2009

CEIP CASCAVELL

DIA DEL LIBROJUEGOS FLORALES

FLORAL GAMESDAY OF THE BOOK

3r. PREMI

1r.

CURS

AINHOA

T0R0

CORTÉS

EL LLAPIS ÉS

PER PINTAR ELS LLAVIS

El rei lleó

LA SOLIDARITAT

Ajudar a la gent que no té aliments per menjar ni casa. També als animals que no tenen casa per a poder dormir. A tots aquells que no tenen aigua per rentar-se.

També ser solidari és ajudar als amics i a la família, com la meva cosina que no té diners i els meus cinc tiets li han de donar diners. Avui m’ha de trucar per parlar i així sabré com està.

VOLUNTAT

3r. PREMI

2n.

CURS

LOLA

CORTÉS

CORTÉS

Fa molts i molts anys... a una nena que es diu Violeta la seva mare, una nit li va dir que anés al bosc i va veure una cosa molt estranya. Va veure una illa però, de sobte, va veure una sirena la nena li va preguntar:

- Puc ser una sirena? La sirena li va respondre: NO

- Però, jo vull ser una sirena - va dir la nena.

La sirena se va penedir i li va dir:

- Sí, però m'has d'ajudar, a rescatar al príncep Noli.

- D'acord - va dir Violeta,i va preguntar: on és?

-En la cova de la dolenta reina Asli, jo t'ajudaré puja a la meva cua i et portaré – va dir la sirena.

Al final ja van arribar, però els va costar. De sobte van veure a la reina Asli que tenia el diamant del príncep.

- No -va dir la sirena.

- Yasmina, Yasmina - va dir el príncep.

La sirena li va treure els poders del diamant a la reina.

La sirena li va dir:

- Té els pols màgics.

- Què són? -va dir la nena.

- Es per ser una sirena.

- La nena li dóna les gràcies.

La sirena li va dir:

- Llança't al mar.

Es va llançar i la nena va viure feliç per sempre.

Blum

3r. PREMI

3r.

CURS

MANOLI

MIRANDA

FAJARDO

Hi havia una vegada una princesa que era molt tímida .

Un dia, mentre sopava al menjador, va discutir amb els seus pares.

Ella va anar a la seva habitació i es va posar a mirar pel balcó. Des d’ allí va veure un príncep que passava. En veure a la princesa tan trista li va dir:

- Què et passa, per què plores?

Ella li va dir que no res i es va anar a dormir.

Al dia següent, mentre ella estava al llit va sentir uns crits:

- Princesa, Princesa !

Ella va sortir corrents al balcó i, en veure que era el príncep del dia anterior, li va dir:

- Què passa, estàs boig?

Ell li va dir:

-         Sí, però, boig per tu. T’ haig de dir una cosa i espero que la

resposta sigui que sí: Vols casar-te amb mi?

-         Sí amor meu, espera, ara baixo . Però primer li has de demanar la

meva mà als meus pares .

......

Des d’ aquell dia no es van tornar a separar mai més.

Van viure un amor d’ adolescents: s’ escrivien cartes, sempre es deien que

s’ estimaven molt...

Va ser la família més feliç del món. Sempre anaven junts, a la platja, al cine, de viatge...

Tenien molts amics i després van regnar sempre estimats pel seu poble.

 Espero que us hagi agradat!

Jasmina.

3r. PREMI

4rt.

CURS

CHELO

CORTÉS

FERNÁNDEZ

Ara us explicaré un conte, però aquest conte no sortirà ni SPIDER-MAN ni BAT –MAT, perquè és un conte normal d’un noi normal .......

Com sempre en David surt de casa i va a l’escola . En David fa 5é a l’escola Cascavell . I també com sempre es trepitjarà un excrement (merda) i cada dia compra menjar per als gossos abandonats .

Una vegada va donar un empenta sense voler a un senyor vell , a l’instant li va dir moltes vegades perdó .

El senyor vell li va perdonar. Quan en David arriba a l’escola passaven 10 minuts de l’hora .

El professor li va perdonar .

Ah ! el professor d’en David es diu Professor .

...

A l’instant va notar com el poder desapareixia del seu cos , després en Manolo va venir corrents , i va barallar amb el David , al final el David va perdre perquè ja era un altre cop un noi normal .

