sant baldiri

Glòria Vendrell i Balaguer/Hagiografia antiga i medieval/Màster Arqueologia i arts cristianes/curs 2016-17/prof. Lenke Kovac

1

SANT BALDIRI Festa 20 de maig

1.INTRODUCCIÓ

1.1 EL CONCEPTE DE SANTEDAT

El concepte de santedat en la seva font hebraica qodesh- ק ד ש - ens remet a “tallar i/o separar”,

mostrant una idea de separació entre el profà i el sagrat, però en realitat la noció bíblica de santedat és

molt més rica. Fa referència a Déu mateix, a la seva encarnació en Jesús de Natzaret i a la seva presència

en l’Església, en tant que és el seu cos en el temps, la qual cosa ens posa de manifest que no es tracta

d’una separació sinó d’una intervenció amorosa en la història personal i comunitària.

De totes les definicions donades, llegides i pensades sobre la paraula “sant”, després de fer-les meves,

me’n quedo amb un parell : “ sant com la persona oberta al do de Crist i que ha correspost

incondicionalment al seu amor i a la seva crida” i com “la persona que participa de la bondat de Déu”.

Si la santedat de Déu no és un atribut diví, sinó que caracteritza Déu mateix, de la mateixa manera doncs,

la santedat d’un cristià no és una cosa de a més a més, sinó que el defineix en la seva totalitat.

1.2 SANTEDAT PER VOCACIÓ

En realitat abans de parlar de “sant” i del que significa , hauríem de parlar de “cristià”, ja que aquesta

paraula suposa la pertinença a la persona de Crist. De fet, si no poguéssim atribuir aquest títol a l’home,

no hauria cap possibilitat de poder parlar de la seva “santedat1”.

En les primeres comunitats , els cristians s’anomenaven entre ells “sants” 2 . Les nombroses cites

neotestamentàries que ho testimonien, posen de manifest que no parlem d’una qüestió ètica, sinó de

quelcom inherent la vocació cristiana.

“L’assemblea santa de l’Antic Testament”, pren un nou caràcter després de Jesús : la força de la santedat

no recau en l’assemblea sinó en qui la convoca : sereu sants perquè jo sóc sant(1 Pe 1,15). Sant Agustí va

escriure en el mateix sentit : no són cridats perquè siguin sants, encara que ho siguin potencialment, sinó

que són sants perquè són cridats.

Tot plegat ens fa comprendre que a l’anomenar “sants” als màrtirs , el que estem fent és anunciant al

món la crida joiosa, gratuïta i universal a formar part de la santedat de Déu.

1.3 LA SANTEDAT COM A DO I COM A TASCA

Ser “sant” no és una conquesta sinó un do gratuït, que modifica l’existència d’una manera substancial. És

però important deixar clar que per al sant, Crist no és un model a imitar. La singularitat de la santedat

cristiana es troba en la gràcia rebuda i no en un comportament ètic a seguir., deixant clar que tampoc es

pot passar a l’extrem oposat, pensant que la persona no hi te res a fer.

1 ANTONIO SICARI, Retratos de Santos, Ediciones Encuentro (p 7) 2Act 9,13.32-41 / 1Co 16,1-2/2Co 8,4/2Co 1,1/ 2Co 13,12/Rm 15,5


2

Cada do suposa una tasca ( no a l’inrevés). Cal que la santedat rebuda es desplegui amb tota la seva

riquesa. No es pot fer trampes amb el do rebut de la santedat: si és acceptat dóna fruits, si no és acceptat

(tot i que rebut) no en dóna de fruits.

En aquest sentit també la Constitució dogmàtica LG parla en termes de santedat ontològica ( com a do) i

de santedat moral ( com a tasca) , remarcant per altra banda que la santedat no es mostra sempre igual,

sinó que es cultiva segons la vocació de cada persona : La santedat cristiana, radicalment una en tant que

unió amb Crist, altrament es diferencia segons els dons i oficis propis de cadascú.

