sant jordi 2002: roses i llibresllibres i roses per sant jordi esports futbol sala futbol ce artesa...

la PalancaABRIL 2002 Núm. 241 Preu 2

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Sant Jordi 2002:roses i llibres

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALQuè en farem de les Monges?

PERSONATGESManel Plens, hostaler i rodamón

NOTICIARIBreusLlibres i roses per Sant Jordi

ESPORTSFutbol SalaFutbol CE Artesa de SegreLa Marató (naturalment)2a tirada de la lliga de bosc Pentagonal 3D

FILA 7Noves Tecnologies

PARLEN LES ENTITATSAmb la integració socials dels immigrantsEscola de pares. Col·laboració entre APAs

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSViatge fi de curs de 4t d’ESOLa Palanca visita l’IES

TEMA DEL MESArtesa acull un intercanvi catalano-serbi

CARTES A LA REDACCIÓVIDA SOCIALIN MEMORIAM

LA NOGUERA

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSAtado y bien atado

MÚSICA, MESTRE!CaramellesJuguem cantantAssaig a l’auditori

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del ple, acords de la comissió de govern iinformes d’alcaldia

XAT JOVELa rosa i el llibre??

HUMORBarbaritats del nostre poble

IMATGES D’AHIRL’aplec del Pla. 1947

Sant Jordi 2002: roses i llibresLa diada del nostre sant patró no téun especial ressò a les poblacionspetites. Malgrat això, n’hem fet unespecial al noticiari d’aquest mes.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

9

12

17

18

21

22

28

29

31

32

36

39

40

42

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE MARÇ

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 16: Sofia Fernàndez i Novau filla d’Isabel i Joaquimdia 27: Sergi Caubet i Sanjosé fill d’Isabel i Joandia 28: Alba Sala i Solé filla de M. Claustre i Ramondia 29: Paolo Leone i Estrada fill d’Ester i Riccardo

Defuncions:dia 1: Palmira Brescó i Galceran (95 anys) de Baldomardia 2: Josep Riart i Riart (71 anys) d’Artesa de Segredia 7: Mercè Serra i Carlí (89 anys) d’Anyadia 12: Ramona Carbasse i Farré (83 anys) d’Artesa de Segredia 27: Ramiro Morell i Chandre (93 anys) d’Artesa de Segredia 28: Angelina Ribalta i Gualdo (89 anys) d’Oliola

4 i 5 de maig: Festa de Santes Creus a Vilanova deMeià. Dissabte: Tirada de bitlles, presentació del llibrede R. Bernaus i F. Sánchez que recull fotografies de 100anys de Vilanova, ball de nit amb El Cairo. Diumenge:Aplec a l’ermita de Meià, amb sardanes per la Principald’Igualada i ball de tarda amb Joan Carbonell.

5 de maig: A les 19h, al Pavelló Poliesportiu d’Artesa,nova actuació del Grup d’Escala en Hi-Fi d’Artesa abenefici del CENG.

12 de maig: - A partir de les 11:45h, Festa del Roserd’Anya, que inclou la celebració del 10è aniversari delgrup La Travessa i la inauguració de les obres del carreri la plaça Major a càrrec del Delegat del Govern de laGenralitat a Lleida. A les 15h, dinar de germanor.- Excursió a la Pobla de Segur, organitzada per lesArtesenques Actives.

17 de maig: A les 21:30h, xerrada del 25è aniversaridels Planells a la Sala d’Actes del centre: Activitat fí-sica i esport, aspectes positius i negatius a càrrecd’Àlex Gordillo, professor d’INEFC.

18 de maig: Sortida a la Pedrera de Meià a les 7:30hdes de Vilanova de Meià, organitzada per l’Associa-ció Cultural Terres del Marquesat

19 de maig: El comerç surt al carrer, organitzat perl’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa.

25 de maig: - A partir de les 11h, Festa de cloendadel 25è aniversari del centre d’ensenyament Els Pla-nells, amb la presència de la Consellera d’Ensenya-ment. Inauguració d’obres, acte acadèmic amb la pre-sentació dels llibres commemoratius, exposicions,aperitiu i audició de sardanes. A les 14:30h, dinar degermanor i final de festa al Pavelló Poliesportiu (caladquirir tiquet).- A les 20h a la Dàlia Blanca, Concert de conjunt ins-trumental per l’alumnat de l’Escola de Música de SantGuim de Freixenet.

26 de maig: - A les 13h a la Dàlia Blanca, Lliuramentde premis del 13è Premi de Narrativa Breu amb lapresència de l’escriptor ponentí Pep Coll.- A les 19h a la Dàlia Blanca, Presentació del CD “LaCova del Creco” del grup folk Cercavins.

1 i 2 de juny: Al Pavelló Poliesportiu d’Artesa, Festadel bàsquet organitzada pel CENG. Diumenge al mig-dia, dinar de germanor (cal adquirir tiquet).

2 de juny: A les 19h a l’església parroquial d’Artesa,Concert de final de curs a càrrec de l’Aula Municipalde Música , Coral Infantil Brots d’Il·lusió i de l’OrfeóArtesenc.

Dades facilitades pels Ajuntaments d’Artesa de Segre (observa-tori de la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació delCamp de Futbol) i de Foradada.

MARÇ

Municipi d’Artesa de SegreTemperatura mitjana del mes: 10,5°Temperatura màxima: 25° (dia 21)Temperatura mínima: -2° (dies 3 i 4)Amplitud tèrmica màxima: 20° (dia 21: màx. 25° i mín. 5°)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dies 1 i 7)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 9 mm (dies 5 i 27)Total precipitacions: 35 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 11,6°Temperatura màxima: 27,7° (dia 21)Temperatura mínima: 0,7° (dia 3)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 9 mm (dia 27)Total precipitacions: 23,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 14 mm (dia 27)Total precipitacions: 36 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Què en farem de les Monges?Després que el Col·legi Sant Josep d’Artesa tanques les seves portes,el juny de 1999, l’equip de govern municipal va interessar-se perl’adquisició de l’immoble que ocupava el centenari centre educatiude les germanes Dominiques. En aquell moment, es pretenia la possessió d’aquest equipamentper tal d’albergar-hi la Llar d’Infants i l’Escola de Música, ambdósde titularitat municipal i ubicats a les Escoles Velles. D’aquesta ma-nera, aquests equipaments educatius disposarien d’un edifici i un patique no haurien de compartir amb ningú més. Per altra banda, lesEscoles Velles podrien oferir més espai a les entitats que n’estanmancades. Les pretensions econòmiques de les propietàries, però,ascendien més del doble de la valoració que va fer-ne l’arquitectemunicipal i durant un parell d’anys no se’n va parlar més. L’any passat, va arribar al Consistori una proposta de les Domini-ques en què es demanava la modificació puntual de les Normes Sub-sidiàries per tal que en aquell solar, qualificat urbanísticament per aequipaments, s’hi pogués edificar pisos. Creiem que afortunadamentper al municipi, la cosa no va prosperar i durant un temps aquesttema va tornar a quedar en estat d’hivernació. Ara, per les actes de les sessions municipals, hem pogut assaben-tar-nos que aquesta hivernació s’ha acabat, almenys temporalment.Fa poc que les Dominiques s’han mostrat partidàries de vendre il’Ajuntament els ha ofert el mateix preu que ha pagat per la Casernade la Guàrdia Civil, uns 14 milions de ptes. No ho sabem del cert,però diríem que l’assumpte tornarà a quedar com estava. La veritatés que costa d’entendre la postura d’uns i altres; ja que tres anysenrere les germanes en demanaven més de 80 milions i l’Ajuntamentn’oferia poc més de 30. Pel que sabem, la majoria de regidors s’han mostrat contraris apagar aquests 30 milions al·legant que el municipi té altres prioritats;mentre que, últimament, l’alcalde ha manifestat en diverses ocasionsque aquell solar seria un bon equipament per a aparcament de cotxesen trobar-se a prop de la carretera i, és clar, mancats com estem d’es-pais. Sembla que no hi ha hagut, de moment, oposició a aquesta idea. Després de posar els aspectes a considerar en una balança, la qüestióresultant és: Què és més necessari? Aquesta zona d’aparcament o eltrasllat de l’Escola de Música i de la Llar d’Infants a un edifici d’úsexclusiu? Només es tracta de reflexionar-hi i, si ho tenim clar, fer arribar lesnostres inquietuds als representants municipals que considerem mésadients, que per això n’hi de quatre “colors” o sigles diferents. Pot-ser així l’Ajuntament d’Artesa prendrà la decisió més escaient quansigui el moment.

Col·laboradors/es : Francesc Aymerich, Marc Guàrdia, DavidGalceran, CUDOS, Club Arquers Montsec, Creu Roja d’Artesa i Co-marca, AMPAs, IES Els Planells, Anna Vilanova, Sícoris, NoemiFarré, Janette Solsona, Rafa i Richard Córdoba, Manel Plens.

6

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

Manel Plens, hostaler i rodamónl Manel Plens Guiu viu al camp,a Menorca, “s’illa des vents”

com diuen allí. Tot i que retirat de laseva activitat professional i que gau-deix de la vida apacible de l’illa, elseu caràcter emprenedor omple elseu temps amb ocupacions i projec-tes gairebé constants. Encara que el seu ofici principal eracuiner –i molt bo, per cert–, la sevavolutant de professionalitzar-se el mi-llor posible dins el sector de l’hosteleriael va animar a treballar en diferents sec-tors dins del mateix gremi. Així, en elsseus anys de formació en diferents pa-ïsos, a més de cuiner, va fer de camarer,de recepcionista i de director d’hotel,activitats que li van permetre assolir unconeixement més ampli de la professióque havia escollit.

Els anys a Artesa Recorda Artesa com una etapa anti-ga, llunyana en el temps. Com el pobleon va fer la infatesa al caliu de la casapairal, Cal Plens, i el lloc de referènciaon sempre tornava per passar-hitemorades els anys de joventud. Va anar al col·legi amb el mestre Sr.Enric i recorda varis companys d’estu-di, entre ells el Gerard Costa, amb quianys després es trobaria a Anglaterra.Les seves visites sovintejades a Artesaals anys de joventut, per ell va ser unabona època. Era el temps de les prime-res motos, de les festes amb els amics,de les excursions, dels banys al riu –en aquells temps la gent es podia ba-nyar al Segre-, eren tam-bé els anys del rock, queell ballava molt bé, de lesprimeres sortides a l’es-tranger.

La figura del seu pare L’Àngel PlensAntonio va ser una figu-ra clau, no sols pel des-envolupament de la nis-saga familiar, sinó tam-bé perquè va iniciar unaèpoca de ressorgimentd’Artesa de la postguer-ra. Home emprenedor,

intel·ligent i sociable, va desenvolupardiverses activitats en diferents terrenysprofessionals. Era un home molt actiuamb idees avançades per la seva èpo-ca. Dirigia un molí d’oli i en repartiaper tot Espanya; va fer el primer blocde pisos, l’Acadèmia Balmes, a dalt delqual va posar-hi una caseta oberta als 4vents, per tal que amb un focus potentes pogués veure la seva llum a la nit demolts quilòmetres lluny. Treballava amb material de la cons-trucció, explotava la guixera deMontclar, va fer una bolera i una pisci-na a la “Torreta del Plens”, es feia eltransport propi amb un camió Bedfort,menava finques de terra –es feia el vide l’any-, va fer la primera casa Nota-rial al carrer de les Monges, va avalarl’Ajuntament en la compra dels terrenysde l’actual camp de futbol amb altresartesencs, va promocionar l’Acadèmia

Balmes, del Mestre Xandri i el MestreEnric. Mantenia relacions socials id’amistat amb la gent d’Artesa i vamantenir tracte comercial i de confian-ça amb la gent més impensada de fora.

La formació de cuiner El procès de formació del Manel elva portar a treballar en diferents llocs,tant a Catalunya com a l’estranger. Vafer l’aprenentatge de la seva carreraartesanal d’hosteleria a Barcelona, al’hotel Regina, a l’hotel Magèstic, alrestaurant Finisterre i a l’HotelTerramar de Sitges, entre d’altres. Vapassar de cuiner, que és la seva profes-sió, a camarer, a recepcionista i a di-rector d’hotel, per aprofundir en el co-neixement de tot el ventall del gremid’hosteleria. A més. el seu caràcteramable i comunicador, i el seu dominide l’anglès, que parta amb la mateixasoltura que el català, el feien un per-fecte relacions publiques. Motiu pelque, de vegades, als hotels valoravenmés les seves qualitats innates per al-tres funcions que no la seva professióde cuiner, i li encarregaven llocs deresposabilitat més en contacte directeamb la gent.

L’època anglesa Va treballar a Richmond, tocant aLondres, una bella ciutat al costat delTàmesi on cada any s’hi fa a l’estiu unhomenatge a Shakespeare, el que fa quedurant les representacions hi vingui unflux important de visitants.

Aquí va estar-hi unatemporada ben llarga,per desprès anar a viureun anys a Holanda, aÀmsterdam, a l’hotelKrasnopolsky, de prime-ra categoría, situat a laPlaça Major, davant delPalau Reial. D’Holanda torna aAnglaterra on coneix laseva dona. Altra volta aRichmond on alterna lafeina de cuiner amb elsseus estudis de l’anglèsa l’Institute “Queu

E

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

Gardens”. A la tornada s’hiquedà 4 anys, per més tarddesplaçar-se a Menorca,on es va quedar definitiva-ment. Recorda amb moltd’agrat la convivència ambels anglesos, la seva formade viure, els seus gustos re-finats i metòdics, el senti-ment de lo anglès i, sobre-tot, el respecte a la intimi-tat i a la llibertat de les per-sones.

