litúrgic de Montserrat, La VIII Semana de Estudiós Monàsticos i La 19" Fiesta Anual.

154. Inici d'una nova sèrie de col·laboracions al DB, com a corresponsal a Santes Creus. 155. Després d'aquest article, l'autor deixà de col·laborar com a corresponsal del DB.

Una altra sèrie, apareguda poc després, em fou encomanada a mi. 156. Nota necrològica dedicada al Dr. Jesús-Ernest Martínez Ferrando. 157. Tret de la Memòria 19SS-196S, de Vives i Miret, són de l'autor les notes VIII

Asamblea de Estudiosos Comarcales de Montblanc, IX Semana de Estudiós Monàsticos i Don José Vives y Miret ha muerto. La crònica del Primer Col·loqui d'Història del Mo­naquisme Català. Santes Creus, 9, 10 i 11 de setembre 19BB, és de R. Burguet i Boix.

59

313 Crònica del I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català ce­lebrat a Santes Creus els dies 9, 10 i 11 de setembre de 1966. D i n s I Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Santes Creus 1966, I . San tes C r e u s 1967 ( I m p . m o n . Pob le t ) 7-12.

314 Antoni Bergós, amic de Santes Creus. « B o l . I n t . I n f . del Cen­tro C o m a r c a l L e r i d a n o » ( B a r c e l o n a ) , sup lement e x t r a o r d i n a r i d'ho­menatge a A. B e r g ó s (1968) 81-85.

315 Notícia bio-bibliogràfica de Josep Vives i Miret. S C 28 (1968) 349-375. 1 5 9

316 Crònica. S C 28 (1968) 441-447. 1 6 0

317 Tomàs de Vidal y de Nin, tarraconense ilustrc. I. Un cente­nario a recordar. D E T 12 j u n y 1969. 1 6 1

318 Id. II. Su ascendència. D E T 14 j u n v 1969. 319 / . / / / . El profesor v el abad. D E T 20 j u n y 1969. 320 Id. IV. El postabadiazgo v el exilio. D E T 1 j u l . 1969. 321 Id. V. El arzobispado de Messina. D E T 3 j u l . 1969. 322 Id. VI. Su memòria pòstuma. D E T 4 j u l . 1969. 323 Tomàs de Vidal i de Nin, abat de Santes Creus. « R e u s . Sema-

na r io de l a C i u d a d » , 12 j u l . 1969. 324 Crònica. S C 30 (1969) 601-611. ^ 325 La destinació de Santes Creus. ( C a r t a a l d i r e c t o r ) « S e r r a d ' O r »

122 ( M o n t s e r r a t - B a r c e l o n a , nov. 1969) 753-755. 326 L'afer dels escapularis. S C 31 (1970) 33-46. So ta el pseud. Ar­

t emi F o l c h . 1 6 3

327 L'obra pòstuma de Josep Vives i Miret. S C 32 (1970) 177-184. Sense s i g n a r . 1 6 4

158. íntegrament de Fort i Cogul, sense signar. Compren IX Assemblea Comarcal d'Estudiosos d'Igualada (1967. III Converses de Salou, 21" Fiesta Anual i el Vltlè Congrés d'Història de la Coror.a d'Aragó (València 19671.

159. També aparegut dins Homenatge a Josep Vives i Miret, l. Santes Creus 1970 (l·iii. Torres & Virgili, Tarrggona) (Publ. ABSC, 28) 13-39.

160. íntegrament de l'autor, que no signa cap de les notes: Memòria 1966-1961, X Se-mana de Estudiós Monàsticos, X Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos a Sabadell, IV Con­verses dc Saleu i 22" Fiesta Anual.

161. Inici d'una sèrie de sis articles (fins a ta fitxa 323) commemoratius del centenari de l'abat Vidal i de Nin.

162. Conté Record a Joan Bonavia i Jacas, 1 làm., signat i Memòria 1968-1969, també signada. Altres notes sense signar: X Semana de Estudiós Monàsticos, XI Assemblea In­tercomarcal d'Estudiosos i La 23" Fiesta Anual (1969). Dues notes anònimes sobre el I Congrés Històric Ligúria-Catalunya. Bordighera-Gènova, U-19-X-1969 i Congreso Luso -Espanhol dc Estudos Medievals. Opcrto, 18 a 28 de juny de 1968, sembla que són de Joan-F. Cabestany. Els índexs (621-646) del vol. I I I (núms. 21 a 30, 1965-1969) també son de Fort i Cogul.

163. Nota, elaborada sobre bibliografia, que tracta de la reforma de l'hàbit dels monjos cistercencs ai segle X V I I . També dins Homenatge a Josep Vives i Miret, / / Santes Creus 1971 (Imp. Torres & Virgili, Tarragona) (Publ. ABSC, 29 ) 41-50.

164. També a Homenatge a Josep Vives i Miret, II (v. fitxa anterior) 185-192. És la recensió critica del llibre de Vives publicat pòstumament: Reinard des Fonoll, escultor

60

328 Crònica. S C 33 211-216. 1 6 5

329 iUn parador de turismo en Santes Creus? « D e s t i n o » 1967 ( B a r c e l o n a ) 11 abr . 1970.

330 Crònica. S C 34 (1971) 246-254. 1 6 6

331 El 25è aniversari de la fundació de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i la 26." Festa Anual. S C 36 (1972) 309-311. 1 6 7

332 Crònica. S C 36 (1972) 341-311 . ! 6 S

333 Crònica. S C 38 (1973) 407-414. 1 6 9

334 Patronat de Santes Creus. Activitats de 1973. S C 38 (1973) 415-416. Sense s ignar .

335 Crònica. SC 40 (1974) 481-493. 1 7 0

i arguiíecre anglès, renovador de fart gòtic a Catalunya 11321-1362/. Ed. Blume (patroci­nada pel Colleei Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears), Barcelona 1989 . 240 pàgs., il·lustrades. A la noticia bio-bibliogràflca (fitxa 315), Fort i Cogul deia, al darrer paràgraf: "Ans de cloure aquesta llista cal que fem esment de l'obra que hem de jutjar cabdal dels senyor Vives; la biograjia de Fonoll que en morir tenia, sembla, totalment redactada per a ser publicada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. No hem pogut establir-ne exacta­ment el tiujl definitiu; ni, en el moment de redactar aquestes ratlles, sabem on és el manuscrit, ni si serà publicat o no." Ara, quatre anys després de la mort de Vives, i arran de l'aparició d'aquell misteriós llibre. Fort i Cogul diu: "(...) Segueix un Pòrtic... que introdueix cl lector en el tema fonollià i que l'autor aprofita per a regraciar diverses persones i entitats, en la llista de les quals s'han escapat els inevitables lapsus tipogràfics —Moragas per Morgades; Cavestany per Cabestany— i, qui sap si alguna omissió, que cal no creure intencionada." El subratllat és meu, i l'omissió a què es referia el meu pare ès, evidentment, la del seu nom, que no apareix enlloc del llibre de Vives. Vegeu allò que en dic a l'estudi preliminar de la present bibliografia.

165. Tota la Crònica és signada, globalment, amb les inicials. Comprèn la Memòria 1969-1970, La XI Semana Ue Estudiós Monàsticos, XI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Valido nzella i La 24a Fiesta Anual.

166. Conté la Memòria 1970-1971, signada; sense signar, XII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Desena reunió conjunta de les Societats Catalana i Valenciana de Pediatria i Z.a 25' Fiesta Anual. Homenaje a la reina Margarida de Prades. La crònica del / / Colloqui d'Història del Monaquisme Català és signada meva.

167. Article editorial, sense signar, que resumeix i valora els actes commemoratius de les noces de plata de l'ABSC.

108. Són de Fort i Cogul la Memòria 1971-1972, la nota necrològica sobre Lleó Ber-gadà i Girona., ambdues signades; i, sense signar, XII Semana de Estudiós Monàsticos, i Coiocjuios Histórico-religiosos de Extremadura, Les notes XIII Congrés internacional de Ciències Històriques. Moscou, agost de 1970, XIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Mataró, 9 de maig de 1971, XIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Perpinyà, 29-31 •maig de 1971 i Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Terrassa, 14 de maig de 1972 són meves, signades amb inicials les dues darreres aixi com, anònimes, Llista de socis de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus en el XXV aniversari de la fundació de l'entitat, Càrrecs directius de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus durant els seus primers 25 anys i Llista de socis difunts en el 25è aniversari de l'Arxiu.

169. Fort 1 Cogul hi signa la Memòria 1972-1973 i la necrologia de César Martinell i Brunet; sense signar, són d'ell Exposició d'Art, Assemblea d'Estudiosos de Santa Coloma de Queralt, i IX Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Les altres són meves, sense signar.

170. Només són de l'autor les notes següents, sense signar: Tercer Col·loqui d'Història del Monaquisme Català, Els nostres fons bibliogràfics i Paviment al pati del Palau de l'Abat. També són d'ell els Índexs de! volum I V de SC (497-519) (núms. 31 al 40, 1970-19741 amb el qual acaba, virtualment, una època de la revista que havia hagut d'ajustar se a fer

61

336 A favor de la Valldigna, monestir filial de Santes Creus. S C 42 (1975) 73-76.

337 Sant Bernat Calbó. Fa 750 anys, abat de Santes Creus. « F u l l P a r r o q u i a l » ( T a r r a g o n a ) 31 oct. 1976.

338 Crònica. S C 42 (1975) 95-109. 1 7 1

339 La labor del Patronat del monestir de Santes Creus durant els anys 1975 i 1976. S C 44 (1976) 253-255. S igna t A . S . C . 1 7 2

34(3 Crònica. S C 44 (1976) 257-271 . 1 7 3

341 El 650 aniversari del rei Jaume II. S C 44 (1976) 275. Sense s ignar .

342 El meu mossèn Abdó Socias i Bové. S C 45 (1977) 299-308, 1 l à m .

343 Crònica. S C 46 (1977) 355-372. m

344 El 650è aniversari de la mort de Jaume II. « F u l l P a r r o q u i a l » 1446 ( T a r r a g o n a - V i c - S o l s o n a ) 27 nov. 1977. 1 7 5

345 Crònica. S C 46 (1977) 355-372. 1 7 6

346 Crònica. S C 48 (1978) 457-480. 1 7 7

la capçalera en castellà ("Santes Creus. Boletin del Archivo Bibliogràfico") i també les seccions fixes ("Crònica", "Bibliografia", "Indtces") bé que ja des del núm. 37 (primer fas­cicle semestral de 1973) ja tot ell era íntegrament redactat en català, llevat d'això. E l volum V, que comprèn el període 1975-1978 (núms. 41-48), ja duu la capçalera catalana ("SC. Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic") i la resta d'epígrafs. Tot aquest vol. V fou encara dirigit per Fort i Cogul, tret del darrer número, que ell ja no pogué veure, del qual em vaig responsabilitzar jo mateix.

171. Són de Fort i Cogul les notes següents: la necrologia de Josep Coso i Batiste, 1 làm., sense signar, i Importants restauracions, signat A. S. La resta és del secretari general d'aleshores Joan Ventura i Solé i meva.

172. Excepcionalment, com ja s'esdevingué en una altra ocasió (fitxa 334), calgué que l'autor fes la crònica d'activitats del Patronat, habitualment a càrrec del secretari d'aquell organisme.

173. Són de Fort i Cogul els epígrafs següents: Ela amics de la Valldigna, signat A. S., i Record de Josep Toledo i Cirau, signat amb el nom veritable. La resta correspon al secretari general Ventura i a d'altres col·laboradors.

174. Anunci de la commemoració de l'aniversari, que seria l'eix de la Festa Anual de l'Arxiu el 1977 i que s'allargaria fins al 1978, en què hom en féu la cloenda.

175. Sota aquest títol genèric, Fort i Cogul publicà una llarga sèrie d'articles al "Full Parroquial", alguns dels quals, i entre ells el primer, concerneixen Santes Creus. Són els següents: El trasllat de Pere el Oran (núm. 1452, 9 gen. 1978), L'òbit de la reina Blanca (núm. 1454, 22 gen. 1978), El matrimoni del primogènit de Jaume II (primera part, núm. 1493, 22 oct. 1978), L'infant hospitaler (2." part, núm. 1495, 5 nov. 1978), L'infant moniesià (3.» part, núm. 1497, 19 nov. 1978) (els tres darrers articles sota l'epígraf Una vocació frustrada), i La mort i l'enterrament del rei (núm. 1502, 24 des. 1978).

176. Corresponen a Fort i Cogul els epígrafs següents: Fragments del retaule major de Santes Creus al Museu d'Art de Catalunya, L'Institut d'Estudis Penedesencs, la nota necrològica de Pau Oliva i Casabona, Els ome bisbes catalans a Santes Creus, Funeral per a Jaume II a Santes Creus, Exposició de Santes Creus (de pintures de Joan Roé; vegeu fitxa 351) i Exposició de xilografies a Santes Creus. La resta és del secretari general Joan Ventura i d'altres col·laboradors.

177. Publicades ja pòstumament, són de Fort i Cogul les notes següents: Record a Jaume Rosquellas, Homenatge a Josep Virgili i Santromà, Eduard Junyent, in memoriam, i Un ora e'CÍd/ií per a recobrar el Priorat?, totes signades amb les inicials; 1, sense signar.

62

5. P R Ò L E G S , P R E S E N T A C I O N S I E P Í L E G S DE L L I B R E S D ' A L T R I

347 Comentario final a : J u a n Mercade r R i b a . Santes Creus en la guerra contra los franceses. La política del mariscal Suchet en la Baja Cataluna. San tes C r e u s 1950 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 3) 99-100.

348 Prologo a : P e d r ó S e r r a m a l e r a Cosp . El beato Guillem de Montpellier, fundador de Santes Creus. San tes C r e u s 1957 ( I m p . T o r ­res & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) (Co l l ec t anea de S C , 1) 11-14.

349 Presenlación a: J . V i v e s M i r e t . El maestro Reinard des Fo­noll, lapicida inglés, en Cataluna (1320-1360). Santes Creus 1961 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 14) 8-9.

350 Pròleg a; Josep-Joan P i q u e r i J o v e r Monjos exclaustrats de Santes Creus i altres abadies de la Corona d'Aragó que influireu en la restauració de l'esperit monàstic dels cenobis de dones, 1815-1881. Santes C r e u s 1968 ( I m p . T o r r e s & V i r g i l i , T a r r a g o n a ) ( P u b l . A B S C , 26) 11-15.

351 Presentació a l Catàleg de l ' e x p o s i c i ó m o n o g r à f i c a de p in tu res de San tes C r e u s (de J . R o é ) a les Ga le r i e s d 'Ar t S y r a . B a r c e l o n a , 29 novembre 1977.

6. C R Í T I C A I R E C E N S I O N S B I B L I O G R À F I Q U E S

352 Col·lecció de manuscrits inèdits de monjos del reial monestir de Santa Maria de Poblet. Manuscrit núm. 1, atribuït als PP. Martí Marquina i Jaume Finestres. M a s C a t a l ò n i a , L a S e l v a de l C a m p , 1947. ( E d i c i ó de J o a q u i m G u i t e r t i F o n t s e r è ) . A M A B S C 1947, .33-34. ( C a s t ) . 1 7 "

353 U d i n a M a r t o r e l l . Fede r i co , ed. El «Llibre blanch» de Santes Creus (Cartulario del siglo XII). B a r c e l o n a 1947. A M A B S C 1947, 34¬35 ( C a s t . ) .

354 Poblet. Revista trimestral, n ú m . 1. A M A B S C 1947, 35-36. ( C a s t . ) .

355 Morgades , B e r n a r d o . Historia de Poblet. Barcelona 1948. A M A B S C 1948 ( fase . 1) 98-99 ( C a s t . ) .

356 L ó p e z R i c o , E m i l i o . Santes Creus. VII fantasia poètica. I m p . D i a n a , R e u s 1948. A M A B S C 1948 ( fase . 1) 100 ( C a s t . ) .

Primera Setmana Nacional de Cant Gregorià i Llei de Protecció del Patrimoni Artístic. La resta, de Joan Ventura i d'altres col·laboradors.

178. I.'esment entre parèntesi (Cast.) indica les recensions o crítiques íetes en cas­tellà, iíi no s'hi indica aquesta particularitat, vol dir que ho sún en català.

63

357 T o r r e s B r u l l , Fede r i co . Fichero de legislación relativa al Te-soro Monumetr.it de Tarragona y su provincià (1936-1952) « B o l e t i n A r q u e o l ó g i c o » de T a r r a g o n a , 1952, pp. 360-373. A M A B S C 1953 (fase . 1) 321. ( C a s t . ) .

358 D u r a n , S.O.Cist . , P . R a f a e l M . Iconografia espanola de san Bernardo. (Monas t e r io de Poblet , 1953). A S C 1 (1954) 60. Cas t . ) .

359 E y d o u x , D r . H e n r i - P a u l . L'abbatiale de Moreruela et l'archi-tecture églises cisterciennes d'Espagne, « C ï t e a u x in de N e d e r l a n d e n » ( A b a d i a de Wes tma l l e , H o l a n d a ) ano 1954, vo l . V , fase. 3, pp. 173-207. A S C 1 (1954) 61-62. ( C a s t . ) .

360 M a d u r e l l M a r i m o n , Josep-Mar ia . Catalogne et Languedoc. Moines de Santes Creus aux «Sludia Generalia» de Toulouse et Per-pignan. « A n n a l e s d u M i d i » de T o l o s a ( F r a n c a ) , vo l . 67, n ú m . 31 , ju ­l io l de 1955, pp. 281-282. A S C 1955) 106-107. *

361 G a r c í a , O.C.S.O. , F r . M . Cefer ino . El Rdo. P. Dn. Bruno La­fuente y Moreno, ultimo Vicario General de la Congregación de la Corona de Aragón v Navarra, etc. (1813-1887). « C i s t e r c i u m » V I I I , 47 (sept.-oct. 1956), pp'. 206-216. A S C 4 (1957) 216. ( C a s t . ) .

362 C o l l i A len to rn , M i q u e l . La llegenda de Guillem Ramon de Montcada. ( B a r c e l o n a , 1957). A S C (1957) 261-263.

363 B e r g a R o s e l l , R a m o n . Exordio parvo y Carta de Caridad de la Sagrada Orden Cisterciense. V e r s i ó n l a t i na s e g ú n la e d i c i ó n de R i x -h e i m y t r a d u c c i ó n i l u s t r a d a con notas. (Monas t e r io de San t a M a r i a de Poblet , 1953); La vida monàstica en Poblet ( A b a d i a de Poblet , 1957); Vida del venerable fra Pere Marginet, tnonjo de Poblet (f 1435). ( A b a d i a de Poblet , 1957). R e c e n s i ó con jun ta a S C 5 (1957) 263-264. ( C a s t . ) . S igna t A . Se lva t .

