san francisco • sydney · educació plàstica, visual i audiovisual – quart curs d’educació...

Eugenio Bargueño • Mercedes Sánchez • Francisco EsquinasEugenio Bargueño • Mercedes Sánchez • Francisco Esquinas

ESO

E.Bargueño

•M

.Sánchez

•F.

Esquinas

La nostra capacitat per a aprendre està íntimamentlligada a l’habilitat per a interactuar amb el medi queens envolta. Determinades disciplines estan associa-des a determinades destreses i tècniques que podemadquirir mitjançant la pràctica. L’educació plàstica ésuna d’aquelles àrees del coneixement estretamentvinculada amb aquesta idea. Per això, amb aquestmaterial, proporcionem un marc d’unió entre elconeixement i l’exercici pràctic d’aquest.

En aquest text, hem conjugat nombroses activitats, queafermen directament tot allò que hem après, juntamentamb una càrrega gràfica activa i moderna, afegint amés els avantatges d’un quadern de treball.

Esperem que aquest material sigui del seu grat.

ESO

www.mhe.es/secundaria/plastica

Educació Plàstica, Visual i Audiovisual

ISBN: 978-84-486-1034-0

Educació Plàstica, Visual i Audiovisual Cw

ww

.mhe

duca

tion.

es

00.qxd 4/10/06 18:11 Página 1

Educació Plàstica, Visuali Audiovisual

ESO

Eugenio Bargueño GómezMercedes Sánchez Zarco

Francisco Esquinas Romera

Revisió tècnicaVíctor Álvarez Martín

MADRID • BUENOS AIRES • CARACAS • GUATEMALA • LISBOA • MÈXICNOVA YORK • PANAMÀ • SAN JUAN • SANTA FE DE BOGOTÀ • SANTIAGO • SÃO PAULO

AUCKLAND • HAMBURG • LONDRES • MILÀ • MONTREAL • NOVA DELHI • PARÍSSAN FRANCISCO • SYDNEY • SINGAPUR • SAINT LOUIS • TÒQUIO • TORONTOw

ww

.mhe

duca

tion.

es

Educació Plàstica, Visual i Audiovisual – Quart curs d’Educació Secundària Obligatòria

No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni tractar-lo informàticament, ni transmetre’l de cap manera ni per cap mitjà, ja sigui electrònic o mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Drets reservats © 2005, respecte de la primera edició en català, per:McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A.U.Edifici Valrealty, 1ª PlantaBasauri, 1728023 Aravaca (Madrid)

ISBN: 84-486-1034-2

Dipòsit legal:

Tots els exercicis s’han de fer en un quadern a part, no en el llibre de text.

Editora del projecte: Marta Reyero SáezEditor: Miguel Montanyà RevueltoAjudants editorials: Carmen Álvarez Fernández, Montserrat Hernández Bosque i B. Israel FortezaTraducció: Roser Soms TramujasIl·lustracions: Mario Fernández Ortega, Olga Pérez Alonso, Pablo Vázquez, MOIRE Composición i Julia Tanarro Alonso.Fotografies : Age Fotostock, ASA Agency, Prisma, Corbis, Firofoto, AISA, Album Archivo Fotográfico, AKG Images, Cover Agencia Fotográfica, Julia Tanarro Alonso, Julio P. Gandul i David Calle.© De les reproduccions autoritzades. VEGAP, Madrid, 2005© Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Madrid, 2005 © Succession H. Matisse/ VEGAP/ Madrid, 2005© Salvador Dalí. Fundació Gala – Salvador Dalí. VEGAP, Madrid, 2005© J. Bofill, 2005.© M. C. Escher, 2005.© M. Pistoletto, 2005.© O. Aicher, 2005.© J. Chitas, 2005.© Doménech i Montaner, 2005.© Gilbert & George, 2005.© O. Lele, 2005.© M. Van Ulrich, 2005.© M. Mayo, 2005.© J. Miró, 2005.© C. Novillo, 2005.© M. Prieto, 2005.© R. Origon, 2005.© R. Turégano, 2005.© Y. Zimmermann, 2005.© B. Krueger, 2005.© R. Smithson, 2005.Agraïments : Osborne.Disseny de coberta i interior: Javier Aguilera GómezComposició: MOIRE Composición S.L.Imprès a: Fernández Ciudad, S.L.

Imprès a Espanya - Printed in Spain

00.qxd 4/10/06 18:11 Página 2

ww

w.m

hedu

catio

n.es

creativitat i la imaginació per mitjà de la pràctica del treballrigorós, pensat i ben fet. Per això t’oferim la possibilitat detriar les formes i els mitjans de realització que s’ajustin millora les finalitats plantejades prèviament.

La presentació dels continguts i les activitats que s’hi relacio-nen es fa de la manera més comprensible possible. Desprésde l’exposició teòrica dels continguts et presentem una sèried’activitats –vuit, en concret– graduades pel seu nivell decomplexitat –baixa, mitjana o alta. Aquesta col·lecció de pro-postes es poden realitzar tant a classe com a casa, amb l’ob-jectiu que aprofitis millor el teu temps d’estudi i pràctica ialhora t’ajudin a ordenar de manera sistemàtica els proces-sos de treball.