Menorca Quan va arribar a l’illa, va compraruna casa al casc antic de Ciutadella i lavolia convertir amb un restaurant, peròera massa petit i el va tenir un anys comun bar. Després el va traspassar i vamuntar el primer restaurant “CasaManolo”, que regentaria 30 anys. Va serel primer restaurant que es va muntaral port de Ciutadella, on avui n’hi hamolts. Els últims 10 anys va muntar elsegon dels “Manolos” al mateix molldel port. A la fi dels 30 anys a l’illa, esva retirar. Entre els dos restaurants va adquirirmolta popularitat, tan a l’illa com a ni-vell internacional, el telefonaven del’estranger, d’Alemanya i Anglaterra,per reservar taula per dia i hora con-vinguda els mesos de juliol i agost. Amés d’algun plat d’elaboració sofisti-cada, oferia tota la riquesa del mariscde Menorca. A Espanya també tenia clientela deprestigi i, entre els personatges habitu-als, hi havia el Rei d’Espanya, un homemolt simpàtic i agradable, fàcil de feramistat amb ell, a tota la familia reial ial seu pare Don Juan, amb qui mante-nia un tracte d’amistat personal. Altres personatges del món de la fa-ràndula, com Pedro Ruiz, Virna Lysi,Johnny Weismüller (el Tarzan), PeterUstinov, el Serrat, Leslie Caron, gentque venia a viure la pau de Menorca.Esportistes com Santana, Orantes,Stoichkov, Cruyff, literats com GarcíaMárquez, el Premi Nobel de literatura,Cebrián, Gil de Biedma, el poeta JimmyJiménez Arnau. De la banca, el MarioConde i el Ruiz Mateos. StarvosNiarchos, el navier. El Berlusconi, queés un gran navegant, la família reial ita-

liana a l’exili, la Maria Pia de Saboya.El Bruno Krasnik, president d’Àustria.Un amic que recorda amb molt d’agratés el Jordi Solé Tura. I un sense fi depersonatges inacabables, que li va por-tar més de 30 anys de professió en unlloc privilegiat al moll de Ciutadella.

Casa Manolo És un restaurant incrustat en un covaa les mateixes roques del port. Allí, comhem dit, va passar una part importantde la seva vida professional. Tot l’anyestava obert al públic els set dies de lasetmana. Era una tasca molt esclava, sibé ell gaudia d’aquesta feina que li agra-dava molt. El que més l’indignava eraquan els fills demanaven una pizza i elspares es quedaven a menjar marisc. Re-corda que un dels personatges que mésgaudia menjant el ric marisc de l’illa,era el seu amic Pepe Rúbies, el Pepedel Cunis, que si convenia s’hi llepava

els dits i que cada any vi-sita Ciutadella des del pri-mer que el Manel va ve-nir a viure-hi.

S’Hort des Pi És la finca de 9 hectà-rees que té el Manel a cincminuts de Ciutadella.També se’n diu “S’hort deles Mases”. Rodejat d’ar-bres i plantes, d’animals iuna gran vegetació, elManel em va rebre enaquest ambient de calma i

tranquil·litat que ara frueix. Retirat o no, ell no para mai, comsempre. A més, la proximitat de la sevacasa, a un quilòmetre de Ciutadella, queera l’antiga capital de Menorca, li per-met d’estar sempre a la ciutat, on enca-ra regenta una tenda de regals, i el fetde viure tot l’any fora, al camp, ambtotes les comoditats que això compor-ta. A la seva masia vaig compartir taulai mantell amb ell, la seva companyaJoana, una bella al·lota menorquina, iel seu fill, l’Àngel Plens de 12 anys,que juga a tennis com un futur campióa la pista que hi ha a la finca. Viu enaquesta casa amb un estil de vida an-glès, amb mobles anglesos, com unhome senzill, enamorat de la vida.

El seu sentit de l’amistat No volem acabar sense esmentar untret característic del Manel. És moltamic del seus amics, i realment en témolts. En té de molt diversos, per afi-nitats, edat, gustos, professió, origen -Artesa- i per afinitats culturals. No se-ria exacte dir que ell té amics, sinó queen el seu cas els ha anat fent al llarg dela seva vida i de la seva professió. Els ha anat escollint i ells l’han es-collit a ell en un procès gairebé impre-visible, però també és cert que hi ha quiaprofita per fer amics, com és el cas delManel, i qui hi renuncia. Podem dir quela seva casa i la seva mà sempre estanobertes pels amics. Ens diuen que enalguns aspectes, de tots el germansPlens, el Manel és qui més s’assemblaal caràcter del seu pare.

Bartomeu Jové i Serra

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

La Sisqueta rep la insígnia Macià d’ERCLa Sra. Francesca Solé i Clotet va ser una de les homenatjades, elpassat 19 d’abril, durant el Sopar de la República que va tenir llocen un restaurant de Golmés i que cada any organitza la Federacióde Ponent d’ERC. El partit concedeix la insígnia Macià a diferentspersones que se n’hagin fet mereixedores al llarg de la seva vida.Antoni Fons i Armengol, que va ser durant molts anys Presidentlocal d’ERC, és un altre artesenc que gaudeix d’aquesta distinció.

Un mort a Artesa i un altre a Cubells en dos accidents de trànsitEl passat 27 de març es va produïr un accident al quilòmetre 104 de laC-14, municipi d’Artesa de Segre, amb el resultat d’un mort i dosnens de 12 i 13 anys ferits de gravetat. El turisme accidentat, matrícu-la de Bilbao, viatjava direcció a Andorra i va sortir de la via sobre unquart de set de la tarda. L’accident va obligar els Mossos d’Esquadra adonar pas alternatiu per un sol carril de la carretera als vehicles que hicirculaven. Aquest va ser el primer accident mortal que es va produïra les comarques lleidatanes en l’anomenada operació sortida de Set-mana Santa. (Segre, 29/03/2002)

El 12 d’abril va haver-hi una col·lisió frontal entre dos vehicles matri-culats a Lleida, al municipi de Cubells. Com a conseqüència de l’acci-dent Jaume Armengol i Farrandó, de 75 anys i veí de Foradada, vamorir a l’acte, mentre que l’altre jove veí de Lleida, Tino Agustí de 29anys, va ser traslladat ferit de gravetat a l’Hospital Arnau de Vilanovade Lleida on va morir un dia més tard. (Segre, 14/04/2002)

Subvenció al Parc de BombersEl Departament d’Interior ha concedit 1.200.000 euros a 40 ajuntamentde tota Catalunya amb la finalitat de suvbencionar les dotacions i lesinversions destinades a la atenció d’emergències i a la seguritat civil, quees concretin amb la construcció, rehabilitació i equipament de parcs debombers voluntaris. A les comarques de Lleida s’han concedit cinc sub-vencions. L’Ajun-tament d’Artesade Segre és und’a-quests cinc irebrà una subven-ció de 6.020 eurosper l’adequaciódel Parc de Bom-bers d’Artesa.

Porteries i cis-telles a la plaçadels JubilatsL’Ajuntamentd’Artesa de Se-gre ha instal·lat ala plaça dels Ju-bilats uns porteri-es i unes cistellesde basquet. Lainiciativa ha tin-gut una bona aco-llida en els jovesartesencs com espot veure a la fo-tografia.

Plantada d’arbres al Castellot

Dissabte dia 20 l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajun-tament d’Artesa va organitzar una plantada d’arbrescap al camí de la Roca del Cudós. La jornada vafinalitzar amb un berenar amb coca i xocolata.

III Simposi de Geologia a CubellsEntre el 12 i el 14 d’abril es va celebrar a Cubells eltercer simposi sobre geologia, mineria, medi ambi-ent i societat. Al simposi hi participaren un total de150 persones entre assistents i ponents procedentsde Catalunya i de la resta d’Espanya, Portugal,França i l’Amèrica Llatina, que insistiren en la ne-cessitat de crear a la comarca de la Noguera un parcgeològic “per potenciar la important geodiversitatde la zona, que passa desapercebuda.Aquest parc, que seria el primer de Catalunya i quees completaria amb uns itineraris per fer a peu oamb bicicleta pels voltants, abastaria la zona com-presa entre Àger, les Avellanes, Camarasa, Vilanovade Meià, Cubells i Gerb.Els organitzados del Simposi tenen la intenció deproposar promerament aquesta iniciativa a la Ge-neralitat, al consell comarcal de la Noguera, al Con-sorci del Montsec i als ajuntaments de la zona, perintentar aconseguir els ajuts necessaris que perme-tin posar en marxa aquest projecte. (Segre)

Obres a VilanovaAl municipi de Vilanova de Meià s’estan realit-zant diverses obres, entre les quals destaquem:A Vilanova, urbanització de l’últim tram del C/Catalunya i millora de la vorera esquerra al C/Calderers amb renovació de clavegueram i en-llumenat. A Gàrzola, portada d’aigües al dipòsitregulador.

Foradada cobreix el PoliesportiuDurant el proper mes de maig, a Foradada s’ini-ciarà la segona fase de les obres al Poliesportiud’aquesta població. Aquesta fase és la correspo-nent a la coberta de la pista poliesportiva que, abanda de permetre la pràctica de diversos esports,també s’utilitzarà per a celebrar-hi festes localsi municipals, evitant així que es vegin suspeseso alterades degut a les condicions climàtiques.(Marc Guàrdia)

10

la P

alan

ca


Llibres i roses per Sant Jordia diada de Sant Jordi, 23 d’abril,és la festa del llibre i la rosa. A

més, Catalunya celebra el dia del seupatró i la gent surt al carrer a com-prar, segons s’escaigui, la flor i la lle-tra impresa, tot celebrant l’arribadadel bon temps.

Orígens de la diadaDiu la llegenda que Sant Jordi era unsoldat romà nascut a Capadòcia(Turquia) i va ser el protagonista d’unagesta cavalleresca. La història se situaen una població de Líbia, segons unaversió, o a Montblanc, segons una altrafont. La heroïcitat del cavaller va con-sistir a matar un drac que assolava elshabitants de l’esmentada població, i queels obligava a donar-li una donzellacada dia, a la qual devorava. Fins queun dia tocà a la filla del rei i llavorsaparegué Sant Jordi, qui acabà ambl’animal ferotge. Sant Jordi era el patró dels cavallersa l’edat mitjana. Va ser el rei Pere I quel’any 1094 va guanyar una importantbatalla després d’invocar aquest sant iva decidir nomenar-lo patró dels cava-llers i de la noblesa catalana. La festaes va generalitzar al segle XV, concre-tament l’any 1456. El Papa Climent IXaprovà l’any 1667 que la diada de SantJordi fos festa a tot el Principat. És elpatró català des de principis de segleXIX.

L’any 1926 es va incorporar a la dia-da el costum de regalar llibres. Curio-sament, la tradició es va encetar en ple-na dictadura de Primo de Rivera, quanel govern va auspiciar el “Día delLibro” el 23 d’abril, commemorant lamort de Miguel de Cervantes. El 23d’abril és la data en què també vanmorir dos fenòmens de les lletres cata-lanes i mundials, Josep Pla i WilliamShakespeare, respectivament. A finalsdel segle XX, la UNESCO va declararaquesta diada com el Dia Mundial delLlibre. Quant a la tradició de regalar la rosa,aquesta ve del segle XV, quan es repar-tien roses entre les senyoretes que as-

sistien a la cerimònia religiosa que esduia a terme al Palau de la Generalitat.Segurament l’època primaveral en quès’emmarca la festa, té molt a veure ambel fet de regalar la rosa. A Catalunya, aquest dia també secelebra el dia dels enamorats i els car-rers s’omplen de parades amb roses illibres.

La Diada de Sant Jordi a ArtesaEnguany van ser tres les llibreries quevan treure les seves parades de llibresals carrers d’Artesa (Detalls, CalMianes i Cal Massana) i dos establi-ments de flors les que van treure lesroses (Flors Joana i Floristeria Leonor).

A més alumnes del CEIP “Els Planells”també van fer una paradeta al col·legion venien llibres. Si bé l’ambient quehi havia a Artesa no es pot compararamb el de les Rambles de Barcelona oel carrer Major de Lleida, sí que hi ha-via força moviment a la carretera i esvan batre rècords de venda de roses illibres (en total a Artesa es van vendre400 llibres i 1400 roses). Els llibres mésvenuts van ser els “Monòlegs” i “Allòque dèiem” d’Andreu Buenafuente, “Lacitació” de John Grisham i “Per lesValls del Pirineu” de Pep Coll Quant a les novetats editorials, caldestacar la publicació de “La vida quo-tidiana en un castell medieval”, dedi-cat al castell de Montsonís, el qual re-crea la vida en fortaleses medievals,basant-se en el castell de casa nostra.El llibre compta amb nombroses fotosi dibuixos a color i explica com vesti-en, que menjaven, com vivien, etc., elshomes i les dones medievals.

L

11

la P

alan

ca

La Festa del Llibre del Club de Lectures

El Club de Lectures Artesenc va organitzar la setmana de SantJordi diversos actes culturals, com van ser la “Trobada dels amicsdel segell” i la mostra “Adéu a la pesseta”, al seu local de lesEscoles Velles. El divendres 26 d’abril a la tarda, l’entitat va organitzar la con-ferència-col·loqui “El llarg camí de la Geriatria a la Gerontolo-gia”, a càrrec del Doctor Josep Rúbies i Ferrer, metge artesenc,fill de Cal Cunis, gran expert en temes mèdics i socials entorn lavellesa (La Palanca ja va dedicar la secció Personatges d’octubrede 1997 a aquest artesenc). També aquell mateix dia, a la nit, el polifacètic Dr. Rúbies vapresentar el llibre escrit per ell titulat “El Sant Regne”. JosepRúbies, a part de ser metge, és un gran aficionat a la Història i enaquest llibre fa un estudi sobre la significació, l’evolució i la his-tòria del regne de Jerusalem. El llibre li ha portat llarg temps d’es-tudi i investigació, amb alguns viatges a la ciutat santa i molteshores de treball. Es tracta d’un llibre molt recomanable per alsaficionats a la Història. La presentació va ser un èxit de públic(una cinquantena de persones) i els que hi van assistir van poder“tastar” alguns dels continguts del llibre i van poder gaudir del’afabilitat del seu autor.

Actes de Sant Jordi a la NogueraEn el 6è premi de Premsa Local i Co-marcal Sant Jordi que organitza el Con-sell Comarcal de la Noguera, el nostrecompany de redació, Ramon Giribet, vaobtenir el tercer premi en la categoriaA (temes d’interès per la comarca) ambl’article La història es repeteix. El lliu-rament de premis va tenir lloc a la seudel Consell durant la tarda de la diadade Sant Jordi. En el mateix acte es vanlliurar els premis del concurs escolard’auques i de narrativa inter-generacional.