Tiquitaca tiquitat aquest conte s'ha acabat .

MINATO

3r. PREMI

5è.

CURS

ZEPING

WANG

Jo vaig néixer a Equador però vaig venir a Espanya a l’edat de 4 anys. Encara recordo el meu primer dia d’escola al Cascavell! Recordo que no vaig deixar de plorar en tot el dia perquè volia estar a casa, amb la meva mare.

Tot i que la mestra em deia que havia de jugar amb les altres nenes, jo em negava quedant-me de braços creuats a la taula.

Quan va sonar el timbre per anar al pati vaig anar i vaig començar a jugar a posar sorra a una galleda. De sobte, se’m va apropar una nena que es deia Noemí i em va dir: ”tonta”, així que jo li vaig contestar: ”tonta, tu!”. Ens vam començar a insultar i de cop i volta li vaig llençar la galleda al cap. La nena va començar a plorar i li va dir a la mestra.

Llavors la mestra em va renyar i em va demanar explicacions pel que havia passat.

Ara, aquella nena i jo som inseparables i ens estimem molt.

Encara avui, quan ho recordem, totes dues comencem a riure...

EQUATORIANA (6è)

3r. PREMI

6è.

CURS

ROSITA

PEÑAFIEL

CARRILLO

EL FUTBOLÍ

TÉ UNA CARA DE PI

Trunks

2n. PREMI

1r.

CURS

JUAN

SANTIAGO

AMAYA

LA SOLIDARITAT

Sóc una nena i em sento molt malament perquè els nens no tenen menjar. M’agradaria ajudar als pobres perquè així serien feliços i tindrien diners.

Jo sóc solidaria perquè un dia en el meu país que és el Marroc vaig salvar a 5 gats i vull que la gent faci el mateix.

JUSTÍCIA

2n. PREMI

2n.

CURS

CHAYMAA

RACHDI

Hi havia una vegada un nen anomenat Daniel que va viatjar amb els seus pares a Anglaterra per viure amb els seus oncles.Els seus oncles l'odiaven i Daniel no estava disposat a venir a Anglaterra.Daniel tènia dos anys, mentres els seus pares treballen a Daniel li cuidava una cangur.De sobte els seus pares van tenir un accident de cotxe, i van cridar a la cangur pel mòbil, la cangur era molt despistada i va deixar sol a Daniel, i quan va ser l'accident la cangur es va partir el cap , i el Daniel es va quedar sol i orfe.Els seus oncles li van portar a casa seva, nou anys després en Daniel estava enfadat perquè els seus oncles eren pesats amb ell. Llavors els seus oncles li van portar a un col·legi es diu Harbat. Allí va conèixer a l’ Eric. L’Eric era molt bo i volia que Daniel se n'anés a casa seva, però els oncles de Daniel no li deixaven anar a cap part .Eric no estava disposat que tractin d'aquesta manera al Daniel.En Daniel i l’Eric van decidir demanar als oncles de Daniel, que Daniel tingués més llibertat i que pogués estar més temps a la casa de l’Eric.Finalment, Eric i Daniel, van demanar als oncles de Daniel, que Daniel visqui a la casa d e l’Eric. L’Eric estava content d'ajudar Daniel.En Daniel va viure feliç amb l’Eric.

Leff Hardy

2n. PREMI

3r.

CURS

ALEJANDRO

BALDERRAMA

FLORES

Vet aquí una vegada un príncep i una princesa que no es coneixien. Un dia el príncep passejava pel bosc amb al seu cavall. De cop i volta va escoltar cantar una princesa que s’ estava rentant els cabells al riu. El príncep la va mirar als ulls i es va enamorar d’ella. El príncep volia apropar-se i donar-li un petó, però quan ja era al seu costat va aparèixer una bruixa.

La bruixa, que era molt dolenta, va començar a riure i després li va fer un encanteri. Li va dir:

-         Li hauràs de donar un petó, un petó d’ amor a la teva estimada i després t’ hauràs de casar amb ella.

...

Al castell els van rebre amb molta alegria.

Poc temps desprès, els dos prínceps es van casar.

Van tenir dos fills preciosos, van ser molt feliços i van menjar-se moltes perdius.

Ah! D’ aquella maleïda bruixa no s’ ha sabut res més!