Però en qualsevol cas el que està clar és que el camí de la santedat passa sempre per la creu (en cadascuna

de les seves múltiples variants). No hi ha santedat sense renúncia i sense combat espiritual3

1.4 DIMENSIÓ UNIVERSAL DE LA SANTEDAT

Tots els sants identifiquen la seva tasca com una missió eclesial, inscrita sempre dins del perímetre de la

comunitat, plantada en un humus que alimenta aquesta mateixa santedat ( que per això és humil) i que a

la vegada es nodreix d’ella (...) En tant que un dels significats més profunds i originals de la paraula “sant”

és “pertanyent a Déu” i “reservat a Ell”4, i en tant que Déu és per se universal, ens trobem amb una realitat

que s’imposa per ella mateixa: la santedat al servei de la comunitat cristiana i al servei del món.

També la LG 40 ens en parla en aquest mateix sentit. No per casualitat se li ha donat extraoficialment el

títol de “Vocació universal a la santedat”.

2. EL SANT

2.1 EL NOM

El nom del sant té varia lleugerament, depenent del lloc on rep culte. De manera que a Catalunya se

l’anomena Boi o Baldiri, Baudilio, Baudelio o Boal a la resta d’Espanya, Beudille a Lyon i Bauzille a

Languedoc.

El nom llatí és Baudilius. Tal com diu Martirià Brugada, la versió Baldiri probablement sigui un cultisme

que l’apropa a la versió llatina original. Diu també que la versió Boi que és una mica més complexa:

comporta la fusió de au en o i l’eliminació del sufix àton us. Com que el nom reduït a Bodul resulta prou

difícil de pronunciar, tant en català com en francès apareixen diverses versions amb tendència a la

simplificació, que fan que evolucioni en Boïl o Boi en català, Boil o Bay en francès o Boal o Boy en castellà.

Per altra banda, en italià seguint les seves pròpies normes fonètiques, el nom es transforma en Baudolino.

Dir per altra banda que etimològicament sembla que Baldiri prové d’una paraula cèltica que significa

“victoriós”

2.2 LES FONTS

L’hagiografia és un gènere molt popular a l’Edat Mitjana. De fet hi ha una bona mostra de vides de sants

escrites primer en llatí i després en les llengües vernacles.

Les fonts en referència al sant no són fàcils de trobar perquè no n’hi gaires, però la pag web www.el testigo

fiel.org dóna dades sobre el sant, afegint que treu la informació del llibre «Vidas de los santos de A.

3 CEC 1992 (nro.2015) 4 ANTONIO SICARI, Retratos de Santos, Ediciones Encuentro (p 21)


3

Butler», Herbert Thurston, SI, BHL,nn1043-1047 i tres versions en francès: “Martiro de San Baudille”

d’August Pelet 1864, L’Abbé Azaïs 1872 i Jules Igolin 1938.

Altres fonts antigues i algun llibre/llibret més recent també ens parlen del sant, en termes iguals o molt

semblants, destacant especialment el llibre “Vida de Sant Baldiri” de Mn Frederic Clascar.

La seva vida però, va ser escrita molt posteriorment al seu martiri i està plena de clixés molt típics:

curacions miraculoses, martiris... pretén donar detalls portentosos per remarcar la seva santedat.

Algunes fonts diuen que era diaca o sub-diaca del bisbe sant Cutbert/Eubert (màrtir el 340) mentre que

altres martirologis el presenten com un bisbe.

A tall de resum però, hem de dir que pel que fa a la vida del sant, llevat d’una referència fonamental de

sant Gregori que veurem en el punt següent, no serà fins el s.IX que no es redactarà la Passio dedicada a

ell.

2.3 LA VIDA

Va néixer el s.IV a Orleans o a algun llogaret dels seus voltants. Essent diaca del bisbe Cutbert/Eubert,

després d’un incendi que va devastar la ciutat fins que el va aturar la pregària pietosa del bisbe, el dia

d’acció de gràcies i de la consagració del nou temple de la Santa Creu d’Orleans, a la vista del sant i del

bisbe, una llum del cel va cobrir l’altar i, va resplendir i la ma de Jesús mateix va beneir tres vegades el pa

i el vi de l’eucaristia. Aquesta intervenció divina va sacsejar el sant de tal manera que li va provocar el

desig del martiri i abandonar tot el que tenia i donar-ho als pobres.


