SANT JORDI: TALLER, BOSCOS, ART CONTEMPORANI

La diada de Sant Jordi va ésser un dia especial i diferent. A l’escola el vàrem

celebrar el 22 d’abril ja que el 23 era cap de setmana .

Pel matí , vam començar les activitats a les 8 del matí. Durant les dues primeres

hores del dia l’Ernest , el nostre professor de ciències socials, ens va portar al

menjador per tal de realitzar un discurs.

El menjador ja no semblava un menjador. Les taules s’acumulaven al fons i, les

cadires, estaven totes ordenades mirant al davant deixant un passadís central

per poder passar. Un cop tots els alumnes de quart vam seure, i l‘Ernest va

començar amb un dels seus discursos que tan entusiasmen a uns i que, perquè

no dir-ho , també avorreixen als altres.

Va reunir tot el seu valor amb l’ajuda d’un projector i va començar la seva

explicació . No només va parlar de la felicitat d’aquest gran dia, sinó que va

saber transmetre’ns un conjunt de informació que ell contenia al seu interior i

que volia mostrar-nos a partir de quadres i explicacions extenses.

Penso que aquest cop, el discurs va ésser diferent, fins i tot m’atreviria a dir que

una mica avorrit.

Avorrit perquè, a nosaltres, els alumnes en general, un dia de festa com va ser

aquest ens agrada pair-lo amb activitats no habituals.

Opino que si el discurs hagués sigut una mica més curt, hagués aconseguit

l’atenció de més persones. Tot i així, haig de reconèixer que va ser un discurs

molt interessant, ja que va tractar sobre temes culturals i d’art contemporani

que, probablement no havia tractat amb tanta fluïdesa anteriorment, i que,

almenys alguna de les idees que va saber transmetre encara està per algun

que altre cap. Com ell diu, durant l’adolescència el nostre cervell és com una

esponja, perquè té la capacitat d’absorbir i emmagatzemar tota la informació

que es rep.

Un cop finalitzat el discurs, després d’una sèrie d’aplaudiments ja habituals,

vam marxar al pati.

Sonava el timbre de les 10 i mitja i als passadissos ja s’acumulava la gent. Ens

vam dividir en grups. La majoria dels components de cada grup eren més que

simples companys de institut i, quedava reflectit que, amb la seva presència, el

treball es fa menys pesat i l’esforç continua sent el mateix.

Les activitats que vam realitzar eren molt i molt diverses: entre elles, n’hi havia

uns que pintaven murals i enganxaven papers, altres que jugaven amb les

ombres i els colors que reflectien a la paret, i altres que feien la forma d’un

home amb llavors de gespa per tal que un temps després creixin. Totes

aquestes activitats estaven inspirades en obres i escultures de l’època actual i

d’artistes contemporanis.

Haig de confessar que a la majoria dels grups no els va donar temps a finalitzar

les seves activitats i van quedar a mitges. Per contraposició, n’hi va haver

d’altres que van aprofitar tot el temps possible i van poder mostrar més tard a

tots el alumnes la meravella que havien realitzat.

Un cop passat el temps de realitzar les activitats, l’Ernest va portar totes les

obres a l’aula de tecnologia i les va exposar. Després, ens va guiar per totes les

diferents obres realitzant una petita explicació per donar sentit a les obres i per

saber la significació d’aquestes obres.

Com de costum, va sonar el timbre i vam acomiadar al professor amb un

tènue ’’adéu’’ tenint en compte que en aquell moment, per a nosaltres, el

cap de setmana , ja havia començat.