364 M i r e t i S a n s , J o a q u i m . £ í forassenyat primogènit de Jau­me II. « I n s t i t u t d ' E s t u d i s Ca t a l ans . M e m ò r i e s de l a S e c c i ó H i s t ò r i c o -A r q u e o l ò g i c a » X V I I I ( B a r c e l o n a , 1957). A S C 5 (1957) 267-268.

365 G a r c í a , O.C.S.O. , F r . M . Cefer ino . Dos juramentos inmacu-listas. « C i s t e r c i u m » X , 57 (mayo- jun io 1958) pp. 164-170. A S C 6 (1958) 307. ( C a s t . ) . S igna t F . A . M i q u e l .

366 C u s i F u r t u n e t , J o a q u í n . El efercicio de la profesión farma­cèutica en las ordenes religiosas residentes en Cataluna en los pasa-dos siglos ( B a r c e l o n a , 1958). A S C 6 (1958) 307-308. ( C a s t . ) .

367 D o m í n g u e z B o r d o n a , J . Manuscritos de san Bernardo en la Biblioteca de Tarragona. « S c r i p t o r i u m . R e v u e in te rna t iona le des é t u -des re la t ives aux m a n u s c r i t s » X I I , 2 ( B r u s e l a s , 1958), pp. 238-246. A S C 9 (1959) 415. Cas t . ) . S igna t F . A . M i q u e l .

368 R a b o r y , J o s é . Documentos sobre la Congregación de Aragón de la Orden del Císter. « C i s t e r c i u m » X I I (sept.-oct. 1960), pp. 244-260. A S C 11 (1960) 47-48. ( C a s t . ) . S igna t A . Se lva t .

369 M a d u r e l l M a r i m o n , J o s é M . a . Regesta documental de reli-

64

aiúas y relicarios (siglos XIV-XIX). « A n a l e c t a S a c r a T a r r a c o n e n s i a » , X X X I (1960), pp. 291-324. A S C 11 (1960) 48. ( C a s t . ) . S igna t F .

370 V i v e s y Mi re t , J . Las sepulturas en Santes Creus de los nobles fallecidos en la conquista de Mallorca. Co l lec tanea de Santes Creus , 3 (San t e s Creus , 1959). A S C (1961) 180-182. ( C a s t . ) . S igna t Franc isco-A. M i q u e l .

371 J u l i e n , P i e r r e . Pierres tombales d'apothicaires. « R e v u e d 'H i s -toire de l a P h a r m a c i e » ( B u l l e t i n de l a S o c i é t é d 'H i s to i r e de l a Phar-mac ie ) 172, j a n v i e r - m a r s 1962, pp. 268-269. A S C 16 (1962) 279-280.

372 C o c h e r i l , M a u r . L'«Archivo Bibliogràfico de Santes Creus». « C ï t e a u x . C o m m e n t a r i i C i s t e r c i e n s e s » ( A c h e l , B è l g i c a , 1962) pp. 155¬158. A S C 16 (1962) 280. S igna t A . Se lva t .

373 M a r t í n e z F e r r a n d o , J . E r n e s t o . La Càmara Real en el reinado de Jaime I I (1291-1327). Relaciones de entradas y salidas de objetos artísticos. « A n a l e s y B o l e t í n de los Museos de Ar t e de B a r c e l o n a » X I (1953-1954). A S C 17 (1962) 317-318. ( C a s t . ) . S igna t E . F . C .

374 F e r r a n d o , Lorenzo . Actuación de Lorenzo de Zamora en los monasterios del Císter en Cataluna. « C i s t e r c i u m » X I V , 83, ( P a l è n c i a , sept iembre-dic iembre 1962), pp. 317-321. A S C 17 (1962) 318. ( C a s t . ) . S ignat E . F . C .

375 G ibe r t , S .O.C. , G u i d o M . a Los estudiós en la Congregación Cisterciense de los reinos de la Corona de Aragón y Navarra, en «Los monjes y los e s t u d i ó s » . « I V S e m a n a de E s t u d i ó s M o n à s t i c o s . Poblet , 1961» (Pob le t , 1963), pp. 381-401. A S C 17 (1962) 321-323. ( C a s t . ) . S ig ­nat F . A . M i q u e l .

376 C a r u a n a , J . Itinerario de Alfonso I I de Aragón. « E s t u d i ó s de E d a d Med ia de la C o r o n a de A r a g ó n » V I I (Zaragoza , 1962), pp. 73-298. A S C 22 (1965) 86. ( C a s t . ) . S igna t A . S .

377 Coutagne, E t i e n n e . Documentos para la historia de la Con­gregación de Aragón de la orden del Císter. « C i s t e r c i u m » X V (1963), pp. 228-233 y 275-283. A S C 22 (1965) 88. ( C a s t . ) . S igna t A r t e m i o F o l c h .

378 V i v e s i Mi re t , J . El monestir de Pedralbes. Assaig sobre la identificació del seu constructor. ( B a r c e l o n a , 1964). A S C 22 (1965) 9 2 - 9 3 .

379 G i b e r t , S . O. C , Gu ido . La date de fondation du monastère de Poblet. « C ï t e a u x » X V ( W e s t m a l l e , B è l g i c a , 1964) pp. 52-66. A S C 22 (1965) 94-95. S igna t A r t e m i F o l c h .

380 Al t i sen t , S .O.C. , A g u s t í n . El monasterio de Escarpe. Contribu-ción a su historia (siglos XVI-XIX). « Y e r m o » (1965) 245-272. A S C 25 (1967) 239. ( C a s t . ) . S igna t A r t e m i o F o l c h .

381 Miscellanea Populetana ( A b a d i a de Poblet , 1966) X V I - 6 0 8 pp. A S C 26 (1967) 282-283. S igna t A . Se lva t .

382 V i n c k e , Johannes . Tendenciós político-eclesiasticas de Juan I de Aragón relativas a su Capilla Real. « M i s c e l l a n e a P o p u l e t a n a » (1966) 319-336. A S C 26 (1967) 287-288. ( C a s t . ) .

65 G-5

383 G u a s p , B . Existió una Trapa en Mallorca. 126 pp. P a l m a de M a l l o r c a , 1966. — La Trapa en Mallorca, en la costa de Palomera. 24 pp. B a r c e l o n a , B a l m e s i a n a , 1967 Í P u b l i c a d o en Analecta Sacra Tarra­conensia, X X X I X ) . A S M I X (1967) 399-400. ( C a s t . ) .

384 P i q u e r i J ove r , Josep-Joan . Epistolari familiar de santa Joa­quima de Mas i de Vedruna (1823-1889). 170 pp. B a r c e l o n a , B a l m e s i a ­na , 1967. A S M I X (1967 ) 419420.

385 G a r c i a Sanz , A r c a d i . El Cister i Montesa segons la doctrina jurídica valenciana. «I Col·loqui d ' H i s t ò r i a del M o n a q u i s m e C a t a l à » I ( S a n t e s C r e u s , 1967) pp. 127-139. A S C 30 (1969) 612. S igna t A . Se lva t .

386 P i q u e r i J o v e r , Josep-J . El senyoriu de la Manresana. «Cua-dernos de Arqueolog ia e H i s t o r i a de l a C i u d a d » 12 ( B a r c e l o n a , 1968) pp. 51-71. A S C 30 (1969) 612-613.

387 P i q u e r i J ove r , Josep-Joan . Restauració de la vida comuni­tària íntegra al cenobi de Valldonzella. ( B a r c e l o n a , 1968). A S C 30 (1969) 613.

388 P ique r i J ove r , Josep-J . El senyoriu de Verdú ( T a r r a g o n a , 1968). A S C (1969) 613.

389 P l a d e v a l l , A n t o n i . Els monestirs catalans. ( B a r c e l o n a , «Des ­t i n o » 1968) 390 pp. A S C 30 (1969) 613-614.

390 P l a d e v a l l , A n t o n i . Els monestirs catalans. Fotograf ies de F r a n ­cesc C a t a l à i R o c a . 390 pp. B a r c e l o n a , E d i c i o n s Des t ino (1968). A S M X I (1969) 438.

391 Maso l ive r , A l e j a n d r o . Origen y primeros anos (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis histò­rica y documentos. Poblet , 1970. A S C 34 (1971) 259-260. 1 7 9

392 F o n r R i u s , J o s é M . a . Cartas de población y franquícia de Cataluna, I , Textos. ( M a d r i d - B a r c e l o n a , 1969). A S C 35 (1972) 298¬299. ( C a s t . ) .

393 R a m o n , S a l v a d o r ; i R i c o m à , X a v i e r . El Necrologi de la Seu de Tarragona, d ins «Misce l · làn ia H i s t ò r i c a Ca t a l ana . Homena tge a l P a r e J a u m e F i n e s t r e s , h i s t o r i ado r de Poblet ( f 1769)» S c r i p t o r i u m Popule t i , 3 (Pob le t , 1970) pp. 343-398. A S C 35 (1972) 301.

394 F e r r e r - D a l m a u , Augus t . Reculls històrics de l'Edat Mitjana, de Pontons, el seu castell i la seva ermita de Sant Joan de la Mun­tanya. (Pon tons , 1971). A S C 35 (1972) 301-302.

395 V i v e s i M i r e t , Jo sep . Reinard des Fonoll, escultor i arquitecte anglès, renovador de l'art gòtic a Catalunya (1321-1362). 240 pp, ( B a r ­ce lona , 1969). A S M X I V (1972) 546-547. 1 8 0

396 Maso l ive r , A l e j a n d r o . Origen y primeros anos (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis histó-

179 Resum de la tesi per «1 doctorat en teologia al Pontlflcium Athenaeum Ansel-mlanum de Roma. Sota el mateix títol, Masoliver publica, tres anys més tard, la tesi completa, també rccensionada per Port 1 Cogul (vegeu fitxa 396).

180. Vegeu atxa 327 i nota 164.

66

rica v documentes. « S c r i p t o r i u m Popule t i , 8» (Pob le t , 1 9 7 3 ) . A S C 37 (1973) 397-399. ( C a s t . ) . 1 8 1

397 D u r a n i Sanpere , A . El monestir de Santes Creus, panteó de nobles. D i n s Pels camins de la història. B a r c e l o n a , F u n d . Sa lvado r V i v e s C a s a j u a n a , 1973, pp. 10-12. A S C 37 (1973) 400.

398 / / Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Sant Joan de les Abadesses 1970, l lAbadia de Poblet. Scriptorium Populeti 7, 1972), 280 pp.; i / / (id. ibid., 9. 1974) 432 pp. A S C 39 (1974) 4 6 0 4 6 1 . S igna t A. S . C .

399 Ai t i sen t , A g u s t í . Història de Poblet. Poble t 1974. 708 pp. A S C 39 (1974) 464-468).

400 C o l l i A l e n t o r n , M i q u e l . Guillem I i Ramon Guillem I I d'O­dena. « E s t u d i s d ' H i s t ò r i a M e d i e v a l » I V ( B a r c e l o n a , I E C , 1971) pp. 3-26. A S C 42 (1975) 111.

401 G a l i t ó i P u b i l l , M i q u e l . Un urgellenc, darrer abat de Santes Creus. Notícia de fra Pere Carrera i Torrent, natural de Castellnou de Seana. ( B a r c e l o n a 1975) 8 pp. s. n . A S C 42 (1975) 122.

402 Maso l ive r , A l e j a n d r o . Votos, consejos y vida interior en la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. « S t u d i a S i l e n s i a » I ( M o n e s t i r de S i l o s , 1975) pp. 217-232. A S C 42 (1975) 122-124.

403 T o r r a s i R i b é , Josep-Mar ia . Evolució social i econòmica d'una família catalana de l'antic règim. Els Padró d'Igualada (1642-1862). ( F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s Casa juana , B a r c e l o n a , 1976) 320 pp. A S C 44 (1976) 274. S igna t M i q u e l A lbe r t .

7. A R T I C L E S S I G N A T S E N O B R E S E N C I C L O P È D I Q U E S

a ) Des t ina t s a l a Gran Enciclopèdia Catalana 182

404 Abellar, Bernat. Aparegu t s. v. 405 Alegre, Pere. (s. v.) ^

181. Vegeu fitxa 391 i nota 179. 182. Les col·laboracions d'Eufemià Fort a la Gran Enciclopèria Catalana han estat

escasses i irregulars. L'autor sentia una certa incomoditat, que al capdavall ocultava una més o menys explicita incapacitat, pel fet d'haver d'ajustar la redacció dels articles a l'anomenat "estil enciclopèdic" breu, concís i sintètic, neutre 1 objectiu. Sobre Santes Creus nnomés redactà una quantitat exigua d'articles, tot i que la seva col·laboració hi hauria pogut ésser més àmplia (abats i monjos notables, historiadors antics i moderns, fundacions, filials, domini senyorial). No redactà, per l'exemple, l'art. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, que li esqueia òbviament I que téu Agustí Duran i Sanpere; tampoc no fou seva la redacció de l'art. Santes Creus, amb el quadre cronològic d'abats, que li fou encomanat el 1978 i que finalment vaig redactar jo mateix. Fora del tema, i encara

67

406 Barba i Roca, Josep. N o a p a r e g u t . 1 8 3

407 Barberà, Josep de. (s. v.) 408 Bassa i Virgili, Josep. No aparegut . 409 Blanc, Guillem.. No aparegut . 410 Blanc, Pere. No aparegut . 411 Calbó, Bernat, (s. v.) 412 cistercenc-enca ( e n c o l · l a b o r a c i ó ) i quadre s i n ò p t i c , (s. v.) 413 Carnisser, Jaume. (s. v.) 414 Guerau (abat de Valldaura). No aparegut . 415 Guitert i Fontserè, Joaquim, (s. v.) 416 Vives i Miret, Josep.144

b ) Dins e l Diccionario de Historia Eclesiàstica de Espanait%

417 Bonrepòs, Santa Maria. (s. v. monasterio, v o l . I I I ) . 418 Santas Creus [ s i c ] , Santa Maria. (ibid.). 419 Valldaura del Vallés, Santa Maria. (ibid.). 420 Valldigna, Santa Maria. (ibid.).

a tall d'exemple, li íou encarregat l'art. Selva del Camp, la que li esqueia tant com el de Santes Creus perqu era la seva vila natal i ell n'era l'historiador més acreditat; en refusà la redacció tot indicant, per telèfon, que no s'hl veia amb cor. Fet l'article per Ramon Amigó. s'avingué, tanmateix, a revisar-lo. Tot plegat íou una llàstima, perquè la col·laboració d'Eufemià Fort a l'Enciclopèdia sobre temes de Santes Creus i d'altres hauria estalviat alguns errors que s'hi han escolat en fer-los un altre. Vegeu la nota 184.

183. Igual que aquest, hi ha d'altres articles redactats, tramesos puntualment, també puntualment cobrats i finalment no apareguts a ]'Enciclopèdia per motius que ignoro. Fort i Cogul pensava que un abat de Santes Creus, pel sol motiu d'haver-ho estat, mereixia entrada en una enciclopèdia catalana: i en això seguia una opinió que li havia manifestat Ferran Soldevila, que dirigí un projecte de diccionari biogràfic català per a la desapa­reguda Editorial Alcides, per al qual Fort 1 Cogul treballà força, tot i que l'obra mai no arribà a fer-se.

134. Vegeu la nota anterior. Tramès l'article, li fou retornat per a comprovació, un cop adaptat al procés enciclopèdic. La resposta, per carta, de Fort i Cogul deia textual­ment: "Entenc que caldria que el signés el seu veritable autor, ja que, tal com qrreda, s'assembla ben poc a la meva redacció" (27 agost 1977).

185. Publicat per l'Insti'uto Enrique Flórez (Consejo Superior de Investigaciones Clentiflcas), 4 vols., Madrid 1972-1978; obra de valor desigual, que no arriba a cobrir l'objectiu que es proposa. Totes les col·laboracions d'E. Fort són referides a monestirs, agrupades sota l'epígraf comú de monojterio. Pel que els pertoca, és vàlid, en una me­sura diferent, tot el que he dit a les notes anteriors.

68

8. A P È N D I X M

421 Goigs a llaor de la Verge i Màrtir Santa Llúcia, qual imatge és venerada en la seva església de Santes Creus, arquebisbat de Tar­ragona. B a r c e l o n a , H e r e u s de l a V d a . P l a , I m p r e m t a P o n t i f í c i a , s. a . [ 1 9 2 7 ] . 1 8 7

422 Margarida de Prades. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u . 1960 ( E p i ­sodis de l a H i s t ò r i a 7) 60 p à g s . 1 8 5

423 Junta de revés en el monasterio de Santa Maria de Huerta. « C i s t e r c i u m » X I V ( 1 9 6 2 ) . 1 8 9

424 El sepulcro del rey D. Pedró el Grande. « C l i m a . R e v i s t a de l a C o m p a n í a R o c a - R a d i a d o r e s » ( B a r c e l o n a ) 1963, 40-43 . 1 9 0

425 El rector de Vallfogona. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , 1964 ( E p i ­sodis de l a H i s t ò r i a 50) , 57 p à g s . 1 9 1

426 L'eremitisme a la Catalunya Nova. S M V I I (1965) 63-126. 1 9 2

186. Ja compostR a la impremta una bona part de la present bibliografia, m'adono que cal afegir-hi, encara, no menys de divuit fitxes omeses al lloc que els escauria. Les ofereixo en apèndix perquè llur reordenació numèrica i la de les notes corresponents arriscaria nous possibles errors. Les faltes que subsano són de treballs que haurien d'ésser inclosos a les llistes generals i que, en manejar i ordenar la massa de més de vuit-cente.» fitxes que m'ha servit de base per a aquest treball, em passaren per alt per una o altra raó: són els núms. 421, 423. 424 , 436 i 439; la resta es refereix a llibres i treballs rela­cionats només parcialment, senèricament o esporàdicament amb Santes Creus, essent com són d'abast més eixamplat. La nota que els acompanya explica succintament de què cs tracta.

187. ünica edició de goigs de Santes Creus amb lletra d'Eufemià Fort. Musicats per Mn. Francesc Baidelló. els fé i imprimir el rector de Santes Creus, Mn. Francesc Sanjuan i Folch, i sortiren de la impremta a la primera setmana de desembre de 1927. L'edició sembla que fou revisada pels Amics dels Goigs. Foren cantats i estrenats el dia de santa Llúcia (13 de desembre de 1927), festa major d'hivern de Santes Creus. Amb l'article referit a la fitxa 178 (nota 105), aquests Goigs constitueixen la primera manifestació impresa de la vinculació santescreuina d'Eufemià Fort.