4

A causa de la seva humilitat no va voler ser sacerdot, sinó que va voler continuar com a diaca5 amb la

decisió ferma i valenta de ser missioner. Es va dedicar amb cos i ànima a l’anunci de l’evangeli a la Gàl·lia

del moment .La seva predicació era viva i contundent, a l’estil de l’època, enderrocant altars sacrílegs,

esmenant errors de doctrina i obrant miracles.

No se sap el temps que va estar en aquesta tasca evangelitzadora però sí que sabem que finalment es va

dirigir a la Gàl·lia Narbonense , en concret a Nimes que era la capital de la província i que era el lloc

principal on hi prosperava el culte als déus pagans.

Arribat a Nimes doncs es va trobar amb una festa pagana, una celebració que els sacerdots de Mart

dedicaven a Veiovis. La festa es realitzava un cop a l’any, en un bosc proper a la ciutat. Una multitud de

gent s’havia reunit al cim d’un turó per fer un ritual d’immolació de víctimes.

El sant, encès pel fervor apostòlic, allà també va predicar amb vehemència Crist mort i ressuscitat, els va

voler convèncer de l’error que cometien, va tirar al terra l’estàtua de la divinitat i va criticar amb duresa

el culte que estaven practicant .

L’actuació del sant no va ser acollida, ans al contrari: va ser colpejat, insultat i segons diu el martirologi,

lligat a un poltre de tortura i assotat6. En el mateix poltre li van calar foc als dos costats amb tions trets de

l’altar del sacrifici i el convidaven a renegar de la seva fe i adherir-se al culte pagà.

A causa de la seva negativa i de la insistència en alabar Déu i intentar convèncer els seus botxins, finalment

li van tallar el cap amb una destral. Es diu que de la ferida del coll, en va sortir llet i sang i que al contacte

amb el líquid miraculós, alguns es van curar de les seves dolències.

Segons la llegenda, el seu cap va rebotir tres cops al terra i en cada rebot i en el lloc on ho va fer, hi va

brollar una font. Al damunt d’aquestes tres fonts d’aigua es va construir més tard una capella, l’església

de Trois Fontaines.7També es diu que un cop lliurada l’anima del sant, es van sentir en el cel músiques

angèliques.

CRIPTA DE SANT BALDIRI

El seu martiri es situa a les darreries del s.III ( amb Dioclecià) i segons altres versions, durant l’imperi de

Julià l’apòstata (361-363)

5 Tot i que és possible que se li atribueix el diaconat per la funció litúrgica que tenen els diaques de proclamar l’evangeli. 6 Probablement va ser lligat a un arbre, ja que és difícil d’imaginar que portessin un estri de tortura a una festa religiosa. 7 L’episodi recorda també la decapitació de l’apòstol Pau


5

La seva dona va recollir el cos , el va traslladar i enterrar a un lloc, que més endavant s’anomenaria

Valsainte, i que és on es reunia una comunitat cristiana del moment. En el mateix lloc, ben aviat, al s.IV

s’hi va construir una església.

Mn Frederic Clascar ( Vida de sant Baldiri) : Així va acabar la vida mortal d’ aquell atleta de la fe. Els jueus

pensaven haver mort la doctrina evangèlica matant Jesús. Ells també van creure haver ofegat al mateix

néixer la llavor escampada matant l’apòstol. Més ja ho havia dit Tertulià- la sang dels màrtirs és llavor de

cristians- No va trigar gaire a confessar la fe de Jesucrist tot el poble de Nimes. Dels botxins i de la seva

religió ja no n’hi ha ni rastre, mentre que a Nimes sempre més serà visitada la vall de sant Baldiri, on fou

enterrat pels seus deixebles el cos de l’apòstol màrtir d’Orleans i tot el migdia de França va ple de la seva

anomenada i dels miracles que es fan a la seva tomba

Segons afirma sant Gregori Turonense (538-597) 8, al voltant del sepulcre es van seguir succeint els

miracles. El més destacat d’ells, és el del llorer que va néixer en el mateix sepulcre. Les seves fulles

allunyaven els dimonis i tenien poder de sanar tot tipus de malalties (especialment el mal de “trencadura”)

Un seguit de gent (fins i tot des d’Anglaterra) venien a la tomba del sant a buscar fulles del llorer sant.

