Sant Justí

Peio Solà Roca

Alumne de 4t ESO D

2 / 10 / 2011

Sr. Simón

Introducció ___________________ Diapositiva 3

Mort __________________________ Diapositiva 4

Escrits ________________________ Diapositiva 5

St Justí i l’Església _________ Diapositives 6 i 7

INDEX

Sant Justí, també reconegut com a Sant Justí Màrtir és una de les personalitats més nobles de la literatura cristiana (103 – 165)

Va néixer a la ciutat de Flavia Neàpolis, Palestina. Fill de pares pagans, es va convertir al cristianisme a través de la recerca de la veritat

(acudint a diversos mestres d’escoles filosòfiques) , i l’heroisme dels màrtirs cristians; des d’ençà, va posar els seus coneixements filosòfics al

servei de la fe.

• Durant el regnat de Marc Aureli (138 – 161), Sant Justí va fundar una escola de filosofia cristiana a la ciutat de Roma.

• Segons diuen alguns escrits, l’any 165 Sant Justí va ser, probablement, condemnat a mort per culpa de les envejes d’un mestre pagà que seguia la filosofia cínica, és a dir, pel sol fet de confessar la seva fe, la cristiana.

• Es conserva el relat autèntic del seu martiri, basat en actes oficials.

Algunes de les seves obres van ser:

• Un Llibre contra totes les heretgies

• Un Llibre contra Marcíon

• Un discurs contra els grecs i una Refutació de tema semblant

• Un tractat Sobre la sobirania de Déu i un altre Sobre l'ànima

• Dos apologies contra els pagans (Apologies) 150 dC

• Una apologia contra els jueus (Diàleg amb Trifón)

Justí és un dels primers testimonis del culte als àngels, també pensa

que els dimonis no aniran al foc etern fins al moment del judici final i

que fins llavors vaguen pel món temptant als homes: especialment,

tractant de apartar-los de Crist.

Té especial importància el testimoni de Justí sobre l'Eucaristia. Descriu la

celebració eucarística que té lloc després de la recepció del baptisme, i la

de cada diumenge. El diumenge, diu ell, s'ha triat perquè en aquest dia

Déu va crear el món i va ressuscitar Crist. Primer es fa una lectura dels

Evangelis, a la qual segueix l'homilia, després es diuen unes oracions

pregant pels cristians i per tots els homes, seguides de l'òscul de pau,

després ve la presentació de les ofrenes, la seva consagració, i la seva

distribució per mitjà dels diaques. El pa i el vi, consagrats, són ja el Cos i

la Sang del Senyor, i aquesta ofrena constitueix el sacrifici pur de la nova

llei, ja que els altres sacrificis són indignes de Déu.