188. Referències a Santes Creus en molts llocs. En certa mesura és una versió popular del treball de la fitxa 35.

189. Conté un document interessant per a la història de Santes Creus. 190. Article de compromís, centrat en la banyera del mausoleu de Pere el Gran. La

companyia Roca - Radiadores era el primer proveïdor del nfcgoci que el meu pare i el meu avi matern fundaren el 1941 i que Eufemià Fort liquidà el 1967, després de la mort del darrer.

191. Abundoses referències al monestir i a l'abat Barberà. Vegeu fitxa 5. 192. Treball certament important, que ofereix interessants hipòtesis de recerca. En

tractar del nucli eremític del bloc del Gaià (amb la serra de la Brufaganya i Montmell) ofereix abundoses referències directes a Santes Creus, i d'altres de globals. Valgué al seu autor una extensíssima i prolixa recensió critica, exageradament dura i negativa, i en bona part injusta, de José Sànchez Real al BAT 12M28 (1973-1974 ) 224-235. Ignoro la reacció del meu pare, que mai no en parlà; havent estat publicada nou anys després de l'aparició del treball (i després, fins i tot, de l'adaptació castellana, fitxa 431 i nota 197), dubto que mai se l'hagués llegida del tot. Altrament, susceptible com era el meu pare a la crítica adversa, la reacció hauria traspuat per un cantó o altre.

69

1

427 Viatge a Catalunya d'un conseller del rei de França l'any 1603. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , 1967 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a 98-99) 90 p à g s . S igna t F r a n c e s c . A . M i q u e l . 1 9 3

428 La farsa de Gandesa. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , 1969 ( E p i ­sodis de l a H i s t ò r i a 130) 60 p à g s . 1 9 4

429 El sublime y estèril sacrificio de un Abad General del Císter. « C i s t e r c i u m » X X I (1969) 70-74. ' 9 S

430 Margarida de Prades, monja de Valldonzella i abadessa de Bonrepòs. B a r c e l o n a , G e r m a n d a t de V a l l d o n z e l l a , 1970 ( E s t u d i s c is -te rcencs V I ) , 20 p à g s . '" 6

431 El eremitismo en la archidiócesis tarraconense. D i n s Espana eremítica, P a m p l o n a 1970 ( « A n a l e c t a L e g e r e n s i a » [ L e y r e ] I ) 79-139. 1 9 7

432 Ingerència reial en el règim monàstic en temps de Felip II d'Espanya. « V I I I Congreso de H i s t o r i a de l a C o r o n a de A r a g ó n » [ce­lebra t a V a l è n c i a per l 'oc tubre de 19671 t o m I I I , v o l . I I ( V a l è n c i a 1973) 179-195. 1 9 8

433 Aspectes de la desamortització (segle XIX). B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u , 1973 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a 174), 56 p à a s . S i s n a t A r t e m i F o l c h . 1 9 9

434 Blanca d'Anjou, muller de Jaume el Just, reina de Santes Creus. M s . de 313 ho l . a doble espa i , redac ta t e l 1973 . 2 0 0

435 El trànsit pel Coll de Balaguer (del Perelló a l'Hospitalet

193. Relació del viatge a Catalunya de Barthélemy Joly, amb un capítol curiós que explica la seva estada a Santes Creus.

194. Llibret de divulgació dels esdeveniments anteriors i posteriors a la fingida ceri­mònia nupcial de l'infant Jaume a l'església de Gandesa. Tema ja tractat per l'autor en d'altres ocasions (fitxes 69, 148 i 364 només pel que fa a Santes Creus), les referències al monestir i als seus homes hi són sovintejades.

195. Sobre el viatge d'Edrrond de la Croix, abat general del Cister, a Santes Creus i a Poblet (1603-1604) quan hom intentava d'introduir-hi el congregacionisme. Vegeu fitxa 152.

196. Referències constants a Santes Creus, com és natural en una tema particular­ment grat a l'autor.

197. Versió castellana ampliada en algun punt, i adaptada, de l'estudi referit a la fitxa 426; hi manca, a més. l'apèndix - inventari de les ermites de la Catalunya-Nova. Aquesta versió fou presentada a la VI Setmana d'Estudis Monàstics <San Salvador de Leyre, Navarra, 15-20 de setembre de 1963) però no aparegué fins set anys més tard, dins el present volum, que en recull les actes, i havent aparegut ja en català. S'en féu un tiratge a part, amb paginació pròpia.

198. Sobre l'elecció d'Oliver de Boteller com a abat de Poblet, presidida pel de Santes Creus, Jeroni Contijoc, darrer dels oponents aferrissats al congregacionisme.

199. Versió abreujada i de divulgació d'un tema ja tractat per l'autor, amb més profunditat, en d'altres ocasions. Vegeu fitxes 39, 102, 112, 115, 117 i 159.

200. Biografia de Blancs de Nàpols o d'Anjou, que optà al premi Aedos (18* convo­catòria) el 1976, i que no li íou atorgat. Ja a partir del títol és de veure la relació d'aquest treball amb Santes Creus que, amb tot, no aporta gaires dades essencials de primera mà al tema.

70

de l'Infant). B a r c e l o n a . R a f a e l D a l m a u , 1974 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a 188), 62 p à g s . 2 0 1

436 La reina Blanca d'Anjou. B a r c e l o n a , R a f a e l D a l m a u . 1975 ( E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a 197), 60 p à g s . S i g n a t F r a n c e s c A . M i q u e l . 2 0 '

437 Unes quantes notícies de fra Antoni Escofet, monjo egregi de Santes Creus. D ins Homena tge a San t i ago S o b r e q u é s V i d a l ( « A n a l e s de l Ins t i tu to de E s t u d i ó s G e r u n d e n s e s » X X I I , G i r o n a 1974-1975) 269-296. 2 0 3

438 Eduard Toda, tal com l'he conegut. Mont se r ra t , Pub l i cac ions de l 'Abadia de Montse r ra t , 1975. 366 p à g s . i l · l u s t r a t . 2 0 4

439 Una decisiva intervenció en la conquesta de Mallorca fins ara desconeguda. « R e c u l l » ( B l a n e s ) 1285, n ú m . ex t rao r . de S a n t a A n n a (agost 1976) 13-14.

440 El drama del primogènit de Jaume II el Just. Tarragona i la tràgica vida de l'infant que no volgué ésser rei. 632 ho l . a doble espa i . 2 0 3

201. Treball de divulgació sobre un tema que interessa ocasionalment l'autor en altra època. Vegeu fitxa 109.

202. Altre llibret de divulgació sobre Blanca de Nàpols o d'Anjou. Vegeu fitxa 434 i nota 200.

203. Important estudi sobre un monjo de Santes Creus que, després de l'exclaustracid. assoli un paper relativament influent.

204. Referències a Santes Creus dels temps en què Toda pertanyia al primer Patro­nat i de l'època, també, en què el meu pare recercava documents de Santes Creus a les col·leccions que el biografiat tenia aplegades a Escornalbou o a Poblet, entre 1930 1 1936.

205. Treball essencial, elaborat a consciència, que reflecteix i aplega tot el material biogràfic reunit per l'autor sobre l'infant Jaume (vegeu fitxa 423, nota 194 i els esments que allí són fets), i n'elabora una síntesi i assaja una critica historiogràfica sobre el personatge. A desgrat del subtítol, les referències a Santes Creus hi són molt nombroses (sobretot als capítols IV a V I I I ) . És un dels darrers treballs de l'autor, que el destinà a concórrer al I Premi Josep Gramunt i Subiela, convocat per l'Ajuntament de Tarra­gona el 1979. Mort el meu pare, vaig presentar-lo al premi esmentat, que no li fou atorgat.

NOTA FINAL Ja enllestit del tot el oresent catàleg bibliogràfic específic d'Eufemià Fort i Cogul

sobre Santes Creus, he de reconèixer, encara, dues probables errades que s'hi han esco­lat: es tracta de les fitxes 211 i 214, anònimes, que correspondrien a Isidre Valentines i Llobell. Tanmateix, la redacció d'ambdues notes acusa, si més no, la mà correctora de Fort i Cogul. En tot cas —i potser en algun altre, improbable, de les cròniques o noticiaris del butlletí SC— jo mateix hauria estat víctima de la pruïja d'atribuir al meu pare tot el que podria haver estat seu i que no es pot comprovar que ho sigui; és allò que deien d'un autor clàssic castellà, rebus oninibus, quae nteltorej cs«e proòan'.ur. nomen impositit suum.

X . F . B .

71

PERE DE DÉU, MONJO DE S A N T E S ' C R E U S I BISBE DE S A N T A JUSTA (SARDENYA)

F a anys que v a m descobr i r u n documen t redactat per Pere de D é u , b isbe de S a n t a J u s t a , a S a r d e n y a . C o m u n i c à r e m l a nos t ra tro­b a l l a a E u f e m i à F o r t i Cogul , que l a v a cons ide ra r mo l t in teressant , i l i p r o m e t é r e m de publ icar - lo , p e r q u è a r r o d o n i a l a c o n e i x e n ç a que h o m tenia sobre l a v i d a d 'aquest mon jo s a n t e s c r e u í . E l temps es v a escolar , i m a i no v a m pensar que aques ta descober ta ens s e r v i r i a per a hono ra r l a seva d e d i c a c i ó a l ' e s tud i de l nos t re mones t i r i re t re , a l a vegada, u n r eco rd a u n a a m i s t a t de quas i vint- i-cinc anys . M e r c è s a l a qua l , de d i a en d ia , ens s e n t í e m m é s v incu la t s a la t a sca d 'es tudiar i defensar l a h i s t ò r i a de l mones t i r de les r ibes de l G a i à , p r i m e r d ins l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c i m é s t a r d c o m a m e m b r e del Pa t rona t .

Pere de D é u h a v i a estat confessor de l ' in fan t J a u m e , fill del r e i J a u m e I I ; l a persona l i ta t d 'aquest i n fan t h a v i a preocupat , entre d 'a l t res temes, Ja t asca d ' h i s s to r i ador de l ' a m i c F o r t i Cogul , que d e d i c à c i n q u a n t a anys de l a seva v i d a a l a r e c e r c a d 'una à m p l i a parce l · la de l a h i s t ò r i a de l a n o s t r a t e r r a . C r e i e m , doncs, que l a m i l l o r a p o r t a c i ó que podem fer per a h o m e n a t j a r e l seu record é s pub l i ca r aquest document , r e l ac iona t a m b u n a t e m à t i c a t an g ra ta a l a seva ac t iv i t a t d 'h i s to r iador c o m e r a S a n t e s C r e u s i e ls seus monjos .

Pere de D é u , mon jo de San t e s C r e u s , h a estat u n desconegut, ma l g r a t l a seva in teressant pe r sona l i t a t , per c ron is tes i h i s to r iadors de l nos t re c e n o b i , 1 e ls qua ls l ' h a n c o n f ó s , segurament a c a u s a del s eu n o m de fonts, a m b l 'abat P e r e d 'Ar t é s , -* a l q u a l v a n conve r t i r

1. César Martinell: El monestir de Santes Creus, Ed. Barcino, Barcelona, 1929, 280 pàgs. amb 36 làms. i 4 plànols. Eufemià Fort i Cogul: Soníes Creus. Notes històriques i descriptives. Barcelona, 1936, 126 pàgs. amb 28 làms. Eufemià Fort i Cogui: Llibre de Santes Creus, Ed. Selecta, Barcelona, 1967, 239 pàgs. amb 12 làms. Eufemià Fort i Cogul: El monestir de. Santes Creus. Vuit segles d'història i d'exemplaritat, Collectanea de Santes Creus, 5. Santes Creus, 1976, 208 pàgs. amb il·lustracions.

2. Cèsar Martinell: El monestir de Santes Creus, pàg. 67. "Pere d'Arters (1308-1309). Oeixà l'abadiat de Santes Creus per la mitra de Santa Justa, a Sardenya, i exercint aquest càrrec, el 10 de les calendes de novembre de 1331, consagrà el cementiri i benei part del clausstre del Monestir i el Capítol". Eufemià Fort i Cogul: Santes Creus,

73

en bisbe de S a n t a J u s t a , d i ò c e s i de l a j u d i c a t u r a s a r d a d 'Arborea (1309). No c r e i e m v e r s e m b l a n t aques t fet, tot i l a p r o v i n e n ç a cata­l ana de l a f a m í l i a dels ju tges d ' A r b o r e a . 3 L a i n t e r v e n c i ó p o l í t i c a dels ca ta lans a l ' i l l a no fou u n a rea l i t a t fins a l a conques ta de l a ma jo r par t de S a r d e n y a , c o m a resu l ta t de l ' e x p e d i c i ó m i l i t a r capi ta­nejada per l ' in fant Al fons , h e r e u de J a u m e I I , en t re els anvs 1323 i 1324. 4

L'episcopologi de S a n t a J u s t a pub l i ca t per G a m s , 5 t é r e m a r c a b l e s l lacunes i n fo rma t ive s re fe ren ts a aquests anys per a poder-lo con­s ide ra r và l i d ; no a ix í l 'edi ta t per E u b e l . 6 Aques t d a r r e r episcopologi no permet l a p r e s è n c i a , c o m a bisbe, de Pere d ' A r t é s fins a p a r t i r de l ' any 1309; a m é s , s 'ha documen ta t l a da ta de l a d e s i g n a c i ó epis­copa l de Pere de D é u (23 de m a r ç de 1330) . 7 Aques t fet ev idenc i a que Pere , bisbe de S a n t a J u s t a , que v a benei r e l c l aus t r e n o u i l a s a l a cap i tu l a r (1331) no pod ia é s s e r a l t r e que Pere de D é u , 8 i aques ta c e r i m ò n i a v a ten i r l loc poc abans , segurament , de l s eu t r a s l l a t a l ' i l l a de S a r d e n y a .

L a biografia de Pere de D é u e x p l i c a aques ta c a r r e r a e c l e s i à s t i c a de monjo de San tes C r e u s a b isbe de S a r d e n y a . R e m a r q u e m , pe r l ' i n t e r è s que t é , l a v i n c u l a c i ó d 'aquest mon jo a l a f a m í l i a r e i a l c o m

pàg. 20. "Pere d'Arters. 1308 - 1309. Ben aviat fou proposat bisbe de Santa Justa, a Sardenya. Com a bisbe benei —1331— el capítol i altres dependències del monestir, durant una visita que hi féu". Eufemià Fort i Cogul: Llibre dc Santes Creus, pàg. 50: "L'any 1308 fou abat de Santes Creus d'Arters; però el seu fou un abadiat curtissim. perquè l'any següent fou preconitzat bisbe titular de la diòcesi residencial de Santa Justa, al regne de Sardenya, que va anar a regir." Eufemià Fort i Cogul: El monestir de Santes Creus. pàg. 44: "L'any 1308 fou abat de Santes Creus Pere d'Arters; pero cl seu abadiat fou curtissim, perquè l'any següent fou preconitzat bisbe titular de Santa Justa, al regne de Sardenya, diòcesi residencial que anà a regir."

3. Joaquim Miret i Sans: Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya. Estudi fcis-tòrich sobre los jutges d'Arborea de raça catalana, Barcelona, 1901, 144 pàgs., 1 làm.

4. Antonio Arribas: La conquista de Cerdeüa por Jaime 11 de Aragón, Instituto de Estudiós Mediterràneos, Barcelona, 1962, pàgs. 197 i ss.

5. Pius Boniíacius Gams: Series Episcoporum Ecclesiae Catholicae. Leipzig, 1931. Vol. I , pàg. 839. "1291 —Joannes— 1309; 1318 —Fredericus O. S. B.— s. a.; 1328 —Jacobus de Cucho O. S. D.— 1343 T 1349".

6. C. Eubel: Hierarchia Catholica Mcdii et Rccentioris Aevi, Münster, 1931, Vol. I , pàg. 287: "Joannes 1291-1309, Fredericus O. P. s. a.; Guillelmus 1318 —sept.— 19; Palrus de Deo, monachus mon. SS. Crucum 1330 —març— 23."

7. Dionigi Scano: Codice diplomàtica delle relazioni tra la Santa Sede e la Sardeyna, Cagliari, 1940, Vol. I , pàg. 283: "CCCXCV. Ex Arch. Vatic. — Vol. 93, Ep. 954 (Johann. X X I I ) . Avignone 23 marzo 1330. Dilecto fllio Petro de Deo electo Sancte Iuste. I I pontí-fice Giovanni X X I I prepone il monaco cisterciense Pietro di Dio alia chiesa di Santa Giusta, resasi vacante per la morte del vescovo Guilielmo."

8. Eufemià Fort i Cogul: Notícies /listòrioue» de Santes Creus i Còdex 459 de l'A. H. N. de Madrid). "Santes Creus. Boletin del Archivo Bibliogràfico", I I . núm. 16 (1962), pàT. 242: ".13 — E l dimecres 10 de les calendes de novembre de 1331 fou beneït el cemen­tiri de Santes Creus per fra Pere, bisbe de Santa Justa de Sardenya, abans monjo del monestir. Al mateix dia fou beneït el claustre i el Capítol, i els enterraments que hi ha al davant les portes de l'església de l'hospital."

74

a confessor de l ' in fant J a u m e . 9 L a seva biograf ia h a es ta t e s tud iada des d 'un pun t de v i s t a m é s av ia t p o l í t i c : l a r e n ú n c i a a l ' h e r è n c i a pa te rna , fet que h a provocat opinions mo l t c o n t r a d i c t ò r i e s ent re els e s tud io sos . 1 0

Segons e l r e i J a u m e I I , pare de l ' in fan t J a u m e , e l cu lpab le de l a c e s s i ó dels dre ts de p r imogen i tu ra e r a Pere de D é u , que l i h a v i a des­ve t l l a t e l desig de re t i rar -se a fer v i d a de r e l i g i ó s . Aques t re t re t c o n t r a el m o n j o de Santes C reus es tava basat , segons l a documen­t a c i ó de la. C a n c e l l e r i a re ia l , en e l fet que a l a c a m b r a de l ' in fan t J a u m e , a l a p r i m a v e r a del 1318, s 'hi h a v i a t robat u n h à b i t de monjo b lanc . A q u e s t a i n c u l p a c i ó c o s t à a Pere de D é u e l c à r r e c de confessor. P e r ò tot seguit . Pere de D é u fou designat per a a s s u m i r l a m a t e i x a comesa p rop de l a in fan ta E l i o n o r . 1 1 E n descone ixem les c i r cums­t à n c i e s , p e r ò Pere de Déu v a seguir re lacionant-se a m b l a f a m í l i a dels comtes - r e i s , i a i x ò ens e x p l i c a e l fet que l ' any s e g ü e n t i n t e r c e d í s per ta l d 'aconseguir que J a u m e I I a t o r g u é s e l p e r m í s a l ' infant J a u m e per a v i u r e a l mones t i r de San tes C r e u s . 1 2

No ten im, cle moment , a l t res dades b i o g r à f i q u e s de Pere de D é u fins que deu anys m é s t a rd e l sant pare J o a n X X I I e l n o m e n à b isbe de S a n t a J u s t a . C a l que ens p reguntem c o m h a v i a aconsegui t u n c à r r e c en u n l loc tan l l unya . (-Fou e l corol· lar i de l a con t inuada esti­m a c i ó de l ' in fant J a u m e i un gest de generosi ta t de l r e i Al fons e l Ben igne , que p r e m i a v a a ix í l a seva fidelitat a l a n i s saga dels comtes -re i s c a t a l ans? H e m de c reu re que e l monjo de San te s C r e u s h a v i a estat l l o r e j a t pels seus an te r io rs ma ldecaps , a l a vegada que, segura­ment , h o m v a p r o c u r a r d 'honorar e l seu mones t i r , t an v i n c u l a t a l a persona de Pere el G r a n i a l a del s eu fill J a u m e I I , av i i pare , res­pec t ivament , del re i Benigne , i sebol l i t s a m b d ó s a l ' e s g l é s i a m o n a c a l .