Aquest seguit de miracles el va fer famós i el seu culte es va estendre de seguida a la propera Espanya i

especialment a Catalunya.

Des d’aleshores el seu record i la seva tomba van ser elements poderosos per consolidar la nova fe. El

511, entorn de la seva tomba, s’hi construí un dels monestirs més importants de la zona, fins que va ser

profanat i enderrocat el 1563 i les relíquies dispersades en el transcurs de les lamentables lluites religioses

del s.XVI.

2.4 CONTEXT SOCIAL-RELIGIÓS I HISTÒRIC9

Al llarg dels tres primers segles del cristianisme l’Església viu la tensió intensa entre la lleialtat política a

l’emperador divinitzat i l’impuls evangèlic que anima la seva missió. La història d’aquesta època es genera

entre l’aspiració a la salvació universal i la pretensió del monopoli de la prosperitat i la religió. Les

persecucions són la conseqüència del xoc de les ànsies cristianes sense satisfer del tot i que apunten a un

més enllà de tota situació concreta, amb aquesta pretensió de monopoli imperial que es posa de manifest

en la identificació del poder polític amb el poder religiós i espiritual en general.

Nimes sempre ha estat un centre agrícola i darrerament un centre industrial especialitzat en productes

tèxtils, químics, alimentaris, elaboració de begudes, calçat i maquinària.

Originàriament era un assentament gal, però a les darreries del s.II aC va ser ocupat pels romans. El

procònsol Domici la va incorporar a l’Imperi construint la Via Domitia i fundant Narbona i més endavant

la Narbonense, de la qual Nimes en va ser la capital substituint Narbona. A partir del 462, va ser terreny

dels visigots (septimània visigoda).

L’evangelització cristiana de la zona va ser a causa de la seva proximitat amb la Mediterrània, arribant a

cada nucli de la població des de les ribes del Roine i les vies romanes, però pel que fa a saber com va

arribar l’evangeli a Nimes, no en sabem exactament l’origen.

8 De Gloriam Martirium, llibre 1, cap 78 9 MARTIRÀ BRUGADA, Sant Baldiri de Nimes, la follia de la creu,( col·lecció Sants i Santes nro 152) CPL

editorial (pp4-6.14 )


6

Nimes, d’arrels antigues, sembla que més aviat es va mostrar contrària al cristianisme, com fan veure les

nombroses inscripcions dedicades a les divinitats locals, llatines o gregues. Malgrat que el papa Fabià va

enviar sant Sadurní per anunciar l’evangeli a Nimes l’any 245, convertint el jove Honest, que després el va

acompanyar en el seu itinerari evangelitzador, de fet no es troben rastres de presència cristiana fins el

s.IV. En dóna fe un concili celebrat a Nimes (394/396), la qual cosa suposa la presència d’un bisbe i d’una

comunitat a la ciutat. En aquest mateix segle s’hi constata la presència del culte a un sant màrtir anomenat

Baldiri.

Els primers documents que de forma indiscutible testimonien la presència d’una comunitat cristiana

estable a Nimes, són del s.V.

És del tot important aquest text de l’arqueòleg M.Mauzaric redactat a les Recherches et Acquisitions,

després de les recerques fetes el 1909, on s’alçava antigament el monestir de sant Baldiri a Nimes: La

descoberta de monuments en aquest lloc amb tombes recobertes de rajoles, tenen una importància cabdal

per a la història de sant Baldiri, ja que permet datar l’època de l’antiga necròpolis cristiana, a la vegada

que la cronologia es precisa amb els nombrosos objectes que es troben al costat. Així doncs, es pot afirmar

que des dels inicis del s.IV, probablement des de la famosa Pau de l’Església amb Constantí, el 313, es

comença a sepultar entorn de la tomba del sant; una pràctica que si bé es va interrompre amb les invasions

dels bàrbars, es va reprendre posteriorment en temps de Carlemany.

