SANT PACOMI

BIOGRAFIA

REGLA

ORGANITZACIÓ DELS MONESTIRS

OBRES

VENERACIÓ

BIOGRAFIAVa néixer a Tebes (Egipte) en 292, en una família pagana (rebutjaven

la creença en un déu únic). Als vint anys, va ésser obligat a allistar-se a l'exèrcit durant un període de guerres i va ser empresonat en negar-se

a lluitar.

Llavors va conèixer la comunitat cristiana, que portava aliments i consol als presoners, i el van impressionar.

En llicenciar-se, sense haver hagut de lluitar, va interessar-se pel cristianisme, s'hi convertí i fou batejat al 314 a l'església de

Quenobòscia, prop de Diòspolis Parva (ciutat de l’antiga Egipte).

Segons la tradició, va sentir una veu a Tabenna que li deia que hi aixequés una casa on els eremitants poguessin aplegar-se i viure en

comunitat. 

Cel·les o larves

• Pacomi va ésser el primer en crear unes cel·les o larves d'una manera formal, ja que abans ja hi havia agut algú que les havia començat a crear.

• Els cristians que no podien seguir el rigor de la vida eremítica en solitari, podien fer una vida similar en comunitat.

La regla de Pacomi

• No es conserva cap dels textos originals de la regla monàstica* de Pacomi.

• Pacomi havia previst una organització centralitzada del que ja es podia considerar un regla monàstica *, amb un superior general i un sistema de visites i capítols generals per a compartir punts de vista.

• * regla monàstica: és una norma escrita que regula la vida dels monjos

L'organització dels monestirs

• L'organització interna, que podia arribar a tenir centenars de monjos cada comunitat, era més similar a la d'un campament militar que a la d'una organització militar.

• Hi havia edificacions separades, cadascuna amb els seus responsables, on s'agrupaven els monjos segons la seva funció o ofici (fusters, cuiners...).

• L'organització del treball era part important de la vida monàstica.

• Els monestirs deixaven molt de marge perquè cada monjo establís la seva manera particular de viure-hi: així, les hores dels àpats o els dejunis quedaven a voluntat de cadascú, podien fer l'àpat en comunitat o demanar pa i sal per fer-ho per separat.

 

Obres

Se'n conserven:• 1. Regulae Monasticae (dues), que no són originals, sinó textos refosos

amb posterioritat, potser amb algunes parts de Pacomi.

• 2. Monita

• 3. SS. PP. Pachomii et Theodori Epistolae et Verba Mystica

• 4.  ̓Εκτω̂ν ̓εντολω ̂ν του ̂ ἁγίου Παχουμίου, Praecepta S. Pachomii s. Pachumii

Veneració

• Va ésser venerat com a sant des de poc després de la seva mort, i és una personalitat destacada de l’ Església Ortodoxa Copta (església fundada a Egipte per l'apòstol Marc).