sant antoni a llucmajor en el segle xix
DESCRIPTION
Breus apunts sobre com es celebrava sant Antoni en el poble de Llucmajor durant el segle XIX. La colcada, les beneides, l'obreria del sant,...TRANSCRIPT
SANT ANTONI
AL
S.XIX.
La Colcada de Llucmajor.
SANT ANTONI AL S.XIX. ES BASAVA EN DUES FESTES:
1. LA INSTITUCIONAL.
2. LA POPULAR.
LA FESTA INSTITUCIONAL ERA DUITA A TERME PER
L’ESGLÉSIA:
1. COMPLETES.
2. OFICI MAJOR.
3. BENEÏDES.*
LES COMPLETES ENCARA ES DUEN A TERME EN ALGUNS POBLES DE MALLORCA: ARTÀ, SA
POBLA,...
LES BENEÏDES SEMPRE HAN ESTAT UNA BARREJA DE FET INSTITUCIONAL I POPULAR, TOT SEMPRE
DES DEL PUNT RELIGIÓS.
PER TANT, LA IMATGE INSTITUCIONAL ERA EMINENTMENT DE L’ ESGLÉSIA.
RETAULE DE SANT ANTONI. S.XIX
L´ACTIVITAT EN FUNCIÓ DE SANT ANTONI I PER TANT, DE LA FESTA ,COM A CONSEQÜÈNCIA. FA QUE ES REALITZIN UNA SÈRIE D´OBRES DEVOCIONALS.
COM EL MATEIX RETAULE O...
...L’ESTÀTUA DE SANT ANTONI
PER LA PROCESSÓ O BENEÏDES...
... TOTES LES OBRES AMB TEMÀTICA DE SANT ANTONI FOREN REALITZADES PER L’ OBRERIA DE SANT ANTONI. AQUESTA OBRERIA ÉS LA INSTITUCIÓ QUE VINCULAVA LA FESTA INSTITUCIONAL AMB LA FESTA POPULAR.
DESCOBRIGUEM COM ERA AQUESTA FESTA I QUE AMAGA AQUEST LLIBRE EN L’ORGANITZACIÓ DE LA FESTA AL S.XIX A LLUCMAJOR.
PER TANT LA FESTA POPULAR ES COMPOSAVA DE:
1.-LA COLCADA DE SANT ANTONI.
2.- EL SOPAR DE SANT ANTONI.
3.- LES BENEÏDES.
D’ AQUESTES SOLS EN QUEDA LES BENEIDES.
QUÈ ERA LA COLCADA DE SANT ANTONI?
LA COLCADA DE SANT ANTONI, ERA UNA ACTIVITAT FETA DES DE L’ OBRERIA EN LA QUAL 4 GLOSADORS AMB 4 OBRERS DE L’OBRERIA I TRIATS TOTS ELLS PER LA JUNTA D’AQUESTA ES DISTRIBUÏEN PELS CARRERS I QUADRAT DE LA VILA GLOSANT I CANTANT ACOMPANYATS D’UNA MULA.
LA COLCADA COMENÇAVA DESPRÉS DE L’OFICI.
TOTES LES QUATRE COLLES JUNTES ACOMPANYADES DE GENT ES DIRIGIEN
A LES TRES ATURADES PROTOCOLÀRIES PREVISTES:
1- CAL RECTOR.
2- CAS BATLE.
3- CA L’OBRER MAJOR.
DESPRÉS DE LES TRES VISITES PROTOCOLÀRIES, ES DIVIDIEN LES QUATRE COLLES I ANAVEN PER TOT EL POBLE,A VEURE ELS COMPROMISSOS, FAMILIARS I CASES QUE L’ ESPERAVEN.
I QUÈ QUEDA DE LA COLCADA?
-QUEDEN, COM A FET TESTIMONIAL ALGUNES GLOSES CANTADES EN ALGUN ANY.
-I COM ELEMENT ETNOLÒGIC:
2 CINTURONS DEL COURET DE SANT ANTONI.
GLOSES:Aquí és nada una poncella
Que es padrí n’està alabat.
Dóna tanta claretat
Com Sant Antoni Abat
A dins sa seva capella.
Antany ja en vàrem parlar,
En Mateu si es casaria;
Saps qué diu el Sant del dia?
Que ja ho podrà deixà anar.
Son pare d’aquest grosser
Bufava més que es mestral
Per inflar un animal
Quan feia de carnisser.
Mestresseta, alegrau-vós
Que vos duc sa pasterada!
Heu de fer una esclafada,
Que sia ampla i gruixada
I mos bast bé per tots dos.
Margalida, heu de fer via
I prest vos heu de casar;
Que en Tomeu em va contar
Que, si no et pot alcançar,
Un dia se n’anirà
A l’ermita que habità
Sant Antoni quant vivia.
L’ALTRE ELEMENT QUE ENS QUEDA SÓN DOS DELS QUATRE COURETS DE SANT ANTONI.
POSSIBLEMENT SÓN DELS MÉS ANTICS ELEMENTS ETNOLÒGICO-FOLKLÒRIC QUE ENCARA RESTEN A MALLORCA.