Els autors

Presentació

3

00.qxd 4/10/06 18:11 Página 3

Aquest llibre que et presentem forma part del projecte que hem realitzat, tant els autors com l’editorial, per a l’àrea d'Educació Plàstica, Visual y Audiovisual de l’Educació Secundària Obligatòria. Per aquest motiu, l’estructura de presentació dels continguts i la seva seqüència, com també l’exposició de les activitats, segueixen la mateixa línia en què es desenvolupaven els textos elaborats per als cursos de primer i segon.

Per això hem procurat que els continguts teòrics que presen-tem siguin de fàcil lectura i incloguin en tot moment exem-ples i propostes senzilles que t’ajudin a comprendre’ls i alho-ra et facilitin la tasca d’aprendre a «veure» i a «expressar-te» millor en el món de la imatge.

A les activitats hem procurat atendre’t de manera individual i com a integrant d’un grup, amb l’objectiu que desenvolupis la tolerància, el respecte mutu i la convivència, alhora que t’hi proporcionem les idees necessàries per comprendre i valorar l’entorn.

Aquests aspectes contribuiran de manera positiva a fer que el teu aprenentatge sigui el fruit d’una activitat basada en l’observació, la relació entre els coneixements, la seva anàlisi i comprovació, les relacions i experiències pròpies i l’intercan-vi de punts de vista.

Desitgem que aquests materials t’ajudin a desenvolupar la

ww

w.m

hedu

catio

n.es

4

1.1 Lectura d’imatges .................................................................. 81.2 Interacció entre diferents llenguatges....................................... 101.3 La fotografia......................................................................... 121.4 El disseny............................................................................. 141.5 Les noves tecnologies ............................................................ 151.6 El dibuix tècnic en la comunicació visual................................... 16Activitat 1. A la meva manera........................................................ 17Activitat 2. El teatre: La riba fosca ................................................. 19Activitat 3. Darreres tendències ..................................................... 21Activitat 4. La fotografia acolorida ................................................. 23Activitat 5. Disseny d’una portada.................................................. 25Activitat 6. La natura en els objectes de disseny ............................. 27Activitat 7. La imatge digitalitzada ................................................ 29Activitat 8. La teva marca personal ................................................ 31

Unitat 1. El llenguatge visual i plàstic

3.1 Estructura de la forma ....................... 583.2 Relacions mètriques. Proporcionalitat .. 593.3 Representació de la forma.................. 603.4 Representació tècnica de la forma ....... 61Activitat 1. Utilització del clarobscur ......... 65Activitat 2. Polígons regulars a partir

del costat ............................. 67Activitat 3. Polígons regulars inscrits

en la circumferència ............... 69Activitat 4. Polígons regulars.................... 71Activitat 5. Enllaços. Oval, ovoide

i espiral ................................ 73Activitat 6. Corbes còniques.

Corbes cícliques ..................... 75Activitat 7. Triangle d’escales ................... 77Activitat 8. Escales ................................. 79

Unitat 3. Les formes en la composició

2.1 La línia ................................................................................ 342.2 La textura ............................................................................ 372.3 El color ................................................................................ 39Activitat 1. La línia crea formes i transmet missatges ........................ 41Activitat 2. La línia encaixa i configura objectes .............................. 43Activitat 3. L’expressivitat del traç ................................................. 45Activitat 4. L’expressivitat del grafit ............................................... 47Activitat 5. Transformar una imatge amb textures ............................. 49Activitat 6. El color com a definidor d’ambients................................ 51Activitat 7. Compondre amb el color i tècniques expressives............... 53Activitat 8. Analitzar i comprendre una obra d’art ............................. 55

Unitat 2. Elements grafico plàstics

Sumari

00.qxd 4/10/06 18:11 Página 4

ww

w.m

hedu

catio

n.es

5

5.1 El sistema dièdric .................................................................. 1065.2 El sistema axonomètric........................................................... 1125.3 El sistema cònic .................................................................... 1155.4 Formes modulars tridimensionals.............................................. 119Activitat 1. Sistema dièdric ........................................................... 121Activitat 2. Sistema dièdric ........................................................... 123Activitat 3. Sistema dièdric ........................................................... 125Activitat 4. Sistema dièdric ........................................................... 127Activitat 5. Sistema dièdric ........................................................... 129Activitat 6. Perspectiva isomètrica ................................................. 131Activitat 7. Perspectiva cavallera ................................................... 133Activitat 8. Perspectiva cònica....................................................... 135

Unitat 5. Sistemes de representació

6.1 La triple dimensió .................................................................. 1386.2 Materials i tècniques volumètriques .......................................... 1406.3 Fases en l’elaboració d’un projecte tècnic................................... 142Activitat 1. Realització d’un croquis acotat...................................... 145Activitat 2. Realització d’un croquis ............................................... 147Activitat 3. Construcció d’una maqueta ........................................... 149Activitat 4. Collage d’escultures ..................................................... 151Activitat 5. Una escultura amb material reciclat ............................... 153Activitat 6. Disseny d’un petjapapers .............................................. 155Activitat 7. Disseny d’una rajola amb relleus geomètrics .................... 157Activitat 8. El metall en l’escultura................................................. 159