3. ICONOGRAFIA Normalment se’l presenta com un diaca del bisbe sant Cutbert/Eubert ( màrtir en l’any 340), o tal com

hem dit, per haver proclamat l’evangeli amb valentia, però la seva iconografia és variada perquè a vegades

també se’l representa equivocadament com un bisbe. Aquesta era una tendència que es repetia amb

altres sants, com a signe de dignificació, posant amb la més alta jerarquia, un màrtir amb poques

referències històriques.

Els seus atributs són els de diaca (amb dalmàtica) o els de bisbe ( depenent del cas), també la palma de

màrtir i la destral, en tant que va ser l’instrument definitiu del seu martiri.

SANT BOI LLOBREGAT CATEDRAL DE NIMES

Sant Boi de Lluçanés


7

3.1. EL RETAULE DE SANT BALDIRI DE LLUÍS DALMAU

Oli sobre taula del 1448-50

Lluís Dalmau és una de les figures més importants del gòtic català i

autor de l’obra que ens ocupa. Tal com aquesta ens ha arribat avui

en dia, sembla una peça única però en realitat va formar part de

l’antic retaule gòtic de l’Església parroquial de sant Boi de Llobregat.

Hi ha localitzades dues possibles altres parts a col·leccions privades.

El 2003 es va publicar l'existència de la taula que mostra el martiri del

sant, a la col·lecció Barraquer de Sant Feliu de Guíxols. A partir

d'aquesta taula, s'ha identificat una de nova, encara per estudiar a

fons: la del judici de Sant Baldiri davant el rei, avui a la col·lecció de

Hans Rudolf Gerstenmaier.

3.2 ELS ENIGMES DE SANT BALDIRI

Aquesta és una obra recent de Francisco Valderrama, autor

plàstic i mestre del fresc, present també a l’església

parroquial de sant Baldiri de Llobregat.

Es tracta d’una obra realitzada el 2015 i carregada de

simbolismes. De fet el petit nus que hi ha a la part baixa de

l’alba, significa que l’obra guarda algun secret que caldrà

interpretar: la simbologia numèrica, els graons que ens

conviden a alçar-nos amb el sant, la branca de la palma

representant els dotze articles del credo dels apòstols, la

representació del sant amb un aire eteri significant que la

mort solament és un trànsit , els coloms, els ratpenats, la

serp símbol del mal, l’escala de corda significant la

possibilitat de deixar la vida enrere etc.

4. GOIGS I DEVOCIONS10 Es conserven diverses edicions de goigs dedicats al sant on es recullen els textos biogràfics i llegendaris

de la seva figura.

En la religiositat popular ha estat invocat per les trencadures i també per les fractures de les extremitats.

Als llocs on es venerava una imatge seva, se li ofrenaven les faixes dels afectats d’aquesta malaltia.

10 MARTIRÀ BRUGADA, Sant Baldiri de Nimes, la follia de la creu,( col·lecció Sants i Santes nro 152) CPL

editorial (p 18)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_de_Gu%C3%ADxols


8

Les fulles de llorer procedents de la seva tomba eren molt estimades per aconseguir l’ajut del sant. També

se li encomanaven els conreus de les alzines sureres11 i els qui les treballaven

4.1. MOSTRA DE GOIGS12

11 El turó de Nimes que va ser escenari del seu martiri era un lloc ple d’alzines sureres. 12 algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/09/goigs-sant-baldiri-solius-baix-emporda.html?m=1:

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/09/goigs-sant-baldiri-solius-baix-emporda.html?m=1


9

5. TEMPLES DEDICATS AL SANT13 Als.X,Xi i XII les relacions amb França, especialment per la influència de Cluny, van expandir encara més i

van reforçar el culte a nombrosos sants de la Gal·lia als calendaris hispans. Actualment la devoció al sant

encara es manté a moltes parròquies de França i a diversos indrets de l’Alt i Baix Empordà, de la Garrotxa,

del Pla de l’Estany, de la Selva, del Vallès i del Baix Llobregat. És patró de Nimes, de Poitiers , de sant Boi

de Llobregat i de sant Boi de Lluçanés.