 

Conte contat, conte acabat!

 

Gitaniko canastero de la mina

2n. PREMI

4rt.

CURS

JOSE

CORTÉS

GARCÍA

Un dia jo estava jugant amb el meu amic Samuel a futbol i vaig xutar la pilota molt fort. Quan vaig anar a agafar la pilota vaig trobar una capsa de color daurat amb un dibuix d’un drac. Vaig agafar la pilota i li vaig donar al Samuel.Vaig anar a casa corrent i vaig entra a la meva habitació. Vaig obrir la capsa ,i havia un anell amb un paper que tenia escrites unes paraules molt extranyes. Vaig posar-me l’anell.

...

El José i jo estàvem perduts. De sobte vam tenir una idea que va resultar molt útil. Vam decidir unir els nostres atacs per fer un únic atac més fort. El José amb els lasers i jo amb el meu poder del llamp. La unió dels atacs va transformar-se en un drac que brillava molt. Llavors els dos poders es van xocar. Estavem igualats però de sobte el nostre drac va fer mossegada i vam guanyar. L’Afro Samurai va morir. El José i jo estàvem celebrant la nostre victòria i després es va quedar tot blanc i tot va desaparèixer...Uns minuts després vaig escoltar la veu de la meva mare que deia :

-Nabeel! Nabeel! despertat...!

Quan em vaig despertar em vaig adonar que no tenia l’anell , ni poders ... i que tota l’aventures que havia viscut havia sigut a dins dels meus somnis.

 

NARUTO

2n. PREMI

5è.

CURS

NABEEL

SARWAR

Quan jo tenia 7 anys la meva mare em va regalar una pilota pel meu aniversari. Em vaig posar molt content i quan va acabar la celebració del meu aniversari em vaig anar a dormir amb la meva pilota de futbol.

Aquella nit vaig somniar que era un gran jugador i que tothom em deia “el Figura “ . Jo jugava a l’equip del Barça juntament amb els meus cosins: Felipe, Juan, Joe............

Quan em vaig despertar em vaig adonar que volia jugar a futbol i així ho vaig fer . A més jugava molt bé i tothom ho va poder veure. Em van oferir apuntar-me a l’equip del Trajana i vaig acceptar. La meva mare em va portar allà i vaig jugar un partit amb el dorsal número 10. En el minut 7 vaig marcar 2 gols. Un nen em va donar un cop de peu i vaig caure al terra.

Com que em sortia sang, l’entrenador em va substituir i mentre jo estava a la banqueta l’equip contrari va marcar 5 gols.

En aquell moment li vaig dir a l’entrenador “no et preocupis per la meva sang” i ell s’ho va pensar i em va dir que sortís. En el moment en què vaig sortir vaig comprovar com el públic m’ animava dient : “figura, figura” i jo vaig dir: “ aaa !!” i vaig marcar 3 gols abans que acabés el partit . El partit estava igualat. A l’últim minut vaig recuperar la pilota i vaig poder marcar un altre gol.

Quan va acabar el partit l’ equip contrari em va felicitar i l’ entrenador d’ ells també.

Al tornar a casa li vaig explicar a la meva mare el que havia passat i recordo encara aquell dia com el més important de la meva vida.

EL ZORRO (6è)

2n. PREMI

6è.

CURS

PAQUITO

CORTÉS

FERNÁNDEZ

TINC UN GAT,

QUE XUCLA

MOLT LES MANS

Hanna Montana

1r. PREMI

1r.

CURS

ELISABET

HEREDIA

GONZÁLEZ

LA SOLIDARITAT

 Jo penso que la solidaritat és molt dur. A mi m’ha passat.

De vegades no em deixen jugar a futbol ni a res. Em sento molt i molt sol.

Jo se que també hi ha gent que li ha passat.

Tot el món ha de col·laborar en ser més solidaris, siguin pobres, rics, grans o petits.

SINCERITAT

1r. PREMI

2n.

CURS

ALEX

CONDOLO

RAMOS

Vet aquí una vegada hi havia un país molt bonic de màgia i fantasia que es deia Fairitopia: un país de fades.

Totes les fades tenien un collaret amb una papallona, però hi havia una fada sense ales que es deia Elena.