Unitat 6. Espai i volum. Procediments i tècniques creatives

Sumari

4.1 La composició com a mètode.............. 824.2 Elements dinàmics

en la composició .............................. 834.3 Elements escalessis en la composició..... 864.4 Lleis de composició........................... 88Actividad 1. Compondre en l’espai ............. 89Actividad 2. Ordenar i recompondre ........... 91Actividad 3. Compondre amb el colo .......... 93Actividad 4. Compondre amb la forma ........ 95Actividad 5. Compondre amb la textura ...... 97Actividad 6. Moviment i velocitat

en la composició ................... 99Actividad 7. Seqüències rítmiques ............. 101Actividad 8. Composició lliure................... 103

Unidad 4. La composició

00.qxd 4/10/06 18:11 Página 5

ww

w.m

hedu

catio

n.es

6

Com veuràs, a la capçalera de cada proposta d’exercici t’in-formem de la tècnica que has d’utilitzar per realitzar l’activi-tat de la millor manera possible; aquesta informació es dónaper mitjà d’unes icones que identifiquen cada tipus de tèc-nica. Hem classificat les diverses tècniques de la manerasegüent:

Tècnica seca. En aquesta tècnica incloem els lla-pis de color, les ceres, els guixos de color o els lla-pis de grafit. Els retoladors també apareixen enaquest grup, ja que es fan serveir dins d’un entornsec.

Tècnica humida. En aquesta tècnica podràs utilit-zar les aquarel·les, els colors al tremp, les pinturesacríliques, l’oli o les tintes. Com podràs observar,tots aquests instruments es treballen mentre estanhumits.

Tècnica mixta. Utilitzem aquesta denominació perreferir-nos a un dibuix o pintura per a la realitzaciódel qual s’apliquen diferents tècniques.

Tècnica lliure. Quan aparegui aquest enunciatpodràs utilitzar la tècnica o tècniques que conside-ris més oportunes per realitzar l’exercici proposat.

Dibuix tècnic. Quan s’indiqui aquesta icona per ala realització d’un exercici, l’activitat es desenvolu-parà, lògicament, amb els instruments propis d’a-quest tipus de dibuix: cartabó, escaire, regle i com-pàs, etcètera.

Tingues en compte que de vegades podràs trobar dues ico-nes com a indicació per realitzar l’activitat, ja sigui perquès’hagin d’utilitzar dues tècniques (imagina un dibuix amb car-tabó i escaire que posteriorment hagis de pintar amb retola-dors) o perquè es pugui dur a terme de diverses maneres.

Pel que fa al grau de dificultat, et mostrem les indicacionsgràfiques que farem servir al llarg del llibre. Tot seguit potsveure’n un exemple amb la icona de tècnica seca:

Tècnica seca, nivell de dificultat baix.

Tècnica seca, nivell de dificultat mitjà.

Tècnica seca, nivell de dificultat alt.

Tècniques i dificultat de les activitats

00.qxd 4/10/06 18:11 Página 6

ww

w.m

hedu

catio

n.es

A la natura trobem múltiples processos de comunicació per vies diferents. El llenguatge animal recorre a formes d’expressió com els missatges sonors, les carí-cies i contactes o els canvis de color. Moltes d’aquestes formes d’expressió són també utilitzades per les persones. Però l’ésser humà ha desenvolupat llen-guatges més complexos i sofisticats per mitjà de la imaginació i la creativitat.

La imatge ha estat per a la humanitat un dels canals de comunicació que més canvis ha experimentat; les formes d’expressió han variat a través d’èpoques,artistes i tècniques successives. D’aquesta manera, els llenguatges visuals i plàstics han utilitzat nivells de representació diferents per crear imatges represen-tatives i simbòliques. Per això, s’han emprat recursos com la fotografia, el disseny, les noves tecnologies i el dibuix tècnic.

1 El llenguatge visual i plàsticMark Van Ulrich, fotomuntatge digital.

01.qxd 5/10/06 08:58 Página 7

ww

w.m

hedu

catio

n.es

A Estructura formalPerquè la imatge sigui coneguda i assimilada pels altres hemde representar-la amb una sèrie de trets i elements bàsics queens recordin l’objecte.

L’estructura és la forma primària d’un objecte que per-met apreciar-lo i representar-lo de manera general.

Així podem associar-lo amb formes bàsiques, com el trian-gle, el quadrat, el cercle, l’hexàgon, l’espiral o el fractal.

B Nivells de representacióLa imatge és un model, una representació de la realitat.Segons el grau en què es doni aquesta relació podem parlarde diferents nivells de representació o d’iconicitat:

· Geometrizació

En aquest nivell de representació, la síntesi visual d’una formaes caracteritza pels seus elements geomètrics.

· Esquematizació

En aquest nivell d’iconicitat, la sim-plicitat o deformació de les formesde l’objecte permet reconèixer-lo,fins i tot fora del seu context.

· Abstracció

En aquest nivell de representació, l’element gràfic ha perduttota referència a la realitat o no en manté la semblança.

C Maneres d’expressióL’evolució dels processos de comunicació ens ha permès des-envolupar diferents maneres d’expressió que distingeixen cre-adors, artistes i fins i tot èpoques.

Cada cultura té uns trets particulars que la defineixen, peròaquests són flexibles i estan subjectes a evolució al llarg de laseva història. Així, una mateixa idea o creació pot tenir dife-rents maneres d’expressió en funció de l’època i de l’artistaque l’expressi.

Una de les obres més conegudes de la pintura és Las Meninas.Diego Velázquez hi va recrear una escena de palau, que autorscom Picasso o l’Equip Crònica, entre d’altres, han interpretatsegons els patrons del seu estil i la seva època.

