JOC BRUT• Biografia de Manuel de Pedrolo

• Característiques de la novela policíaca

Manuel de Pedrolo Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990) Nascut a l’Aranyó (la

Segarra) l'any 1918 i mort a Barcelona l'any 1990. Estudià batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra contra el feixisme estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona. Manuel de Pedrolo començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transisió espanyola, essent considerat sovint un referent i intel·lectual de l'Esquerra Independentista.

Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va asajar tota mena d'innovacions a les seves novel·les. Sigui quin sigui el tema, Pedrolo, dibuixa sempre, amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica.

Va morir a Barcelona l'any 1990.

Alguns títols de les seves novel·les són:• La mà contra l'horitzó • Balanç fins a la matinada • Cendra per Martina • Mecanoscrit del segon origen • També ha publicat llibres de contes:• Crèdits humans

Algunes de les seves obres de teatre són:• Cruma • Homes i no • Situació bis

Premis obtinguts:

• Joanot Martorell, 1954, amb Estrictament personal. • Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans. • Sant Jordi, 1962, amb Balanç fins a la matinada. • Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina. • Prudenci Bertrana, 1968, amb Estat d'excepció. • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979. • Premi Vicens de les hores , per cròniques

Característiques de la novela policíaca

La novel·la detectivesca és el gènere novel·lístic centrat en la investigació d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista (sovint individual), un "detectiu", que pot ser, bàsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel·la detectivesca és un dels grans gèneres que conformen la novel·la de gènere i constitueix una de les lectures de major èxit popular. El camp de la novel·la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres gèneres, com ara la novel·la d'acció (el thriller de l'anglès) i la novel·la de misteri.

En català, la designació d'aquest gènere és imprecisa i fluctuant; hom li aplica diversos termes indistintament. Fins als anys seixanta els termes més habituals eren novel·la policíaca i novel·la detectivesca (generalment en la forma col·loquial novel·la de detectius); novel·la crimina'l és més rar. També hi ha la forma popular-tradicional novel·la de lladres i serenos (encunyada als cinemes de barriada barcelonins), que avui sovint és emprada irònicament. En l'actualitat el terme més difós és novel·la negra (del francès roman noir), tot i que, com insisteixen els especialistes, aquesta designació és específica d'un dels subgèneres de la novel·la detectivesca; potser ha contribuït en aqueixa popularitat del terme novel·la negra el fet que es tracta de gairebé l'únic subgènere conreat en la literatura catalana contemporània.

En les altres llengües romàniques el panorama terminològico-conceptual és similar. Així tenim l'espanyol amb novela policíaca, novela negra, etc.; l'italià amb romanzo poliziesco i (per la coberta groga de la primera col·lecció especialitzada italiana) romanzo giallo (o, més sovint, giallo i prou); el portuguès amb romance policial, romance de detetive i romance negro (romance noir al Brasil)... En la literatura francesa -màxima potència romànica en el camp de la novel·la detectivesca- sovint hom distingeix entre el roman noir (antonomàstic de la llegendària col·lecció Série noire) d'una banda i de l'altra el roman policier (amb la contracció polar) o roman criminel, sense que hi manquin termes especialitzats tan útils com roman de detection/roman problème/roman à énigme.

La literatura anglosaxona, que, com se sap, és la primera potència mundial de la novel·la detectivesca, presenta una major estandardització terminològico-conceptual, bé que amb fluctuacions. El terme genèric hi acostuma d'ésser detective fiction (crime fiction vehicula normalment un concepte més ampli) i els subgèneres principals es designen com a whodunit ('qui-ho-ha-fet'), police procedural ('procediment policial') i hard boiled ('bull fort' o 'bullit a pressió').

Ací proposem una terminologia estandarditzada basada en la sistematització conceptual, tot aprofitant l'experiència d'altres cultures i matisant la terminologia en ús en la nostra llengua. Així doncs, i atès que en aquest gènere sovint hom anomena detectiu tot investigador de crims (afeccionat, civil professional o policia), emprem novel·la detectivesca com a terme genèric amb què designar tot el gènere, equivalent, doncs, a l'anglès detective fiction. Com a termes específics designadors dels subgèneres principals emprem novel·la-enigma, novel·la policíaca i novel·la negra, equivalents, respectivament, dels anglesos whodunit, police procedural i hard boiled.

Els sugèneres principals de la novel·la detectivesca són els següents:

• novel·la-enigma: tracta el crim com a misteri a resoldre, la qual cosa permet desplegar les dots excepcionals de l'investigador, més o menys excèntric, en general; d'aquesta manera, el centre d'interès és la investigació en si, per damunt del crim. Sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident aïllat i estrictament individual, mer parèntesi en un statu quo immutable i bàsicament just.

• novel·la policíaca: protagonitzada per funcionaris de la policia, en retrata els procediments.

• novel·la negra: de voluntat realista i sovint crítica, no defuig els aspectes sòrdids del crim i el tracta com a símptoma de la societat que el fa possible.

Citem, així mateix, el drama judicial, en què la investigació del crim es produeix en el context d'un judici (podent ésser l'acusat innocent o culpable) i en què l'investigador sovint és advocat o fiscal.

Hi ha altres subgèneres íntimament relacionats amb la novel·la detectivesca, però dotats de característiques que fan preferible d'encabir-los en la novel·la d'acció (per exemple, la novel·la d'espionatge i el rififì) o bé en la novel·la de misteri (per exemple, la novel·la de misteri psicològic, també coneguda com a 'de suspens'). Les novel·les de gàngsters poden constituir un subgènere conjuntament, però cal incloure-les en la novel·la policíaca o en la novel·la d'acció segons l'element emfasitzat en cada obra concreta.