La Palanca


12

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Futbol sala: CENG-G. Gañán. 2001-2002equip sènior de futbol salaCENG Artesa Grues Gañán està

disputant, un any més, la lliga pro-vincial de Divisió d’Honor.La temporada va començar molt ma-lament per als artesencs, que van en-caixar moltes derrotes consecutives,que els van dur a la cua de la classi-ficació. Això té una explicació benlògica; enguany l’equip es va rejo-venir i va incorporar nous futbolis-tes, que faltats de compenetració vanperdre els primers encontres. Poste-riorment, el conjunt local ha mantin-gut una línia ascendent que l’ha duta la zona mitja de la taula. Els joves iels veterans s’han acabat complemen-tant perfectament i l’equip practicaun futbol sala ràpid i espectacular. Altancament de l’edició portaven 10partits guanyats, 1 d’empatat i 14 deperduts. L’equip el formen: Xavier Farràs,

Jordi Vilanova, Esteve Menchón,Jordi Ribera (delegat), Jordi Llorens,Sisco Pedrós, Jordi Durany, JosepMartí, Xavier Mateu, Joel Solanes,

Marc Rendé i Jordi Belchi. Entrena-dor: Francesc Solans.

Text i foto: Miquel Regué i Gili

L’

13

la P

alan

ca


Futbol: CE Artesa de SegreArtesa no aprofita els quatre par-tits com a local i manté llocs a la

classificació (8é amb 41 punts)

Jornada 15 (partit ajornat). 29/03/02.Bon partit de lÁrtesa que no sapaprofitar les ocasions i acaba per-dent. Cal destacar la gran actuaciódels cinc juvenils, tres a léquip titu-lar, durant el partit.Artesa de Segre: Marc, Ponts (David),Cortada, Aumedes (Mora), Solsona,Ribera, Coma, Sugranyes, Àlex(Ricard), Narcís i Albaigés (Miranda).Mollerussa: Gerard, Lavin, Migales,Llaudet, Toni, Montserrat (Padullés),Martínez, Eladi, Castelló, Oleguer iFoix (Horcajada).Gols: 1-0 Coma (min. 30), 1-1Oleguer (min. 55) i 1-2 Castellò (min.65).Artesa de Segre. El bon plantejamentofensiu de lÁrtesa de Segre no va te-nir com a resultat el gol. Léquip local,amb cinc jugadors de léquip juvenil,va dominar el partit durant la primerapart i va avançar-se en el marcador ambgol de Coma. A la segona part lÁrtesava disposar de clares ocasions de golper a sentenciar, que no va aprofitar. Amesura que transcorria la segona partel Mollerussa va anar fent-se amb elcontrol del partit i, en dues badadesdefensives de léquip local, va donar lavolta al marcador.Jornada 27. 7/04/02. Emocionantpartit entre dos equips que s´hanentregat al màxim durant tot el matx.Artesa de Segre: Farré, Ponts,Aymerich, Joan Antoni, Solsona,Coma, David, Besós, Sugranyes(Aumedes), Dídac (Dani) i Albaigés.Castellserà: Bergés, Jiménez, Trujols,Fran, Camats, Fonoll (Parada), Figue-ra (Fernàndez II), Fernàndez I,Puigpinós (Pros), Villa i Oliveres.Gols: 1-0 Dídac (min. 55), 1-1 Pros(min. 57) i 1-2 Parada (min. 65).Artesa de Segre. En un partit jugat detu a tu, léquip local no va poder man-tenir el gol de Dídac amb que s´haviaavançat en el marcador. En la properajugada el Castellserà va empatar depenal i, deu minuts més tard, en una

falta i després dún rebot es va posarper davant en el marcador. L´1 a 2 vaestar el resultat final dún partit marcatpel mal estat del terreny de joc desprésdúna setmana de pluges.Jornada 28. 14/07/02. LÁrtesa jugaun bon partit i empata davant dúnlluitador Sant Martí.Artesa de Segre: Farré, Ponts (Leal),Guillermo (Carles), Solsona (Ribera),Aumedes, Aymerich, Besós, JoanAntoni, Coma, Dídac (Sergi) iAlbaigés.Sant Martí de Maldà:Vilalta, Viles, Rubèn, Baiget,Vall, Xavier (Carnicer), Paco,Capdevila (Albert), Monfà(Farré) i Huguet.Gols: 0-1 Huguet (min. 12),1-1 Coma (min. 40), 1-2Huguet (min. 45), 2-2Albaigés (min. 66).Artesa de Segre: LÁrtesava empatar davant del SantMartí en un partit marcat peldomini aclaparador que vaexercir léquip local a la segona part.No obstant, la sort li va ser adversa i vaacabar empatant.Jornada 29. 21/04/02. La majorveterania de lÁrtesa frena les bonesmaneres dún Poal jove i lluitador.Poal: Alfonso, Domingo, Jurado, Gené,Parramon (Marc), Gerard, Lluís,Melero (Toni), Malpica, Àlex i Subirà.Artesa de Segre: Farré, Ponts (Dani),Guillermo (Aymerich), Aumedes,Solsona, Coma, David, Sugranyes,Dídac (Dani) i Albaigés.Gols: 0-1 Albaigés (min. 5), 0-2 Carles(min. 15), 1-2 Gerard (min. 65) i 1-3Albaigés (min. 75).Mollerusa. En partit disputat al muni-cipal de Mollerussa per la clausura perdos partits del camp del Poal, la majorveterania del CE Artesa va poder ambles ganes, léntusiasme i el bon futboldel jove equip local. El partit va comen-çar molt bé pels interessos de lÁrtesa,que va saber-se posicionar millor so-bre la gespa artificial de Mollerussa iva avançar-se ràpidament en el marca-dor per 0-2 al minut 15 de la primerapart, que va saber dominar totalment.

A la segona part, el domini va corres-pondre al Poal que, amb ràpids contra-atacs, va posar en perill la porteria bendefensada per Farré. No va ser fins alminut 65 que Gerard va marcar l’1-2.Durant uns minuts, lÁrtesa va patir perla victòria, però Albaigés va fer pujarel definitiu 1-3 al marcador.Jornada 30. 28/04/02.Artesa de Segre: Farré, Aumedes,Leal, Coma, Aymerich, David, Narcís(Solsona), Sergi (Guillermo), Carles,Dídac (Ribera) i Albaigés.

Torrefarrera: Grinyó, Es-teve, Muñoz, Alarcón, Bur-gés (Arànega), Lopera,Martín, Johnny (Pérez),Colell, Canelles (Dani) iLirio.Gols: 1-0 Aymerich (min.1), 1-1 Johnny (min. 12),2-1 Albaigés (min. 65), 3-1 Sergi (min. 70) i 3-2 Lirio(min. 86).Artesa de Segre: Els juga-dors de lÁrtesa i del

Torrefarrera van jugar un excel·lentpartit que va finalitzar amb resultat fa-vorable per als locals. El conjunt localva jugar un dels millors partits de latemporada davant dún rival que vademostrar tindre molt futbol a les bo-tes. I és que el Torrefarrera no li va po-sar les coses fàcils a lÁrtesa, que vahaver de jugar molt bé per guanyar. Ala primera part, lÁrtesa va començaramb molt bon peu i al min. 1, Aymerichva aconseguir l´1-0. No obstant, capdels dos equips es va rendir i van con-tinuar oferint un bon espectacle. Alminut 12, el Torrefarrera va empatar através de Johnny. A la segona part,lÁrtesa va tornar a ser aquell equip quefa unes jornades arrasava a les segonesparts de forma aclaparadora i així es vaemportar el triomf final. A l’inici delpartit es va guardar un minut de silenciper la mort de la mare del vicepresidenti delegat de lÁrtesa, Dani Leal (pare),i àvia del capità Dani Leal (fill), a quiels jugadors locals van dedicar la vic-tòria final.

David Galceran i Raïchs

L’

15

la P

alan

ca


La Marató (naturalment)l traspàs de Filipides (missatgerde l’època grega clàssica, primer

home que va córrer 42 km i potserl’únic que ho ha fet per motiusextraesportius, ja que volia comuni-car al poble d’Atenes la Victoriaoptesa pels exercits grecs sobre elsperses a Marató abans que els ate-nencs atemorits cremessin la ciutat)al finalitzar la distancia i desprèsd’entregar la bona nova va deixarclar dues coses:1.- Que era un corredor nat.2.- Que no havia entrenat per a poder efec-tuar aquest esforç minimitzant els riscos (LesOlimpíades en època dels grecs no incloïencurses de tanta distancia) Avui en dia, milers o potser milionsd’afeccionats a l’atletisme afronten lacarrera, desprès d’haver estatprèviament entrenats a efectuar esfor-ços de llarga durada corrent, sabent queel seu agosarament l’hauran de pagar,molt més barat que el pobre Filipides,només amb un breu període de molès-ties musculars i articulars que no arri-ba més enllà d’una setmana. Finals tant diferents, el tràgic de l’he-roi de l’antiguitat versus la ressaca ales extremitats inferiors dels corredorsactuals, suggereixen unes qüestions: A- ¿Es possible que un home puguicórrer bé (amb totes les connotacions po-sitives que porta aquesta paraula) unamarató sense haver estat prèviamententrenat a córrer fons? Teòricament si, si posseeix de naturalles aptituds que caracteritzen al fondista,a saber: a) Un llindar aeròbic (intensitat d’es-forç a partir de la qual l’organisme co-mença a produir quantitats intolerablesd’àcid làctic) prou elevat que li perme-trà moure les cames corrent vigorosa-ment molta estona. b) Un somatotip ectomorfic (consti-tució estilitzada) que optimitza l’esforçde les cames, donant el màxim rendi-ment al treball d’aquestes (el fondistate l’encamada llarga encara que estiguitreballant a moderades intensitats) I si demés es aconduït per gent experi-mentada al llarg de la cursa, gaire bé po-dem afirmar que el corredor nat acabarà la

cursa com la majoria dels entrenats. B- Si es possible fer-ho, on estanaquests corredors?. De seguida hom pensa: “ A l’Àfrica,els etíops, els kenyans, que són els amosde la distancia”. Pues desenganyin-sed’aquest darrer pensament, no cal anartant lluny. Ens es molt grat comunicar-les-hi que aquest “HIT” ha estat acon-seguit per un corredor artesenc a lamarató d’enguany a Barcelona. Aquesta, desplaçada de les seves da-tes habituals per “l’enciamera europeadels c...” (segons la denominaven elcomú dels mortals a Barcelona i rodali-es) va realitzar-se el cap de setmana se-güent, diumenge de rams, el 24 de març,a una hora matinera, que ja se sap el quediu la dita “Al que madruga Dios leayuda” i va comptar amb la presenciade 4 corredors comarcans nostres (sociso simpatitzants del CUDOS tots ells).Tres eren super-veterans de la cursa (delsquals hem donat noticia reiterades vega-des i dels qui no cal donar referències,car les seves aptituds pel fons son, o almenys així ho creiem, prou conegudes) iel quart era el novell anteriorment citatque va poder gaudir del suport i experi-ència de dos dels nostres veterans durant33 Km i del recolzament i ànim, junta-ment amb un savi consell, dels seus com-panys de colla a Artesa que tenen pertradició acompanyar als corredorsartesencs: Tot junt, els factors extrínsecsara citats afegit al factor intrínsec del

corredor natural, va fer que el noumaratonia acabes a poca distancia (derellotge) de la resta dels nostres paisanses ha dir: bé. Confiem en que aquest succés ser-veixi per encoratjar a altres artesencs aposar-se el calçat esportiu amb l’objec-tiu de comprovar si també tenen apti-tuds naturals pel fons. Si es aquest elcas d’algun lector d’aquest text, que esdescobreixi corredor li diem que pensiseguint la lògica més universalment ac-ceptada, resumida en dos dites:“Zapatero a tus zapatos” i “No hay quepedir peras al olmo”. I també li recor-dem que l’afany d’autosuperació es potexercitar en qualsevol activitat humana,però mai fructificarà tant com quans’aplica a allò per al que hom te facilitat. Si s’imposa la lògica seguramentveurem reforçada la presencia artesencael les curses atlètiques de l’avenir. Seguidament el temps aconseguitspels nostres conciutadans ( conciuta-dans a temps complert o si més no atemps parcial, els nomenats comarcans) Ramon May / Josep Baró 3h 28m Joan Guimet 3h 31m Jordi Duran 3h 34m I finalment un parell de dades perl’estadística: CUDOS 3 corredors(75%), “Colla del Vilella” 2 corredors(50%). Potser hauríem pogut titular eltext com “ La marató de la colla delsCUDOS-Vilella”.

© CUDOS

E

16

la P

alan

ca


l passat dia 31 de març es va ce-lebrar la 2a tirada de la lliga de

bosc Pentagonal 3D. La comunitat de Catalunya, amb 25arquers, va ser la més nombrosa. Des-prés, Navarra amb 18, Madrid amb 15,Aragó amb 5, País Basc també amb 5 i,en total, 68 participants que agruparenles diferents categories: sènior home,sènior dona i infantils. El lloc escollit per a aquesta compe-tició va ser la petita i pintoresca pobla-ció d’Arguis, ubicada dins el parc de laSerra de Guara (Osca). S’hi arriba perla N-330, direcció Sabiñanigo-JacaEstà rodejada per muntanyes de més de1.500 m d’altitud i, a les fondejades, niha boscos de coníferes. Aquesta competició consisteix enseguir un recorregut pel bosc, marcat isenyalitzat per l’organització, dins delqual es troben un total de 40 dianes tri-dimensionals (són figures d’animals enformat real), repartides en dos circuitsi col·locades a distàncies variables (en-tre 10 i 50 m), depenent del seu volum. L’organització s’encarrega de formarels grups, que poden ser de tres, quatreo fins a cinc arquers. També en aques-tes competicions hi ha de tres a quatreàrbitres, anomenats jutges, que estandistribuïts pel circuit. Són els encarre-gats de fer complir el reglament. En iniciar el recorregut, i seguint elssenyals, es van trobant els números deles dianes i, a pocs metres de cada unad’aquestes, es visualitzen dues estaquesclavades a terra. N’hi ha una de colorblau que indica la posició de tir. Unavegada situat, l’arquer pot fer el llan-çament de la primera fletxa. Tot seguit,es caminen tres i cinc metres i es trobala segona estaca de color vermell, queindica el lloc per fer el segon llança-ment. Es disposa d’un minut per a ferels llançaments de les dues fletxes. Unavegada han tirat tots els que conformenel grup, es va a recollir les fletxes is’anoten les puntuacions en uns fullets,que s’entregaran a l’organització quans’ha completat tot el circuit. Dels Arquers Montsec n’hi van par-ticipar quatre, que van quedar classifi-cats de la següent manera:

Categoria d’arc recorbat, Josep Vila endivuitena posició. En la categoria d’arcrecte (long-bow), Paco Claret 13è clas-sificat, Ramon Solé 16è i Lluís Quesada18é.