8

1.1 Lectura d’imatges

Cercle.

Estrella.

Espiral.

Fractal.

La geometrització és un mètodeàmpliament utilitzat en l’elaboració de senyals.

Yves Klein, Antropometria, 1960.

Pablo Picasso, Estudi per a les Menines,1958 (esquerra).

Equip Crònica, Les Menines, 1970 (dreta).

Alberto Giacometti, Home caminant,1960.

Diego Velázquez, Las Meninas, 1656-1657.

01.qxd 5/10/06 08:59 Página 8

ww

w.m

hedu

catio

n.es

D Imatge representativa i simbòlicaLa utilització d’una imatge per persones de diferents culturesimplica una sèrie de valors comuns que es defineixen en elsseus elements gràfics i en el seu significat. En tot signe, l’ob-jecte representat té la seva pròpia definició, tant per a la per-sona que el crea com per al mateix receptor.

Creativitat i intenció són alguns dels factors que condicionenel missatge de l’emissor; però el context i l’educació també sónfactors que defineixen el missatge per a l’espectador. Així, elprocés de significació s’estableix, principalment, a través detres fenòmens: l’associació d’idees, el convencionalisme i elcontext sociocultural.

· Associació d’idees

Quan visualitzem les formes, tendim a identificar-les ambalguna experiència propera a nosaltres o amb algun valor defi-nit per a tots.

· Convencionalisme

Algunes formes es consoliden en la nostra societat per la sevasimplicitat i facilitat de ser reconegudes, i es converteixen enconceptes universals. És imprescindible que aquestes formesperdurin en el temps perquè es converteixin en símbol i con-cepte universal.

· Context sociocultural

Al llarg de la història, la imatge ha acomplert diferents fun-cions dins de la societat. S’ha associat a successos quotidians;se li ha donat un valor didàctic, ha il·lustrat principalmentescenes religioses i mitològiques; ha estat testimoni demoments històrics; ha descrit paisatges i objectes, s’ha utilit-zat per identificar personatges, famílies, països, etcètera.

Però el significat d’una imatge varia en funció del moment his-tòric, la societat, la cultura i l’educació de la persona que la per-cep.

9

Representació formal de mans.

Les mans representades adquireixen un significat diferent i es converteixen en un símbol de pau i no-violència.

El toro d’Osborne va ser dissenyat el 1954pel pintor i dibuixant Manuel Prieto. D’en-trada va ser rebutjat, però més endavantes va convertir en una de les icones del pai-satge espanyol.

Avui dia, les disfresses de carnaval ens permeten amagar als altres la nos-tra personalitat. Gràcies a les disfresses ens identifiquem amb personat-ges imaginaris o en caricaturitzem d’altres de l’actualitat.

En altres cultures, les pintures de la cara identifiquen els humans amb déus o dimonis

i adquireixen un significat sobrenatural.

01.qxd 5/10/06 08:59 Página 9

ww

w.m

hedu

catio

n.es

A La comunicació amb diversos llenguatgesLa principal forma de comunicació de l’ésser humà és el llen-guatge verbal; però sol anar acompanyat d’altres llenguatges,com el gestual. De vegades és més significativa l’expressiód’un rostre o la posició de les mans que allò que està dient lapersona.

La necessitat humana d’expressar idees i sentiments ha origi-nat formes de comunicació que utilitzen diferents llenguat-ges. D’aquesta manera han sorgit manifestacions com el tea-tre, l’òpera, el ballet o la gimnàstica artística, que combinen,entre d’altres, el llenguatge corporal, el musical i el gestual.

Hi ha manifestacions artístiques que recorren a diferents llen-guatges per comunicar idees comprensibles per als altres. Perexemple, la televisió i el cinema utilitzen la imatge, l’expressióverbal, el so, etcètera.

B El teatreEl teatre fa servir moltes formes de comunicació i conjugadiferents llenguatges artístics. A partir de l’obra, s’ha decrear l’escenografia, els personatges, la música, la il·lumina-ció, etcètera.

En els processos de creació del muntatge teatral, l’estudi del’escenografia és un dels que reuneix més conceptes plàs-tics. Dins de l’espai escènic s’ordenen els elements, els mate-rials, es distribueixen els recorreguts dels personatges, etcè-tera.

La caracterització, el vestuari i el maquillatge completen ladefinició dels personatges.

10

1.2 Interacció entre diferents llenguatges

Estudi d’escenografia.

Estudi de màscara.

Estudi de vestuari.

Representació informàtica d’una escenografia.

01.qxd 5/10/06 08:59 Página 10

ww

w.m

hedu

catio

n.es

C Darreres tendències del segle xxLes manifestacions artístiques del segle XX han emprat dife-rents llenguatges per expressar les idees i sentiments dels seuscreadors.

· Happening

L’«art d’acció» va tenir els precedents en les vetllades futuris-tes i dadaistes. No pretenia ser una representació, sinó unavivència sense un començament o final clarament estructu-rats. L’atzar i el sentiment espontani són dues de les sevescaracterístiques principals. El cos, els seus gestos i movimentssón el vehicle d’interpretació artística. El públic és part de l’es-pectacle i té el seu paper en l’acció.

· Arte Povera

Al final dels anys seixanta, l’art pobre utilitzava materials tro-bats, de rebuig, pobres o de nul valor comercial, per provocaruna reacció en l’espectador.

