santa margarida i els monjos - castell de penyafort - ciarga
TRANSCRIPT
lbum de fotografas
SANTA MARGARIDA I ELS MONJOSCASTELL DE PENYAFORTEL CIARGA (Centre d'Interpretaci de l'Aviaci Republicana i la Guerra Aria) MANEL CANTOS PRESENTACIONS [email protected]
El Castell de Penyafort. s un conjunt format per les restes de l'antic casal fortificat de Penyafort (torre circular amb un convent i una esglsia). Complex arquitectnic que integra construccions de diferents poques, des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
L'origen de la casa senyorial de Penyafort se situa probablement a mitjan segle XII es creu que aqu va nixer el fams eclesistic dominic Sant Raimond de Penyafort cap a l'any 1185. dominic i canonista, doctor en jurisprudncia per Bolonya i conseller de Jaume I de Catalunya i Arag.
La part ms antiga d'aquest conjunt arquitectnic, s el que queda de la casa natal de Raimond Penyafort (1175/1185), tamb una petita fortificaci depenent del castell d'Olrdola.
El castell se sap que en l`any 1405 era mig derrut. A principis del segle XVI era propietria la famlia Espuny, Mart Joan de Espuny que en 1602 va obtenir l'autoritzaci per construir una capella dedicada a Sant Raimond de Penyafort, santificat l'any anterior. Ms tard venuda la propietat als monjos dominicans, l'ordre va emprendre la construcci d'un convent que era acabat el 1613.
La construcci ms antiga s la torre cilndrica edificaci de 5,6 m de dimetre i parets de ms d'1,5 m de gruix, amb una petita sala circular a l'interior.
La torre, encara que reformada, s l'nic element que resta de l'antic castell medieval erigit al segle XI com un dels castells de la frontera del Panads construts desprs de la rtzia d'Al-Mansur.
Al llarg del segle XVIII el conjunt va experimentar ampliacions i modificacions diverses amb la planta baixa destinada a usos agrcoles i el pis a espais residencials.
L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i pass a mans privades. A finals del segle XIX pertanyia a Miquel Puig li va succeir al seu fill Josep Puig i Llagostera, una casa pairal i la va adaptar com a mansi senyorial. El qual donar un ambient d'esplendor i festa al castell, grcies a la seva doble condici d'industrial i poltic.
En 1707 es va construir el portal de l'esglsia, d'estil neoclssic i que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815, ara el front aquesta trencat per una forncula.
L'esglsia s d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, i sis capelles laterals per banda.
L'interior de l'Esglsia actualment est prcticament sense ornamentaci i objectes de valor.
Dins de l'esglsia hi ha una sala rectangular que est decorada tamb amb pintures murals.
La primera capella, al costat de la torre. Decoraci mural de la capella.
Volta d'aresta gtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a la fi de l'Edat Mitjana i fins al segle XVII).
Una sala absidal possiblement utilitzada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'inters.
El 1936 l'esglsia va ser saquejada i es van cremar les relquies que conservava. Durant la Guerra Civil. (1936-1939) es va situar en aquest castell una pres republicana, destinada a allotjar pilots i tripulants capturats de l'aviaci franquista.
El Convent - Esglsia durant la guerra civil va ser una pres republicana, va ser saquejada i cremada tota l'ornamentaci interior de l'esglsia, a les capelles laterals van ser utilitzades com a celles on s'allotjaven els aviadors presoners.
El Castell de Penyafort forma part dels espais relacionats amb l'aviaci i la guerra civil. El conjunt va ser declarat el 8 gener 1988 B d'Inters Cultural, amb la categoria de Monument Nacional.
Masia El Serral construda l'any 1916 entre els nuclis dels Monjos i de la Rpita. L'aerdrom republic dels Monjos es va construir entre finals de 1937 i comenaments de 1938 en uns camps ocupats per vinyes i cereals a la plana que hi ha entre els Monjos, Cal Rubi i la Rpita, que formava part de la xarxa de camps d'aviaci republicana a la comarca del Peneds.
Aquest aerdrom, han deixat una gran empremta patrimonial al territori i han estat senyalitzats en el que s'anomena Ruta del Vesper de la Gloriosa, en el transcurs de la qual es poden visitar diversos d'aquests espais (refugis, casernes, escoles, casetes de comandament, cossos de gurdia.
Camp d'aviaci dels Monjos, emprat per les esquadrilles republicanes, on s'emplaaven avions, els tallers de muntatge i reparaci, els aviadors, els mecnics, armers i altre personal que formava part del tren rodat de les esquadrilla. El Vesper de la Gloriosa per l'extensa xarxa d'aerdroms estesos per tota la comarca, considerant-se com el vesper de la Gloriosa en zona catalana.