Fins la pròxima.

2a tirada de la lliga de bosc Pentagonal 3D

Lloc de sortida dels arquers, a les 8h

E

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Noves tecnologies

E n el decurs de la seva llarga i dilata-da història, el Setè Art, conegut popularment

com a cinema, ha vist com en nombroses ocasions s’ha pronosti-cat la seva fi donada la incursió de noves tecnologies i formes d’esbarjo.

Encara que la salut de la qual actualment gaudeix, li augura una vida sense capmena d’entrebanc, comentaré algun dels seus competidors, venuts com a botxins.

Primer va ser la irrupció a les llars americanes del televisor, i el replegament que aquest “artilugi”va fer de les famílies, les quals van començar a abandonar l’hàbit d’anar al cinema per a quedar-se a la

sala d’estar de casa i gaudir de la nova oferta lúdica (famílies americanes, ja que com se sap i ma-lauradamentes constata, el que els americans imposen o implanten, sembla que senti càtedra).

Posteriorment, a inicis dels 80, la davallada va ser més forta amb la irrupció mundial del vídeo, ja que tres sistemes(Beta, 2000, VHS) competien per copar el mercat. L’elevat preu, però, de les cintes (recordo haver vist, en un viatge a

Andorra, la pel·lícula Terminator al mòdic preu de 12.000 ptes.) en els seus inicis, així com dels magnetoscopis, i lesdiferències dins la qualitat tècnica que ofertaven els diferents models, va ocasionar la subsistència del sistema VHS, desapa-

reixent la resta del mercat. Paulatinament es va veure el decaïment de l’èxit del vídeocinema, al constatar com anaven tancantmultitud de vídeoclubs que havien sorgit sota el reclam tan atractiu de la nova i exitosa tecnologia (a Artesa es llogaven cintes a

Cal Mateu, Cal Rellotger i posteriorment a Fotografia Joan-Promovídeo, el qual subsisteix en l’actualitat adaptant-se als tempsmoderns, donat l’èxit que a la ciutat ha experimentat la irrupció dins el panorama de lloguer cinematogràfic la implantació deVIDEO-FUTURE i el seu sistema de lloguer durant les 24 hores del dia). Altres modalitats com el làser-disc, el mini-disc, l’IMAX, etc., que han intentat competir amb el sistema videogràfic, s’han anatquedant pel camí. No és fins ara, amb pràcticament l’arribada del nou segle, que no ha sorgit un sistema capaç de competir amb èxitamb el vídeo i, pel que es veu, destinat a eradicar-lo del mapa i convertir-lo en peça cobdiciada per col·leccionistes i cinèfils empedreïts,es tracta del DVD. Lluny de tractar les nombroses dades tècniques que es poden aportar envers el nou sistema, comentaré que la promoció que l’envol-ta resulta un tant enganyosa i falsa; ja que es ven com un sistema de Video-Home-Cinema, o sigui el cinema a casa. I cal dir quepoques són les famílies que es poden permetre la implantació en la seva llar d’un equip digne i que els deixi plenament satisfets; jaque els més mòdics voregen el mig milió de pessetes. I és que aparells de DVD per si sols, en trobarem al mercat a partir de les30.000 ptes. És clar que llavors... de la seva qualitat pràcticament no respon ni Déu. Per gaudir-lo en la seva plenitud, hauríem dedisposar d’una habitació en exclusiva, insonoritzada per no molestar els veïns i adaptada a la nova tecnologia. Com comprova-

reu, no tots ho podem fer, i així ens hem de conformar amb el simple aparell de DVD i un televisor més o menys decent(menys és res).

Si no podem dubtar de la impecable qualitat d’imatge (la definició supera les 1.100 línies, mentre que els sistemesnormals ofereixen unes 625), so i facilitat d’accés a les escenes, així com el poc espai que ocupen els films (poc més

que un CD); sí que podem posar en dubte l’adequació del preu de les pel·lícules que apareixen en el mercat(encara que al principi tot és car), la qualitat de les prestacions que moltes d’aquestes ens ofereixen, la

divisió del món en zones per a no poder gaudir, per exemple, de les estrenes americanes que ens hand’arribar al cinema, anteriorment en format DVD, la potenciació del lloguer de DVD en front de

la venda directa, etc. Bé, no és tracta de criticar-lo, sinó tot el contrari; ja que definitivament acabarà

amb el vídeo i ens farà entrar en una nova era audiovisual (sols és l’inici);però crec que val la pena esperar una mica més.

Miquel Mota

18

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Amb la integració social dels immigrantsurant els últims anys, el flux mi-gratori cap al nostre municipi ha

anat creixent ininterrompudamentprovocant, d’aquesta manera, unanova problemàtica social a la que lesdiferents organitzacions i entitats delnostre poble hi han estat i estan do-nant-hi una resposta. A la Creu Roja d’Artesa de Segre iComarca s’està duent a terme un pro-jecte d’integració social adreçat a totaquest col·lectiu d’immigrants. Aquestprojecte recull una sèrie d’intervenci-ons a nivell social, que contemplen aju-des puntuals d’aliments, informaciósobre les diferents entitats i recursosexistents al municipi, coordinació ambels Serveis Socials del Consell Comar-cal de la Noguera, assessorament i me-diació laboral; i finalment, els cursosde llengua espanyola, que són una einafonamental per tal d’aconseguir unasatisfactòria integració per part d’aquestcol·lectiu d’immigrants. Aquests cursos es varen iniciar elnovembre del passat any 2001. Actual-ment hi trobem inscrites vint-i-duespersones, de les quals quinze són pro-

vinents de Bulgària, tres del Brasil, duesde Moldàvia, una de Polònia i una deSierra-Leone. Les edats de les perso-nes assistents a les classes és molt va-riable, ja que podem trobar joves dedivuit anys i adults de cinquanta anys. Aquest curs 2001/2002 s’impartei-xen els dimarts i els dijous de 20:15h a21:15h a l’Oficina Local de Creu Rojad’Artesa de Segre. Les classes són pre-

parades prèviament, i posteriormentdutes a la pràctica, per una professoratitulada que, mitjançant un material di-dàctic específic per a aquest col·lectiu,els ensenya les nocions bàsiques edu-catives i culturals del nostre país.

D

19

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Escola de pares. Col·laboració entre APAsuè és una escola de pares?Aquesta pregunta es formula

freqüentment quan es parlad’aquests tipus d’escola, però la ve-ritat és que ja tenen molts anys d’his-tòria. Va ser als anys 70, a Barcelona,quan les comunitats de pares escola-pis i pares jesuïtes van oferir els seusesforços per aquest objectiu. A Artesa mateix en tenim una mos-tra: en els anys 80, i gairebé amb unadurada de 10 anys, lÁPA del col·legide les Monges en van constituir i ferfuncionar una. Les escoles de pares actualment s’es-tan estenent a les escoles laiques, i pro-movent des d’altres institucions. Donatels grans canvis socials que vivim, esconsidera que tant pares com mestresestan desbordats en el seu rol educa-dor. Partint d’aquesta base, el dia 26 degener del 2001 el Consell d’Europa vaaprovar el text “Responsabilitats delspares i docents en l’educació dels nens”(http.//stars.coe.fr). Aquest documentdemana als respectius governs que bus-quin llaços de col·laboració entre paresi educadors, i entre les recomanacionsestablertes apareix el desenvolupamentde la formació contínua dels pares. L’escola de pares consisteix en laformació d’un grup estable de pares quees troben de forma periòdica per tal detractar temes referents a l’educació delsseus fills. En general es recomana l’as-sistència dels dos membres de la pare-lla per tal d’implicar-los d’igual forma.Hi ha diferents modalitats respecte a laseva conducció:- guiada per un professional (psicòleg…),- guiada per un membre del grup

(aquest guia seria rotatori),- conducció mixta (alternar sessionsguiades per especialista, amb sessionsautònomes del grup). La forma d’exposar els temes no ésla conferència estrictament, sinó que lametodologia es vol basar en el treballde petit grup (anàlisis de casos, etc.),per tal d’aconseguir el treball de lesactituds i la màxima implicació. Durant el curs 2001-02, per la inici-ativa de lÁPA de la Llar d’Infants iamb la col·laboració de l’APA d’ElsPlanells, s’ha creat l’escola de pares.En el mes de gener del 2002, es convo-caren tots els pares de la Llar i tots elspares dels nens que cursen P3, P4 i P5(per l’afinitat d’interessos), i la psicò-loga Anna Carné ens presentà els ob-jectius, metodologia i temàtica possi-ble d’una Escola de Pares. La resposta va estar força positiva,tenint en compte que som un poble pe-tit. En l’actualitat som 31 les famíliesque participem en aquesta activitat i,gràcies a aquest volum participatiu, elfinançament resulta força econòmic. Lamodalitat adoptada aquest any ha estatla guiada sempre per un professional.L’any vinent, si s’escau, es podran feraltres plantejaments. La temàtica també va ser triada pelsparticipants. Aquest any les sessionsestablertes han estat:- La gelosia entre germans.- L’obediència. Premis i càstigs.- La disciplina segons les diferents edatsdels nens.- Conseqüències de les actituds negati-ves dels pares.- Problemes en el menjar i el dormir.

Tot això ens ajuda a reflexionar so-bre com tenir cura, com acompanyar icom educar el major TRESOR de lesnostres vides: els NOSTRES FILLS. A més a més, comentar, gaudir icompartir inquietuds i preocupacions,ens ajuda als pares a conscienciar-nosdel què fem i per què ho fem, i tambédel què volem. Ens ajuda a allunyar-nos de la rutina que tot ho justifica, aveure altres formes de fer, altres puntsde vista, ens ajuda a qüestionar-nos perMILLORAR. Per sort, i esperem que per moltsanys, educar és un ART intuïtiu, cre-atiu, lliure i ÚNIC, però no per aixòestem exempts de responsabilitat, total contrari. Es pretén que aquesta experiènciapugui continuar durant els pròximsanys, consolidant-se en ella mateixa, iampliant-se en participants i varietatd’experiències. I donada la seva trans-cendència social, també s’intentarà larecerca de subvencions. A principis del curs vinent, es con-vocaran de nou els pares de la Llar, aixícom també tots els pares del CEIP ElsPlanells. Segons la participació, es va-lorarà el nombre de grups a crear, elstemes a tractar, la modalitat a seguir...i, d’acord a tot això, s’estimarà el costa cobrir. Felicitem l’acollida a aquesta inicia-tiva i la participació activa de tots elsintegrants. Som un poble petit del queentre tots podem treure’n força suc:cadascun de nosaltres és una font deriquesa per la resta. Gaudim-ho!!!

APA Llar dÍnfants “El Bressol”APA CEIP “Els Planells”

Q

21

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Viatge fi de curs de 4t d’ESOls alumnes de 4t d’ESO de l’IES“Els Planells”, el passat mes de

març van realitzar el viatge de fi decurs. Varen prendre ruta a Castella iLleó, principalment, Segòvia, Àvila,Salamanca i Lleó.

Ací teniu la narració d’aquest viatgefeta pels mateixos alumnes:

El diumenge 17 de març ens vam ai-xecar ben aviat per estar a les vuit delmatí a la Plaça de l’Ajuntamentd’Artesa. Des d’allà vam començar afer camí cap a Segòvia. Eren les cinc de la tarda quan vèiemSegòvia i tan bon punt vàrem arribar,començàrem les visites. L’Alcázar de Segòvia, una antiga for-talesa reial situada al punt més alt de laciutat, va ser el primer lloc de visita. Un cop vist, vàrem anar cap a l’ho-tel que teníem a Segòvia on tambévàrem passar el dilluns.El dilluns 18 de març, sortírem de laciutat en direcció a la Granja de SanIldefonso. Aquest edifici el podríemveure identificat en el Palau deVersalles i, encara que és força més petitque aquest darrer, cal dir que a nosal-tres ens va semblar molt gran. Després vàrem continuar cap alPalacio de Río Frío, un palau de resi-dència de la família reial en temps decaça. De tornada a Segòvia, vam anara visitar la catedral i vàrem seguirl’aqüeducte.

L’endemà, dimarts 19 de març, sortíremde Segòvia en direcció a Àvila. Quan hiarribàrem, vam fer un recorregut pel vol-tant de les muralles, vam veure la Catedrali el convent de Santa Teresa. A la tarda ja érem a Salamanca. Noens va donar temps per a molt, però vampoder veure la Plaza Mayor i l’esglé-sia de San Esteban. El dimecres 20, encara a Salamanca,vam anar a veure la Catedral, la Uni-versitat, la Casa de las Conchas i elpont romà. L’endemà, dijous 21, vam acabar deveure alguna cosa per Salamanca comla casa de Fray Luís de León. Despréstornàrem a pujar a l’autocar i... cap aLleó! Aquí vam veure el palau, parador i

convent de San Marco, la Catedral, laBasílica de San Isidoro i part de la mu-ralla que encara es conserva. I amb aixòs’acabava el nostre trajecte. Hem de dir que, malgrat les visites,també vam tenir les nostres estones lliu-res i, com tampoc podia ser menys, unesnits força marxoses, això sí, sense pas-sar-nos massa. Tot i que el trajecte de tornada cap aArtesa va ser llarg, va valer la pena feraquest viatge. Per tant, recomanemanar-hi! D’altra banda, creiem que sense lapaciència dels professors acompa-nyants, no hauríem pogut gaudir d’unasortida inoblidable.