· Art conceptualSegons els partidaris d’aquest corrent artístic, l’essencial és laidea que dóna lloc a l’obra d’art. Una de les seves tendènciesutilitza com a referència el text i el seu significat. L’artista faservir fotografies, pel·lícules, cintes gravades, converses tele-fòniques, documents escrits, trameses per correu i altres mate-rials poc comuns en les arts figuratives.

· Body Art

L’art corporal es va desenvolupar a partir de les propostesartístiques relacionades amb el happening. En aquest corrent,el cos és l’element central, que es manifesta en processosrituals o en accions que pretenen trencar amb les normesestablertes per la societat.

· Land Art

Aquesta tendència artística parteix de les reflexions i propos-tes dels ecologistes, en les quals plantegen les influències del’home a la natura, els danys que aquest hi provoca i les alte-racions que es produeixen a l’entorn natural.

· Instal·lacions i videoart

Els avenços tècnics han permès crear altres tipus de manifes-tacions artístiques que utilitzen els nous recursos audiovisuals.

11

Yves Kein. Antropologia, 1969.

Michelangelo Pistoletto, Venusdels draps, 1967.

Barbara Krüger, Sense títol (compro, per tant existeixo), 1987.

Gilbert & George, El forat de la rosa, 1980.

Robert Smithson, Spiral Jetty, Great Salt Lake, Utah, EUA, 1970.

Antoni Muntadas, Between the frames: theforum, 1997.

01.qxd 5/10/06 08:59 Página 11

ww

w.m

hedu

catio

n.es

A Fonaments de la fotografiaAvui dia estem acostumats a utilitzar fotografies per docu-mentar els nostres treballs o per explicar les nostres històries;però cal conèixer la manera com la llum actua sobre els mate-rials i com es crea la fotografia.

La llum ens permet percebre la forma dels objectes, el color,textura i volum. La llum actua sobre les cèl·lules sensibles delsnostres ulls i la ment converteix aquests estímuls en imatges.

El primer instrument que es va utilitzar per formar imatges ins-tantànies va ser la cambra obscura, una caixa en una de lescares de la qual es fa un petit forat. Per aquest forat penetreni es creuen els raigs de llum, que creen la imatge en el fons dela caixa. La imatge es projecta invertida de dalt a baix i dedreta a esquerra. L’interior de la caixa es pinta de color negreper evitar els reflexos.

· Procés fotogràfic

L’exposició a la llum de la pel·lícula fotogràfica permet activarl’emulsió de sals de plata que aquesta du. Així es crea unaimatge latent: tot i que encara no es vegi, està present en elnegatiu.

Al laboratori, el revelat i el fixat converteixen la imatge en unnegatiu, a partir del qual s’obté la fotografia impresa sobrepaper en el procés anomenat positivat.

· La fotografia en colorLa fotografia en color segueix el mateix procés, però la llum es divideix en diferents colors registrats per capes sensibles als trescolors llum primaris: blau, verd i vermell. La pel·lícula i el paper es reprodueixen a partir dels tres colors complementaris: groc,magenta i cian.

· Utilizació de la llumPercebem els objectes a través de la llum que reflecteixen. Segons la qualitat i la direcció de la llum, podem crear ambients ocentrar l’atenció en el subjecte o en una part d’aquest.

Amb una llum dura el contrast és alt; la llum lateral augmenta el volum; la llum zenital aporta teatralitat; el contrallum redueixel detall, etcètera.

12

1.3 La fotografia

Llum lateral alta a 45º. Llum zenital. Llum lateral baixa a 45º. Contrallum.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 12

ww

w.m

hedu

catio

n.es

· Valor tonalLa fotografia es basa en la llum; per això, el to és una de lesqualitats que determinen l’expressivitat de la imatge fotogrà-fica.

El to pot variar per crear la sensació de llunyania i tridimen-sionalitat. Els tons molt contrastats produeixen efectes deforça; en canvi, els tons suaus són sinònims de delicadesa.

B Tècniques fotogràfiquesPer al fotògraf artístic, tirar la foto representa només el primerpas de la seva feina. El treball posterior en el laboratori o ambl’ordinador li permet aplicar diferents procediments i tècni-ques de manipulació de la imatge.

· La fotografia acoloridaUna de les artistes més rellevants de la fotografia contempo-rània és Ouka Lele. En els seus treballs utilitza la fotografia pin-tada per crear escenaris irreals en els quals es representa unespai oníric amb personatges estàtics, com si el temps s’ha-gués detingut.

· La fotografia digitalEls recursos informàtics i les noves càmeres digitals han popu-laritzat altres formes de fotografia. Ara els temps en tot el pro-cés es redueixen i es guanya autonomia i llibertat d’expressió.Els nous artistes poden dur a terme per ells mateixos i en for-mat digital tot el procés, des de l’exposició fins a la impressió,passant pel revelat i la manipulació.

· MuntatgeUtilitzant dos negatius molt con-trastats, podem posar-los l’un sobrel’altre, de manera que s’alternin elsblancs i els negres.

· SolaritzacióQuan la llum arriba al paper fotogràfic durant el procés depositivat, es crea un efecte anomenat solarització. Així, els tonsde la imatge s’inverteixen i s’obté un resultat parcial de posi-tius i negatius.

13

Llunyania: tons semblants i suaus.