EL PRIMER DATA DE 1881, L’ ALTRE NO TÉ DATA MARCADA PERÒ TAMBÉ L’HEM DE CONSIDERAR DEL MATEIX SEGLE.
QUÈ ÉS EL COURET DE SANT ANTONI?
El couret és sols la canmpaneta que duïen les mules dels glosadors. A la pràctica sols en queda un tros. Entenguem per tant couret com a tota la peça: campana amb la insígnia de la TAU del Sant i la corretja que l’ aguantava.
AQUESTA PRIMERA PEÇA DATA DEL 1881.
LES MARQUES QUE L’IDENTIFIQUEN ESTÀN AL
DAMUNT. A L’ ESQUERRE HI HA LA DATA I A LA DRETA ES VEU “S ANTONI”.
LES MARQUES FETES AMB FORATS DEIXEN VEURE EL DOMÀS VERMELL DEL FORRAT INTERIOR.
AL CENTRE TROBAM EL CUL DE METALL QUE RESTA DE LA CAMPANA DEL COURET DEL SANT.
El segon objecte és identificable la seva dedicació a la festa de Sant Antoni per la tau incisa amb forats en la pell.
Aquesta peça, en més mal estat que l’anterior , és més simple i senzilla. La tau està envoltada per dos cercles també incisos amb punjons.
COM A DARRER OBJECTE ENTRE L’ ART I LA ETNOLOGIA DEDICAT A LA FESTA DE SANTANTONI TENIM LA BACINA DEL SANT.
LA PEÇA AMB UN ESTAT DE CONSERVACIÓ DOLENTA ESTÀ EN PROCÉS DE RESTAURACIÓ.
ERA UTILITZADA PER LA COL·LECTA DURANT LA COLCADA I TAMBÉ POSTERIORMENT EN LES BENEÏDES I L’OFICI.
LA DARRERA ACTIVITAT DINS LA FESTA POPULAR DE SANT ANTONI ERA EL SOPAR.
QUI HI PODIA ANAR?
-ELS DEVOTS QUE PAGAVEN 5 PTS A LA COLCADA.
-EL CLAVARI I OBRERS DE L´OBRERIA.
-ELS GLOSADORS I ELS GLOSADORS VELLS QUE ES CONVIDAVEN.
-EL SR. RECTOR I ACOMPANYANTS.
LES SALES I ESPAIS GRANS DE LA VILA EREN ON ÉS REALITZAVA EL SOPAR,PERÒ FOU LA CASA RECTORAL EL LLOC ON MÉS S´EN FEREN AL S.XIX.LES PAREDS I PEDRES DEL CASAL RESPIREN LA MEMÒRIA HISTÒRICA D´AQUELLS SOPARS ON ES REUNIA TOT ESTAMENT SOCIAL I COMPARTIEN L ‘ARRÒS I EL BEURE....... DE TOTES MANERES AMB EL PAS DE LES HORES ES SABUT QUE SANT ANTONI ANAVA TRANSFORMANT-SE EN EL DÉU BACUS.
ELS GLOSADORS I LA GENT SEÏA I ESCOLTAVEN LES CANÇONS DINS L’ENTRADA, PER L’ESCALA, PASSANT LA VETLADA I FINS BEN ENTRADA LA MATINADA.
QUAN DESAPAREIX LA FESTA?
-AL 1917, EL SETMANARI LLUCMAJOR, ANUNCIA LA REALITZACIÓ DE LA FESTA:
“20/1/1917. Esta noche en rectoria el tradicional banquete de los devotos de Sant Antoni, al banquete asistiran los populares glossadors”.
- NO S’ANUNCIA JA LA COLCADA SOLS UN SOPAR I LA DATA JA NO COINCIDEIX AMB EL DIA DEL SANT.
- AIXÒ FA PENSAR QUE DURANT UNS ANYS DESPRÉS DE LA DESAPARICIÓ DE LA COLCADA, EL SOPAR ES SEGUIA FENT.
EL 1913, EL SETMANARI LLUCMAJOR ANUNCIA POTSER UNA DE LES DARRERES COLCADES:
“18/01/1913. Por la tarde 3 glossadors hicieron la Colcada tradicional i por la noche la obreria realizó el sopar...”
AIXÍ, PER TANT, ESTEÏM EN LA DESAPARICIÓ D’UNA TRADICIÓ PER L’ENTRADA DEL POBLE DINS LA MODERNITAT I LA INDUSTRIALITZACIÓ.
EL MATEIX SOPAR QUE SEGUEIX UNS ANYS DESPRÉS DE LA DESAPARICIÓ JA NO ESDEVÉ EN EL MATEIX DIA DE SANT ANTONI.
Fonts:
*Antoni Salvà i Ripoll, DEL LLUCMAJOR VELL, dins Coll, B., FOLKLORE DE LLUCMAJOR.
*Col·lecció de patrimoni Parròquia de Sant Miquel.
*Font, B. HISTÒRIA DE LLUCMAJOR.
*Setmanari Llucmajor, 1914-1917.