Gràcies a tots.Alumnes de 4t ESO-IES “Els Planells”

E

La Palanca visita l’IES

Com en altres cursos, dos redac-tors de la revista ( en aquesta oca-sió foren Miquel Regué i RamonGiribet) van traslladar-se a l’IESEls Planells per tal de participaren el crèdit de síntesi de l’alum-nat de 2n. d’ESO, en el qual apro-fundeixen en el coneixement d’al-gunes institucions i entitats delmunicipi.

22

la P

alan

ca

TTTTTema del mesema del mesema del mesema del mesema del mes

Artesa acull un intercanvi catalano-serbil primer cap de setmana d’aquest mes d’abril, Artesa va trencar el seu ritme de vida normal per tal d’acolliruna trentena de joves, entre serbis i catalans, que van realitzar diverses activitats amb la finalitat de tenir un

millor coneixement del món rural català.

El projecteEntre el 27 de març i el 8 d’abril, 14joves serbis van compartir aquestesdates amb 14 joves catalans i van des-envolupar un programa de treball, en-tre Barcelona i Artesa, emmarcat en elprojecte anomenat “Reconstrucció deles vies de diàleg entre els joves del’ExIugoslàvia”. Es tracta d’un projec-te organitzat per les associacions RAI(Recursos d’Animació Intercultural) deCatalunya i Gradjanske Inicijative(Iniciatives Ciutadanes) de Sèrbia, queestà cofinançat pel Consell de la Joven-tut de Barcelona, el programaBarcelona Solidària de l’Ajuntament deBarcelona i el Consell d’Europa, i quecompta també amb el suport d’una tren-tena d’organitzacions, fundacions i ins-titucions (entre elles l’Ajuntamentd’Artesa). L’objectiu general d’aquest projecteés l’anàlisi de diferents qüestions i pro-blemàtiques socials per tal definir líni-es estratègiques d’actuació a Sèrbia.Així, després que els joves catalans vi-sitessin Sèrbia el setembre passat –con-cretament Belgrad i Nis–, ara han estatels serbis que han vingut a analitzar larealitat catalana pel que fa a temes comla interculturalitat, els moviments so-cials, la transició a la democràcia, lesreformes universitàries, la globalitza-ció i les seues alternatives i, sobretot,els nacionalismes i les seues conse-qüències a l’Estat espanyol i aIugoslàvia. Cal remarcar que aquests joves te-nen una participació activa en el dis-seny i organització de les activitats. Amés dels coordinadors de l’intercanvi,cada dia hi havia també dos responsa-bles, un serbi i un català, per tal de co-ordinar el desenvolupament de la jor-nada i realitzar posteriorment la seuaavaluació. El grup serbi estava format per jo-ves de 18 a 25 anys, procedents de di-ferents poblacions i organitzacions so-cials; però també pertanyents a ètnies

diverses: sèrbia, albanesa, bosniana,hongaresa, búlgara... De fet, aquesta és la tercera fase delprojecte, ja que anteriorment se n’ha-via realitzat dues a Bòsnia iHerzegovina (a les ciutats de Mostar ide Sarajevo) amb joves serbobosnians,musulmans i bosniocroates, on es vancrear xarxes estables de treball per a queel jovent enfoqui sota el prisma del di-àleg les problemàtiques del seu país decara al futur.

Per què a Artesa?Tot i que una bona part de l’intercanviva tenir lloc a Barcelona, el grupcatalano-serbi va estar a Artesa durantel primer cap de setmana d’abril. L’ob-jectiu era doble: per una part, RAI fatemps que treballa per la descentralit-zació de les seues activitats; per unaaltra –potser la més interessant–, caliaconèixer l’àmbit rural tant pel que fa alfuncionament de l’administració locali dels moviments socials com a la vidaquotidiana de la nostra gent. El fet d’escollir el nostre municipino va ser casual. Es dóna la circums-tància que l’actual Alcaldessa deMontmagastre, Núria Guixés, treballaa la capital catalana i va entrar en con-

tacte amb RAI ja fa un parell d’anys. Apartir d’aquí, la resta és fàcil d’imagi-nar: contacte amb l’Ajuntamentd’Artesa, compromís d’aquest pel quefa a l’estada i a la planificació del con-tacte amb les entitats d’Artesa i... uncap de setmana ple d’activitats desti-nades a acollir aquest intercanvi. Tot va començar el divendres, al vol-tant de les 7 de la tarda, amb l’arriba-da, les fotos per la premsa a la plaça del’Ajuntament i la recepció oficial del’Alcalde a la Sala d’Actes de l’Ajun-tament. Durant l’acte, que va durar gai-rebé una hora, el Sr. Campabadal elsva parlar de les característiques del nos-tre municipi i, posteriorment, va respon-dre algunes preguntes dels visitants so-bre aspectes relacionats amb la políti-ca i amb el funcionament del consisto-ri. L’Alcalde es va mostrar com un fermdefensor del diàleg dient que “tot es potarreglar parlant i que no ens hem dedeixar portar per discursos que enrarei-xen l’ambient”, en clara referència alsconflictes balcànics. També els va par-lar de la participació econòmica delnostre municipi en la reconstrucció d’unhospital a Tesanj, després de la guerraa Bòsnia i Herzegovina. Després d’aquest acte oficial, el grup

Recepció a l’Ajuntament d’Artesa

E

23

la P

alan

ca


Quatre idees sobre IugoslàviaDurant l’última dècada del segle XX, Europa va veure’strasbalsada amb un seguit de conflictes a la regió delsBalcans, fruit del trencament de la unió de repúbliquesque formaven l’estat de Iugoslàvia, posterior a la caigudadels règims comunistes de l’est del continent. Per intentar comprendre el que va passar en aquesta re-gió, s’ha estudiar l’origen de l’estat que coneixíem com aIugoslàvia. Per començar, cal explicar que és una zonaformada per un complex mosaic de cultures i religions,que ha sofert moltes transformacionsal llarg de la seva història. Després dels il·liris, celtes, tracis,grecs, romans i eslaus, els turcs oto-mans van arribar a la regió dels Balcansal segle XIV. El 1877, l’Imperi otomàva perdre el control de la zona i Sèrbiaes va independitzar. El 1918 va néixerun regne que aglutinava serbis, croatsi eslovens. De fet, la denominació ofi-cial com a Iugoslàvia es va produir apartir de 1929. El terme iugoslau voldir eslau dels sud. Una de les figures claus de la història iugoslava durantel segle XX ha estat la del mariscal Josip Broz (1892-1980),conegut popularment com a Tito. Fundador del partit co-munista iugoslau, va lluitar amb el seu exèrcit de parti-sans contra l’ocupació nazi i va alliberar Iugoslàvia a fi-nals de la II Guerra Mundial. Fou proclamat cap del go-vern iugoslau el 1945 i president el 1953. Va començar uncamí particular de construcció del socialisme en plenaguerra freda, que el va convertir en un dels impulsors dela política internacional neutralista davant dels dos gransblocs constituïts al voltant de l’OTAN i de l’antic Pacte deVarsòvia. La constitució de 1946, acabada la II Guerra Mundial,va convertir Iugoslàvia en una federació de 6 repúbliques:

Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia,Montenegro i Sèrbia (aquesta última incloïa els territorisautònoms de Kosovo i de Vojvodina). Fins a la mort de Tito, totes les ètnies presents aIugoslàvia van conviure en una tensa calma, alterada enocasions per importants disturbis. El 1986, Slobodan Milosevic (un dels personatges clausde finals dels segle XX en tot aquest enrenou) va arribaral poder a Sèrbia amb un missatge ultranacionalista se-

gons el qual pretenia restaurar la GranSèrbia, ètnicament pura. El 1989 varetirar la condició de territoris autò-noms a Kosovo i Vojvodina. La majo-ria de població albanesa de Kosovo,però, li suposava un fort contratempsper al seu projecte. També va intentarfrenar la descomposició de la Federa-ció Iugoslava, que va tenir lloc des-prés que Macedònia declarés la seuaindependència (1991) i que Croàcia iEslòvenia fossin reconeguts per laUnió Europea com a estats indepen-

dents (1992). La pitjor part se la va emportar Bòsnia iHerzegovina, que va patir una dura guerra fins que l’acordde Dayton (1995) hi va posar fi. L’últim episodi de tots aquests conflictes es va viure aKosovo, ja a les acaballes del segle XX. Finalmentl’OTAN es va decidir a intervenir per frenar la repressió ila neteja ètnica que el govern de Milosevic estava duent aterme amb els albanokosovars. Ara, les úniques repúbliques que mantenen un lligamsón Sèrbia i Montenegro. I Kosovo? De moment funcio-na com un protectorat internacional, però el seu futur re-sulta difícil de predir; com també ho és el de tota la regióbalcànica, on alguns problemes han quedat latents.

de joves es va instal·lar a l’Hostal Mun-tanya per tal de reposar forces. A la nit,a la Dàlia Blanca, una sèrie de jocs pre-parats pel caps de l’AEiG Mare de Déudel Pla (el Cau) va permetre una millorconeixença entre aquests dos col·-lectius. A continuació, els mateixos es-coltes van fer de guies en una visitapreparada per donar-los a conèixer elsindrets més interessants d’Artesa. La nitva acabar de pubs, on van compartir lesactivitats nocturnes de cap de setmanadel nostre jovent. Durant el matí del dissabte, sempreamenaçats pel temps, van anar cami-nant fins al jaciment arqueològicd’Antona, on van rebre les explicaci-ons dels arqueòlegs directors de les

excavacions que s’hi van duent a ter-me aquests darrers estius, Eva Solanesi Josep Ros. La tarda va estar destinada a conèi-xer el funcionament d’algunes entitatsartesenques, tot i que la pluja va pro-vocar alguns canvis d’última hora. Con-cretament, van visitar La Palanca iRàdio Artesa. Durant l’estada a la seude la nostra revista, a les Escoles Ve-lles, els vam fer cinc cèntims dels seusvint anys d’història, dels seus contin-guts actuals i de com anem planificantla revista de cada mes. Posteriorment,a l’emissora municipal Ràdio Artesa, amés de conèixer el seu funcionament,van ser entrevistats en directe. A les 8 del vespre, a la Dàlia Blanca,

va tenir lloc una xerrada adreçada a tot-hom per tal d’explicar el punt de vistadels joves serbis sobre la situació al seupaís. Llàstima que l’assistència no vaser molt nombrosa, perquè va resultarmolt interessant escoltar la veu delsprotagonistes. La presentació del grupva anar a càrrec de la Núria, mentre quel’explicació del projecte va anar a càr-rec del coordinador de RAI, l’Eduard,i l’exposició inicial sobre Sèrbia va sercosa de la coordinadora de GradjanskeInicijative, la Tània. D’això, però, enparlarem una mica més endavant. A la mateixa Dàlia Blanca, l’associ-ació de dones Artesenques Actives vapreparar un sopar de germanor per des-prés de la xerrada, a base de coques de

La Iugoslàvia sorgida de la Constitució de 1946

24

la P

alan

ca

Entre l’estona que vam conversaramb aquests joves a la seu de la nostraredacció i la xerrada que van fer a laDàlia Blanca, hem pogut conèixer mi-llor la problemàtica d’aquella zona; toti que hi ha una pregunta que, malgrattot, sempre resultarà difícil de contes-tar: Com ha pogut passar?A continuació us presentem un resumen forma d’esquema sobre les seuesopinions, agrupades per temes, respec-te a la problemàtica que els ha tocatviure aquests darrers anys. Esperem quela traducció de l’anglès, la transcripcióal paper i el treball de síntesi final nosiguin la causa de cap tergiversacióenutjosa.Orígens del problema:- La idea de Tito era bona: la convivèn-cia en un sol estat de 23 grups nacio-nals diferents. Durant el seu mandat,però, els sentiments nacionalistes erenreprimits i això va sorgir després ambmés força.- En la Iugoslàvia de Tito, tot i ser unsocialisme més obert que el de Rússia,no hi havia llibertat; ja que es tractavad’un sistema unipartidista i totalitari.Malgrat tot, hi ha gent que enyorenaquell sistema.- Hi ha moltes causes: el canvi del co-munisme al capitalisme, el creixementdels nacionalismes, la crisi d’identitatcol·lectiva... Va resultar fàcil als lídersnacionalistes manipular la població id’entre les diferents formes d’actuar esva escollir la pitjor.- El nacionalisme extrem de Tudjman

samfaina, entrepans i pica-pica. Aquestmoment, va ser aprofitat per molts as-sistents per tal de parlar personalmentamb alguns dels joves de l’intercanvi.Ara bé, la cosa no va acabar aquí, per-què després els nostres visitants vanvisitar el Gimnàs Altis, que es va su-mar així a la llista de col·laboradorsd’aquell cap de setmana. Allà van pre-senciar la preparació d’algunes coreo-grafies i també van poder practicar unamica d’aeròbic. El matí del diumenge també es vaveure afectat pel temps inestable, demanera que el tomb que s’havia de ferpel mercat dominical va ser anul·lat delprograma. No obstant, la visita aMontmagastre –de caràcter “obligat”,atesa la implicació de l’Alcaldessa– vapoder-se dur a terme quan el cel es vaanar aclarint. Després de dinar a l’airelliure, van aprofitar per acabar de po-sar al dia el seu treball al nostre muni-cipi, d’on van partir en direcció aBarcelona a mitja tarda. A banda, de les activitats realitzadesa Artesa, els dies d’estada a Barcelonavan estar en contacte amb gran nombrede col·lectius, associacions i instituci-ons per tal d’aprofundir en el coneixe-ment de la realitat social del nostre país:Museu d’Història de Catalunya, Uni-versitat Autònoma de Barcelona, Cen-tre Abraham de les Cultures, CSO KanPaskual, Amical de Mauthaussen, Sin-dicats de treballadors, Federació d’As-sociacions de Veïns de Barcelona, Fun-dació per la Pau, etc.

L’opinió dels joves serbisTant si parlem d’Eslovènia (la guerramés curta) i de Croàcia, com si parlemdels terribles enfrontaments i netegesètniques a Bòsnia i Herzegovina, o bédel darrer i tràgic capítol a la regió au-tònoma de Kosovo; des del punt devista de la majoria de ciutadans i ciuta-danes europeus occidentals, els serbisapareixen sempre com els principalsculpables d’aquests conflictes bèl·lics. A Artesa, però, vam tenir l’oportu-nitat de sentir l’opinió d’una colla dejoves de Sèrbia i vam poder compro-var que les coses sempre es veuen demanera molt diferent quan estàs a l’al-tre costat. La dura realitat és que el po-ble serbi, en general, ha estat una vícti-ma més d’aquesta situació.