L a d e s i g n a c i ó de Pere de D é u c o m a b i sbe de S a n t a J u s t a v a c o i n c i d i r a m b é l momen t en el qua l e l r e i A l fons i els seus conse l le rs i n t en taven d ' imposar bisbes na tu ra l s dels seus estats pen insu l a r s —aragonesos i ca ta lans— a totes les d i ò c e s i s sa rdes pe r t a l d ' ev i ta r qua l sevo l possible i n t e r v e n c i ó e c l e s i à s t i c a i t a l i ana , sobretot p i sana ,

9. J . Emesto Martínez Ferrando: Jaime II de Aragón. Su vida familiar, C.S.I .C. . Barcelona, 1948, Vol. I , pàg. 87. J . E . Martínez Ferrandoi»Jaume II en Els descendents de Pere cl Gran. Ed. Teide, Barcelona, 1954, pàg. 126. J . Ernest Martínez Ferrando: Jaume II o el Seny Català, Ed. Aedos, Barcelona, 1963, pàg. 228.

10. Joaquim Miret i Sans: El forassenyat primogènit de Jaume II. I . E . C , Barce­lona. 1957. 51 pàgs. Eufemià Fort i Cogul: Una vocació monàstica obstinadament inter-dita, "Studia Monàstica" (Montserrat). I I I , núm. 2 (1961), 357-376; una versió divulgatò-ria, part del treball anterior, fou publicada amb el títol La farsa de Gandesa. Rafaei Dalmau, editor, Barcelona, 1969, 60 pàgs.

11. J . Emesto Martínez Ferrando: Jaime II de Aragón, Vol. I , pàgs. 49, 87 i 88. J . Ernest Martínez Ferrando: Jaume II o el Seny Català, pàg. 228. Eufemià Fort i Cogul: Una vocació, pàg. 361.

12. J . Emesto Martínez Ferrando: Jaime II de Aragón, vol. I , pàgs. 87 i ss; vol. I I . pàg. 242, doc. 327. Eufemià Fort i Cogul: Una vocació, pàg. 372.

75

que a f a v o r í s l a i n t e r v e n c i ó p o l í t i c a i m i l i t a r de la r e p ú b l i c a de l ' A r n o a les te r res sardes . E n el regnat de l r e i Benigne , el d o m i n i co lon i a l c a t a l à a l ' i l l a e r a mo l t p r e c a r i . 1 3

U n any d e s p r é s del seu nomenament , Pere de D é u v i v i a e n c a r a a les te r res ca ta lanes . E l d i a 23 d 'oc tubre de 1331 va p r e s i d i r u n a c e l e b r a c i ó mo l t des tacada a San t e s C r e u s : l a b e n e d i c c i ó del c l aus t r e g ò t i c i de la sa la c a p i t u l a r . 1 4 A b a n s del seu nomenament deu r i a h a v e r fet la d o n a c i ó de les dues candeles pe r a l ' a l t a r de sant M a r t í , b isbe, en el d i a de la seva fes ta , i la< i n s t i t u c i ó d 'una p i t a n ç a , en da ta no c o n c r e t a d a . 1 5 T o t s aquests fets no poden é s s e r pos ter iors a la seva c o n s a g r a c i ó episcopal , p e r q u è h e m de c r eu re que el c ron i s t a no hau­r i a obl idat u n honor t an des tacat c o m e r a l 'enal t iment e c l e s i à s t i c d 'un dels monjos del cenobi de l G a i à .

E n u n a da ta desconeguda, pos te r io r al 23 d 'octubre de 1331, Pe re de D é u i el s eu seguic i v a n m a r x a r cap a Sa rdenya . E l 7 de m a r ç de 1335 e s c r i v í al r e i A l f o n s el Ben igne des de S a n t a J u s t a , per a fer- l i saber la s eva desg rac iada v i d a a les terres s a r d e s . 1 6 F a u n a e x p o s i c i ó a l t ament t r à g i c a de l a r ea l i t a t en la qua l v i v i e n els ca ta lans en aque l l a i l l a conve r t i da en u n a ve r i t ab l e sangonera d e m o g r à f i c a . 1 7

U n a l ec tu ra a tenta d 'aquesta l l e t r a ens d o n a r à u n a v i s i ó mol t rea­l i s t a i a l a vegada p e s s i m i s t a de les poss ib i l i t a t s que els ca ta lans tenien per a sobrev iu re i aconsegu i r a m b èx i t l a c o l o n i t z a c i ó sa rda , fonamenta lment sobre aques ta g ran par t de l ' i m p e r i t e r r i t o r i a l ca­t a l à a l a M e d i t e r r à n i a occ iden ta l .

P e n s e m que les n o t í c i e s apor tades pel document podien é s s e r cabda l s Der a c o n è i x e r la r ea l i t a t h i s s t ò r i c a sa rda —som als in i c i s de la c r i s i de l segle x i v — s e m p r e que aquesta i n f o r m a c i ó no fos de formada . T o t i a s senya l a r e l de ta l l de l a m o r t de pa r t del seu seguic i , apor ta t c o m a dada t e s t i m o n i a l , 1 8 t a m b é pod r i a m a n i p u l a r la c o m u n i c a c i ó s i la s eva finalitat fos d 'aconseguir l a b e n e v o l è n c i a

13. Juan - F . Cabestany Fort: Alfonso el Beniçno y cl gobierno catalano-aragonis en la isla de Cerdeüa (1327-1336). Tesi doctoral. Mecanografiada. Vol. I . Text, tols. 219 i ss., i 422 i ss.

14. Eufemià Fort i Cogul: iVoíicies històriques, pàg. 242. 15. Eufemià Fort i Cogul: Noticies històriques, pàgs. 242 i 246: "32 — Fra Pere-*de

Déu comprà a Puigtinyós una quarter» d'ordi que rep el sagristà al mas d'en Lar el dia de santa Maria d'agost, per a dues candeles a l'altar de sant Martí, bisbe, en la seva festa, des de les primeres vespres fins després de les completes de l'endemà." i "48 — Fra Pere de Déu constituí una pitança els diumenges tercer, quart i cinquè de quaresma, de bon congre, una lliura per cada quatre, en sufragi de l'infant Jaume i Ramon de na Muntaguda i propi."

16. Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria. Cartes Reials Diplomàtiques. Alfons I I I , 2577. Vegeu l'apèndix.

17. A.C.A. C. C.R.D. Alfonso I I I , 3577: " E ! pus malvat ioch de tota Zardenya, hon són malalt e són morts de la companya mia, de pus que hic so, bé X X , si nebots, si altres parents meus."

18. Joan-F. Cabestany Fort: Alfonso el Benigne, vol. I . Text, fols. 439 i ss.

7 fi

del r e i Ben igne pe r t a l que aquest l i l l i u r é s l ' a u t o r i t z a c i ó de r e to rna r a les terres pen in su l a r s i d 'aconseguir é s s e r nomena t b i s sbe a u x i l i a r de Saragossa , d i ò c e s i governada per P e d r ó L ó p e z de L u n a (1314¬1345), e c l e s i à s t i c v i n c u l a t a l s e rve i de l a f a m í l i a r e i a l des de l regnat de J a u m e I I , que s e r i a m é s t a r d cance l l e r de l r e i Pe re e l C e r i m o n i ó s i que segurament e r a conegut de l b isbe de S a n t a J u s t a . 1 9

No h e m assol i t d 'a l t res n o t í c i e s pos te r io rs , a ix í c o m tampoc l a data de l a seva mor t . Pe re de D é u ens h a de ixa t u n notable testi­moni , potser u n a m i c a exagerat , de l a rea l i t a t s a r d a en aques t tom­bant de l ' E d a t M i t j a n a , p roper i r e l ac iona t a m b u n a c r u ï l l a de l a h i s t ò r i a de C a t a l u n y a c o m s e r à l ' any 1348.

J o a n - F . C A B E S T A N Y

19. Josep Rius Serra: l'Arquebisbe de Saragossa, canceller de Pere III, "Analecta Sacra Tarraconensia" (Barcelona). I I I (1932), 1-62.

77

A P È N D I X

1335, m a r ç , 7. S a n t a J u s t a .

Lletra del bisbe de Santa Justa, Pere de Déu, al rei Alfons el Benigne, en isla de Cerdena 11227- 13261 II: Diplomatario y apéndices. Tesi doctoral. Mecanogra-

circumstàncies ambientals de l'illa de Sardenya.

Arxiu de la Corona d'Aragó. Cancelleria. Cartes Reials Diplomàtiques. Alfons I I I . 2577.

Joan - P. CABESTANY PORT: Alfonso el Benigno y el gobierno catalano-aragonés en la isla de Cerdena 11327 - 1336 II: Diplomatario y apéndices. Tesi doctoral. Mecanogra­fiada. Barcelona, 1971. Pol. 436, doc. 94.

Senyor . J o f rare Pere , b isbe de S a n c t a J u s t a , me c o m a n en v o s t r a g r à c i a , besan vostres mans e vos t res peus .

Senyor , per a m o r de nos t re S e n y o r p r i n c i p a l m e n t e pe r lo se rve i a n t i c h e de vos t re Pa re e de vos t re F r a r e e de V ó s , aya ts m a r z è de m i , q u i s ó n en aquest e x i l i , el pus m a l v a t l o c h de tota Z a r d e y n a , hon s ó n ma la l t e s ó n mor t s de l a c o m p a n y a m i a , de pus que h ic so, b é X X , s i nebots s i a l t r es pa ren t s meus . Que sie m e r z è v o s t r a que ab lo S a n t Pare me recaptasse ts que a g è s a lgun benefici en a l t r a t e r r a , h o n vos p o g è s se rv i r , ho ab Monseyno r de Saragoza , me recap-tasets v ida , e j o que l i s e r v í s en s a esglesa c o m el fos occupat en a l t r e s afers , que Monseynor lo pacera t c h a m o l t é s caregat de meso. J o m u i r a c í s i a juda de D é u e de V ó s e no que .m h i c trage.

G a r z i a , por tador d'esta l e t ra , vos d i r à , S e y n o r , c o m m i v a . P l àc i e -us que j o no m u y r a ac í . D é u s per s a m i s e r i c ò r d i a vos f a ç a a v e r m i s e r i c ò r d i a de m i e us aya m i s e r i c ò r d i a c o m obs vos s i r a . Per que, nos t re Senyor , que us mantenge en l a sua g r à c i a .

D a t u m a S a n c t a J u s t a nonas m a r c i i anno d o m i n i M C C C X X X I I I I .

7»

EUFEMIÀ F O R T I C O G U L , I L A SEVA A M I C A L

VINCULACIÓ A L MONESTIR DE POBLET

Una personalitat tan r ica com la de l'enyorat amic Fort , que sàv ia unir el treball c o n s c i e n c i ó s amb la vehement afectivitat, no é s estrany que u n í s semblantment a la p r e d i l e c c i ó s a n t e s c r e u ï n a l'amor per l'abadia germana de la Conca, a la qual s'hi t r o b à relacionat de ma­nera coral i í n t i m a d 'ençà dels anys de jovenesa.

Ben jove encara, en efecte, s o v i n t e j à l'amistat del senyor Toda, a Escornalbou, i amb m é s a s s i d u ï t a t , a Poblet. L 'h i cridava el seu apassionat in terès per tot el que es referia a l patrimoni cultural de Catalunya, i —cal dir-ho j a des d'ara— el seu esperit pregonament cr i s t ià i un gran amor sobretot per l a vida m o n à s t i c a , que el durà fins i tot anys a venir a l ' organ i tzac ió i p r e s i d è n c i a dels Col·loquis d'His­tòr ia del Monaquisme Cata là .

No sabem quan t i n g u é lloc la pr imera visita de Fort a Poblet. E n tot cas, c a l d r à datar-la pels anys anteriors a 1930, quan per l'agost es troba per pr imera vegada amb el senyor Toda a Poblet, tal com ens recorda ell mateix en el seu ll ibre b iogràf ic sobre el gran restaurador del monest ir . 1

Sabem, p e r q u è a ix í ens ho va explicar l'amic E u f e m i à personal­ment, i a ixí ho escriu al mateix l l ibre suara citat, que el l t i n g u é una particular i n t e r v e n c i ó en la p r e p a r a c i ó per al seu relligat en volums dels documents pobletans recollits per Toda als Arxius d'Hisenda de Tarragona i de la Corona d'Aragó de Barcelona en par t i cu lar . 2 Aques­ta tasca de reunir per temes i c r o n o l ò g i c a m e n t els documents en carpetes empresa per Fort a Escorna lbou p o s s i b i l i t à el recul l de bona part de l'antiga d o c u m e n t a c i ó pobletana a Poblet mateix, reunida en grans volums vermells en mi t ja pell amb l'esment Archivium Popu­leti i el cap de bou e m b l e m à t i c , com en el conegut ex - libris d'en Toda. '

1. Vegeu Eufemià PORT i COGUL, Eduard Toda, tal com l'he conegut (Montserrat 1975). p. 322 a 334 particularment, i polsim.

2. foidem, p. 237. 3. Certament, degut al fet d'haver estat el senyor 1 el restaurador de l'antic convent

franciscà medieval d'Escornalbou.

79

C a l da ta r de l 1932, p e r ò , l a def in i t iva ins ta l · lac ió d 'en T o d a a Poble t . J a abans c o m e n ç à de preocupar-se e l p a t r i c i r eusenc sobre l a ins ta l · lac ió dels monjos a l v e l l casa l c i s t e r cenc . T o d a h a v i a pensat d ' an tuv i en els monjos t rapencs espanyols , d ' e n ç à de l a v i s i t a efec­tuada a Poblet pels abats f r a M a n u e l F l e c h é , de V i a c e l i , i f r a Fè l ix Alonso , de S a n I s i d r o de Duenas , que se n ' i n t e r e s sa r i a p a r t i c u l a r m e n t , pel febrer de 1927 . 4 F o u , per cer t , l ' amic F o r t , q u i t é e l m è r i t d 'haver defensat a m b b r a ó des de « L a C r u z » de T a r r a g o n a , en dos a r t i c les apareguts e l 21 de j u n y i el 22 de j u l i o l de 1930, l a p r e f e r è n c i a que c a l i a donar en j u s t í c i a a ls c i s t e r c e n c s . 3

E n aquest sent i t , e s c r i g u é igua lment a l 'abat F r a n c e s c d 'Ass í s M . Causse , de Fon t f r eda , l a casa - m a r e de Poblet , a m b r e s i d è n c i a l l avors a C u i x à , i n ' o r g a n i t z à u n a t robada a m b e l senyor T o d a a Poblet , a l a s a l a de l ca l fador , e l 16 de se tembre de l m a t e i x any . E l senyor T o d a , guanya t a l projecte , s ' a n à decantant r à p i d a m e n t en favor de la res­t a u r a c i ó pe r pa r t dels mon jos f rancesos de F o n t f r e d a - C u i x à , que j a des de l l u r e x i l i de l m o n e s t i r del Su f r ag i , e s tab le r t a l M a s C o l o m de T à r r e g a , h a v i e n de le ja t l a r e s t a u r a c i ó pob le tana . Aques ta , p e r ò , q u e d a r i a de m o m e n t i m p o s s i b i l i t a d a per l a i n s t a u r a c i ó de l a I I Re ­p ú b l i c a E s p a n y o l a e l 14 d ' a b r i l de 1931, i def in i t ivament bande jada d e s p r é s , tot i les esperances l l a rgamen t nodr ides d 'una i a l t r a par t , l l avo r s de l a t r à g i c a e s c a i e n ç a de l a gue r r a c i v i l 1936- 1939. 6

É s de 1932 que l ' e s t a n ç a d 'en T o d a a Poble t es f a def in i t iva , i e l 1933 cons ten sempre aplegades les r eun ions de l P a t r o n a t a l a casa que en r e b r à e n endavant e l n o m i c o r r e s p o n i a a l a de l Mes t re de nov ic i s , on e l g r a n r e s t au rado r de Poblet e s t a b l i r à e l seu d o m i c i l i fins a l a m o r t . I ens cons ta que les estades de l j o v e F o r t s 'hi es­que ien mo l t f r e q ü e n t m e n t . 7

E l m a t e i x F o r t p a r l a d 'un a r t i c l e seu en co l · l abo rac ió a l v o l u m d 'homenatge a T o d a , l l a v o r s dels 50 anys de l s eu l l i b re Poblet. Re-corts de la Conca de Barberà ( B a r c e l o n a 1883). L ' o b r a col·lectiva a p a r e g u é a B a r c e l o n a e l 1933, a m b e l t í t o l Poblet. Recull d'escrits

4. Vegeu aquí a p. 238, i 322, així com tot el paràgraf dedicat al fet, Entre la Trapa i el Cister, p. 321-327 en general. -*•

5. Cf. aquí Eufemià F O R T i COGUL, La restauració monàstica de Poblet (Barce­lona 1950), p. 18. E l títol dels esmentats articles era respectivament Frares a Poblet. iTrapenses o cistercienses?, i El restabliment del monaquisme pobletà.