Ouka Lele, Ferida com la boira pel Sol, 1987.

Joaquim Chitas, Visöes, Lisboa 07.Volum: contrast alt.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 13

ww

w.m

hedu

catio

n.es

A El disseny com a artL’evolució de la humanitat està marcada pels avenços en lacreació i el desenvolupament d’eines i materials.

Al principi, l’ésser humà creava objectes únics de manera arte-sanal, en què l’experiència i les necessitats diàries anaven per-feccionant les característiques de l’objecte.

En les societats industrials, l’objecte de disseny es va comen-çar a fabricar en sèrie. El producte industrial necessita unaplanificació: els objectes es dissenyen prèviament, se n’estu-dien les formes, les funcions i els materials a utilitzar, i es dónaresposta als diferents problemes que sorgeixen al llarg del pro-cés.

El disseny és, primer de tot, un mètode, un procés, una solu-ció. Els productes sorgeixen a partir d’una necessitat humanai, per això, la forma i la funció de l’objecte s’han d’unir per satis-fer aquesta necessitat.

La base del procés de creació en el disseny és el pensamentdivergent, la creativitat, l’originalitat. Un mètode que ajudaen aquest moment d’idealització és la «pluja d’idees»(brainstorming). Els dibuixos ràpids i esquemàtics permetenrepresentar fàcilment les idees que flueixen en un primermoment.

D’altres vegades és recomanable buscar referents, i tambéconèixer l’entorn en el qual es desenvolupa el disseny. Les for-mes orgàniques de la natura són respostes a les necessitatsde desenvolupament dels éssers vius i d’adaptació al seuentorn.

Un cop marcat el camí, afrontem l’elecció de la idea que satis-faci millor allò que pretenem. Per això, n’estudiem els condi-cionants, el públic al qual va dirigit, els materials, el pressupostamb què comptem, etcètera.

La priorització d’una única opció permet definir la solució ala necessitat, per bé que un mateix problema pot tenir diver-ses solucions vàlides.

Després d’aquest procés, resta la construcció a partir delsplans tècnics, les representacions bidimensionals i lesmaquetes, i dur a terme finalment l’avaluació del producteacabat.

B Tipus de dissenyLes societats cada vegada són més complexes, i alhora els pro-ductes de disseny es fan més variats. Es creen noves eines imàquines, l’oferta de serveis utilitza nous instruments decomunicació, els espais i edificis han de donar resposta a lesnoves necessitats de vida, etc. Així s’han creat diferents àmbitsd’aplicació en el camp del disseny.

· Disseny industrial i d’objectes

La tecnologia ha permès crear objectes i màquines en sèrie, i laproducció en cadena ha abaratit els costos, tot permetent quemolts productes arribin a un públic cada vegada més nombrós.

· Disseny d’espais

Aquesta branca del disseny es divideix, al seu torn, en d’altres.L’interiorisme configura l’espai i els elements que li són pro-pis, amb la qual cosa permet crear un entorn habitable. L’es-cenografia utilitza com a referència l’espai imaginari del tea-tre. D’altra banda, l’aparadorisme recrea petits espais queacullen objectes per vendre.

· Disseny tèxtil

El primer espai que envolta l’individu és la seva pròpia indu-mentària, la roba que porta. El disseny de moda utilitza tot tipusd’elements tèxtils i complements per definir aquest producte.

· Disseny gràfic

Cada vegada més sovint, els elementsde la comunicació visual es fan servirper a desenvolupar idees per mitjà detextos, fotografies i recursos gràfics. Elcamp del disseny gràfic inclou sectorscom el disseny publicitari, la imatgecorporativa, la senyalització o la il·lus-tració.

14

1.4 El disseny

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 14

ww

w.m

hedu

catio

n.es

La Revolució Industrial va marcar el pas a la societat moderna; però elsavenços en els mitjans informàtics han propiciat canvis tan revolucio-naris en les arts plàstiques (com també en molts altres aspectes de lavida) com els que va suposar la industrialització, ara fa més de dossegles.

El llapis, els retoladors i les pintures s’estan substituint per programesinformàtics que permeten manipular i crear noves imatges. Aquestsprogrames treballen sobre imatges que han estat traduïdes al llen-guatge digital.

La imatge digitalitzada és la conversió de la imatge a un sis-tema binari.

Els diferents components que intervenen en aquest procés són elsdispositius d’entrada d’informació. Entre ells destaquen els següents:

· Tauletes gràfiques: permeten utilitzar un llapis òptic com si fos unllapis de dibuix.

· Escàner: aquest dispositiu converteix la imatge analògica en digital.

·Càmera digital: permet captarfotografies o gravacions de

vídeo en format digital.

A Tipus de programesHi ha dos tipus bàsics de programes que utilitzen laimatge digital: els vectorials i els de mapes de bits.

· Programes vectorialsSón programes que treballen amb objectes definitsper vectors per traçar dibuixos. Permeten creardibuixos d’alta definició amb transformacions, girs,rotacions, etc., per la qual cosa són molt utilitzats endibuix tècnic.

Utilitzen principalment tintes planes, per aixòtenen dificultats per crear efectes realistes en elsdegradats. Tanmateix, els arxius generats ambaquest tipus de programes solen ser de midapetita.

Els més utilitzats són Freehand®, Illustrator®, Corel-DRAW® i Fireworks®.