Més enllà de Catalunya també es venera el sant. N’és un exemple molt significatiu l’ermita mossàrab de

san Baudelio de Berlanga a Sòria.

Dir també que es va propagar el seu culte a Orient, a causa d’un mercader sirià que hi va dur fulles del

llorer miraculós de la seva tomba.

ERMITA SANT BALDIRI A LLIÇÀ DE MUNT

13 En aquest apartat solament poso imatges d’alguns temples catalans, destacant la parròquia del meu poble i afegint l’ermita de Berlanga per la seva importància arqueològica, però cal dir també que a Nimes hi ha una gran església dedicada a sant Baldiri , construïda el s.XIX

CAPELLA SANT BALDIRI A 4 KM SOLIUS ERMITA SANT BALDIRI CADAQUÉS

ERMITA SANT BALDIRI VILARIG ERMITA SANT BALDIRI COPATRÓ DE GALLINERS

SANT BALDIRI DE TABALLERA SANT BOI DE LLUÇANÉS


10

5.1 SANT BAUDELIO DE BERLANGA A SÒRIA

L’origen de l’ermita, declarada monument nacional el 1917, no és prou clar. Sabem pels documents de

l’existència d’un monestir de sant Baudilio, però no sabem del cert si l’ermita en formava part o no.

Si més no, com a referència històrica sabem que el 1136 es va traslladar la jurisdicció de l’ermita i del

monestir a la diòcesi de Sigüenza. Don Bernardo , primer bisbe de Sigüenza, l’any 1144 va fer donació de

vàries coses de la catedral, entre elles : monasterium sancti Bauduli quod crica Berlangam situm est cum

òmnibus pertinentiis suis ad abendum concedo. Deduïm doncs que l’ermita ja existia i que probablement

va ser construïda per mossàrabs, és a dir, cristians que vivien en terra dels musulmans .

Es tracta d’una d’una primitiva construcció religiosa (dos cossos de planta rectangular) incrustada a una

penya, un raríssim exemplar de gran interès per la seva arquitectura i per les seves pintures romàniques

(se l’ha anomenat la “capella Sixtina mossàrab”) Malauradament però , les pintures van ser venudes el

sXX . Avui en dia estan exposades,al museo del Prado i en diversos museus dels EEUU.

Segons la tradició, la gruta a la qual s’accedeix des de l’interior de l’ermita, va servir d’eremitori en el seu

temps i va ser al voltant d’aquesta gruta i de la font que hi brolla dins, que es va construir el monestir de

sant Baudilio. Pel que sembla, als antics deixebles de sant Baldiri, els agradava viure prop de les fonts

d’aigua, evocant així el lloc del martiri del sant.

Una dada interessant és que a sobre de la pilastra central que s’obre en vuit fortes nervadures, hi ha una

llanterna que alguns l’han pensat com el lloc on podria haver-se guardat alguna relíquia del sant.

La imatge del sant està representada en les pintures de l’absis.

LLANTERNA SOBRE LA PILASTRA CENTRAL


11

5.2 PARRÒQUIA DE SANT BALDIRI A SANT BOI DE LLOBREGAT

Sobre l’església romànica del sXI , el s. XVIII es va construir l’actual barroca, mantenint algunes formes del

temple primitiu : cinc arcades tapiades i una petita clau de volta amb Pantocràtor sota la rosassa del cor.

Dedicada a sant Baldiri, que és patró del poble, conserva a dins el retaule esmentat de Lluís Dalmau i la

també esmentada pintura moderna de Francisco Valderrama.

És especialment coneguda perquè en una capella lateral hi està enterrat Rafel Casanova, personatge

rellevant l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya.

El 966 ja es troba documentada com a parròquia. Al principi va ser una església pre-romànica de la que

no en queda cap vestigi. Se sap que el 1040 ja s’estava construint el temple romànic que va ser finalment

enderrocat a la Guerra del Francès. Les obres per a la nova parròquia es van iniciar el 1710 impulsades

per mossèn Francesc Alberti

MISSA AMB MALALTS 1880 MISSA 1941


12

6. APUNT FINAL Tenint en compte que sóc santboiana, he trobat molt interessant indagar en la vida del meu sant patró.

Les fonts que ens remeten al sant són poques i històricament una mica penjades d’un fil.