6. E l calfador era, diu Fort, l'única estança hàbil llavors per a una tal reunió, i vegeu FORT, La restauració monàstica, p. 19-21, amb reproducció de dues lletres de l'abat Causse a l'autor de data 1 d'agost i 23 de setembre de 1930, datades ambdues a Cuixà, i en català n.olt correcte, aixi nom FORT, Eduard Toda, p. 324-325 i passim. Sobre aquest tema vaig presentar una comunicació relativament extensa al Col·loquí celebrat al mateix Cuixà l'abril proppassat, amb assistència del senyor Fort, amb el títol La comu­nitat cistercenca de Fontfreda • Cuixà i la restauració monàstica de Poblet, amb vuit documents.

7. FORT, Eduard Toda, p. 234-241 i pdssim.

pobletans en commemoració íntima del cinquantenari editorial del llibre: Poblet. Records de la Conca de Barberà, de D. Eduard Toda i Güell 1883 - 1933, edi tat per l a R e n a i x e n s a . C a l i a esmentar-ho, sense comentar i s , p e r ò , posat que no he pogut consu l t a r dit v o l u m .

F o r a dels seus a r t i c les dal t esmenta t s , l a p r i m e r a o b r a h i s t ò r i c a dedicada per en F o r t a Poblet é s l ' a r t i c l e per e l l pub l ica t a l « B u t ­l le t í A r q u e o l ò g i c » de T a r r a g o n a , è p o c a I I I . n ú m . 49 f de juliol-agost-se tembre de 1934, sota e l t í t o l Un gran monjo de Poblet. Fra Ignasi Carbó i Florensa. S o r t i r à a l a l l u m l ' any s e g ü e n t en f o r m a de l l ib re a T a r r a g o n a , convenientment cor regi t i mol t augmentat , i amb el nou t í t o l Fra Ignasi Carbó i Florensa, fill de la Riba, monjo de Poblet i missioner claretià, que ens donava nova m o s t r a de l ' i n t e r è s del seu au tor per l a h i s t ò r i a m o n à s t i c a . 8

Per dues vegades — i sens dubte h i fou mol t p roper E u f e m i à F o r t , qu i ho p resenc ia r i a— v i a t j a r à l 'abat Caus se a Poble t el 1935. L a pr i ­mera , tot commemoran t el c e n t e n a r i de l ' e x c l a u s t r a c i ó , per a cele­b r a r e l 28 de j u l i o l u n pontif ical a l a cape l l a de sant J o r d i i solemnit­z a r l ' e r e c c i ó de l a c r e u de l 'abat G u i m e r à a l seu an t ic e m p l a ç a m e n t , ment re l a segona fou e l 20 d 'octubre . L ' a b a t de Fon t f r eda h i p r e s i d í l a p r o c e s s ó f u n e r à r i a i d i p ò s i t del c a d à v e r de l P r í n c e p de V i a n a a l p a n t e ó dels Cardona , i j a abans, i en p r e s è n c i a del c a rdena l V i d a l i B a r r a q u e r , a rquebisbe de T a r r a g o n a , of ic ià de pont i f ica l a l ' a l t a r major , en l a c e r i m ò n i a de to rnar al cu l te l a m a g n í f i c a e s g l é s i a de P o b l e t . 9

T o t quedar i a s u s p è s per l a g u e r r a c i v i l , que, ben sor tosament , en res no p e r j u d i c à el monument .

F o r t , que i n t e r c a n v i à d iverses ca r t e s a m b l 'abat f r a n c è s , f a r à c o n e i x e n ç a , prec isament , a poc d ' a r r iba t a l nos t re p a í s , amb e l q u i h a u r i a de ser e l r es taurador de l a v i d a c i s t e r c e n c a a Poblet c o m a cap de l a pet i ta comuni t a t de mon jos i t a l i ans , que s 'h i e s t a b l í pe l novembre de 1940, e l pare J o a n R o s a v i n i , que l i fou presenta t a l c a r r e r dels A r c s per m o s s è n J a u m e B a r r e r a . 1 0 U n a v i d a nova comen­ç a v a a l nos t re cenobi .

8. Aquest darrer llibre, de 72 pàgines, Jou editat a Tarragona l'any 1935. imprès molt pulcrament en edició reduïda sobre paper de fil per Successors de Torres * Virgili. l'e¬xemplar de la nostra Biblioteca porta una dedicatòria molt expressiva, que diu "Al Sr. D. Eduard Toda i Güell, restaurador material i espiritual de Poblet, aquestes planes que tenen sentor pobletana", i és datada a Barcelona el 3 de març del mateix any. Pel que fa a l'article anterior sobre igual tema, aparegué a les pp. 396-401 de l'esmentat Butlletí.

9. FORT, La restauració monàstica, p. 21-22, i Eduard Toda. p. 272-276. i 327, aixi com l'article anònim, Grans cerimònies a Poblet, "Butlletí Arqueològic" V, 4 (Tarragona, octubre-desembre 1935), p. 101-114.

10. FORT, La restauració monàstica, p. 23, i vegeu igualment FORT, Eduard Toda. p. 327-338, narració interessantissima i de primera mà (Preparant el retorn dels monjos a Poblet); 338-339 (Els monjos a Poblet); i 339-343, una vindicació de la ^figura todiana (Toda i la restauració monàstica, i La mort), enfront de prou reticències.

81

E n s cons t a que m a n t i n g u é anys m é s t a r d u n a bona a m i s t a t par t i ­c u l a r m e n t a m b l a p r i m e r a v o c a c i ó re l ig iosa del p a í s , l ' e s p l u g u í Ma­nue l Morgades i Odena , pare p a ü l , professat a m b e l n o m de B e r n a t .

L ' a n y 1950, veu ran la l l u m a B a r c e l o n a i T a r r a g o n a respec t iva­ment dos v o l u m s d'en F o r t sobre Poblet . E l p r i m e r cons t i tue ix pre­c i sament l ' a cu rada n a r r a c i ó de l que fou La Restauració monàstica de Poblet, men t re el segon rep el t í t o l ben s igni f ica t iu d 'aquestes t

dues a m o r s quas i indes t r iab les en l 'autor , Poblet i Santes Creus. Guia itinerària del sentiment, o n fa ce r tament l i t e r a t u r a , en e l sent i t m é s noble, p e r ò , de l a pa rau la , tot seguint u n a per u n a a m b r e l i g i ó s respecte i en tus ias ta a d m i r a c i ó les estances de l ' un i l ' a l t re m o n e s t i r de la C a t a l u n y a N o v a . 1 1

E n aquest d a r r e r l l i b re h a v i a dedicat F o r t a m b generosi ta t pa rau ­les de l l o a n ç a a l desgracia t abat C a i x a l , paraules que m a t i s a r à d e s p r é s , amb m i l l o r cone ixement de la H i s t ò r i a r ea l , en u n l l i b r e que mot i ­v a r à a lgun disgust a l seu autor , i fins l ' enemis ta t l amentab le de q u i no ve ié , en f o r m a abso lu tament e r r ò n i a , s i n ó enemis ta t pe r Poble t . E n s r e f e r i m a L'abat de Santes Creus fra Bernardí Tolrà i el procés contra l'abat Caixal de Poblet, edi tat a Santes C r e u s e l 1958. 1 2 Ce r t a ­ment , e l d u r enf ron tament ent re a m b d ó s personatges, r e u i ju tge , fou c i r c u m s t a n c i a l , i l a m i s s i ó tan ingra ta de j u t j a r e l p re la t de Poblet per les i r r egu la r i t a t s palesades en l 'obra del f a m ó s re tau le de F o r m e n t l ' h a g u é d 'acceptar a desgrat seu per o b e d i è n c i a l 'abat de San tes C r e u s . C o m d i u e l p ropi F o r t ben raonab lement : « C e r t a ­ment , l a d i s so r t el c o l p í » , l 'abat C a i x a l , « b e n a m a r g a m e n t » . P e r q u è s i no haguess in estat els seus parents , que a s sa l t a ren e l mones t i r per a in ten ta r v a n a m e n t de des l l iurar - lo , p rodu in t à d h u c l a m o r t de l convers f r a Pere M a s , « la seva fi p robablement no h a u r i a estat t a n t r i s t a » , condemnat c o m fou de per v i d a a l a p r e s ó de X à t i v a , o n m o r í . 1 3

E l 1963, i a l a S e l v a de l C a m p , r e p r è n enca ra E u f e m i à F o r t l a tasca, en reed i ta r mo l t m i l l o r a t l 'es tudi fet sobre l a persona l i t a t d ' un s e l v a t à , c o m p a t r i c i seu per tant , que h a v i a d ' a r r i b a r a l ' abadiat a Poblet . E l seu bonic l l i b re t , e fec t ivament , sobre Jaume Pallarès, abat de Poblet, fou ben escaient en la c e l e b r a c i ó de l fet de posa r a l a G a l e r i a dels se lva tans i l · lus t res u n re t ra t a l ' o l i de di t abat . L ' a r t i c l e

U. Ela dos llibres, d'igual format, en edició de fil numerada, sortiren a la llum res-respectivament a Barcelona, imprès a l'obrador de Vda. de Daniel Cochs, i a Tarragona, a Suec. de Torres SÍ Virgili. Consten de només 23 pp. el primer, molt denses però i carre­gades d'interès i vivor, i 59, amb il·lustracions de J . Riera, el segon.

12. Constitueix el volum 2 de "Collectanea de Santes Creus", i consta de 118 pp. de text i dues làmines.

13. Aixi. a p. 72. L'obra és avalada per 17 documents (p. 75-113). Agustí ALTISENT, Història de Poblet (Poblet 1974) ens dibuixa de manera equilibrada la discutida figura de l'abat Caixal (p. 426-436), i ve a confirmar el Judici global de l'afer fet per en Port.

h a v i a estat publ ica t a l « B u t l l e t í A r q u e o l ò g i c » de T a r r a g o n a e l 1936. 1 4

L ' a n y 1966 v e u l a co l · l abo rac ió d 'en F o r t a l a Miscellanea Popule­tana, v o l u m 1 de l a col·lecció « S c r i p t o r i u m P o p u l e t i » de l nos t re mo­nest ir , amb un documenta t t r e b a l l sobre Viatge a Poblet i a Santes Creus de l'Abat General del Cister i algunes notícies que s'hi rela­cionen. 1 5 E l 1967 so r t i a sobre e l m a t e i x tema, i a l a col·lecció « E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a » u n vo lumet d ivu lga t iu , Viatge a Catalunya d'un con­seller del rei de França l'any 1603.16

A m b a i x ò i n i c i a v a el nos t re home en la seva p r o d u c c i ó h i s t ò r i c o -m o n à s t i c a l 'estudi de l a t e m à t i c a congregacionis ta , on l 'esment de Poblet é s con t inu . Se segu i ran p a r t i c u l a r m e n t La Congregació set-centista dels monestirs cistercencs de la Corona d'Aragó i Santes Creus, publ ica t el 1968 a « A n a l e c t a S a c r a T a r r a c o n e n s i a » , i La Con­gregación cisterciense de la Corona de Aragón y Navarra. Aspectos de su gestación a través de documentos de Santes Creus, « Y e r m o » 1970. Aquest s e r i a u n t ema que en endavant i en o c a s i ó de la publ i ­c a c i ó de l a m e v a tesi doc tora l sobre d i t a C o n g r e g a c i ó ens d u r i a sovint a en tau la r en r iqu idores d i scuss ions que en fo r t i r i en m o l t í s s i m la nos t r a a m i s t a t . 1 7

L ' a n y 1972 so r t i a a l a l l u m u n nou a r t i c l e de F o r t i Cogul a l B u t ­l le t í de Santes C r e u s sobre un . t ema p o b l e t à , L'afer dels escapularis. U n a e x p r e s s i v a d e d i c a t ò r i a pe r sona l de ia : «A f r a A lexandre Maso­l iver , a m b e l q u a l h e m r e inc id i t u n a vegada m é s en i d è n t i c t emar i ; tot i que aques ta empran t m a j o r i t à r i a m e n t documents i bibl iograf ia pobletanes. A m b l 'afecte de s e m p r e . . . » 1 8

P e r fel iç i n i c i a t i v a del m a t e i x F o r t , que ; es p roposava sens dubte d 'aquesta m a n e r a fer m é s es t re ts els v inc l e s f ra te rna l s entre els dos mones t i r s c i s t e rcencs ta r ragonins , e l 23 de se tembre de 1973, s ' i n i c i a l a i m p r e s s i ó a Poblet de « S a n t e s C r e u s » d ' e n ç à del v o l u m I V , n ú ­mero 33, cor responent a 1971 ( p e r e r r o r a l a po r t ada h i deia 1970), que v e u p rec i samen t l a p u b l i c a c i ó d 'un a l t re pet i t a r t i c l e p o b l e t à d 'en F o r t , L'elecció de l'abat Tarròs de Poblet. A d i f e r è n c i a de l 'an­t e r io rment esmentat , a q u í l ' au tor no u s a pas de p s e u d ò n i m , expedient aquest a q u è l ' ob l igà l a seva e x e m p l a r h u m i l i t a t , per ta l de no a p a r è i -

14. Cí. a p. 141-14S. E l seu títol era Fra Jaume Pallarès, abat de Poblet. E l llibret, in 160, té 76 pàgines.

15. L'article s'extén a p. 433-462. 16. És el núm. doble (98-99) de dita col·lecció, amb 89 pp. 17. Vegeu Alejandro MASOLIVER, Origen y primeros aüos (1616-1634) de la Congrega­

ción cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis històrica y documentos, "Scriptorium Populeti" 8 (Poblet 1973). Les obres esmentades d'en Port, vertaders llibres pel volum i la categoria científico-històrica, ocupen respectivament les pàgines 373-433, i 3-38 de les corresponents revistes.

18. "Santes Creus" IV, n. 31 (1970), p. 41-54. Vegeu també sobre això, Alejandro MASOLIVER, Poblet, un caso significatlvo de autonomia dentró del Cister, "Studla Mo­nàstica" 12 (Montserrat 1971), p. 311-319.

83 G-6

x e r c o n t í n u a m e n t i de vegades quas i exc lu s ivamen t c o m a a r t i c u l i s t a de l a c i t ada r ev i s t a s a n t e s c r e u ï n a . "

De 1973 t a m b é é s el l l i b r e t aparegut a la repet ida col·lecció barce­l o n i n a « E p i s o d i s de la H i s t ò r i a » sota e l p s e u d ò n i m , ben t r anspa ren t pe r a l t r a banda d ' A n d r e u Se lva t , La restauració de Poblet, on r e p r è n pe r a la d i v u l g a c i ó e l t ema encetat amb el seu l l i b re de t í t o l sem­b lan t de 1950. Se segu i ran t a m b é a l a m a t e i x a col·lecció a l t res t í t o l s r e lac iona t s a m b Poblet , c o m s ó n a r a Gaudí i Poblet, e sc r i t a m b e l nom prop i , i an t e r io rmen t , i sota e l p s e u d ò n i m j a esmenta t d 'Andreu Se lva t , Turmeda i Marginet, al·lusiu a l a fuga amb el conegut f ran­c i s c à m a l l o r q u í i pos te r io r c o n v e r s i ó i edif icant v i d a a Poblet de f ra Pere Margine t , del segle X V . 2 0

U n a d a r r e r a obre ta h a aparegut p ò s t u m a j a a « E p i s o d i s de l a H i s t ò r i a » igualment . E n s r e f e r i m a La llegenda dels fabulosos tresors de Pobiei. en dos apre ta t s vo lumets , que cons t i tue ixen el m i l l o r r e s u m que conec sobre el t e m a . 2 1

Q u è m é s p o d r í e m d i r ? Poble t ha publ ica t t a m b é , p r i m e r a l a r ev i s t a « S a n t e s C r e u s » , i c o m a v o l u m s separats d e s p r é s a lguns in­teressants l l i b r e s de F o r t . E s m e n t e m - h i Un vallenc abat de Santes Creus. Benet Vives i Pi, i el trienni constitucional, 1975; Relacions del monestir de Santes Creus amb l'antic Orde de Montesa, 1977, so ta e l p s e u d ò n i m de M i q u e l A lbe r t , usat t a m b é i el m a t e i x any per a Santes Creus i Valldigna. Unes quantes notícies de llurs relacions. P e r ò é s que a Poblet h a n estat impreses t a m b é dues obres seves m é s , edi tades, per « M o n o g r a f i e s de V i l a s e c a - S a l o u » : Un gran vila-secà del segle XIII: fra Bonanat, Abat de Santes Creus, 1975, i l a seva d a r r e r a obra , acabada j a d ' i m p r i m i r q u a n ens h a v i a co lp i t l a do lorosa n o t í c i a de l a m o r t de l bon i e s t ima t a m i c E u f e m i à F o r t i Cogu l : Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, 1979.

19. L'article apareix a p. 189-194. Pou gràcies a l'interès d'un monjo impressor, ira Anselm Pujiula, que la direcció de la tipografia es decidí a acceptar la impressió del Butlletí. La impremta de Poblet, porta impressos setze números.

£0. Per a l'estudi d'aquest personatge pobletà, cf. el llibret (Anselm Pujiula), Vida del cenerable fra Pere Marginet. monjo de Poblet rt 1435), així com ALTISENT, Història de Poblet, p. 343-345, i 349-356 particularment. Els volumets d'en Port porten els nn. 146 (el relatiu a Turmeda i Marginet), 178 (el de la restauració del nostre monestir), i 208 (el que parla de la relació del genial arquitecte amb Poblet).

21. El subtítol d'ambdós és Petita història de la seva porjidiosa recerca, i porten els nn. 237 i 238. Toda publicà ja sobre el tema dos articles sota el pseudònim Pere Llord, Els tresors de Poblet, "Revista del Centre de Lectura" (Reus, maig i juliol de 1928), p. 1SO-I54, i 211-215, i tornà a tractar sobre el tema en el seu important llibre Eduart TODA, La destrucció de Poblet (Poblet 1935), p. 322 i ss. Vegeu igualment a Pedró BA-RRAG4N, El tesoro de Poblet. La Dictadura pintoresca: La verdad acerca de la busca del tesoro :1c Poblet (Tarragona 1931), i l'esment d'ALTISENT, Història de Poblet, p. 640, així com Juan SERRA VILARÓ, La Comisión de Monumentos Históricos y Artisticos de la provincià de Tarragona ante las ruinas del Monasterio de Poblet (Tarragona 1946), pàgines 127-140.

84

E s m e n t e m e n c a r a l a seva fe ina c o m a pro loguis ta : e l 1975 o b r i a amb u n p ò r t i c e l l l i b r e s de poesies de l pa re J o r d i M . B o u , monjo de Poblet , Vivències. No s à v i a n i pod ia negar-s 'hi e l g r an a m i c que fou de Poblet i dels monjos , i a Poblet , per a « S a n t e s C r e u s » , s ' i m p r i m i a e l 1978, a m b i n t r o d u c c i ó seva i per e l l edi tat el l l i b re p ò s t u m de Pere L l o r e t i Orde ix , El Patronat i la Comissaria de la restauració del monestir de Santes Creus (1932- 1938).