· Programes de mapa de bits o bitmap

Les imatges estan formades per píxels, que són les uni-tats més petites d’informació de la imatge, on es regis-tren les qualitats exactes del color. Aquests programess’apliquen al retoc fotogràfic i al dibuix artístic.

Les imatges de bitmap o mapa de bits utilitzen arxiusde mida gran, però ofereixen una sensació de conti-nuïtat en els degradats i la seva aparença és foto-gràfica.

Els programes més utilitzats en aquest camp sónPhotoshop®, Paint Shop Pro® o Photopaint®.

B Produccions multimèdiaLes enciclopèdies utilitzen moltes aplicacions mul-timèdia que integren text, imatge, animació, vídeo iso. Fan servir eines que integren diferents opcionsd’imatge, inserció d’elements diferents i composició.Un dels programes més utilitzats en aquest camp ésMacromedia Flash®.

C InternetUna pàgina web és un document multimèdia quepot portar incorporat text, imatges, sons i anima-cions. Els elements més característics són els enlla-ços hipertextuals, que permeten moure’s d’unapàgina a una altra, d’una informació a una altra.

15

1.5 Les noves tecnologies

Fotograma d’animacióen Flash.

Página web.

Programa demapa de bits.

Programavectorial.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 15

ww

w.m

hedu

catio

n.es

La imatge de marca és el signe d’identitat, la firma d’unaempresa o institució, aquella idea que queda en la ment delconsumidor i identifica la companyia i els seus productes, totinfluint favorablement en les seves decisions i hàbits de con-sum.

En aquest entorn, la comunicació visual estableix una sèrie deregles per poder reproduir els elements que la caracteritzen.Els dissenyadors creen manuals en els quals defineixen lespautes de reproducció de marques, senyals i logotips.

Els signes propis de la comunicació visual en aquest camp esdefineixen dins del dibuix tècnic; traçats, construccions geo-mètriques, punts notables, tangències, transformacions, etc.,són alguns dels conceptes que es fan servir.

A Formes bàsiquesEl triangle, el quadrat i el cercle generen l’estructura de mol-tes marques comercials i institucionals.

· El cercle

La forma circular produeix un moviment de rotació evident,posseeix un gran valor simbòlic (especialment el centre) i téconnotacions psicològiques, com ara protecció, inestabilitat,totalitat, moviment continu o infinitud.

· El triangle

La seva forma ascendent el relaciona amb la fletxa i crea sen-sació de tensió i força. Segons la seva col·locació en l’espai, eltriangle marca un sentit de direcció; per això en algunes civi-litzacions se l’associa amb el foc, si té el vèrtex cap amunt, oamb l’aigua, si té el vèrtex cap avall.

· El quadrat

El quadrat és una figura molt estable i de caràcter permanent,associada a conceptes com honestedat, rectitud, netedat, efi-càcia i equilibri. Sobre un costat predomina la quietud i sobreun angle, la tensió.

Amb la seva variant, el rectangle, s’utilitza com a elementestructural i com a format del suport.

16

1.6 El dibuix tècnic en la comunicació visual

Medidas

Descripción

Identidad Elementos AplicaciónHome

La propuesta diseñada para el Café Pub Trasto consiste en una combinación de figuras y textos que conjuga el logotipo y el imagotipo. El motivo principal de la imagen consiste en emular la barra de un bar. El nombre del local está escrito de modo que sus letras conforman una masa visual que se corresponde con el soporte del mostrador. Las letras "T" del nombre emplean un color, tamaño y tipografía que las hacen figurar como banquetas, destacando sobre el resto de los caracteres. Sobre todo el texto se sitúa una línea que representa el mostrador. Las figuras esquematizadas que hay sobre él (refresco, botella y taza con café) describen la variedad de servicios y ambientes que se ofrecen.obre todo el texto se sitúa una línea que representa el mostrador. Las figuras esquematizadas que hay sobre él (refresco, botella y taza con café) describen la variedad de servicios y ambientes que se ofrecen.

Las medias del logotipo se definen tomando como patrón la altura de la línea de texto azul.

xx/2

6x 6x 6x 6x4x 6x 8x

18x 12x

6x 4x

10x

24x

Manual d’identitat corporativa.

Símbol dissenyat per Roberto Turégano (Área Gráfica), escollit per laSocietat Estatal Lisboa´98 per identificar la participació espanyola a l’Exposició Mundial de 1998 que es va celebrar a Portugal amb el tema“Els oceans, passat, present i futur”.

Símbol d’Endesa. Cruz Novillo. El convencionalisme de representar el raigde llum s’ha mantingut jugant amb la relació de la figura i el fons, que éson apareix realment.

Símbol d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea), dissenyat per Yves Zimmermann. Aquesta marca fa referència a les nocions d’avió, pista d’aterratge i brúixola.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 16

ww

w.m

hedu

catio

n.es

17

1 1Unitat Activitat n. Nom Grup Data Nota

A la meva maneraLes possibilitats de comunicació d’una imatge depenen, entred’altres elements, del tipus d’expressió de cada artista.

Ara et proposem que modifiquis una obra d’art segons dife-rents modes de representació: geometrització, esquematit-zació o abstracció.

Valora per escrit les sensacions i efectes que has volgut pro-duir.

Jan Vermeer, Al·legoria de l’art de la pintura, 1676.