L’Elena tenia una amiga que es diu Clàudia i un dia li va dir que la reina Sofia li havia explicat que existia la dolenta Amàlia que volia tot el poder de les fades i li va dir que tenia que anar a salva a Fairitopia.

L’Elena va anar a la cova de la Amàlia i pel camí es va trobar un animalet molt estrany es deia Bibol i van anar tots dos a la cova, però pel camí va pensar -jo no sé com destruir a la malvada Amàlia- el Bibol va dir -jo sí sé com destruir a la malvada Amàlia. Has d’agafar el seu collaret de fada i mostrar-lo a la llum d’un arc de Sant Martí. Van anar corrents a la cova i va veure que estaven atrapats, els seus amics van agafar el seu collaret i es va destruir i els seus amics van quedar lliures.

Quan va arribar a Fairitopia li va donar el collaret a la reina Sofia i li van sortir dues ales de color rosa molt boniques.

Van ser feliços i van menjar anissos.

Ariel

1r. PREMI

3r.

CURS

SARA

NAVAS

SUÁREZ

Hi havia una vegada una conilleta que caminava pel bosc. Al bosc hi havia una trampa. La conilleta no es va adonar, però també passava per allà un conillet que sí que es va adonar. I li va dir...

-         No passis per aquí! No veus que pots caure? Li va dir el conill.

-         Moltes gràcies, conillet. Com et dius? Li va dir la conilleta.

-         Miguel, i tu?

-         Jo em dic Isabel.

-         Vols que fem el camí junts, va dir en Miguel.

-         D’acord, anirem junts per el camí i podrem parlar.

...

Quan van arribar a casa, es van adonar que la Nazaret tenia febre, i van decidir anar d’urgències perquè la nena estava molt malalta.

Finalment, el metge li va treure els mocs i després els hi va receptar un xarop. Van tornar cap a casa més tranquils i van anar a dormir.

Aquesta família de conillets va ser molt i molt feliç per sempre més.

 

Conte contat, aquest conte s’ha acabat!

La misteriosa gitana

1r. PREMI

4rt.

CURS

CARMEN

ORTIZ

SALGUERO

Hi havia una vegada uns nens molt feliços com tots els altres nens. Eren dos nens i una nena.

La nena era molt intel·ligent, i era la més petita. Els seus germans no eren tan perfectes, i un d’ells era molt gran. Un dia pas una cosa que va canviar tota la seva vida.

Un dia, normal com tots els altres dies, va passar una cosa estranya que els va canviar la vida: la nena estava parlant amb els seus veïns quan va veure que al terra del jardí hi havia una vara. Ella es va estranyar perquè no era el seu lloc i perquè els seus veïns no els agradava les coses tirades pel terra, dons eren unes persones que volien tenir-lo tot endreçat i net.

...

 Es van quedar dintre del forat una bona estona, esperant que marxessin els dos homes i quan van tornar a sortir, van veure que estaven altre cop al jardí de casa seva amb els seus pares.

Encara avui es pregunten si tot va ser un somni que van tenir tots tres a l’hora o si els va passar de veritat.

Aquesta història me la va contar la nena, i crec que tot s’ho va inventar perquè li agradava parlar molt.

SAMA.

1r. PREMI

5è.

CURS

ROSA

BALDERRAMA

FLORES

Quan tenia 5 anys em va passar una cosa molt divertida.

Estava a casa de la meva tieta i la veritat és que m’estava avorrint molt. Quan de sobte, em va passar una cosa molt divertida. Vaig voler disfressar-me de dona i vaig agafar unes sabates amb taló, unes ulleres i maquillatge...Em vaig deixar els cabells a l’aire i vaig agafar el bolso. Vaig començar a passejar sense adonar-me que hi havia una petita escala. Així que vaig ensopegar i vaig caure donant-me un cop molt fort contra la taula de vidre que hi havia al terra.

Encara recordo el mal que em vaig fer i tot el que vaig plorar.

Crec que em van sentir plorar, fins i tot, a la Xina...Com a record em va quedar una cicatriu al cap i cada vegada que conec algúsempre em pregunta què m’ha passat. Vist així, sempre tinc una excusa per explicar la meva història

SARA(6è)

1r. PREMI

6è.

CURS

DUNIA

MOURAD

CEIP CASCAVELL – SANT ADRIÀ DE BESÒS

CURS 2008-2009LMY