Dit això però, el que queda prou clar és que el testimoni viu de sant Baldiri, fos bisbe o diaca o un laic

qualsevol, ha estat llavor fructífera, més enllà de les devocions i supersticions populars.

Tal com hem vist, tota vocació a la santedat és un servei universal, i quin és aquest servei? Doncs mostrar

a tothom el rostre de Déu que és font d’una Vida tant plena que no pot robar ni la mort.

Tal com diu Martirà Brugada en el llibre citat vàries vegades en aquest treball, doncs que tenim constància

de molts màrtirs en les diverses persecucions dutes a terme en els primers segles del cristianisme, però

el llibre de l’Apocalipsi, que està escrit justament en aquest context de martiri, ens parla d’una multitud

tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Era gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües.

S’estaven drets davant del tron i portaven vestits blancs i palmes a les mans(...) mai més no passaran fam

ni set, ni els farà mal el mal ni la xardor, perquè l’anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà

a les fonts d’aigua viva... I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.... Doncs segur que en aquesta

multitud anònima hi trobem sant Baldiri, igual que tants d’altres sants sense nom.

FONTS CONSULTADES

F. RUIZ I QUESADA, Una nova taula documentada de Lluís Dalmau, d’origen

santboià,(butlletí de la reial Acadèmia de Belles Arts sant Jordi) , XI, 1997,(pp 113-127)

J.SUAREZ INCLÁN, Boletin de la Real Academia de la historia, (La ermita de san Baudelio

en término de Casillas de Berlanga), cap IV, (pp 442-449)

G.AVENOZA VERA (universidad de Barcelona) i M.GARCÍA SEMPERE (universidad

Alacant), Santos y Santas en la tradición escrita catalano medieval,(pp 47-60)

MARTIRÀ BRUGADA, Sant Baldiri de Nimes, la follia de la creu,( col·lecció Sants i Santes

nro 152) CPL editorial,

MN.FREDERIC CLASCAR, Vida de sant Baldiri, (Publicat a Vida Samboyana, els mesos

de Maig i Juliol del 1966)

ANTONIO SICARI, Retratos de Santos, Ediciones Encuentro (pp7-23)

L.BORRIELLO-E.CARUANA-M.R.DEL GENIO-N.SUFFI, Diccionario de mística

(pp1556-1558), Ed. San Pablo

X.LEÓN DUFOUR, Vocabulario de teologia bíblica, Ed. Herder

LUMEN GENTIUM, Constitució dogmàtica sobre l’Església , Concili Vaticà II, (LG29 i 40)

CEC 1992

http://www.eltestigofiel.org/index.php?idu=sn_1690

https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/09/goigs-sant-baldiri-solius-baix-

emporda.html?m=1

https://preguntasantoral.blogspot.com.es

http://www.aldeaglobal.net/alu510/soria/san%20baudelio%20berlanga.htm

http://proyectofresco.blogspot.com.es/2015/07/los-enigmas-de-sant-baldiri.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Baldiri_de_Nimes

http://www.bci.cat/

http://www.eltestigofiel.org/index.php?idu=sn_1690



https://preguntasantoral.blogspot.com.es/

http://www.aldeaglobal.net/alu510/soria/san%20baudelio%20berlanga.htm

http://proyectofresco.blogspot.com.es/2015/07/los-enigmas-de-sant-baldiri.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Baldiri_de_Nimes

http://www.bci.cat/


13

Documents adjunts cedits per Joan Arimany Juventeny:

P.JUAN CROISSET, Año cristiano o ejercicios devotos para todos los días del año,

Imprenta de Pablo Riera ,1862,(pp 407-409)

ANTONIO VICENTE DOMÈNEC, Historia general de los Santos varones i·lustres en

santidad del Principado de Cataluña, (arxiu eclesiàstic històric 8.XIX)

sant baldiri

Education