P o d r í e m c i t a r e n c a r a u n a l l a rga s è r i e de recens ions acurades , sor t ides a « S a n t e s C r e u s » o als rnon i se r ra t ins -<Studia M o n à s t i c a » , i re lac ionades amb Poblet o amb obres d 'autors pobletans. A desta­car -h i s empre l ' a t e n c i ó i l a s i m p a t i a que posava.

A c a b a r e m amb u n a nota que el d i b u i x a tot sencer c o m a l 'home de cor que fou sempre . E l l , que tant e s t i m a v a l a conversa , sempre ober ta i co ra l , amb els monjos de Poblet , i s 'h i a l l a rgava a p laer en les seves v i s i t e s els da r r e r s anys a l a i m p r e m t a , o b é en trobar-nos en Col·loquis ( o b r a del seu c o m u n i c a t i u en tus iasme per coses dels mon­j o s ) i Se tmanes M o n à s t i c s , d e d i c à a m b generosi ta t mol t d 'agrai r i mol t e s t imu lan t ensems la c o m u n i c a c i ó que p r e s e n t à , i no é s e n c a r a pub l icada , a l I V Col·loqui d ' H i s t ò r i a de l M o n a q u i s m e C a t a l à , que s ' a p l e g à a C u i x à , C a t a l u n y a N o r d ( a l a C a t a l u n y a N o v a foren els I i I I I , San tes Creus i B e l l p u i g d 'Urge l l r espec t ivament , i a l a V e l l a e l I I , San t J o a n de les Abadesses) , a l 'or igen s i m u l t a n i d 'ambdues cases de monjos b lancs . E r a el seu tema, que p o d r í e m d i r e c u m è n i c , en efecte, l a d e m o s t r a c i ó de q u è San tes C r e u s i Poblet procedien de fet d 'un sol impu l s fundac iona l . R a m o n Be rengue r I V , amb d o m i n i s l lenguadocians ( h i h a v i a fundat L e T h o r o n e t ) , h i é s a l a base, en c o m u n i c a r e l seu desig de compta r amb c i s te rcencs a l a C a t a l u n y a N o v a recentment conque r ida a l 'abat de l g r an mones t i r de l a G r a n S e l va . Aques t ma te ix c a s a l d u r i a a t e rme de fet l a f u n d a c i ó de Santes C r e u s , p r i m e r a les te r res montcad ines de V a l l d a u r a del Va l l è s , i suc­cess ivament a les penedesenques de l ' E s p l u g a d 'Ancosa , i a l 'A l t C a m p en fi , amb e l San tes C r e u s que h a pe rdura t fins a v u i , men t r e l a filial de Fon t f r eda fundava a l a C o n c a l a casa de Poblet . Així , se 'ns apa re ix a b s u r d e l f a m ó s i inacabab le plet de p r e c e d è n c i a fundat en raons c r o n o l ò g i q u e s sempre d i scu t ib les . H i h a doncs en c a n v i u n a r a ó m é s e n c a r a pe r a es t imar-nos f r a t e rna lmen t .

F o r t , que h a pogut é s s e r anomena t abat laic de Santes Creus, c o m T o d a respecte de Poblet , vo l i a , es de l ia — i a i x ò e r a sov in t m o t i u de les nos t res a m i c a l s converses— p e r q u è Poblet f u n d é s a San tes C r e u s , tot i l a d i f icul ta t a c tua l de l a f r e tu ra vocac iona l , i l ' e sc re ix que d ó n a e l fet de l ' excess iva p r o x i m i t a t en els nos t res dies, quan n o m é s u n a qua ren tena de q u i l ò m e t r e s ens separen.

E l 7 de novembre de 1977 , v à r e m t en i r e l goig de r eb re ' l c o m a m e m b r e de l a n o s t r a G e r m a n d a t de Poble t . D i s so r t adament , m o r í abans de r eb re 'n l a meda l l a , acte que h a v i a volgut a j o r n a r per tal

85

de rebre- la e l 16 de j u n y de 1979 a m b e l pres ident de l ' A r x i u B i b l i o ­g rà f i c de San tes C r e u s , doctor Pere S e r r a m a l e r a i Cosp . E r a l a ma­n e r a m é s c l a r a , s embla , de donar ca i r e of ic ial a la ge rmanor efect iva j a en t re a m b d ó s m o n e s t i r s .

Que s igu in aquestes r a t l l e s , escr i tes potser a m b m a s s a p ressa , e x p r e s s i ó a l m e n y s de la m e v a a d m i r a c i ó i el meu a g r a ï m e n t a l ger­m à que tan sobtadament ens d e i x à . G r à c i e s a m i c E u f e m i à ! Poblet i Santes C r e u s us tenen a l cor!

P. A l e x a n d r e M A S O L I V E R

monjo de Poblet

86

EUFEMIÀ F O R T I C O G U L

I EL M O N A Q U I S M E CATALÀ

L ' a m i c E u f e m i à F o r t , d ' e n ç à que e l va ig c o n è i x e r fa m é s de t renta anys , e s m e r ç a v a bona par t de l a seva v i d a en l 'es tudi del mona­qu i sme c a t a l à . I e m cons ta que l ' a f ecc ió per aquest t ema l i ven ia de l luny , del 1926 a lmenys . R e c o r d o que, no feia pas gaire que ens c o n e i x í e m (ens h a v í e m fet a m i c s a l a Socie ta t C a t a l a n a d ' E s t u d i s H i s t ò r i c s ) , u n bon d ia m ' i n v i t à a v i s i t a r - lo a l seu despatx de S a n t s . L l a v o r s l a f a m í l i a F o r t v i v i a a l c a r r e r d 'Olz inel les i e l l ten ia e l seu negoci a u n a p lan ta ba ixa , mol t a p rop de l a l l a r . P e r ò , damun t d'a­questa p lan ta , a l despatx p r ò p i a m e n t di t , h i ten ia u n a u t è n t i c a r x i u -ta l le r d 'h is tor iador . E m m o s t r à u n s grans a r m a r i s a m b bon nombre de capses i carpetes plenes de papers , on h a v i a ana t aplegant docu­m e n t a c i ó h i s t ò r i c a m a j o r i t à r i a m e n t m o n à s t i c a , e sbor ranys de tre­ba l l s , o b r e s j a comple tes i idees que c o m e n ç a v e n de mater ia l i tzar -se . A l costa t d 'aquest m u n t de fonts i de t r eba l l s personals , u n a bona b ib l io teca a m b i e n t a v a el s eu refugi . E n aque l l despatx es p l a s m a r e n bona pa r t de les tasques que du i a a t e rme i que feren ben conegut a l s cerc les e rud i t s e l n o m d ' E u f e m i à F o r t . A n y s d e s p r é s , tot aquest fons r e s t à re ins ta l · la t a l pis del c a r r e r de l a D i p u t a c i ó , que t an b é c o n e i x e m ( i e n y o r a r e m ) els seus a m i c s , incrementa t -se cada d ia .

L ' a f e c c i ó d ' E u f e m i à F o r t pe l m o n a q u i s m e se c e n t r à en to rn de l C i s t e r c a t a l à , de l cenobi de San t e s C r e u s en p r i m e r l loc , i de l de Poblet , e l de B o n r e p ò s de Mont san t o e l de V a l l d o n z e l l a t a m b é , p e r ò no pas e x c l u s i v a m e n t d 'el ls , c a r ben av ia t s ' e s t e n g u é per tot l ' à m b i t que hom anomena m o n a q u i s m e t r ad i c iona l , l ' a r r e l r e m o t a del q u a l c a l c e r c a r en l a f igura i l ' ob ra de sant Bene t . F r u i t d 'aquest a fecc ionament de F o r t ve r s l a h i s t ò r i a de l m o n a q u i s m e c a t a l à , i de tot a l l ò que aquest h a signif icat pe r a l a h i s t ò r i a de C a t a l u n y a , h a estat, en p r i m e r l loc , l a seva o b r a e sc r i t a , p r o l í f i c a i p ro funda a l m a t e i x temps, sense l im i t ac ions d ' è p o q u e s i fins a l s nos t res dies . E n segon l loc , l a f u n d a c i ó de l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c de San tes C r e u s , p l a s m a d a e l 1947, i l a c r e a c i ó de l b u t l l e t í p e r i ò d i c « S a n t e s C r e u s » que, des de l 1954 , fou l 'exponent r eve lador de les tasques rea l i tzades pe r u n redu i t g rup d ' amics esperonats pe r e l l , d e s i t j ó s de r e t o r n a r

87

a l monumen t no sols l a seva a p a r e n ç a ex te rna , s i n ó l a seva v i d a in t e r io r i l a seva p r o j e c c i ó c u l t u r a l .

I en te rcer l loc , e n c a r a , l ' o r g a n i t z a c i ó dels Col· loquis d ' H i s t ò r i a del Monaqu i sme C a t a l à i l a c r e a c i ó de l a C o m i s s i ó Pe rmanen t que ha pres id i t , a gratcient o no, fins l a seva mor t . , -Cal r eco rda r a q u í que, el ma te ix d ia i a la m a t e i x a h o r a del seu en te r rament , ens tenia convocats a una r e u n i ó a c a sa seva, on h a u r í e m de pa r l a r dels re­su l ta t s de l d a r r e r col· loqui , que h a v i a t ingut l loc a C u i x à l ' a b r i l pas­sat, i de p ro j ec t a r el f u tu r ?

C a d a un dels t res aspectes apunta ts m e r e i x e r i a un t rac tament espec ia l i deta l la t . Penso, no obstant , que n i és enca ra e l moment m é s o p o r t ú , n i s ó c j o l a pe r sona m é s i nd i cada per a fer-ho. T a n sols del p r i m e r i del tercer , dels aspectes esmenta ts , pod r i a p a r l a r amb ce r t cone ixement de causa . De l segon — l ' A r x i u B i b l i o g r à f i c i el but­l le t í que a v u i ens a c u l l — , h i h a u r à mol t s a m i c s que pod ran par lar-ne mo l t m i l l o r que j o . M ' a r r i s c a r é presentant a r a b reument els a l t res dos aspectes, sense aprofundi r -h i , p e r ò .

De l ' à m p l i a ob ra e s c r i t a d ' E u f e m i à F o r t , de ixan t de banda a r a a l t res temes h i s t ò r i c s c o m els de l a S e l v a de l C a m p , la I n q u i s i c i ó , els hospi ta l s del C o l l de Ba lague r , les biografies de Roge r de L l u r i a , de M a r g a r i d a de P rades , de l papa B e n e t X I I I , del b isbe S i m ó S a l ­vador , de l rec tor de l a S e l v a Onofre M a n e s c a l , o el rec tor de V a l l f o ­gona F r a n c e s c - V i c e n ç G a r c í a , de sant A n t o n i M a r i a C l a r e t , de Josep B a t l l e i J o v e r , de f r a J a c i n t C o m a i Ga l í , de m o s s è n Josep M." Cogul 0 d ' E d u a r d T o d a , ent re a l t r e s , o els records e sc r i t s que d e d i c à a ls amics c o m J o a n B o n a v i a i J a c a s , Josep V i v e s i Mi re t , J o a q u i m G u i ­ter t i F o n t s e r è , e l p in to r P a u M e r c a d e r o e l conserge M a g í V i d a l 1 R a s , temes en els qua ls m a i no r e s t à absent del tot l 'aspecte mo­n à s t i c , v o l d r i a i n s i s t i r a q u í en l a t asca acomple r t a per F o r t en to rn de l t ema m o n à s t i c .

Po t se r ca lgu i r e co rda r p r i m e r els d iversos t reba l l s sobre l a c rea­c ió de l a C o n g r e g a c i ó C i s t e r c e n c a de l a C o r o n a d ' A r a g ó i N a v a r r a , a m i t j a n segle x v i , i sobre les v i c i s s i t u d s pos te r io rs d 'aquesta Con­g r e g a c i ó , p r i n c i p a l m e n t a l segle x v n . E l s es tudis dedicats a ls aba ts generals de l C i s t e r i a l a i n t e r v e n c i ó a E s p a n y a , o b é les estades i fundacions dels t r apencs per t e r res ca ta lanes a ls segles x v m i x i x , c a r tots aquests t r eba l l s , c o m els dedicats a l ' e r emi t i sme , tenen u n abast mo l t genera l . Mes , a l seu costat , c a l esmentar , tot seguit , els es tudis m o n o g r à f i c s sobre mones t i r s concre t s : e l p r e t è s m o n e s t i r d 'Ancosa , e l convent de S a n t R a f a e l de l a S e l v a del C a m p , de ca rme­l i tes d e s c a l ç o s , o e l de S a n t A g u s t í , de l a m a t e i x a v i l a , e l m o n e s t i r de S a n t J e r o n i de l a V a l l d ' H e b r o n , o e l p r i o r a t pe rp inyanenc de San te s C r e u s : S a n t a M a r i a de l ' E u l a .

E n s c a l , a m b tot, des tacar a c í l a t e m à t i c a e s p e c í f i c a de San te s C r e u s , i t a m b é l a de Poblet , e ls mones t i r s a l s qua l s d e d i c à els m i l l o r s

S8

e s f o r ç o s , j a examinant - los en el conjunt de l a respec t iva h i s t ò r i a — v o l d r i a r e co rda r a q u í e l seu Llibre de Santes Creus (1967)—. j a des d'aspectes concre ts . P r i m o r d i a l m e n t enamora t de Santes Creus , des de l a seva joventut , a aques t mones t i r c i s te rcenc l ' e x a m i n à i e s t u d i à , des dels o r í g e n s de V a l l d a u r a fins l a m é s recent ac tua l i ta t . E s t u d i s sobre la personal i ta t dels abats —com B e r n a t D a l m a u — , l lu r s e leccions i gestions destacades; sobre les figures de monjos impor tan t s , o fins i tot t rac tan t de t r a ç a r la n ò m i n a dels monjos (en tenia fitxats m é s de 900) i l l u r c o n d i c i ó soc ia l , m i t j à indi rec te d ' examinar l a p r o j e c c i ó del mones t i r a les ter res ca ta lanes . Sobre els l l inatges m é s re lac iona ts a m b el mones t i r , eles dels personatges de les f a m í l i e s re ia l s , fins els B a n y e r e s , els C a l b ó , els C l a r a m u n t o els Quera l t , que j a a ls segles x n i x i n in te rv ingueren a Santes Cre us . Penso que c a l a s senya la r u n a fita mol t notable en l a biblio­grafia del mones t i r : l ' es tudi de l Senyoriu de Santes Creus, a l qua l d e d i c à u n l l ib re fonamenta l el 1972, i d iversos a r t i c l e s complemen­tar is . S i el Senyoriu cons t i tue ix l a base de qualsevol a l t re estudi s o c i o - e c o n ò m i c que es r e fe re ix i a l mones t i r de Santes C r e u s , en l 'aspecte soc ia l ca l ten i r present t a m b é els t reba l l s sobre l a funda­c ió i d o t a c i ó de l 'hospi ta l anex a l mones t i r per san t B e r n a t C a l b ó ( en p a r t i c u l a r e l publ ica t l 'any 1970) i l a seva tasca com abat del cenobi .

E n aquest r à p i d r e p à s de c i n q u a n t a anys de fe ina cont inuada i ve ramen t en tus ias ta , no v o l d r i a pas ob l ida r l ' a t e n c i ó a aspectes c u l t u r a l s , c o m el de l ' h i s to r i ador f r a B e r n a t M a l l o l , o b é aspectes a r t í s t i c s de l a h i s t ò r i a de l mones t i r , c o m els dels sepulcres r e i a l , les c reus monumen ta l s , etc. Nombrosos s ó n t a m b é els t reba l l s sobre n o t í c i e s de fonts manusc r i t e s de p r o c e d è n c i e s mo l t va r iades , i a fos­s i n h i s t i o g r à f i q u e s , j a l i t ú r g i q u e s . E n F o r t e ra home d ' a rx iu s i . bon p a l e ò g r a f , no obstant l a seva d i f icul ta t de v i s i ó , cone ix i a profunda­ment les fonts documenta l s m o n à s t i q u e s i h a v i a resseguit tots els a r x i u s on podia sosp i ta r que h i h a u r i a que lcom d ' i n t e r è s per a l tema, des de l segle x n fins a l x x . No podem ob l ida r a q u í e ls seus es tudis sobre les desamor t i t zac ions de b é n s e c l e s i à s t i c s e l segle x i x , l 'ex-c l a u s t r a c i ó del 1835, i els t r eba l l s de r e s t a u r a c i ó de l C i s t e r a Poblet i de nete ja , adecentament i r e f o r m a dels edif icis del con jun t monu­m e n t a l de Santes C r e u s a l l l a rg de l segle x x i sobretot des del 1945.

No es t r a c t a pas a q u í i a r a de t r a ç a r u n a b ib l iograf ia comple ta d ' E u f e m i à F o r t i Cogu l . S o b r e cada u n dels temes apunta ts , foren d ive rsos els t r eba l l s que els d e d i c à . T r e b a l l a d o r cons tant c o m era , infat igable, no d e i x à de c e r c a r ma te r i a l s per a po l i r m i l l o r e ls seus p rop i s es tudis , s empre insa t i s fe t . L a r ece rca dc l a ve r i t a t h i s t ò r i c a e l c o n d u í t a m b é pels c a m i n s de l a c r í t i c a . I en d i r a i x ò no penso so lament en les ressenyes que p u b l i c a v a , a m b p s e u d ò n i m s ben di­versos , a les p lanes de « S a n t e s C r e u s » per exemple , s i n ó a u n a l t r e

89

l l ib re , del q u a l c a l fer esment : El llegendari de Santes Creus, que o b t i n g u é el p r e m i G u m e r s i n d B i s b a l i G u t s e m s e l 1973 i fou publ ica t , l ' any s e g ü e n t , per l a F u n d a c i ó V i v e s C a s a j u a n a . L ' a n à l i s i de les conta l les del mones t i r del G a i à , de tots els temps, e l p o r t à a exa­mina r , a m b p ro fund cone ixement de causa , tot a l l ò que h o m h a v i a di t i e sc r i t i els p r o p ò s i t s a m b q u è s ' hau r i a fet. E x e m p l e , t a m b é , d ' a n à l i s i de fonts.