• Nivell de representació:

_________________________________________________

• Valoració:

_________________________________________________

• Nivell de representació:

_________________________________________________

• Valoració:

_________________________________________________

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 17

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Assaja aquí les teves idees18

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 18

ww

w.m

hedu

catio

n.es

19


El teatre: La riba fosca Tot seguit realitzarem el decorat per a una obra de teatre. Enshan donat un text que hem de representar per a un gran telóde fons que ambientarà tota l’escena.

Utilitza els elements plàstics per expressar les característiquesmés significatives del text, donant prioritat al conjunt, no a unúnic fragment.

«Havia penetrat un cop més en el territori dels somnis. Es tro-bava sota el sol brillant i alhora en la penombra d’un soterrani.Davant seu s’obria un llarg camí que difuminava al fons la res-plendor entre l’ombra d’una ribera, però també era en un llocfosc, humit, molt a prop d’una figura borrosa. La segonaimatge va prevaler, i quan s’hi va apropar més, com si la pro-ximitat hagués dissolt la llum resplendent i la densa foscor, esva adonar que la figura era una gran escultura de pedra gri-senca.»

José María Merino, La riba fosca.

Ordena les idees: primer destaca la idea principal, marca elstermes més importants i busca una representació que sim-bolitzi aquests conceptes.

• Idea principal:

_________________________________________________

_________________________________________________

_________________________________________________

_________________________________________________

• Conceptes a destacar:

_________________________________________________

_________________________________________________

_________________________________________________

_________________________________________________

• Representacions senzilles:

_________________________________________________

_________________________________________________

_________________________________________________

_________________________________________________

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 19

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:00 Página 20

ww

w.m

hedu

catio

n.es

21


Darreres tendènciesL’art modern utilitza tot tipus de materials per crear obresnoves. Amb aquesta finalitat els treu de context i els dónanous significats, tot relacionant-los amb elements nous, entred’altres coses.

Primer agafarem un xic de cada tendència que hem explicata la Unitat 1. A partir d’un concepte a representar, retallaremfragments de fotografies d’elements de la natura (Land Art),materials de vestuari (Arte Povera), cossos, braços, cames (BodyArt) i imatges de cinema i televisió (videoart).

Després ordenarem totes les imatges en relació amb el con-cepte que vulguem representar. Podem pintar-les, dibuixar-les, completar-les, alterar-les, etc. La llibertat i la creativitat sónels nostres millors aliats.

• Concepte:

_________________________________________________

• Explicació:

_________________________________________________

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 21

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:00 Página 22

ww

w.m

hedu

catio

n.es

23


La fotografia acoloridaPintar les fotografies és una de les tècniques que ens permetproduir més efectes sobre la imatge.

Et proposem que realitzis aquesta experiència, però combi-nant diferents relacions de colors.

Pots fer servir aquarel·les, retoladors o pintures al tremp.

Andy Warhol, Retrat de Sara Bernhardt, 1980.

Andy Warhol, Triple Elvis, 1963.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 23

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:00 Página 24

ww

w.m

hedu

catio

n.es

25


Disseny d’una portadaRealitza el disseny d’una portada per a la capsa d’un joc d’or-dinador o d’un DVD del teu grup de música favorit. Recordael procés per a la concreció del producte:

1. – Primeres idees:

– Pluja d’idees.

– Primers esbossos.

2. – Valoració i elecció:

– Idea principal.

– Relació forma-funció.

– Condicionants d’us.

– Públic al qual va dirigit.

– Estil artístic.

– Estudi de materials i color.

3. –Solució i construcció final:

– Dibuix tècnic.

– Maqueta final.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 25

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:00 Página 26

ww

w.m

hedu

catio

n.es

27


La natura en els objectes de dissenyMolts dels dissenys d’objectes que ens envolten estan inspi-rats en formes provinents de la natura. La influència de prin-cipis organicistes en els objectes ha originat moltes influèn-cies en el nostre entorn.

Busca imatges d’objectes que es relacionin amb formes natu-rals i dibuixa la forma que els genera.

01.qxd 5/10/06 09:00 Página 27

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:00 Página 28

ww

w.m

hedu

catio

n.es

29


La imatge digitalitzadaEls programes informàtics ens permeten canviar les propie-tats de la imatge. Et proposem que digitalitzis una imatgeescollida per tu i que hi realitzis una sèrie de variacions:

– Converteix-la en escala de grisos.

– Augmenta el contrast i la brillantor.

– Fes un bitò.

– Crea diversos efectes digitals. Tria els que et semblin mésinteressants. Per exemple, pinzell sec, ressaltar vores, pun-tillisme, etcètera.

01.qxd 5/10/06 09:01 Página 29

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:01 Página 30

ww

w.m

hedu

catio

n.es

31


La teva marca personalLa comunicació visual utilitza les formes bàsiques per conver-tir-les en l’estructura interna de marques, símbols i logotips.

Partint de la utilització de les tres formes bàsiques (el triangle,el quadrat i el cercle) crea una marca personal que t’identifi-qui. Pots utilitzar com a referència les inicials del teu nom icognoms.

01.qxd 5/10/06 09:01 Página 31

ww

w.m

hedu

catio

n.es


01.qxd 5/10/06 09:01 Página 32

ww

w.m

hedu

catio

n.es

san francisco • sydney · educació plàstica, visual i audiovisual – quart curs d’educació...

Documents