A la seu de La Palanca, explicacions del company Bartomeu

A la seu de La Palanca, demostració de maquetació de J.M. Espinal


25

la P

alan

ca

a Croàcia i de Milosevic a Sèrbia sónalguns causants del problema.- En general, resulta molt difícil expli-car el perquè.La situació econòmica a Sèrbia:- Amb Milosevic era un somni podervenir a Barcelona, estaven aïllats i blo-quejats per les sancions.- Els costos de la participació en lesdiferents guerres van fer pujar la infla-ció a Sèrbia fins a tal punt que amb lapaga d’un mes només es podia com-prar un pa i un iogurt. Els bancs vanentrar en bancarrota i la gent va perdreels seus diners. L’embargament inter-nacional, primer, i els bombardejos del’OTAN, després, van acabar amb elque tenien.- A més del problema econòmic, s’hiafegia el social i cultural; ja que no te-nien contacte amb l’exterior.- La Tània, coordinadora del grup ser-bi, exclama: No han estat els 10 millorsanys de la història de Iugoslàvia!El paper dels joves:- Durant aquells anys, van marxar delpaís uns 300.000 joves.- Molts joves es van mobilitzar contrael règim de Milosevic, sobretot quanaquest no volia reconèixer els resultatselectorals locals contraris als seus inte-ressos.- Es va formar un moviment anomenatResistència, el qual consideren l’artí-fex dels canvis que van provocar la cai-guda del règim amb el suport de la po-blació. Aquest moviment duia a termeaccions creatives no violentes; però era

perseguit per la policia. El seu símbolera el puny.Els mitjans de comunicació:- Els mitjans de comunicació van jugarun paper molt important; ja que erenutilitzats com una arma més del règim.- Des de principis dels anys 90, sobre-tot la televisió, manipulaven la infor-mació.- Van aparèixer mitjans alternatius. Lesprimeres van ser ràdios estudiantils iRàdio B92, i es va crear una xarxa deràdios independents.- El 1996 es va aprovar una nova lleide comunicació que va suposar unadura repressió de la llibertat d’expres-sió dels mitjans alternatius.- Les organitzacions que lluitaven con-tra el règim i els mitjans alternatius es

van aliar per intentar canviar el règim ivan ser titllats d’enemics públics per latelevisió oficial.Les organitzacions no guver-namentals:- L’actuació de les ONGs va resultarfonamental per a la caiguda del règim.Actuant en diferents àmbits i temes, desde principis dels 90 van néixer unes2.200 organitzacions, que oferien con-fiança a la gent i eren garantia de futur.- De cara a les eleccions del setembrede 2000, unes 450 ONGs van posar enmarxa una campanya per anar votarcontra el règim. Era una campanya por-ta a porta que va dur a les urnes el 85%de la població i va aconseguir derrotardemocràticament Milosevic.- Actualment, però, no veuen diàlegentre el govern i aquestes organitzaci-ons.I el futur?:- Veuen el futur difícil, però amb espe-rança. Malgrat el trencament de la fe-deració, no volen estar sols.- Econòmicament, han començat a fun-cionar alguns acords entre les repúbli-ques que els pot portar a un context delligams econòmics, encara que no for-min una nova federació.- Ells estan millor que amb Milosevic iara es troben oberts a Europa.- Malgrat tot, alguns conflictes com elde Bòsnia no estan resolts.Milosevic:- A Sèrbia hi ha quatre tipus d’opini-ons sobre aquest personatge: algunsestan en desacord amb que se’l jutgi

A la Dàlia Blanca, xerrada dels joves serbis sobre el seu país

Les Artesenques Actives van col·laborar preparant un bon àpat


27

la P

alan

ca

fora de Sèrbia, a altres els hi està béque ja no hi sigui, uns quants l’agafari-en i li dispararien un tret al mig de laplaça de Belgrad, mentre que una mi-noria encara se l’estima.- L’Alexander creu que Milosevic ha-via de ser jutjat pel poble serbi, ja queno se li pot permetre que estigui en unlloc tan bonic com La Haia després delmal que els ha fet.- Milosevic no ha estat l’únic respon-sable. Tot i que alguns criminals deguerra han estat acusats i fins i tot de-tinguts, alguns ni tan sols estan acusatsi continuen lliures.- Alguns creuen que el seu judici és unafarsa per tal de netejar les mans de laUnió Europea, que consideren respon-sable d’haver-li donat suport al princi-pi.La Unió Europea:- Mirat des de fora, la Unió Europeasembla una cosa perfecta; mentre quedes de dintre ja no se’n veu tant. Mal-grat això, hi volen entrar perquè seriapositiu i ideal per a ells.- Ara estan contents perquè han rebutajut econòmic de la UE; però caldràtornar-lo amb interessos. Es preguntenquin preu caldrà pagar per entrar-hi.L’OTAN:- Els bombardejos de l’OTAN han tin-gut molts efectes econòmics per la des-trucció originada. Els psicològics, so-

bretot entre les infants, també són im-portants. A més es tractava d’una guerranova on no es veia la cara de l’enemic,que enviava bombes des del cel, i quesortia per la televisió.- La gent s’oblida dels efectes de la ra-diació produïda per l’urani empobritutilitzat a les bombes. Aquest urani éstòxic pel medi i per les persones. S’hatrobat una relació amb el creixement delnombre de càncers, sobretot de mama.- Els serbis tenen clar que van ser elsmoviments socials i no els bombarde-jos els que van acabar amb el règim deMilosevic.- La gent es preguntava: “L’OTAN alcel i Milosevic a terra... Què li passa almón?”Visió de Catalunya:- L’estada al nostre país els ha resultatmolt agradable. La gent ha estat fan-tàstica i meravellosa. S’han sentit moltben acollits.- Han tocat molts temes durant la seuaestada i han acumulat molta informa-ció, fins al punt de sentir-se una micaatabalats. Caldrà pair aquestes prime-res impressions.- Han trobat moltes semblances amb elseu país, però també diferències.Aquest intercanvi d’experiències elspermetrà aportar noves perspectives enel treball a les seues associacions.- El nacionalisme català no és radical i

entenen que la gent vulgui mantenir lesseues costums, la història, la cultura ila llengua.- A primera vista, la diferència entre lesnacionalismes balcànics i el català ésque els líders catalans nacionalistes sónmés moderat i no els veuen amb la in-tenció de portar el país a una guerra, nianar a lluitar per la independència.- Irene: “Estic enamorada deCatalunya!”I d’Artesa, què?:- És un municipi petit i tranquil, idealper venir de vacances.- La gent s’ha interessat molt per ells is’han sentit molt ben atesos.- La manera de poder participar en lacomunitat local els ha semblat fantàs-tica. Això de que la Núria, com a Al-caldessa de Montmagastre, fos la repre-sentant d’un col·lectiu de 21 personesels va sorprendre.

Des d’aquestes línies de La Palan-ca, desitgem al poble serbi i a tots elspobles balcànics, sobretot als seus jo-ves, que sàpiguen trobar el camí deldiàleg per afrontar el difícil futur que elsespera amb il·lusió i amb esperança.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Ramon Giribet i Miquel Regué

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

28

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Carta d’agraïmentBenvolguts amics, Siguin aquestes ratlles per manifes-tar-vos la meva grata sorpresa i peragrair-vos la publicació com a Tema delMes de SALGAR RESTAURAT, a LaPalanca de vostra digna direcció. Us agraeixo novament, en nom detots els creients i amants de l’art quehan ajudat a la restauració, la vostraacurada informació d’aquest conjunt

arquitectònic, fruit de la Fe i del bongust –senzills– dels nostres avantpas-sats. Cal conservar-lo amb aquell mateixesperit amb el que fou bastit al llarg delsanys, perquè les pedres cauran... i cal-drà refer-les novament amb l’Esperitque jamai defalleix. Personalment ja no podré repetir tangran esforç com hem fet conjuntament

i caldrà realitzar petites coses i detalls;però el camí queda obert perreemprendre tan joiosa tasca. Que la Verge Maria beneeixi el vos-tre treball, les vostres famílies i totl’afecte demostrat. Cordialment

Roc Salvia i SetóSalgar, 20 d’abril de 2002

Nota de la Redacció

Aquest mes passat, un company de la redacció ha rebut un escrit totalment anònim. En aquest sentit, volem deixar clarala línia que estem seguint últimament. Com a norma general, no publiquem escrits dels quals no coneixem la procedèn-cia, sobretot si són d’opinió. Per altra banda, encara que coneguem l’autor/a, preferim no publicar escrits amb pseudò-nims. Esperem que tots els nostres lectors i lectores habituals sapigueu entendre i respectar aquesta forma d’actuar. Gràcies per la vostra confiança.

Enllaç REGUÉ-LEAL

El passat dissabte 27 d’abril Miquel Regué i Ma. ÀngelsLeal varen casar-se sota l’aixopluc de les muntanyes deSalgar. La solemne cerimònia va ser oficiada per MossènRoc Salvia en presència de familiars i amics que varen ferpetita l’Església del Monestir de Salgar. La festa va continuar en un dinar en un conegut restau-rant d’Agramunt. El Consell d’Administració i Redacció de La Palancafelicita de tot cor als nous nuvis i els desitja una llarga ifeliç vida en comú.

La Palanca mostra el seu dol per la recent mort de ReginaPalacios àvia de Ma. Àngels Leal col·laboradora d’aques-ta revista i el fa extensiu a tota la seva família.

Descansi en pau.

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

29

la P

alan

ca

Balaguer Viu la PassióEn el marc del Castell Formós, durant els dies 29, 30 i 31 demarç, van tenir lloc diverses representacions nocturnes deViu la Passió a Balaguer, que s’està consolidant com un atrac-tiu de la capital noguerenca per Setmana Santa, desprésd’aquesta 3a edició. Amb una participació d’unes 200 per-sones i un recorregut per 12 quadres, s’ofereix una visió dela passió de Jesús des de la seva arribada triomfal a Jerusalemfins a la resurrecció. Amb una acurada ambientació i unamúsica molt ben escollida, dues veus en off transporten alsespectadors a una altra època durant una hora i mitja. El pesde l’espectacle, dirigit aquest any per Miquel Aige, corres-pon al grup La Suda Teatre.

El Consorci del Montsec signa un compromís ambdues empreses francesesEl consorci del Montsec ha signat, a la població d’Àger, unacarta de compromís amb les empreses de dues regions fran-ceses amb l’objectiu de muntar una xarxa comuna de pro-jectes de desenvolupament rural. Per tal de poder-ho dur aterme es muntarà una xarxa d’equipaments en cada una deles tres zones. Cal dir que el primer dels projectes ja està perfilat, queserà la connexió comú dels tres centres a la banda amplad’Internet, per tal de crear una coordinació efectiva de lestres zones de cara a projectes futurs.

Àger viatja en el tempsEl primer diumenge d’abril va tenir lloc a la localitat d’Àger,per 7è any consecutiu, el trofeu Vila d’Àger de vehicles an-tics. Els aficionats als vehicles històrics hi van poder veuremodels de tota mena i color, ja que els seus propietaris par-ticipen en la concentració de forma assídua any rere any. Aquesta trobada és organitzada conjuntament per l’Ajun-tament d’Àger i el Club Vehicles Històrics de Lleida, a mésde les diferents empreses i institucions que la patrocinen.

Trobada de campaners a Ós de BalaguerUns 70 campaners procedents de Catalunya, Euskadi, Aragó,Itàlia i Alemanya participaren aquest diumenge dia 28 d’abrila la Mostra de Tocs de la XV Trobada de Campaners d’Ósde Balaguer. En la trobada també s’hi pogué veure una mostra de pun-taires i la demostració de tretze oficis artesans. El programàd’actes es completà amb les actuacions dels Castellers deLleida i l’Orfeó Balaguerí.

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Els escacs com a eina educativaDins del pla d’innovació pedagògica del col·legi públic laNoguera de Balaguer s’està portant a terme una experiènciapilot que consisteix en la utilització dels jocs d’escacs com aestratègia pedagògica. Amb aquest progamari es poden treballar les coordena-des i l’orientació espacial, la llengua, la lògica o diversosconceptes matemàtics, així com la memòria i la concentra-ció.

Curs d’inserció laboral per a jovesEl Consell Comarcal de la Noguera, dins el Pla Comarcal deJoventut 2002, ha organitzat un curs de formació per a lainserció laboral que ha tingut lloc els dies 12, 13, 19, 20 i 26d’abril a la seu d’aquesta institució. Aquest curs, realitzat per la Creu Roja de Lleida, teniacom a objectius: potenciar les aptituds i actituds de les per-sones desocupades, identificar les ofertes de treball i elsmitjans que les faciliten, aprendre a fer una recerca de feinade forma sistemàtica i eficient, així com ajudar i facilitar alsestudiants universitaris la realització d’un esquema mental iescrit sobre les habilitats i interessos professionals.

La casa de Gaspar de Portolà serà un centre cul-turalL’Ajuntament d’Àger comprarà la casa pairal on va viure lafamília de Gaspar de Portolà, que va ser el descobridor iprimer governador de Califòrnia abans de traslladar-se defi-nitivament a Balaguer, per convertir-la en un centre culturald’aquesta localitat. La primera actuació de l’Ajuntament serà la rehabilitació dela teulada de l’edifici amb la utilització de teula àrab i mésendavant s’anirà adequant l’interior. Aquest centre acolliràexposicions, conferències i tot tipus d’activitats culturals.

Nous vitralls a l’Església de Santa Maria deBalaguerAquest mes d’abril s’han col·locat a l’Església de Santa Mariade Balaguer nou vitralls dissenyats per Joan Vila Grau, au-tor dels de la Sagrada Família i del monestir de Montserrat.L’encarregat de la seva col·locació ha estat el vitraller EnricBonet. La comissió Art a Santa Maria ha donat llum a aquestprojecte i la iniciativa ha estat de l’entitat La Caixa amb elvistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat. Lainauguració oficial tindrà lloc el 15 d’agost coincidint ambla festivitat d’aquesta església.