U n a personal i ta t c o m la de F o r t r e su l t a d i f í c i l m e n t abarcab le . F i n s a l punt que j o d i r i a que e l l e s c r i v i a m é s de p ressa que no po­d í e m l legir els a m i c s . I ho dic a m b a d m i r a c i ó , p e r q u è no e sc r i v i a per e sc r iu r e , s i n ó sempre per ta l de de ixar c o n s t à n c i a de que lcom de nou o v i s t des d 'un a l t r e punt de m i r a , i ben fonamentat . E l s m i l e r s de notes erudi tes que h i ha a ls seus t reba l l s en s ó n u n testi­m o n i ben p a l è s .

I pas sem a l tercer punt . R e s t a a e sc r iu re l a tasca acomple r t a per E u f e m i à F o r t en l a c r e a c i ó dels Col· loquis d ' H i s t ò r i a de l Monaquis ­me C a t a l à , des del 1965 fins a r a . S o l s el seu esper i t o rgani tzador i l a seva energia aconsegui ren d 'aplegar els es tudiosos del mona­qu i sme c a t a l à i fer que els es tudis a d q u i r i s s i n a r r e u u n c a r à c t e r p lenament c ien t í f i c .

E l p r i m e r Col·loqui , a l qua l es p resen ta ren 40 t reba l l s , t i n g u é l loc a San tes C r e u s els dies 9 a 11 de se tembre del 1966, i l ' A r x i u B i b l i o ­g rà f i c e l c o n v o c à , sota els ausp ic i s de l Pa t rona t del Mones t i r , i en p u b l i c à les actes en dos v o l u m s apareguts e l 1967 i 1969. C r o n i s t a d ' e x c e p c i ó d 'aquest p r i m e r Col· loqui fou e l ma t e ix E u f e m i à F o r t que n ' h a v i a estat l ' à n i m a . L 'èx i t asso l i t es d e g u é a e l l en bona par t . E l segon Col·loqui- se c e l e b r à a S a n t J o a n de les Abadesses, de l 17 a l 20 de se tembre de 1970 i fou convoca t per l a C o m i s s i ó Pe rmanen t , sor­gida del p r i m e r col· loqui i p r e s id ida per E u f e m i à F o r t que no v o l i a que els col · loquis s embles s in o b r a persona l seva , i p r e p a r a v a fins els m é s pet i ts de ta l l s d ' o r g a n i t z a c i ó . L e s actes , p o n è n c i e s i comunica ­c ions vegeren l a l l u m a l ' A b a d i a de Poblet d ins l a col·lecció « S c r i p ­t o r i u m P o p u l e t i » , fo rman t els v o l u m s 7 i 9 d 'aquesta, pub l i ca t s els anys 1972 i 1974. Vin t - i -un t r eba l l s h i foren impres sos i no e ren pas tots els presenta ts a les d iverses sess ions .

Des de l 1969 les r eun ions de l a C o m i s s i ó P e r m a n e n t t ingueren pe r m a r c l a l l a r dels F o r t i en e l l a fou on es p l a n e j a r e n els succes­s ius co l · loquis . E r e n j a m é s d 'un cen tenar les persones que s ' interes­saven pe r les tasques dels col · loquis i que h i c o l · l a b o r a v e n de d iverses mane re s . No m a n c a v e n n i les adhes ions n i l ' en tus iasme. P e r ò , e n c a n v i , tot es fe ia a m b ben pocs c è n t i m s , c a r les subvenc ions b r i l l a v e n per l a seva a b s è n c i a . Penso que sols l a F a c u l t a t de F i loso f i a i L l e t r e s de l a U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a es m o s t r à generosa en u n a o c a s i ó i p e r m e t é de p u b l i c a r u n dels v o l u m s , de t ema pre fe ren tment barce­l o n í . No obstant , l ' obra de F o r t c o n t i n u à p rosperan t . E l t e rce r Co l -

90

loqui es d e s e n v o l u p à a B e l l p u i g d 'Urge l l del 5 a l 8 de se tembre de 1974 i a p l e g à a prop de 250 estudiosos del m ona qu i s m e c a t a l à . Q u i h a u r i a dit , deu anys abans , que u n tema d ' e r u d i c i ó aparentment m i n o r i t à r i a h a v i a de desper tar tant d ' i n t e r è s ! V a l a d i r que a San t J o a n c o m a B e l l p u i g les c o l · l a b o r a c i o n s locals foren ben entusias tes . E l qua r t Col·loqui, f inalment , l ' aco l l í l a comun i t a t benedic t ina de C u i x à , del 27 a l 29 d ' abr i l de 1979. E u f e m i à F o r t , present i a c t i u corn sempre , en pub l i cava tot seguit a «La V a n g u a r d i a » l a c r ò n i c a cor responent . L a m o r t ens l ' a r r ava t ava , g a i r e b é un mes d e s p r é s , quan res no feia sospi ta r que ens d e i x a r i a tan av ia t . T a n t é s a ix í que, q u a n a l Depar t amen t d ' H i s t ò r i a Medieva l de l a Un ive r s i t a t ens p l a n t e j à r e m la poss ib i l i t a t de fer-li un homenatge i nomenar-lo col laborador c ien t í f i c , per ta l de v incu la r - lo m é s es t re tament a les tas­ques u n i v e r s i t à r i e s , p e n s à r e m que v a l i a l a pena d 'esperar e l c u r s s e g ü e n t , c a r aque l l j a i i n i a , i de demanar - l i que h i fes una diser ta-c ió . No h i hem estat a temps. Potser v a l l a pena, p e r ò , que cons t i per e sc r i t aquest desig. É s ben cer t que u n homenatge de la Unive r ­s i ta t no haur i a pas afegit m è r i t s a l a seva obra de m é s de c inquan ta anys . A m b tot, un recone ixement a c a d è m i c penso que no l i h a u r i a desplagut i que e l tenia ben merescu t .

V o l d r i a afegir, encara , abans de posar punt final a aquestes lle­tres, que f ru i t del p r i m e r Col·loqui fou t a m b é e l sugger iment de la f o r m a c i ó d 'un Monasticon Cataloniae, c l 1966, per a l qua l F o r t t r a ç à i n c l ú s unes normes per a l a r e d a c c i ó de les fitxes dels d iversos mo­nes t i r s . F i n s a r a aquest suggeriment , que i m p l i c a v a l ' e s f o r ç de mol ­tes c o l · l a b o r a c i o n s , algunes de les qua ls no l i m a n c a r e n pas des dels p r i m e r s moment s , no s ' hav ia v i s t e n c a r a real i tza t . Potser e r a massa a m b i c i ó s per a les nostres forces, tenint ben present que C a t a l u n y a ha estat t e r r a de mol t s mones t i r s , p r io ra t s i convents que esperen els respec t ius h i s to r i ador s .

E n è r g i c i afable a l a vegada, l ' amic F o r t ens so rp ren ia sovin t amb la seva fac i l i ta t de pa rau la , pa r iona de l a fe r t i l i t a t de p loma . Unides a l seu en tus iasme, no podia menys que contagiar els q u i el rode javen . H e m de c reu re que l a l l avo r d 'unes i a l t res no h a n mor t pas a m b e l l , i que segu i ran f ruct i f icant per a con t i nua r la tasca i n i c i a d a en tants sent i ts per E u f e m i à F o r t i , d 'una m a n e r a p r imor­d ia l , en l 'es tudi de l m o n a q u i s m e c a t a l à .

M a n u e l R i u

91

LES MEMORIAS DE L ' A R X I U BIBLIOGRÀFIC DE SANTES C R E U S

U n a obra p e r s o n a l í s s i m a d ' E u f e m i à F o r t i C o ^ u l

H o m e de c a r à c t e r s e r i ó s , recte, a l l u n y a t de tot t r i omfa l i sme , du­rant els vint- i -c inc anys en q u è va ig co l · l abora r a m b e l l en l a tasca san tesc reu ina . n o m é s v a t en i r u n a meta , una so la finalitat en la seva v ida : l a seva f a m í l i a i San tes C r e u s . Pe r les dues, h a u r i a donat i v a donar l a seva v i d a . Així puc assegurar-ho.

Crec que m a i no h a u r i a obt ingut e l seu p e r m í s per a pub l i ca r el t r eba l l que v u l l e sc r iu re , j a que, l l u n y de tot persona l i sme, sempre pa r l ava de San tes C r e u s i de l ' A r x i u en p l u r a l .

E n l a nos t r a J u n t a D i r e c t i v a v a e x e r c i r g a i r e b é tots els c à r r e c s , tret de l a p r e s i d è n c i a o les dues v i c e - p r e s i d è n c i e s — c à r r e c s que e l l m e r e i x i a m é s que n i n g ú — p e r ò m a i no v a voler-los acceptar . Des de la v o c a l i a m é s h u m i l fins a l a S e c r e t a r i a G e n e r a l , fou sempre l 'am­ba ixado r de San te s C r e u s i de l ' A r x i u . Quan ts desenganys que va tenir aque l l e s t i u de 1947, des de l moment en q u è t i n g u é r e m a les nos t res mans l 'ofici de l G o v e r n c i v i l de T a r r a g o n a que ens autori t ­zava l a f u n d a c i ó de l ' A r x i u !

T r a n s c r i c pa rau les seves, t ex tua l s , en fer l a l l o a n ç a n e c r o l ò g i c a del p r i m e r pres ident , e l D r . J o a q u i m G u i t e r t i F o n t s e r è : «Ca l i a que es fes c à r r e c de l a p r e s i d è n c i a de l 'ent i ta t u n a pe r sona d 'alguna c o n s i d e r a c i ó i que amb e l seu p res t ig i l a f o n a m e n t é s d 'un bon p r in ­c i p i . . . P e r ò nosa l t res que e m p e n y í e m u n a o b r a s o l i d à r i a no ens ha­v í e m capt ingut de c o m e r a t e m e r à r i a . S i nosa l t res o f e r í e m genero­sament l a p r e s i d è n c i a , aques t o f e r imen t i aques ta p r e s i d è n c i a foren d i sc re t amen t refusa ts . U n a pe r sona de ce r t a responsabi l i ta t , d'algu­n a c o n s i d e r a c i ó soc ia l , e rud i t a , p rofess ional , no l ' hav ia d ' a r r i s ca r m é s o menys soldant- la a u n a e m p r e s a que e ren m é s els que con­demnaven a l f r a c à s , que no pas que somnies s in l 'a leshores u t ò p i c a r ea l i t a t de l seu desplegament a c t u a l . »

93

R e c o r d e m que e r a l ' any 1947. V u i t anys d e s p r é s del nostre desas­t re nac iona l , amb C a t a l u n y a o p r i m i d a i l a nos t r a i lengua p roh ib ida .

F i n s que u n s e l v a t à honorable , u n a c a d è m i c de la H i s t ò r i a , un p o b l e t à , se s o l i d a r i t z à a m b nosa l t res i a c c e p t à l a p r e s i d è n c i a . Pa r lo del D r . J o a q u i m G u i t e r t . T o t v a ana r sobre rodes, aque l l 14 de se­tembre . Poques vegades, fins a leshores , s 'hav ia aplegat tanta gent pa r l an t en c a t a l à a San tes C r e u s . L 'èx i t s ' hav ia aconseguit! P e r ò fa l t ava a l l ò que en to ta ent i ta t é s e l document de les seves actua­c ions : el po r t aveu de l a J u n t a i dc l ' A r x i u . A l h o r a h a v i a de ten i r aque l l ca i re c u l t u r a l i c i en t í f i c que no d e s d i g u é s de l ' ambient en q u è ens d e s e n v o l u p à v e m .

I tot a i x ò ho v a aconsegui r E u f e m i à F o r t , amb el seu d i n a m i s m e i a m b e l seu en tus iasme . H i h a v i a dos fac tors que s 'havien de vèn­cer : el p r o b l e m a f inancer i els pe rmisos oficials per a poder pub l i ca r el nos t re b u t l l e t í en l a n o s t r a l lengua. G a i r e b é res . Així ho manifes­tava p ú b l i c a m e n t en e l d i s c u r s fundac iona l , c o m a por t aveu que e r a de l a ges tora: «Vol pub l i ca r , i p u b l i c a r à , a judant D é u , e l B u t l l e t í , que ha d ' é s s e r nexe ent re aques ta e r u d i c i ó i els e lements a ls qua ls v a des t inada l a seva l a b o r . » M é s c l a r i c a t a l à no es pot d i r .

I c o m e n ç à l a seva tasca . É s c u r i ó s c o m per tots els ambien t s t a r ragonins , tant of icials c o m e c l e s i à s t i c s , v a t robar fac i l i ta t s . í les so luc ions v ingue ren de seguida. P u b l i c a r í e m l a m e m ò r i a reglamen­t à r i a des t inada a ls socis i a ls a m i c s . D e p e n d r í e m de la c e n s u r a ecle­s i à s t i c a , e n c a r a que n ' h a v í e m de l l i u r a r t res exempla r s a l a Delecra-c i ó n P r o v i n c i a l de l a V i c e s e c r e t a r í a de E d u c a c i ó n Popula r . P o d r í e m publ icar-ne pa r t en c a t a l à , s e m p r e que es t r a c t é s de t r a n s c r i u r e dis­cu r sos o a r t i c l es c i en t í f i c s fets en c a t a l à . V a m have r de t r ans ig i r a m b e l n o m de « M e m o r i a s » , p e r ò feta l a l l e i , feta l a t r a m p a . L e s raons « p o l í t i q u e s » ens obl igaren a accep ta r el nom. Per a i x ò , en reconeixe­ment de les fac i l i t a t s que t r o b à r e m en el Delegat P r o v i n c i a l , a v u i d i a m e m b r e de l Pa t rona t de San te s C r e u s a n o m personal , senyor Josep M . de M a r c h A y u e l a , en l a J u n t a D i r e c t i v a del 6 de novembre de 1947 se'l n o m e n à « s o c i o de h o n o r » . T a m b é t r o b à r e m tota mena de fac i l i t a t s per pa r t del seu sec re t a r i , senyor J . I g n a s i B a c h , a ix í c o m per pa r t del V i c a r i genera l de l ' a rquebisba t , D r . F r a n c e s c V i v e s i dels canonges D r s . J e r o n i C l a v e r a s i Pere B a t l l e i Huguet .

E l p r i m e r fasc ic le de Memorias a p a r e g u é l ' any 1948. Q u i n a il·lusió ens v a fer, en tenir- lo a les nos t res m a n s ! L a p u l c r i t u d t i p o g r à f i c a , l a p r e s e n t a c i ó a c u r a d a , ac red i t en l a i m p r e m t a que el v a r ea l i t za r : els t a l l e r s de T o r r e s & V i r g i l i de T a r r a g o n a , a m i c s persona ls d ' E u ­f e m i à F o r t que es v a n p r e s t a r a rea l i tzar - lo , cone ixent c o m cone ix i en els p rob lemes financers que s ' a tansaven . T a m b é a e l l s els fe ia il·lusió d 'edi tar en c a t a l à , p e r ò é s que d a r r e r a de tot h i h a v i a E u f e m i à F o r t , que r e spon ia pe r sona lmen t s i l ' A r x i u no ho feia. A v u i d ia , aquest p r i m e r v o l u m de les nos t res pub l i cac ions , les Memorias, cons t i tue ix

94

una j o i a b i b l i o g r à f i c a per l a seva met icu los i ta t , p r e s e n t a c i ó , contin­gut i nombre r e d u ï t d ' exempla r s .

T o t e l l por ta l a s igna tura , l ' e s t i l , l a m à d ' E u f e m i à F o r t , des del « S a l u d o » fins a l a « D e s p e d i d a » . J a ens ho deia en e l seu d i scu r s -m e m ò r i a de l 'any 1948: « P e r a p u b l i c a r les nostres m e m ò r i e s h e m hagut de v è n c e r mol t s inconvenien ts , de mol t d i v e r s a í n d o l e . P e r ò ca l que d iguem c o m h e m trobat t a m b é fac i l i ta t s que h e m de regis­t r a r i agra i r ; p r i n c i p a l m e n t han estat possibles per l ' a m i c a l com­p r e n s i ó de l a D e l e g a c i ó de la S u b s e c r e t a r i a d ' E d u c a c i ó Popula r , que se r i a u n a i n j u s t a o m i s s i ó que no p e r d o n a r í e m s i no ho h a g u é s s i m manifes ta t . I s embla que l ' a p a r i c i ó de les nostres publ icac ions ha estat ben aco l l ida ; no h e m p r e t è s apun ta r m a s s a amunt , n i c a l , c r e i e m . » I c o n t i n u a \ a : «I e n c a r a que e l sos teniment de les M e m ò ­r ies ens ha d 'esdevenir c o s t ó s , p r inc ipa lmen t e c o n ò m i c a m e n t , con­fiem que les pod rem prossegui r a m b d e c ò r u m , c o m t a m b é que d 'una m a n e r a o a l t r a es podran in tens i f icar les a l t res p roducc ions santes­creu ines j a i n i c i a d e s . »

E r a d i f íc i l , en aque l l temps, de v è n c e r l a c e n s u r a i pub l i ca r en c a t a l à , p e r ò l a seva personal i ta t , la seva verbosi ta t i les coneixences que tenia d ins l a C ú r i a ho feren poss ible tot. E n s ho conf i rma l 'edi­t o r i a l del d a r r e r fasc ic le de les Memorias: «Con este f a s c í c u l o , las Memorias del A r c h i v o B i b l i o g r à f i c o de Santes C r e u s se despiden de sus lectores . Desde l a f u n d a c i ó n de l a E n t i d a d , fue u n constante anhelo de las J u n t a s de Gob ie rno que l a h a n regido, l a o b t e n c i ó n de l a a u t o r i z a c i ó n def in i t iva de nues t ro Boletín c o m o p u b l i c a c i ó n pe­r i ò d i c a , s e r i ada y con todas las d e m à s p re r roga t ivas necesar ias pa ra s u n o r m a l desenvolv imien to . G r a c i a s a Dios , el lo es y a u n a rea l idad . G r a c i a s a Dios y a l a b e n e v o l è n c i a de l I l t m o . S r . Delegado P r o v i n c i a l del M i n i s t e r i o de I n f o r m a c i ó n y T u r i s m o y de sus colaboradores , a cuyas pruebas de c o n s i d e r a c i ó n t a n obligado e s t à e l a r c h i v o . »

E l p r i m e r fasc ic le va s o r t i r a l a l l u m l ' es t iu de l 1948, e n c a r a que por ta l a da ta de 1947, i é s que sempre v a a p a r è i x e r i e n c a r a a v u i apa re ix e l Butlletí, a m b u n any de r e t a rd . E s c o m p o n de 40 p à g i n e s . E l p r i m e r a r t i c l e é s u n t r e b a l l de l D r . Fè l i x D u r a n i C a n a m e r a s tito-lat Valor històric d'una llegenda, que t r ac t a de l ' assass ina t de l 'ar­quebisbe B e r e n g u e r de V i l a d e m u l s , de T a r r a g o n a . Comple ten e l fas­c ic le e l D i s c u r s fundac iona l , l a « R e s e n a de l a f u n d a c i ó n » i e l «Reg la ­mento de l a S o c i e d a d » , a m b u n a l l i s t a dels socis fundadors i u n n o t i c i a r i , a m b l a c o n v o c a t ò r i a de l I P r e m i Aba t L a Dernosa . C r e c que f ó r e m els p ioners dels p r e m i s l i t e r a r i s .