El refugi militar del Serral s una construcci realitzada durant la guerra civil espanyola destinada a la protecci de les persones de servei a l'aerdrom d'Els Monjos durant els bombardejos aeris.
s un entramat de galeries que van servir de refugi antiaeri per al personal de l'aerdrom dels Monjos. Si es compara amb altres edificacions de caracterstiques similars existents a la comarca s de dimensions considerables, amb capacitat per a unes 120 persones.
Es trobava a una profunditat de 10 metres i tenia un recorregut interior d'uns 70 metres. L'obra es va realitzar per constructors experimentats.
CIARGA (Centre d'Interpretaci de l'Aviaci Republicana i la Guerra Aria) s un equipament museogrfic relacionat amb l'aviaci i la guerra civil que s'emplaa a Santa Margarida i els Monjos, a l'espai del Serral dins l'aerdrom republic dels Monjos i que formava part del Vesper de la Gloriosa.
CIARGA vol esdevenir el centre de referncia de l'aviaci i la guerra civil de Catalunya, en el marc de la Xarxa dels Espais de Memria de Catalunya.
Des de finals de 1937 fins a inicis de 1939, el Peneds va viure l'arribada de l'aviaci republicana i l'establiment de quatre aerdroms militars, on s'estacionaran algunes esquadrilles de caa del Grup 26. Des d'aquests aerdroms l'aviaci de caa republicana va realitzar la campanya del Segre, la batalla de l'Ebre i la campanya de Catalunya.
La bandera espanyola republicana de l'esquadrilla del Grup 26.
L'exrcit i l'aviaci republicana tenien molta voluntat per pocs recursos. L'aviaci militar espanyola al juliol de 1936 estava obsoleta; la repblica va obtenir l'ajuda dels avions sovitics.
Els avions republicans ms representatius de la guerra, protagonista a 1938 i 1939 de les accions aries des dels camps del Peneds: el Polikarpov I-15 Xato i Polikarpov I -16 Mosca.
A partir de la primavera de 1938 i fins a gener de 1939 el camp va ser ocupat de forma intermitent per una bona part de les esquadrilles de caa 11 del grup 26 Xatos.
Els combats de l'aviaci van ser molt desiguals, els nacionals tenien millors avions amb el suport dels alemanys i italians. Els republicans tenien l'ajuda dels russos, aquests avions eren incapaos de combatre contra els bombardejos franquistes, molt ms rpids.
La base principal dels Nacionals es va situar a partir del 19 d'agost de 1936 a l'illa de Mallorca, des d'on van poder bombardejar sense cap dificultat, van efectuar bombardejos aeris sobre objectius estratgics, per tamb sobre les poblacions, va ser determinant en la victria de l'exrcit franquista.
Els bombardejos aeris efectuats per la Legi Cndor alemanya, l'Aviaci Legionria italiana, va ser la guerra espanyola banc de proves del que va succeir ms tard en la Segona Guerra Mundial. Els avions podien portar una crrega de bombes de 1.000 kg.
35
Parc de la Memria del Serral. Els bombardejos produts per l'aviaci durant la guerra i de les seves conseqncies sobre la poblaci civil de Santa Margarida i els Monjos, relaci de les vctimes dels bombardejos franquistes.
La presncia de la guerra va ser constant al Peneds, tot i que el front era a molts quilmetres de distncia: va ser important en aquesta zona la presncia dels milicians voluntaris, els soldats de lleva, els hospitals militars, els camps d'aviaci, les fbriques de armament, els bombardejos aeris i la defensa passiva i activa.
L'ocupaci franquista del Peneds (del 18 al 24 de gener de 1939) no va ser un passeig, sin que algunes unitatsrepublicanes van oferir resistncies a les lnies defensives que van parar alguns dies l'avan franquista. Aix va permetre retirar-se a la resta de companys i refugiats. Molts soldats republicans van morir en aquesta resistncia i la majoria d'ells van ser enterrats, en fosses, en camps de cultiu i muntanyes del Peneds.
Els cartells a la Guerra Civil Espanyola, van ser una eina poltica i social emprada pel Govern de la Repblica i els diferents grups ideolgics que van participar en la contesa. La dramtica contesa civil va donar un important impuls a la creativitat dels artistes grfics i determinats cercles intellectuals.
FI MANEL CANTOS PRESENTACIONS [email protected]