31

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Atado y bien atadoentre la sínia de la vida va tom-bant i tombant i al seu compàs

els fulls dels calendaris van caient icaient, ja estem enmig d’una novellaprimavera, quina dita estació ens haportat, en els seus mateixos inicis, elpreat regal significat per una novaPasqua Florida... I mentre la vida va fent la seva via,els complexes hivernals andorrans hanestat atresorant ingents quantitats delblanc element, tot i esperant la beneïdaonada de practicants de l’esport de l’es-quí –en constant gràfica ascendent– quehom preveu al conjunt del lleure pas-qual sabedors, els seus integrants, quela neu andorrana és “mamella de mon-ja” –dit sense cap afany d’irreverència–i que els ginys i els equipaments de lesestacions del País dels Pirineus podenconsiderar-se com verdadera punta dellança, quant a modernitat respecta. I mentre la llarga i seca hivernada haarribat a la seva fi, i l’embassamentd’Oliana ha estat esperant aigua per lamort de Déu, ha causat un xic d’estu-pefacció entre la nostra ciutadania elcontingut d’una recent Ordre Ministe-rial espanyola, en quin context les au-toritats docents del dit país convoquenun concurs públic per a la cobertura deplaces vacants de funcionaris docentsa l’exterior. En aquesta Ordre, però, nos’inclou el requisit apriorístic del co-

neixement del català als aspirants a co-brir places en les escoles espanyolesd’Andorra. El català és llengua oficialde l’Estat andorrà, única i no compar-tida amb cap altra parla forana. Aquesta mutació amb referencia a lesanteriors convocatòri-es, en les quals s’exi-gia el coneixement dela llegua oficial delpaís com un dels con-dicionaments bàsics(encara que elMinisterio del veí Es-tat asseveri que, en elcas d’Andorra –aposteriori–, els concursants que haginobtingut la corresponent plaça vindranobligats a realitzar, durant el primerperiode d’adscripció, un curs d’immer-sió lingüística) no ha causat gens debona impressió entre la nostra gent,molts dels quals consideren –i nosal-tres també–, el contingut de dita nor-mativa com una altra evident descon-sideració per part de l’excloent centra-lisme espanyol contra la llengua cata-lana Això ratifica també el pensamentde molts ciutadans de casa nostra, fer-mament convençuts que, quant a sen-sibilitat envers aquest idioma tan dig-ne com qualsevol altre, la posició delGovern Central espanyol continua dinsels mateixos paràmetres que en les èpo-

ques de la dictadurafranquista, i confir-ma el fet que, en allòrelatiu a aquestaqüestió, res ha can-viat i que “Todocontinúa atado ybien atado”...

Hom no arriba a comprendre aques-ta inqualificable decisió discriminatò-ria, car el Principat d’Andorra, encaraque minso en extensió territorial, és unEstat de Dret, amb tots els ets i uts, ha-guts i per haver, amb un idioma oficial

propi, totalment diferenciat de la llen-gua castellana. En conseqüència, a te-nor d’una justa aplicació hauria d’és-ser tractat i mesurat amb el mateix ra-ser, en tot el que fa referència a aquestalamentable qüestió, amb igualtat decondicions que els altres Estats; és a dir,s’hauria d’exigir el previ coneixementde la llengua catalana, com a condicio-nament indispensable, a tot el personaldocent espanyol que vulgui cursar perassolir una plaça per a exercir la sevadocent activitat a les escoles espanyo-les existents al País dels Pirineus. Per nostra part creiem que els nos-tres pares de la pàtria, conscients de laimportància de tal mesura (qui fa unjove fa un cistell), sabran reaccionardegudament, i que el Govern andorràenlairarà al seu homònim espanyol unsben fonamentats greuges contra la co-mentada disposició.

Sicoris

M

Quant a sensibilitat envers aquest idioma(el català) tan digne com qualsevol altre, laposició del Govern Central espanyol con-tinua dins els mateixos paràmetres que enles èpoques de la dictadura franquista

32

la P

alan

ca

Caramelles 2002iuen que val més una imatge que mil paraules. Deles cantades que s’havien previst i publicat al dar-

rer número de la Palanca, es van realitzar alguns petitscanvis: es van suprimir les cantades del Camp de fut-bol i del carrer Sitges i es van realitzar tres cantadesmés a la carretera d’Agramunt. Enguany vàrem comp-tar amb l’acompanyament dos fiscorns des de les can-tades de Seró. En aquestes dues pàgines doncs, unesimatges de les cantades que es van poder sentir el diu-menge de Pasqua pels carrers d’Artesa de Segre i Seró.

Fotos: Meritxell Cirera, Ramon Giribet, Jesús Martí

D

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

A dos quarts de nou del matí va començar la jornada davant la Dàlia Blanca

Enguany els caramellaires van desplaçar-se a Seró. A la fotografia els Gegants de Seró dansant sota el ritme de la Samba del Castellot

Noel Vilaseca, Eladi Camats, Ramon Aymerich i S. Freixes Instantània de la cantada a la Plaça de l’Ajuntament

33

la P

alan

ca


En processó, a quarts d’una, en direcció a l’Església ParroquialMartí Serret, Bernat Giribet i Pere Martí

A quarts de deu del matí la boira acompanyava els caramellaires

Les cantades dedicades als quatre companys traspassatsd’ençà la darrera Pasqua van ser molt emotives

La cantada final que donarà pas al dinar de germanor de l’1 de maigde tots els que han fet possible, de nou, la cantada de caramelles

35

la P

alan

ca


La Coral Infantil a l’Auditori

29è Juguem Cantant a Tàrrega

l dissabte 13 d’abril, els grups demitjans i grans de la Coral In-

fantil Brots d’Il·lusió, van assistir al’Auditori Municipal Enric Granadosde Lleida per realitzar un assaig dela Transatlàntida (una cantata) ques’estrenarà al Palau Sant Jordi deBarcelona en motiu de la XXXV Tro-bada de Corals Infantils del Secreta-riat de Corals Infantils de Catalunya. La coral infantil participa, cada anydes de la seva fundació, en les diferentstrobades de corals que organitza el Se-cretariat de Corals Infantils deCatalunya (SCIC). Per una banda s’or-ganitzen els Juguem Cantant, trobadesper als més menuts (fins a 7 anys) i peraltra trobades per als grups de mitjans igrans de les corals que hi estan federa-des, la forma de les quals varia segons

l’any. Uns anys són en forma d’inter-canvi, altres en trobades comarcals(dins cada demarcació i amb les coralsde la demarcació), trobades taller... i uncop cada cinc anys, coincidint amb unaniversari 20è, 25è, 30è..., una Troba-da General a Barcelona on s’hi reunei-xen totes les corals que formen el SCIC,aplegant uns quants milers de joves can-taires d’entre 8 i 16 anys. La XXXV Trobada d’enguany se ce-lebrarà el proper 12 de maig al PalauSant Jordi de Barcelona. Per a l’ocasiós’ha encarregat la realització d’una can-tata que s’estrenarà el dia de la troba-da, i que porta per títol Transatlàntida.La música ha estat encarregada aBaltasar Bibiloni i el text a MiquelDesclot i està inspirada en la figura deJacint Verdaguer en motiu del centena-

ri de la seua mort. Per tal que el resultat sigui òptim,s’han organitzat uns assajos en les di-ferents demarcacions. L’assaig de lanostra demarcació, Terres de Lleida, esva realitzar el passat dissabte 13 d’abrila l’Auditori Municipal Enric Granadosde Lleida sota la direcció de Josep Vilai Casañas (director de l’Orfeó Català)que serà el director el dia de la trobada.Els cantaires dels grups de mitjans igrans de la Coral Infantil Brots d’Il·lu-sió també eren presents a l’assaig queva reunir més de 300 cantaires de lesTerres de Lleida, on tingueren una oca-sió única de gaudir d’un matí de treballamb un dels millors directors que téactualment Catalunya.

Sergi Valls i Jové

E

l diumenge 21 d’abril dinou can-taires d’entre 5 i 7 anys de la Co-

ral Infantil Brots d’Il·lusió d’Artesade Segre assistiren a la 29ena. ediciódel Juguem Cantant de les Terres dePonent del SCIC organitzat, en-guany, per la Coral Infantil MestreGüell de Tàrrega. Arribada, de nou, la primavera les di-ferents corals que formen la demarca-ció de Terres de Ponent del SCIC esvan reunir per celebrar una nova ediciódel Juguem Cantant. Aquest curs, elpassat es va organitzar a Artesa deSegre, l’ha organitzat la Coral InfantilMestre Güell de Tàrrega i ha comptat,també, amb l’assistència de dues coralsde la demarcació del Barcelonès, puigque ells organitzen la Trobada Generali els anys de trobada general es repar-teixen per les diferents demarcacions ino organitzen el Juguem Cantant. La jornada va començar amb la con-centració dels cantaires a les EscolesVelles a 3/4 de 10 del matí. Sobre 2/4quarts d’11 va ser l’arribada a Tàrregaon ens dirigirem a l’Ateneu per realit-

E zar-hi un assaig previ al concert que vatenir lloc a la una de migdia a l’Esglé-sia Parroquial. Al concert s’hi reuniren 384 cantai-res que varen interpretar quatre can-çons: Solet valent de César Geoffray,La campaneta de Narcisa Freixas, Laformigueta de Frederic Oller i El conillde Jordi Domènec. Tot seguit una can-tata: Els set corbs, de Franz Blaims-chein i adaptada per Maria Martorell.Després dels cants es va procedir aentregar un record a cada coral i segui-dament, Lluís M. Virgili (director de laCoral Nova Tàrrega) va ensenyar latradicional “cançó sorpressa” a tota lamainada. L’acte es va cloure amb unesparaules de Maria Martorell i Codina,que és al SCIC des de la primera troba-da de corals que es va realitzar aManresa el 1967. Seguidament ens dirigirem a la Pla-ça de les Nacions de Tàrrega on vàremdinar tots plegats. Tot seguit un grupd’animació va ser l’encarregat de ferjugar tots els petits cantaires desprésd’un matí de cants i treball.

La jornada va finalitzar sobre les cincamb la interpretació, en una gran rot-llana, de L’hora dels adéus.

Sergi Valls i Jové

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de març de 2002SESSIONS DEL PLE8-3-02 – Ple ordinariAbsències: Per CiU, Sres. Segú i Baella.

Aprovació de l’acta de la sessióanterior ordinària del 8 de febrer de 2002.

El Sr. Alcalde dóna possessió delcàrrec de regidor al Sr. Lluís Agramunti Oliva, que substitueix a la Sra. M.Neus Bròvia i Pijuan en el grup d’ERC;prèvia promesa, per imperatiu legal, decomplir i fer complir la Constitució il’Estatut d’Autonomia.

Aprovació per unanimitat del re-coneixement de crèdits núm. 2 del2002, per haver resultat inajornable enel 2001 la realització de les despesesque inclou, i l’aplicació a l’exercici del2002 per un total de 56.398,77 euros.

Aprovació inicial per unanimi-tat dels padrons fiscals de la taxa perdistribució d’aigua del 2n semestre de2001, i de la seva exposició pública, aArtesa de Segre, a Montmagastre (nu-cli i disseminats), a Vernet i a la Colò-nia la Fàbrica, amb import total a55.688,60 euros.

Aprovació per unanimitat decompareixença, com a part demanda-da, al recurs contenciós administratiuinterposat pel Sr. Miquel Castells i Fi-guera contra l’Ajuntament davant elTJSC per incompliment de la resolu-ció d’aquest per la qual s’havia de re-querir la clausura d’una granja avícolaa Alentorn, propietat del Sr. Vendrell.

Aprovació per unanimitat d’ac-ceptació de les següents subvencionsincloses en el PUOSC 2002:a) Renovació de la xarxa de clavegue-ram a Baldomar, 2a fase. Pressupost de52.894,70 euros i subvenció de37.026,29 euros.b) Pavimentació de carrers a Seró, 2a.Fase. Pressupost de 19.460,50 euros isubvenció de 13.622,35 euros.

Aprovació per unanimitat de lapròrroga de la concessió del servei degestió i funcionament de la Llar Resi-dència Municipal a l’empresa CentreGeriàtric del Pirineu SL, fins al dia 31de desembre de l’any 2002.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obra, totes

elles signades per l’arquitecta munici-pal Sra. Espar:a) Certificació núm. 9 de l’obra “Urba-nització servei d’abastament d’aigua,tram escomesa - Dipòsit de capçaleradel Sector Industrial El Pla”, per im-port de 34.196,86 euros, a favor del’empresa SORIGUÉ, SA.b) Certificació núm. 8 de l’obra “Ac-cés al Polígon 1 del Sector IndustrialEl Pla des de la C-240 al pk 103 TM.d’Artesa”, per import de 28.521 euros,a favor de l’empresa SORIGUÉ, SA.c) Certificació núm. 6 de l’obra “Accésal Polígon 2 del Sector Industrial El Plades de la C-240 al pk 103 TM. d’Artesa”,per import de 6.110,10 euros, a favor del’empresa SORIGUÉ, SA.d) Certificació núm. 4 de l’obra “An-nex II a projecte d’urbanització Polí-gon 2 - Infraestructures de telecomuni-cacions al Polígon Industrial”, per im-port de 18.791,06 euros, a favor del’empresa SORIGUÉ, SA.e) Certificació núm. 10 de l’obra “Ur-banització Polígon 2, Sector IndustrialEl Pla”, per import de 2.479,53 euros,a favor de l’empresa SORIGUÉ, SA.f) Certificació núm. 1 de l’obra “Urba-nització del C/ Roca del Cudós aArtesa”, per import de 19.412,51 euros,a favor de l’empresa SORIGUÉ, SA.g) Certificació extra núm. 1 de l’obra“Dipòst d’aigua de 500.000 litres aTudela”, per un import de 870,65 euros,a favor de l’empresa TEHORSA.

Aprovació per unanimitat de laratificació de la recepció de l’obra “Re-forma de la Casa Consistoriald’Artesa”, realitzada per l’empresaConsgestprom SA, i de la devolució dela fiança de 4.807,63 euros al Jutjat dePrimera Instància i Instrucció núm. 1de Cervera (una part) i al Jutjat Social30 de Barcelona (la resta).