L ' a n y s e g ü e n t e d i t à r e m dos fasc ic les a m b u n to ta l de 44 p à g i n e s . E l p r i m e r c o m p r è n u n es tud i sobre Fr. Pedró Sallà, abad de Santes Creus e sc r i t i s ignat per E u f e m i à F o r t i Cogul . T a m b é é s d 'e l l e l « N o t i c i a r i o » , men t r e que l a « B i b l i o g r a f i a » a n à a c u r a del malaguanya t J o a n B o n a v i a i J a c a s . E l segon fasc ic le pub l i ca u n es tudi de Josep-M.

95

M a d u r e l l i M a r i m o n ' t i t o l a t Nota sobre dos retaules de l'altar major de Santes Creus, a l qua l segueix Un any d'actuació, d i s c u r s - m e m ò r i a que féu i l legí E u f e m i à F o r t i Cogul a l a F e s t a A n u a l d ' aque l l any 1948. D e s p r é s ve l a ressenya de l a 2." « F i e s t a A n u a l del A r c h i v o » i e l « N o m b r a m i e n t o de Soc ios de M é r i t o » que foren la D i p u t a c i ó P r o v i n ­c i a l de T a r r a g o n a , la R e i a l Soc ie ta t A r q u e o l ò g i c a de T a r r a g o n a , l a C o m i s s i ó P r o v i n c i a l de M o n u m e n t s i e l senyor M a g í V i d a l i R a s , con­serge del mones t i r . A c a b a el fasc ic le u n « N o t i c i a r i o » a m b la convoca­t ò r i a del I I P r e m i Abat L a D e r n o s a .

L ' a n y s e g ü e n t , 1949, t a m b é p u b l i c à r e m dos fascic les , a m b u n to ta l de 62 p à g i n e s . E l p r i m e r c o m e n ç a amb u n t r eba l l de L l eó Ber -g a d à i G i r o n a sobre Un document de l'abat Ferrarà; l i segueix u n e s tud i de Fè l ix D u r a n i C a n a m e r a s sobre Els pasturatges d'estiu del monestir de Santes Creus al segle XII, mol t ben documenta t i que des taca la i m p o r t à n c i a de l ' ag r i cu l tu ra d ins la comuni t a t c is ter­cenca . L a B ib l iog ra f i a c o n t é u n a r e c e n s i ó feta per F e l i p Ma teu i L l o p i s , una per L l e ó B e r g a d à i u n a per E u f e m i à F o r t . E l segon fas­c ic le c o m e n ç a a m b u n e d i t o r i a l en c a s t e l l à referent a l cen tenar i , que s ' acompl ia aque l l any 1950, de la v inguda del C i s t e r a C a t a l u n y a i que t i t o l à r e m El VIII Centenario de la fundación del monasterio de Santes Creus. E n aquest ed i to r i a l , E u f e m i à F o r t e x p o s à les idees p r i n c i p a l s dels actes que v o l í e m ce lebra r . T o t a la J u n t a h i v a tre­ba l l a r a m b g ran i n t e r è s , tots h i c o l · l a b o r a r e n . E r a e l p r i m e r globus-sonda que l l a n ç à r e m i , davant el s i l enc i i l ' èx i t , o r g a n i t z à r e m mol t s m é s actes , a m b els cor responen ts pe rmisos , a m b una r ee ix ida to ta l i sense cap en t rebanc . L ' e s m e n t a t fasc ic le es complemen ta amb l a c o n f e r è n c i a de C è s a r M a r t i n e l l a l 'acte a c a d è m i c de la F e s t a A n u a l de l 4 de se tembre de 1949, sobre els Inicis de l'arquitectura ogival a Santes Creus; u n c o m e n t a r i de J . E r n e s t M a r t í n e z F e r r a n d o sobre el I I Concurso - premio Abad La Dernosa, mo l t in te ressan t per l a c r í t i c a c o n s t r u c t i v a que v a fer de les obres que h i h a v i e n concorre­gut; l a M e m ò r i a a n u a l del S e c r e t a r i general L l e ó B e r g a d à i G i r o n a ; l a c r ò n i c a de L a 3.* F i e s t a A n u a l de l A r c h i v o , e s c r i t a pe r E u f e m i à F o r t ; l a Bibliografia, a m b u n a r e c e n s i ó de M a r t í n e z F e r r a n d o ; i acaba amb u n Noticiario i les c o n v o c a t ò r i e s dels p r e m i s Aba t L a Dernosa , Aba t F e r r a r à i f o tog rà f i c , tot plegat e sc r i t per F o r t i Cogul , « d i r e c t o r de l B o l e t í n » segons e l l l i b r e d 'actes de l 'ent i ta t .

I a r r i b à l ' any impor t an t , e l 1950. S ' e d i t à u n so l fasc ic le , de 64 p à g i n e s . H a v í e m perdut u n a m i c a els nos t res t emors . C a d a vegada t r o b à v e m m é s obertes les por tes , p e r ò v a m c reu re que e r a m é s p ru ­dent d 'edi tar e l p r o g r a m a en c a s t e l l à , i a p a r e g u é c o m a VIII Cente­nario de la venida del Císter a Cataluna y fundación del monasterio. L a tasca que p o r t à a t e rme E u f e m i à F o r t fou i n t e n s í s s i m a , g a i r e b é gegantina. O b t i n g u é la co l · l abo rac ió de tots els h i s to r i ado r s ca t a l ans : Gu i t e r t , J o a n A i n a u d , A g u a d é , M a d u r e l l , M a r t í n e z F e r r a n d o , M a r t i -

ne l l , M a n u e l de Mon to l iu , M n . Pa lomer , M a t e u i L l o p i s , D u r a n i Ga-namera s , Pu ig i Cada fa l ch , S a l v a d o r V i l a s e c a , F l o r e n s a , A r a g ó , Bo-nav ia , C a m ó s , F r e d e r i c M a r é s , M i r a m b e l l , U d i n a , S u b i a s , J o a n Mer­cader , D u r a n i Sanpere . . . amb u n a s è r i e de c o n f e r è n c i e s rad iades per R à d i o B a r c e l o n a i R à d i o R e u s ent re e l 15 de m a r ç i e l 23 d'agost. A m b aquest c ic le de c o n f e r è n c i e s radiades , en c a s t e l l à , l a nos t ra E n t i t a t a s so l i a l a m a j o r i a d'edat. F o u u n a l l à s t i m a que els au tors no ens env ies s in les c o n f e r è n c i e s , j a repassades, pe r a publ icar- Ies . A l fasc ic le esmenta t de 1950 h i ha un r e s u m de c a d a s c u n a de les con­f e r è n c i e s , fet per E u f e m i à F o r t . Aquest fasc ic le c o m e n ç a amb la p u b l i c a c i ó ci 'un document referent a l re taule m a j o r de Santes Creus , de Josep M . M a d u r e l l i M a r i m o n , segueixen e l r e s u m d'Una conferencia en Santes Creus, del d i rec to r de l ' A r x i u de l a C o r o n a d ' A r a g ó , S r . M a r t í n e z F e r r a n d o ; l a M e m ò r i a 1949-1950 a c à r r e c de C è s a r M a r t i n e l l , un c o m e n t a r i sobre Los concursos Abad La Der­nosa y Abad Ferrarà, de l 'a leshores vice-president segon, L l e ó B e r ­g a d à . T o t a la res ta , tret de l a B ib l iog ra f i a , amb recensions de R a m o n G u b e r n i Fè l ix D u r a n , é s e s c r i t a per E u f e m i à F o r t , havent-lo a judat j o en el Noticiario. Pe r tant , de l ' esmentat fasc ic le , quaranta-quatre planes són dc la m à del d i rec tor , senyor F o r t .

L ' a n y 1951 t a m b é e d i t à r e m u n sol fasc ic le . L e s nos t res poss ib i l i ­tats e c o n ò m i q u e s e ren escasses. T é u n total de 42 p à g i n e s i é s total­ment e x h a u r i t a v u i d ia . S ' h i p u b l i c a l 'o rdre de c r e a c i ó del Patronato del Real Monasterio de Santes Creus que, j u n t a m b les c o n v o c a t ò ­r ies dels p r e m i s i l ' exhaus t iu Noticiario, tot é s de l a m a t e i x a m à . L a M e m ò r i a 1950-1951 é s de l s e c r e t a r i genera l C è s a r M a r t i n e l l , i in­c lou e l m e u t r eba l l sobre Guillermo de Montpellier.

U n so l fasc ic le de 34 planes fou e l de l ' any 1952. H i co l · laborà in tensament l ' inobl idable a m i c J o a n B o n a v i a i J a c a s , a leshores se­c r e t a r i de J u n t a , pub l i can t u n r e s u m de l a seva c o n f e r è n c i a sobre Itinerari cistercenc i l a M e m ò r i a de l 1952. Segue ix l a c o n f e r è n c i a donada per J o a n A i n a u d de L a s a r t e sobre El patrimoni de Santes en el segle XII, i l a r e s t a d ' a r t i c les , Felicitación i El Patronato del Real Monasterio de Sarnes Creus s ó n d ' I s i d r e Va len t ines ; e l Noticia­rio, s empre exhaus t i u , é s d ' E u f e m i à F o r t .

L ' a n y 1953 é s e l d a r r e r de les Memorias. E s compon de dos fas­c ic les de 36 i 52 p à g i n e s r espec t ivament . E I p r i m e r c o m e n ç a amb u n t r eba l l del pres ident de l ' A r x i u D r . G u i t e r t i F o n t s e r é sobre L'abat Dorda de Poblet i el monestir de Santes Creus durant la guerra de Successió, t r eba l l a cu ra t sobre u n t e m a r i de l q u a l Gu i t e r t e r a m e s u e . T o t a l a res ta , excepte dues recens ions de Notas biblio-gràficas de M a n u e l R i u , é s o b r a d ' E u f e m i à For t , c o m e n ç a n t per l ' a r r a n j a m e n t de l a c o n f e r è n c i a de l regent de l a p a r r ò q u i a M n . A b d ó Soc ia s sobre San tes C r e u s a t r a v é s de s is anys d ' e x p e r i è n c i a , seguint a m b l a M e m ò r i a a n u a l 1952-1953, que aque l l any l i v a per tocar de

97

fer c o m a sec re t a r i genera l que e ra . A l d a r r e r fasc ic le , l a « D e s p e d i -d a » , t a l c o m he dit , é s d ' e l l . H i h a u n a no ta referent a El panteó dels Montcada a Santes Creus, c o m e n t a r i a u n cont rac te t robat per Josep M . M a d u r e l l a l ' A r x i u de Pro toco l s de B a r c e l o n a . A la B ib l iog ra f i a , E u f e m i à F o r t t r o b à l a c o l · l a b o r a c i ó de dos pres t igiosos h i s to r i ado r s , F r e d e r i c Li d ina i R a m o n A r a m o n , que honora ren les nostres planes . L a res ta c o m p r è n u n Noticiario i els Indices ( o n o m à s t i c , t o p o n í m i c i genera l ) a c à r r e c de F r e d e r i c T o r r e s B r u l l .

T o t a i x ò fa que aques t p r i m e r v o l u m del nostre Butlletí, que per c i r c u m s t à n c i e s del m o m e n t h a g u é d 'anomenar-se Memorias, s igui u n i n t e r e s s a n t í s s i m l l ib re de l a v i d a de San tes C r e u s en aque l l p e r í o d e de 1947 a 1953. A l s seus Noticiarios es r e s p i r a l ' ambient de j o i a que v i v í e m en e l r e t robament de Santes Creus , sota e l guiatge de l a p loma sensible del senyor F o r t , t a l c o m to thom i a m b tot el respecte e l t r a c t à v e m .

R e s u m i n t , p o d r í e m d i r que de les 374 p lanes que componen aquest v o l u m , 193 s ó n o b r a de l a p l o m a d ' E u f e m i à F o r t i Cogul , 65 de les qua ls pe r tanyen a l s a b o r ó s n o t i c i a r i de l a v i d a t r anqu i l · l a , es t iuenca , d 'un poble p r iv i leg ia t de l 'A l t C a m p .

C o m a d i r ec to r que e r a de les pub l i cac ions de l ' A r x i u , v a abocar tot e l seu i n t e r è s i el seu e s f o r ç a ob ten i r l a co l · l aborac ió dels e rud i t s per t a l que doness in a l nos t re Butlletí aque l l c a r à c t e r docte, l le t ra t , que e l l ma te ix a n u n c i à en el d i s c u r s fundac iona l . Repassan t les planes, v e i e m que 26 co r r e sponen a Josep M . M a d u r e l l , 21 C è s a r M a r t i n e l l , 20 F r e d e r i c T o r r e s B r u l l , 17 Fè l i x D u r a n i C a n a m e r a s , 14 J o a q u i m G u i t e r t i F o n t s e r è , 11 J e s ú s - E r n e s t M a r t í n e z F e r r a n d o , 10 L l e ó B e r g a d à i G i r o n a , i a ix í , decre ixent , fins a comple t a r 22 col -l à b o r a d o r s .

P e r a m i , aques ta é s l ' ob ra m é s pe r sona l d ' E u f e m i à F o r t i Cogul . I g u a l que R o v i r a i V i r g i l i , « l l u i t à pe l d o m i n i de l a m a t è r i a , per l a p o s s e s s i ó dels cone ixements i de les dades n e c e s s à r i e s , a l 'objecte de t en i r u n j u d i c i c l a r i ve r dels f e t s » . Pe r a F o r t i Cogul , els temps passa ts es feien presents , i l a h i s t ò r i a d e i x a v a d ' é s s e r u n a recor-d a n ç a m o r t a per a conver t i r - se en u n a c r ò n i c a v iven t . L a seva clare­dat expos i t i va , les seves ap t i tuds d ' in te l · l igènc ia i de m e m ò r i a , els seus dots d ' inves t igador nat , pe rme te ren que fos u n a r x i v e r a m b d i s c i p l i n a l i t e r à r i a de l e c t u r a a t r a c t i v a .

Pere S E R R A M A L E R A I C O S P

Si tges , novembre de 1979

no

HL R O S T R E HUMÀ D'EUFEMIÀ FORT

N i n g ú no esperarà , suposo, que jo pugui dibuixar, en unes quantes ratlles, el rostre moral d'un home, i menys d 'Eufemià Fort i Cogul . E l vaig tractar prou ass íduament , vaig conè ixer prou la seva honestedat com a historiador, i vaig poder comprovar prou els valors humans del seu caràcter , per poder donar-se ara, r à p i d a m e n t , una visió. L'afecte que ens v a unir, però , l ' admirac ió que l i professava i que tinc per la seva memòr ia , m'absoldran potser de la gosadia d'intentar-ho.

Fort fou un home extremament cordial, d ' à n i m sempre entonat, entusiasta de tot a l lò que l'apassionava. L a his tòr ia —especialment de Santes Creus— i Catalunya, potser resumirien, en e l terreny intel·lectual i pol í t ic , els objectes principals del seu entusiasme.

Fort havia conegut molta gent i tenia una m e m ò r i a prodigiosa. Q ú a n c o m e n ç a v a a explicar fets i anècdotes de gent important de Catalunya que havia conegut, l a seva vè rbo la era inesgotable i escoltar-lo resul­tava apassionant. Si l i hagués de f er algun amical retret post mortem, aquest potser consistiria en q u è no v a escriure algun d'aquests llibres de moda avui sobre «els homes que jo he conegu t» o quelcom per l'estil. A m b en Fort, i sense aquest ll ibre, hem perdut trossos importants de la nostra petita història .

M'agradaria, encara, destacar un punt que sempre m ' impre s s ionà i em va ompl i r d ' admirac ió . Fort i Cogul havia estat seminarista a T a r r a ­gona, i ho havia estat en una època n o t ò r i a m e n t classista. Diverses vega­des l i havia sentit contar que, a l seminari, a taula, passaven un plat suplementari als seminaristes que pagaven, mentre els altres (entre els quals e l l ) s'ho havien de mirar. I a ixò , en l'edat de la gana adolescent. Doncs bé, havent deixat el seminari ( i amb aquestes exper iències) , Fort i Cogul no en servà e l més m í n i m ressentiment, la més petita amargor. F o u sempre un catòl ic l iberal , p e r ò fervent, obedient a l 'Església i fidel a la recepció dels sagraments. E n tots els col·loquis, setmanes d'estudis i con­gressos en q u è v a m coincidir, el veia anar a combregar, quan se cele­brava la missa, i mai , fins i tot quan recordava exper iènc ies de semina-

99

rista com la que he esmentat, ho contava amb agror. At r ibuïa , com a bon historiador, els fets a la mentalitat dels temps en q u è s'esdevingueren.

U n amic de debò , potser un x ic imperatiu en les seves opinions (,;no aixecava inexorablement la veu per imposar-se, quan i n t e r r o m p í e u les seves explicacions?), fidel, honest, amb el cap clar per a jutjar els fets del passat i del present, Fort tenia un cor que no sabria qualificar més que d ' h u m à , h u m à fins i tot en els seus defectes, que el feien més h u m à encara. ; H i ha a lgú que no tingui defectes, especialment si és un home ple de vida, de vida prodigada, com fou Fort i Cogul? A no hauria estat manca d'humilitat per part seva deixar de prodigar-se a causa dels seus petits defectes? ,;No és molt més h u m à i molt més cristià seguir endavant, portant els petits defectes a coll i bè, aquests defectes que nosaltres mateixos no ens podem arreglar i que n o m é s l'eternitat esvai rà?

E l lector intel·ligent sabrà comprendre per q u è he al·ludit a petits defectes: per a poder donar m é s valor de sinceritat a les qualitats que he esmentat i d'altres que la manca d'espai em priva de mencionar. L a l loança, ha dit no sé qui, n o m é s és vàl ida quan h i ha la possibilitat de parlar, afectuosament, dels aspectes negatius. E n Eufemià Fort i Cogul , però , aquests petits aspectes estaven submergits en una enorme huma­nitat, un devessall d'amistat. , ;No ho prova el gran nombre i la qualitat dels amics que de ixà?

Agus t í A L T I S E N T

100