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 11, 18 i 25 de març)

Aprovar Bases reguladores delprocediment de prescripció i ingrés ala Llar d’Infants Municipal “El Bres-sol” pel curs 2002-2003.

Aprovar les Bases reguladoresdel XIIIè premi de Narrativa Breud’Artesa de Segre.

Reafirmar la postura de l’Ajun-tament de no modificació puntual de lesnormes subsidiàries pel que a la parcel·-la de les MM. Dominiques al carrer Pratde la Riba, 36 d’Artesa, davant la visi-ta d’una delegació d’aquestes a l’Al-caldia. Així mateix, proposar l’adqui-sició de l’immoble amb l’objectiu dedestinar-lo a aparcament públic per des-congestionar els carrers de la ciutat. Esfixa com a preu de referència a ofertarel de la Caserna de la Guardia Civil.

Iniciar els tràmits per a l’eleccióde Jutge de Pau i substitut, d’acord ambla legislació vigent, mitjançant convo-catòria pública a tal efecte.

Comparèixer en l’exposició pú-blica de l’aprovació inicial del Pla Es-tratègic de la Zona del Montsec delConsorci del Montsec, redactat sota ladirecció del Sr. Romà Pujades i Rúbies,proposant-hi la inclusió de dues vies decomunicació: Alòs de Balaguer ambCamarasa i Clua amb Sta. M. de Meià.

Proposar, així mateix, als ajunta-ments de Camarasa, Alòs de Balaguer iLlimiana que s’adhereixin a la proposta.

Concórrer a la convocatòriad’ajuts 2002 de la Fundació PúblicaInstitut d’Estudis Ilerdencs, en les svesdiferents línies, per a les segünets ac-tuacions municipals:- Arranjament de l’església de SantRomà de Comiols.- Funcionament de l’Aula Municipal deMúsica, any 2001-2002.- Excavacions al Jaciment arqueològicd’Antona, any 2002.- Instal·lació de la calefacció a l’AulaMunicipal de Música.- Organització del XIIIè Premi de Nar-rativa Breu i edició del recull de lesobres premiades.- Funcionament de l’Emissora Municipalde Ràdio d’Artesa de Segre, any 2002.

Suprimir les barreres arquitectò-niques de la Llar Residència municipal,a petició del concessionari del servei.

Comparèixer davant el FEDERper demanar la inclusió de les obres pre-sentades per l’Ajuntament, que han es-

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

tat publicades com a elegibles sensecofinançament. En el mateix, comuni-car-ho al Dtor. Gral. d’AdministracióLocal.

Prorrogar la cessió de l’aula deles Escoles Velles a l’AMPA de la Llard’Infants El Bressol.

Acollir a Artesa, durant un capde setmana, els joves que participen alprojecte “Reconstrucció del diàleg en-tre joves de l’esIugoslàvia”, que tindràlloc a Barcelona.

Accedir a la petició de la Sra.Rosario Puigpinós i Cirera, en repre-sentació del seu pare Sr. JosepPuigpinós i Bernaus, segons la qualcedeixen al municipi la resta de la fin-ca de la seva propietat ubicada darrereles cases unifamiliars del C/ M.D. delPla entre els núms. 14-30 a canvi queels sigui satisfet l’import de l’IBId’aquests terrenys des de la construc-ció de les vivendes esmentades.

Augmentar l’import de l’obse-qui que es fa cada any a les Caramellesi fer un donatiu de 250 euros.

Manifestar-se majoritàriamenten el sentit de prioritzar altres inversi-ons en lloc de comprar l’edifici de lesMonges, per al qual les Germanes Do-miniques no han acceptat l’oferta decompra pel mateix preu que la Caserna(recordant que els tècnics municipalshavien fet una valoració l’any 1999d’uns 31 milions de ptes.).

Convocar una reunió amb els co-merciants dels carrers Bisbe Bernaus iEsglésia perquè les parades del mercatsetmanal que hi tenen reserva han ma-nifestat la seva preocupació per la pres-sió d’aquells que no volen parades da-vant els seus establiments.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- Al Sr. Joan Terré i Ribó, per restaura-ció i formació de bany principal i cui-na, a Cra. Agramunt 28.- A la Sra. Teresa Sellart i Prats, percanviar bastiments de portes, a l’habi-tatge C/ Monges 16 1r 2a.- Al Sr. Benjamí Llobet i Reig, per laconstrucció d’un edifici de plantes sen-se distribuir d’habitatge i local comer-cial, a Cra. Agramunt 50.- Al Sr. Ramon Sala i Pijuan, per l’am-pliació de cobert existent realitzant elstancaments laterals, passant a ser ma-

gatzem agrícola, situat a la parcel·la205, polígon 26.- A la Sara Guiu i Vidal, concessió degual a Cra. Agramunt 78.- Al Sr. Jaume Farràs i Farràs, per can-viar porta i vidres de l’entrada, senseafecció d’elements estructurals, a Av.M. Anzizu 7.- Al Sr. Ramon Aymerich i Llop, percanviar falsos sostres de canyís per pe-ces d’escaiola, a Cra. Tremp 16.- A Detalls SCP, per pintar la part infe-rior de la façana de l’edifici a Cra.d’Agramunt 22.- Al Sr. Agustí Camarasa i Graells, con-cessió de pròrroga de la llicència perles obres de construcció de tres naus iampliació d’altres tres per a explotacióporcina, a la parcel·la 30 del polígon19.

Donar de baixa del subministra-ment d’aigua la Masia Raïchs deMontmagastre, segellant-ne l’entrada ala finca, a sol·licitud de la Sra.Montserrat Sala i Capdevila.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió, al Sr. Ernest Capell i Navau, decanvi de nom de llicència d’oberturad’activitat destinada a Bar-Restaurant,atorgant-li el de CAL FORCAIRED’ARTESA, SL.

Aprovació de factures majors de120,20 euros per un total de 108.155,48euros.

INFORMES DE L’ALCALDIA

Cal negociar una major aporta-ció en la proposta de conveni de la De-legació d’Ensenyament, que aporta60.101,21 euros per al Centre Els Pla-nells i les necessitats centre expressa-des per les direccions del CEIP i del’IES estan xifrades en 68.268,96 euros.

La Sra. Carme Vidal, Dtora. del’Institut d’Estudis Ilerdencs no és par-tidària de signar un conveni ambl’Ajuntament per l’excavació arqueo-lògica d’Antona durant 4 anys; peròs’ha compromès a que l’IEI hi faci unaaportació anual de 6.000 euros.

Els Ajuntaments d’Artesa deSegre, Agramunt i Tàrrega han guanyatel recurs contenciós interposat davantel Tribunal Superior de Justícia deCatalunya contra el Canal d’Urgell, re-ferent a les quotes de les represes refe-

rents al primer semestre de 1999.A Anya es vol fer una variant

cap a St. Marc, atès que l’accés és moltperillós. Quan estigui arranjat es dema-narà a la Diputació que l’asfalti i hicol·loqui proteccions. També es voldriamillorar l’accés a la població suprimintel gran desnivell que hi ha a la corbaque dona accés al nucli.

El Dep. d’Agricultura ha comu-nicat que, en principi, es reserva unasubvenció del 40% per atorgar a l’obrademanada de millora de la portada d’ai-gua a Seró, Tudela i Colldelrat.

El superàvit del pressupost del2001 puja la quantitat de 382.049,81euros.

Es preguntarà quin preu dema-nen els propietaris per a la compra deCal Pauleta.

El president de Creu Rojad’Artesa i Comarca insisteix en què espagui la subvenció de l’any 2001 quees desprèn del Conveni signat ambaquesta entitat o que es denunciï.

L’Associació de Comerciants hademanat a l’Alcaldia: senyalització coma aparcament de camions el terreny deles Sitges; deixar la parada de verduresque, al mercat setmanal, es posa vorala Pça. Major; marcar a terra, d’acordamb l’Associació, les parades que ca-ben al C/ Bisbe Bernaus; posar cartellsanunciant el mercat setmanal (l’Asso-ciació proposarà l’eslògan comercial).Preguntats sobre l’opció de promourela variant, no s’hi ha mostrat contraris.

Un representant d’Aigües deBarcelona visitarà l’Ajuntament perinteressar-se per la gestió de l’abasta-ment d’aigua al municipi.

Hi ha diverses empreses interessa-des en la gestió del servei municipal d’ai-gües i que estan estudiant les instal·lacionsdel municipi. Durant aquest any es licitaràla gestió d’aquest servei.

Tots els regidors estan convidatsa la tradicional cantada de Caramellesdel diumenge de Pasqua davant del’Ajuntament al migdia.

El Sr. Miquel Solé ha presentatuns enginyers alemanys que fanminiplantes de tractament biològic depurins, que són una possible alternati-va a les plantes actuals. L’Alcaldia elsha adreçat a la Cooperativa.

Ramon Giribet i Boneta

39

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

La rosa i el llibre??s el dia de Sant Jordi i la Bea i laDiana passegen per la plaça Sant

Jaume de Barcelona remenant llibresi més llibres entremig de les paradesi el munt de gent amuntegada miranti xafardejant com si s’anés a acabarel món.Diana: Què xata? Ja t’has decidit oencara no en tens prou? Fa tres horesque voltem per aquí i ja estic ben ma-rejada! Tots els llibres els veig igual!!Bea: Buf! És que no sé quin comprar-li!! El meu Manel no és massa lector!!Diana: Doncs així, què carai fem aquí?Bea: Oi doncs! Buscar un llibre! Noem puc presentar pas aquesta tarda acasa seva sense el famós llibre!!!Diana: A no? T’ho mana algú?Bea: Doncs sí, la tradició!! Igual que aell: pobre del Manel que no es presentiamb una rosa ben vermella!! La tradi-ció catalana diu que els homes han deregalar una rosa a l’estimada i les no-ies, un llibre!! És una manera de de-mostrar l’amor a l’altra persona.Diana: Deixa’t de bestieses! No veusque el dia de Sant Jordi s’ha convertiten una festa comercial, igual queNadal? L’amor s’ha de cultivar cada diai no només una vegada a l’any!!Bea: Bé, però si es presenta una ocasióen què pots demostrar la teva estima-

ció, per què no aprofitar-la?Diana: D’acord, aprofita-la,però per què li has de com-prar per força un llibre alManel, que no li agrada gensllegir??? No creus que esta-ria més content amb una al-tra cosa més del seu grat? Elque compta és el detall, l’ha-ver-hi pensat, i a més, si liagrada... ja el tens del tot con-tent!!Bea: Sí, però tia... que avui tothom re-gala llibres, què faria jo comprant-li unaltre CD del seu grup prefe? En té cin-quanta mil, i a més això ja li regalo pelcumple!Diana: I què? Segur que estaria bencontent amb aquest regal! Més que nopas amb un totxot de llibre que et cos-tarà un ull de la cara i el deixarà en unprestatge sense tocar-lo mai més i no-més servirà per omplir-se de pols.Bea: Doncs què he de fer? Tens raó...però... jo vull seguir la tradició, nom’agradaria pas que ell em regalés unaaltra cosa en comptes d’una flor... Jovull la meva rosa amb l’espiga, la ban-dera catalana i tot el que marca el plà-nol!!!Diana: Sí tia, ja sé que tu ets molt con-servadora, però deixa’t d’històries i

creu-me, siguis més viva i demostra-lil’amor al teu Manel tal i com es me-reix.Bea: Mmmm...Diana: Ja ho tinc! No dius que cadadia està enxufat a la tele mirant el Xin-xan?Bea: Sí, per què?Diana: Doncs perquè li podries com-prar un còmic del Xin-xan!! Segur queli fa molta il·lu i se’l llegeix ràpid. Amés, el regal és original... al cap i a lafi és un llibre, no??Bea: Ei, doncs tens tota la raó, segurque li encantarà...! Sí, anem, anem acomprar-ne un!! Ja em moro de ganesde veure la carona que posarà el meuManelet en veure el seu ídol preferit!!!!

Nosaltres

É

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

[email protected]

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

L’aplec del Pla. 1947

n aquells anys, l’aplec del Pla erabastant concorregut. La gent

anava per grups i el que veiem a lafoto era, més o menys, dels veïns dela Plaça del Progrés, que aleshoresera anomenada popularment com laPlaça del Pelayo. La gent anava als aplecs amb camió.Alguns dels primers camions van serel del Perotxes i el del Masses. No hihavia gaires cotxes i els camions podi-en portar la gent, els estris necessaris iel menjar.

Els veïns de la foto són, d’esquerra adreta, a dalt de tot: la Núria Armengol(ara viu a Mèxic), la del “mejicano” decal Gibert, l’Araceli de Ca la Petit, elGerard Costa – traient el cap– (avui aGran Bretanya), el Vicent Gibert, elFrederic Armengol és el nen, la NeusArmengol (germana de la Núria), lesdues filles del Pelayo (la Carme i laFelisa), el Pelayo amb la seva dona i, adalt de tot, la Júlia (parenta dels Costa,que viu a Andorra). A baix de tot, el gos del Pelayo, que

posa per a la història, al mig de la monade Pasqua, que era la reina de l’aplec.A la dreta, ajupit, el Manelet del Plens,que és qui ens ha cedit la foto. No cal dir que l’ambient del dimartsde Pasqua era, a més de familiar, d’allòmés popular. Resulta curiós observar que aquestasembla la foto de la diàspora, ja que lagent que hi apareix viuen o han viscuten diversos països del món.

Text: Bartomeu JovéFoto cedida per Manel Plens

E

Fe d’errates: Respecte a la secció Imatges d’Ahir del mes passat, hem d’aclarir que el Sr. Melcior Solans és fill d’Alentorn i no de Vall-llebrera on feia de mestre.

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Caramellaires i gegants junts! De ben segur que aquesta és una foto inèdita al nostre municipi. Ha esta possible gràciesa la visita que les Caramelles d’Artesa han fet aquesta passada Pasqua a Seró, on tenen els gegants (Foto: Jesús Martí).

sant jordi 2002: roses i llibresllibres i roses per sant jordi esports futbol sala futbol ce artesa...

Documents